11 Superior Morfologia Verbal

8/8/2019 11 Superior Morfologia Verbal

1/7

103

Unitat 11. El verb. Morfologia

1. Doblets verbals

De vegades trobem dos verbs (per aix els anomenem doblets) que, com que s'assemblen

formalment, tendim a confondre o intercanviar els seus significats, quan, de fet, cadascun delsverbs t un significat especfic. Vegem-ne alguns casos.

Aclarir / clarificarAclarirs 'fer menys fosc, menys obscur', i clarificar s 'llevar (d'un lquid) les substnciesque l'enterboleixen'.

Hem d'aclarir aquest tema.Has de clarificar el vi.

Aparentar / aparenarAparentar s 'semblar per l'aspecte', aparenars 'semblar, fer creure (el que no s)'.

Aquest home aparenta ms edat que la que realment t.Ma tia vol aparenar que s molt sabuda.

Baixar / abaixarBaixarpot ser intransitiu, amb el sentit de 'anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en unnivell ms baix, davallar'.

Baixar del cinqu pis al carrer.

I tamb pot ser transitiu amb el significat de 'recrrer baixant'.

Hem baixat l'escala en cinc segons.Finalment li ha baixat la febre.

El verb abaixar s transitiu (s a dir, ha de portar complement directe) i significa 'ferdescendir a un nivell ms baix'.

De vegades ens toca abaixar el cap a causa dels nostres errors.

Compondre / composar

Composar significa 'imposar arbitrriament (a alg) una contribuci, una multa, etc., renyar'.En la resta de significats l'nica forma correcta s compondre.

L'han composat per no respectar el stop.Aquesta obra la va compondre Mozart.


2/7

104 Unitat 11. El verb. Morfologia

Complir / acomplir

Complir significa 'executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.)'.Acomplirsignifica 'executar, portar a cap'.

El meu avi va complir la seua paraula.Han acomplit la seua missi.

Creuar / encreuar

Creuar significa 'travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l'aire), passant d'un costat al'altre', i encreuar'disposar (dues coses) formant una creu l'una amb l'altra'.

Van creuar el riu sense cap dificultat.Intenta resoldre aquests mots encreuats.

Doblar / doblegar

Doblarsignifica 'fer doble', i doblegar'fer que una part (d'un objecte flexible) s'aplique sobrel'altra part'.

Cal doblar la gurdia del castell.No doblegues el full, que fars malb el dibuix.Doblega la roba abans de guardar-la.

Dormir / adormir

Dormirs un verb intransitiu (s a dir, no porta complement directe), mentre que adormir stransitiu o pronominal.

Jo sempre dorm molt b ( el verb sense complement directe)Se m'ha adormit el bra (el verb amb complement directe)

No m'he pogut adormir fins a les tres de la matinada (verb pronominal)

Lliurar / alliberar

Lliurar significa bsicament 'entregar', mentre que alliberar significa 'fer que (alg)esdevinga lliure'.

Hem de lliurar l'informe abans del divendres.La policia ha alliberat els ostatges.

Nomenar / anomenar

Nomenarsignifica 'designar per a un crrec, una funci', i anomenar 'donar nom (a alg oalguna cosa), o esmentar alg o alguna cosa'.

L'han nomenat president de la comissi de festes.Aquestes oracions s'anomenen adjectives de relatiu.Durant la conversa l'han anomenat tres vegades.

Planar / planejar

Planar s 'un ocell, sostenir-se enlaire amb les ales esteses horitzontalment, sense moure-les';mentre queplanejar s 'fer el pla o plans (d'alguna cosa)'.


3/7

Unitat 11. El verb. Morfologia 105

L'ombra de la mort planava sobre aquella ciutat.Estan planejant construir un nou embassament a Oliva.

Posar / pondre

Pondre vol dir 'una femella d'animal ovpar, especialment ocell, fer (els ous)', i 'un astre, passar a sota l'horitz'.Posar significa 'fer que (alguna cosa) siga o estiga en un llocdeterminat on no era'.

La gallina ha post tres ous.El sol encara no s'ha post.No ha posat encara els llibres en la prestatgeria.

