Embed Size (px)
Citation preview
PLA TERRITORI
DE RESIDU
INFO
AL SECTOR
US MUNICIP
P
ORME DE SO
IAL D’INFRA
PALS DE CA
PINFRECAT2
OSTENIBILIT
Abril 2014
AESTRUCTU
ATALUNYA 2
20
TAT AMBIE
URES DE GE
2013‐2020
NTAL
ESTIÓ
1. ANTE
2. ESBÓ
2.1. Es
2.2. M
2.3. Ba
2.4. Pr
2.5. De
2.6. Id
2.7. Pr
2.8. Fi
3. RELA
3.1. Es
3.2. Pl
3.3. Pl
3.4. Pl
4. REQ
4.1. Re
4.2. Al
5. DIAG
5.1. Co
5.2. Co
5.3. Q
5.4. Co
5.5. Bi
5.6. Sò
5.7. Po
6. DEFI
6.1. O
6.2. Al
ECEDENTS .
ÓS DEL CON
sbós del con
arc compete
ases, principis
rincipals obje
eterminació
entificació i p
rescripcions
nançament d
ACIÓ AMB A
stratègies a n
lans, program
lans i progra
lans i progra
UERIMENTS
equeriments
ltres requerim
GNOSI: DESC
onsum de re
onsum d’ene
ualitat de l’ai
ontribució al
iodiversitat i
òl i aigua ......
oblació i salu
NICIÓ DELS
bjectius gene
ltres objectiu
....................
NTINGUT, P
ntingut del PI
encial i admin
s i determinac
ectius del PIN
dels dèficits
proposta d’a
tècniques pe
del PINFREC
ALTRES PLA
nivell interna
mes i estratè
mes a nivell
mes a nivell
S JURÍDICS
jurídics en m
ments jurídic
CRIPCIÓ DE
ecursos mate
ergia ............
ire ...............
canvi climàt
patrimoni na
....................
ut humana ...
S OBJECTIU
erals priorita
us generals ..
....................
PRINCIPIS I O
NFRECAT20
nistratiu del P
ions generals
NFRECAT20
territorials de
ctuacions ....
er a l’establim
CAT20 .........
ANS I PROG
acional ..........
ègies a nivell
de l’Estat es
català .........
....................
matèria de re
cs en matèria
ELS ASPECT
erials i genera
....................
....................
tic .................
atural ............
....................
....................
US AMBIENT
ris ................
....................
Índex
....................
OBJECTIUS
0..................
PINFRECAT
s del PINFREC
0 ..................
e capacitat d
....................
ment i gestió
....................
RAMES ......
....................
de la Unió E
spanyol ........
....................
....................
esidus ..........
a de medi am
TES AMBIEN
ació de resid
....................
....................
....................
....................
....................
....................
TALS RELLE
....................
....................
...................
S DEL PINFR
...................
T20 ..............
CAT20 .........
...................
de tractamen
...................
ó de noves in
...................
...................
...................
Europea ......
...................
...................
...................
...................
mbient ..........
NTALMENT
dus ..............
...................
...................
...................
...................
...................
...................
EVANTS ......
...................
...................
....................
RECAT20 ....
....................
....................
....................
....................
nt ..................
....................
fraestructure
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
RELLEVANT
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
es ................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
TS ..............
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
............. 1
............. 5
............. 5
............. 9
........... 11
........... 17
........... 20
........... 21
........... 22
........... 27
........... 29
........... 29
........... 31
........... 39
........... 43
........... 65
........... 65
........... 87
........... 93
........... 93
.........104
.........106
.........112
.........117
.........121
.........128
.........133
.........133
.........135
7. DESC
7.1. De
7.2. Av
8. DESCESCO
8.1. Im
8.2. Im
9. AVAL
10. MES
10.1.
11. RESU
11.1.
11.2Catalu
11.3.
11.4.
11.5PINFR
11.6.
11.7.
11.8.
ANNEXES
Annex
Annex
Catalu
Annex
CRIPCIÓ I A
escripció de
valuació de l
CRIPCIÓ I AOLLIDA .......
mpactes en re
mpactes relat
LUACIÓ GLO
URES DE S
Indicador
UM DE CAR
L’Avaluac
2. El Pla nya 2013-20
Plans i pr
Requerim
5. AspeRECAT20 ......
Definició
Descripci
Avaluació
S
x 1. Organism
x 2. Estat de
unya
x 3. Cartograf
AVALUACIÓ
les alternativ
es alternativ
AVALUACIÓ....................
elació als ob
tius a altres o
OBAL DEL P
EGUIMENT
rs de seguim
RÀCTER NO
ció Ambienta
territorial sec020 (PINFRE
rogrames rel
ments jurídics
ectes ambien....................
dels objectiu
ó i avaluació
ó ambiental d
es i entitats c
e situació i n
fia
D’ALTERNA
ves ..............
ves ................
Ó DELS IMP....................
jectius ambie
objectius am
PLA...............
I SUPERVIS
ent ..............
TÈCNIC ......
al Estratègica
ctorial d’infraECAT20) .......
acionats am
s ...................
ntals sobre el....................
us ambientals
ó d’alternative
del PINFREC
onsultades en
ecessitats d’i
ATIVES ........
....................
....................
PACTES AM....................
entals priorit
mbientals ......
....................
SIÓ ..............
....................
....................
a ..................
aestructures ....................
b el PINFRE
....................
ls que pot te....................
s rellevants .
es ...............
CAT20 .........
n l’elaboració
infraestructur
...................
...................
...................
MBIENTALS ...................
taris .............
...................
...................
...................
...................
...................
...................
de gestió de...................
ECAT20 .......
...................
nir afectació ...................
...................
...................
...................
del Documen
res per al tra
....................
....................
....................
DE L’ALTE....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
....................
els residus m....................
....................
....................
el desenvolu....................
....................
....................
....................
nt de Referènc
actament dels
...................
...................
...................
ERNATIVA ...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
municipals de...................
...................
...................
upament del...................
...................
...................
...................
cia
s residus mu
.........137
.........139
.........152
.........163
.........164
.........173
.........181
.........185
.........185
.........187
.........187
.........188
.........190
.........192
l .........198
.........206
.........208
.........208
unicipals a
Figura 1.
PIN
Figura 2.
Figura 3.
Figura 4
agru
Figura 5.
Figura 6.
Figura 7.
Figura 8.
Figura 9.
Figura 10
Figura 1
PRE
Figura 12
Figura 13
Figura 14
Mec
Figura 15
Figura 16
trac
Figura 17
Figura 18
Figura 19
. Fases de l’a
NFRECAT20 .
Diagrama de
Agrupacions
4. Distribució
rupacions terri
Configuració
Distribució d
Distribució d
Evolució de
Distribució d
0. Distribució
11. Composic
ECAT20 2013
2. Evolució de
3. Recollida s
4. Evolució p
cànic Biològic
5. Generació
6. Entrades d
ctament finalis
7. Distribució
8. Evolució de
9. Distribució
avaluació am
....................
el model de g
s territorials de
de les infra
ritorials (unitat
ó integrada de
de la generaci
de la generaci
la generació d
de la generaci
de la generac
ció dels resi
3-2020 (Boss
e la recollida s
selectiva bruta
percentual de
c en el períod
de fracció res
de la fracció re
sta (incinerado
indicativa de
el consum fina
de les emissi
Ín
mbiental estra
....................
gestió de resid
e gestió del P
raestructures
ts) .................
el PRECAT20
ió de residus (
ió de residus (
de residus mu
ió de residus m
ció de residus
idus municip
sa Tipus 2013
selectiva bruta
a per comarqu
la fracció re
de 2007-2012.
sta de residus
esta i dels reb
ores i dipòsits
les instal·lacio
al d’energia a
ions de GEH
ndex de figur
tègica en rela
....................
dus en que es
PINFRECAT2
disponibles
....................
0 ..................
(% en pes) a
(% en pes) l’a
unicipals a Ca
municipals a
s municipals p
pals PROGR
3 provisional)
a de residus m
ues (% respec
esta a Dipòsit
....................
s municipals (
buigs de tracta
s controlats) l
ons de gestió
a Catalunya (2
per sectors (a
res
ació al proce
...................
s basa el PINF
20 .................
de gestió d
...................
...................
Catalunya pe
any 2012 a Ca
atalunya (per
Catalunya pe
per habitant (a
REMIC 2007-
...................
municipals en
cte a la gener
t Controlat, In
...................
(% en pes) se
ament dels re
’any 2012 (ton
ó de residus m
2005-2009) ..
any 2011) ....
ediment de re
....................
FRECAT20 ..
....................
de residus m
....................
....................
er fluxos prima
atalunya per o
ríode 1995-20
er comarques
any 2012) .....
-2012 (Bossa
....................
n el període 2
ració de resid
ncineració o P
....................
egons destí de
esidus munici
nes) .............
municipals (an
....................
....................
edacció i apro
...................
...................
...................
municipals se
...................
...................
aris .............
origen de gen
012) .............
s (any 2012) ..
...................
a Tipus 200
...................
2007-2012 ....
dus municipals
Plantes de Tr
...................
e gestió l’any
ipals a instal·l
...................
ny 2011) .......
...................
...................
ovació del
............ 3
.......... 15
.......... 16
egons les
.......... 20
.......... 49
.......... 96
neració 98
.......... 98
.......... 99
........ 100
05-2006) i
........ 100
........ 101
s) ..... 101
Tractament
........ 102
2012 103
lacions de
........ 103
........ 104
........ 105
........ 113
Figura 20
199
Figura 21
Figura 22
Figura 2
Figura 2
Figura 25
Figura 26
Figura 27
Figura 28
Figura 29
Figura 30
Figura 31
Figura 32
Figura 33
Figura 34
Figura 35
Figura 3
Figura 3
Figura 3
Figura 3
Figura 4
Figura 4
Figura 4
0. Evolució de
90-2011 ........
1. Distribució
2. Origen de l
3. Configura
4. Sistema d
5. Inventari de
6. Espais d’In
7. Distribució
8. Contingut d
9. Evolució de
0. Estat gener
1. Pressió del
2. Estat gener
3. Mapa de co
4. Àmbits de g
5. Superfície u
36. Configura
37. Espais na
38. Inventari d
39. Espais d’I
40. Infraestru
41. Activitats
42. Formacion
e les emissio
....................
de les emissi
es emissions
ació i figures
d’espais natu
e zones humi
terès Geològ
de les àrees
de matèria org
el nombre d’e
ral de les mas
ls sòls contam
ral dels rius (2
obertura de le
gestió previsto
urbanitzada d
ació i figures
aturals proteg
de zones hum
Interès Geolò
ctures viàrie
extractives a
ns geològiqu
ons de GEH a
....................
ions segons ti
associades a
de protecció
urals protegit
ides de Catalu
ic .................
on s’ha realitz
gànica en el s
emplaçaments
sses d’aigua s
minats sobre e
2012) ............
es instal·lacion
os al PTSIRM
de Catalunya .
de protecció
gits de Catalu
mides de Ca
ògic .............
s primàries i
abandonades
ues presents
associades al
....................
tipus de GEH
al tractament
ó del Sistema
ts de Catalun
unya ............
....................
zat el mapa d
sòls de l’Estat
s potencialme
subterrànies
els aqüífers d
....................
ns de tractam
M 2007-2012 .
....................
ó del Sistema
lunya ...........
atalunya .......
....................
i secundàries
s i en explota
s en el territor
l tractament i
...................
i contribució
i eliminació d
a d’espais na
nya (2011) ..
...................
...................
de sòls de Cat
t espanyol ....
ent contamina
de les conque
de les conque
...................
ment de la rest
...................
...................
a d’espais na
...................
...................
...................
s de Catalun
ació a Catalu
ri de Catalun
eliminació de
....................
de cada secto
de residus (an
aturals proteg
....................
....................
....................
talunya .........
....................
ats ................
es internes de
s internes de
....................
ta actual .......
....................
....................
aturals proteg
....................
....................
....................
ya ...............
unya ............
nya ...............
e residus en e
...................
tor (any 2011)
ny 2011) .......
gits de Catal
...................
...................
...................
...................
...................
...................
e Catalunya(2
Catalunya ...
...................
...................
...................
...................
gits de Catal
...................
...................
...................
...................
...................
...................
el període
........ 114
) ....... 114
........ 115
unya 117
........ 120
........ 120
........ 121
........ 122
........ 123
........ 124
2012) 127
........ 127
........ 128
........ 140
........ 140
........ 142
lunya 143
........ 144
........ 145
........ 145
........ 146
........ 147
........ 149
Figura 4
43. Formacionns geològiqu
ues més favo
orables per a
a la ubicació
d’un dipòsit controlat ............. 149
Taula 1.
infra
Taula 2
FO
Taula 3.
res
Taula 4.
Taula 5.
Taula 6.
Taula 7.
Taula 8.
Taula 9.
.....
Taula 10
Taula 11
Taula 12
.....
Taula 13
Taula 14
Taula 15
.....
Taula 16
Taula 17
Taula 18
.....
Criteris de
aestructures
. principals
RM, la valori
Criteris gen
idus .............
Àmbits i obj
Residus inc
Fluxos de res
Objectius est
Principals obj
Indicadors i o
....................
0. Objectius d
1. Jerarquia d
2.Objectius d
....................
3. Contingut
4. Activitats e
5. Procedime
....................
6. Residus no
7. Obligacion
8. Limitació d
....................
localització q
s de gestió de
objectius leg
ització energ
nerals per al
....................
ectius priorit
closos dins de
sidus previsto
tratègics del P
jectius quanti
objectius estr
....................
de consum to
de gestió de
de preparació
....................
dels plans de
excloses seg
ents d’admis
....................
o admesos a
ns fonamenta
’entrada de r
....................
Ín
que han de c
e residus mu
galment vinc
gètica i la dis
l desenvolup
....................
taris del 7è P
el Pla Nacion
os al PRECAT
PRECAT20 ...
itatius del PRE
atègics de l'e
....................
otal d'energia
residus regu
ó per a la re
....................
e gestió de r
gons la Direc
ssió de resid
....................
als dipòsits c
als per la Dire
residus biode
....................
ndex de taul
contemplar e
unicipals ......
culants relac
sposició cont
pament i/o a
....................
Programa de
nal Integrat d
T20 ..............
....................
ECAT20 .......
estratègia de d
....................
a provinent d
ulada per la
eutilització i r
....................
residus (artic
ctiva 1999/31
us en dipòsi
....................
controlats seg
ectiva 2010/
egradables a
....................
es
els Plans es
...................
cionats amb
rolada del re
mpliació de
...................
Medi ambie
de Residus 2
...................
...................
...................
desenvolupam
...................
de residus de
Directiva Ma
reciclatge de
...................
cle 28) .........
/CE d’aboca
its controlats
...................
gons la Direc
75/UE .........
als abocador
...................
pecials urba
....................
b la gestió d
ebuig. ...........
les infraestr
....................
nt de la Unió
2008-2015 ...
....................
....................
....................
ment sostenib
....................
el PECAC 20
arc de Residu
la Directiva
....................
....................
adors ............
s segons la D
....................
ctiva 1999/31
....................
segons el Re
....................
anístics de le
...................
de la fracció
...................
ructures de g
...................
ó Europea ...
...................
...................
...................
...................
ble de Catalu
...................
012-2020 ....
us (article 4)
2008/98/CE
...................
...................
...................
Directiva 199
...................
1/CE ...........
...................
eial Decret 1
...................
es futures
.......... 10
ó Resta i
.......... 18
gestió de
.......... 22
.......... 33
.......... 40
.......... 51
.......... 52
.......... 53
unya 2026
.......... 59
.......... 60
.......... 66
E (art. 11)
.......... 68
.......... 70
.......... 73
99/31/CE
.......... 73
.......... 73
.......... 74
481/2001
.......... 77
Taula 19
Taula 20
Taula 21
Taula 22
Taula 23
Taula 24
Taula 25
vari
Taula 26
Taula 27
Taula 28
res
Taula 29
Taula 30
Taula 31
(PG
Taula 32
Taula 33
Taula 34
Taula 35
Taula 3
PIN
Taula 37
.....
Taula 38
Taula 39
. Continguts d
. Tipus de cà
1. Aspectes a
2. Extracció de
3. Consum de
4. Distribució d
5. Evolució de
iació) ............
6. Impactes a
7. Descripció d
8. Principals
idus municip
9. Espais nat
0. Estat gene
1. Grau de co
GDCFC) ........
2. Contaminan
3. Efectes tòxic
4. Objectius g
5. Altres obje
36. Criteris
NFRECAT20
7. Distància
....................
8. Criteris qu
9. Avaluació
del Pla de des
non sobre res
ambientalme
e recursos dir
recursos per
de la generac
la generació
....................
ambientals a
de la qualitat d
resultats de
pals a Catalu
turals proteg
eral de les m
ompliment de
....................
nts emesos en
ics dels conta
generals prio
ectius de prot
que haura
...................
mínima dels
....................
e haurien de
de les difere
splegament d
sidus i gravàm
ent rellevants
rectament dels
r part de l’econ
ció de residus
de residus a
....................
ssociats a le
de l’aire a Cat
l’estudi “Pe
nya (2011-20
its a Catalun
asses d’aigu
els objectius d
....................
n cada etapa
minants pres
oritaris de pro
tecció ambie
an de segu
....................
s dipòsits de
....................
e complir els
ents alternativ
de la recollida
mens establer
s de la gestió
ls ecosisteme
nomia catalan
(% en pes) ..
Catalunya se
....................
es emissions
talunya ........
tjada de car
012) ............
nya (any 201
ua de les con
del Pla de ge
....................
de la gestió d
sents en la ge
rotecció ambi
ental del PIN
uir els corr
....................
e residus mu
....................
corresponen
ves ..............
selectiva de
rts per la Llei
ó de residus
es a Catalunya
na ...............
...................
egons origen
...................
contaminan
...................
rboni de la g
...................
0) ...............
nques interne
estió del distr
...................
dels residus a
stió de residu
iental del PIN
NFRECAT20
responents
...................
nicipals resp
...................
nts Plans Esp
...................
la FORM .....
2/2014 .........
....................
a ..................
....................
....................
en el període
....................
ts a l’atmosf
....................
estió (transp
....................
....................
es de Catalun
ricte de conc
....................
a Catalunya. .
us sobre la sal
NFRECAT20
....................
Plans espe
....................
pecte les exp
....................
pecials a l’Al
....................
...................
...................
...................
...................
...................
...................
e 2007-2012
...................
fera .............
...................
port i tractam
...................
...................
unya .............
ca fluvial de C
...................
...................
alut humana ..
0 ..................
...................
ecials a l’A
...................
plotacions ra
...................
lternativa 2 .
...................
.......... 78
.......... 84
.......... 93
.......... 94
.......... 95
.......... 97
(tones i %
.......... 97
........ 106
........ 107
ment) dels
........ 116
........ 118
........ 126
Catalunya
........ 126
........ 129
........ 130
........ 134
........ 135
lternativa
........ 141
amaderes
........ 151
........ 152
........ 153
Taula 40
Taula 41
Taula 42
Taula 43
Taula 44
Taula 45
Taula 46
Taula 47
Taula 48
Taula 49
Taula 50
Taula 51
Taula 52
Taula 53
Taula 54
Taula 55
Taula 56
Taula 57
Taula 58
0. Valoració d
1. Avaluació
2. Avaluació
3. Avaluació
4. Avaluació
5. Avaluació
6. Avaluació
7. Avaluació
8. Metodolog
9. Avaluació
0. Avaluació
1. Avaluació
2. Avaluació
3. Avaluació
4. Avaluació
5. Avaluació
6. Valoració d
7. Avaluació
8. Indicadors
de les alterna
de les altern
de les altern
de les altern
de les altern
de les altern
de les altern
de les altern
gia de puntua
dels impacte
dels impacte
dels impacte
dels impacte
dels impacte
dels impacte
dels impacte
de les catego
global del Pl
s de seguime
atives ..........
natives ambie
natives ambie
natives ambie
natives ambie
natives ambie
natives ambie
natives ambie
ació dels imp
es ambiental
es ambiental
es ambiental
es ambiental
es ambiental
es ambiental
es ambiental
ories d’impac
la .................
ent dels objec
....................
entals en ma
entals en ma
entals en ma
entals en ma
entals en ma
entals en ma
entals en ma
pactes ambie
ls en matèria
ls en matèria
ls en matèria
ls en matèria
ls en matèria
ls en matèria
ls en matèria
cte ambienta
....................
ctius ambien
...................
atèria de resi
atèria d’energ
atèria de mitig
atèria de qua
atèria de biod
atèria de sòl i
atèria de pob
entals signific
a de residus
a d’energia ..
a de mitigació
a de qualitat d
a de biodivers
a de sòl i aigu
a de població
al .................
...................
ntals del PINF
....................
dus .............
gia ...............
gació del can
litat de l’aire
diversitat i ma
i aigua .........
lació i salut h
catius ...........
....................
....................
ó del canvi cl
de l’aire .......
sitat i matriu
ua ................
ó i salut ........
....................
....................
FRECAT20 .
...................
...................
...................
nvi climàtic .
e ...................
atriu territoria
...................
humana ......
...................
...................
...................
climàtic ........
...................
territorial ....
...................
...................
...................
...................
...................
........ 154
........ 155
........ 156
........ 157
........ 158
al ..... 159
........ 160
........ 161
........ 163
........ 164
........ 168
........ 171
........ 172
........ 174
........ 176
........ 178
........ 181
........ 181
........ 186
1. AN
El presen
Sectorial
s’emmarc
procedim
aspectes
del medi
ambienta
Fonamen
Els article
programe
ambienta
municipa
Així mate
el Pla te
Govern i,
aplicable
l’accés a
agents so
compete
Tant a ni
respectiv
gestió de
1 Llei 6/20
2 Decret le
28.7.2009
3 4.1.1. Dir
deroguen
TECEDENTS
nt document
d’Infraestruc
ca en el pro
ment d’avalua
ambientals e
ambient, i p
al.
nts de dret
es 5 i 6 de la L
es relatius a
al per la seva
als (sic) dins la
eix, l’article 6 d
rritorial secto
en l’elaborac
sobre avalua
la informació
ocials i la ciu
nt del Parlam
vell europeu
vament), tamb
e residus.
09, de 28 d’abr
egislatiu 1/2009
).
rectiva 2008/98
determinades
S
correspon a
ctures de Ges
cediment adm
ació ambienta
en l’elaboració
romoure el d
Llei 6/2009 es
la gestió dels
aprovació. L’a
relació de pla
del Text refós
orial d’infraes
ció i revisió de
ació de les re
ó sobre les m
utadania. El
ent.
com estatal,
bé s’estableix
ril, d’avaluació a
9, de 21 de julio
8/CE del Parlam
Directives.
l’informe de
stió de Resid
ministratiu es
al estratègica
ó i aprovació
desenvolupam
stableixen que
s residus, requ
annex 1.3.5.a)
ans i program
s de la Llei reg
structures de
el mateix, s’ha
percussions d
esures establ
Govern ha d
la Directiva M
l’obligatoriet
ambiental de p
ol, pel qual s’ap
ment Europeu i
sostenibilitat
dus Municipal
stablert per
a (AAE) en l’
de plans i pr
ment sostenib
e els instrume
uereixen l’ela
) de la llei cita
es sotmesos a
guladora dels
e gestió de re
a d’incloure u
de plans i pro
lertes, i tamb
de donar com
Marc de Resid
at de sotmetr
plans i programe
prova el Text ref
del Consell, de
ambiental (e
ls 2013‐2020
la Llei 6/200
’àmbit de Ca
ogrames per
le en la seva
ents de planif
aboració, per
a textualment
a AAE.
residus de Ca
esidus munic
na avaluació
ogrames sobre
bé la consulta
mpte de l’ap
dus3 i la Llei 2
re a avaluació
es (DOGC núm.
fós de la Llei re
19 de novemb
en endavant,
(en endavan
91, mitjançan
talunya. L’AA
assolir un ele
triple dimens
ficació territor
part del prom
el Pla territo
talunya2 estab
ipals s’ha d’a
ambiental d’a
e el medi am
i la participa
rovació dels
22/20114 (en
ó ambiental el
5374, 07.05.20
guladora dels r
bre de 2008, sob
ISA) del Pla
nt PINFRECAT
nt la qual es
AE pretén in
evat nivell de
sió: econòmic
rial, així com
motor, d’una
rial sectorial d
bleix explícita
aprovar per d
acord amb la n
mbient. S’ha d
ació dels ens
decrets a la
els seus artic
ls plans i prog
009).
residus (DOGC
bre residus i pe
1
Territorial
T20). L’ISA
regeix el
tegrar els
protecció
ca, social i
els plans i
avaluació
de residus
ament que
decret del
normativa
e garantir
locals, els
comissió
cles 31 i 6
grames de
núm. 5430,
er la qual es
Antecede
El 15 d’o
Polítiques
PINFRECA
(ISAp), q
redacció
terme les
1, i les re
gener de
La Direcc
emetre e
sobre els
l’ISA; i es
públiques
El presen
Consell d
al∙legacio
La figura
aprovació
4 4.1.6. Lle
5 En l’info
per a refe
Pla s’ha op
considerar
ents administ
octubre de 2
s Ambientals
AT20.5 La sol∙
ue es configu
del documen
s consultes a
spostes obtin
2014, l’ARC t
ció General d
el document d
s aspectes am
s defineixen
s afectades i d
nt ISA és el do
de Direcció d
ons i observac
de la pàgina
ó del PINFREC
ei 22/2011, de 2
rme de sosten
rir‐se al Pla ter
ptat per utilitza
r que PINFRECA
tratius
013, l’Agènci
del Departam
∙licitud s’acom
urava com a
t de referènc
les administra
gudes es van
ambé va facil
e Polítiques A
de referència
mbientals estra
les modalitat
del públic inte
ocument que
e l’ARC i sot
ions que es co
següent most
CAT20.
28 de juliol de 2
ibilitat ambient
ritorial sectoria
ar un acrònim m
AT20 i PTSIRM s
ia de Residus
ment de Terr
mpanyava del
document in
ia. A partir de
acions públiqu
tenir en com
itar una versió
Ambientals, a
del PINFRECA
atègics per a
ts d’informaci
eressat.
acompanya a
mesa a infor
onsiderin opo
tra les fases d
2011, de residu
tal preliminar i,
al d’infraestruct
més senzill de c
són acrònims e
s de Cataluny
ritori i Sosten
l corresponen
nicial del pro
e l’ISAp, la Su
ues afectades
pte en la reda
ó provisional
a través de la
AT el dia 31 de
la redacció d
ió i consulta,
a la versió de
rmació públic
ortunes.
del procedime
us i sòls contam
, per tant, en e
tures de gestió
comunicar i difo
quivalents.
ya (ARC) va
ibilitat l’emis
nt informe de
cediment d’A
bdirecció Gen
s i al públic int
acció del docu
del PINFRECA
a Subdirecció
e gener de 20
del Pla; s’esta
així com la
l PINFRECAT2
a per a que
ent administra
minats.
el document de
ó de residus mu
ondre. A efecte
sol∙licitar a l
sió del docum
e sostenibilita
AAE i tenia l’
neral d’Avalua
teressat que e
ument de refe
T20.
General d’Av
014, en el qua
bleix l’amplit
identificació
20 aprovada in
es puguin fo
atiu d’AAE qu
e referència, ut
unicipals. En el d
s de seguiment
a Direcció G
ment de refe
at ambiental p
’objectiu de f
ació Ambienta
es relacionen
erència. En da
valuació Amb
al es fan consi
ud i nivell de
de les admin
nicialment pe
ormular i pre
ue segueix l’el
tilitzava l’acròn
decurs de l’ela
t del procés d’A
2
eneral de
rència del
preliminar
facilitar la
al va dur a
a l’Annex
ta de 2 de
biental, va
ideracions
e detall de
nistracions
er part del
sentar les
aboració i
nim PTSIRM
boració del
AAE s’ha de
Fig
Procés pa
Tot i que
un procé
opinions
informac
conjunta
món loca
6 PRECAT2
Catalunya
acrònim m
preliminar
gura 1. Fases de l
articipatiu
l’AAE incorpo
s participatiu
de les person
ió i participac
pel PRECAT20
al; els product
20 és l’acrònim
2013‐2020. De
més fàcil de com
r i el document
Meam
Infosost
ambie
Infosost
ampre
(
l’avaluació ambi
ora modalitat
previ a l’apro
nes i entitats i
ció més enllà
06 i el PINFREC
tors i gestors
utilitzat per a
e la mateixa ma
municar que el
de referència.
emòria mbiental
(MA)
orme de tenibilitat ental (ISA)
orme de tenibilitat
mbiental eliminar ISAp)
iental estratègica
s d’informació
ovació inicial d
nteressades,
dels mínims
CAT20. Els de
de residus i
la denominació
anera que en e
l que es va util
En aquest cas t
P
a en relació al pr
ó i participaci
dels instrume
de manera qu
requeriment
stinataris d’aq
les entitats d
ó del Programa
el PINFRECAT20
litzar en el mo
també s’ha mo
PropPINF
INFRECAT2(aprovació inicial)
PINF(apdef
rocediment de re
ó previstes en
ents de planifi
ue es reforça
ts legals. Aqu
quest procés
del món assoc
a general de pr
0, en el decurs d
ment de tramit
dificat lleugera
posta incial FRECAT20
•Inf
0
FRECAT20provació finitiva)
edacció i aprovac
n la normativa
icació amb l’o
la transparèn
est procés s’h
participatiu ha
ciatiu; i la ciut
evenció i gestió
de l’elaboració
tar l’informe de
ment el nom de
•Consdocumreferè
ormació púb
ció del PINFRECA
a, l’ARC ha du
objectiu de co
cia i el dret d’
ha realitzat d
an estat les e
tadania en ge
ó de residus i r
del Programa s
e sostenibilitat
el propi progra
ultes i ment de ència
blica
3
AT20
ut a terme
onèixer les
’accés a la
de manera
ntitats del
eneral. Els
recursos de
s’ha per un
t ambiental
ma.
instrume
territoria
una sessi
la pàgina
procés p
valorar d
Amb carà
l’elaborac
considera
resultant
conforma
nts de partic
ls en diferent
ó general de
web de l’ARC
articipatiu; i
iversos aspect
àcter previ a
ció dels respe
at l’avinentes
d’incorporar
a el document
cipació s’han
ts àmbits de C
retorn, previs
C amb tota la
la creació d’u
tes d’ambdós
l’aprovació
ectius ISA, s’h
sa de la seva
els resultats
t inicial que se
concretat en
Catalunya, dos
sta pel proper
documentaci
un formulari
instruments
inicial d’ambd
han avaluat le
incorporació
del procés pa
e sotmet a inf
n la celebraci
s sessions sect
r 24 d’abril); l
ió sobre el PR
en línia a tra
i fer arribar e
dós instrume
es aportacion
ó. En aquest s
articipatiu a la
formació públ
ó de sessions
torials dirigide
a creació d’un
RECAT20 i el P
avés del qual
ls comentaris
ents per part
s rebudes du
sentit, el pre
versió prèvia
ica.
s informative
es a producto
n microsite o e
PINFRECAT20
qualsevol pe
oportuns.
del Consell
rant el procé
sent ISA fa re
a del PINFRECA
es i debat (sis
ors i gestors d
espai web en
i la informaci
ersona o ent
de Direcció d
és participatiu
eferència al d
AT20 i que, e
4
s sessions
e residus i
llaçat dins
ó sobre el
itat podia
de l’ARC i
u i se n’ha
document
n conjunt,
2. ESB
En aques
Pla i els o
2.1. Es
2.1.1.
El PINFRE
efectiva d
pel que fa
El PINFRE
naturales
competè
encarrega
Residus d
Com a P
General d
residus m
de gestió
els recurs
En aques
General d
març, per
− T
−
− A
7 Decret Le
8 Llei 23/1
BÓS DEL CO
t capítol es de
objectius plant
sbós del con
Introducció
ECAT20 es l’i
del Programa
a a l’àmbit de
ECAT20 eman
sa jurídica de
ncia sobre e
ats de la gest
de Catalunya.
Pla territorial
de Catalunya
municipals exi
ó en totes les a
sos disponible
t sentit, el PIN
de Catalunya,
r la qual s’apr
Tendir al reeq
Fomentar el d
Afavorir el mí
egislatiu 1/2009
1983, de 21 de n
ONTINGUT,
escriu el cont
tejats.
ntingut del
instrument de
general de p
les infraestru
na de les disp
Pla territorial
els residus m
tió, i la Gener
sectorial, el
amb l’objecti
stents i de le
agrupacions t
es i els dèficits
NFRECAT20 ha
, i per tant le
ova el Pla Ter
quilibrament t
desenvolupam
ínim impacte
9, de 21 de julio
novembre, de p
PRINCIPIS I
ingut general
PINFRECAT
e planejamen
prevenció i ges
uctures de ges
osicions del T
sectorial d’ac
unicipals a C
ralitat de Cata
PINFRECAT20
u de racional
s noves insta
erritorials de
s existents a c
a d’aplicar les
s estratègies
rritorial Gener
territorial glob
ment sostenib
ambiental de
ol, pel qual s’ap
política territori
I OBJECTIUS
del PINFRECA
T20
nt que ha de
stió de residu
stió de residus
Text refós de
cord amb el q
Catalunya és
alunya, encarr
0 és un inst
litzar la planif
l∙lacions, de m
Catalunya, sa
cadascuna de
directrius de
i objectius p
ral de Catalun
bal de Catalun
le del país.
les actuacion
prova el Text re
ial.
S DEL PINFR
AT20, els prin
e permetre el
us i recursos d
s municipals.
la Llei regula
ue determina
una matèria
regada de la p
rument de d
ficació territor
manera que s
atisfent en tot
les agrupacion
desplegamen
revistos en l’a
ya, quant al s
nya.
ns amb incidèn
efós de la Llei re
RECAT20
cipis que orie
desenvolupa
de Catalunya
adora de resid
a la Llei de pol
a compartida
planificació, a
esenvolupam
rial de les inst
s’assoleixi la m
t moment les
ns territorials
nt i determina
article 4 de la
egüent:
ncia territorial
eguladora de re
enten les actu
ament i la im
2013‐2020 (P
dus7, que n’es
lítica territoria
a entre els e
atribuïda a l’A
ment del Pla
tal∙lacions de
màxima autos
necessitats re
establertes.
acions del Pla
a Llei 1/1995,
l.
esidus.
5
acions del
mplantació
PRECAT20)
stableix la
al.8 Així, la
ens locals,
Agència de
Territorial
gestió de
suficiència
equerides,
Territorial
de 16 de
Per aque
l’anterior
aprovat p
desenvol
−
−
−
−
− i
El nou P
Catalunya
financer.
tractame
infraestru
En aques
en el ter
d’ordena
ha de ga
gestió de
El PINFRE
−
−
−
−
El PINFRE
com els c
centres p
circumstà
infraestru
tipologia
est motiu, el P
r Pla territori
pel Decret 16/
upament de l
La presència d
una infrautilit
un nombre im
la intrusió des
i la manca de
l’anterior Pla
Pla es desenv
a, tant en ter
Es fa necessa
ent i dels seus
uctures de tra
st sentit, el PIN
rritori de les
ció i d’interès
rantir la impl
e residus muni
ECAT20 afecta
Plantes de tra
Plantes de tra
Instal∙lacions
Dipòsits contr
ECAT20 afecta
centres logíst
permeten evit
àncies instal∙
uctures existe
de centre log
PINFRECAT20,
al sectorial d
/2010, de 16 d
es infraestruc
de desequilibr
tzació de les in
mportant de d
sordenada de
e garantia de
territorial sec
volupa d’acor
rmes normati
ari definir est
costos, atès e
actament prev
NFRECAT20 co
infraestructu
s públic el qua
antació d’un
icipals.
a fonamentalm
actament mec
actament biolò
de valoritzaci
rolats de resid
a tant a infrae
tics de recepc
tar la necessit
lacions estra
ents ampliant
gístic de rece
, que comprè
d’infraestructu
de febrer, res
ctures de gest
ris territorials
nstal∙lacions d
ipòsits contro
l sector privat
finançament
ctorial, en els t
d amb l’adap
us com pel q
tratègies que
el desequilibri
vi a la disposic
onstitueix el m
ures per al tr
al ha de deriv
model de ges
ment a les seg
cànic i biològic
ògic de la frac
ó energètica.
dus de classe I
estructures ex
ció i transferè
tat de noves
tègiques per
t‐ne l’àmbit d
pció i transfe
èn el període
ures de gesti
pon als repte
tió dels residu
en el model d
de tractament
olats sense tra
t en la gestió
íntegre per p
termes que es
ptació de la
ue fa a les co
permetin ava
i actual que s
ció dels residu
marc de refer
ractament de
var en la millo
stió amb l’ob
güents instal∙la
c de la fracció
cció orgànica d
II.
xistents com a
ència de resid
instal∙lacions
r contribuir a
de servei. El
erència de res
2013‐2020 i s
ó de residus
s que planteja
s municipals,
de tractament
t mecànic i bio
actament prev
dels residus m
part del Gove
staven previst
planificació a
omplexes con
ançar cap a l’
uposa no hav
us en dipòsits
rència per a la
e residus a C
ora de la quali
bjectiu de mill
acions de gest
ó Resta dels re
de residus mu
a aquelles que
dus que tenen
de tractame
a la consolid
PINFRECAT20
sidus, preveie
suposa el relle
municipals 2
a la situació ac
que es caract
t de la fracció
ològic d’aques
vi;
municipals;
rn de les inst
tos pel propi P
al context gen
ndicions de l’e
equilibri terri
er completat
controlats.
a implantació
atalunya. Aqu
itat de vida de
orar i optimit
tió de residus
sidus municip
unicipals (FOR
e es preveu de
n relació amb
nt, considera
dació i millor
0 considera le
ent actuacions
eu i la reform
2005‐2012, el
ctual de la pla
teritza per:
ó Resta;
sta fracció;
tal∙lacions pre
Pla.
neral en que
entorn socioe
itorial dels sis
el desplegam
ordenada i e
uest és un in
e les persone
tzar el servei
s:
pals.
RM).
e nova implan
b les anteriors
nt‐se en dete
r aprofitame
es deixallerie
s de millora o
6
mulació de
l qual fou
anificació i
evistes per
e es troba
econòmic i
stemes de
ment de les
quilibrada
nstrument
es, i alhora
públic de
ntació, així
s. Aquests
erminades
nt de les
s com un
orientades
principalm
reutilitzac
El PINFRE
criteris fa
(ambient
Aquests
residus d
balanços
fraccions
necessàri
de nova.
endavant
L’índex ge
I.
II.
III.
IV.
V.
2.1.2.
Les bases
‐ La ref
La reform
directrius
previ a la
ment a dotar
ció i la valorit
ECAT estable
an referència
tals, urbanístic
criteris derive
e cada àmbit
permeten d
així com en
ia per a que e
El detall de
t.
eneral de con
Presenta
Memòria
1. Marc
2. Obje
3. Base
4. Diag
5. Dete
6. Presc
Normativ
Annexes
Memòria
Bases estratè
s estratègique
formulació del
mulació del mo
s normatives
a seva disposic
r d’infraestru
zació materia
ix els criteris
tant a la nece
cs, proximitat
en d’una diag
territorial i la
eterminar l’e
instal∙lacions
es pugui adme
les prescripci
ntinguts del do
ció
a
c jurídic i adm
ecte
es del model d
nosi de la situ
erminació de d
cripcions per
va
a econòmica
ègiques del PI
es que desenv
l model de ge
odel pretén in
actuals. Es vo
ció, promoven
ctura per a l
l dels residus.
i prescripcio
essitat de la in
, etcètera).
gnosi prèvia e
a seva capacit
existència de
de disposició
etre a tràmit
ions i criteris
ocument que
ministratiu
de gestió de re
uació actual. E
dèficits territo
al desenvolup
NFRECAT20
volupa el PINF
stió de residus
ncidir en la mi
ol fer un enfo
nt l’equilibri t
la preparació
.
ons tècniques
nstal∙lació com
en que s’han
tat de gestió
dèficits terri
ó del rebuig. L
una ampliació
per a l’estab
recull el PINF
esidus municip
Estat de les inf
orials de capac
pament d’infra
RECAT20 són
s.
illora del com
oc especial al
erritorial dels
ó per la reuti
que han de
m a la seva ub
n determinat
pel que fa a l
itorials en tra
L’existència d’
ó de les insta
bliment de no
RECAT20 és e
pals de Catalu
fraestructures
citat de tracta
aestructures.
fonamentalm
pliment de la
compliment
s costos i vies
lització, pote
complir aque
bicació en fun
els balanços
a fracció Rest
actament de
un dèficit ter
l∙lacions exist
oves infraestr
l següent:
unya
s.
ament
ment les següe
jerarquia de
de l’obligació
de gestió. Alt
enciant en de
estes instal∙la
nció de divers
entre la gen
ta i a la FORM
cadascuna d
rritorial és una
tents o la crea
uctures s’exp
ents:
gestió, d’acor
ó de tractar e
tres aspectes
7
efinitiva la
acions. Els
sos factors
neració de
M. Aquests
d’aquestes
a condició
ació d’una
plicita més
rd amb les
els residus
rellevants
del mode
diversos
gestió qu
El PINFRE
donant p
existents
als princi
requerint
establert
de residu
integrada
geogràfiq
El model
desenvol
facilitar e
de valorit
‐ El mo
Si bé
PINFR
desen
condi
públic
Es fa
infrae
els ris
‐ Els ins
Els pr
Territ
el són la millor
escenaris de
ue es preveuen
ECAT20 té com
preferència a
i prevenint la
pis de proxim
t centres logís
s. En aquest s
us, que regula
a i adequada
ques o la nece
també preve
upament de
el desenvolupa
tzació dels res
del de particip
es vol priorit
RECAT20 pret
nvolupament
cions de cont
c, privat o mix
necessari es
estructures, le
scos per als inv
struments per
incipals instru
orial són el PR
ra de l’eficièn
gestió, poden
n dinàmics.
m a prioritats
la prevenció
a construcció
mitat i suficièn
stics de recep
sentit, el PINF
els principis d
d’instal∙lacio
essitat d’instal
eu facilitar la d
petites plant
ament i impla
sidus i reducci
pació públic –
tzar el desenv
tén ser tamb
d’instal•lacio
torn i les poss
xt.
tablir unes p
es quals han d
versors, així c
r al desplegam
uments per al
RECAT20 i el p
cia energètica
nt combinar d
generals pro
ó de residus
de noves. A la
ncia, possibilit
pció i transferè
FRECAT20 dón
d’autosuficièn
ons de gestió
∙lacions espec
diversificació
es d’àmbit lo
antació de nov
ió de la seva d
– privat.
volupament i
é una guia p
ons de servei
sibilitats de fin
prescripcions
de ser sempre
om per la com
ment de les ac
desplegamen
propi PINFREC
a de les instal
diversos tract
omoure la ges
vers la dispo
a vegada; pre
tant models d
ència de resid
na complimen
ncia i proximit
de residus m
cialitzades pe
del model de
ocal en aquel
ves tecnologie
disposició.
consolidació
per facilitar l
públic. Es tr
nançament p
bàsiques que
e justificades
mpetència sob
ctuacions i fina
nt i impuls de
CAT20.