Pujar /apujar

Aquests verbs mantenen una oposici parallela a baixar i abaixar. Pujar s intransitiuexcepte quan significa 'portar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat a un nivell ms alt'

(Han pujat els mobles a les golfes), i quan significa 'augmentar l'alria' (Aquest mur, l'hempujat mig metre).Apujars sempre transitiu.

Hem de pujar dalt del campanar per veure tota la vall.Els preus pugen dia s dia tamb.La marea ha pujat molt.

S'han apujat els preus des de l'entrada de l'euro (els preus = complement directe)Al meu amic, li han apujat el sou (el sou = complement directe).

Renyir /renyar

Renyirsignifica 'rompre l'amistat, el tracte personal', i renyar'adrear (a alg, especialment aun inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament'.

Estic renyit amb el meu cunyat.Sa mare el va renyar perqu no s'havia menjat les postres.

Semblar /assemblar-se

Usarem assemblar-se amb el significat de 'dues o ms persones o coses, tenir semblana entreelles' solament quan es conjuga pronominalment.

Aquestes dues germanes s'assemblen com dues gotes d'aigua.

Em sembla que ests equivocada.

Senyalar / assenyalar

Senyalarsignifica 'fer o posar un senyal (en alguna cosa)', i assenyalar 'mostrar o designaramb el dit o fent qualsevol altre senyal'.

No oblides senyalar el llibre per saber on t'has quedat llegint.Hem d'assenyalar prompte el dia que ens n'hem d'anar d'excursi.s una vergonya que t'assenyalen amb el dit per lladre.


4/7


2. Interferncies morfolgiques

En catal hi ha un important grup de verbs de la segona conjugaci que, per influncia delcastell, adopten incorrectament les formes prpies de la tercera conjugaci.

Catal Castell

cloure ( incloure, excloure, etc.) concluir (incluir, excluir, etc.) batre (abatre, combatre, etc.) batir (abatir, combatir, etc.)

fondre (confondre, difondre, etc.) fundir (confundir, difundir, etc.)metre (admetre, emetre, etc.) meter (admitir, emitir, etc.)

rebre (concebre, percebre, etc.) recibir (concebir, percibir, etc.)rompre (interrompre, irrompre, etc.) romper (interrumpir, irrumpir, etc.)

Heu d'anar alerta especialment a l'hora de conjugar-los. Vegem-ne alguns exemples.

Pensa que tot ocorrer (*ocurrir) segons ho hem planejat.

Un fort vent s'abat (* abateix) sobre el nostre poble.L'any que ve percebrem (*percibirem) els efectes nocius d'aquesta mesura.Passen el dia debatent (*debatint) temes intranscendents.Els costums es van transmetent (*transmitint) de pare a fills.Li han rebatut (*rebatit) tots els arguments.Jo rep (*recibisc) tots els dies molts clients.

Per contra, hi ha una srie de verbs en catal que sn de la tercera conjugaci i que, perinfluncia del castell, construm incorrectament com si foren de la primera o de la segona.

Catal Castell

abaratir abarataraclarir aclarar

acovardir acovardaramansir amansaraterrir1 aterrargarantir garantitzar polluir polucionarreflectir reflejarrepellir repeler

trair traicionar

El govern abaratir (*abaratar) el preu dels habitatges.Els sindicats s'acovardiren (*s'acovardaren) en l'ltim moment.Als mafiosos, els aterreix (*aterra) eixir en la premsa.

1

Tamb existeix el verb aterraren el sentit de 'prendre terra una nau, un aparell volador, un ocell':L'avi ha aterrat a les set de la matinada. L'antnim d'aterrars enlairar-se: L'avi s'ha enlairat senseproblemes.


5/7


Un tercer tipus d'interferncia morfolgica del castell es dna en alguns verbs formats amb laterminaci -ixer. A partir de la semblana amb altres verbs, s'han generat hbrids com ara* favorixer, *prevalixer, *permanixer, *pertanyixer, * florixer, *carixeren comptesd'afavorir, prevaler, romandre, pertnyer, florir i mancar. Tingueu en compte que nomsacaben en -ixer els verbs: parixer, merixer, crixer, pixer, conixer i aparixer, i elsderivats d'aquests (comparixer, etc.).