∙lacions, així c
aments i qua
stió dels resid
osició del reb
eveu la planifi
de gestió de
dus, i cercant
nt al que estab
tat i obliga els
municipals, te
r a determina
e tractament d
ls casos en q
es i processos
del parc d’in
a participació
racta doncs q
ugui decidir s
e cal tenir en
per tal de po
bre les instal∙l
ançament.
les estratègie
com la seva fle
ntitats en fun
us complint u
uig i adequa
cació de les in
la FORM amb
la reducció d
bleix l’article
s Estats memb
enint en com
ats tipus de re
de la fracció o
que el contex
que permetin
stal•lacions d
ó ordenada d
que els ens lo
obre el mode
n compte a l’
der cobrir dèf
acions ja exist
es i actuacions
exibilitat per f
nció d’uns esc
una jerarquia
ant les infrae
nfraestructure
b plantes d’àm
el rebuig dins
16 de la Direc
bre a establir
mpte les circu
esidus.
orgànica poss
xt ho permet,
n incrementa
de titularitat p
del sector pr
ocals, d’acord
el més adequa
’hora de des
ficits existent
tents.
s que es deriv
8
fer front a
cenaris de
de gestió,
structures
es d’acord
mbit local,
s els límits
ctiva marc
una xarxa
mstàncies
ibilitant el
, així com
r els índex
pública, el
ivat en el
d amb les
at, ja sigui
envolupar
ts, acotant
ven del Pla
El ma
obliga
dispos
Pel qu
s’expo
com p
del d
Resid
que e
del Fo
En qu
econò
evitan
instal
mitjan
Entre
nou P
d’evo
fracci
tracta
de pe
infrae
residu
2.2. M
Addiciona
estratègie
manera r
les exerc
competè
regulado
mínim el
municipa
arc normatiu
acions legals,
sició en aboca
ue fa als instr
osa en el PRE
per suposar u
esplegament
us de Catalun
es determini a
ons de gestió d
ualsevol cas t
òmics, com po
nt que es p
∙lacions de tit
nçant la dotac
els instrume
PINFRECAT20,
lucionar de fo
ó Resta als di
ament previ a
ermetre dispo
estructures i c
us i costos eco
Marc compe
alment als pr
es europees,
resumida, les
ceix a través
ncies en matè
ra de residus
l servei de re
als. Així mateix
és evidentme
i amb especia
adors.
uments econò
CAT20 és un
una de les prin
del PINFREC
nya el finançam
l propi Pla ter
de residus.
també es vo
ot ser el secto
rodueixi un
tularitat públic
ció de garantie
nts que es pr
, té especial
orma sensible
pòsits contro
la disposició
sar de recurso
contribuir, en
onòmics assoc
tencial i ad
rincipis i base
existeixen un
competèncie
de l’Agència
èria gestió de
estableix qu
ecollida selec
x, tots els mun
ent també un
al menció per
òmics, l’estrat
element clau
ncipals fonts
CAT20. En aq
ment de les in
rritorial. El fin
l ampliar la
or privat. Aque
excés de ca
ca, alhora que
es i l’acotame
eveuen per im
rellevància l’e
e per tal de s
lats, i avançar
dels residus e
os econòmics
n definitiva, a
ciats a la gesti
ministratiu
es del model
na sèrie de pr
s en matèria
de Residus
residus muni
e, de forma i
tiva, de trans
nicipis han de
n instrument
al tractament
tègia sobre l’e
tant pel que
de finançame
uest sentit, l
nversions que
ançament po
possibilitat d
esta participa
pacitats de
e s’estableixin
ent dels riscos
mpulsar el de
evolució del
suposar un ef
r definitivame
en dipòsits co
s per tal de fa
a l’equilibri te
ió de residus.
u del PINFRE
de gestió de
emisses comp
de planificaci
de Catalunya
cipals (recollid
independent
sport, de val
e prestar el se
important a
t dels residus
evolució del c
fa a la orient
ent per poder
la Generalitat
e figuren en el
drà provenir d
de finançar a
ació, però, ha
tractament q
n unes bases q
s associats a le
esplegament d
cànon sobre
fecte real diss
ent en el comp
ontrolats de cl
cilitar l’accés
erritorial en m
ECAT20
els residus qu
petencials qu
ó correspone
a. En canvi,
da, transport
o associada,
orització i de
rvei de recolli
l’hora de fer
municipals de
cànon de la di
tació de les p
r desenvolupa
t assumirà m
PINFRECAT20
de fons propis
questes actu
de ser regula
que suposi in
que suposin u
es inversions.
de les actuaci
la disposició
suasiu de la d
pliment de l’o
asse II. Alhora
i millora les d
matèria d’inst
ue vénen don
e el PINFRECA
n a la Genera
els municipis
i tractament)
els municipis
e disposició d
da selectiva d
complir dete
e forma prèvia
sposició del r
olítiques de g
ar actuacions
mitjançant l’A
0, en la quant
s de la Gener
acions a altr
da de forma o
nterferències
un incentiu als
ions que es d
del rebuig, e
destinació dir
obligació legal
a, la seva reca
dotacions dels
tal∙lacions de
nats per la no
AT20 té en co
alitat de Catal
s tenen reser
). El Text refós
s han de pres
del rebuig de
de diverses fra
9
erminades
a a la seva
rebuig que
gestió, així
derivades
gència de
tia i forma
alitat o bé
res agents
ordenada,
amb les
s inversors
eriven del
el qual ha
ecta de la
l de fer un
aptació ha
s ajuts per
gestió de
ormativa i
ompte. De
unya, que
rvades les
s de la Llei
tar com a
els residus
accions de
residus a
separat d
la fracció
Fruit de l
cooperac
l’establim
esforç tèc
l’estructu
econòmic
a l’assolim
El PINFRE
el cas que
estableix
s’aplicara
de contem
Taula 1. Cr
R
Seguint le
localitzac
prescripc
amb l’objectiu
de residus org
orgànica de l
a diversificaci
ció i col∙labor
ment legal d’o
cnic i de gest
ura municipa
ca o de gestió
ment d’aquest
ECAT20 no ide
e es tracti d’a
els criteris e
an mitjançant
mplar els segü
riteris de localit
Accessibili
Nuclis urb
Geomorfol
Qualificació d
Recuperació ddegradad
es recomanac
ció també s’ha
cions i criteris
u d’afavorir e
ànics s’ha de
’àmbit territo
ió de compet
ració entre la
objectius amb
ió, i que pot s
ls de Catalun
ó per abordar
ts objectius.
entifica amb e
actuacions com
n base als qu
la formulació
üents aspecte
tzació que han
itat
ans
ogia
del sòl
e zones des
cions del docu
auran de teni
generals per
l reciclatge i
dur a terme d
orial correspon
ències en mat
a Generalitat
biciosos en m
suposar un en
nya fa que,
pel seu comp
exactitud la lo
mpromeses i e
uals es determ
ó i l’aprovació
es:
de contemplar de
• Els Plancorrespo
• Distàncieque garausos exis
• Caracteríla instal∙l
• Qualificaanàlegs, aquest incompasiguin obhagi esta
• Els nousprioritàriquan es c
ument de ref
r en compte e
a les noves inf
la valoritzaci
d’acord amb e
nent.
tèria de resid
i els ens loc
matèria de res
ncariment de
sovint, una
pte moltes de
ocalització de
en tràmit per
minarà la ubi
ó del correspo
r els Plans especresidus municip
s Especials onents previsio
es respecte danteixin la comstents i l’ento
ístiques geomlació que es v
ació del sòl ci/o classificacdarrer cas, tible amb els bjecte de proablert la dita c
s dipòsits coia, en zones dcompleixin els
ferència de l’I
els criteris des
fraestructure
ó material de
el pla de desp
us, cal que s’
als. Aquestes
sidus municip
l servei a curt
bona part d
e les inversion
les instal∙lacio
a la seva imp
cació de les n
onent pla esp
cials urbanísticspals
que es formons de vialitat
e nuclis urbampatibilitat dern.
morfològiquesol desenvolup
om a sistemació del mateixla nova invalors naturatecció per paclassificació co
ntrolats han degradades pes requeriment
SA del PINFR
scrits a l’apar
s de gestió de
els residus m
legament de
estableixin re
s relacions só
pals, que requ
t termini. A m
els municipis
s o de les act
ons de gestió
plantació. Més
noves instal∙la
pecial urbaníst
s de les futures
mulin hauran t i la seva exec
ns i d’altres ae la nova infra
s dels terrenypar.
a de serveis tx com a sòl nnfraestructuraals i paisatgístrt del planejaom a sòl no ur
de ser imper activitats exts tècnics de l
ECAT20, a pa
tat 2.7.2., en
e residus mun
unicipals. El l
la recollida se
elacions de co
ón necessàrie
uereixen un
més, la fragme
s no tinguin
tuacions requ
de residus, e
s aviat, el PIN
acions. Aques
tic, si escau, q
infraestructure
de preveurcució.
activitats i seaestructura am
ys adequades
tècnics o sistno urbanitzaba no podràtics que, si s’eament generarbanitzable.
plantats, de fxtractives seml’activitat.
art d’aquests c
el que es des
icipals.
10
lliurament
electiva de
ordinació,
s degut a
important
entació de
capacitat
erides per
excepte en
FRECAT20
sts criteris
que haurà
es de gestió
re les
erveis, mb els
per a
temes le. En à ser escau, al que
forma mpre i
criteris de
scriuen les
2.3. Ba
En aques
els trets p
2.3.1.
A continu
A) Aplicad’acord a
− L
p
− L
− L
− E
r
− L
d
− L
B) La p
insta
C) Limit
− A
t
− S
s
l
2.3.2. T
El model
2008/98/
residus i
ases, princip
t apartat s’ex
principals del
Principis i det
uació, es defin
ació dels criteamb el següenLa reducció d
producció, dis
La reutilització
La recollida se
El reciclatge i
restauració pa
La valorització
d’eficiència en
La disposició d
planificació d
al∙lacions de v
tació del rebu
Assegurar la r
tant en les dir
Subjectar la d
susceptibles d
la llei de resid
Trets principa
de gestió de
/CE i de la Lle
a la minimitza
pis i determin
xposen els prin
model de ges
terminacions
neixen els prin
eris de gestiónt ordre de prde la producc
stribució i com
ó dels residus
electiva dels r
altres formes
aisatgística i t
ó energètica
nergètica, d’a
del rebuig.
e les infraes
valorització de
uig i, en conse
reducció del r
rectrius europ
isposició del r
de valorització
dus.
als del model
residus en qu
ei 22/2011. A
ació de les op
nacions gene
ncipis i determ
stió de residus
generals del
ncipis de caràc
ó dels residusrioritats: ció dels resid
mercialització
s.
esidus.
s de valoritzac
opogràfica, fo
dels residus
cord amb les
structures d’a
e la fracció Re
eqüència:
ebuig dins els
pees com en l’
rebuig dels re
ó i que han re
de gestió de
e s’inspira el
Aquest model
peracions d’el
erals del PIN
minacions de
s a Catalunya.
PINFRECAT20
cter general q
s establerts e
dus i de llur
de béns, i de
ció material d
omentant l’ap
la recuperaci
millors tècniq
acord amb e
esta i de dispo
s límits establ
’ordenament
sidus al princ
ebut tractame
residus a Cata
PINFRECAT20
de gestió es
iminació de r
NFRECAT20
caràcter gene
0
que formen pa
en l’article 6 d
perillositat, e
prestació de s
els residus, in
profitament de
ó dels quals
ques disponib
els principis
osició del rebu
erts en les no
intern.
ipi general de
nt previ, esta
alunya
0 emana de le
tà orientat a
residus. Pel qu
eral que config
art del PINFRE
del Text refós
en les fases s
serveis.
nclosa la utilitz
els recursos q
es dugui a te
les.
de proximita
uig de residus
ormes i en les
limitació a le
blert en l’artic
s directrius es
la maximitza
ue fa als resid
guren el PINF
ECAT20.
s de la Llei d
successives de
zació d’aques
ue contenen.
erme amb un
at i suficièn
s municipals.
recomanacio
es fraccions re
cle 16 del Tex
stablertes a la
ació de la pre
dus generats e
11
RECAT20 i
e residus,
e disseny,
sts per a la
n alt nivell
cia per a
ons fixades
siduals no
xt refós de
a Directiva
evenció de
es cerca la
màxima r
elements
generació
De la ma
entorn a
gestió de
esdeveni
un poten
Els trets p
- L
- L
C
f
c
i
d
g
- L
i
recuperació d
s bàsics de l’ec
ó de riquesa a
teixa manera
la protecció d
els residus h
nt una de les
cial significati
principals o as
La jerarquia d
La jerarquia d
prelació difer
1. Prev
2. Reut
3. Prep
4. Recic
5. Altre
6. Elimi
La suficiència
Cal establir un
fracció Resta,
considera que
una millor eco
instal∙lacions
d’instal∙lacion
gestió de carà
La prevenció
La prevenció
infraestructur
de materials p
conomia circu
associada a l’a
que el PRECA
de la salut de
an de ser co
principals pri
iu de reducció
spectes clau d
de gestió de re
de gestió esta
ent en base a
enció
tilització
paració per a la
clatge
es formes de v
inació
i la proximita
na xarxa integ
així com per
e l’agrupació d
onomia d’esca
més petites
ns quan estigu
àcter supracom
ó ha de per
res de tractam
partint d’una
ular, la creació
activitat de ge
AT20, els prin
les persones
oherents amb
ioritats pel qu
ó d’emissions
del model de g
esidus.
bleix el següe
l que establei
a reutilització
valorització, in
at de les infrae
grada d’infrae
a la valoritza
d’un àmbit te
ala, si bé en c
s i d’àmbit
ui justificat. E
marcal.
rmetre redui
ment o amplia
visió dels re
ó de llocs de t
stió dels resid
ncipis bàsics p
i el medi amb
b les estratè
ue fa a les po
de gases d’ef
gestió de resid
ent ordre de p
ix la Directiva
ó
nclosa l’energ
estructures res
structures pe
ció energètica
erritorial deter
casos concrets
local. El mo
l PINFRECAT2
ir de forma
ació de les cap
sidus com a
reball, l’estalv
dus.
er al desenvo
bient. Així ma
gies de mitig
lítiques ambie
ecte hivernac
dus vigent són
prioritats, sem
marc de resid
ètica
specte els àm
r a la valoritza
a i la disposic
rminat és la so
s es pot justifi
del de gesti
20 estableix c
important
pacitats existe
recursos que
vi de matèries
olupament de
teix, les mesu
gació i adapt
entals tenint e
le associades
n:
mpre que no e
dus:
bits territoria
ació de la FOR
ió del rebuig.
olució més ad
car com a mé
ó ha de po
inc grans agru
la necessitat
nts.
permet inco
s primeres i en
l model de ge
ures adoptade
tació al canv
en compte qu
al sector dels
es justifiqui un
als a que done
RM i el tractam
En termes ge
dequada per a
és raonable ap
ossibilitar aqu
upacions terr
t d’inversió
12
rporar els
nergia, i la
estió giren
es per a la
i climàtic,
ue existeix
s residus.
n ordre de
n servei.
ment de la
enerals, es
aconseguir
postar per
uest tipus
itorials de
en noves
- L
s
f
c
- E
c
c
g
c
f
g
c
g
d
T
d
La preparació
El model ha d
suport a xarx
funció.
Per altra band
municipals de
millorar l’efic
cal promoure
l’objectiu d’ac
Els biorresidus
L’estratègia d
completar el
compostatge
grans generad
El tractamen
consideració
manera, cal a
barrejats com
No obstant, é
forma que en
generació i re
Per altra ban
complement
gestió possibl
d’àmbit local
biorresidus d
FORM recollid
Tot plegat s’h
de forma amb
ó per a la reuti
d’incorporar ce
xes i centres
da, la recollid
e Catalunya. L
iència de les r
e especialmen
conseguir uns
s.
de biorresidus
desplegamen
o digestió an
dors i la fracci
t, amb l’obje
les diferents
assegurar el tr
m la fracció Re
és oportú apr
n base a un d
ecollida select
nda, el model
de la recollid
le. En aquest
l utilitzant si
’alta qualitat,
da, àmbit rura
ha de traduir e
bientalment s
ilització, el rec
entres d’emm
de reutilitzac
da selectiva de
Les polítiques
recollida ja im
nt la recollida
s majors índex
s és un dels tr
nt de la recol
aeròbia, tant
ó vegetal.
ectiu de mill
qualitats de
ractament en
sta.
ofitar les sinè
disseny flexib
iva sense nece
de gestió ha
a selectiva de
sentit, el mod
stemes tecno
, sempre i qu
al, baixa densi
en l’obtenció
egura en el se
ciclatge i la va
magatzematge
ció. Part de l
e residus és u
de residus va
mplantades, ta
a selectiva en
xs de valoritza
rets fonament
lida selectiva
per que fa a
lorar la qual
els biorresidus
infraestructu
èrgies amb in
le dels proce
essitat de con
a de promour
e la FORM, se
del ha de poss
ològics adeq
uan es donin
itat de poblac
de compost d
ector agrícola
alorització
e de residus su
es deixallerie
un element cl
an adreçades
ant en quantit
n circuits com
ació i de recup
tals del PINFR
de biorresid
la FORM com
itat del prod
s que entren
ures en les qu
stal∙lacions de
essos, es pugu
nstruir noves i
re el compos
empre que est
sibilitat la imp
uats i senzill
determinade
ció, etc.)
d’alta qualitat
, la jardineria
usceptibles de
es existents p
au en el mod
ampliar‐ne e
tat com en qu
mercials i de
peració de rec
RECAT20. En a
us per ser de
m per als biorr
ducte obtingu
a les instal∙
e s’eviti la ba
e tractament
ui fer front a
nfraestructur
tatge domèst
tigui justificat
plantació de p
s per al trac
s condicions
t que possibili
o altres activ
e ser reutilitza
poden assumi
del de gestió d
el seu despleg
ualitat. En aqu
grans produc
cursos de qual
aquest sentit
estinats a pro
residus proced
ut, ha de pr
lacions. De la
arreja amb alt
de la fracció
diferents esc
res.
tic i comunita
t com a la mi
plantes de com
ctament de
(qualitat elev
iti l’expansió
vitats de regen
13
ats i donar
ir aquesta
de residus
gament i a
uest sentit
ctors amb
litat.
es preveu
ocessos de
dents dels
rendre en
a mateixa
tres fluxos
Resta, de
cenaris de
ari, com a
llor via de
mpostatge
fluxos de
vada de la
del seu ús
neració de
s
- L
(
d
S
d
s
i
- L
A
f
a
e
d
- L
d
e
t
En base a
l’esquem
sòls, aconseg
la millora de l
La valorització
Els processos
(incineració a
dipòsits contr
Si bé el conte
d’instal∙lacion
sentit, es def
instal∙lacions
Directiva mar
La disposició f
Aquells residu
forma segura
aquest sentit,
la disposició d
no estigui jus
econòmic del
disposició.
Les mesures i
Entre les mes
disposició de
recollida i tra
econòmic pe
territorials ide
a aquests asp
a representat
uint la substit
a qualitat del
ó energètica
s de valoritzac
amb baixos n
rolats).
ext i les neces
ns d’incinerac
fineix com a a
de valoritzac
rc de residus.
final.
us que ja no
a, de manera
, tots residus
directa de ma
tificat per rao
l tractament n
els instrumen
sures i els in
l rebuig és fo
actament del
er al finançam
entificats pel
pectes clau, e
t a la figura de
tució efectiva
sòl.
ció energètica
nivells d’eficiè
ssitats de ges
ió de Catalun
actuació prior
ció energètica
puguin ser so
que es garan
han de ser so
atèria orgànic
ons de protec
no pot ser en
nts econòmics
struments ec
onamental pe
rebuig. Així
ment de nov
PINFRECAT20
el model de g
e la pàgina seg
d’altres esme
a han de prev
ència en la r
stió actuals no
nya, si que ca
ritària la conv
a, donant com
otmesos a op
nteixi la prote
otmesos a trac
ca biodegrada
ció de la salu
n cap cas un a
.
conòmics prev
er promoure
mateix el cà
ves actuacion
0.
gestió de resid
güent.
enes orgàniqu
valdre per da
recuperació d
o fan preveur
al prioritzar la
versió de les
mpliment als c
peracions de v
ecció de la sa
ctament prev
able, excepte
t de les perso
argument vàli
vistos, l’estrat
l’equilibri de
ànon ha de s
ns en infraes
dus municipa
ues i fertilitza
vant de les o
d’energia, dis
re la necessita
a millora de le
instal∙lacions
criteris d’efici
valorització h
lut humana i
i abans de la s
quant no sigu
ones i del med
d per evitar e
tègia d’evoluc
els costos ter
ervir per pod
structures pe
ls de Cataluny
nts químics i
operacions d’e
sposició de r
at d’ampliar e
es existents.
d’incineració
iència estable
han de ser eli
i del medi am
seva disposic
ui tècnicamen
di ambient. A
el tractament
ció del cànon
rritorials deriv
der disposar
er resoldre e
ya es configu
14
minerals i
eliminació
esidus en
el nombre
En aquest
ó actuals a
erts per la
minats de
mbient. En
ió, evitant
nt viable o
ixí, el cost
previ a la
n sobre la
vats de la
d’un fons
ls dèficits
ura segons
PREV
REUTIL
RECIC
VALORENER
ELIM
F
PLA
TRABI
COMPOS
VENCIÓ
LITZACIÓ
CLATGE
RITZACIÓ RGÈTICA
MINACIÓ
PREPARE
RE
FORM ENVASO
ANTA DE ACTAMENT IOLÒGIC
ST DE QUALITAT
COMB
F
ARACIÓ PER A LA EUTILITZACIÓ
ECOLLIDA SELECTIVA GE
OS VIDRE
PLANTES DE CLASSIFICACIÓ
MATERIALS RECICLA
BUSTIBLES DERIVATS DERESIDUS
Figura 2. Diagrama del mod
GENERA
ENÈRICA
PAPER I CARTRÓ
R
PLANTA MECÀNIC
ATS BIOEST
REBUE
DIPÒSIT CO
del de gestió de residus en
PREVENCIÓ
ACIÓ DE RESIDUS DOMÈCOMERCIALS
ESTA
DE TRACT. C I BIOLÒGIC
ABILITZAT
UIG
NTROLAT
n que es basa el PINFRECAT
STICS I
ALTRE
COMERCIA
VOLUMINOS
INCINERACIÓ
T20
ES RECOLLIDES SELECTIV
ALS
SOS
DEIXA
ALTRES F
TRACTAMENTS ESPECÍFICS
MATERIALS RECICLATS
15
VES
ALLERIES
FRACCIONS
2.3.3.
En base
suficiènci
controlat
Pirineu i A
metropol
en 5 agru
Per a tot
determin
futures.
Les cinc a
Distribució de
a les infraes
ia, a la capac
ts, el PINFREC
Aran, l’àmbit
lità de Barcelo
upacions territ
tes elles, i de
nades per les
agrupacions te
el territori a e
structures ex
citat associati
CAT20 agrupa
de Ponent, l’a
ona, l’àmbit d
torials.
e forma sepa
instal∙lacions
erritorials def
Figura
efectes de ges
xistents, a la
iva dels ens
els 8 àmbits
ambit de les c
del Penedès, l’
arada, en det
en funcionam
inides són les
a 3. Agrupacions
stió
diversificació
locals i a la
funcionals es
comarques gir
’àmbit del Ca
termina els d
ment o en tr
que es mostr
s territorials de g
ó de l’oferta
reducció de
tablerts al Pla
ronines, l’àmb
mp de Tarrag
dèficits de tra
amitació i les
ren al mapa se
gestió del PINFRE
de tractame
la disposició
a Territorial G
bit de les coma
ona i l’àmbit
actament a p
s prognosis de
egüent:
ECAT20
ents, a la pr
de residus e
General (l’àmb
arques centra
de les Terres
partir de les
e generació d
16
oximitat i
n dipòsits
bit de l’Alt
als, l’àmbit
de l’Ebre)
capacitats
de residus
2.4. Pr
Els princi
• M
• M
• M
• R
• O
à
• C
r
Aquests o
En essènc
dels obje
aquests ú
la gestió d
rincipals ob
pals objectius
Millorar i asse
Minimitzar la
Maximitzar l’a
Resoldre els d
Ordenar la co
àmbits territo
Contribuir a la
residus.
objectius genè
cia, el PINFRE
ectius planteja
últims, a conti
de la fracció R
bjectius del
s del PINFRECA
egurar l’aplica
disposició de
aprofitament
desequilibris t
oncurrència d
orials amb dèf
a mitigació de
èrics responen
ECAT20 és un
ats al PRECAT2
inuació es det
Resta i FORM,
PINFRECAT
AT20 previsto
ació del princip
residus sense
de la capacita
erritorials en
del sector priv
ficit de capacit
el canvi climàt
n a les bases e
instrument d
20, així com e
tallen quins só
la valorització
T20
os són els segü
pi de jerarquia
e tractament
at de gestió de
matèria de tr
vat en les infr
tat de tractam
tic i a l’adapta
estratègiques
de planificació
els objectius c
ón els principa
ó energètica i
üents:
a de gestió.
previ en dipòs
e residus mun
ractament de
raestructures
ment instal∙lad
ació al mateix
descrites a l’a
ó orientat a la
continguts en
als objectius le
i la disposició
sits controlats
nicipals actual
la fracció Rest
de gestió de
da.
x a través de l
apartat 2.1.2.
contribució p
la normativa
egalment vinc
controlada de
s.
.
ta.
e residus mun
la gestió adeq
positiva en l’a
vigent. En re
culants relacio
el rebuig.
17
nicipals en
quada dels
assoliment
ferència a
onats amb
Taula 2. pr
Flux de residu
Conjunt
Paper, metalls, vplàstic, biorresidaltres fraccions reciclables (d’origen domèstcomercial)
Biorresidus
Pneumàtics fora
Residus mesclats
rincipals objectius leg
Descrip
• Redel 20
vidre, us i
tic i
• Abala rebioren p
* Els bior
• Adocomambjard
d’ús • Proh
s
• Dispresidassiquemesd’ut
galment vinculants rel
ció dels objectius
ucció en pes del co010
ns del 2020, la quaeutilització i el recicrresidus* i altres frapes
rresidus només quede
opció de mesures pempostatge o digestióbientalment correctineria i la regenera
hibició de l’entrada
ponibilitat d’una xadus municipals recomilables procedent permeti assolir l’ausclats o assimilablestilització de les millo
lacionats amb la gest
onjunt dels residus p
ntitat de residus doclatge per a les fracaccions reciclables h
en recollits explícitam
er a promoure la reó anaeròbia, el comte dels biorresidus,ació d’àrees degrad
a de pneumàtics sen
rxa integrada i adeqollits als domicilis, its d’altres productoutosuficiència en ms, tenint en compteors tecnologies disp
tió de la fracció Resta
produïts el 2020 en
omèstics i comerciacions de paper, mehauran d’assolir, en
ment en l’objectiu defin
ecollida selectiva dempostatge domèstic i l’ús del compost dades.
ncers als dipòsits co
quada d’instal∙lacionclús quan aquestaors. Aquesta xarxa smatèria de valoritzace el criteri de proximponibles.
i FORM, la valoritzac
n un 10% respecte e
als destinats a prepaetalls, vidre, plàstic, n conjunt, com a mí
nit a la Llei 22/2011
e biorresidus destinc i comunitari, el trobtingut en l’agricu
ontrolats
ons per a la valoritzaa recollida abasti res’ha de concebre deció dels residus mumitat als punts de g
ció energètica i la disp
Nor
els generats Llei (art
aració per a
ínim el 50%
Dire(art Llei (art
ats a actament ultura, la
Llei (art
Dire(art RD 1(art
ació de esidus e manera nicipals eneració i el
Dire(art Llei (art
posició controlada del
rmativa
22/2011 . 15.1)
ectiva 2008/98/CE . 11.2.a)
22/2011 . 22.1.a)
22/2011 t. 24)
ectiva 1999/31/CE . 5.3.d)
1481/2001 . 5.3.d)
ectiva 2008/98/CE . 16)
22/2011 . 9)
18
l rebuig.
Tipus d’objectila jerarquia de
Prevenció
Preparació per reutilització i re
Recollida selectvalorització
Eliminació
Reciclatge, altrede valorització eliminació
u segons gestió
a la eciclatge
tiva i
es formes i
2.5. De
Partint d
infraestru
PINFRECA
agrupacio
desviacio
El següen
determin
Figura 4
Pel que fa
titularitat
tràmit en
El mapa t
comptab
tramitaci
Pel que fa
eterminació
de l’anàlisi de
uctures de tr
AT20, es dete
ons territoria
ons respecte la
nt gràfic most
nades al PINFR
4. Distribució de l
a a les instal∙l
t pública exist
n el moment d
també repres
ilitzen aquells
ó.
a a les inciner
ó dels dèfic
e la situació
ractament i la
erminen els d
ls de Catalun
a prognosi es
tra la distribu
RECAT20:
les infraestructur
acions de trac
tents, tant les
de redacció de
senta el nomb
s de titularitat
radores repres
cits territori
actual de la
a prognosi d
dèficits territo
nya. Es farà
modificaran e
ció del nomb
res disponibles d
ctament de la
que es trobe
el PINFRECAT2
bre de dipòsits
t privada que
sentades, tote
ials de capa
gestió de re
e la generac
orials de cap
un seguimen
en el moment
bre d’instal∙lac
de gestió de resid
a FORM i de la
n actualment
20.
s controlats e
e, en el mome
es són de titu
acitat de tra
sidus a Catal
ió de residus
acitat de tra
nt anual dels
t de revisar el
cions disponib
dus municipals se
a fracció Resta
en funcionam
existents en ca
ent de redacci
laritat pública
actament
unya, de l’es
s al llarg dels
ctament per
s balanços i e
PINFRECAT20
bles en les 5 a
egons les agrupa
a es represent
ment com aqu
ada agrupació
ió del Pla, es
a, no trobant‐s
stat de situac
s anys de vig
cadascuna d
en cas de d
0 l’any 2016.
agrupacions t
acions territorials
ten les instal∙
uelles que es t
ó territorial, p
trobessin en
se’n cap en tr
20
ció de les
gència del
e les cinc
etectar‐se
territorials
s (unitats)
lacions de
troben en
però no es
procés de
àmit.
L’Annex 2
les neces
A partir
conforme
2.6. Id
Dins de le
- Actu
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
- Actu
de R
•
•
2 recull la info
ssitats d’infrae
de la determ
en la proposta
dentificació
es propostes d
uacions en trà
Adequació i
Ampliació d
Ampliació d
Centre de T
Centre de T
Centre de T
Centre de T
Desenvolup
Millora i int
FORM
Millora de la
Promoció d’
uacions deriva
Residus Munic
Reenginyeri
Adequació i
ormació sobre
estructures fu
minació dels
a del PINFREC
i proposta
d’actuacions d
àmit amb pres
millora de l’e
el dipòsit con
el dipòsit con
ractament de
ractament de
ractament de
ractament de
ament de cen
tegració de le
a planta de tri
’instal∙lacions
ades del desp
cipals de Catal
a de l’Ecoparc
millora de l’e
e les capacita
utures que són
dèficits de
AT20 i que es
d’actuacion
del Pla, s’inclo
ssupost ja com
eficiència ener
trolat de Mas
trolat de Trem
Residus de C
Residus de M
Residus de O
Residus de Pe
ntres logístics
es instal∙lacion
iatge de Molin
petites de FO
plegament de
lunya:
c 1 de Barcelo
eficiència ener
ts de tractam
n objecte de p
cada agrupac
s tracten al seg
ns
ouen les següe
mpromès:
rgètica de la p
s de Barberan
mp (Pallars Ju
lariana de Car
Montoliu de Ll
Orís (Osona) –
edret i Marzà
de recepció i
ns TMB i de c
ns de Rei (AM
ORM en zones
l’anterior Pla
ona
rgètica de la p
ment actual de
planificació en
ció territorial
güent apartat
ents:
planta incinera
s (Montsià).
ssà).
rdener (Solson
eida (Segrià) –
F. Resta i FOR
(Alt Empordà
transferència
compostatge
MB) – F. Inorgà
s amb nivells b
a Territorial S
planta incinera
e cada agrupa
n el marc del P
l s’identifique
t.
adora de Tarra
nès) – F. Resta
– F. Resta i FO
RM
à) – F. Resta i
de residus
de Botarell (B
nica RM (Mod
baixos de gene
ectorial d’Infr
adora de Sant
ació territoria
PINFRECAT20
en les actuac
agona.
a
ORM
FORM
Baix Camp) –
del Residu Mí
eració
raestructures
t Adrià de Bes
21
l, així com
.
cions que
F. Resta i
ínim)
de Gestió
sòs
- Ade
•
- Actu
- Actu
- Actu
- Actu
resid
- Dese
l’àm
- Prom
- Amp
- Clau
2.7. Pr
2.7.1. C
i
La condic
ampliar la
de capaci
T
Ex
equació de l’ef
Adequació i
uacions per a
uacions d’opti
uacions de mi
uacions de mi
dus d’amiant.
envolupamen
mbit de servei
moció d’instal
pliacions de d
usures de dipò
rescripcions
Criteris gene
infraestructu
ció bàsica que
a capacitat de
itat. La taula s
Taula 3. Criteris
xistència de dègestió
ficiència energ
millora de l’e
la implantació
imització del c
llora en instal
illora i amplia
nt de centres
d’una instal∙la
l∙lacions petite
ipòsits contro
òsits controlat
s tècniques
erals per al
res existents
e cal complir p
e tractament e
següent resum
generals per a
èficits de
gètica de les in
eficiència ener
ó de noves cap
consum energ
l∙lacions de tra
ació de la xarx
logístics de r
ació de tracta
es de FORM e
lats públics de
ts de classe II p
s per a l’esta
desenvolup
per a la implan
en una determ
meix els criter
l desenvolupam
• Cal que necessàrforma raaquesta
nstal∙lacions d
rgètica de la p
pacitats per a
gètic en infrae
actament de l
xa de deixaller
recepció i tran
ament.
en zones amb
e classe II.
públics despré
abliment i g
pament de
ntació i desen
minada agrup
is generals:
ment i/o amplia
es determiniria una actuacaonable en tersituació de dè
d’incineració e
planta incinera
a cobrir dèficit
estructures de
la FORM.
ries i habilitac
nsferència de
nivells baixos
és del període
gestió de no
noves infrae
nvolupament d
pació territoria
ació de les infra
el dèficit de ció concreta, rmes de capacèficit establert
existents.
adora de Giro
ts. F. Resta i FO
tractament e
ció de les mat
e residus que
de generació
e d’explotació.
oves infrae
estructures i
d’actuacions q
al és que s’hi
estructures de g
capacitat perla qual s’haurcitat de tractat
ona
FORM.
existents.
teixes per a la
facilitin l’am
ó.
.
estructures
i/o ampliació
que tinguin p
hagi detectat
gestió de residu
r poder consiria de planificament d’acord
22
a gestió de
mpliació de
ó de les
er objecte
un dèficit
us
iderar car de d amb
Ain
Lim
Els object
− C
− C
− A
− R
− F
− I
2.7.2. C
A part d
infraestru
aquelles
identifica
Pla.
Per a le
metodolo
que done
Aprofitamentnstal∙lacions e
mitació de noucontrola
tius d’aquests
Contribució a
Contribució a
Acceptació so
Requisits tècn
Flexibilitat de
Inversió i cost
Criteris per a
d’aquests con
uctures en el
de titularitat
ació concreta
s instal∙lacion
ogia d’anàlisi
en un major g
t de les existents
us dipòsits ts
s criteris gene
la recuperaci
la mitigació d
ocial i compati
nics i experièn
l plantejamen
tos de gestió
la localització
ndicionants p
sentit que ja
t pública que
de les instal∙
ns futures e
multicriterial
grau de comp
• El canvi existent instal∙lac
• Per tal conclourmodificade capacservei a l
• La tramitcontrolatnomés pestigui pquan la cmínima.
• L’ampliacsuperfícivetllarà pvisual.
rals són els se
ó de recursos
del canvi climà
ibilitat amb l’e
ncia en la gest
nt per afronta
ó d’infraestru
revis, el PIN
a s’apuntava
e es troben
lacions es rec
n que no s’
per a prioritz
pliment als se
d’escenari dés, en princ
ció en un nou de justificar re la justificacar l’escenari dcitat d’una all’agrupació te
tació d’un not ja existentpodrà iniciar‐per sota del nocapacitat de d
ció s’ha d’ente i no com aper no alterar
egüents:
s
àtic
entorn
ió
r canvis futur
uctures
FRECAT20 es
a l’apartat 2
en tràmit en
cull a l’Annex
ha definit un
zar aquelles u
egüents criter
de gestió o bcipi prioritàriaemplaçamentla necessita
ció prèviamene gestió o reatra de les inserritorial.
ou dipòsit cont d’una dete‐se quan el ombre de dipdeposició real
tendre com l’a un recreixer la morfologia
s
stableix els c
.2. En els cas
n el moment
x 4 Mapes ter
na localitzaci
ubicacions (en
is ambientals
bé l’ampliacióa a la constrt. t d’una novant de la manalitzar l’amplistal∙lacions ex
trolat o l’amperminada agnombre de dòsits controla estigui per so
’ocupació d’eement en alça del terreny
criteris per a
sos de les ins
t de redacció
rritorials d’infr
ó concreta s
ntre un mínim
de localitzac
ó d’una instarucció d’una
a implantacióca de viabilitiació o reconvxistents que d
pliació d’un dgrupació terrdipòsits contats establerts,ota de la dep
espais adjacençada, i per tani generar im
la localitzac
stal∙lacions ex
ó del PINFRE
fraestructures
s’haurà de se
m de tres alte
ció. Aquesta a
23
l∙lació nova
ó, cal tat de versió donen
ipòsit itorial rolats , o bé osició
nts en ant es pacte
ció de les
xistents, o
CAT20, la
del propi
eguir una
ernatives),
avaluació i
l’adequac
recollir e
PINFRECA
dèficits d
existents,
localitzac
d’ubicacio
La determ
especial u
Els criteri
− S
h
− E
i
− D
n
d
− P
p
c
v
p
m
− A
t
e
− F
d
a
p
ció de la ubic
en un docum
AT20 d’acord
de capacitat
, capacitat de
ció que hi són
ons per a les i
minació de la
urbanístic, si e
is de prioritza
Superfície ur
habitats.
Espais natura
inclosos al Sis
Distàncies res
nova infraestr
del medi amb
Pel què fa al
proposar, util
compostatge
vigent en mat
prioritzarà aq
modificació d
Aprofitament
tregui profit
extractives).
Formacions g
dipòsits es pr
alteracions su
prohibicions q
cació de l’op
ment justificat
amb els crite
de gestió de
e deposició re
establerts. A
infraestructur
a localització d
escau.
ció de la local
banitzada: es
als protegits:
tema d’espais
specte de nuc
ructura amb e
bient, mitjança
potencial d’
itzant com a d
i tractament
tèria de sanita
quella ubicació
els existents.
t d’instal∙lacio
d’instal∙lacion
geològiques (c
rioritzaran les
uperficials o f
que estableix
ció escollida
tiu, en base
ris generals p
e l’àmbit corr
eal per sota d
Aquesta avalua
res de tractam
definitiva s’ha
lització de les
s prioritzarà a
es prioritzarà
s naturals pro
lis urbans i d’a
els usos existe
ant l’aplicació
impacte odor
document de
t de residus m
at animal i pre
ó que requer
ons preexiste
ns preexistent
criteri només
ubicacions q
ractures (prio
el Decret 1/19
als criteris d
el qual l’AR
per al desenvo
responent, im
de la capacita
ació s’haurà d
ment de l’àmb
aurà de form
noves infraes
aquella ubica
à aquella ubi
otegits de Cata
altres activita
ents i l’entorn
ó de les mesur
rífer, caldrà v
treball la Gui
municipals. T
evenció d’ince
reixi una men
ents o zones
ts o s’emplac
aplicable als
ue s’assentin
oritàriament a
997, relatiu a
de localització
RC determina
olupament de
mpossibilitat
at de deposic
de fer amb car
bit del PINFREC
ular mitjança
structures són
ació que caus
cació que cau
alunya (SENPC
ats i serveis, q
n, i alhora la p
res correctore
valorar correc
a sectorial de
Tanmateix, ca
endis forestals
or necessitat
degradades:
ci en zones d
dipòsits cont
sobre formac
argiles, pissar
la disposició c
ó (detallats a
rà l’adequaci
noves infraes
d’ampliació d
ió mínima) i
ràcter previ en
CAT20.
ant l’aprovació
n els següents
si menys mol
usi menys im
C).
ue garanteixin
rotecció de la
s que es requ
ctament la ub
gestió de les
ldrà tenir en
s. Necessitats
de construcc
es prioritzarà
degradades (p
trolats): per a
cions amb alt
res i granits),
controlada de
continuació)
ió de la inst
structures (de
de les infrae
als criteris tè
n tot procés d
ó del corresp
s:
lèsties sobre
mpacte sobre
n la compatib
a salut de les p
uereixi
bicació i les m
olors per les p
n compte la n
s en quant a v
ció de nous a
à aquella ubi
per exemple,
la construcci
ta permeabilit
, sense perjud
el rebuig.
24
s’han de
al∙lació al
etecció de
structures
ècnics i de
de selecció
ponent Pla
els nuclis
els espais
ilitat de la
persones i
mesures a
plantes de
normativa
vialitat: es
accessos o
icació que
activitats
ó de nous
tat i sense
dici de les
− Q
m
s
G
− Q
a
s
l
p
d
− A
S
b
r
r
p
m
2.7.3.