Crec que aquest vestit m'afavorir (*favoreixar) molt.Considera que no sempre preval (*prevaleix) la teua ra.

Han roms (*permanescut) tres dies a l'aire lliure.Aquesta casa pertany (*perteneix) a la meua famlia des del segleXVIII.Ells manquen de coneixement (*careixen).


6/7


Exercicis unitat 11

1. Corregiu els verbs, si escau, de les frases segents:

a) No li ocurrix res, simplement est cansat.

b) Deixa de senyalar els altres i preocupa't de tu mateix.

c) Cal que dorga molt per recuperar-se.

d) S'han reclut per discutir l'assumpte.

e) Aquella televisi sempre emitix programes de concursos.

f) Ha estat ploguent tota la nit i tota la matinada.

g) El president del govern ha d'aclarir el malents.

h) Enguany els arbres no floreixeran a la primavera, sin abans.

i) Debatiu el tema abans d'exposar-lo pblicament.

j) Han tret al mercat un frmac composat solament per tres components.

k) Ha de permanixer dos mesos fent reps.

l) No has de traicionar els teus sentiments.

m) Ens hem confundit respecte a les seues intencions.

n) Els poltics han de garantitzar els drets dels immigrants.

o) Si no baixes els fums mai no conseguirs res.

p) Han complit el que es van proposar i van prometre.

q) El van nomenar vocal de la junta directiva.

r) M'he dormit dret. Tenia moltssima son.

s) No interrompiu els vostre germ, que est estudiant.

t) Hem de lliurar tots els presos innocents.

u) No olvideu telefonar a la vostra mare.

v) Est tot el dia renyint-lo. Crec que acabaran malament.

w) Aquest gest reflexa la seua personalitat.


7/7


2. Ompliu els buits amb les formes de participi adients:

a) Jo he (nixer) _________ a l'ndia.

b) Aquell llibre lhan (imprimir)_____________ a Alemanya.

c) No ha (permetre) _________ que vingueren a visitar-lo.d) Mhe vist (constrnyer) _________ a rebutjar la seua oferta.

e) Els meus avis han (sofrir) _________ moltssim aquest hivern.

f) Ha (ocrrer) _________ un fet imprevist.

g) Els futbolistes estaven (abatre) ________ pel resultat del partit.

h) La paella ha (coure) _______ rpidament.

i) La ferida mha (coure)_________ durant tot el mat.

j) Ja han (aparixer) _________ els escaladors que s'havien perdut.

k) Els meus pares han (viure) _______ vint anys a la Xina.l) Han (absoldre) ________ el lladre per falta de proves.

m) El meu germ sempre ha (pertnyer) ________ a l'associaci de numismtics.

n) He (romandre) __________ detingut a la comissaria per un delicte que no he

(cometre)________. Ha (ser) ________ un fet molt lamentable.

3. Escriviu en els espais buits de cada frase les formes adequades dels verbs que hi ha

entre parntesis (no valen els pretrits perifrstics):

a) Ella no vol que jo (veure) ____________ la televisi ni que (llegir) __________ caprevista ni que (eixir) _________els caps de setmana amb els meus amics.

b) (beure) ____________ tot el rom que vulgueu, per no en (beure) __________ del de

reserva que tinc guardat.

c) Pere, (ser) ___________ bon fill i (encendre) ___________ la llar.

d) Encara que (ploure)_________ , digues-li que (venir) _____________.

e) Abans ell no (fer) __________ aquestes coses.

f) El meu germ (tossir) ___________molt ahir, per ara ja no (tossir) ________ gens. Ara

sc jo qui ________ (tossir)g) A mon pare, mai li (ocrrer) _________ el que li ha (ocrrer) ________ al teu.

h) No deixes que (bullir) _______ la llet, que desprs no me la puc beure.

i) Si no t'ho (merixer) ___________, no t'haurien donat el premi.

j) Si jo no (poder) _________ fer el treball, el faries tu, per favor?

k) Abans la pilota sempre (caure) _______ a la terrassa del ve.

Documents

11 Superior Morfologia Verbal