El PINFR
d’implant
desenvol
d’infraest
Els object
− M
− C
− P
− M
Qualitat de l’
municipis dec
suspensió am
Govern 82/20
Qualitat de
admissibles s
segons la no
l’article 6 Reg
produir lixivia
de les aigües s
Altres criteris
SANDACH de
biològic de la
ramaderes, ta
ramaderes. A
protecció i me
març, pel qua
Prescripcions
ECAT20 estab
tar noves ins
upen de fo
tructures.
tius d’aqueste
Maximitzar la
Complir les co
Producció de
Millorar les ca
’aire atmosfè
clarats com a
b diàmetre in
012, de 31 de j
les aigües s
egons la norm
ormativa urba
glament de la
ats, es tindrà e
subterrànies.
s de localitzac
classe 3 (pla
a fracció Rest
al i com esta
Així mateix, e
esures de pro
l s’estableixen
s tècniques pe
bleix les pres
tal∙lacions pe
orma detalla
es prescripcio
recuperació
ondicions de t
material bioe
aracterístique
èric: es priorit
a zona de p
nferior a deu m
juliol.
uperficials i
mativa que a
anística (direc
Llei d’urbanis
especialment
ció: en el cas d
ntes de tracta
ta), s’hauran
ableix Decret
en el cas de
otecció contra
n mesures de
er a instal∙laci
scripcions tèc
er al tractame
ada a l’ann
ns són:
de materials
tractament pr
estabilitzat que
s coma comb
tzaran les ubi
rotecció espe
micres (PM10
subterrànies
fecta al med
ctiva de prev
sme). Així mat
en compte q
de dipòsits co
ament biològ
de complir l
t 40/2014, de
dipòsits cont
els incendis f
prevenció d’i
ions de tracta
cniques bàsiq
ent mecànic i
nex 5 Presc
revi del residu
e sigui apte p
ustible quan e
cacions que t
ecial per òxid
0) pel Decret 2
s: es tindrà
i hídric (Regla
venció fornt
teix, en cas q
ue no puguin
ontrolats i pla
ic de la FORM
es distàncies
e 25 de mar
trolats també
forestals que
incendis fores
ament mecàn
ques que s’ha
i biològic de
cripcions tèc
quan el destí
er a ser valori
el destí final é
tinguin un me
ds de nitroge
226/2006 de 2
en compte l
ament de do
els riscos d’i
ue la instal∙la
n afectar el me
ntes autoritza
M i plantes de
mínimes res
rç, d’ordenac
é s’hauran de
estableix el D
stals.
nic i biològic d
auran de ten
la fracció Res
cniques per
í del rebuig és
tzat en difere
és la valoritzac
enor impacte
en i per part
23 de maig i
la regulació
omini públic h
inundació est
ció sigui susc
edi aquàtic i
ades per tract
e tractament
specte les exp
ió de les exp
e respectar fr
Decret 64/199
de la fracció R
ir en compte
sta. Aquests
al desenvo
s un dipòsit.
ents aplicacion
ció energètica
25
sobre els
tícules en
l’Acord de
dels usos
hidràulic) i
tablerta a
eptible de
la qualitat
tar residus
mecànic i
plotacions
plotacions
ranges de
5, de 7 de
Resta
e a l’hora
criteris es
olupament
ns
a
Més enllà
menor im
Reference
2.7.4.
En el cas
per al dis
Catalunya
Els object
La identi
disseny i
La descri
d’operaci
L’avaluac
concret r
En definit
per a obt
2.7.5.
p
Una de
PINFRECA
de tipus m
en funció
necessari
FORM.
à dels criteris
mpacte segon
e (BREF) Docu
Prescripcions
del tractame
sseny i explot
a.
tius d’aquests
ficació, incor
explotació de
ipció i avalua
ions que conf
ció objectiva d
esultat dels co
tiva, l’objectiu
tenir la màxim
Flexibilitat i c
per al tractam
les caracterí
AT20, és que
modular, per
ó de quin sigu
i realitzar inve
s de disseny
ns les Millors
uments.
s tècniques pe
ent biològic de
tació de plan
s criteris són:
poració i ava
e les diverses o
ció de soluci
figuren el com
de l’adequaci
ondicionants
u d’aquest cri
ma quantitat p
capacitat de r
ment de FORM
ístiques de le
disposen de c
poder modific
i l’escenari de
ersions per po
definits a l’a
Tècniques D
er a les instal∙
e la FORM, el
tes de compo
aluació object
operacions qu
ons tecnològ
mpostatge de r
ió d’una dete
del medi i del
teris és adequ
ossible de rec
econversió de
M en escenari
es instal∙lacio
cert grau de f
car els seus es
efinitiu de trac
oder afrontar
nnex 5 del P
Disponibles de
lacions de tra
l PINFRECAT2
ostatge, dispo
tiva dels cond
ue poden cons
giques existen
residus orgàn
erminada solu
l procés.
uar de la form
cursos de qua
e plantes de t
is futurs.
ons existents
flexibilitat en
scenaris de ca
ctament. Aqu
un canvi d’esc
PINFRECAT20,
efinides als E
actament biol
20 segueix els
onible la pàgi
dicionants de
siderar‐se en
nts a l’hora d
ics.
ució tècnica –
ma més ajusta
litat (biogàs o
tractament m
s o en tràmi
el seu disseny
apacitat de tra
uesta flexibilit
cenari de capa
caldrà escoll
European Bes
ògic de la FO
criteris que r
na web de l’A
el medi i del
el compostatg
e dissenyar i
–disseny i exp
da possible la
o compost).
mecànic i biolò
it en el mom
y, amb la inco
actament entr
at es dóna en
acitats de gest
lir les tecnolo
t Available T
RM
recull la Guia
Agència de R
procés que a
ge de residus
i explotar la
plotació‐ a un
a solució de tr
ògic de la frac
ment de red
orporació de t
re fracció Res
n el benentès
stió entre frac
26
ogies amb
Techniques
de suport
Residus de
afecten al
orgànics.
seqüència
n escenari
ractament
cció Resta
dacció del
tecnologia
ta i FORM
que no és
ció Resta i
2.8. Fi
El finança
residus m
Catalunya
propis de
formular
D’altra ba
han d’ass
de gestió
vigilància
En aques
de Residu
Entre les
cànon so
de contr
municipa
Així mate
aquestes
la partici
un incent
S’estima
es derive
finançam
inançament
ament de les
municipals com
a assumir‐lo m
e la Generalita
i aprovar el P
anda, els ens
sumir les desp
ó s’inclouen e
a i mantenime
st marc econò
us de Cataluny
s estratègies
bre la disposi
ribuir al finan
als, contribuin
eix, es manif
instal∙lacions
pació del sect
tiu als inverso
que la inversi
n del Pla és d
ment comprom
t del PINFR
inversions en
m per a la nov
mitjançant l’A
at com del Fon
Pla Territorial S
locals són els
peses d’explot
els costos de
ent posterior a
òmic, el Pla inc
ya i la particip
de finançame
ició del rebuig
nçament del
t a l’equilibri t
esta també l
s sense el det
tor privat, sem
ors mitjançant
ó econòmica
e 361.847.159
mès del Gover
ECAT20
n infraestruct
va construcció
gència de Res
ns de Gestió d
Sectorial.
responsables
tació de les in
e les operacio
a la clausura d
corpora estra
pació del secto
ent del Pla, l
g, recaptació l
cost que co
territorial.
a voluntat d’
riment del fin
mpre però, re
la dotació de
previstes per
9€. Del total d
n i, els 246.94
ures, ja sigui
ó, que figuren
sidus de Catal
de Residus. La
s de la gestió d
nstal∙lacions d
ons de recolli
d’abocadors.
tègies de fina
or privat en la
’instrument e
la qual ha de
omporta la im
’ampliar a alt
nançament pe
egulada de fo
e garanties i l’a
r al desenvolu
de la inversió,
40.000 € resta
per a la millo
en el PINFRE
lunya. El finan
a Generalitat,
dels residu mu
de gestió del P
ida, transport
ançament, tals
a gestió dels re
econòmic am
permetre dis
mplantació de
tres agent ec
er part de la G
orma ordenad
acotament de
pament de le
, 114.907.159
ants, per a la r
ora de les inst
CAT20 corres
nçament podr
és per tant, l’
unicipals, i con
Pla Territorial
t, tractament
s com els ajut
esidus.
b més rellev
posar de recu
e la gestió s
conòmics la p
Generalitat. A
a, establint u
els riscos assoc
s actuacions e
€ correspone
esta d’actuac
tal∙lacions de
spon a la Gene
rà provenir ta
’agent compe
nseqüentmen
Sectorial. En
t dels residus
ts per part de
vància és l’ev
ursos econòm
sostenible de
possibilitat de
Així doncs, es
unes bases qu
ciats.
en infraestruc
en a les actua
cions identifica
27
gestió de
eralitat de
nt de fons
etent per a
nt, aquests
els costos
s, i els de
e l’Agència
olució del
ics per tal
ls residus
e finançar
possibilita
ue suposin
ctures que
cions amb
ades.
3. REL
El PINFRE
implemen
relatius a
ha de do
evidents
programe
perquè
d’infraest
l’assolime
Els plans,
seva esca
3.1. Es
La Unió
protecció
aquells o
• Conve
El Conven
climàtic é
diòxid de
d’adquiri
Unió Euro
El Conven
hivernacl
climàtic.
ecosistem
amenaça
Un dels
periòdica
LACIÓ AMB
ECAT20 es co
ntació del m
als residus mu
onar resposta
entre ambdó
es i estratègie
conformen e
tructures de g
ent dels seus
, programes i
ala territorial (
stratègies a
Europea, i l’E
ó del medi am
bjectius i estr
eni marc de le
ni, adoptat l’a
és un recurs
e carboni i altr
r els països q
opea.
ni té com a o
e a l’atmosfe
A més, s’indic
mes s’adaptin
da i permeten
compromiso
ament, public
B ALTRES PL
oncep com un
odel de gesti
unicipals. Tot i
a als objectiu
ós instruments
es. En aquest
el marc a
gestió de resid
propis objecti
i estratègies
(nivell interna
a nivell inte
Estat espanyo
mbient. En aq
ratègies fixats
es Nacions un
any 1992 desp
compartit i q
res gasos d’ef
ue acceptin o
objectiu princi
ra a un nivell
ca que aquest
n naturalmen
nt que l’econo
os més desta
car i facilitar
LANS I PROG
n pla per al d
ió de residus
que el PGGR
s i actuacion
s de planificac
t capítol es re
partir del q
dus, o perquè
ius ambiental
relacionades
acional, europ
rnacional
ol són signata
quest sentit, e
en matèria de
ides sobre el
prés de l’Asse
que la seva es
fecte hivernac
o ratifiquin el
ipal aconsegu
que impedeix
t nivell hauria
t al canvi cl
omia avanci d
acats del Co
a la Conferè
GRAMES
desenvolupam
s de Cataluny
RCAT es troba
ns que s’esta
ció. El PINFRE
elacionen aqu
qual s’estable
è les actuacion
s.
amb el PINFR
pea, estatal i c
aris de difere
en relació am
e canvi climàt
canvi climàtic
emblea Gener
stabilitat pot
cle, i per tant,
Conveni. A di
uir una estabi
xi pertorbacio
a d’assolir‐se d
limàtic, asseg
e manera sos
onveni és el
ncia de les P
ment de les in
ya previst al
actualment e
bleixin. En aq
ECAT20 també
uells que ten
eixen els ob
ns previstes e
RECAT20 es p
atalana).
ents Convenis
mb la gestió d
tic a nivell inte
c
ral de les Naci
veure’s afect
s’estableixen
ia d’avui s’hi h
lització de les
ons perilloses
dins d’un term
gurant que la
tenible.
que obliga
Parts els inve
nfraestructure
nou PRECAT2
en fase d’elabo
quest sentit,
é es pot relac
en una relaci
bjectius i ac
n el PINFRECA
presenten qua
s a nivell inte
de residus ten
ernacional.
ons Unides, r
tada per les a
n una sèrie de
han adherit 19
s concentracio
de caràcter a
mini suficient
a producció
als països a
ntaris nacion
es necessàrie
20 en aquells
oració, el PIN
s’estableixen
cionar amb alt
ió més direct
ctuacions en
AT20 tenen im
atre apartats
ernacional rel
nen especial
reconeix que
activitats emi
e compromiso
95 membres,
ons dels gaso
antropogènic
per a permet
d’aliments n
a elaborar, a
nals amb les
29
s per a la
s aspectes
FRECAT20
sinèrgies
tres plans,
ta, ja sigui
n matèria
mpacte en
segons la
latius a la
influència
el sistema
issores de
os que han
inclosa la
os d’efecte
al sistema
tre que els
o es vegi
actualitzar
emissions
antropog
comparti
abordar a
sensibilitz
• Proto
La respos
jurídics: e
aprovar e
vinculant
Durant e
desenvol
gasos d’e
les Nacio
establert
internacio
• C
f
s
c
• C
t
Tant el C
principals
gèniques i l’ab
r informació s
aquestes emis
zació del públ
ocol de Kyoto
sta internacio
el Conveni ma
el Protocol d
ts de reducció
el primer pe
upades per le
efecte hiverna
ons Unides so
el segon per
onals següent
Compromís v
Brasil, per lim
formals de le
significa que
compromís.
Consens a niv
totes les parts
onveni marc
s de les estrat
bsorció per p
sobre emissio
ssions, coope
lic respecte el
onal davant de
arc de les Nac
de Kyoto, que
ó de les emissi
eríode de co
es parts signan
acle a nivell m
obre el Canvi
ríode de com
t:
oluntari de m
mitar les seves
es trenta‐vuit
fins al 2020
vell internacio
s signatàries a
de les Nacion
tègies europee
part d’emborn
ons de gasos d
rar per a ada
canvi climàti
el repte que
cions Unides s
e estableix, p
ons dels païso
ompromís (20
nts havien de
mundial respec
Climàtic va a
mpromís (2013
més de seixant
s emissions d'
parts signatà
més del 80%
onal per aprov
a partir de 202
ns Unides sob
es, nacionals
nals de tots
d’efecte hiver
ptar‐se als ef
c.
suposa el can
sobre el canv
per als països
os industrialit
008‐2012) es
fer possible u
cte els nivells
provar l’esme
3‐2020). La U
ta països, inclo
'aquí a 2020.
àries del sego
% de les emis
var l’any 2015
20.
re el canvi cli
i catalanes en
els gasos d’e
nacle, posar e
ectes del canv
nvi climàtic s’
i climàtic i el
s adherits al
zats a partir d
stablert al P
una reducció
de 1990. El d
ena al Protoc
UE i els seus E
osos els Estat
Aquest comp
on període de
sions mundia
5 un nou acor
màtic com el
n matèria de c
fecte hiverna
en marxa estr
vi climàtic i p
ha materialitz
Protocol de K
mateix, com
de l’any 2000.
Protocol, el
mínima d’un
esembre de 2
ol de Kyoto,
Estats són pa
s Units, la Xin
promís, juntam
e compromís
als seran obje
rd mundial so
Protocol de K
anvi climàtic.
acle, així com
ratègies nacio
romoure l’ed
zat en dos ins
Kyoto. L’any 1
mpromisos jur
conjunt de
5% de les em
2012, la Confe
mitjançant la
art del paquet
na, l'Índia, Sud
ment amb els
del Protocol
ecte d'algun o
bre el clima a
Kyoto són els
30
m recollir i
onals per a
ucació i la
struments
1997 es va
rídicament
mesures
missions de
erència de
qual s'ha
t d'acords
dàfrica i el
s objectius
de Kyoto,
objectiu o
aplicable a
referents
3.2. Pl
La Unió E
matèria d
comunità
aquest ap
residus. A
aquells e
que tene
3.2.1.
• 6è Pr
El 6è Pro
política a
temàtiqu
naturals
marc d’ac
−
−
−
−
−
−
−
9 Comunicel Sisè Pnostres
lans, progra
Europea és mo
de Medi Ambi
ària. Si bé els
partat es rela
Aquests s’han
specífics en m
n incidència s
Plans, progra
rograma d’Ac
ograma d’Acci
ambiental de
ues prioritàrie
i residus). A
cció comunita
− Estratègia
− Estratègia
− Estratègia
− Estratègia
− Estratègia
− Estratègia
− Estratègia
cació de la ComPrograma d’Accmans” ‐ VI Prog
ames i estra
olt prolífica en
ient en derive
s aspectes am
cionen aquell
n classificat e
matèria de res
sobre la gestió
mes i estratè
cció en matèri
ó en matèria
la Unió Euro
s (canvi climà
partir d’aque
ari actual en a
temàtica sob
temàtica per
temàtica per
temàtica sob
temàtica sob
temàtica sob
temàtica sob
missió al Consellció de la Comungrama de medi
atègies a ni
n l’àmbit de la
en les estratèg
mbientals són
ls plans, prog
en plans, pro
sidus; i, finalm
ó de residus o
gies generals
ia de Medi Am
de Medi Am
opea durant e
àtic; natura i b
estes prioritat
quests àmbits
bre prevenció
la protecció d
a l’ús sosteni
bre la contami
bre la protecci
bre el medi am
bre l’ús sosten
, al Parlament nitat Europea eambient. [COM
vell de la U
a planificació
gies temàtiqu
n transversals
rames i estrat
ogrames i est
ment, els que
viceversa.
mbient 2002‐2
bient de la U
el període 20
biodiversitat;
ts s’establien
s. Aquestes es
i reciclatge de
del sòl
ible dels recur
nació atmosfè
ó i la conserv
mbient urbà
nible dels plag
Europeu, al Coen matèria de M(2001) 31 fina
Unió Europe
estratègica am
es específique
a la major p
tègies que te
ratègies gene
fan referènc
20129
nió Europea (
002‐2012. Aqu
medi ambien
set estratègi
stratègies tem
e residus
rsos naturals
èrica
ació del medi
uicides
omitè EconòmicMedi Ambient al]
ea
mbiental. Dels
es i el cos de l
part de políti
nen més incid
erals en matè
ia a altres asp
(2002‐2012) h
uest program
nt, salut i qua
es temàtique
màtiques són l
ambient mar
c i Social i al Co“Medi ambient
s Programes d
la normativa
iques comuni
dència en la g
èria de medi
pectes ambie
ha definit el m
ma definia qua
litat de vida;
es que constit
les següents:
rí
mitè de les Regt 2010: el futu
31
d’Acció en
ambiental
itàries, en
gestió dels
ambient;
ntals però
marc de la
atre àrees
i recursos
tueixen el
gions sobre r està a les
Finalitzat
d’Acció e
remunten
estratègie
significat
tota la se
plantejav
compost
la preven
la nova D
En el ma
les estrat
apartat 3
vigència,
que el 7è
considera
• 7è Pr
El mes de
que aque
ambienta
canvi clim
residus. P
“Viure bé
− c
− c
− i
f
10 Propost2020 “V
t el període d
en matèria de
n abans de l
es i principis
iva, en el sen
eva amplitud.
va la revisió d
i altres produ
nció i reciclatg
Directiva marc
rc d’aquest in
tègies temàti
3.1.2). Tot i f
si més no con
è Programa d
a adient parar
rograma d’Ac
e juliol del 20
est programa
al europea, e
màtic, la biodi
Per aquest m
é, respectant e
continuï amb
contribueixi a
i garanteixi la
fins l’any 2020
ta de Decisió diure bé, respec
e vigència de
Medi Ambie
’aprovació i
s d’aquest 6è
tit que, bona
. Aquest és e
de la directiv
uctes del recic
ge de residus
de residus‐.
nforme de sos
iques sobre p
formar part
nceptual, en e
d’Acció en ma
r‐hi atenció.
cció en matèri
12 va expirar
a havia estat
ls organismes
iversitat, el m
motiu, el passa
els límits del n
l’aplicació de
a corregir les d
a consecució d
0 mitjançant d
el Parlament Etant els límits d
l 6è Programa
nt 2013‐2020
entrada en v
è Programa.
part de les e
l cas, per exe
a d’aplicació
clatge dels res
sí que han do
stenibilitat am
prevenció de
d’un marc p
el sentit que s
atèria de Med
ia de Medi Am
el 6è Program
positiu i que
s comunitaris
medi ambient,
at mes de ge
nostre planeta
mesures i acc
deficiències de
dels objectius
diverses estra
uropeu i del Codel nostre plane
a d’Acció, tot
0 Atès que l’in
vigor del nou
Nogensmeny
stratègies que
emple, de l’es
de llots de d
sidus orgànics
onat fruits sign
mbiental prelim
residus i sob
rogramàtic a
ón inspirador
di Ambient d
mbient10
ma de Medi A
e havia propo
s consideren
, la salut, l’ús
ener de 2014
a” que:
cions iniciade
el mateix;
s que ha acord
atègies, direct
onsell relativa eta”. [COM(201
t just acaba d’
nici dels treba
u Programa d
ys, el 7è Pro
e plantejava e
stratègia temà
depuradora o
s. No obstant,
nificatius ‐el m
minar, es det
bre l’ús soste
nterior, aque
res de la norm
de la Unió Eu
Ambient de la
orcionat una
que segueixe
sostenible de
va entrar en
s amb el 6è P
dat la Unió Eu
ives i acords i
al Programa G12) 710 final]
’entrar en vig
lls d’elaborac
’Acció, s’han
grama no re
el 6è program
àtica per a la
o l’elaboració
, altres estrat
més rellevant
alla la relació
enible dels re
estes estratèg
mativa actual. A
ropea encara
Unió Europea
estratègia ge
n havent dèf
els recursos n
n vigor el 7è P
rograma;
uropea en ma
nternacionals
eneral de Med
gor el nou 7è
ció del PINFRE
tingut en co
epresenta un
ma no han pro
a protecció de
d’una direct
tègies com la
ha estat l’apr
del PINFRECA
ecursos natur
gies mantene
A més, en la m
a no ha vist la
a. A pesar de
eneral per a
ficits en els à
naturals y la g
Programa sot
atèria de med
s.
di Ambient de l
32
Programa
ECAT20 es
ompte les
a ruptura
osperat en
el sòl, que
iva per al
referent a
rovació de
AT20 amb
als (veure
en la seva
mesura en
a llum, és
constatar
la política
àmbits del
gestió dels
ta el lema
di ambient
a Unió fins
El 7è Pro
l’Estratèg
recursos”
instrume
ÀMBIT
Prioritattemàtiqu
Marc instrume
Desafiamlocals, remundials
El PINFR
territoria
• Estra
L’Estratèg
educació,
indústria
11 Comuni[COM(20
ograma de M
gia Europa 20
”. En aquest
ntals i dos obj
Taula 4.
O
ts ues
Ob
Pr
Ob
Coco
Ob
Pr
ental
Ob
M
Ob
M
Ob
Aspr
Ob
Int
ments egionals i s
Ob
Au
Ob
Re
ECAT20 s’alin
l és més limita
atègia Europa
gia Europa 2
, investigació
competitiva‐,
icació de la Co010) 2020 final
edi Ambient
020, en partic
context, s’es
jectius orienta
Àmbits i objec
BJECTIUS
bjectiu priorita
rotegir, conserv
bjectiu priorita
onvertir a la UEompetitiva
bjectiu priorita
rotegir als ciuta
bjectiu priorita
aximitzar els be
bjectiu priorita
illorar la base d
bjectiu priorita
ssegurar inversireus
bjectiu priorita
tensificar la int
bjectiu priorita
ugmentar la sos
bjectiu priorita
eforçar l’eficàci
nea a favor d
at.
a 2020 per a u
020 planteja
ó e innovació‐
, i integrador
omissió “Europ].
de la Unió Eu
ular amb la in
tableixen tre
ats a donar re
tius prioritaris d
ri 1:
var i millorar el
ri 2:
en una econom
ri 3:
dans de la UE e
ri 4:
eneficis de la le
ri 5:
d’informació de
ri 6:
ions per a la po
ri 7:
egració ambien
ri 8:
stenibilitat de le
ri 9:
a de la UE a l‘ho
de la major p
un creixement
assolir un cr
‐, sostenible
‐posant l’acce
pa 2020. Una e
uropea està b
niciativa emb
es objectius r
esposta a desa
del 7è Program
capital natural
mia hipocarbòn
enfront les pres
egislació ambie
e les polítiques
olítica en matèr
ntal i la coherèn
es ciutats de la
ora de fer front
part d’aquest
t intel∙ligent,
reixement int
‐gràcies l’im
ent en la crea
estratègia per
basat en les i
blemàtica “Un
eferits a prio
afiaments loca
ma de Medi amb
de la UE
nica, eficient en
ssions i riscos a
ntal de la UE
de medi ambie
ria de clima i me
ncia entre polít
UE
t als desafiame
ts objectius,
sostenible i in
tel∙ligent ‐a t
mpuls a una e
ció de llocs de
a un creixeme
iniciatives ado
a Europa que
oritats temàtiq
als, regionals
bient de la Unió
l’ús dels recurs
mbientals per a
ent
edi ambient i fix
iques
nt ambientals a
per bé que e
ntegrador11
ravés d’inver
economia bai
e treball i la re
nt intel∙ligent,
optades en e
e utilitzi efica
ques, quatre
i mundials.
ó Europea
rsos, ecològica i
a la salut i el be
xar correctame
a nivell regiona
el seu abast
rsions més ef
ixa en carbon
educció de la
sostenible i in
33
el marc de
çment els
objectius
enestar
ent els
l i planetari
temàtic i
ficaces en
ni i a una
pobresa‐.
ntegrador”.
L’estratèg
canvi clim
A part d’
canvi clim
s’identific
Per la sev
que les in
sector am
3.2.2.
• Estra
El desem
i reciclatg
Programa
seguimen
aquesta e
els princi
per a la p
la quantit
com a ref
• Estra
L’Estratèg
6è Progra
12 La Com500.000es parla sectors rcreació d
13 ComuniRegions residus”
14 COM(20
gia es centra
màtic i energia
inspirar bona
màtic i energ
ca el sector de
va naturalesa,
nstal∙lacions d
mbiental i esta
Plans, progra
atègia temàti
bre de 2005 l
ge dels resid
a d’Acció en m
nt dels object
estratègia (de
ipals criteris i
prevenció, soc
tat de residus
ferència les es
atègia temàti
gia temàtica s
ama d’Acció e
issió Europea h nous llocs de tde les sinèrgierelacionats amde valor econòm
icació de la Co“Un pas enda. [COM(2005) 6
005) 670 final
en cinc ambic
a.
part de les p
ia de l’Estratè
e la gestió de
, el PINFRECA
de gestió de
an vinculades
mes i estratè
ica sobre la pr
a Comissió Eu
us. Aquesta
matèria de M
tius establerts
e fet, la pròpia
principis insp
cietat del reci
s destinats a e
stimacions de
ica sobre l’ús s
sobre l’ús sost
en Matèria d
ha publicat quetreball (Iniciatives entre l’econob el creixemenmic.
missió al Consavant en el co666 final]
ciosos objectiu
polítiques amb
ègia Europa 2
residus com a
T20 també es
residus poden
a les emission
gies en matèr
revenció i el re
uropea va pub
estratègia és
Medi Ambient
s per aquesta
a Directiva és
piradors de le
clatge, etcète
eliminació de
e generació de
sostenible de
tenible dels re
e Medi Ambi
e, en el cas queva emblemàticaomia verda i let sostenible aco
ell, al Parlamennsum sostenib
us en ocupac
bientals (i no
2020 tenen a
a potencial ge
stà relacionat
n representar
ns de gasos d’
ria de residus
reciclatge dels
blicar una com
s una de les
de la Unió E
a estratègia. S
s conseqüènci
es polítiques d
era). La fita es
efinitiva en un
e l’any 2000.
els recursos na
ecursos natur
ient de la Un
e a tota Europa “Una Europa es polítiques d’oostumen a ser
nt Europeu i able de recursos
ió, investigaci
ambientals) d
afectació sobr
enerador de llo
amb el canvi
r una oportun
’efecte hivern
s
s residus13
municació sobr
set estratègie
uropea. L’any
Si bé la Direc
ia de la seva i
de residus ac
stablerta en a
n 20% l’any 20
aturals14
rals és una de
ió Europea. L
a es reciclessineficient en l’úsocupació, en emés segurs i te
l Comitè Econòs. Estratègia te
ó, educació, r
de la Unió Eu
re la gestió d
ocs de treball
climàtic i l’ec
nitat d’expans
acle.
re l’Estratègia
es temàtique
y 2011 es va p
ctiva marc de
mplantació),
tuals (jerarqu
questa estrat
010 i en un 50
les set estrat
L’objectiu d’aq
n el 70% dels res dels recursos”l sentit que els enen un gran p
òmic i Social Euemàtica sobre
reducció de la
uropea, els ob
de residus. Ai
.12
conomia verda
sió de les act
a temàtica de
es programad
publicar un in
residus és p
en ella s’hi es
uia de gestió
tègia era la re
0% l’any 2050
tègies program
questa estrat
esidus, es gene”, COM(2011) 2s llocs de trebapotencial d’expo
uropeu i al Comprevenció i re
34
a pobresa,
bjectius de
xí mateix,
a, en tant
tivitats del
prevenció
es pel 6è
nforme de
osterior a
stableixen
prioritària
educció de
0, prenent
mades pel
tègia és el
erarien uns 21). També ll creats en ortació i de
mitè de les ciclatge de
desacobla
quantitat
sostenibl
temàtica
residus e
polítique
punt de v
Aquesta
tant per
recomana
• Inicia
La iniciat
proporcio
transport
desenvol
l’elaborac
amb l’obj
èmfasi en
nous llocs
El planej
semblant
com a re
lluita con
contribue
15 ComuniRegions [COM(20
ament dels im
tius específics
es en l’ús de
sobre la prev
es troben a l’ú
s de residus
vista de cicle d
és la mateixa
la priorització
able alterar aq
ativa emblem
iva emblemàt
ona un marc d
t, la indústri
upament reg
ció d’una estr
jectiu de redu
n els benefici
s de treball.
ament gener
ts a les que p
ecurs fins a la
ntra el canv
eixin a l’assoli
icació de la Co“Una Europa q011) 21 final].
mpactes amb
s, aquesta est
ls recursos. E
venció i el rec
últim estadi. A
han d’examin
de vida del rec
a idea que ref
ó de les mesu
questa jerarq
màtica “Una Eu
tica “Una Eur
d’actuació a ll
ia, les matè
ional. De ma
ratègia per fe
uir la generac
s derivats del
ral de residus
roposa aques
generació de
i climàtic. El
ment d’aques
omissió al Parlaque utilitzi efica
bientals respe
tratègia utilitz
n aquest sent
iclatge dels re
Així, amb l’ob
nar les opcion
curs.
flecteix la Dire
ures de preve
uia de gestió.
uropa eficien
opa eficient e
larg termini p
ries primeres
nera particula
er d’Europa u
ió de residus
l reciclatge en
s de Cataluny
ta iniciativa e
e llocs de treb
l PINFRECAT2
sts objectius.
ament Europeuaçment els rec
ecte el creixe
za l’anàlisi de
tit, estableix
esidus. Des de
bjectiu de red
ns de gestió q
ectiva marc d
nció de resid
t en l’ús dels
en l’ús dels re
per a moltes à
s, els residu
ar, aquesta in
na “economia
i utilitzar els
n el camp de
ya per al pe
en referència
ball, passant
20 haurà de
u, el Consell, elursos. Iniciativa
ment econòm
cicle de vida
el marc conc
el punt de vist
duir els impac
que causin un
de residus am
us com per la
recursos”15
ecursos” form
àrees polítique
s, l’agricultu
niciativa estab
a circular”, ba
residus com u
la lluita contr
ríode 2013‐2
a la gestió de
per la contrib
disposar les
Comitè Econòa emblemàtica
mic. Tot i que
a com a base
eptual en el q
ta del cicle de
ctes ambienta
n menor impa
mb el principi
a justificació d
a part de l’Est
es com el can
ra, la pesca,
bleix com a m
asada en una
un recurs. Igu
ra el canvi cli
020 parteix d
e residus; des
bució de la ge
s infraestruct
òmic i Social Eud’acord amb l’
e no defineix
de plantejam
que reposa l’
e vida dels rec
als en aquesta
acte ambient
de jerarquia
dels casos en
stratègia Euro
nvi climàtic, l’e
, la biodiver
mesura a mit
a societat del
ualment, tamb
màtic i la gen
d’unes premi
de la visió de
estió dels res
tures necess
uropeu i el Com’Estratègia Eur
35
objectius
ments més
Estratègia
cursos, els
a fase, les
al des del
de gestió,
que sigui
pa 2020, i
energia, el
rsitat i el
jà termini
reciclatge
bé es posa
neració de
isses molt
els residus
idus en la
àries que
mitè de les opa 2020”.
• Full d
El full de
construei
implemen
les fites q
“El 205
del pla
compe
recurs
sòl. S’h
restab
Per fer re
− la
e
m
− e
− e
− i
Pel que f
comptin
gràcies a
que impu
s’hauran
contamin
Respecte
següent v
“El 20
descen
16 ComuniRegions
de ruta cap a
e ruta cap a
ix la iniciativa
ntació d’accio
que s’han d’as
50, l’economia
aneta, i d’aque
etitiva i integra
os es gestionar
hauran assolit
blert substancia
ealitat aquesta
a transformac
en recursos, e
medi ambient.
el capital natu
els sectors clau
a la governac
a al consum i
amb els ince
uns preus ad
ulsi a les emp
fixat normes
nants.
e als objectius
visió:
020 els residus
ns. El reciclatge
icació de la Co“Full de ruta ca
una Europa e
una Europa e
emblemàtica
ons futures, a
ssolir el 2020.
de la UE haurà
esta manera ha
adora, i propo
ran de manera
els objectius in
alment la biodiv
a visió, el full d
ció de l’econo
el suport a la
.
ral i els servei
us de l’econom
ió.
la producció
entius adequa
dequats i a un
preses a inno
s sobre el re
s definits sota
es gestionaran
e i la reutilitzaci
omissió al Parlaap a una Europ
eficient en l’ús
eficient en l’ú
a descrita al p
ixí com els ca
El disseny de
à crescut de ma
aurà contribuït
rcionarà un el
sostenible, des
ntermedis sobr
versitat i els serv
de ruta es pla
omia a través
investigació i
s ecosistèmic
mia (alimenta
sostenible es
ats per escolli
na informació
ovar i a subm
ndiment amb
a el lema de
n com a recurso
ió de residus se
ament Europeua eficient en l'ú
s dels recurso
ús dels recurs
punt anterior.
anvis estructu
l full de ruta e
anera respectuo
a la transform
levat nivell de
s de les matèrie
re el canvi clim
veis ecosistèmi
anteja diverso
del consum i
i la innovació
cs;
ció, edificis i m
s planteja com
ir els product
ambiental cla
ministrar béns
biental mínim
conversió de
os. La generaci
eran opcions atr
u, el Consell, elús dels recursos
os16
sos és un de
El full de ruta
urals i tecnolò
es basa en aqu
osa amb les res
mació econòmic
vida amb un
es primeres, fins
àtic, i al matei
ics que aquesta
s objectius int
la producció
, i l’eliminació
mobilitat);
m a objectiu in
tes i serveis
ara. Les decis
s i serveis mé
m a fi de reti
els residus en
ió de residus p
ractives per als
Comitè Econòs”. [COM(2011)
ls principals b
a estableix el
gics necessar
uesta visió:
striccions de rec
a mundial. La n
impacte ambie
s l’energia, l’aig
ix temps s’haur
sustenta.”
termedis en re
sostenible, la
ó de subvenc
ntermedi pel
més eficients
ions de comp
és eficients. A
irar els produ
n recursos, el
er càpita haurà
operadors púb
òmic i Social Eu 571 final].
blocs sobre e
marc per al d
ris per al 2050
cursos i amb el
nostra econom
ental menor. T
gua, l’aire, la te
ran protegit, v
elació a:
a conversió de
cions perjudic
2020 que els
s en l’ús dels
pra han de ser
Així mateix, l’
uctes més in
full de ruta
rà registrat un
blics i privats, ja
uropeu i el Com
36
els que es
disseny i la
0, incloses
ls límits
mia serà
Tots els
erra i el
alorat i
els residus
ials per al
ciutadans
recursos,
r el vector
’any 2020
eficients i
exposa la
marcat
a que la
mitè de les
recollid
secund
matèri
transp
pràctic
Per acons
secundar
determin
de preve
d’estimul
taxes de
responsa
El PINFRE
polítique
al 2020
eliminaci
s’haurà d
planteja
instal∙laci
residus.
• Pla d
Aquest p
Unió Eur
política in
l’energia
l’àmbit d
exemple
estableix
17 ComuniRegions final]
da selectiva es
dàries. Es recicl
ries primeres fo
port il∙legal de
cament la dispo
seguir aquest
ris i la dema
nar quan un re
enció, reutilit
lar una econo
mínimes de
bilitat amplia
ECAT20 ha de
s de residus a
són, en aque
ó pràcticame
de dotar dels i
en aquesta
ions actuals i
d’Acció sobre
pla d’acció con
ropea, i a esc
ndustrial sost
i no introdu
d’aplicació de
la introducció
com a línia d’
icació de la Corelativa al Pla
starà molt est
laran més mate
fonamentals. La
residus. La re
osició en aboca
ts objectius, la
anda de mat
esidu deixa de
tzació, recicla
omia circular a
material reci
da del produc
tenir en com
a nivell comun
est sentit, un
ent total de la
instruments d
estratègia c
i futures sens
Consum i Pro
nstitueix l’est
cala internaci
enible. Si bé a
eix directame
e la Directiva
ó de criteris d’
’actuació el tr
omissió al Parlad'Acció sobre C
tesa i s’hauran
erials, inclosos
a legislació so
ecuperació d’en
dors i el recicla
a Comissió Eu
erials reciclat
e ser‐ho. Així m
atge, recuper
amb un rebuig
clat i fixarà c
ctor en el cas
pte totes aqu
nitari. L’assoli
n repte impor
a destinació d
de flexibilitat n
comunitària,
se hipotecar
oducció Sosten
tratègia de su
onal, per a f
aquest pla d’a
ent requisits
d’Ecodisseny
’ecodisseny a
reballar per un
ament EuropeuConsum i Produ
n desenvolupat
els que tinguin
obre residus s’a
nergia es limit
atge d’alta qual
uropea, entre
ts oferint inc
mateix, l’any
ració i deriv
g residual prò
criteris de du
de productes
estes orienta
ment dels ob
rtant. Sense
de residus a
necessaris pe
amb l’objec
l’assoliment
nibles i una Po
uport de la Co
fomentar el c
acció està ori
vinculants pe
y a altres pr
plicats a la pr
ns mercats glo
u, al Consell, alucció Sostenible
t mercats func
n un impacte sig
aplicarà en la
arà als materi
itat estarà gara
el 2013‐2014
centius econò
2014 es revisa
ació de resid
òxim a zero. T
rabilitat i reu
essencials.
cions, ja que s
bjectius interm
anar més llu
dipòsits cont
r adaptar‐se a
ctiu d’obteni
d’objectius a
olítica Industr
omissió Europ
consum i pro
entat principa
er als product
oductes no r
evenció i recic
obals dels rec
Comitè Econòes i una Política
cionals per a le
gnificatiu sobre
seva totalitat
ials no reciclab
antit.”
4, estimularà
òmics i dese
aran els objec
dus als aboc
ambé avaluar
tilització, així
són les que de
medis que plan
ny, s’anima a
rolats per al
a un escenari
r la màxima
mbiciosos en
rial Sostenible
pea a un plan
oducció sosten
alment a mes
tes, preveu la
relacionats am
clatge de resid
ursos sostenib
òmic i Social Eua Industrial Sos
les matèries pr
e el medi ambie
t. S’haurà erad
bles, s’haurà e
el mercat de
envolupant cr
ctius vigents e
cadors, amb
rà la introducc
í com l’ampli
eterminaran l
nteja el full d
a treballar ve
2020. El PIN
de futur com
a amortitzaci
n matèria de
e17
ntejament int
nibles i prom
sures relacion
a possibilitat
mb l’energia,
dus. Així mate
bles.
uropeu i al Comstenible. [COM
37
rimeres
ent i les
dicat el
eliminat
materials
riteris per
en matèria
l’objectiu
ció d’unes
ació de la
es futures
e ruta per
ers a una
FRECAT20
m el que es
ió de les
gestió de
tegrat a la
moure una
nades amb
d’ampliar
com per
eix, també
mitè de les M(2008) 397
Per a l’as
i els plan
pautes d
d’aquests
dels resid
mitjançan
consum s
millors op
tractame
3.2.3. A
• Paqu
L’anomen
través de
energies
persegue
del 1990,
una millo
Pel que fa
cal tenir
climàtic,
elevat. A
combusti
poden co
criteris d’
• Estra
L’Estratèg
preparar
18 COM(201
soliment dels
s i programes
e producció i
s productes p
dus, ja que d
nt operacions
sostenibles es
pcions de ges
ents de final de
Altres plans,
uet legislatiu
nat paquet “E
e sis actes leg
renovables
eixen per a l’a
, aconseguir q
ora del 20% en
a a la relació
present que e
en la mesura
Així mateix,
ibles derivats
ontribuir a l’a
’eficiència.
atègia Europe
gia Europea d
la UE davant
13) 216 final.
s objectius en
s de gestió de
i de consum.
er part dels co
determinaran
s de valoritza
stan relaciona
tió de residus
e canonada.
programes i e
“Energia i Clim
Energia i Clim
gislatius els pr
i eficiència
any 2020 redu
que un 20% d
n estalvi i efici
d’aquest amp
els plans de g
a que els gas
la valoritzac
s de residus i
assoliment de
ea d’adaptació
d’adaptació a
t els impacte
matèria de pr
e residus, és i
Els criteris d
onsumidors, s
la quantitat
ació material
ades amb l’ap
s des d’abans
estratègies
ma”
ma”, aprovat
rincipals objec
energètica.
uir el 20% de
del consum b
ència energèt
pli marc progr
estió de resid
sos emesos p
ió energètica
dels biocom
e l’objectiu d’
ó al canvi clim
al canvi climàt
s climàtics pr
revenció i rec
imprescindibl
d’ecodisseny d
són aspectes q
t de residus
. En aquest
plicació dels p
de la generac
pel Parlamen
ctius comunit
Aquests ob
les emissions
rut d’energia
tica.
ramàtic i legis
dus poden for
pels abocador
a de residus
mbustibles pro
’energies ren
màtic18
tic estableix
resents i futu
ciclatge de res
e contemplar
dels producte
que influeixen
generats i la
sentit, les ac
principis de pr
ció pròpiamen
nt Europeu a
taris en matè
bjectius, cone
s de gasos d’e
final proving
latiu comunit
mar part de l
rs tenen un p
s, la produc
ocedents dels
ovables, sem
el marc i els
urs. Es pretén
idus establert
r actuacions d
es i el hàbits d
n en gran mes
factibilitat d
ctuacions dirig
recaució i val
nt dita per evi
desembre de
ria de lluita c
eguts com a
efecte hiverna
ui de fonts re
ari sobre el ca
es estratègies
potencial d’es
ció i aprofit
s olis vegetals
pre que es c
mecanismes
fomentar i d
ts a la normat
dirigides a mo
de consum i
sura a la corre
de la seva re
gides a la pr
orització, pre
itar la seva de
e 2008, dese
contra el canv
a “paquet 2
acle respecte
enovables, i a
anvi climàtic i
s de mitigació
scalfament gl
tament energ
s usats o la
compleixin de
d’actuació d
donar suport
38
tiva vigent
odificar les
utilització
ecta gestió
ecuperació
roducció i
eveient les
estinació a
nvolupa a
vi climàtic,
20‐20‐20”,
els valors
aconseguir
l’energia,
ó del canvi
obal molt
gètic dels
biomassa,
eterminats
estinats a
a que els
Estats m
capacitat
L’estratèg
−
−
−
La UE fac
d’adaptac
indicador
puguin se
L’energia
climàtic,
previst al
3.3. Pl
A nivell
únicamen
Aquests p
estratègia
Nacional.
• Pla N
El Pla Nac
polítique
19 ResolucMinistre
embres apliq
t de resposta a
gia planteja tr
− Promoure
d’adaptac
iniciatives
− Promoure
política de
− Disposar d
coneixeme
cilitarà finanç
ció a Europa d
rs que ajudin
er finançats am
i el transpo
sectors relac
PINFRECAT20
lans i progr
de l’Estat es
nt aquells qu
programes só
a sobre sòls
.
Nacional Integ
cional Integra
s específique
ió de 20 de genes pel qual s'apr
quin mesures
al canvi climàt
res objectius p
l’acció dels e
ió per tal de
d’adaptació a
actuacions e
e cohesió, les
del millor con
ent de l’adapt
çament LIFE p
durant el perí
a avaluar els
mb aquests in
ort seran els
ionats que po
0.
ames a nive
spanyol s’han
e tracten sob
n el Pla Nacio
contaminats‐
grat de Residu
at de Residus
es que millori
ner de 2009, derova el Pla Naci
en matèria
tic a nivell loc
principals:
estats membre
e reforçar les
a les ciutats.
en els sectors
infraestructur
eixement per
tació, desenvo
per tal de do
íode 2013‐202
esforços d’ad
nstruments.
propers àmb
oden condicio
ell de l’Esta
n identificat c
bre els residu
onal Integrat d
‐, la planifica
us 2008‐2015
2008‐2015 (P
n la gestió d
e la Secretaria ional Integrat d
d’adaptació,
cal, nacional i
es: La Comiss
s seves capa
s i els sisteme
res, i l’ús de le
r a la presa d
olupant plataf
onar suport a
20. Relacionat
daptació i els
bits normatiu
onar les insta
at espanyol
com a plans
us, l’energia
de Residus 20
ació energètic
519
NIR) té com o
dels residus,
d'Estat de Canvde Residus per a
de manera
europeu.
ió requereix e
acitats adapta
es més vulner
es asseguranc
e decisions re
formes a nive
la creació de
t també amb
s aspectes vul
us prioritaris
l∙lacions i el c
i programes
i el canvi clim
008‐2015 ‐que
ca per al per
objectiu servir
disminuint la
vi Climàtic, peral període 2008
que es millo
els estats perq
atives. També
rables com l’a
es contra els d
eforçant l’est
ll europeu com
e capacitats i
el Programa L
nerables dels
on s’integrar
cicle de gestió
relacionats
màtic i gestió
e integra tretz
ríode 2011‐20
r de guia per e
seva genera
la qual es pub8‐2015
ori el coneixe
què adoptin e
é donarà sup
agricultura, la
desastres nat
udi en aquell
m la Climate‐A
accelerar les
LIFE, la Comis
s Estats mem
rà l’adaptació
ó de residus
amb el PINF
ó dels recurso
ze plans espec
022 i el Pla
el desenvolup
ació i impulsa
lica l'Acord del
39
ement i la
estratègies
port a les
a pesca, la
urals.
s buits de
ADAPT.
s mesures
ssió crearà
bres i que
ó al canvi
i recursos
FRECAT20,
os hídrics.
cífics i una
Hidrològic
pament de
ant el seu
Consell de
tractame
de difere
biodegrad
• R
• R
• V
• P
• P
• R
• R
• R
• L
• S
• P
• R
• R
• E
Els object
− M
− E
− D
f
− C
− A
p
f
− C
l
d
ent en coordin
ents fluxos de
dables amb d
T
Residus urban
Residus perillo
Vehicles fora
Pneumàtics fo
Piles i acumul
Residus d’apa
Residus que c
Residus de la
Llots de depu
Sòls contamin
Plàstics d’ús a
Residus d’indú
Residus indus
Estratègia per
tius generals d
Modificar la t
Eradicar l’abo
Disminuir l’ab
fracció recicla
Completar les
Avaluar els in
promoure can
forma harmon
Consolidació
l’anàlisi de l’e
dels processo
nació amb les
e residus amb
estinació a ab
Taula 5. Residus
ns d’origen do
osos
d’ús
ora d’ús
adors
arells elèctrics
contenen PCB
construcció i
radores
nats
agrari
ústries extrac
strials no peril
r a reduir els r
del PNIR 2008
endència actu
ocament il∙lega
bocament i fo
able, així com
s infraestructu
nstruments e
nvis en els sist
nitzada en tot
dels program
eficiència dels
os complets de
Comunitats A
b objectius a
bocadors.
s inclosos dins d
omiciliari
i electrònics
i PCT
demolició
tives
losos
residus biodeg
8‐2015 són lite
ual del creixem
al.
omentar de m
altres formes
ures de tracta
econòmics, i
temes de gest
tes les Comun
mes d’I+D+i ap
s sistemes de
e gestió, des d
Autònomes i E
mbientals co
del Pla Naciona
gradables des
eralment els s
ment de la gen
manera eficaç
s de valoritzac
ment i millora
en particular
tió existents.
nitats Autònom
plicats als dife
recollida, op
de la generaci
Ens Locals. El
ncrets i una
l Integrat de Re
stinats a aboca
següents:
neració de res
la prevenció
ció de la fracci
ar el funciona
r els fiscals, q
Identificar la
mes.
erents aspect
ptimització de
ó fins l’elimin
PNIR inclou e
estratègia de
esidus 2008‐201
adors
sidus.
i la reutilitza
ó no reciclabl
ment de les in
que s’han po
conveniència
tes de la gest
ls tractament
ació.
el tractament
e reducció de
15
ació, el recicla
le.
nstal∙lacions a
osat en pràct
a de la seva ap
tió de residus
ts i avaluació
40
específics
els residus
atge de la
actuals.
tica per a
plicació de
s, incloent
integrada
− R
p
• Plani
Pla d’Acc
El Pla d’e
processo
les millor
en aques
d’implant
com de m
amb la no
Pla d’Ene
El Pla d’E
renovable
renovable
es contem
• Pla N
El Pla AI
mesures
que es re
la qualita
ambient.
20 Aprovat
21 Aprovatforma tede biogà
22 Aprovat
Reduir la con
potencial de r
ificació energ
ció d’Estalvi i E
stalvi i eficièn
s en els secto
rs tecnologies
st pla d’acció.
tació de nove
matèries prime
ormativa en m
ergies Renova
Energies Reno
es derivats d
es del 20,8%
mplen la biom
Nacional de Q
RE pretén, am
que actuïn da
espectin els va
at de l’aire atm
t per Acord del
t per Acord deemporal les priàs i de residus.
t pel Consell de
ntribució dels
reducció.
gètica de l’Est
Eficiència Ene
ncia energètic
or industrial. A
s disponibles e
Aquests mec
es tecnologies
eres‐ en els di
matèria de res
ables 2011‐202
ovables (PER)
de la Directiv
en termes de
massa, els resid
Qualitat de l’A
mb la col∙lab
avant dels pro
alors legalmen
mosfèric de m
Consell de Min
l Consell de Mmes de noves
Ministres el 12
residus al ca
at espanyol 2
ergètica 2011‐
a 2011‐2022 t
Aquesta mesu
energètiques
canismes supo
s, així com la u
iferents sistem
sidus.
2021
) 2011‐2020
va 2009/28/C
consum brut
dus i el biogàs
Aire i Protecció
oració de les
oblemes de qu
nt establerts d
manera que, a
istres de 29 de
inistres d’11 deinstal∙lacions d
2 d’abril del 201
anvi climàtic f
2011‐2022
‐202220
té com a obje
ura estableix
i ambientals
osarien la can
utilització del
mes de produ
incorpora els
E. L’objectiu
t d’energia fin
s, inclòs el pro
ó Atmosfèrica
s administrac
ualitat de l’air
de qualitat de
l mateix temp
e juliol de 2011.
e novembre dede règim especi
13.
fomentant l’a
ectiu, entre alt
els mecanism
per aconsegu
nalització del
s residus ‐tan
cció i reutilitz
s objectius pe
global és el
nal l’any 2020
ocedent dels a
a 2013‐2016 (
ions autonòm
re més genera
e l’aire. L’objec
ps, es protege
e 2011. Actualmial, entre les qu
aplicació de le
tres, la millora
mes necessaris
ir els objectiu
s suports nec
nt en el punt d
ació, garantin
er a Espanya
d’una contri
. Entre les fon
abocadors.
Pla AIRE)22
miques i local
alitzats a l’esta
ctiu principal
eixi la salut de
ment, el Goverue s’inclouen le
es mesures a
a tecnològica
s per la impla
us energètics
cessaris per a
de vista de va
nt sempre la c
pel que fa a
ibució de les
nts d’energia
ls implicades,
at espanyol, d
del Pla AIRE é
e les persones
rn de l’Estat haes basades en t
41
mb major
d’equips i
antació de
establerts
projectes
alorització
oherència
a energies
s energies
renovable
, impulsar
de manera
és millorar
s i el medi
a suspès de tecnologies
En la sev
valors ob
suspensió
freqüènc
vehicles,
Un altre
d’emissió
d’amonía
sofre, ja
volàtils, ja
• Estra
L’Estratèg
desenvol
pal∙liar el
Protocol
compatib
L’Estratèg
objectius
reducció
inclouen
fracció or
tractame
Tots aque
PINFRECA
• Pla n
El Pla na
d’avaluac
espanyol
El Pla té p
interessa
va diagnosi, e
bjectius per
ó i de diòxid
ia els valors l
que es conce
objectiu prio
ó de determin
ac i d’òxids de
que se segu
a que són pre
atègia espany
gia espanyola
upament sost
ls efectes adv
de Kyoto. D
bles amb el de
gia marca dife
s plantegen la
de la generac
la implantació
rgànica en or
ent com a alte
ests punts en
AT20 i al PREC
nacional d’ada
acional d’adap
ció d’impacte,
.
per objectiu f
des en l’avalu
el Pla AIRE ad
a l’ozó tropo
d de carboni
egalment est
ntra a les gran
ritari del Pla A
nats contamin
e nitrogen, pri
eixen observa
ecursors de l’o
yola de canvi
a de canvi clim
tenible, prese
versos i possib
D’altra banda,
esenvolupame
erents object
a reducció d’e
ció de residus
ó del Pla Naci
igen, la creac
rnativa als ab
n matèria de r
CAT20.
aptació al can
ptació al canv
, vulnerabilita
facilitar assistè
uació dels imp
verteix que a
osfèric. Tamb
de forma co
ablerts. La fo
ns ciutats.
AIRE és el co
nants atmosfè
incipalment. T
ant incomplim
ozó troposfèric
climàtic i ene
màtic i energia
enta una sèrie
bilitar el com
també es p
ent sostenible
ius i mesures
emissions de g
i l’impuls de
ional Integrat
ció de campan
ocadors.
residus tenen
nvi climàtic
vi climàtic és
at i adaptació
ència de man
pactes del can
a Espanya es
bé es posa de
omú a les ag
ont principal d
mpliment de
èrics. En aque
També és con
ments puntua
c.
ergia neta. Ho
a neta, directa
e de polítique
pliment dels
plantegen me
e.
s en relació a
gasos d’efect
l’aprofitamen
de Residus 2
nyes de sensi
n relació amb
s el marc de
ó al canvi clim
era contínua
nvi climàtic al
superen de m
e relleu l’elev
glomeracions
d’emissió d’am
la Directiva 2
est sentit, resu
nvenient segu
als en algune
oritzó 2007‐20
ament relacio
es i mesures e
compromisos
sures que pe
les emissions
e hivernacle
nt material o e
008‐15 (veure
bilització en m
els objectius
referència pe
màtic entre les
a totes aquel
seu sector d’
manera freqü
vada concent
urbanes, sup
mbdós contam
2001/81/CE, s
ulta perempto
ir reduint les
s zones; i de
012‐2020
onada amb l’E
encarades a m
s assumits pe
ermetin assol
s difoses en l’
derivades del
energètic dels
e 3.2.2), l’imp
matèria de pr
estratègics i
er a la coord
s administraci
les administra
interès, per e
üent i genera
tració de par
perant‐se am
minants és el
sobre sostres
ori reduir les
emissions de
els compostos
Estratègia esp
mitigar el canv
r Espanya en
lir consums e
’àmbit dels re
l sector dels r
s mateixos. Le
puls de la reco
revenció, i inc
actuacions p
inació de les
ions públique
acions o orga
exemple, en m
42
litzada els
tícules en
b relativa
trànsit de
nacionals
emissions
diòxid de
s orgànics
panyola de
vi climàtic,
relació al
energètics
esidus. Els
residus, la
s mesures
ollida de la
centivar el
revistes al
activitats
es a l’estat
nitzacions
matèria de
biodivers
desenvol
participat
canvi clim
• Pla H
Els object
l’oferta d
Els plans
recursos
• Pla E
El Pla Es
planifica
contribui
servei en
Actualme
(PITVI) 20
3.4. Pl
En aques
gestió de
ambient;
ambienta
23 Llei 10/2
24 Aprovat
sitat, sòls, tra
upi el coneixe
tius entre tot
màtic.
Hidrològic Nac
tius del Pla Hi
de l’aigua, sati
s en matèria
hídrics.
Estratègic d’In
stratègic d’Inf
les infraestru
r a la millora
tots els mitja
ent, es troba e
012‐2024, que
lans i progr
t apartat es re
els residus. Aq
aquells espe
als però que te
2001, de 5 de ju
t per Acord de m
ansport, indús
ement sobre e
ts els agents
cional23
drològic Nacio
isfer les dema
de residus h
nfraestructure
fraestructures
uctures de tra
de la compe
ans de transpo
en fase d’info
e en certa me
ames a nive
elacionen aqu
quests s’han
ecífics en ma
enen incidènc
uliol, del Pla Hid
ministres de 15
stria, zones c
el tema, així
involucrats, d
onal (PHN) só
andes d’aigüe
hauran de se
es de Transpo
s de Transpo
nsport a Espa
etitivitat econò
ort des dels pr
ormació i part
sura revisa i a
ell català
uells plans, pro
classificat en
atèria de res
cia sobre la ge
drològic Nacion
de juliol de 20
costaneres, tu
com eines i m
de manera qu
ón aconseguir
es presents i f
eguir les indic
ort 2005‐2020
rt (PEIT) 200
anya en un h
òmica, la coh
rincipis de la r
icipació públi
actualitza el PE
ogrames i est
plans, progr
sidus; i, finalm
estió de residu
nal, modificada
005
urisme, recurs
mètodes d’ava
ue es defineix
el bon estat d
futures i optim
cacions del P
024
05‐2020, dese
oritzó a mig i
hesió territoria
racionalitat i e
ca el Pla d’inf
EIT 2005‐2020
ratègies catal
rames i estrat
ment, els qu
us o viceversa
per la Llei 11/2
sos hídrics, e
aluació tot pr
xin les millor
del domini pú
mitzar la gesti
HN en matè
envolupat pel
i llarg termini
al i social, la s
eficiència en l’
fraestructures
0.
anes que tene
tègies genera
e fan referè
.
2005, de 22 de j
etc. De mane
romovent els
opcions d’ad
blic hidràulic,
ió dels recurs
èria d’optimitz
l Ministeri de
i. L’objectiu d
seguretat i qu
’ús dels recurs
s, Transport i
en més incidè
als en matèria
ncia a altres
juny.
43
ra que es
processos
aptació al
gestionar
os hídrics.
zació dels
e Foment,
del PEIT és
ualitat del
sos.
Habitatge
ència en la
a de medi
aspectes
3.4.1.
• Pla T
El Pla Ter
defineix e
previsió d
citen les
l’aigua (sa
En relació
nivell gen
proposte
Objectiu
− E
tr
p
Proposte
− M
− T
p
− E
la
− R
− T
c
25 Llei 1/19
Plans i progra
Territorial Gen
rritorial Gene
els objectius
dels requerim
infraestructu
anejament) i i
ó a aquestes
neral com pe
s:
general:
El PTGC plante
ractin i elimi
protecció del m
es generals:
Minimització d
Tractament i
permetre’ls ret
stabliment de
a fase de tract
Restauració i r
Tot això realitz
al assumir seg
995 d'aprovació
ames de caràc
neral de Cata
ral de Catalu
d’equilibri te
ments per a de
res mediambi
infraestructur
infraestructur
r cada subtip
eja com a obj
nin l’escreix
medi natural.
de la generació
reciclatge de
tornar al cicle
e dipòsits adie
tament, no es
egeneració de
zat amb el cri
gons el princip
ó del Pla territo
cter general e
lunya25
nya (PTGC), a
rritorial d’inte
efinir d’empla
ientals, que in
res de tractam
res mediambi
pus d’infraest
jectiu priorita
de substàncie
ó de residus i
e les substànc
e o procés nat
ents i controla
stiguin en cond
el medi natura
teri que la ge
pi de que cont
orial general de
en matèria de
aprovat per la
erès general
açament de d
nclou els subt
ment de residu
ientals, el PTG
ructura. A niv
ari assegurar l
es residuals i
substàncies c
cies contami
ural.
ats per aquel
dicions de ser
al que hagi es
eneració i gest
tamina paga.
Catalunya
e medi ambien
a Llei 1/1995,
per a Catalun
diversos tipus
tipus següents
us sòlids urba
GC es planteja
vell general e
’existència de
i contaminan
contaminants
nants per ta
les substàncie
r reabsorbits p
stat degradat.
tió dels eleme
nt
de 16 de ma
nya. Entre alt
d’infraestruc
s: infraestruct
ns (municipals
a com a objec
es formulen e
e canals i inst
ts, de maner
en origen.
l de fer‐les a
es residuals qu
pel medi.
ents contamin
arç, és l’instru
tres aspectes,
ctures, entre l
tures de tract
s i industrials)
ctius i propost
els següents o
truments ade
ra que es gar
absorbibles p
ue, amb post
nants té uns c
44
ment que
, inclou la
les que es
tament de
).
tes, tant a
objectius i
quats que
ranteixi la
pel medi i
erioritat a
costos que
A nivell
següents
Objectius
− P
re
i
− E
l’
Proposte
− E
le
tr
− R
− A
se
− A
c
fl
− G
− E
a
− P
q
d
Malgrat q
del mate
es va apr
específic, per
objectius i pr
s:
Propiciar les p
eutilització pe
dimensió de l
vitar el dete
orientació de
es:
n relació als r
es instal∙lacion
ractament i la
Respecte els re
Amb caràcter
egüents:
Ambientals: P
ondicions del
lora, la fauna
Geogràfics: les
conòmics: la
l volum i la na
Per la localitza
que s’estableix
dintre l’àmbit t
que el PINFRE
ix, cal tenir en
ovar (tot i que
r a les infrae
ropostes:
olítiques de r
er tal de valor
es infraestruc
riorament i e
l’activitat eco
residus sòlids
ns necessàries
a deposició co
esidus d’orige
general, aqu
Pel que fa a
paisatge i els
i la climatolog
s condicions d
proximitat de
aturalesa d’aq
ació de les ins
xi com a prim
territorial en q
CAT20 s’emm
n compte que
e la Llei 1/199
estructures de
educció de la
ar els residus,
ctures que aix
el desequilibr
onòmica vers
urbans, aque
s per a dur a t
ntrolada d’aq
n industrial, e
uestes instal∙la
la deposició
s efectes de la
gia.
’accessibilitat
e les instal∙lac
quests.
stal∙lacions de
mera possibili
què es plante
marca en el co
e aquest últim
95 estableix q
e tractament
generació de
, minimitzar‐n
xò requereix.
ri del medi q
un desenvolu
est Pla propos
terme una ge
quells que es g
es proposa qu
acions de res
ó controlada,
a contaminac
t a les instal∙la
cions amb els
e tractament
itat la d’ubica
eja la instal∙lac
ntext del PTG
m no ha estat
ue s’ha de rev
de residus s
e residus i pro
ne els costos d
que aquests r
upament soste
sa que sigui n
estió adequad
generen en el
ue l’àmbit de g
sidus sòlids h
les condicio
ió atmosfèric
acions de tract
agents produ
de residus sò
ar‐les en polí
ció.
GC i es formula
objecte de re
visar com a m
sòlids urbans
omoure les pr
de tractament
residus poden
enible.
ormalment la
a d’aquest tip
seu àmbit ter
gestió sigui su
han de tenir
ons hidrogràf
a. També s’ha
tament.
uctors de resid
òlids d’origen
gons industri
a com una ein
evisió global d
ínim cada deu
s el PTGC est
ràctiques de r
t i preveure la
n ocasionar i
a comarca la q
pus de residus
rritorial.
pracomarcal.
en compte e
fiques del te
a de tenir en
dus i la seva a
n industrial, e
ials d’una cer
na de desenvo
des del mome
u anys), de m
45
tableix els
eciclatge i
quantitat
propiciar
que tingui
s, quant al
els factors
rreny, les
compte la
adequació
s proposa
rta entitat
olupament
ent en que
anera que
existeixen
matèria d
jerarquia
generació
reciclatge
medi. Aq
en que es
El PINFRE
que sí qu
de residu
PRECAT2
del medi
• Plans
Els Plans
Catalunya
proposta
mobilitat
urbanístic
Pel que f
sectorial
urbanístic
indicativa
sectorial,
més explí
En aque
infraestru
la nova i
controlat
zona defi
26 Elaborac
n clares dive
de gestió de
de gestió qu
ó de residus c
e, conceptual
uesta visió de
s va elaborar e
ECAT20 ha de
ue són d’aplica
us, la prevale
0), els factors
degradat i l’a
s Territorials
Territorials P
a i són l’instr
espacial a p
t. Les estratèg
c, és a dir, pel
a a les instal∙
vigent en el
cs, plans gen
a o definitiva d
més que def
ícita possible
est sentit, el
uctures o amp
nfraestructur
ts, la no super
inida pel Pla.
ció i tramitació
rgències entr
residus. Així
e emana de l
com a objecti
itzat bàsicam
el reciclatge s’
el PTGC.
e superar aqu
ació, com l’as
ença de la pr
s ambientals q
plicació del p
Parcials26
Parcials (PTP)
rument de pla
partir dels tr
gies que els P
ls plans direct
lacions de ges
moment de
nerals d’orde
de les reserve
inir la localitz
els requerime
l PINFRECAT2
pliació de les e
a o ampliació
ració del nom
Un cop cons
d’acord amb e
re la termino
mateix, el PT
la normativa c
u prioritari. Le
ment com a tr
’allunya de la
uestes mancan
segurament d
revenció de r
que cal tenir
rincipi de qui
concreten i d
anejament pe
es sistemes
PTP estableixe
tors o plans m
stió de residu
la seva apro
nació urbana
es de sòl desti
ació de les ins
ents de localit
20 estableix
existents. Aqu
ó en base a l’
mbre màxim de
tatada l’existè
el Reglament ap
logia utilitzad
TGC no incor
comunitària,
es mancances
ractament pe
visió del resid
nces del PTGC
de canals i ins
residus (tot i
en compte pe
contamina pa
desenvolupen
els diferents à
adoptats: esp
en tenen el c
municipals.
us municipals,
ovació. Així, e
a, plans espe
inades a aque
stal∙lacions, h
tzació que con
els criteris
uests criteris g
’existència de
e dipòsits o c
ència d’una n
provat mitjança
da i les accep
rpora de man
més enllà de
s es relacione
er tal que els
du com a recu
C sense perdr
struments ade
que estricta
er a les instal
aga.
les determin
àmbits territo
pais oberts,
caràcter de di
els PTP s’ade
els PTP i el p
cials) tenen
estes instal∙lac
a de tenir esp
ndicionen la u
generals pe
generals serve
e dèficits de c
apacitat de de
necessitat de
ant el Decret 14
pcions que pr
nera clara i c
la priorització
en amb l’enfo
residus pugu
urs, i que resp
re de vista les
equats per al t
ament aquest
∙lacions, la re
acions del Pla
orials. Els PTP
assentaments
rectrius per a
eqüen al que e
lanejament d
capacitat per
cions; de mane
pecial cura en
bicació de les
er al desenv
eixen per dete
capacitat o bé
eposició mínim
nova infraest
42/2005, de 12
revalen actua
completa el p
ó de la preve
ocament que e
uin ser reabs
pon al context
s orientacions
tractament i e
t aspecte cor
estauració i re
a Territorial G
P desenvolupe
s i infraestru
al planejamen
estableix la p
derivat (plans
r definir la lo
era que el pla
formular de
s diverses dota
volupament
erminar la nec
é, en el cas d
ma establerta
tructura o am
de juliol
46
alment en
principi de
nció de la
es dóna al
sorbits pel
t temporal
s generals
eliminació
rrespon al
egeneració
General de
en la seva
ctures de
nt general
lanificació
directors
ocalització
anejament
la manera
acions.
de noves
cessitat de
de dipòsits
a per cada
mpliació, el
PINFRECA
aquest se
(instal∙lac
troben e
desplega
en base a
Els PTP es
existeixen
• P
• P
• P
• P
• P
• P
• P
L’any
àmb
mun
durà
aque
De m
tract
metr
27 L’any 20
àmbit de
Ponent (l’
Cerdanya)
AT20 estableix
entit, el Pla d
cions existent
n tràmit); d’a
ment. Per aq
als quals s’hau
s corresponen
n els següents
Pla territorial
Pla territorial
Pla territorial
Pla territorial
Pla territorial
Pla territorial
Pla territorial
y 2010 es va
it de planifica
icipis de la co
a terme a la
est nou àmbit
manera genera
tament de re
ropolità de Ba
001 es va aprov
planificació ter
Alt Urgell, l’Alt
) en el moment
x els criteris i
iferencia entr
s i instal∙lacio
aquelles nove
uestes últime
urà de determ
n amb els àmb
s set PTP corre
parcial de Po
metropolità d
parcial de l’A
parcial de les
parcial de les
parcial de les
parcial del Ca
aprovar la Ll
ació estarà for
omarca de l’An
a redacció d’u
territorial.
al, els PTP exis
esidus, sinó q
arcelona, es p
var la Llei 24/20
rritorial que es
ta Ribagorça, e
de l’aprovació
determinacio
re les instal∙la
ons de titularit
es instal∙lacio
es no se n’est
minar la ubicac
bits funcional
esponents als
nent (Terres d
de Barcelona
lt Pirineu i Ara
Comarques G
Comarques C
Terres de l’Eb
amp de Tarrag
ei 23/2010 so
rmat per les c
noia que s’hi v
un pla territo
stents no fan
que es remet
preveu que e
001, de reconei
va formar d’ac
el Pallars Jussà,
del Pla.
ons adients pe
acions en que
tat pública qu
ons que es p
tableix la loca
ció mitjançant
s definits en e
s seus àmbits
de Lleida)
an27
Gironines
Centrals
bre
gona
obre la creac
comarques de
vulguin incorp
orial parcial e
referència a r
ten a la plan
en la fase de
ixement de l’Al
cord amb les co
, el Pallars Sob
er a la seva lo
e és possible
ue en el mom
reveu que sig
lització exact
t, si escau, l’ap
el PTGC i les m
funcionals res
ió de l’àmbit
e l’Alt Penedès
porar. Un cop
specífic. El PI
reserves de sò
ificació secto
seguiment d
lt Pirineu i Aran
omarques que
birà i la Val d’A
calització con
determinar‐n
ent de redacc
guin desenvo
a, sinó que es
provació d’un
modificacions
spectius:
funcional de
s, el Baix Pene
definit l’àmbi
INFRECAT20 h
òl per a la ubic
rial. No obst
el mateix es
n, que va supos
s’havien assign
Aran) i al de le
ncreta en el te
ne la localitzac
ció del PINFRE
olupades dura
s defineixen e
Pla especial.
posteriors. Ac
el Penedès. Aq
edès, el Garra
it en la seva t
ha de tenir e
cació d’instal∙
tant, en el ca
tindran en co
sar la delimitaci
nat a l’àmbit fu
es Comarques C
47
erritori. En
ció exacta
ECAT20 es
ant el seu
els criteris
ctualment
quest nou
af i aquells
otalitat es
en compte
lacions de
as del Pla
ompte les
ió d’un nou
uncional de
Centrals (la
dete
Pla t
PINF
d’esp
a l’ad
si esc
sòl p
3.4.2.
• Prog
El Progra
elaborant
relaciona
desplega
dedica un
El PRECA
Catalunya
Gestió de
integrar e
programa
com a re
seu orige
rminacions de
territorial, en
RECAT20 ha d
pais oberts de
dequació urba
cau. Aquesta
revist als plan
Plans i progra
grama genera
ama general d
t i tramitant
at amb el PINF
r bona part d
na extensió co
AT20 integrarà
a (PROGREM
e Residus de
els anteriors p
a basat en els
curs, així com
en de generaci
el planejamen
les futures re
de tenir en co
el Pla territori
anística dels p
adequació ur
ns generals d’o
ames en matè
al de prevenció
de prevenció
t de manera
FRECAT20, atè
dels objectius
onsiderableme
à, en un únic
IC), Programa
la Construcci
programes de
s fluxos mate
m les sinèrgies
ió.
nt sectorial pe
evisions, el qu
ompte les pre
al metropolità
projectes d’ins
rbanística fa r
ordenació urb
èria de residu
ó i gestió de r
i gestió de r
paral∙lela al
ès que aquest
i actuacions
ent més gran
c programa,
a de Gestió d
ió de Catalun
e gestió de res
erials dels res
s existents en
er a la gestió
ue s’adaptarà
evisions de sò
à de Barcelon
stal∙lació, que
referència a l
bana i al plane
s
residus i recur
residus i recu
l PINFRECAT2
últim es conf
del primer. P
que en altres
els anteriors
de Residus Ind
nya (PROGRO
sidus de Cata
idus. D’aques
la gestió dels
de residus. E
à a les previsi
òl no urbanitza
na. Aquest asp
e s’hauran de
a compatibilit
ejament de ra
rsos de Catalu
ursos de Cata
20. El contin
figura com l’in
er aquest mo
plans i progra
Programa de
dustrials de C
C). L’objectiu
lunya basats
sta manera, e
s diferents flu
En aquest sen
ons del PINF
able que s’est
pecte queda r
justificar per
tat amb el règ
ng superior.
unya 2013‐202
lunya 2013‐2
gut del PREC
nstrument de
otiu, en el ma
ames relacion
e Gestió de R
Catalunya (PR
d’aquest nou
en l’origen de
es vol enfortir
uxos materials
ntit, s’entén q
RECAT20. Tot
tableixen en e
resolt amb la
mitjà d’un Pla
gim de classif
020
2020 (PRECAT
CAT20 està f
planejament
arc d’aquest c
nats.
Residus Muni
ROGRIC) i Pro
u marc progr
e generació, e
r la condició
s independen
48
ue serà el
t i això, el
el sistema
referència
a especial,
ficació del
T20) s’està
fortament
que ha de
capítol s’hi
icipals del
ograma de
ramàtic és
en un únic
del residu
tment del
A nivell c
que des d
grans blo
figura),
desenvol
conceptual, el
de diferents à
ocs. Així mate
motiu pel q
upament del
s principis i b
mbits territor
eix, alguns d’
qual es prev
Programa, tot
Figura 5. Config
bases del PREC
rials són d’apl
ells destaque
veu realitzar
t i que la resta
guració integrad
CAT20 parteix
icació a Catal
en per la seva
una especi
a de principis
da del PRECAT20
xen de les est
unya. Aquests
a especial inc
al considera
considerats, t
tratègies, plan
s àmbits es po
cidència ambi
ció respecte
també són de
nificacions i n
oden agrupar
iental (en ne
e als mateix
e gran importà
49
ormatives
en quatre
greta a la
os en el
ància.
Principis g
• Principambien
• Princip
• Principclimàtic
• Principenergè
Principis d
• Princip
• Princip
• Princip
• Princip
• Princip
Una de le
generació
materials
residus d
esdevene
Addiciona
secundar
normativ
Altres pr
l’econom
ambiciose
Programa
generals
i de protecció dnt
i de sostenibili
i de contribucióc i d’adaptació
i de contribuciótica.
de base jeràrqu
i de jerarquia d
i de protecció o
i de proximitat
i de suficiència
i de simplicitat
es premisses b
ó per orientar
s recuperats i
de caràcter p
en recursos
alment a aqu
ri que incloue
va específica o
remisses bàsi
mia productiva
es en un con
a.
de la salut hum
tat en el cicle d
ó a la lluita conal mateix.
ó a l’estalvi i ef
uica
de gestió.
o regeneració d
t.
a.
t tecnològica.
bàsiques del P
r‐se cap a una
garantir la se
primari que, e
dels proces
ests fluxos, el
en materials
o tenen especi
iques del PR
a (que inclou e
text econòmi
mana i del medi
de vida.
ntra el canvi
ficiència
del sòl.
PRECAT 20 co
visió basada
eva reintrodu
en la majoria
sos producti
l PRECAT20 ta
ja considerat
ificitats que ex
RECAT20 són
el tractament
ic advers i la
Prin
i • P
• P
• P
• P
• P
Prin
• P
• P
• P
• P
• P
• P
nsisteix en la
en fluxos mat
cció a l’econo
a dels casos
ius, ja sigui
ambé preveu
ts en els de
xcedeixen la s
la reintrodu
t de la inform
integració d’
ncipis de base e
Principi de cont
Principia de qu
Principi de resp
Principi de prop
Principi de sufi
ncipi de base ju
Principi de prec
Principi de segu
Principi de resp
Principi de subs
Principi de tran
Principi de simp
superació de
terials de resi
omia catalana
es correspon
com a rec
objectius i ac
caràcter prim
seva definició
ucció dels rec
ació per fluxo
altres polítiqu
econòmica
tribució a l’eco
i contamina pa
ponsabilitat am
porcionalitat d
ciència econòm
urídica i admini
caució.
uretat.
ponsabilitat com
sidiarietat.
nsparència i acc
plificació admin
la planificació
dus amb l’obj
a. El PRECAT2
nen amb subs
cursos prima
ctuacions per
mari, ja que e
com a residu
cursos proced
os materials),
ues transvers
onomia circular
aga.
mpliada del pro
el cost de la ge
mica.
istrativa
mpartida.
cés a la informa
nistrativa.
ó basada en l’
jectiu d’increm
20 defineix 16
stàncies mate
aris o manu
a sis fluxos d
es troben afe
us monomater
dents dels r
l’adopció de
sals en el con
50
r.
ductor.
estió.
ació.
’origen de
mentar els
fluxos de
erials que
ufacturats.
e caràcter
ectats per
rials.
esidus en
polítiques
tingut del
FLUXOSPRIMAR
Residus de
Residus de
Residus de
Residus me
Residus orgbiodegrada
Residus quí
Residus de
Olis minera
Hidrocarbu
Pneumàtics
Residus min
Residus tèx
Dissolvents
Residus àcid
Cendres i re
Residus de
Amiant
Tenint en
de Catalu
com a pr
assimilab
en que e
considera
necessita
minimitza
mateixes
Partint de
dels difer
S RIS
paper i cartró vidre plàstic etàl∙lics
gànics bles
ímics diversos i re
fusta ls i sintètics rs i residus carbo
s nerals i escòries tils usats ds, alcalins i salin
esidus de rentat d
pintures, tintes, t
n compte els p
unya es config
incipi prevale
bles per a les e
el reciclatge m
a prevalent d
ats de tractam
ar l’impacte
.
els balanços d
rents escenar
F
FLUXOS SECUN
FORM, residusvegetals, llots Residus i llots indústria Dejeccions ramaderes
esidus de reacció
onosos
ns de gasos tòners i adhesius
principis, prem
gura conceptu
nt, es busca m
estructures p
material no é
davant la de
ments finaliste
de les opera
dels programe
ris de progno
Taula 6. Fluxos d
FLUXOS DE RES
DARIS
Envasos
s EDAR
de la
s
misses i bases
ualment en el
maximitzar la
roductives. La
és viable des
stinació a di
s, enteses com
acions d’elim
es anteriors, d
osi per al perí
de residus previs
SIDUS PREVISTO
Piles,
acum
uladors i
resid
us amb
mercuri
s de les que p
marc de l’eco
valorització m
a valorització
d’un punt d
pòsit control
m a destinació
minació mitjan
de la diagnos
íode 2013‐20
stos al PRECAT20
OS AL PRECAT2
RAEE i
prod
uctes
deriv
ats
arteix el PREC
onomia circula
material dels r
energètica no
e vista tècnic
lat. Aquest e
ó dels fluxos r
nçant requer
i de la genera
020, el nou PR
0
20
Resid
us
sanitaris
Vehicles fo
ra
d’ú
CAT20, el mod
ar: partint de
residus per co
omés es conte
c o d’eficiènc
esquema gen
residuals del p
riments de tr
ació i gestió d
RECAT20 té c
d’ús
Llots i
absorben
ts
del de gestió d
la prevenció d
onvertir‐los en
empla en aqu
cia econòmica
eral pretén
propi model d
ractament pr
de residus a C
com a objecti
51
Resid
us
mesclats
de residus
de residus
n recursos
uells casos
a, però es
reduir les
de gestió, i
revi a les
Catalunya i
iu general
determin
fins l’any
desenvol
objectius
d’objectiu
PRECAT2
Tron
cals
Jerarquia de
gestió
Co
mplem
entaris
Dels 112
quantitat
objectius
l’existent
d’un 65%
industria
gestió de
mostra e
programà
nar l’estratègi
y 2020, sota
lupament d’u
s estratègics.
us específics d
0.
Objectius es
1. Potenciar
2. Contribuir,lluita contrecursos.
3. Protegir el
4. Reduir la g
5. Fomentar
6. Incrementdes d’una
7. Suprimir p
8. Impulsar e
9. Disposar dterritorials
10. Fer transp
2 objectius o
tiu, de mane
s de caràcter q
t l’any 2010; l
% dels residus
l i un 75% en
e residus i a l’
els principals
àtic i a la situa
ia d’actuació
la perspecti
na economia
Així mateix, a
de caràcter q
stratègics
la visió dels res
, des d’una perra el canvi clim
sòl com a med
generació de re
la preparació p
ar la valoritzacòptica de l’econ
rogressivamen
el sector català
’una xarxa d’ins, econòmiques
parent i sosteni
operatius defi
ra que aprox
quantitatiu es
’assoliment d
generats a C
els d’origen e
’ús dels recur
objectius qu
ació existent l’
de la general
va de contrib
circular i baix
aquest decàle
uantitatiu i q
Taula 7. Obje
sidus com a rec
rspectiva de cicmàtic i altres im
di bàsic i recurs
sidus, impulsan
per a la reutilitza
ció del conjuntnomia circular
t la disposició d
dels residus com
fraestructures s i tècniques de
ble econòmica
inits, sempre
ximadament 4
troben la red
d’uns nivells m
atalunya (un
en la construc
sos a Catalun
uantitatius de
’any 2012.
litat de Catalu
buir a l’obte
xa en carboni
eg d’objectius
ualitatiu. La s
ectius estratègics
cursos.
cle de vida, i enmpactes assoc
de caràcter no
nt la prevenció
ació de residus
t de residus, pai baixa en carbo
de residus valor
m un referent t
de gestió de re Catalunya.
ment la gestió
e que ha est
40 responen
ducció l’any 2
mínims de val
70% en el ca
cció); i reduir
nya en un 30%
el PRECAT20
unya en matè
enció i l’ús ef
i. Aquest obje
s estratègics e
següent taula
del PRECAT20
n el marc de la iats a la gestió
renovable.
i particularmen
.
articularment loni.
ritzables.
tècnic, econòm
esidus adaptada
de residus.
tat possible,
a aquestes c
020 d’un 15%
orització glob
s dels d’orige
l’impacte de
% respecte l’e
en relació a
èria de preven
ficient dels r
ectiu general s
es desagrega
mostra els o
política energèó de residus i a
nt la reutilitzaci
a valorització m
ic i legal.
a a les necessita
s’han estab
característique
% de la genera
bal (material i
n municipal,
la petjada de
existent l’any
als establerts
nció i gestió d
recursos i afa
s’articula a tra
en més d’un
objectius estra
Nd’oi
ètica, a la a l’ús de
ó.
material,
ats
blert fites de
es. Entre els
ació de residus
energètica) l
un 70% en el
e carboni asso
2012. La taul
en l’anterio
52
de residus
avorint el
avés de 10
n centenar
atègics del
Nombre objectius peratius nclosos
7
6
5
15
4
42
7
11
8
7
e caràcter
principals
s respecte
’any 2020
s d’origen
ociada a la
a següent
or període
Descripció
PREVENC
Reducció
GESTIÓ G
Recollida
Valoritzac
Valoritzac
Valoritzac
Valoritzac
Valoritzac
Residus se
GESTIÓ PE
Reducció
Matèria o
Matèria o
Envasos: v
Piles: reco
RAEE: reco
RAEE: pre
Pneumàti
ALTRES
Reducció de residus
Eficiència
Per a l’as
durant e
caràcter e
• Plans
El Progra
(PROGRO
represent
continuac
ó dels objectius
IÓ
de la generació d
ENERAL
selectiva de resid
ció material total
ció global dels res
ció material dels r
ció efectiva globa
ció dels residus de
ense tractar desti
ER FLUXOS
de les bosses de
orgànica: valoritza
orgànica: contingu
valorització mate
ollida selectiva
ollida selectiva
eparació per a la r
cs fora d’ús: valo
de la petjada de s
en la captació de
ssoliment dels
l període de
econòmic, de
s i programes
ma de gestió
OC) i el Progra
ta el punt de
ció es resseny
Tau
de residus
dus municipals
dels residus mun
sidus municipals
residus industrial
l dels residus ind
e la construcció
nats a incineració
plàstic d’un sol ú
ació material tota
ut d’impropis en
erial total
reutilització
orització material
carboni associad
e biogàs en dipòs
s diferents ob
vigència del
comunicació
s de gestió de
de residus m
ama de gestió
e partida per
ya breument e
ula 8. Principals o
nicipals
ls
ustrials
o dipòsit controla
ús
al
la recollida select
a a la generació i
sits controlats
bjectius estab
PRECAT20. E
i sensibilitzac
e residus 2007
municipals (PR
de residus in
a la program
el contingut p
objectius quantit
Object
(destí
t
tiva
4k
i gestió
blerts s’han de
Entre les mes
ció, infraestru
7‐2012
OGREMIC), e
dustrials (PRO
mació de la g
rincipal d’aqu
tatius del PRECA
tiu 2012
‐10%
48%
‐‐
‐‐
82% í a valorització)
50%
0%
‐50%
55%
<15%
60%
25%
kg/hab∙any
efinit un tota
sures previste
cturals, així co
l Programa de
OGREMIC) de
gestió de resi
uests program
T20
Valor 2012
‐17,9%
39%
32,2%
‐‐
‐‐
78% (destí a valoritza
43%
49,70%
‐52,40%
22,2%
14,8%
40,4%
32,4%
2,5 kg/hab∙an
Inapreciable
1,5 Mt CO2 eq/a
30%
l de 149 actu
es hi ha instr
om d’altres tip
e gestió de re
Catalunya pe
dus durant e
es.
Objectiu 2
‐1
6
5
7
6
ació) 70
(valoritzac
7
0% (
‐9
6
<1
7
5
ny 4 kg/h
e 5
7
any ‐3
respec
6
uacions a des
ruments norm
pologies.
esidus de la co
er al període 2
els propers se
53
2020
15%
0%
5%
0%
4%
0 % ció efectiva)
5%
2018)
90%
0%
10%
5%
5%
hab∙any
5%
5%
30% cte 2012
0%
envolupar
matius, de
onstrucció
2007‐2012
et anys. A
Programa
L’àmbit d
planificac
assimilab
gestió de
El model
d’establim
control d
Els object
• M
• A
• P
• P
• R
• M
• A
• D
• P
Les princi
• D
• D
• F
• F
28 Decret 8
modifica e
a de gestió de
d’aplicació de
ció de les inst
bles als munic
e residus indus
de gestió de
ments, el cat
e la gestió.
tius generals d
Minimitzar la
Augmentar qu
Potenciar l’au
Promoure la r
Reduir les frac
Millorar la sep
Afavorir la pa
Desenvolupar
Promoure la i
ipals actuacio
Definició d’un
Desenvolupam
Fomentar la p
Fomentar les
88/2010, de 29
el Decret 93/19
e residus indu
l PROGRIC és
tal∙lacions de
cipals, i certs
strials.
residus indust
àleg de resid
del PROGRIC s
generació de
uantitativame
utosuficiència
recerca aplica
ccions destina
paració en ori
rticipació i co
r una estratèg
mplantació d’
ons previstes a
n marc norma
ment d’instru
prevenció de l
MTD per al tr
de juny, pel qu
99, de 6 d'abril
ustrials de Cat
la producció
gestió es con
residus muni
trials implanta
us, la declara
són:
residus indus
ent i qualitativ
territorial, mi
da
ades a disposi
gen dels resid
l∙laboració de
gia per a la rec
’incentius eco
al PROGRIC es
tiu específic c
ments tècnics
a contaminac
ractament i ge
ual s'aprova el
, sobre procedi
talunya 2007‐
i la gestió de
ntempla tamb
icipals que es
at pel PROGR
ació anual de
strials i reduir
vament la valo
inimitzant les
ició del rebuig
dus assimilabl
e tots els agen
cuperació dels
onòmics
s relacionen a
català
s que faciliten
ció del sòl
estió dels sòls
Programa de ge
iments de gesti
‐2012 (PROGR
els residus ind
bé la producc
s gestionen en
RIC es foname
e residus (DA
la seva perillo
orització dels
necessitats d
g
es a urbans
nts implicats
s sòls contam
mb:
el procés d'a
contaminats
estió de residu
ió de residus.
RIC)28
dustrials. No o
ió i la gestió
n instal∙lacion
nta en instrum
RI), els proce
ositat potenci
residus
e transport
inats
nàlisi
s industrials de
obstant, pel q
dels residus i
ns concebude
ments com els
ediments de g
iant l’adopció
e Catalunya (PR
54
que fa a la
industrials
es per a la
s registres
gestió i el
de MTD
OGRIC) i es
• D
• P
• F
Programa
Queden
d’acord a
regulado
Les bases
• A
• M
• I
t
• I
• T
v
i
• R
r
• I
p
Els object
• P
p
29 DECRET
(PROGREM
residus mu
Definició de m
Promoció de p
Fomentar la in
a de gestió de
inclosos en e
amb les defin
ra dels residu
s del model de
Accions per p
Mesures de p
Implantar la r
tractar‐la per
Incrementar l
Tractar la fra
valorització d
i/o estabilitza
Racionalitzar
reduir el desp
Intensificació
participació.
tius generals d
Prevenir la ge
producció de
T 87/2010, de
MIC) i es regula
unicipals.
mecanismes d
projectes de R
nstal∙lació de
e residus mun
el marc d’apl
icions de la L
s.
e gestió del PR
otenciar el co
prevenció (dels
recollida selec
obtenir comp
’eficiència en
acció Resta pe
e les fraccion
t.
la planificaci
plaçament del
de polítiques
del PROGREM
eneració de re
residus del cr
e 29 de juny,
a el procedime
e finançamen
R+D+I
plantes de tra
nicipals de Ca
licació d’aque
lei 15/2003, d
ROGREMIC es
onsum sosteni
s envasos, bo
ctiva de la frac
post de qualita
les recollides
er a reduir i
s segregades,
ó de les inst
s residus i reo
s en el camp d
MIC són els seg
esidus, en pes
reixement eco
pel qual s'ap
ent de distribu
nt en investiga
actament
talunya 2007
est Programa
de residus, pe
s basen en les
ible i la reducc
sses de plàsti
cció orgànica
at.
s selectives
estabilitzar e
, com a pas pr
tal∙lacions de
ordenar els flu
de la comunic
güents:
s però també
onòmic.
prova el Progr
ció de la recap
ació i sanejam
7‐2012 (PROGR
a tots els res
er la qual es m
següents acc
ció de residus
c d’un sol ús i
(FORM) en e
el rebuig final
revi a la dispo
tractament i
uxos actuals.
cació, la sensi
en volum, di
rama de gestió
ptació dels càn
ent
REMIC)29
idus generats
modifica la lle
ions:
s.
el paper).
l conjunt del t
l i obtenir el
osició final d’u
i disposició fi
bilització, l’ed
versitat i peri
ó de residus
nons sobre la d
s en l’àmbit
ei 6/93, de 15
territori de Ca
màxim aprof
un rebuig més
inal, amb l’ob
ducació, la for
illositat, desa
municipals de
disposició del r
55
municipal
5 de juliol,
atalunya, i
fitament i
s inertitzat
bjectiu de
rmació i la
coblant la
Catalunya
rebuig dels
• F
q
• P
m
• P
• P
• G
• A
• R
• I
c
• G
• P
El PROGR
objectius
econòmic
• E
• E
• E
Programa
El PROGR
Els princi
• P
30 Decret
(PROGROC
controlada
Fomentar una
que tinguin so
Potenciar, es
municipals.
Potenciar les
Potenciar un v
Garantir la co
Acomodar el s
Reduir l’aboca
Incorporar a
coneixements
Garantir la qu
Prevenir la co
REMIC té com
s de prevenci
ca o com a en
Eix 1: Un Prog
Eix 2: Un Prog
Eix 3: Un Prog
a de Gestió d
ROC té per obj
pis estratègic
Prevenció de
89/2010, de 2
C), es regula l
a dels residus d
a bona recolli
ortida en el m
pecialment, l
recollides com
veritable mer
mplementarie
sistema de ge
ament final, e
les persone
s de la poblac
ualitat i transp
ontaminació d
m a eix princ
ó i valoritzac
ntitat social. D
grama per a la
grama per a la
grama d’infrae
de Residus de l
jecte la planif
s del PROGRO
la contaminac
29 de juny, pe
a producció i
de la construcció
ida selectiva e
ercat del reci
a gestió i rec
mercials en or
cat de reciclat
etat de mode
estió de residu
especialment d
es en les ac
ió i gestors.
parència de la
el sòl i regene
cipal el desen
ció a través d
’aquesta man
a ciutadania
a gestió: organ
estructures, q
la Construcció
ficació de la ge
OC són:
ció i jerarquia
l qual s'aprova
gestió dels re
ó.
en origen, co
clatge.
collida selecti
rigen.
tge, sota els c
ls.
us al sistema d
de fracció bio
ctuacions de
informació.
erar els sòls de
nvolupament
de les person
nera, el PROGR
nització i logís
ue integra el
ó i Demolició
estió dels resi
a d’opcions de
a el Programa
esidus de la co
m estratègia
va en origen
criteris de sufi
de gestió urba
degradable i m
e gestió de
egradats.
dels instrum
es, ja sigui d
REMIC s’estru
stica
PTSIRM 2005
2007‐201230
dus de la cons
e gestió de res
de gestió de
onstrucció i de
per a obtenir
de la fracció
ciència i prox
ana.
materials rec
residus, max
ments necessa
e forma indiv
uctura en tres
‐2012
strucció i dem
sidus
residus de la c
emolició, i el c
r materials d
ó orgànica de
ximitat.
cuperables.
ximitzar la i
aris per acon
vidual, com a
eixos d’actua
molició.
construcció de
cànon sobre la
56
de qualitat
els residus
mplicació,
seguir els
a activitat
ació:
e Catalunya
a deposició
• R
• C
• T
• G
El model
iniciat a C
gestió de
residus d
aquest fl
generats;
Per defin
disposició
desenvol
• Prog
d'aig
El Progra
residuals
desenvol
1995, qu
originada
El Progra
període 2
aquest se
els residu
El Progra
Catalunya
dels biorr
manté la
Responsabilit
Corresponsab
Transparència
Gestió sosten
de gestió def
Catalunya any
els residus de
e la construcc
ux de residus
; i fomenta la
ir les actuacio
ó controlada
upament i inn
grama d'actua
gües residuals
ma d'actuacio
urbanes de
upa el Pla de
e té com a o
a per l'ús dom
ama de fangs
2009‐2014. El
entit, el Progr
us i per la qua
ama de fangs
a (PROGRIC),
residus sòlids
coordinació e
at del produc
bilització en la
a de la inform
ible dels recu
finit pel PROG
ys abans amb
la construcci
ció per tal de
s; situa la prò
figura del Pla
ons definides
; implantació
novació tecno
acions per a
s urbanes
ons per a la g
e Catalunya (
sanejament d
objecte la def
èstic de l'aigu
planifica la g
s biosòlids só
rama de fangs
l es deroguen
s es va elabo
i amb la part
. Actualment
entre l’ACA i l’
tor
gestió
ació
rsos
GROC consolid
ajust a la nova
ó; aposta per
tancar el cicle
òpia obra com
de Gestió de
pel PROGROC
ó del mode
lògica; contro
la gestió de
gestió dels fan
(Programa de
de Catalunya a
finició de tote
ua i que perme
estió dels bio
ón el residu qu
s aplica els pr
determinade
orar coordinad
ticipació dels
s’ha iniciat la
’ARC.
da el model d
a normativa;
r dinamitzar e
e de materials
m la fase de
Residus a l’O
C s’estructure
l de gestió;
ol i seguiment
els fangs res
ngs residuals
e fangs) és
aprovat pel Go
es les actuaci
etin l'assolime
osòlids genera
ue originen e
rincipis de la
es directives.
dament amb
estaments de
a revisió del P
de gestió de r
advoca per l’a
el mercat dels
s i fer factibles
referència p
bra.
n en set eixos
desenvolup
t; i formació, s
siduals genera
generats en
un instrume
overn de la Ge
ons destinade
ent dels objec
ats per les ED
els processos
Directiva 200
el Programa
e l'Administra
Programa de F
residus de la c
autocontrol de
s materials re
s els objectius
er a la gestió
s d’actuació: p
ament d’infr
sensibilització
ats en els pr
els processos
nt de planifi
eneralitat en d
es a la reducc
ctius de qualit
DAR urbanes d
de depuració
8/98/CE, de 1
a de gestió d
ació que tene
Fangs, i en aq
construcció i
els agents vin
eciclats proced
s de reciclatge
ó correcta de
prevenció; val
raestructures;
i educació.
rocessos de d
s de depuració
icació hidrolò
data 7 de nov
ció de la con
tat de l'aigua.
de Catalunya
ó de l'aigua re
19 de novemb
de residus ind
n relació amb
questa ocasió
57
demolició
culats a la
dents dels
e referits a
els residus
lorització i
; recerca,
depuració
ó d'aigües
ògica que
vembre de
taminació
durant el
esidual. En
bre, sobre
dustrials a
b la gestió
també es
3.4.3. A
• Pla c
El Progra
consum i
per a la c
transició
participac
La incorp
ambienta
sol mater
de l’emba
aconsegu
una redu
producte
Per assol
concretes
Catalunya
La Comiss
de 2013,
• Estra
L’Estratèg
full de ru
economia
en la min
El docum
industria
resumeix
31 Acord dCataluny
Altres plans i
català d’Ecodi
ama català d’
i una producc
competitivitat
cap a una eco
ció directa de
poració de cr
als en tot el se
rial en lloc d’u
alatge; donar
uir uns produc
ucció de cost
es i major com
ir aquests ob
s. Bona part
a, sobretot en
sió Interdepa
permetrà la c
atègia per al d
gia per al dese
uta que fixa le
a segura, eco
nimització dels
ment de l’EDS
ls, de la const
x aquests obje
de Govern GOVya
programes
isseny 2012‐2
’Ecodisseny (
ció sostenible
t de l’econom
onomia més e
l’Agència de
iteris ecològi
eu cicle de vid
utilitzar‐ne do
r més d’una fu
ctes més soste
tos en gestió
mpetitivitat.
bjectius, l’ECO
d’aquestes a
n l’àmbit de la
rtamental d’E
coordinació ne
desenvolupam
envolupamen
es línies i els
eficient i de b
s impactes sob
S 2026 conte
trucció i d’altr
ectius estratèg
V/127/2010, de
2015
ECODISCAT)
a Catalunya.
mia catalana i
eficient en l’ús
Residus de Ca
cs en el disse
da: reduir el co
s o més, amb
unció al mate
enibles, una r
de residus,
ODISCAT comp
actuacions es
a prevenció de
Ecodisseny, ap
ecessària dels
ment sostenib
nt sostenible d
objectius est
baix contingut
bre la salut i e
mpla diverso
res camps rela
gics:
e 31 d’agost, p
2012‐2015 d
Aquest progr
la millora de
s dels recurso
atalunya.
eny dels prod
onsum de ma
l’objectiu de
ix producte o
reducció de co
una millora
prèn 3 eixos
stan directam
e residus i de
provada pel G
s diversos orga
ble de Catalun
de Catalunya (
tratègics clau
t en carboni,
el medi a Cata
os objectius r
acionats de m
pel qual s’apro
efineix les lín
rama ha estat
l’ocupació (E
s. En l’elabora
ductes és fon
atèries primer
facilitar el se
o servei. La inc
ostos en matè
de la imatge
d’actuació, 7
ment relacion
la incentivaci
overn de la G
anismes relac
nya 202631
(EDS) per a l’a
per garantir
basada en l’e
alunya i al món
elacionats am
manera indirec
ova l’Estratègia
nies d’actuaci
t creat a part
CAT 2020), co
ació de l’ECOD
namental per
es i de recurs
u reciclatge; r
corporació d’a
èries primeres
e de l’empres
línies estratè
ades amb l’A
ió del mercat
eneralitat de
ionats amb aq
any 2026, elab
la transició d
eficiència en e
n.
mb la gestió
cta amb els re
per al desenv
ió per a prom
tir de l’Acord
om eix per im
DISCAT, hi ha
r a reduir els
sos naturals; u
reduir el pes i/
aquests criter
s i consum de
sa, un valor
ègiques i 42 a
Agència de R
de productes
Catalunya el
quest tema.
borada l’any 2
de Catalunya
el consum de
de residus m
esidus. La taul
volupament sos
58
moure un
estratègic
mpulsar la
hagut una
impactes
utilitzar un
/o la mida
ris permet
e recursos,
afegit als
actuacions
esidus de
s reciclats.
9 de juliol
2010, és el
cap a una
recursos i
municipals,
la següent
stenible de
Taula 9. In
Indica
Residus
Taxa de
Percenvaloritz
Residus
Residusgenera
Genera
Valoritz
Taxa de
Percen
Compracompra
Factura
• Pla d
El nou Pl
polítique
planificac
Entre les
relaciona
Aquestes
• Imp
• Treb
• Fom
• Nov
• Ús d
• Ampels r
32 Acord d
ndicadors i obje
dor
s de la construcci
e valorització del
tatge de la fraccizació
s del sector indus
s del sector industs
ació de residus m
zació material tot
e recollida selecti
tatge de reducció
a pública verda ea pública verda [C
ació dels operado
de l’Energia i C
a de l’Energia
s en matèria
ció en matèria
s moltes estra
ades amb la ge
s actuacions só
uls a noves pl
ball conjunt am
mentar la fertil
ves vies de val
dels combustib
pliació del ranresidus i els su
de Govern 97/20
ectius estratèg
ió i demolició gen
s residus de la co
ó resta que rep t
strial generats pe
strial valoritzats r
unicipals per càp
tal dels residus m
iva bruta dels res
ó del consum de
en els sectors proCOM(2008) 400]
ors ecològics cata
Canvi Climàti
a i Canvi Climà
d’energia. Ai
a de mitigació
atègies i actu
estió dels resi
ón les següen
antes de biog
mb els depart
lització amb p
orització ener
bles derivats d
ng de matèriesubproductes]
012, de 9 d’oct
ics de l'estratèg
nerats per m2 con
onstrucció i demo
ractament al fina
er produir una un
respecte el total d
pita
municipals
sidus municipals
bosses comercia
posats a la comu
alans per habitant
c de Cataluny
àtic de Catalu
ixí mateix, a
del canvi clim
uacions que p
dus. Aquest é
ts:
gàs
taments de la
purins digerits
rgètica de res
de residus (CD
s primeres [pe
ubre.
gia de desenvo
nstruït
olició
al de la seva vida
nitat de VAB indus
de residus del sec
ls de plàstic d’un
unicació de la Com
t
ya 2012‐20203
unya 2012‐20
diferència d’a
màtic, atesa la
proposa el PE
és el cas de les
Generalitat d
s
idus
DR) i combust
er a la produc
olupament sost
maximitzant‐se l
strial
ctor industrial
sol ús
missió Europea so
32
20 estableix l
altres plans a
interrelació e
ECAC 2012‐20
s mesures pro
de Catalunya
tibles sòlids re
ció de biocom
tenible de Cata
Objec
a
67 t/M€
1
obre
es orientacio
nteriors, inco
existent entre
020, n’hi ha q
oposades pel
ecuperats (CSR
mbustibles, en
alunya 2026
ctiu estratègic
120 kg/m2
80%
100%
€ constants del 20VAB industrial
85%
1,22 kg/hab∙dia
60%
73%
95%
100%
30 €/hab∙any
ns estratègiq
orpora explíci
e ambdós aspe
que estan dir
biogàs i per a
R)
ntre les quals s
59
2026
008 de
ues de les
tament la
ectes.
rectament
ls residus.
s’inclouen
Així mate
energètic
Font d
Residurenova
Residurenova
Es preveu
de cimen
assoleixi
Per asso
Catalunya
(certificac
Pel que f
objectius
part d’aq
l’escalfam
referènci
materials
actuacion
afavorira
• Pla d
El PEIN é
necessàri
assegurar
posseeixe
33 Decret 3
eix, el PECAC
ca de residus,
Taula 1
d’energia
us d’origen able
us d’origen no able
u que l’increm
nt, on es prev
un 30%.
lir aquests o
a, establir lín
ció de la comp
fa a la mitiga
s europeus i es
quests sector
ment global d
a a la reducc
s orgànics bio
ns de millora
n l’assoliment
d’Espais d’Inte
és un pla terr
ies per a la p
r, d’acord am
en.
328/1992, de 1
C 2012‐2020 c
tant d’origen
10. Objectius de
Consumany 202
27
12
ment de la valo
veu que la ut
bjectius, el P
nies d’actuació
posició, poder
ció del canvi
spanyols de re
rs difusos, d
des d’aquest
ció de les em
odegradables
a de l’eficiènc
t dels objectiu
erès Natural (
ritorial sector
protecció bàs
mb els valors c
14. Darrera amp
contempla ob
renovable co
e consum total
m total 20 (ktep)
Incres20
76,9
21,6
orització de re
tilització de c
PECAC 2012‐2
ó fonamentad
r calorífic, con
climàtic, Cat
educció de ga
de manera q
àmbit. Les
missions de m
o l’estabilitza
cia logística
us en matèria
(PEIN)33
ial que té pe
sica dels espa
ientífics, ecol
pliació de la del
bjectius espec
om no renovab
d'energia provi
crement specte l’any 009 (ktep)
120,5
49,5
esidus sigui es
combustibles
2020 preveu,
des en la ges
ntingut de ren
alunya ha de
asos d’efecte h
que es poden
actuacions m
metà dels abo
ació dels mat
de la recollid
de reducció d
er objecte la d
ais naturals, l
ògics, paisatg
imitació a data
cífics pel que
ble, sempre p
inent de residus
Usos previst
Indústria: lloindustrials (part renova
Indústria: CD
specialment r
alternatius e
en col∙labor
stió de residu
novables, etcè
contribuir pr
hivernacle de
n establir ac
més claramen
ocadors, a tra
teixos prèvia
da selectiva i
de les emissio
delimitació i
a conservació
gístics, cultura
de 9 de novem
fa a l’increm
er a usos indu
s del PECAC 201
tos
ots d’EDAR, llotpapereres, etc.ble dels CDR
DR d’origen no
rellevant en e
mprats en la
ració amb l’A
us; la caracte
ètera); i la com
roporcionalm
ls sectors difu
ctuacions diri
nt relacionade
avés de la red
la seva dispo
i del transpo
ns de gasos d
l’establiment
ó dels quals
als, socials, did
mbre de 2010.
ment de la va
ustrials:
12‐2020
ts de depurado...), farines càrn
renovable
l sector de la
fabricació de
Agència de R
erització i hom
mplicitat ciuta
ent a l’assoli
usos. Els resid
igides a lluit
es serien les
ducció de l’e
osició. No ob
ort dels resid
d’efecte hivern
de les deter
es considera
dàctics i recre
60
alorització
res nies,
fabricació
e clínquer
esidus de
mologació
dana.
ment dels
us formen
ar contra
s que fan
ntrada de
bstant, les
us també
nacle.
minacions
necessari
eatius que
Defineix i
d’ambien
territori c
Aquest P
de noves
PINFRECA
• Xarx
La Xarxa
dels hàbi
Natura 2
paratges
Aquesta
d’establir
determin
• Pla d
El Pla de
per al pe
els princi
Catalunya
El PGDCF
de la plan
per les co
La implan
la contam
forma qu
34 Acord d
2000, la da
35 Decret 1
i dota de prot
nts i formacion
català.
la i la regulac
s infraestructu
AT20.
xa Natura 200
Natura 2000
itats naturals
000 defineix
silvestres mé
Xarxa i la no
r la localitzac
ni el PINFRECA
de gestió del D
gestió del Dis
ríode 2010‐20
pis de la Dire
a (aprovat pe
FC és l’eina qu
nificació hidro
onques hidrog
ntació de les i
minació de les
ue es minimitz
de Govern 112/
arrera per Acor
188/2010, de 2
tecció bàsica c
ns que es trob
ió específica d
ures de tracta
0034
fou creada e
i de la fauna
una xarxa eu
s importants
ormativa esta
ció de noves
AT20.
Districte de Co
stricte de Con
015 en l’àmb
ctiva marc de
l Decret 3/200
ue ha de dete
ològica del dis
gràfiques inter
nfraestructur
s aigües, don
zi la seva mat
/2006, de 5 de
rd de Govern 15
23 de novembre
comuna una x
ben a Catalun
de cada espai
ment dels res
n virtut de la
a i la flora si
uropea de zon
d’Europa.
tal i autonòm
infraestructur
onca Fluvial d
nca Fluvial de
it territorial d
e l’aigua, 2000
03, de 4 de no
erminar les ac
stricte de con
rnes de Catalu
es previstes a
at que es vol
èria orgànica
e setembre. Po
50/2009, de 29
e
xarxa de 165 e
nya. La superfí
natural s’ha
sidus municip
Directiva 92/
lvestres, cone
nes d’especia
mica que la d
res de tracta
de Catalunya3
e Catalunya (P
de competènc
0/60/CE, i del
ovembre).
ccions i les me
nca fluvial de
unya i per les
al PINFRECAT2
donar tracta
en els dipòsit
osteriorment s’h
9 de setembre.
espais natural
ície global eq
de tenir en co
pals, de mane
/43/CEE, de 2
eguda també
l conservació,
desenvolupen
ment i d’elim
35
PGDCFC) és l’i
cia de la Gene
text refós de
esures necess
Catalunya. El
aigües subter
20 ha de perm
aments adequ
ts controlats,
han ampliat div
ls representat
uival aproxim
ompte en refe
ra que té una
21 de maig, re
com a Direc
, amb l’object
s’han de ten
minació dels r
nstrument de
eralitat de Cat
e la legislació
àries per dese
seu àmbit te
rrànies i costa
metre disminu
uats a tots els
i que es faci u
verses ZEPA i e
tius de l’ampl
madament al 2
erència a la im
a relació direc
elativa a la co
ctiva hàbitats
tiu de salvag
nir en compt
residus munic
e planificació
talunya i s’art
en matèria d’
envolupar els
erritorial està
aneres associa
ir els riscos pe
s residus mun
una gestió i a
espais de la Xa
61
ia varietat
29,29% del
mplantació
cta amb el
onservació
. La Xarxa
uardar els
e a l’hora
cipals que
de l’aigua
ticula sota
’aigües de
s objectius
constituït
ades.
el que fa a
nicipals de
plicació al
arxa Natura
sòl contr
bioestabi
• Prog
El PSARU
de 2007,
municipa
d’aplicaci
− A
− S
− M
− S
− G
Són rellev
aquest se
del territ
aigües de
amb majo
la contam
d’actuaci
aquàtic i
• Prog
El PSARI
d’origen
l’anterior
36 MAH/23
37 MAB/2
rolada d’algun
ilitzat.
grama de Sane
U 2005, aprova
, és un instr
al. En aquest
ió, la Directiva
Aconseguir la
Solucionar els
Millorar les co
Solucionar la
Gestionar de
vants els obje
entit, la millo
ori, donarà llo
e millor qualit
or concentrac
minació han d
ons són les q
millorar la ge
grama de Sane
2003, aprova
industrial, ce
r PSARI, el qu
370/2006, de 3
2964/2003, de
ns dels produ
ejament d’Aig
at per l’Acord
rument de pl
sentit el PSA
a 2000/60/CE
bona qualitat
s desacoblame
ondicions d’ús
problemàtica
manera adeq
ectius i actuac
ra de la tecno
oc a una redu
tat. No obstan
ció de contam
de donar lloc
que haurien d
stió dels fangs
ejament d’Aig
at en data 15
ercant la redu
ual tenia per
de juliol
e 15 de setem
uctes i residu
gües Residual
d del Govern e
anificació ad
ARU 2005 su
i la Llei 62/20
t físico‐químic
ents entre la u
s de l’aigua re
del sobreeixi
uada els fangs
cions de millo
ologia de dep
ucció de l’imp
nt, l’augment
minants i de dif
a la generac
e prevaler en
s de depurado
gües Residual
5/09/2003, té
ucció en gen
objecte la re
bre
us resultants
ls Urbanes (PS
en data 20 de
dreçat a la re
bstitueix al P
003. Els object
ca de les aigüe
utilització de l
eutilitzada
ment de col∙le
s de depurado
ora de la qual
puració i l’exte
pacte de les a
de l’eficiència
fícil gestió. Pe
ció de fangs a
n relació al do
ora.
ls Industrials
é per objecte
eral dels con
educció d’em
dels tractame
SARU) 200536
e juny de 2006
educció de la
PSARU 2002,
tius del PSARU
es
les plantes de
ectors en epis
ora
litat i de la ge
ensió de les b
ctivitats sobre
a de la depura
er tant, les act
amb menor c
oble objectiu
(PSARI) 20033
e un sanejam
ntaminants de
missions d’únic
ents, com el
6
6 i actualitzat
a contaminac
incorporant
U són els segü
epuradores i e
sodis de pluja
estió dels fang
bones pràctiq
e el medi hídr
ació també do
tuacions de pr
càrrega conta
de reduir l’im
37
ent global de
e l’aigua, enf
cament sis pa
compost i e
t en data de 2
ció de l’aigua
la principal n
üents:
els seus costos
intensa
gs de depurad
ues ambienta
ric i comporta
onarà lloc a u
revenció en o
minant. Aque
mpacte sobre
e les aigües r
front de l’obj
aràmetres bà
62
l material
20 de juny
a d’origen
normativa
s associats
dora. En
als arreu
arà unes
ns fangs
rigen de
est tipus
el medi
residuals
jecte de
àsics. No
obstant a
persisten
− S
− S
− P
− P
La relaci
correspo
• Pla d
El PITC és
tant pel t
organitza
socialmen
El Pla pre
infraestru
amb l’obj
• Pla G
L’Estratèg
les empre
al PINFRE
• Pla d
de p
susp
Occid
38 Aprovat
això, es rem
nts (COP) en e
Sistema produ
Sistema de de
Programa d’a
Pla de seguret
ó del PSARI
nent al PSARU
d’Infraestructu
s un pla territ
transport de v
at com a xarx
nt i viable eco
eveu un total
uctures previs
jectiu de redu
General d’Ocu
gia té com a o
eses catalane
ECAT20 i els llo
d'actuació per
protecció esp
ensió, corresp
dental i Baix L
t el 28 de juliol
arca especial
ls abocament
uctiu eficient e
epuració corre
utocontrol d’a
tat en preven
amb el PIN
U.
ures de Trans
torial per al d
viatgers com d
xa integrada
onòmicament
de 105 actua
stes hauran d
uir les necessit
upació. Estrat
objectiu centr
s; objectius a
ocs de treball
r a la millora
ecial de l’am
ponent a dife
Llobregat
de 2006 pel Co
lment la imp
s industrials.
n la utilització
ectament diss
abocaments
ció d’abocam
NFRECAT20 es
sports de Cata
esenvolupam
de mercaderie
i multimoda
.
acions a dese
e tenir en com
tats de transp
ègia Catalana
ral millorar l’o
ls quals pot c
que es creara
a de la qualita
mbient atmos
erents munici
onsell Executiu
portància de
El PSARI es fo
i recuperació
senyat, mantin
ments accident
s defineix en
alunya 2006‐2
ment de les xa
es. L’objectiu
al, segur i so
envolupar en
mpte les nove
port associade
a per a l’Ocup
ocupabilitat de
ontribuir el d
an a les matei
at de l'aire ho
sfèric pels co
ipis de les co
reduir la qua
onamenta en l
de substàncies
ngut i operat
tals
n els mateix
2026 (PITC)38
rxes viàries, f
del PITC és de
stenible, amb
el període es
es infraestruc
es a la gestió d
pació de Catal
e les persone
esenvolupam
ixes.
oritzó 2015, a
ontaminants
omarques del
antitat de co
es següents a
s contaminant
os termes q
erroviàries i lo
esenvolupar u
bientalment r
mentat. La lo
tures viàries q
dels residus.
lunya 2012‐20
s treballadore
ent de les inf
associat a la d
diòxid de nit
Barcelonès,
ontaminants
actuacions:
ts de l’aigua
que el punt
ogístiques a C
un sistema de
responsable,
ocalització de
que es desen
020
es i la compet
fraestructures
declaració de
trogen i part
Vallès Orient
63
orgànics
anterior
Catalunya,
transport
equilibrat
les noves
voluparan
titivitat de
s previstes
e les zones
tícules en
tal, Vallès
L’objecte
nitrogen
mitjançan
estableix
considera
aquest pl
39 Decret municipdiòxid de
40 Acord datmosfèOcciden
e del Pla d’ac
i partícules en
nt el Decret 2
els objectius
ar‐se a l’hora
la es troba en
226/2006, de is de les comare nitrogen i per
de Govern GOVèric, pel contamtal i del Vallès O
tuació és est
n suspensió d
226/200639 i l’
s i la relació d
d’establir la
fase de tram
23 de maig, prques del Barcer a les partícule
V/82/2012, de minant diòxid Oriental.
ablir les mes
e diàmetre in
Acord de Gov
de mesures e
logística de t
itació.
pel qual es decelonès, el Vallèes
31 de juliol, pde nitrogen, d
sures necessà
ferior a 10 mi
vern de 31 de
n l’àmbit del
transport de
claren zones deès Oriental, el V
pel qual es decdiversos munic
ries per prev
icres a les zon
e juliol40 a fi d
transport i la
residus cap a
e protecció esVallès Occident
claren com a zcipis de les co
venir i reduir
nes de protecc
e millorar la q
a mobilitat, m
a les plantes
pecial de l’ambal i el Baix Llob
ona de protecmarques del B
l’emissió de
ció especial de
qualitat de l’a
mesures que h
previstes. Ac
bient atmosfèrbregat per al co
cció especial deBaix Llobregat,
64
diòxid de
elimitades
aire. El pla
hauran de
ctualment,
ric diversos ontaminant
e l’ambient del Vallès
4. REQ
El presen
tipus de
considera
4.1. Re
Àmbit eu
A continu
desenvol
4.1.1.
r
La Directi
Aquesta d
perillosos
al dret esp
L’objectiu
residus e
prevenció
globals de
Resumida
− R
p
− D
s
− P
d
− E
r
− D
− O
QUERIMEN
nt capítol pres
relació amb
ar.
equeriment
uropeu:
uació es pres
upament del
Directiva 200
residus i per l
iva 2008/98/C
directiva dero
s, i la Directiva
panyol mitjanç
u de la Direct
establint mesu
ó o la reducci
e l’ús dels rec
ament, els tre
Regulació expr
prevenció i la g
Definició de qu
subproducte i
Previsió de cri
de deixar de se
Establiment d
realitzar una re
Disposicions co
Obligació d’ela
TS JURÍDICS
senta els requ
b el PINFRECA
ts jurídics e
senta la norm
PINFRECAT20
08/98/CE del
la qual es der
CE sobre resid
oga la Directiva
75/439/CEE re
çant la Llei 22/
tiva Marc de
ures destinade
ió dels impact
cursos i la mill
ets bàsics de la
ressa de la jera
gestió dels res
uan una subst
no com a resid
teris per a det
er considerat c
’objectius qua
ecollida select
oncretes per a
aborar plans de
S
ueriments jur
AT20. Aquest
en matèria d
mativa europe
0.
Parlament E
oguen determ
dus, estableix
a 2006/12/CE
elativa a la ges
/2011, de 28 de
Residus és es
es a la protec
tes adversos d
ora de l’eficàc
a nova Directi
arquia de resid
idus.
ància o object
du.
terminar quan
com a residu.
antitatius per
iva per a les fra
a la gestió dels
e gestió i prog
rídics a nivell
t apartat s’es
de residus
ea en matèri
Europeu i de
minades Direc
el marc jurídi
relativa als r
stió d’olis usats
e juliol, de res
stablir el mar
cció del medi
de la generac
cia d’aquest ú
iva Marc de R
dus com a ord
te resultant d’u
n un residu qu
a la reutilitzac
accions de pap
biorresidus, e
grames de prev
europeu, est
structura seg
ia de residus
el Consell, de
ctives
c de la Unió
esidus, la Dire
s. La Directiva
idus i sòls cont
rc jurídic de la
ambient i la
ció i gestió de
ús.
esidus són els
dre de prioritat
un procés de p
e ha estat sot
ció i el recicla
per, metall, plà
ls olis usats i e
venció de resid
atal o català
gons la temàt
que pot ten
e 19 de nove
Europea per a
ectiva 91/689/
Marc de Resid
taminats.
a Unió Europ
salut de les p
ls residus, la
s següents:
ts en la legislac
producció pot s
mès a operaci
tge de certs r
àstic i vidre, co
ls residus peril
dus.
que poden te
tica de la le
nir una afecta
embre de 20
a la gestió de
/CEE relativa a
dus ha estat tra
pea per a la g
persones, mit
reducció dels
ció i la política
ser considerad
ions de valorit
residus i l’obli
om a mínim.
llosos.
65
enir algun
egislació a
ació en el
08, sobre
els residus.
als residus
ansposada
gestió dels
tjançant la
s impactes
sobre la
da com a
tzació ha
gació de
− R
− O
d
Jerarquia
La Direct
obligator
impactes
taula seg
Jerarquia
a) Prevenc
b) Preparareutilitza
c) Reciclatg
d) Altres t(p.e. val
e) Elimina
41 La DirectDirectiva esvaloritzacióenergia (R 1coincineraces pot con(http://ec.e
Reforçament i
Obligació d’est
de residus mu
a de residus
iva Marc de R
ri excepte en
en la genera
üent:
Taula 11
(art. 4)
ció
ació per a la ació
ge
tipus de valoritlorització energ
ació
tiva 2008/98/CE s defineix una llisó incloses en aque1), i les operacioció sigui consideransultar la “Guiaeuropa.eu/environ
ampliació de
tablir una xarx
nicipals.
Residus regula
aquells casos
ació i gestió d
1. Jerarquia de g
Defin
Mesuresidu
•
•
•
Operaprodupugui
Tota ode noqualseenergper a
tzació gètica)
Qualsreutilitransf
Qualcons
no contempla csta no exhaustivesta categoria sóns de rebliment (ada com a valoria per a la internment/waste/fra
la responsabili
xa adequada d
a expressame
que per raon
del residu sig
gestió de residu
nició (article 3
res adoptades u per a reduir:• La quantita
perllongam• Els impacte
del residus• El contingu
ació de valoritzauctes i componen reutilitzar‐se s
operació de valou en productesevol altra finalitgètica ni la transoperacions de
evol operació dització ni reciclaformació.41
sevol operació eqüència secun
cap definició per a d’operacions dón les relacionade(incloses en les optzació energèticarpretació de les amework/pdf/gui
itat del produc
d’instal•lacions
nt la jerarqui
ns justificades
ui aconsellab
us regulada per
3)
abans que una
at de residu, incment de la vida es adversos sobs, o; ut de substàncie
ació consistent eents de productsense cap altra
orització mitjans, materials o sutat. Inclou la trsformació en mrebliment.
de valorització atge de residus
que no sigui landària l’aprofita
a la categoria jde valorització. Ces amb la utilitzaperacions codificaa, cal que s’assoldisposicions cla
idance_doc.pdf)
ctor en la gesti
s d’eliminació
a en la gestió
s des d’un pun
le no seguir‐l
r la Directiva Ma
substància, ma
clús mitjançantútil dels produbre el medi amb
es nocives en m
en la comprovaes que s’hagin ctransformació p
nçant la qual elubstàncies, tanansformació dematerials que es
que no pugui ses en nous produ
a valorització, inament de subst
jeràrquica “AltreCom a idea genèració de residus coades com a R 5). eixin alts nivells dau de la Direct
ó dels residus.
i d’instal•lacio
dels residus,
nt de vista de
la. Aquesta je
arc de Residus (
aterial o produc
t la reutilitzacióctes; bient i la salut h
materials i prod
ció, neteja o repconvertit en resprèvia
s materials de rt si es amb la fiel material orgàs vagin a utilitza
er considerada uctes, materials
nclús quan l’opetàncies o energ
s formes de valorica, es pot consiom a combustibleCal remarcar qued’eficiència energtiva 2008/98/CE
.
ons per a la val
que és de co
e cicle de vida
erarquia es d
(article 4)
cte s’hagi conve
ó dels productes
humana de la g
uctes
paració, mitjançsidus es preparin
residus són trainalitat original ànic, però no laar com a combu
com a preparas o substàncies
eració tingui cogia
orització”. A l’ansiderar que les ope o un altre mode per a que la incgètica. Per a méssobre residus”,
66
orització
ompliment
a sobre els
etalla a la
ertit en
s o el
generació
çant la qual n per a que
nsformats com amb valorització ustibles o
ació per a la mitjançant
om a
nnex II de la peracions de de de produir cineració o la s informació, , pàgina 33
Considera
La Direct
finalitat d
condicion
a)
b)
c)
d)
Fi de la co
La Direct
mitjançan
e)
f)
g)
h)
La Unió
Respecte
per als àr
a la ferra
UE nº 117
Objectius
La Direct
desacobla
han de b
ació d’una sub
iva defineix e
del qual no sig
ns:
sigui segur q
la substància
la substància
i que el seu ú
onsideració co
tiva estableix
nt operacions
La substància
Existeix un m
La substànci
legislació exi
L’ús de la su
les persones
Europea pot
e a aquest últi
rids, el paper,
lla (Reglamen
79/2012 de la
s de prevenció
iva Marc de R
ament de la g
basar‐se en le
bstància com
ls subproduct
gui la producc
ue la substànc
a o objecte pu
a o objecte es
ús ulterior és l
om a residu
els criteris d
s de valoritzac
a o objecte s’u
mercat o una d
a o objecte s
stent;
bstància o ob
.
reglamentar
im aspecte, co
el vidre, el m
nt UE nº33/20
a Comissió, de
ó i reciclatge d
Residus preve
generació de r
es millors prà
a subproducte
tes com a “un
ció d’aquest s
cia o objecte n
gui utilitzar‐se
produeix com
egal.
de fi de la co
ió material:
utilitza norma
demanda per
satisfà els req
bjecte no gene
els criteris r
om a mínim s
etall, els pneu
011 de la Com
e 10 de desem
de residus
eu que a finals
residus respec
àctiques disp
e
na substància
ubstància o o
no s’utilitzarà
e directament
m a part integr
ondició de re
alment per a f
la substància
quisits tècnic
erarà impacte
referents als
s’han de tenir
umàtics i els t
missió, de 31 d
mbre de 2012)
s del 2014 s’e
cte el creixem
onibles. Així
o material, re
objecte”, semp
ulteriorment
t sense sotme
rant d’un proc
esidu d’un pr
inalitats espe
o objecte;
cs per a les f
es negatius glo
subproductes
r en compte c
tèxtils. A data
de març de 20
; i s’està prep
estableixin ob
ment econòmic
mateix, els p
esultant d’un p
pre i quan es c
t;
etre’s a una tr
cés de produc
roducte que h
cífiques;
inalitats espe
obals al medi
s i a la fi de
criteris de fi d
d’avui s’han a
011); pel vidre
arant el regla
bjectius de pre
c per a l’any 2
programes de
procés de pro
complexin les
ransformació
cció;
hagi estat tra
ecífiques, i co
ambient i a l
la condició d
de la condició
aprovat regla
e recuperat (R
ment relatiu a
evenció de re
2020. Aquests
e prevenció d
67
oducció, la
s següents
ulterior;
ansformat
ompleix la
a salut de
de residu.
de residu
ments per
Reglament
al paper.
esidus i de
s objectius
de residus
nacionals
la determ
qualitatiu
mesures
Pel que f
anomena
Concepte
• Implantmetall,
• Preparafraccionassimila
• Preparamateriade les doperacid’altres
Residus p
La Direct
la Directi
Residus p
residus, s
obstant,
sobre la
disposicio
Olis usats
La Direct
deroga la
l’obligato
membre
s, integrats o n
minació de pu
us o quantitat
de prevenció
fa a la reutilit
a “una societa
Taula 12.Obje
tació de la recplàstic i vidre
ació per a la rens de paper, mables, com a
ació per a la reals dels residudemolicions. Sions de reblims materials.
perillosos
iva Marc de R
iva 91/689/C
prohibeix les
substàncies o
la mescla de r
salut human
ons no afecte
s
tiva Marc de
a Directiva 7
orietat de rec
poden exigir
no en els prog
unts de referè
tius, però en t
de residus.
tzació i el rec
at europea de
ectius de prepa
collida selective, com a mínim
eutilització o emetall, plàstic mínim.
eutilització, reus no perillosoS’inclou com ament que utilit
Residus incorp
EE relativa a
mescles de r
materials en g
residus perillo
a i el medi a
n als residus m
Residus tamb
75/439/CEE r
collir selectiv
que aquests
grames de ges
ència qualitat
tot cas han de
iclatge, i amb
l reciclatge”, s
aració per a la re
va per a les fram.
el reciclatge di vidre dels re
eciclatge i altros procedents a operacions dtzin residus co
pora els residu
ls residus pe
residus perillo
general. Aque
osos es pot fer
ambient i si e
mesclats prod
bé incorpora
elativa a la
ament aques
olis usats es s
stió de residu
tius o quantit
e permetre co
b l’objectiu d’
s’estableixen
reutilització i rec
accions de pa
de residus de lesidus domèst
ra valoritzacióde la construde valoritzacióom a succedan
us perillosos e
rillosos. Per
osos amb altr
esta prohibició
r si s’ha obtin
es fa conform
duïts als domic
els olis usats
gestió d’olis
sts residus se
sotmetin a tr
us, han d’estab
tatius. Aquest
ontrolar i aval
’avançar cap
objectius per
ciclatge de la D
Ob
per, Ab
les tics i 50%
de cció i ó les nis
70%
en el seu àmb
a aquest tipu
res categorie
ó inclou les di
gut una autor
me a les millo
cilis.
s en el seu m
usats. La Di
empre que s
actaments de
blir objectius
ts objectius o
uar els avenço
el que la Dire
a determinats
Directiva 2008/9
bjectiu quantit
ans del 2015
% global en peabans del
% en pes aban
bit d’aplicació,
us de residus
s de residus
lucions de sub
rització, si no
ors tècniques
marc de regula
irectiva Marc
sigui tècnicam
e regeneració
de prevenció
o indicadors p
os en l’amplia
ectiva Marc d
s tipus de res
98/CE (art. 11)
tatiu/tempor
es dels residu2020
ns del 2020
, motiu pel qu
s, la Directiva
perillosos i a
bstàncies per
augmenta els
s disponibles.
ació. Per aqu
c de Residus
ment viable.
i restringir e
68
en base a
poden ser
ació de les
de Residus
idus.
ral
s urbans
ual deroga
a Marc de
mb altres
illoses. No
s impactes
Aquestes
est motiu
estableix
Els Estats
ls trasllats
transfron
a la regen
Biorresidu
La Directi
de jardin
establime
La Direct
recollida
mesures
produïts
A partir
biorresid
dels biorr
Plans de g
Els Estats
residus. A
que hagin
dels resid
dels obje
següents
nterers d’olis u
neració com a
us
iva Marc de R
s i parcs, resi
ents de consu
tiva Marc de
de biorresidu
necessàries p
a partir de bio
d’una avaluac
us i criteris d
residus
gestió de resid
s membres ha
Aquests plans
n de prendre’
dus de manera
ectius estable
elements.
usats dins el s
a operació de
Residus introd
idus alimenta
um al detall, i
Residus esta
us de forma se
per a impulsa
orresidus.
ció prèvia, la
e qualitat per
dus i program
an d’elaborar,
han de prese
s per millorar
a respectuosa
erts per la Di
eu territori a
valorització m
ueix aquesta
ris i de cuina
residus com
ableix que el
eparada amb
ar el tractame
Comissió Eu
r al compost
mes de prevenc
, a través de
entar un anàli
r la preparació
a amb el medi
rectiva Marc
instal∙lacions
material.
nova nomenc
procedents d
parables proc
s Estats mem
vistes al seu
ent dels biorr
uropea pot es
i el digerit pr
ció de residus
les seves auto
si actualitzat
ó per a la reut
i ambient, i l’a
de Residus.
d’incineració
clatura per a r
dels domicilis
cedents de pl
mbres impuls
compostatge
residus i l’ús
stablir requer
rocedents dels
oritats compe
de la gestió d
tilització, el re
avaluació de l
Aquests plan
o coincinerac
eferir‐se als “
, serveis de r
antes de tran
aran mesures
i biodigestió.
de materials
iments mínim
s tractaments
etents, un o v
e residus, l’ex
eciclatge, la va
a contribució
ns han d’inclo
ció per a dona
“residus biode
restauració co
nsformació d’a
s per al fom
. També cal p
ambientalme
ms per a la g
s de digestió
varis plans de
xposició de le
alorització i l’e
ó del pla a la c
oure, com a
69
ar prioritat
egradables
ol∙lectiva y
aliments.”
ment de la
rendre les
ent segurs
gestió dels
anaeròbia
gestió de
s mesures
eliminació
onsecució
mínim els
Tipus, qdels resterritorl’evoluc
Sistemeinstal∙lamesuraresidus
Avaluactancamaddiciocorresp
Informainstal∙lad’elimin
Polítiqu
Els progra
de polític
de preven
Els plans
Responsa
La respo
posseïdo
dels resid
en quins
responsa
Per millo
adoptar m
mesures
utilitzat a
Conti
quantitat i fonsidus que es pri nacional o ació futura dels
es existents deacions d’elimina especial per objecte de le
ció de la necement d’instal∙lanals d’instal∙laponents
ació suficient acions i sobre nació o les pri
ues generals d
ames de prev
ca ambiental.
nció de residu
de gestió de r
abilitat en la g
nsabilitat de
r de residus,
dus per sí mat
casos el pro
bilitat pot ser
rar la reutilitz
mesures legis
poden inclou
aquests produ
Taula
nguts mínims
nt dels residusprevegi que sigl territori nacis fluxos de res
e recollida de nació i valorita olis usats, reegislació comu
ssitat de nousacions existenacions de resi
sobre els critela capacitat dncipals instal∙
de gestió de re
venció de resid
En el marc d’a
us abans del 1
residus i els p
gestió de resid
la gestió co
de manera q
teixos o l’enca
ductor inicial
r compartida o
zació, la prev
slatives o no l
ure l’acceptac
uctes, així com
a 13. Contingut de
s obligatoris
s generats dinguin transportional, i una avsidus
residus i prinzació, inclosa esidus perillosunitària
s sistemes de ts, infraestrucdus i les inver
eris d’ubicacióde futures inst∙lacions de va
esidus
dus es poden
aquests progr
12 de desembr
rogrames de p
dus
rrecta dels re
ue els Estats
arreguin a terc
conserva la
o delegada en
enció, el recic
egislatives pe
ció dels produ
m la subsegüen
els plans de gesti
s del territori,tats des del valuació de
cipals qualsevol sos o fluxos d
recollida, el ctures rsions
ó de les tal∙lacions lorització
integrar dins
rames de prev
re de 2013.
prevenció de
esidus recau
membres ha
ceres persone
responsabilit
ntre els actors
clatge i la val
er a l’ampliaci
uctes retorna
nt gestió i la re
ó de residus (arti
, Aspectegestió d
e
Avaluacid’instrumaltre tipde resid
Campan
Llocs d’ehistòricarehabilit
s el pla de ges
venció, els Est
residus s’han
en el produ
n de garantir
es autoritzade
at de tota la
s de la cadena
orització dels
ó de la respo
ats i dels resi
esponsabilitat
cle 28)
Contingut
s organitzatiuels residus
ió de la utilitments econòmus per fer frous
yes de sensib
eliminació de ament i mesurtació
tió de residus
tats membre h
d’avaluar i re
ctor inicial d
que aquests
es. Els Estats m
cadena de tr
de tractamen
s residus, els E
nsabilitat dels
dus que qued
t financera d’a
ts opcionals
us relacionats
tat i convenimics i instrumnt a diversos
bilització
residus contares per a la se
s o en altres p
han de definir
evisar cada sis
dels residus o
realitzin el tr
membres pod
ractament o
nt.
Estats memb
s productors.
din després d
aquestes activ
70
amb la
iència d’ús ments d’un problemes
minats eva
programes
r objectius
anys.
o un altre
ractament
en decidir
en que la
res poden
Aquestes
d’haver‐se
vitats.
Xarxa d’in
Els Estats
dels resid
domicilis,
resoldre a
Aquesta
residus, a
tenir en
disponibl
Autoritza
Tota enti
que s’enc
operacion
4.1.2.
d
La Decisió
de 1999,
abocador
−
e
− C
−
−
nstal∙lacions p
s membres ha
dus –tractam
, inclús quan
aquesta qüest
xarxa s’ha de
així com de va
compte el c
es.
acions i registr
itat o empres
carregaran de
ns de seguime
Decisió 2003/
d’admissió de
ó 2003/33/CE
relativa a l’a
rs. En concret
Determinació
procediment
es defineixen
Criteris d’adm
Mètodes que
Definició de
residus i resu
residus, junta
per a la gestió
an de disposa
ment finalista‐
n aquesta rec
tió, els Estats
e concebre de
alorització del
criteri de pro
res
sa que vulgui
e determinar
ent i control.
/33/CE, de 19
e residus en a
E, d’acord amb
abocament de
, destaca el de
ó del proced
consisteix en
en l’annex II d
missió per a ca
s’han d’utilitz
l’avaluació de
um de les po
ment amb ex
ó de residus
ar d’una xarxa
‐ com per a
collida abasti
membre pod
e manera que
s residus mun
ximitat als p
tractar residu
la quantitat
9 de desembr
abocadors d’a
b els principis
e residus, esta
esenvolupam
diment d’adm
la caracteritz
de la Directiva
ada classe de d
zar per a la pr
e seguretat q
ssibilitats pre
emples de su
a integrada i
la valoritzac
i residus assi
en cooperar e
e permeti ass
nicipals mescla
punts de gene
us ha d’obten
i el tipus de
re de 2002, pe
acord amb l’ar
establerts a l
ableix els crit
ent dels segü
missibilitat d
ació bàsica, le
a 1999/31/CE
dipòsit contro
resa de mostre
que ha d’efec
evistes per la
bcategories d
adequada d’i
ció de residu
imilables pro
entre ells si és
solir l’autosuf
ats o assimila
eració i el d’
nir una autorit
residus tracta
er la que s’est
rticle 16 i l’an
’annex II de la
teris i procedi
ents punts:
e residus e
es proves de c
, de 26 d’abri
olat.
es i la caracte
ctuar‐se per
Directiva 99/
de les principa
nstal∙lacions,
us municipals
cedents d’alt
s aconsellable
ficiència en m
bles. Igualmen
’utilització de
tzació de les
ats, el mètode
tableixen els
nex II de la D
a Directiva 19
iments d’adm
n els dipòsi
conformitat i l
l.
rització dels r
a l’emmagatz
/31/CE en ma
ls classes d’ab
tant per a l’e
s mesclats re
tres producto
e o necessari.
matèria d’elim
nt, aquesta xa
e les millors
autoritats co
e utilitzat, aix
criteris i proc
Directiva 1999
999/31/CE, de
missió de resid
its controlat
la verificació i
residus.
zematge subt
atèria d’aboc
bocadors.
71
eliminació
ecollits als
ors. Per a
minació de
arxa ha de
tècniques
mpetents,
xí com les
cediments
/31/CE
26 d’abril
dus en els
s: aquest
n situ que
terrani de
cament de
4.1.3.
La Direct
possible
coinciner
D’aquest
uns límit
contamin
D’altra b
processo
4.1.4.
L’objectiu
en la mes
la contam
inclòs l’e
l’abocado
Per a la c
residus a
instal∙laci
imputació
Quedaran
42 Modific
Directiva 200
tiva 2000/76/
els efectes n
ració de residu
a manera la
ts d’emissió
nació que s’ha
anda, la Dire
s d’incineració
Directiva 199
u d’aquesta D
sura que sigu
minació de les
efecte hiverna
or.
consecució d’a
cceptats en c
ions, l’obligac
ó dels costos
n excloses de
ada per la Dire
00/76/CE, de 4
CE té com ob
negatius sobr
us.
Directiva esta
d’aquestes. P
agin d’incorpo
ectiva indica q
ó i coincinerac
9/31/CE42, de
Directiva és l’e
i possible, els
s aigües supe
acle, així com
aquest object
cada una de l
ció de gestio
d’activitat d’a
l’àmbit d’apli
ctiva 2011/97/
4 de desembr
bjectiu imped
re el medi a
ableix unes co
Per tant, es
orar.
que sempre q
ció.
e 26 d’abril de
establiment de
s efectes nega
erficials, les ai
m qualsevol ris
ius la Directiv
es categories
onar els aboc
abocament de
cació de la pr
UE del Consell,
re de 2000, re
dir, o en cas q
ambient i la
ondicions d’ex
veu afectat
que sigui via
e 1999, relativ
e mesures, pr
atius al medi a
igües subterr
sc derivat pe
va divideix els
s, alhora estab
cadors despré
e residus.
resent directiv
de 5 de desem
elativa a la inc
que sigui invia
salut human
xplotació d’aq
el seu dissen
ble s’haurà d
va a l’abocam
rocediments i
ambient de l’
ànies, el sòl i
er a la salut h
abocadors en
bleix una sèri
és de la seva
va les activitat
mbre de 2001.
cineració de re
able, limitar e
a associats a
quest tipus d’
ny i les mes
de recuperar
ment de residu
orientacions
abocament d
l’aire, i del m
humana, dura
n tres categor
e de requisits
a clausura i
ts següents:
esidus
en la mesura
a la incinera
’instal∙lacions
ures de cont
energia origi
us
per a impedi
e residus, en
medi ambient
ant el cicle d
ries, definint e
s tècnics exig
una nova es
72
que sigui
ció i a la
, així com
trol de la
nada pels
r o reduir,
particular
t mundial,
e vida de
el tipus de
ibles a les
structura i
• Els ela su
• La u
• El dextrcant
• El di de
Així mate
per a l’ad
• Ec
• Ec
• Er
• E
• E
La Directi
• R
• R
• R
• R
• P
• Qd
espargiments uperfície del s
utilització de r
depòsit de sòracció, tractamteres.
epòsit de llotsllots no perill
eix, per tal d’e
dmissió dels re
Taula 1
P
Els residus hcontrolat de r
Els residus pecontrolat per
Els dipòsits cresidus no pe
Els dipòsits co
Es prohibeix la
iva també est
Resid
Residus líquid
Residus inflam
Residus explo
Residus hospi
Pneumàtics u
Qualsevol altrde la Directiva
Taula 14. A
Activi
dels llots, incsòl.
esidus inerts
òl sense contment i emma
s de dragatgelosos en aigüe
evitar riscos a
esidus:
5. Procediments
Procediment d
an d’haver eresidus.
erillosos que a residus peri
controlats de rillosos.
ontrolats de re
a dilució o ba
ableix que no
Taula 16. Residus
dus no admes
ds.
mables.
osius, corrosiu
talaris o clínic
sats, llevat alg
re tipus de rea.
Activitats excloses
itats excloses
closos els llots
adequats en o
aminar o de agatzematge
no perillososes superficials
mbientals i so
d’admissió de res
d’admissió de
estat objecte
compleixin eillosos.
residus no p
esidus inerts e
rreja de residu
o s’admetran a
s no admesos als
sos als dipòsit
s o oxidants.
cs infecciosos.
gunes excepci
esidus que no
s segons la Direct
s segons la Dir
s de depurado
obres de resta
residus no pde recursos
s al llarg de pes, inclòs el llit i
obre la salut h
sidus en dipòsits
e residus sego
de tractame
els requisits d
perillosos han
estan reservat
us que no com
als dipòsits co
s dipòsits controla
ts controlats s
.
ions.
compleixin e
tiva 1999/31/CE d
rectiva 1999/3
ora i els provi
auració/condi
perillosos ineminerals, així
etites vies de i el subsòl.
humana, s’ha
controlats segons
ons la Directiv
ent abans d’é
de la Directiv
n d’utilitzar‐se
ts exclusivame
mpleixin els cr
ontrolats els re
ats segons la Dire
segons la Dire
els criteris d’a
d’abocadors
31/CE
nents d’opera
cionament en
rts procedentí com el del
navegació de
establert un
s la Directiva 199
va 1999/31/CE
ésser diposita
a han d’envia
e per residus
ent als residus
riteris de l’ann
esidus següen
ectiva 1999/31/CE
ectiva 1999/3
dmissió estab
acions de dra
n abocadors.
ts de la prosfuncionamen
les que s’hag
procediment
99/31/CE
E
ats en un di
ar‐se a un di
s municipals
s inerts.
nex II.
nts:
CE
31/CE
blerts en l’ann
73
gatge en
specció i nt de les
gin extret
t uniforme
ipòsit
ipòsit
i per
nex II
4.1.5.
La Direct
potencial
l’atmosfe
d’aconseg
Qualsevo
respectar
− A
− A
− N
− L
− M
− P
− D
• A
• A
• N
• L
• M
• P
• D
43 La Direc
Directiva 201
tiva 2010/75/
l de contami
era, l’aigua i e
guir un alt niv
ol instal∙lació
r certes obliga
Adoptar mesu
Aplicar les mi
No produir ca
Limitar, recicl
Maximitzar l’e
Prevenir accid
Deixar el lloc
Adoptar mesu
Aplicar les mi
No produir ca
Limitar, recicl
Maximitzar l’e
Prevenir accid
Deixar el lloc d
ctiva 2010/75/U
0/75/UE, de 2
/UE43 defineix
nació. El seu
el sòl, així com
vell de protecc
industrial qu
acions foname
ures de preve
llors tècnique
ap contaminac
ar o eliminar
eficiència ene
dents i limitar
de l’explotaci
Taula
Obligac
ures de preve
llors tècnique
ap contaminac
ar o eliminar
eficiència ene
dents i limitar
de l’explotaci
UE del Parlame
24 de novemb
x les obligacio
u objectiu co
m els residus p
ció del medi a
e porti a cap
entals:
nció de la con
es disponibles
ció important.
els residus de
rgètica.
el seu impact
ó en un estat
17. Obligacions f
cions foname
nció de la con
es disponibles
ció important.
els residus de
rgètica.
el seu impact
ó en un estat
nt Europeu i de
bre de 2010,
ons que han d
nsisteix en e
precedents de
ambient i la sa
p les activitat
ntaminació.
( MTD).
.
e la forma men
te.
satisfactori a
fonamentals per
ntals per la D
ntaminació.
( MTD).
.
e la forma men
te.
satisfactori a
el Consell, aglut
relativa a les
de respectar
evitar o dism
e les instal∙lac
alut.
ts citades en
nys contamin
l termini de le
la Directiva 2010
Directiva 2010
nys contamin
l termini de le
tina la Directiva
emissions ind
les activitats
inuir les emis
cions industria
l’annex I de
ant.
es activitats.
/75/UE
/75/UE
ant.
es activitats.
a 2008/1/CE (D
dustrials
industrials a
ssions contam
als i agrícoles
e la Directiva
irectiva IPPC) i
74
mb major
minants a
s amb el fi
haurà de
sis més.
Àmbit es
A contin
desenvol
4.1.6.
Modificad
L’objectiu
generació
generació
dels sòls
En aques
que han
així com
matèria d
gestió de
altres paï
Entre els
la protec
d’autosuf
La Llei, e
els seus
prevenció
generats
prevenció
reducció
44 Deroga
tatal:
uació es pre
upament del
Llei 22/2011,
da pel Reial D
u de la Llei 2
ó i mitiguin
ó i gestió, mill
contaminats.
st context, la
de regir la ge
quins conting
de gestió de r
els sòls contam
ïsos.
principis que
cció de la s
ficiència i prox
n transposició
respectius à
ó de residus e
i de reducció
ó existents i s
dels pes dels
la Llei 10/1998
senta la norm
PINFRECAT20
de 28 de julio
Decret‐Llei 17/
22/201144 és
els impactes
lorant l’eficièn
Llei, en transp
estió dels resid
guts han de t
residus a nive
minats i d’altr
segons la Lle
alut humana
ximitat; el pri
ó del previst a
mbits compe
en els que s’e
ó de la quant
s’avaluarà la
residus produ
8, de 21 d’abril d
mativa estata
0.
ol de 2011, de
/2012, de 4 de
regular la ge
adversos sob
ncia en l’ús de
posició de la D
dus, quan un
tenir els plan
ell estatal. Aix
res aspectes c
ei han de cons
a i del medi
ncipi d’accés a
a la normativa
etencials, apro
establiran els
itat de substà
utilitat d’altre
uïts en 2020 e
de 1998.
al en matèria
e residus i sòl
e maig, de me
estió dels res
bre la salut
els recursos. T
Directiva 200
residu deixa
s de gestió i
xí mateix, la L
com el règim
siderar‐se en
i ambient; la
a la informaci
a comunitària
ovaran abans
objectius de
àncies perillos
es mesures. A
en un 10% res
a de residus
s contaminat
esures urgents
idus impulsan
humana i el
Té així mateix
8/98/CE, regu
de ser‐ho o q
prevenció de
Llei també rec
de trasllat de
la gestió dels
a jerarquia d
ió; i principi d
a, estableix qu
s del 12 de
prevenció, de
ses i contami
Aquestes mes
pecte als gene
que pot ten
s
s en matèria d
nt mesures q
medi ambie
com objecte
ula quins són
quina és la def
e residus i est
cull els princi
residus a l’in
residus a l’est
de gestió de
e qui contami
ue les adminis
desembre de
e reducció de
nants, es des
sures s’encam
erats en 2010
ir una afecta
de medi ambie
que pretengu
ent associats
regular el règ
els principis d
finició de sub
tableix els ob
pis que han d
nterior de l’Est
tat espanyol,
els residus; e
ina paga.
stracions púb
e 2013, prog
la quantitat d
criuran les m
minaran a aco
0.
75
ació en el
ent.
in la seva
a la seva
gim jurídic
d’actuació
bproducte,
bjectius en
de regir la
tat i cap a
es troben
el principi
bliques, en
grames de
de residus
esures de
nseguir la
4.1.7.
El Reial D
jurídic de
formes d
partir del
Tant els g
autoritza
Així mate
de pneum
4.1.8.
El Reial
2000/76/
condicion
residus, s
recepció
4.1.9.
d
El Reial
1999/31/
l’establim
abocador
45 Modific
46 Modifica
47 Modific
48 Modific
Reial Decret 1
Decret 1619/2
e la seva prod
de valorització
l 16 de juliol d
generadors c
t o gestor.
eix, el Reial De
màtics fora d’ú
Reial Decret 6
Decret 653/2
/CE, relativa a
ns bàsiques re
s’estableixen
de residus en
Reial Decret
dipòsit en abo
Decret 1481/
/CE, relativa a
ment d’un ma
rs, al temps qu
at pel Reial Dec
at pel Reial Dec
at pel Reial Dec
at pel Reial Dec
1619/2005, d
200545 té com
ducció i gesti
ó. En aquest
de 2006.
om els posseï
ecret estableix
ús en tot el te
653/2003, de
200346 és el
a la incinerac
elatives a la c
els valors lím
n aquestes inst
1481/200147,
ocador
/200148 és e
a l’abocament
arc jurídic i t
ue regula les c
cret 367/2010,
cret 367/2010,
cret 717/2010,
cret 1304/2009
e 30 de desem
m objecte pre
ió, i fomenta
sentit, es pro
ïdors estan o
x que queda p
rritori estatal
30 de maig d
resultat de
ció de residus
construcció i
it d’emissió a
tal∙lacions.
de 27 de de
l resultat de
t de residus.
tècnic adequa
característiqu
de 26 de març
de 26 de març
de 28 de maig
9, de 31 de julio
mbre, sobre la
evenir la gene
r, per ordre,
ohibeix l’aboc
obligats a ent
prohibit l’aban
.
de 2003, sobre
la transposic
s. Així, l’objec
explotació de
al medi hídric
esembre, pel q
la transposi
Tal com el se
at per a l’eli
ues dels matei
de 2010.
de 2010
de 2010.
ol de 2009; i pe
a gestió de pn
eració de pne
la seva redu
cament d’aqu
regar els pne
ndonament, a
e incineració d
ció al marc
cte d’aquest R
e les plantes
i atmosfèric,
que es regula
ció al marc
eu nom indica
minació de r
xos, així com
l Reial Decret 3
neumàtics for
eumàtics fora
cció, reutilitza
uests residus
eumàtics al pr
abocament o e
de residus
normatiu esp
Reial Decret e
incineradores
i es fixen les
a l’eliminació
normatiu esp
a, l’objecte d’
residus a trav
la seva gestió
67/2010, de 26
ra d’ús
d’ús, establi
ació, reciclatg
en dipòsit co
roductor o a
eliminació inc
panyol de la
es l’establime
s i de coincin
s condicions d
de residus m
panyol de la
’aquest Reial
vés del seu d
ó i explotació.
6 de març de 20
76
r el règim
ge i altres
ontrolat a
un centre
controlada
Directiva
ent de les
neració de
d’entrega i
mitjançant
Directiva
Decret és
dipòsit en
010.
El Decret
pugui ser
• A
• A
• A
Addiciona
fixa proh
correspo
contenir
despeses
inferior a
Així mate
Directiva
16 d
16 d
16 d
Addiciona
necessari
control i v
És així ma
dels resid
les despe
posterior
t considera tr
r acceptada:
Abocadors pe
Abocadors pe
Abocadors pe
alment, el Re
ibicions i rest
nent a l’aboca
els costos oca
s estimades de
trenta anys.
eix, el Reial D
1999/31/CE,
Taula 18
Termini
de juliol de 20
de juliol 2009
de juliol 2016
alment als re
is per a la ub
vigilància dura
ateix destaca
dus a l’abocad
eses derivade
r de la instal∙la
es tipologies
er a residus no
er a residus pe
er a residus ine
ial Decret ide
triccions a d’a
ador. També s
asionats per a
e clausura i m
Decret és esp
estableix uns
8. Limitació d’entr
006 • R
la
• R
la
• R
la
quisits d’entr
bicació dels a
ant l’explotac
ble que el Re
dor haurà de c
es de les gara
ació i l’emplaç
d’abocadors,
o perillosos.
erillosos.
erts.
ntifica els tip
altres, deixant
s’assenyala qu
al seu establim
manteniment p
pecialment im
objectius de
rada de residus bio
Reducció de l’ea generació de
Reducció de l’ea generació de
Reducció de l’ea generació de
ada als difere
abocadors, els
ció i els proces
ial Decret ind
cobrir, com a m
anties d’explo
çament (duran
definint per
us de residus
t potestat a le
ue el preu cob
ment i explot
posterior de l
mportant perq
disminució de
odegradables als
entrada de rese residus biod
entrada de rese residus biod
entrada de rese residus biod
ents tipus d’a
s procedimen
ssos de clausu
dica que el pre
mínim, els cos
otació i els c
nt un termini
a cadascun d
acceptables
es autoritats c
brat per l’enti
ació, les desp
a instal∙lació i
què, en cons
els residus bio
abocador segons
Objectiu
sidus municipdegradables de
sidus municipdegradables de
sidus municipdegradables de
bocadors, el
nts d’admissió
ura i mantenim
eu que l’entita
stos que ocas
ostos estimat
mínim de 30 a
d’ells els resid
ens els difere
competents p
itat explotado
peses derivade
i emplaçamen
onància amb
odegradables.
el Reial Decret 14
pals biodegrade l’any 1995.
pals biodegrade l’any 1995.
pals biodegrade l’any 1995.
Reial Decret t
ó dels residus
ment post clau
at explotador
ionin el seu es
ts de la claus
anys).
dus l’entrada
ents tipus d’ab
per a fixar l’au
ora de l’aboca
es de les gara
nt durant un t
allò promulg
.
481/2001
dables fins a u
dables fins a u
dables fins a u
també fixa els
s, els procedi
usura.
ra cobri per l’e
stabliment i e
sura i el man
77
dels quals
bocadors i
utorització
ador ha de
anties i les
termini no
gat per la
n 75% de
n 50% de
n 35% de
s requisits
iments de
eliminació
explotació,
nteniment
Àmbit au
A continu
desenvol
4.1.10.
C
l
Mitjançan
regulant‐
rebuig de
orgànica.
Per a la d
l’Agència
Els ens lo
a l’Agènc
de la frac
• D
• Csd
• As
4.1.11.
g
Mitjançan
municipa
d’infraest
necessàri
residus m
utonòmic:
uació es pres
upament del
Decret 87/20
Catalunya (PR
la disposició d
nt aquest Dec
‐se, així mate
els residus mu
.
distribució de
de Residus d
ocals encarreg
cia de Residus
cció orgànica q
Declaració de
Calendari de servida o gendesplegament
Actuacions neseva finalitzac
Decret 16/20
gestió de resi
nt aquest de
als pel períod
tructures de
ies per aplica
municipals de
senta la norm
PINFRECAT20
010, de 29 de
ROGREMIC) i
del rebuig del
cret es va apr
eix, el proced
unicipals i d'a
la recaptació
e Catalunya, d
gats de la pres
s de Catalunya
que hagin elab
Taula 19. Con
Co
l’estat actual
desplegamenneradors singut.
ecessàries perció.
010, de 16 de
idus municipa
ecret es va a
de 2005‐2012
gestió de re
ar el model d
Catalunya i e
mativa catalan
0.
e juny pel qu
es regula el p
ls residus mu
ovar el Progra
iment de dis
aprovació dels
del cànon als
d’acord amb e
tació del serv
a la sol∙licitud
borat.
ntinguts del Pla de
ontinguts mín
de la recollid
nt en relació ulars servits, a
r al desplegam
e febrer, pel q
als
provar el Pla
, que és el p
esidus munic
de gestió de r
l nou model d
na en matèri
ual s’aprova e
procediment d
nicipals
ama de Gestió
stribució de la
s plans de de
s ens locals és
els criteris de
vei de recollida
d d’aprovació
desplegament de
nims per a l’ap
da selectiva de
amb les difamb indicació
ment total que
qual s'aprova
a territorial s
punt de part
cipals de Cat
residus munic
de gestió de r
ia de residus
el Programa d
de distribució
ó de Residus
a recaptació
splegament d
s necessari qu
sol∙licitud apr
a selectiva de
del pla de de
la recollida selectiv
provació del P
e la fracció org
erents fases ó de les dates
e es preveu re
a el Pla territo
sectorial d’inf
ida del PINFR
alunya preve
cipals que est
residus munic
que pot ten
de gestió de
ó de la recapt
Municipals de
dels cànons s
de la recollida
e aquests pre
rovats anualm
la fracció org
esplegament d
va de la FORM
Pla
gànica.
de desplegams de cada fase
ealitzar i dates
orial sectoria
fraestructures
RECAT20. El
eu la planifica
tableixen el P
ipals. Aquest
nir una afecta
residus mun
tació dels càn
e Catalunya 2
sobre la disp
a selectiva de
esentin una so
ment.
gànica han de
de la recollida
ment en pobe i fins al fina
s previstes pe
al d'infraestru
s de gestió d
Pla territoria
ació d’infrae
Programa de
nou model p
78
ació en el
nicipals de
ons sobre
007‐2012,
posició del
la fracció
ol∙licitud a
presentar
a selectiva
blació al del
er a la
uctures de
de residus
l sectorial
structures
gestió de
roposa un
incremen
recollida
com són
destinar a
4.1.12.
r
L’objecte
marc de l
i de prese
L’objectiu
alt nivell
mecanism
en perill l
− P
− E
− R
− I
− F
r
En aques
d’adminis
gestionar
El Decret
•
49 S’ha de
d’acord am
nt de la preve
selectiva per
el tractamen
a la disposició
Decret Legisl
residus
e d’aquesta re
les competèn
ervació de la n
u general d’aq
de protecció
mes d’interven
la salut de les
Prevenint els
Eliminant les
Respectant el
Impedint l’aba
Fomentant, p
reciclatge i alt
st sentit, el
stracions púb
r els residus m
Legislatiu 1/2
Llei 6/1993, d
considerar que
mb les obligacio
enció i la min
r obtenir mat
t de totes les
ó final un rebu
atiu 1/2009,
egulació és la
cies de la Gen
natura.
questa regula
ó del medi a
nció i control
persones, red
riscos per a l’
molèsties per
paisatge i els
andonament,
er aquest ord
tres formes de
text refós e
bliques en m
municipals, inc
2009, de 21 de
de 15 de juliol,
e la persona tit
ons pròpies de
nimització de
erial per al re
s fraccions de
uig més inertit
de 21 de jul
millora de la
neralitat en m
ció és millora
ambient i do
necessaris pe
duint l’impact
aigua, l’aire, e
r sorolls i olors
s espais natura
l’abocament
dre, la prevenc
e valorització
estableix les
atèria de ges
cloent la recol
e juliol de 200
, reguladora d
ular d’una activ
les persones pr
ls residus i d
eciclatge i alt
e residus inclo
tzat i/o estabi
liol, pel qual
a gestió dels
matèria d’orde
ar la qualitat d
otar els ens p
er garantir qu
te ambiental i
el sòl, la flora
s.
als i, especialm
i en general,
ció i la reducc
material.
competèncie
stió de resid
lida selectiva
09 deroga les
dels residus.
vitat que gener
roductores o po
e la seva per
tres formes d
osa la fracció
litzat.
s’aprova el T
residus en l’à
enació del terr
de vida de la
públics comp
e la gestió de
, en particula
i la fauna.
ment, els espa
tota disposici
ció de la produ
es dels muni
us. Així, els
dels mateixos
següents lleis
ra residus come
osseïdores de r
rillositat, la re
e valorització
residual, i d’a
Text refós de
àmbit territor
ritori, de prote
ciutadania de
etents per ra
e residus es du
r:
ais protegits.
ó incontrolad
ucció dels resi
cipis, la Gen
municipis ten
s49 .
s:
ercials els ha de
esidus.
eutilització, a
ó material de
aquesta mane
e la Llei regu
rial de Catalu
ecció del med
e Catalunya, o
aó de la ma
uu a terme se
da de residus.
idus i llur peri
neralitat i de
nen l’obligato
e gestionar per
79
ixí com la
ls residus,
era només
ladora de
nya, en el
di ambient
obtenir un
tèria dels
ense posar
illositat, el
e la resta
orietat de
si mateixa,
•
•
•
Recentm
canvis int
matèria d
• Pla t
refós
La Gene
d’infraest
mateix pl
En aques
instal∙laci
També s
d’infraest
urbanístic
coherent
biodivers
d’infraest
d’instal∙la
estigui pr
urbanitza
parcs na
comunità
de protec
50 Llei 2/20
Llei 11/2000,
Llei 15/2003,
Llei 9/2008, d
ent, el Text r
troduïts hi des
de sòls contam
territorial sect
s de la Llei reg
eralitat assum
tructures de g
la territorial, i
st sentit s’es
ions previstes
’introdueixen
tructures de
c. Per una b
amb el plane
sitat. Així ma
tructures de
acions de gest
revist en el p
able del plane
turals, corred
ària (LIC), ni a
cció de la Unió
014, de 27 de g
de 13 de nove
de 13 de juny
de 10 de juliol,
refós de la Lle
staquen els q
minats, entre
torial d’infrae
guladora dels r
meix el fina
gestió de resi
i que ha d’ésse
smena la de
s al pla finance
n a l’articulat
gestió de re
banda, el Pla
ejament territ
ateix, el plan
gestió de re
tió de residus
propi Pla terri
ejament gene
dors ecològic
altres figures d
ó Europea.
gener, de mesu
embre, regula
y, de modifica
, de modificac
ei reguladora
ue afecten al
d’altres. A con
estructures de
residus)
ançament de
dus municipa
er aprovat pel
terminació d
er establert pe
referències
sidus municip
territorial d’
torial parcial i
ejament urb
esidus munici
municipals, e
itorial sectori
eral o territor
cs, zones de
de protecció d
res fiscals, adm
adora de la inc
ció de la Llei 6
ció de la Llei 6
dels residus
Pla territorial
ntinuació es fa
e gestió de re
e les invers
als de Catalun
l Govern.
de la Llei de
el contracte p
a la coherèn
pals amb la
’infraestructu
amb el plane
banístic ha de
ipals. En aqu
es pot tramita
al i no contra
rial que siguin
protecció es
de la biodiver
ministratives, fin
cineració de r
6/1993, de 15
6/1993, del 15
ha estat mod
sectorial d’in
a un resum de
esidus municip
ions que fig
nya, en la qua
residus que
programa subs
ncia que ha
resta d’instru
ures de gestió
ejament de pr
e ser cohere
uest sentit, p
r un pla espec
adigui ni figu
n aplicables,
special per a
rsitat, de fore
nanceres i del s
residus.
5 de juliol, reg
5 de juliol, reg
dificat per la L
nfraestructure
e les disposici
pals (modifica
guren al Pla
antia i forma
e vinculava e
scrit entre l’A
de tenir el P
uments de pl
ó de residus
rotecció del p
ent amb el P
er a la impl
cial urbanístic
res de protec
ni d’espais d’
a aus (ZEPA)
ests d’utilitat
ector públic.
guladora dels r
uladora dels r
Llei 2/2014.50
es i a les dispo
ons modificad
ació l’article 8
la territorial
que es deter
el finançame
RC i el Govern
Pla territorial
anejament te
municipals h
patrimoni natu
Pla territorial
antació en e
c autònom, se
cció especial
’interès natur
o llocs d’im
pública o altr
80
residus.
residus.
0 Entre els
osicions en
des:
8 del Text
sectorial
mini en el
nt de les
n.
l sectorial
erritorial i
ha de ser
ural i de la
sectorial
el territori
empre que
en sòl no
ral (PEIN),
mportància
res figures
• Espa
resid
S’atribue
Residus d
contamin
Addiciona
juga un p
La Llei 2/
règim san
les perso
comunica
registre g
de tracta
4.1.13.
r
Mitjançan
necessita
conformi
acceptad
Així mate
així mate
etc.). Els t
−
−
−
−
ais degradats
dus)
ixen de mane
de Catalunya.
nats, aprovar
alment, tamb
paper com a ò
/2014 incorpo
ncionador, co
ones físiques
ar‐ho, prèviam
general de tra
ment dels olis
Decret 69/20
residus en els
nt aquest De
at de realitzar
tat i una verif
es.
eix, s’estableix
eix, requisits e
tipus de dipòs
− Criteris d
− Criteris d
− Criteris d
− Criteris p
i sòls contam
era explícita l’
. Aquest orga
els projectes
é es regula el
rgan compete
ora altres mo
m per altres a
o jurídiques
ment a l’inici d
ansportistes d
s industrials u
009, de 28 d’
s dipòsits con
ecret s’estable
r, de forma p
ficació in situ.
xen els criteris
específics per
sits sobre els q
’admissió en d
’admissió en d
’admissió en d
er a l’emmaga
minats (modifi
’exercici de le
anisme és l’en
s de recupera
procediment
ent (article 21
dificacions al
aspectes relat
que duguin a
de l’activitat,
e residus de C
sats generats
abril, pel qua
trolats
eixen els crit
prèvia a la sev
Recollint el D
s d’admissió d
a determinad
que es fixen c
dipòsits de re
dipòsits de re
dipòsits de re
atzematge su
ficació de l’ar
es competènc
ncarregat de
ació i desclas
t de recuperac
1 del Text refó
Text refós d
tius a la regul
a terme activ
a l’ARC. Aque
Catalunya. Pe
s a Catalunya,
al s’estableix
teris d’admiss
va deposició,
Decret quines
dels residus en
des tipologies
criteris i proce
esidus inerts.
esidus no espe
esidus especia
bterrani.
rticle 19 del T
cies en relació
resoldre els
ssificar el sòl
ció voluntària
ós de la Llei reg
e la Llei regu
lació d’activita
vitats de reco
esta comunic
r últim, s’esta
fent ús de les
en els criteri
sió en els dip
una caracter
són les meto
n funció de la
de residus (g
ediments d’ad
ecials.
ls.
Text refós de
ó als sòls cont
procediments
que ha deix
de sòls, sobre
guladora dels
ladora de res
ats. En aquest
ollida i transp
ació comport
ableix la regen
s millors tècniq
s i els proced
pòsits contro
rització bàsica
dologies de p
tipologia de d
uix, amiant e
missió són els
la Llei regula
taminats a l’A
s de declarac
xat d’estar co
e el que l’ARC
s residus).
sidus tant pel
t sentit, s’esta
port de residu
ta la inscripció
neració com a
ques disponib
diments d’ad
lats. Així s’es
a del residu,
presa de most
dipòsit. Consid
n dipòsits no
s següents:
81
adora dels
Agència de
ió de sòls
ontaminat.
C també hi
que fa al
ableix que
us han de
ó d’ofici al
a única via
bles.
missió de
stableix la
proves de
ra i anàlisi
derant‐se,
especials,
4.1.14.
La Llei 20
ambienta
sistema d
Així, la Lle
les difere
altra, per
als proce
Les difere
−
−
−
−
−
−
Les activi
ambienta
llicència a
troben pr
51 Modific
del 20 de d
Llei 20/2009,
0/200951 té pe
al, en el qual
d’intervenció a
ei té afectació
ents activitats
rquè les difere
diments de p
ents activitats
− Prevenir
millors tè
− Prevenir
− Reduir la
preferent
− Utilitzar l
− Prendre l
− Prendre l
perquè e
l’impacte
itats que es t
al, que en fun
ambiental o e
rincipalment s
cada per la Llei
desembre de 2
de 4 de dese
er objecte est
es prenen en
administrativa
ó sobre la ges
han de tenir
ents instal∙lac
revenció i con
s sotmeses a a
la contamina
ècniques dispo
la transferènc
producció de
tment valoritz
’energia, l’aig
les mesures q
les mesures q
el lloc on es d
e ambiental sig
troben afecta
nció de les se
el de comunic
sotmeses o bé
26/2009, de 23
011, de promo
mbre, de prev
ablir el sistem
n consideració
a integra l’ava
stió de residus
respecte el c
cions de gesti
ntrol ambienta
aquesta Llei, h
ació, mitjança
onibles.
cia de la conta
e residus mitja
zant‐los i, en d
gua i les matèr
ue calguin pe
ue calguin pe
duia a terme
gui el mínim p
des per aque
ves caracterís
cació ambient
é al procedime
3 de desembre
ció de l’activita
venció i contr
ma d’intervenc
ó les afeccion
aluació d’impa
s en dues vess
consum de rec
ó de residus
al de les activ
han de realitza
nt l’aplicació
aminació d’un
ançant tècniq
darrer terme,
ries primeres
r a prevenir e
er a evitar, en
e l’activitat qu
possible respe
esta Llei estan
stiques pot se
tal. En aques
ent d’autoritz
e, de mesures f
at econòmica.
rol ambiental
ció administra
ns sobre el m
acte ambienta
sants, per una
cursos i la gen
existents, es
itats.
ar‐se d’acord a
de les mesur
n medi a un al
ques de minim
efectuar la di
d’una manera
els accidents g
cessar l’activ
uedi en un es
ecte a l’estat i
n sotmeses, ta
er el procedim
t sentit, les in
zació o bé al d
fiscals, financer
de les activit
ativa de les ac
medi ambient
al de les activi
a banda fixant
neració i gesti
veuen, al seu
amb els següe
res adequade
tre.
mització, gesti
isposició del r
a racional, efic
reus i limitar‐
itat, qualsevo
stat satisfacto
nicial.
ambé, a un p
ment d’autorit
nstal∙lacions d
e llicència am
es i administra
tats
ctivitats amb
i les persone
itats.
t el comporta
ió de residus.
u torn, sotmes
ents principis:
es i, en espec
ionar‐los corre
rebuig dels res
caç i eficient.
‐ne els efectes
ol risc de conta
ori, de tal ma
procediment d
tzació ambien
de gestió de
mbiental.
atives, i per la L
82
incidència
es. Aquest
ament que
. I per una
ses també
:
cial, de les
ectament,
sidus.
s.
aminació i
anera que
de control
ntal, el de
residus es
Llei 9/2011,
4.1.15.
c
La Llei 8/
regular e
construcc
Mitjançan
l’aparició
altre amb
de destac
l’any 201
La Llei tam
−
c
g
−
c
d
Recentm
Text refó
Llei, ja qu
diversos a
• Finan
La Gener
gestió de
Govern.
52 Modific
53 Llei 2/20
Llei 8/2008 d
cànons sobre
/200852 té per
els cànons que
ció i establir e
nt aquesta Ll
ó de la Llei) i e
b afectació so
car que l’aplic
1.
mbé crea due
La Junta de G
cànons sobre
gestió de resi
La Junta de G
cànon sobre l
de gestió de r
ent, la Llei 8/
s de la Llei de
ue tenen espe
aspectes del P
nçament de le
ralitat assume
e residus mun
ada per la Llei 7
014, de 27 de g
de 10 de juli
e la disposició
r objecte regu
e graven la di
el règim jurídic
ei es regula
es van promul
bre els residu
cació del càno
es Juntes de G
Govern per a
e la disposició
dus.
overn per als
la deposició c
residus.
/2008 ha esta
e residus. A co
ecial incidènci
PRECAT20.
es infraestruct
eix el finança
nicipals, en la
7/2011, de 27 d
gener, de mesu
ol, de finanç
del rebuig de
ular el finança
isposició del r
c del Fons de g
el cànon rela
lgar dos nous
us de la constr
on sobre els re
overn per a la
als Residus M
ó del rebuig d
Residus de la
controlada de
at modificada
ontinuació es
a en l’objecte
tures (modific
ament de les
quantia i for
de juliol de 201
res fiscals, adm
çament de le
els residus
ament de les
rebuig dels re
gestió de resi
atiu a la depo
cànons, un r
rucció i demo
esidus de la co
a gestió dels r
Municipals, qu
dels residus m
a Construcció,
ls residus de
a substancialm
resumeixen l
e del PINFREC
cació de l’artic
inversions qu
rma que dete
11.
ministratives, fin
es infraestruc
infraestructu
esidus munici
dus.
osició dels res
elatiu a la inc
lició destinats
onstrucció i d
ecursos del fo
e ha d’admin
municipals i le
que ha d’adm
la construcció
ment per la Ll
es principals d
CAT20 i en la d
cle 2 de la Llei
ue figuren al
ermini el mate
nanceres i del s
tures de ges
res de gestió
pals i la depo
sidus municip
ineració dels
s a dipòsit con
emolició es tr
ons:
nistrar els rec
es actuacions
ministrar els re
ó i les actuaci
ei 2/201453, q
disposicions in
definició de le
8/2008):
Pla territoria
eix Pla, i que
ector públic.
stió dels resid
de residus m
osició dels res
pals (existent
residus muni
ntrolat. Tanm
roba en suspe
cursos proced
derivades de
recursos proce
ions derivade
que també m
ntroduïdes pe
es seves bases
al d’infraestru
ha d’ésser ap
83
dus i dels
municipals,
sidus de la
abans de
cipals i un
ateix, s’ha
ens des de
dents dels
el Fons de
edents del
s del Fons
modifica el
er aquesta
s, així com
uctures de
provat pel
En virtut
PINFRECA
una gara
gestió de
• Crea
Es crea e
titularitat
El cànon
municipa
aquest úl
Així mate
de residu
controlad
l’import f
Generalit
meritació
gravàmen
Redi
Reinc
Redi
Redi
d’aquesta dis
AT20 en la se
ntia exclusiva
e residus.
ció dels cànon
el cànon que
t pública com
sobre la dispo
als destinats a
ltim es manté
eix, en altres a
u destinada a
da de residus
final l’any 20
tat per a la
ó des de la dat
ns referits a ca
esidus municipòsit controla
esidus municicineració
esidus de la copòsit controla
esidus industrpòsit controla
sposició, el fin
va memòria e
a de la Gener
ns (modificaci
grava la dest
privada situa
osició com a r
a dipòsit o inc
é la moratòria
articles es fixa
a dipòsit cont
industrials, l’
14. Així mate
valorització d
ta de signatur
ada cànon.
Taula 20. Tipus
Cànon
pals amb desat
pals amb des
onstrucció amat
rials amb destat
nançament de
econòmica. D
ralitat i s’obre
ió de l’article 3
tinació dels re
ades a Catalun
rebuig dels re
cineradora, i
de la seva ap
a el tipus de g
trolat o incine
’aplicació del
eix, s’estableix
dels seus res
ra de l’acord f
de cànon sobre
tí a
tí a
mb destí a
tí a
e les infraestr
’aquesta man
e la possibilita
3 de la Llei 8/2
esidus industr
nya.
esidus industri
al cànon sob
licació fins el
gravamen asso
eració, segon
tipus de grav
x que les ind
idus durant
fins al finamen
residus i gravàm
Amb recol
Sense rede
Amb recol
Sense rede
Moratòria
A
A
A
uctures queda
nera, el finanç
at a altres fon
2008):
rials a dipòsit
ials s’afegeix a
bre el dipòsit
31 de desemb
ociats a cada
s el cas. En e
vamen es fa d
ústries que p
l’exercici del
nt del mateix.
mens establerts p
Tipus
ollida selectivala FORM
ecollida selecte la FORM*
ollida selectivala FORM
ecollida selecte la FORM*
a fins 31/12/2
Any 2014
Any 2015
Any 2016
a subjecte al q
çament de les
nts de finança
t controlat, en
al cànon sobr
de residus de
bre de 2015.
cànon. La bas
el cas del càn
de manera pr
presentin un a
2014 resten
La taula segü
per la Llei 2/2014
de gravamen
a de
iva
a de
iva
2014
que determin
s mateixes de
ament, com e
n instal∙lacion
re el rebuig de
e la construcc
se imposable
non sobre la
rogressiva fin
acord volunta
exemptes d
üent mostra e
4
15,80 €/t
25,40 €/t
7,40 €/t
18,60 €/t
‐
3,95 €/t
7,90 €/t
11,85 €/t
84
na el propi
eixa de ser
el fons de
ns tant de
els residus
ció. Sobre
és la tona
deposició
s a assolir
ari amb la
de la seva
ls tipus de
t
t
t
t
‐
t
t
t
*
La Llei 2/
correspo
• Pla t
Llei d
La Gene
d’infraest
mateix pl
En la ma
determin
establert
4.1.16.
Mitjançan
principals
cendres g
En aques
−
−
−
Pel que
requerim
Sempre i quinstal∙lacions
/2014 també
nent al Decre
territorial sect
de residus)
eralitat assum
tructures de g
la territorial, i
ateixa línia q
nació de la Lle
pel contracte
Decret 80/20
nt aquest Dec
s aspectes reg
generades en
t sentit, la rec
− Les instal
desprèn e
d’aprofita
− En condi
energètic
l’energia
− Altres fo
assimilad
fa a la ges
ments:
Cànon
uan l’àmbit terde tractament
introdueix ca
t legislatiu 1/2
torial d’infrae
meix el fina
gestió de resi
i que ha d’ésse
que la modifi
ei de residus
e programa su
02, de 19 de f
cret es regule
gulats per la n
aquest procé
cuperació d’en
l∙lacions d’inc
en el procés d
ament energè
icions norma
c, convertida
continguda e
ormes d’apro
des a la recupe
tió de cendr
rritorial al quade la FORM
nvis sobre el
2009.
estructures de
ançament de
dus municipa
er aprovat pel
cació introdu
que vinculava
ubscrit entre l’
febrer, regula
n determinad
norma es trob
s.
nergia queda
ineració de re
d’eliminació t
ètic.
als de funcio
en termes d’e
n els residus g
ofitament ene
eració energèt
res resultant
A
al es trobi ad
Text refós de
e gestió de res
e les invers
als de Catalun
l Govern.
uïda sobre l’a
a el finançam
’ARC i el Gove
ador de les co
des condicion
ben la recuper
regulada sego
esidus han de
ermoquímica
onament, l’en
energia primà
gestionats, m
ergètic com
tica.
ts del procés
Tipus
Any 2017
dscrit l’ens loca
e la Llei de re
sidus municip
ions que fig
nya, en la qua
article 2 de
ment de les in
ern.
ondicions per
s tècniques d
ració d’energi
ons els següen
tenir sisteme
, de manera q
nergia recupe
ària, ha de ser
esurada com
ara la recu
s d’incineraci
de gravamen
al disposi de l
esidus, tal i co
pals (modificac
guren al Pla
antia i forma
la Llei 8/200
stal∙lacions p
a la incinerac
e la incinerac
a a les instal∙l
nts requerime
es de recupera
que puguin se
erada en el
r equivalent c
a poder calorí
peració de
ó, s’han de
15,80 €/t
les correspone
om s’exposa a
ció del Text r
la territorial
que es deter
08, també s’e
revistes al pla
ció de residus
ció de residus
lacions i la ge
ents:
ació de l’ener
er considerade
procés d’apr
com a mínim
rífic inferior.
productes, p
complir els
85
t
ents
a l’apartat
refós de la
sectorial
mini en el
esmena la
a financer
. Entre els
stió de les
gia que es
es centres
rofitament
al 40% de
poden ser
següents
−
−
−
4.1.17.
El Decret
rebuig en
permeten
A efectes
en superf
l’annex 1
•
•
•
Així mate
d’un únic
s’establei
terres i ru
El Decret
residus. A
exigibles
Tanmate
la transpo
54 Modific
− Les insta
cendres g
− Les cendr
− El transp
seva disp
Decret 1/199
t 1/199754 de
n dipòsits co
n adequar la s
s del Decret 1
fície, de quals
de la Llei 6/1
Dipòsits contr
Dipòsits contr
Dipòsits contr
eix, regula la f
c residu o d
ixen condicio
unes.
t estableix les
Així mateix,
per als dipòsi
ix i pel que fa
osició estatal
at pel Decret 9
l∙lacions d’inc
generades en
res es valorara
ort i l’emmag
persió al medi,
7, de 7 de gen
senvolupa les
ontrolats en l
seva gestió als
1/1997, s’enté
sevol tipus de
1993. Els dipòs
rolats de class
rolats de class
rolats de class
figura dels mo
’un nombre
ons tècniques
condicions tè
disposa un r
ts controlats.
a als criteris d
de la Decisió
2/1999, de 6 d’
cineració de
el procés d’in
an sempre qu
gatzematge te
, amb conteni
ner, sobre la d
s condicions t
’àmbit territo
s objectius ap
én per dipòsit
e residu, de p
sits es classifiq
se I per a resid
se II per a resi
se III per a res
ono dipòsits, q
reduït de re
més flexible
ècniques exigi
ègim pel que
’admissió dels
2003/33/CE, d
’abril de 1999.
residus redui
ncineració.
ue les condicio
emporal de le
idors tancats
disposició del
tècniques i ad
orial de Cata
rovats en el m
t controlat to
rocedència p
quen en tres c
dus inerts.
dus no espec
sidus especials
que són dipòs
esidus amb u
s, amb espec
ibles per cada
e fa a l’auto
s residus, els
de 19 de dese
ran al mínim
ons tècniques
es cendres es
o amb altres s
l rebuig en dip
dministratives
lunya, així co
marc dels prog
ta instal∙lació
ròpia o de ter
categories:
ials.
s.
sits controlats
nes caracterí
cial esment p
a tipus de dip
rització, fianç
preceptes d’a
embre de 200
m la quantitat
i econòmique
s realitzarà de
sistemes tècn
pòsits control
s que incideix
om els mecan
grames de l’Ad
de disposició
rcers, inclòs e
s destinats ún
ístiques comp
per als mono
òsit i els crite
ça exigida i c
aquest Decret
2.
t i la perillosi
es ho permeti
e manera que
icament adeq
lats
xen en la disp
nismes d’actu
dministració c
ó controlada d
en l’apartat D
nicament a la
patibles, per
dipòsits con
eris d’admissib
condicions de
t s’han vist af
86
tat de les
in.
e s’eviti la
quats.
posició del
uació que
catalana.
del rebuig
1 o D5 de
disposició
als quals
trolats de
bilitat dels
e clausura
ectats per
4.2. Al
A continu
ambient,
PINFRECA
4.2.1. A
El següen
altres ma
Norm
• Direinteg
• Regld’un91/6
Norm
• Direamb
• Direamb
• Direemis
Norm
• Direles a
• Direflora
• Dire
• Decillista
55 La Direc
disposicion
ltres reque
uació s’indiqu
respecte el
AT20.
Altres requer
nt llistat most
atèries ambien
Altre
mativa en mat
ctiva 2008/1/Cgrat de la conta
ament (CE) nº n registre euro689/CEE i 96/61
mativa en mat
ectiva 2002/49/biental.
ctiva 2008/50/bient i a una atm
ctiva 2000/14/ssions sonores
mativa en mat
ctiva 2009/147aus silvestres.
ctiva 92/43/CEa silvestres.
ctiva 97/62/CE
sió de la Comia de llocs d’imp
ctiva 2008/1/C
ns continuen se
riments jur
uen altres req
ls quals es
riments jurídic
tra els princip
ntals no estric
es requerime
tèria d’activita
E del Parlamenaminació.55
166/2006 del opeu d’emissio1/CE del Consel
tèria de medi
/CE del Parlame
/CE del Parlammosfera més ne
/CE, de 8 de maa l’entorn, que
tèria de biodiv
7/CE del Parlam
E del Consell d
, de 27 d’octub
ssió de 19 de jportància comu
E ha estat sub
ent d’aplicació
rídics en ma
queriment no
considera qu
cs a nivell eur
pals requerim
ctament relaci
nts jurídics en
ats
nt Europeu i de
Parlament Eurons i transferèl.
ambient atmo
ent Europeu i d
ent Europeu i eta en Europa.
aig de 2000, sosón degudes a
versitat
ment Europeu i d
e 21 de maig d
bre de 1997, pe
uliol de 2006 pnitària de la reg
stituïda per la
fins el 6 de gen
atèria de m
rmatius a niv
ue poden te
ropeu
ents jurídics
ionades amb
n matèria de
l Consell, de 15
ropeu i del Conències de cont
osfèric
del Consell, de 2
del Consell de
obre l’aproxima les màquines d
del Consell, de
de 1992 relativa
r la que s’adapt
per la qual s’adgió biogeogràfic
Directiva 2010
ner de 2014.
edi ambien
vell europeu,
enir afectació
a nivell europ
els residus.
medi ambien
5 de gener de 2
nsell, de 18 de taminants i pe
25 de juny de 2
e 21 de maig d
ació de les legisd’ús a l’aire lliu
30 de novemb
a a la conservac
ta al progrés cie
dopta, de confoca mediterrània
0/75/UE, d’emi
nt
estatal i cata
ó durant el
peu que afect
t a nivell euro
2008, relativa a
gener de 2006el qual es mo
2002, sobre ava
de 2008 relativ
slacions dels esre.
re de 2009, rela
ció dels hàbitat
entífic i tècnic l
ormitat amb la a.
ssions industria
alà en matèria
desenvolupa
ten el PINFRE
opeu
la prevenció i
6, relatiu al estodifiquen les D
aluació i gestió
va a la qualitat
stats membres
ativa a la conse
ts naturals i de
la Directiva 92/
Directiva 92/4
als. No obstant
87
a de medi
ment del
ECAT20 en
al control
tabliment Directives
del soroll
t de l’aire
sobre les
ervació de
la fauna i
/43/CEE.
43/CEE, la
t, les seves
Norm
• Diremed
Norm
• Direpolít
• Direcaus
• Direcont
Altres
• Direinfor
• Direper a
• Diremed
4.2.2. A
El següen
altres ma
Norm
• Llei 8
• Reia
Norm
• Llei cont
• Llei 1
• Reia16/2
• Reiaels c
Altre
mativa en mat
ctiva 2004/35diambiental en
mativa en mat
ctiva 2000/60/tica d’aigües.
ctiva 2006/11/sada per determ
ctiva 2006/118taminació i el d
s normatives
ctiva 2003/4/Crmació mediam
ctiva 2003/35/a la participació
ctiva 2004/35diambiental en
Altres requer
nt llistat mos
atèries ambien
mativa en mat
8/2013, de 26 d
l Decret 314/20
mativa en mat
5/2013, d’11 dtaminació, i la L
16/2002, d’1 de
l Decret 509/22002, d’1 de jul
l Decret 9/200criteris i estànda
es requerime
tèria d’ocupac
/CE del Parlarelació amb la p
tèria de cicle d
/CE, de 23 d’oct
/CE del Parlamminades substà
8/CE, de 12 deeteriorament.
CE del Parlamenmbiental i per la
CE, del Parlameó del públic en
/CE del Parlarelació amb la p
riments jurídic
tra els princip
ntals no estric
Al
tèria d’edifica
de juny, de reha
006, de 17 de m
tèria d’activita
e juny, per la qLlei 22/2011, de
e juliol, de prev
2007, de 20 d’aiol, de prevenc
5, de 14 de genards per a la de
nts jurídics en
ció del sòl i el
ment Europeuprevenció i rep
de l’aigua
tubre de 2000,
ment Europeu incies perilloses
e desembre de
nt Europeu i dea qual es deroga
ent Europeu i dl’elaboració de
ment Europeuprevenció i rep
cs a nivell est
pals requerim
ctament relaci
ltres requerim
ció
abilitació, regen
març, pel qual s
ats
que es modificae 28 de juliol, de
venció i control
abril pel qual s’ió i control inte
ner, pel qual s’eeclaració de sòls
n matèria de
paisatge
u i del Consearació de dany
, pel qual s’esta
i del Consell ds abocades.
2006, relativa
el Consell, de 2a la Directiva 90
del Consell, de 2 determinats p
u i del Consearació de dany
tatal
ments jurídics
ionades amb
ments jurídics
neració i renov
s’aprova el Codi
a la Llei 16/200e residus i sòls
integrats de la
’aprova el Regegrats de la con
estableix la relas contaminats.
medi ambien
ell, de 21 d’as mediambient
ableix un marc
de 15 de febre
a a la protecció
28 de gener de 0/313/CEE del C
26 de maig de 2lans i programe
ell, de 21 d’as mediambient
a nivell esta
els residus.
s a nivell estat
vació urbanes.
i Tècnic de l’Ed
02, d’1 de junycontaminats.
contaminació.
lament per al dntaminació.
ació d’activitats
t a nivell euro
abril de 2004,als.
comunitari d’a
er de 2006 rela
ó de les aigües
2003, relativa Consell.
2003, per la quaes relacionats a
abril de 2004,als.
tal que afect
tal
ificació.
, de prevenció
desenvolupame
s potencialmen
opeu
, sobre respo
actuació en l’àm
ativa a la cont
s subterrànies
a l’accés del p
al s’estableixenamb el medi am
, sobre respo
ten el PINFRE
i control integ
ent i execució
nt contaminant
88
onsabilitat
mbit de la
taminació
contra la
públic a la
n mesures mbient.
onsabilitat
ECAT20 en
rats de la
de la Llei
ts del sòl i
Norm
• Llei 3
• Reia
• Llei 3
• Reiaamb
• Reiaqual
• Reiamàq
Norm
• Llei 4
• Llei 440/1de 3
• Reia
• Reiabiod1993
• Reia
Norm
• Reia
Norm
• ReiaDecr
• Reiaaigü
• Reiapel RDecrresid
• Reia
Altres
mativa en mat
34/2007, de 15
l Decret 102/20
37/2003, de 17
l Decret 1513/biental)
l Decret 1367/itat i emissions
l Decret 212/2quines a l’aire ll
mativa en mat
42/2007, de 13
4/1989, de 27 d1997 i 41/1997,0 de desembre
l Decret 439/19
l Decret 1997diversitat mitjan3/1998, de 12 d
l Decret 435/20
mativa en mat
l Decret Legisla
mativa en mat
l Decret Legislaret‐Llei 4/2007,
l Decret ‐ Llei es residuals urb
l Decret 1290/Reial Decret 84ret‐llei 11/1995duals urbanes.
l Decret 509/19
s normatives
Al
tèria de medi
5 de novembre,
011, de 28 de g
7 de novembre,
/2005, de 16 de
2007, de 19 d’os acústiques)
2002, de 22 deiure.
tèria de biodiv
3 de desembre,
de març, de Co, de 5 de noveme, la Llei 43/200
990, de 30 de m
7/1995, de 7 dnçant la conservde juny).
004, de 12 de m
tèria d’ocupac
atiu 2/2008, de
tèria del cicle
atiu 1/2001, de, de 13 d’abril).
11/1995, de 28banes.
/2012, de 7 de 49/1986, d’11 d5, de 28 de de
996, de 15 de m
ltres requerim
ambient atmo
de qualitat de
gener, relatiu a
del soroll.
e desembre, pe
octubre, pel qu
e febrer, que r
versitat
del Patrimoni N
nservació dels mbre sobre espa03, de 21 de nov
març, pel qual e
de desembre, vació dels hàbit
març, pel qual e
ció del sòl i el
20 de juny, pel
de l’aigua
e 20 de juliol, p
8 de desembre
setembre, pel d’abril, i el Reiasembre, pel qu
març, de desenv
ments jurídics
osfèric
l’aire i protecc
la millora de la
el qual es dese
ual es desenvol
regula les emis
Natural i de la B
Espais Naturalsais naturals provembre i per l’a
es regula el Catà
per la que s’etats naturals i d
es regula l’Inven
paisatge
l que s’aprova e
pel qual s’aprov
e, pel qual s’es
qual es modifial Decret 509/ual s’estableixe
volupament de
s a nivell estat
ió de l’atmosfe
qualitat de l’ai
envolupa la Lle
upa la Llei 37/2
ssions sonores
Biodiversitat.
s i de la Flora i otegits – protecarticle 126 de la
àleg Nacional d
estableixen mede la fauna i flo
ntari Nacional d
el text refós de
va el text refós
stableixen les n
ca el Reglamen1996, de 15 deen les normes
el Reial Decret ‐
tal
ra.
re.
i 37/2003 (ava
2003 (zonificac
en l’entorn de
Fauna Silvestrecció d’animals i a Llei 62/2003,
’Espècies Amen
esures per a cra silvestres (m
de Zones Humid
la Llei del sòl.
de la Llei d'Aig
normes aplicab
nt del Domini Pe març, de desaplicables al tr
Llei 11/1995.
luació i gestió
ció acústica, obj
egudes a dete
es (modificada plantes, la Llei de 30 de desem
naçades.
contribuir a gamodificat pel Re
des.
gües (modificat
les al tractame
Públic Hidràulicsenvolupamentractament de l
89
del soroll
jectius de
erminades
per la Llei 53/2002, mbre).
arantir la eial decret
t pel Reial
ent de les
c, aprovat del Reial es aigües
• Reia
• Llei 2
• Llei 2a la j
4.2.3. A
El següen
altres ma
Norm
• DecrCata
• DecrCata
• Llei Barc
• Llei 7
Norm
• Llei 3
• Decr
• Decrl’acc
Norm
• Llei 2Llei 9
Norm
• Llei 2
• Llei Atm
• Decrmuncont
l Decret‐llei 17/
26/2007, de 23
27/2006, de 18justícia en matè
Altres requer
nt llistat mos
atèries ambien
mativa en mat
ret legislatiu 4/alunya
ret legislatiu 2alunya
7/1987, de 4 celona i en les c
7/1985, de 2 d’
mativa en mat
3/2007, del 4 d
ret 21/2006, de
ret 135/1995, cessibilitat i de s
mativa en mat
20/2009, de 4 d9/2011 i la Llei
mativa en mat
22/1983, de 21
6/1996, de 18osfèric.
ret 226/2006, dnicipis de les ctaminant diòxid
Al
/2012, de 4 de
3 d’octubre, de
8 de juliol, per lèria de medi am
riments jurídic
stra els princi
ntals no estric
A
tèria règim loc
/2003, de 4 de
/2003, de 28
d’abril, per la comarques com
’abril, regulado
tèria d’edifica
e juliol, de l’ob
e 14 de febrer,
de 24 de marsupressió de ba
tèria d’activita
de desembre, d5/2012)
tèria de medi
1 de novembre,
8 de juny, de m
de 23 de maig, comarques deld de nitrogen i p
ltres requerim
maig, de mesu
responsabilitat
a qual es regulmbient (incorpo
cs a nivell cat
pals requerim
ctament relaci
ltres requerim
cal
e novembre, pe
d’abril, pel qu
qual s’estableimpreses dins la s
ra de les bases
ció
ra pública.
pel qual es regu
rç, de desplegaarreres arquitec
ats
de prevenció i c
ambient atmo
de protecció d
modificació de
pel qual es de Barcelonès, eper a les partícu
ments jurídics
ures urgents en
t mediambienta
en els drets d’aora les Directive
talà
ments jurídics
ionades amb
ments jurídics
el qual s’aprov
al s’aprova el
ixen i regulen seva zona d’inf
de règim local
ula l’adopció de
ament de la Lctòniques, i d’a
control ambien
osfèric
de l’Ambient At
e la Llei 22/198
claren zones deel Vallès Orienules.
s a nivell estat
matèria de me
al.
accés a la infores 2003/4/CE i
s a nivell cata
els residus.
s a nivell cata
va el Text refós
Text refós de
actuacions púluència directa
e criteris ambie
Llei 20/1991, daprovació del Co
tal de les activi
mosfèric.
83, de 21 de n
e protecció espntal, el Vallès
tal
edi ambient.
mació, de parti2003/35/CE).
alà que afecte
là
s de la Llei d’o
la Llei munici
bliques especia
entals i d’ecoefi
de 25 de noveodi d’accessibili
itats (modificad
novembre, de
pecial de l’ambOccidental i e
icipació pública
en el PINFRE
rganització com
pal i de règim
als en la conu
iciència en els e
embre, de promitat.
da per la Llei 26
protecció de
ient atmosfèricel Baix Llobreg
90
a i d’accés
CAT20 en
marcal de
m local de
rbació de
edificis.
moció de
6/2009, la
l’Ambient
c diversos at per al
• Llei 1
• Decrcont
• Llei 6
Norm
• Llei 12/2
• Decrd’an
• Decr9/11
• Llei 9
• Llei 2
• Acors’ap29 d
• Llei relatmed
• Ordr
• Ordrarbr
Norm
• Llei 2
• Decr3/20
• Decr
• Llei 8
• Decr
Norm
• DecrCata
• Decr
16/2002, de 28
ret 176/2009, dtra la contamin
6/2001, de 31 d
mativa en mat
12/1985, de 132006).
ret 123/1987, nimals en perill
ret 328/1992, 1/2010)
9/1995, de 27 d
22/2003, de 4 d
rd GOV/112/20rova la proposte setembre).
12/2006, de 27tives a la protedi natural i de la
re de 5 de nove
re MAH/228/20edes declarats
mativa en mat
23/1983, de 21
ret legislatiu 1/012, de 22 de fe
ret 305/2006 de
8/2005, de 8 de
ret 343/2006, d
mativa en mat
ret Legislatiu 3/alunya.
ret 130/2003, d
A
8 de juny, de pro
de 10 de novemació acústica, i
de maig, d’orde
tèria de biodiv
3 de juny, d’esp
de 12 de marde desaparició
de 14 de dese
de juliol, de reg
de juliol, de pro
006, de 5 de sta de llocs d’im
7 de juliol, de mecció dels anima Llei 4/2004, re
embre de 1984
005, de 2 de mad’interès coma
tèria d’ocupac
1 de novembre,
/2010, de 3 d'aebrer).
e 18 de juliol, p
e juny, de prote
de 19 de setem
tèria del cicle
/2003, de 4 de
de 13 de maig, p
ltres requerim
otecció de la co
mbre, pel qual sse n’adapten e
enació ambient
versitat
pais naturals (m
rç, sobre declaa Catalunya.
embre, pel qua
gulació de l’accé
otecció dels ani
etembre, pel qportància comu
mesures en matmals, de la Llei elativa al procés
sobre la protec
aig, de declaracarcal i local.
ció del sòl i el
de política terr
agost, pel qual
pel qual s’aprov
ecció, gestió i o
bre, pel qual es
de l’aigua
e novembre, pe
pel qual s’aprov
ments jurídics
ontaminació ac
s’aprova el Reglels annexos.
tal de l’enllume
modificada pel
aració de rese
al s’aprova el P
és motoritzat a
mals (modifica
qual es designeunitària (LIC). (
tèria de medi a12/1985, d’esps d’adequació d
cció de plantes
ció d’arbres mo
paisatge
ritorial.
s'aprova el Te
va el Reglament
ordenació del pa
s desenvolupa l
el qual s’aprova
va el Reglamen
s a nivell cata
ústica.
lament de la Lle
nament per a l
Decret Legislat
rves naturals p
Pla d’Espais d’I
l medi natural (
da per la Llei 12
en zones d’espDarrera amplia
mbient i de mopais naturals, dde les activitats
de la flora autò
onumentals i d’
ext refós de la
t de la Llei d’urb
aisatge.
la Llei 8/2005.
a el Text refós
nt dels Serveis P
là
ei 16/2002, de
a protecció del
tiu 11/1994, de
parcials per a
nterès Natural
(modificada pe
2/2006).
pecial proteccióació per Acord d
odificació de lee la Llei 9/199s.
òctona amenaç
actualització de
Llei d'urbanism
banisme.
de la legislació
Públics de Sanej
28 de juny, de
medi nocturn.
e 26 de juliol i p
la protecció d
l (última modif
r la Llei 12/200
ó per a les ausde Govern 150/
s lleis 3/1988 i 95, d’accés mot
çada a Cataluny
e l'inventari de
me (modificat p
ó en matèria d’
jament.
91
protecció
per la Llei
d’espècies
ficació de
06).
s (ZEPA) i /2009, de
22/2003, toritzat al
ya.
ls arbres i
per la Llei
aigües de
• Decrproc
Altres
• Llei 9
• Decr
• Llei 2
• Llei 9
• Llei 5esta
ret 328/1988, cediment en rel
s normatives
9/1993, de 30 d
ret 78/2002, de
26/2009, de 23
9/2011, de 29 d
5/2012, de 20 dbliments turíst
A
d'11 d’octubrlació amb diver
de setembre, d
e 5 de març, de
3 de desembre,
de desembre, d
de març, de meics.
ltres requerim
re, pel qual srsos aqüífers de
el Patrimoni Cu
l Reglament de
de mesures fis
de promoció de
esures fiscals, f
ments jurídics
s’estableixen ne Catalunya.
ultural Català.
e protecció del p
scals, financeres
e l’activitat econ
financeres i adm
s a nivell cata
normes de pro
patrimoni arqu
s i administrativ
nòmica
ministratives i d
là
otecció i addi
eològic i paleon
ves
de creació de l’i
icionals en ma
ntològic.
impost sobre e
92
atèria de
stades en
5. DIA
En aques
que es po
mostra e
Aspe
•
•
•
•
•
•
5.1. Co
5.1.1 Co
Els recurs
processat
recursos
qualitat d
els procé
ecosistem
Així mate
taxa de r
geosistem
les matèr
S’estima
tones (un
AGNOSI: DE
st apartat es f
odrien veure a
ls aspectes am
ectes ambien
Consum de re
Consum d’en
Atmosfera
Biodiversitat
Sòl i aigua
Població hum
onsum de r
onsum de recu
sos materials
t, crear aquel
són una con
de vida i supe
és d’extracció
mes també po
eix, el consum
renovació, est
mes a partir d
ries primeres
que l’extracci
n 81% corresp
ESCRIPCIÓ D
fa una breu di
afectats per le
mbientals en b
Taula 21
talment rellev
ecursos mater
ergia
i patrimoni na
mana i salut
recursos ma
ursos materia
són extrets p
ls productes
ndició de base
rvivència de le
dels recurso
oden rebre els
m de recursos n
tà portant a u
els quals s’ob
i taxes elevad
ió de recursos
ponents a recu
DELS ASPEC
iagnosi de la s
es actuacions
base als quals
1. Aspectes ambie
vants sobre e
rials i generac
atural
aterials i ge
als
per part de l’é
necessaris pe
e par a les p
es mateixes, c
s es poden p
impactes del
naturals no re
un esgotamen
btenen. Existin
des de producc
s directament
ursos de caràc
CTES AMBIE
situació dels p
que es defini
s’estructura
entalment relleva
els que té efec
ció de residus
eneració de
ésser humà de
er a la satisfac
poblacions hu
com per al se
produir impac
s mateixos pr
enovables i l’e
nt global dels
nt una relació
ció de residus
dels ecosiste
cter no renova
ENTALMENT
principals asp
ran en el mar
la diagnosi.
ants de la gestió d
cte la gestió d
residus
els ecosisteme
cció de les sev
umanes, essen
u desenvolup
ctes sobre els
roductes quan
extracció de re
recursos i a u
ó directament
s amb baixos n
mes de Catalu
able i un 19%
T RELLEVAN
ectes del med
c del PINFREC
de residus
de residus
es per, a travé
ves necessitat
nt necessaris
ament econò
s ecosistemes
n esdevenen r
ecursos renov
un deterioram
proporcional
nivells de recic
unya és de l’o
a recursos de
NTS
di ambient a
CAT20. La taul
vés d’un majo
ts. En aquest
tant per a g
mic. Tanmate
s que els cont
residus.
vables per sob
ment dels eco
l entre l’esgot
clatge.
ordre de 46,8 m
e caràcter reno
93
Catalunya
la següent
r o menor
sentit, els
garantir la
eix, durant
tenen; els
bre la seva
sistemes i
tament de
milions de
ovable).
Recursos a
Tota
Hidrocarbuper a la
M
M
Total
1 Un balanmaterials. 2
t. 3 Produccminerals inl’any 2011: la siderúrgia
En relaci
potencial
Catalunya
determin
casos són
motiu pe
d’aquí tam
Recurs
agraris, ramade
Recursos forest
al recursos reno
urs potencialmea producció de
materials
inerals no metà
Minerals metàl
recursos no re
ç positiu indica 2 Producció agrícoció de llenya l’anydustrials l’any 2034.918.791 t. 5 Sa existent a Cata
ó al consum
l màxim dels
a. En aquest
nats processos
n d’aplicació
el qual resulta
mbé la import
Taula 22. Ex
ers i pesquers
tals
ovables
ent utilitzables productes
àl∙lics
∙lics
novables
una importació ola l’any 2010: 5y 2010: 138.956 t011: 2.090.639 tS’ha de destacar lunya opera princ
de recursos
s mateixos q
sentit, es co
s de producció
uns requisits
necessària l’o
tància d’esten
xtracció de recurs
Producc
neta d’aquests m.717.473 t. Produt. Producció de su. Producció de roque no es produecipalment a parti
per part de
ue es podria
onstata que e
ó no accepten
específics pe
obtenció de m
ndre i intensif
sos directament
ió de matèries Catalunya(t/any)
8.383.7832
463.0253
8.846.808
93.050
37.880.0804
0
37.973.130
materials. Un baucció ramadera luro l’any 2010: 1.oques ornamentaeixen gairebé impir de productes re
ls diferents s
a suplir a tra
en molts caso
n la utilització
r a la reintro
materials de q
ficar les recoll
dels ecosistemes
primeres a
4
alanç negatiu fa ’any 2010: 2.632401 t. Producció als l’any 2011: 8portacions de mieciclats.
sectors de la
avés de la re
os aquest po
de matèries
ducció de ma
qualitat dels p
ides segregad
s a Catalunya
Balanç impoma
referència a un.666 t. Pesca i aqde fusta l’any 2070.650 t. Producneral de ferro en
indústria cat
ecuperació de
tencial no se
recuperades.
aterials en els
processos de r
des de qualitat
ortació‐exportatèries primere
(t/any)1
‐
+
+
‐
‐‐5
na exportació neqüicultura l’any 2010: 322.668 t. 4 Pcció de productesn brut, sí de ferra
talana, s’ha a
els residus g
eria assolible,
Així mateix, e
s processos p
recuperació d
t.
94
ació de les es
ta d’aquests 2010: 38.644 Producció de s de cantera alla. Atès que
avaluat el
enerats a
atès que
en d’altres
roductius,
de residus,
1 Un balan
materials.
Com s’ha
territori.
de, per u
El PINFRE
de la valo
verges.
5.1.2 Ge
L’any 201
van desti
aquestes
sigui per
valoritzar
Indúst
Primera tr
Indústria
Indústria dplàstic
Indústria d
Sector d
Industria d
ç positiu indica
a esmentat, e
Essent el des
na banda, red
ECAT20 pot co
orització mate
eneració de re
12 es van gen
nar a valoritza
quantitats, c
l’existència d
r, etc.
Recurs
tria alimentària
ransformació dfusta
a del paper‐cart
de la fabricaciói altra indústriaquímica
de la fabricacióvidre
de la construcci
de la fabricaciómetalls
Taula 2
una importació
el consum de
senvolupame
duir la genera
ontribuir a la
erial i energèt
esidus
nerar 10.400.7
ació. En aques
com a conseq
de barreres te
Conin
e la
tró
ó de a
ó de
ió
ó de
23. Consum de re
neta d’aquests m
e recursos a
ent d’actuacio
ació, i peruà a
reducció del
tica implica u
757 tones de
st sentit, s’ha
üència del fe
ecnològiques,
nsum per part dndústria catalan(t de matèriesprimeres/any)
5.723.041
420.000
1.443.840
2.897.800
959.138
26.645.330
426.301
ecursos per part
materials. Un ba
Catalunya é
ons de fomen
altra obtenir r
consum de re
na menor ne
residus a Cata
de tenir en co
t que el rend
ja sigui per l
de la na s )
exp
de l’economia c
alanç negatiu fa
s la principa
nt de l’econom
recursos per a
ecursos natur
cessitat d’ext
alunya, de les
ompte que la
diment de les
a presència d
Balanç importportació de les primeres utilit
(t/any)1
n.d.
+
+
+
+
‐
n.d.
atalana
referència a un
l font de ge
mia circular u
als processos
rals, en el sen
reure i proce
s que un 55,5
valorització e
instal∙lacions
d’impropis en
tació‐matèries tzades
%p
na exportació ne
eneració de
una oportunit
productius.
ntit que la ma
essar matèries
5% (5.774.713
efectiva va ser
s és inferior a
els residus d
% màxim del copodria suplir a recuperació dproduïts a C
‐‐
55,1%
68,8%
11,8%
34%
12,0%
160%
95
ta d’aquests
residus al
tat per tal
ximització
s primeres
tones) es
r inferior a
l 100%, ja
destinats a
nsum que es través de la els residus
Catalunya
%
%
%
%
%
5.1.1.1.
Els fluxos
residus m
residus m
Pel que r
caràcter p
és el que
formen a
fluxos se
generats
La generació
s de caràcter
minerals i esc
metàl∙lics i els
Figu
respecta als f
primari, el pe
e s’indica en
al seu torn pa
cundaris defi
a Catalunya.
ó de residus a
primari amb
còries, seguits
residus de plà
ura 6. Distribució
luxos de carà
rcentatge que
la següent ta
rt d’un flux se
nits. Per aqu
a Catalunya pe
una major ap
s dels residus
àstic.
ó de la generació
cter secunda
e suposa cada
aula. En aque
ecundari, per
est motiu el
er fluxos mate
portació respe
s orgànics bi
ó de residus (% en
ri, estan form
ascun d’ells re
est sentit, s’h
exemple els
sumatori de
erials
ecte a la gene
odegradables
n pes) a Cataluny
mats per mate
especte a la ge
ha de conside
residus amian
la següent t
ració de resid
s, els residus
ya per fluxos prim
erials ja consi
eneració total
erar que no t
nt no es trobe
aula no suma
dus a Catalun
de paper i c
maris
derats en els
de residus a
tots els fluxos
en inclosos en
a el 100% de
96
ya són els
cartró, els
fluxos de
Catalunya
s primaris
n cap dels
els residus
• Resid
• Envas
• Llots
• Vehic
• Resid
• Resid
5.1.1.2.
En el per
societat,
milions d
en aques
món loca
T
ANY
2007
2012
Variació
De les 10
l’àmbit m
528.650 t
context, n
total d’aq
dus mesclats.
sos.
i absorbents.
cles fora d’ús.
dus d’aparells e
dus sanitaris
La generació
ríode 2007‐20
la generació
e tones de l’a
st període han
al.
Taula 25. Evolució
Y Residus
Municipa
7 4.306
2 3.731
ó ‐
0.419.407 ton
municipal, 3.6
tones restant
no s’han inclò
questes no és
Taul
Flux de res
lèctrics i electrò
ó de residus p
012, fruit prin
global de resi
any 2007 als 1
n estat d’un 7
ó de la generació
s als
ReIndu
6.685 5
1.437 3
13 %
nes de residus
619.0000 tone
s van ser gen
òs en el còmp
de l’àmbit co
la 24. Distribució
sidus secundar
ònics i piles i ac
per origen de g
ncipalment de
idus ha Catalu
10,4 milions d
76% al sector
ó de residus a Ca
sidus ustrials Fa
5.427.270
3.619.000
‐33 %
s generades a
es en l’àmbit
erades per le
ut total de re
mpetencial de
ó de la generació
is
cumuladors.
generació
e la crisi econ
unya ha expe
de tones de l’a
r de la constru
atalunya segons o
angs d’EDAR
528.326
528.650
0 %
a Catalunya l’
industrial, 2.
es estacions de
sidus generat
e l’Agència de
ó de residus (% en
nòmica que a
rimentat una
any 2012. Les
ucció, d’un 33
origen en el perío
Residus de Dem
10
2
any 2012, 3.7
540.320 tone
epuradores d
ts les dejeccio
e Residus de C
n pes)
%
fecta tots els
reducció del
s reduccions d
3% al sector i
ode 2007‐2012 (
la Construcció molició
0.657.385
2.540.320
‐76 %
731.437 tones
es en l’àmbit
’aigües residu
ns ramaderes
Catalunya.
de la generació
24,39%
9,85%
2,08%
0,87%
0,37%
0,21%
s sectors i est
50%, passant
de generació d
industrial i d’
(tones i % variaci
i TO
20
10
s van ser gen
de la constru
uals (EDARs).
s, atès que la
97
ó
trats de la
t dels 20,9
de residus
un 13% al
ió)
OTAL
0.919.666
0.419.407
‐50 %
erades en
ucció i les
En aquest
generació
A continu
Residus m
L’any 201
residus m
període.
Figura 7. Dis
uació es descr
municipals
12 es van gene
municipals va
En aquest sen
Figu
stribució de la ge
riu la situació
erar 3.731.43
disminuir en
ntit, s’ha de de
ura 8. Evolució de
eneració de resid
existent l’any
7 tones de res
un 13,4%, to
estacar la maj
e la generació de
dus (% en pes) l’a
2012 pel que
sidus municip
ot i que la po
jor reducció d
e residus municip
any 2012 a Catalu
e fa específica
pals. Respecte
oblació va inc
de la generació
pals a Catalunya
unya per origen d
ment als resid
l’any 2007, la
rementar‐se e
ó produïda en
(període 1995‐2
de generació
dus d’origen m
a generació d
en un 5% en
n els darrers d
2012)
98
municipal.
el total de
el mateix
os anys.
El rati de
inferior a
de l’any 1
crisi econ
de 2013).
Respecte
concentra
e generació d
a l’existent l’a
1998. La princ
nòmica i a l’in
.
e a les zones
ació de la pob
Figura 9
de residus pe
ny 2007 (1,64
cipal causa d’a
crement dels
s de major g
blació i/o de l’
9. Distribució de l
er habitant l’a
4 kg/hab./dia)
aquest descen
nivells d’atur
generació, aq
activitat turís
la generació de r
any 2012 va
) i es troba a
ns es troba rel
r que aquesta
questes coinc
stica.
residus municipa
ser d’1,35 kg
nivells que n
acionada amb
ha suposat (8
ideixen amb
als a Catalunya p
g/hab./dia. Aq
o s’havien ob
b el descens d
840.500 perso
aquelles rela
er comarques (a
quest rati és
bservat a Cata
del consum as
ones el tercer
atives a les
any 2012)
99
un 17,7%
alunya des
sociat a la
r trimestre
de major
Respecte
composic
força sim
del Paper
recollida
Figura 11
F
e a la compos
ció actual de
milar a la cons
r i cartró; fet q
porta a porta
1. Composició de
Figura 10. Distrib
sició dels resid
la bossa tipu
iderada al PR
que pot estar
comercial.
els residus munici
bució de la genera
dus municipa
us. Com es po
OGREMIC 200
relacionat am
ipals PROGREMI2
ració de residus m
ls, recentmen
ot comprovar
07‐2012. No o
mb els furts d’
IC 2007‐2012 (Bo2013 provisiona
municipals per ha
nt s’han finali
, els resultats
obstant, es de
’aquest mater
ossa Tipus 2005‐l)
abitant (any 2012
tzat els treba
s del 2013 mo
etecta una dis
rial dels conte
2006) i PRECAT2
2)
alls per a dete
ostren una co
sminució forç
enidors i dels c
20 2013‐2020 (B
100
erminar la
omposició
a acusada
circuits de
ossa Tipus
En el perí
el màxim
bruta ha
situa al 3
íode 2007‐20
m nivell de rec
disminuït lleu
2,2%.
Figura
Figura 13
12 la recollida
collida selecti
ugerament res
12. Evolució de l
3. Recollida selec
a selectiva br
va es va asso
specte els any
la recollida select
tiva bruta per co
uta dels resid
olir l’any 2011
ys 2010 i 2011
tiva bruta de res
omarques (% resp
dus municipals
1 amb un 40,
1. La recollida
idus municipals e
pecte a la genera
s ha passat de
6%; l’any 201
selectiva neta
en el període 200
ació de residus m
el 33,7% al 39
12 la recollida
a, per la seva
07‐2012
municipals)
101
9,1%, si bé
a selectiva
banda, es
Per la sev
les 2.855
econòmic
Històricam
en aplica
previ a la
encara pu
depositat
El nombr
Catalunya
una redu
2012, el
11,5% a p
Figura
va banda, en
5.588 tones a
ca i de l’augm
ment la fracci
ació dels requ
a seva dispos
ugui contenir
ts o incinerats
re creixent de
a ha permès q
cció progress
49,7% de la
plantes incine
14. Evolució perc
el període 20
a les 2.273.67
ment progressi
ió resta ha est
ueriments lega
ició, amb l’ob
així com per
s.
e plantes de
que una quan
iva de les ent
fracció resta
radores i un 2
centual de la frac
007‐2012, la f
72 tones; aqu
u de les recol
tat destinada
als, la fracció
bjectiu de ma
reduir‐ne l’im
tractament m
titat major de
trades directe
generada va
28,8% encara
cció resta a Dipò
p
racció resta h
uest fet es de
lides selective
a dipòsits con
ó resta ha de
aximitzar l’apr
mpacte dels re
mecànic biolò
e fracció resta
es de la matei
ser destinad
va ser destina
òsit Controlat, Inc
període 2007‐201
ha disminuït e
eu en bona m
es dels residus
ntrolats o inci
ser destinada
rofitament de
ebuigs resulta
ògic que s’ha
a rebi aquest t
xa a dipòsits c
da a plantes d
at directamen
cineració o Plant
12
en gairebé 600
mesura per l
s municipals.
neradores, pe
a a un tracta
e recursos que
nts d’aquest t
posat en ser
tractament pr
controlats i in
de tractamen
t a dipòsits co
es de Tractamen
0.000 tones p
a conjunció d
erò des de fa u
ment mecàni
e aquesta fra
tractament q
rvei els darre
revi, fet que h
ncineradores.
nt mecànic bi
ontrolats.
nt Mecànic Biolò
102
passant de
de la crisi
uns anys, i
ic biològic
acció resta
uan siguin
ers anys a
ha suposat
Així, l’any
ològic, un
gic en el
Per últim
rebuigs d
tractame
(fracció r
neteges v
De les 2.
d’incinera
Figura 16.
(incinerado
Figura 15.
m, a les plante
de tractamen
ent previ, 915.
esta, envasos
viàries, de pla
146.624 tone
ació i 1.539,91
Entrades de la f
ores i dipòsits con
Generació de fra
es de tractam
t de residus.
937 tones, el
s lleugers, FIRM
tes, etc.
es destinades
11 tones, el 7
fracció resta i d
ntrolats) l’any 20
acció resta de res
ent finalista v
D’aquestes,
43%, corresp
M, multiprodu
a instal∙lacion
2%, a dipòsits
dels rebuigs de t
012 (tones)
sidus municipals
van entrar l’a
1.144.537 to
onien al rebu
ucte, FORM),
ns finalistes,
s controlats.
tractament dels
(% en pes) segon
ny 2012 un to
ones, el 53%,
ig de plantes
i 86.151 tone
606.714 tone
residus municip
ns destí de gestió
otal de 2.146
corresponien
de tractamen
es, el 4%, eren
s, el 28%, es
pals a instal∙laci
ó l’any 2012
.624 tones de
n a fracció re
nt de residus m
n residus proc
van destinar
ions de tractam
103
e residus i
esta sense
municipals
cedents de
a plantes
ent finalista
Respecte
concentre
5.2. Co
El consum
que en
abundant
vida de
combusti
Els comb
d’explota
combusti
e a la ubicació
en habitualme
Figura
onsum d’en
m d’energia d
la seva majo
ts i barates h
part de la h
ibles fòssils és
ustibles fòssil
ar si es mante
ibles fòssils co
de les difere
ent al voltant
a 17. Distribució i
nergia
de Catalunya e
or part són i
a possibilitat
humanitat en
s la base de di
s són recurso
enen les taxe
onsumits en u
nts tipologies
dels principa
indicativa de les i
es fonamenta
importats de
bona part de
els darrers
versos proble
s no renovabl
es de consum
un any a tot e
s d’ instal∙lacio
ls nuclis de ge
instal∙lacions de
a en un sistem
s de l’exterio
el desenvolup
cent anys. N
emes ambient
les dels quals
m de les darre
el món van te
ons de gestió
eneració de re
gestió de residus
ma altament d
or. La dispon
pament econò
No obstant, a
tals de primer
es preveu l’ex
eres dècades.
enir un procés
dels residus m
esidus.
s municipals (any
dependent de
nibilitat d’aqu
òmic i de la m
actualment e
ra magnitud.
xhauriment de
. En aquest s
s de formació
municipals, aq
y 2011)
els combustib
uestes fonts
millora de la q
el consum ex
els jaciments
sentit, s’estim
ó d’aproximad
104
questes es
les fòssils,
d’energia
qualitat de
xcessiu de
més fàcils
ma que els
dament un
milió d’an
que es co
associats
d’òxids d
contribuc
Com es p
seguit pel
de la dism
La gestió
l’operació
energètic
instal∙lac
En aques
de residu
nys. Per tant,
onsumeixen,
al consum d
de nitrogen o
ció al canvi cli
pot veure a la
l sector indust
minució del con
ó de residus c
ó de les plan
cs, com biog
cions d’inciner
t context, cal
us es compen
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
ktep
la taxa de re
tot i l’eviden
d’energia són
partícules, am
màtic per em
figura següen
trial. En aquest
nsum d’energia
Figura 18. E
Font: Elaboració pr
consumeix en
ntes de tracta
gàs en dipòs
ració.
tenir en com
nsa amb els ef
39%
32%
15%
11%
4%
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
2005
Consum
posició d’aqu
t baixada de
n: escassetat
mb efectes po
issions de CO2
nt el principal
t, la baixada d’
a final a Catalu
Evolució del cons
ròpia a partir del Pl
nergia princip
ament. Tanm
its o instal∙l
pte que l’aug
fectes positiu
40%
32%
14%
11%
4%
2006
m final d'en
est tipus de r
consum dels
t de recursos
otencials sob
2.
sector consum
’activitat indus
unya pel períod
sum final d’energ
la de l’Energia i el C
palment en do
mateix, aques
acions de bi
gment del con
us a nivell glo
41%
31%
14%
11%
4%
2007
nergia a Cat
recursos energ
darrers anys
s; contaminac
re la salut hu
midor d’energ
strial arran de
de 2005‐2009.
gia a Catalunya (
Canvi Climàtic de Ca
os dels seus p
sta gestió tam
iometanitzaci
nsum energèt
bal: obtenció
40%
30%
15%
12%
4%
2008
alunya (200
gètics és molt
. Els principa
ció atmosfèric
umana i el me
ia de Cataluny
la crisi és el p
.
(2005‐2009)
atalunya 2012‐2020
processos: el
mbé permet l
ió o l’electri
ic associat a le
de recursos
41%
27%
16%
12%
4%
2009
05-2009)
t menor que e
ls impactes a
ca, com ara
edi ambient;
ya és el dels t
principal factor
0
transport de
l’obtenció de
icitat produïd
es millores en
(i per tant red
Primari
Serveis
Domèstic
Indústria
Transport
105
el ritme al
mbientals
emissions
i el canvi;
transports,
r explicatiu
e residus i
e recursos
da en les
n la gestió
ducció del
consum
quantitat
En la mes
la genera
balanç en
d’eficiènc
5.3. Q
Entre els
l’atmosfe
Addiciona
forma di
d’electric
disposicio
progressi
com la di
La taula s
Contamin
Acidificac
Eutrofitza
Ozó tropo
Partícules(<10µm)
En aquesl’aire en q
FONT: E((
energètic que
t de residus de
sura que el PR
ació dels resid
ntre consum
cia energètica
Qualitat de l’
impactes as
era com a con
alment al tran
irecta (plante
citat i combus
ons que em
ivament la di
rectiva 2000/
següent mostr
Taula
nació Imp
ció Veg
ació Quabiod
osfèric Saluveg
s fines Salu
t context, a laquè s’ha class
Elaboració prò(Comissió Eur(Generalitat de
e suposaria l
estinats a abo
RECAT20 hau
us i la seva va
energètic i q
a de les instal
’aire
sociats a la g
nseqüència de
nsport de resi
es de tractam
tible per al tra
anen de la
rectiva 2008/
/76/CE relativa
ra les relacion
a 26. Impactes
pactes
getació
alitat de l’aigudiversitat
ut humana i getació
ut humana
a taula següensificat l’àmbit t
òpia a partir ropea, 2005) ie Catalunya, 2
a seva obten
ocador, l’augm
rà de prioritz
alorització a tr
uantitats valo
∙lacions i l’op
gestió dels re
el consum d’e
dus, el seu tr
ment, inciner
actament i tra
directiva 20
/1/CE prevenc
a a la incinera
ns entre les em
ambientals ass
S
ua i
nt es descriu l’territorial cata
de Baseline i Catalunya 202004)
nció a partir
ment del recic
ar aquelles al
ravés d’aquel
oritzades, el P
ptimització de
esidus hi ha l
energia necess
ractament pot
radores, aboc
ansport de re
010/75/UE so
ció i control
ació de residus
missions conta
sociats a les em
SO2 N
’estat de la qualà.
v i a a e
scenarios fo005. Informe s
de matèries
latge i la valor
ternatives qu
ls sistemes de
PINFRECAT ha
el transport de
’emissió de g
sari per al tra
t ser una font
cadors, entre
sidus). En aqu
obre les em
integrats de
s.
aminants a l’a
missions contam
NOx
ualitat de l’air
e r o s o l
or the Clean sobre medi am
primeres ver
rització energ
e permeten u
e tractament q
aurà de gara
els residus a l
gasos i substà
nsport i el tra
t d’emissions
e d’altres), co
uest sentit con
issions indus
la contaminac
ire i els impac
minants a l’atmo
NH3
e en les 15 zo
s s e c u
Air for Europmbient i desen
rges), disminu
gètica, entre d
una major pre
que permetin
ntir els màxi
es mateixes.
àncies contam
actament.
s contaminant
om indirecta
nvé tenir en c
strials que s
ció i d’altres
ctes associats
osfera
COV Pp
ones de qualita
u n d a r i
pe (CAFE) Pnvolupament
106
ució de la
’altres.
evenció de
n un millor
ms valors
minants a
ts, tant de
(consum
compte les
substituirà
directives
.
Partícules primàries
at de
s
Programme sostenible
Zona dde
Zona Ba
Zona 2. Llo
de Qualitat e l’Aire
1. Àrea de rcelona
Vallès – Baix obregat
Tau
Els nivells del benzè, eals valors lí
Respecte avalors obje
Pel que faperíode enhorari aplespecialmecontamina
En relació horari al psuperat el Gavà i Sanhorària a lPel que fa punts de msuperació d
Respecte ael valor límnombre delegislació d
Respecte d’emissionvalors límit
Els nivells del benzè, eals valors lí
Respecte avalors obje
Referent ael llindar d’informac2011 s’ha superat el protecció d
Pel que farespecte laque no s’h
Respecte avalor límit valor límitperíode.
Respecte d’emissionvalors límit
ula 27. Descripci
Desc
de qualitat de lel plom i les paímits legislats.als nivells mesectiu establerts a als nivells de n diversos punlicable a cadaent a les àreesnt. amb l’ozó troppunt de mesurallindar d’infor
nt Adrià del Bea població en dals anys 2011 i mesurament ubdel llindar d’aleals nivells de pamit anual durante superacions ddurant tot el pea l’avaluació dns i les condiciot.
de qualitat de lel plom i les paímits legislats eals nivell mesuectiu establerts l’ozó troposfèd’informació
ció horari a 2 pusuperat el llinllindar d’alertade la salut huma als nivells dea mitjana anuaa excedit el nomals nivell de paranual durant e diari (quantit
a l’avaluació dns i les condiciots.
ió de la qualitat d
cripció de la q
’aire del diòxidrtícules en sus
surats d’arsènic a la legislació. diòxid de nitrnts de mesurama any durant s de trànsit on
osfèric, l’any 2ament ubicat amació horari aesòs. En relaciódos punts de m2012, s’ha supbicats a Gavà i erta. El valor obartícules en sust el període codel valor límit deríode. dels nivells deons de dispersi
’aire pel diòxidrtícules en susestablerts per laurats d’arsènic a la legislació.ric, durant els horari a la punts de mesuradar d’informaca en aquesta z
mana s’ha supere diòxid de nial en diferents mbre de superartícules en suspels anys 2008 i 2at com a perc
dels nivells deons de dispersió
de l’aire a Catalu
ualitat de l’ai
de sofre, el mopensió de diàm
c, cadmi, níque
rogen s’ha supment d’aquestaaquest perío
n el transport é
008 s’ha supera Santa Adrià da la població enó amb l’any 20mesurament ubperat el llindar dViladecans. Dubjectiu per a la pspensió de diàmmprès entre elsiari (quantificat
e la resta de ó de la zona, s
de sofre, el mopensió de diàma normativa vig, cadmi, níque
anys 2008, 200població. Duranament ubicats ació a 1 punt dzona durant toat només al puitrogen s’ha supunts de mesuacions permesepensió de diàm2009 i s’ha sobcentil 90,4) pe
e la resta de ó de la zona, s’
unya
re (2008‐2012
onòxid de carbometre inferior a
el i benzo(a)pir
erat el valor lía zona i no s’hode. Aquests és la font emis
at en una ocasidel Besòs. Pel qn dos punts de10 s’ha superaicats a Badalond’informació hourant tot el perpoblació s’ha sumetre inferior as anys 2008 i 20t com a percen
contaminants, ’estima que els
onòxid de carbometre inferior a gent. el i benzo(a)pir
09 i 2012 no s’hnt l’any 210 a Rubí i Montcae mesuramentt el període. Ent de mesuramuperat l’objecturament durantes del valor límietre inferir a 10repassat el nomrmeses per la
contaminants, ’estima que els
2)
oni, el sulfur d’ 2,5 micres són
rè no s’han su
ímit anual duraha superat el vnivells estan ssora principal
ió el llindar d’inque fa a l’any e mesurament at el llindar d’inna i el Prat de Lorari a la poblacríode no hi ha huperat a Gavà. a 10 micres, s’h009 i s’ha sobrentil 90.4) perme
a partir de ls valors són inf
oni, el sulfur d’ 2,5 micres són
rè no s’han su
ha superat en cs’ha superat ada i Reixac dut ubicat a RubíEl valor objectiument de Rubí. tiu de qualitat t tot el períodeit horari. 0 micres, s’ha smbre de superalegislació dura
a partir de ls nivells són inf
107
hidrogen, n inferiors
uperat els
ant tot el valor límit associats d’aquest
nformació 2009 s’ha ubicats a nformació Llobregat. ció en dos hagut cap
ha superat epassat el eses per la
’inventari feriors als
hidrogen, n inferiors
uperat els
cap ocasió el llindar rant l’any í. No s’ha u per a la
de l’aire e, mentre
superat el acions del ant tot el
’inventari feriors als
Zona dde
Zona 3G
Zona 4Tar
de Qualitat e l’Aire
3. Penedès – Garraf
4. Camp de rragona
Els nivells nitrogen, einferiors al
Respecte aobjectiu es
Respecte d’informac
Pel que fa el valor límdurant els activitats isuperat ni
Respecte d’emissionvalors límit
Els nivells nitrogen, eals valors lí
Respecte avalors obje
Respecte superat el valors límit
S’han deteestacions caràcter lo
Respecte d’informacocasió el lCamp de Química de
Respecte superacionés industri
Desc
de qualitat deel benzè, el plols valors límits lals nivell mesurstablerts a la legles mesures ció horari a la pals nivells de pmit anual i s’haanys 2008 i 20industrials i exel valor límit ana l’avaluació dns i les condiciot.
de qualitat deel plom i les paímit legislats esals nivells mesectiu establerts les mesures devalor límit anut. ectat superaciodurant els anyocal. Els anys 20les mesures dció horari a la plindar d’alerta Tarragona ha e Tarragona (AEel clorur d’hidns diàries en el al.
cripció de la q
e l’aire pel diòm i les partícullegislats establerats d’arsènic, cgislació. d’ozó troposfèpoblació els anyartícules en susan sobrepassat 009. Aquests vaxtractives de lanual ni el valor dels nivells deons de dispersió
e l’aire pel diòrtícules en susstablerts per la surat d’arsènic a la legislació.e partícules enual l’any 2008.
ons semihoràrys 2008, 2009 010 i 2012 no s’d’ozó troposfèrpoblació duranten aquesta zoestat operatiuEQT). drogen, durantpunt de què d
ualitat de l’ai
òxid de sofre, es en suspensióerts per la normcadmi, níquel i
èric, s’han prys 2008 i 2010 rspensió de diàmel nombre de alors estan assoa zona. Durantlímit diari. e la resta de ó de la zona, s’
òxid de sofre, pensió de diàmnormativa vige, cadmi, níque
n suspensió deLa resta d’any
ries del contami 2011. Es tracha enregistrat ric, s’han detet tot el períodeona. Per tal deu el protocol d
t els anys 200isposa aquesta
re (2008‐2012
el monòxid dó de diàmetre mativa vigent. benzo(a)pirè n
oduït 1 i 2 sespectivamentmetre inferior asuperacions esociats majoritàt els anys 2010
contaminants ’estima que els
el monòxid dmetre inferior a ent. el i benzo(a)pir
e diàmetre infs del període n
minat sulfur dcta de superaccap superació sectat superacio. D’altra bandae reduir els nivd’actuació de l
09 i 2010, s’h zona. L’origen
2)
de carboni, el inferior a 2,5 m
o s’ha superat
superacions dt. a 10 micres, s’hstablertes pel riament a dete0, 2011 i 2012
a partir de ls nivells són inf
de carboni, el 2,5 micres són
rè no s’han su
ferior a 10 micno s’ha superat
d’hidrogen en cions esporàdiqsemihorària. ons horàries da, no s’ha supervells d’ozó tropl’Associació Em
han enregistratn d’aquestes su
108
diòxid de micres són
els valors
el llindar
ha superat límit diari erminades 2 no s’ha
’inventari feriors als
diòxid de n inferiors
uperat els
cres, s’ha t cap dels
diferents ques i de
del llindar rat en cap posfèric al mpresarial
t diverses peracions
Zona dde
Zona 5C
Zona 6.
Zona 7
de Qualitat e l’Aire
5. Catalunya Central
Plana de Vic
7. Maresme
Els nivells nitrogen, een suspensper la norm
Respecte aobjectiu es
S’han detemesurameal setembsemihoràril’ajuntameles emissioles superachagut un areferència terme nov
Pel que fadurant el pi localitzad
Respecte d’informac
Els nivells suspensió normativa
Respecte aobjectiu es
Respecte asuperat enperíode.
Respecte d’informacs’ha supercomarcal),
Per que fad’emissionvalors límit
Els nivells benzè, el pen suspensper la norm
Respecte avalors obje
Respecte d’informacel període.
Respecte d’emissionvalors límit
Desc
de qualitat deel plom, les parsió de diàmetremativa vigent.als nivell mesurstablerts a la legectat superacionent de què dispre de l’any 20ia de sulfur dent va portar a ons d’aquest cocions del valor augment signifisemihorària, rees correctores a a les mesureperíode comprèes en un entorles mesures ció horari a la p
mesurats pel dde diàmetre ivigent. als nivell mesurstablerts a la legals nivells de pn cap ocasió e
les mesures dció a la poblacirat el valor ob Tona (zona espa a l’avaluació ns i les condiciot.
mesurats pel plom, les partícsió de diàmetremativa vigent. als nivells mesectiu establerts les mesures dció a la població. a l’avaluació dns i les condiciot.
cripció de la q
e l’aire pel diòrtícules en suspe inferior a 10 m
rats d’arsènic, cgislació. ns semihoràrieposa la zona (Ig005, es va prodd’hidrogen. Perterme diferentontaminant. Dede referència sicatiu del nomespectivamenti preventives.es de clorur d’hès entre els anyn industrial. d’ozó troposf
població i del llin
diòxid de nitroginferior a 2,5
rats d’arsènic, cgislació. partícules en sel valor límit a
d’ozó troposfèrió durant tot ebjectiu per a laportiva) i Vic (edels nivells de
ons de dispersió
diòxid de nitrocules en suspene inferior a 10 m
surats d’arsènic a la legislació.d’ozó troposfèó l’any 2010 a
dels nivells deons de dispersió
ualitat de l’ai
òxid de sofre, pensió de diàmemicres són infe
cadmi, níquel i
s pel contaminualada). Des deduir un augmer aquesta raó,ts actuacions soes del 2008 finssemihorària debre de superac. Arran d’aques
hidrogen s’hanys 2009 i 2011.
fèric, no s’ha ndar d’alerta du
gen, diòxid de smicres estan p
cadmi, níquel i
suspensió de dnual i s’ha sup
ric, s’han deteel període i capa protecció de stadi). e la resta de có de la zona, s’
ogen, el monònsió de diàmetmicres són infe
c, cadmi, níque
èric, s’ha deteMataró, i cap s
e la resta de ó de la zona, s’
re (2008‐2012
el monòxid detre inferior a 2eriors als valors
benzo(a)pirè n
ant sulfur d’hide la posada en ent de les sup durant els aobre la depurad al 2010 es va l 98,6%. Durantcions, 38 i 40 sstes superacion
n detectat alguEs tracta de su
detectat capurant aquest pe
sofre, el plom, per sota del v
benzo(a)pirè n
iàmetre inferioperat el valor l
ectat superaciop superació della salut huma
contaminants, ’estima que els
òxid de carbontre inferior a 2,eriors als valors
el i benzo(a)pir
ectat 1 superasuperació del lli
contaminants, ’estima que els
2)
de carboni, el 2,5micres i les s límit legislats e
o s’ha superat
drogen en l’únimarxa de la de
peracions del vny 2006, 2007dora per tal de produir una ret l’any 2011 i 2superacions dens l’Ajuntament
unes superaciouperacions espo
p superació deríode.
benzè i les parvalors límit fixa
o s’ha superat
or a 10 micreslímit diari dura
ons horàries dl llindar d’alertana a Manlleu
d’acord amb ls nivells són inf
ni, el diòxid de,5 micres i les s límit legislats e
rè no s’han su
ació horària dindar d’altera d
a partir de ls nivells són inf
109
diòxid de partícules establerts
els valors
c punt de epuradora valor límit 7 i 2008, disminuir ducció de 2012 hi ha l valor de t ha dut a
ns diàries oràdiques
el llindar
tícules en ats per la
els valors
s, no s’ha ant tot el
del llindar ta. També (hospital
’inventari feriors als
e sofre, el partícules establerts
uperat els
el llindar durant tot
’inventari feriors als
Zona dde
Zona 8.de
Zona 9
Zona 10.
Zona O
de Qualitat e l’Aire
. Comarques e Girona
9. Empordà
. Alt Empordà
11. Pirineu riental
Els nivells d’hidrogensón inferio
Respecte alegislació.
Pel que fa valor límit l’any 2012Selva (Ajun
En relació població dd’alerta. Tpunts de m
Respecte d’emissionvalors límit
Els nivells benzè i leslímit estab
Respecte avalors obje
En relació durant 1 hde mesurasuperació d
Respecte d’emissionvalors límit
Els nivells den suspensa 10 micre
Respecte avalors obje
Respecte aa la poblallindar d’al
Respecte d’emissionvalors límit
Els nivells inferior a 2dels valors
Respecte avalors obje
Pel que fapoblació dno s’ha excvalor objec
Respecte d’emissionvalors límit
Desc
mesurats pel dn, el benzè, el pors als valors límals nivells mesu
a les partículeanual en cap c(quantificat co
ntament). amb els nivell
durant els anysambé s’han domesurament uba l’avaluació dns i les condiciot.
mesurats de ppartícules en slerts per la norals nivells mesectiu establerts amb els nivellsora l’any 2011 ament d’aquestdel llindar d’alea l’avaluació dns i les condiciot.
de diòxid de nitsió de diàmetres estan per sotaals nivells mesectiu establerts als nivells d’ozóció durant tot erta. a l’avaluació dns i les condiciot.
mesurats de di2,5 mires i parts límit. als nivells mesectiu establerts a als nivell d’ourant els anys cedit en cap occtiu de proteccia l’avaluació dns i les condiciot.
cripció de la q
diòxid de nitrogplom i les partímits legislats esturats de benzo(
es en suspensiócas durant tot eom a percentil
ls d’ozó troposs 2008, 2010 onat superacionbicats a Agullanadels nivells deons de dispersió
artícules en sususpensió de dirmativa vigent.surats d’arsènic a la legislació.s d’ozó troposfi el valor object contaminant erta en tot el pedels nivells deons de dispersió
trogen, monòxe inferior a 2,5a dels valors límsurats d’arsènic a la legislació.ó troposfèric, hel període, ex
dels nivells deons de dispersió
iòxid de nitrogetícules en suspe
surats d’arsènic a la legislació.ozó troposfèric 2009, 2010 i 2casió el llindar dió de la salut endels nivells deons de dispersió
ualitat de l’ai
gen, el monòxiícules en suspetablerts per la n(a)pirè no s’ha
ó de diàmetre iel període, però90,4) en el pun
sfèric, s’ha supi 2012 i no s’ns del valor obja, Montseny i Se la resta de ó de la zona, s’
spensió de diààmetre inferior
c, cadmi, níque
èric, s’ha supertiu per la proteen aquesta zoeríode. e la resta de ó de la zona, s’
id de carboni, dmicres i partíc
mit. c, cadmi, níque
i ha hagut supecepte l’any 20
e la resta de ó de la zona, s’
en, benzè, plomensió de diàme
c, cadmi, níque
mesurats, s’h012 al punt ded’alerta durant n aquest mateixe la resta de ó de la zona, s’
re (2008‐2012
d de carboni, eensió de diàmenormativa vigensuperat el valo
nferior a 10 mò sí que s’ha sunt de mesuram
erat el llindar ha detectat cajectiu per a la Santa Maria de contaminants, ’estima que els
metre inferior r a 2,5 micres e
el i benzo(a)pir
rat el llindar d’ecció de la salutona ubicat a Be
contaminants, ’estima que els
diòxid de sofre,cules en suspen
el i benzo(a)pir
eracions del llin08, i no s’ha s
contaminants, ’estima que els
m, partícules enetre inferior a 1
el i benzo(a)pir
a superat el ll mesurament daquest períodex punt. contaminants, ’estima que els
2)
el diòxid de sofetre inferior a 2nt. or objectiu esta
icres, no s’ha superat el valor ment ubicat a Ca
d’informació hap superació dprotecció de laPalautordera. a partir de l
s nivells són inf
a 10 micres, eestan per sota d
rè no s’han su
informació a lat l’any 2012 a l’egur. No s’ha d
a partir de ls nivells són inf
, benzè, plom, nsió de diàmetr
rè no s’han su
ndar d’informauperat en cap
a partir de ls nivells són inf
n suspensió de 10 micres estan
rè no s’han su
lindar d’informde Bellver de Ce. També s’ha s
a partir de ls nivells són inf
110
fre, sulfur 2,5 micres
ablert a la
superat el límit diari assà de la
horari a la del llindar a salut als
’inventari feriors als
l plom, el dels valors
uperat els
a població ’únic punt donat cap
’inventari feriors als
partícules re inferior
uperat els
ció horari ocasió el
’inventari feriors als
diàmetre n per sota
uperat els
mació a la Cerdanya i superat el
’inventari feriors als
Zona dde
Zona Occ
Zona 13
Zona 1P
de Qualitat e l’Aire
12. Pirineu cidental
3. Prepirineu
4. Terres de Ponent
Els nivells men suspensla normativ
Respecte ala legislació
Pel que fad’informac
Respecte d’emissionvalors límit
Actualmenque hi hav
Els nivells carboni est
Pel que fapoblació esuperat el en aquesta
Respecte d’emissionvalors límit
Els nivells partícules sota dels v
Respecte avalors obje
Pel que fa la població
A partir des’han detesobrepassai l’any 201una àrea d
Respecte d’emissionvalors límit
Desc
mesurats de pasió de diàmetreva vigent. als nivells mesuó. a als nivells meció horari a la pa l’avaluació dns i les condiciot. nt no es mesuraia al municipi d
mesurats de btan per sota dea als nivells meen alguna ocasvalor objectiu da zona durant l’a l’avaluació dns i les condiciot.
de qualitat deen suspensió dvalors límit. als nivells mesectiu establertsals nivells d’oz
ó durant els anye les mesures dectat superaciat el nombre de1 (quantificat ce trànsit. a l’avaluació dns i les condiciot.
cripció de la q
artícules en suse inferior a 2,5
urats de benzo(a
esurats d’ozó tpoblació i tampodels nivells deons de dispersió
a cap contaminde Sort està tem
benzè, del diòxels valors límit eesurats d’ozó ió durant l’anyde protecció de’any 2012. dels nivells deons de dispersió
e l’aire pel diòde diàmetre in
surats d’arsènic a la legislació.zó troposfèric mys 2009 i 2011 ide les partículeons del valor e superacions ecom a percenti
dels nivells deons de dispersió
ualitat de l’ai
pensió de diàm micres estan p
a)pirè no s’han
troposfèric no oc del llindar d’e la resta de ó de la zona, s’
nant en aquestmporalment de
xid de nitrogenestablert per la troposfèric s’hy 2011 però ne la salut als do
e la resta de ó de la zona, s’
òxid de sofre, nferior a 2,5 m
c, cadmi, níque
mesurats, s’ha no s’ha excedies en suspensiólímit anual d
el valor límit diail 90,4), en el p
e la resta de ó de la zona, s’
re (2008‐2012
metre inferior a per sota dels va
superat els val
hi ha hagut caalerta. contaminants, ’estima que els
a zona, ja que baixa.
n, del diòxid denormativa vigea superat el llo s’ha excedit os punts de mes
contaminants, ’estima que els
el monòxid deicres i el diòxid
el i benzo(a)pir
superat el llindt en cap ocasióó de diàmetre durant el períari permeses pepunt de mesura
contaminants, ’estima que els
2)
10 micres i de alors límit esta
lors objectiu es
ap superació d
a partir de ls nivells són inf
el punt de me
e sofre, del moent. lindar d’informel llindar d’alesurament que e
a partir de ls nivells són inf
e carboni, el bd de nitrogen
rè no s’han su
dar d’informacióó el llindar d’aleinferior a 10 míode, però sí er la legislació lament ubicat a
a partir de ls nivells són inf
111
partícules blerts per
stablerts a
del llindar
’inventari feriors als
surament
onòxid de
mació a la erta. S’ha existeixen
’inventari feriors als
benzè, les estan per
uperat els
ó horari a erta. micres, no que s’ha ’any 2009 Lleida en
’inventari feriors als
Zona dde
Zona 1l
Per últim
inferior a
posterior
gener, en
qualitat
Departam
qualitat
contamin
En aques
valoritzac
especialm
zones s’h
emissions
Així mate
alternativ
5.4. Co
Seguint le
aspecte a
de Qualitat e l’Aire
5. Terres de l’Ebre
m, des de l’en
a 10 micròme
rment transpo
n 40 municipi
de l’aire reg
ment de Terri
de l’aire a
nants.
st context, en
ció dels resid
ment pel que
hauran de de
s d’alguns com
eix, a nivell
ves que perm
ontribució a
es recomanac
atmosfèric, ca
Els valor m2,5 micres,valors límit
Respecte avalors obje
En relació llindar d’alel valor oGuiamets,
En relació tot el períosuperat enpermeses
Pel que fa superacion
Respecte d’emissionvalors límit
ntrada en vigo
etres (PM10) d
osada a l’ord
s de les zone
glamentats p
itori i Sosteni
partir del qu
aquestes zon
dus que perm
fa als òxids d
edicar esforço
mpostos com
general, en
meten reduir le
al canvi clim
cions de l’Ofic
al considerar q
Desc
mesurats pel clo, el benzè, el mt establerts a laals nivells mesectiu establerts amb l’ozó troperta en cap ocbjectiu per a Gandesa i la Séamb els nivellsode no s’ha supn el munt de del valor límit da les mesures
ns l’any 2010, 1a l’avaluació dns i les condiciot.
or del valor lí
determinats p
enament jurí
s de qualitat
per als 2 con
ibilitat de la G
ual es propo
nes el PINFRE
etin una redu
de nitrogen i
os per tal de
l’amoníac pod
el desenvolu
es necessitats
màtic
ina Catalana d
que és un àm
cripció de la q
or, el diòxid demonòxid de carba normativa vigsurats d’arsènic a la legislació.posfèric o s’haasió durant totla protecció dénia. s de partícules eperat en cap ocmesurament
diari (quantificas de clorur d’hi1 superació l’andels nivells deons de dispersió
ímit per al d
per la directiv
ídic espanyol
de l’aire 1 i 2
ntaminants e
Generalitat d
osen actuacio
ECAT20 haurà
ucció de les e
a les partícu
e reduir l’abo
den contribui
upament del
s de transport
del Canvi Clim
bit transversa
ualitat de l’ai
sofre, partículboni, el diòxid dent. c, cadmi, níque
superat ni el t el període. Ende la salut hum
en suspensió decasió el valor límd’Alcanar (Deat com a percendrogen s’han ey 2011 i 3 supee la resta de ó de la zona, s’
iòxid de nitro
va europea 20
mitjançant e
2 de Cataluny
esmentats an
e Catalunya
ons per redu
d’apostar pe
emissions de
les en suspen
ocament de
r a la formació
PINFRECAT20
t associades a
màtic, més enl
al que es relac
re (2008‐2012
es en suspensie nitrogen i el p
el i benzo(a)pir
llindar d’informn canvi, durant mana als punt
e diàmetre infemit anual, peròpuradora) el nntil 90,4). enregistrat 3 suracions l’any 20contaminants, ’estima que els
ogen (NO2) i
008/50/CE, de
el Reial decre
ya es sobrepa
nteriorment.
ha redactat u
uir i gestiona
er aquelles tec
contaminant
nsió PM10. Ai
residus biode
ó de partícule
0 s’hauran d
a la gestió del
là de definir e
ciona tant am
2)
ó de diàmetre plom estan per
rè no s’han su
mació a la pobll’any 2012, s’hts de mesuram
erior a 10 micreò, durant l’any 2nombre de su
uperacions l’an012. a partir de l
s nivells són inf
partícules de
e 28 de maig
et 102/2011,
ssen els valor
Per aquest
un Pla de mil
ar l’emissió
cnologies res
ts atmosfèrics
ixí mateix, en
egradables, j
es secundàries
de considerar
ls residus.
el canvi climàt
mb el consum
112
inferior a r sota dels
uperat els
lació ni el ha superat ment dels
es, durant 2012, s’ha peracions
y 2009, 3
’inventari feriors als
diàmetre
g de 2008,
de 28 de
rs límit de
motiu, el
lora de la
d’aquests
pecte a la
s primaris,
n aquestes
a que les
s.
r aquelles
tic com un
d’energia,
com amb
separat.
Els gasos
clima. En
per l’Ofic
les que u
seria sup
residus.
En aques
incremen
b els usos de
d’efecte hive
aquest sentit
cina del Canvi
n 5,5% eren a
perior si es co
Font: Inven
st context, ca
ntar un 54% e
l sòl o l’ús d
ernacle contri
t, segons l’Inv
Climàtic, les e
atribuïbles al t
onsideressin t
Figura 19
ntari d’emissions
al destacar q
n el període 1
e l’aigua, per
bueixen a un
ventari d’emis
emissions l’an
tractament i e
també les em
. Distribució de le
a Catalunya, 199
ue les emissi
1990‐2011.
r la qual cosa
ampli ventall
ssions de gaso
ny 2011 van se
eliminació de
missions assoc
es emissions de G
90‐2011 (Oficina d
ions associad
a cal incorpor
d’impactes a
os d’efecte hiv
er de 45,9 mil
residus. S’ha
ciades al tran
GEH per sectors
del Canvi Climàtic
es al tractam
rar‐lo com un
ambientals a t
vernacle (GEH
ions de tones
de destacar q
sport de les
(any 2011)
c, Generalitat de
ment i elimina
n vector amb
través de l’alt
H) a Catalunya
s de CO2 equi
que aquest pe
diferents tipo
Catalunya).
ació de resid
113
iental per
teració del
a, elaborat
valent, de
ercentatge
ologies de
us es van
F
Així mate
d’efecte
emissions
matèria o
principalm
Figura 20. Evoluci
Font: Inven
eix, és remar
hivernacle. E
s de metà (C
orgànica en d
ment amb el t
Figura 2
Font: Inven
ió de les emission
ntari d’emissions
rcable l’aporta
En aquest sen
H4) de Catalu
ipòsits contro
tractament de
21. Distribució de
ntari d’emissions
ns de GEH associ
a Catalunya, 199
ació del tract
ntit, el sector
unya, emission
olats. I del 8,5
e els aigües re
e les emissions se
a Catalunya, 199
ciades al tractam
90‐2011 (Oficina d
tament i la g
r dels residus
ns associades
5% de les emis
esiduals.
egons tipus de GE
90‐2011 (Oficina d
ment i eliminació d
del Canvi Climàtic
gestió de resi
s va ser resp
s principalmen
ssions d’òxid
EH i contribució d
del Canvi Climàtic
de residus en el p
c, Generalitat de
dus a l’emiss
onsable l’any
nt a la desco
nitrós (N2O),
de cada sector (a
c, Generalitat de
període 1990‐20
Catalunya).
sió d’alguns d
y 2011 del 46
mposició ana
emissions rel
any 2011)
Catalunya).
114
11
dels gasos
6% de les
aeròbia de
acionades
Les emiss
tractame
eliminaci
provenia
Les emiss
conté el
descomp
Segons l’
residus d
fraccions
orgànica,
dipositat
orgànica
d’entrada
quilo de
56 Secretari
sions derivad
ent d’aigües re
ó de residus
de la incinera
Figura
Font: Inven
sions de metà
residu d’ent
osició de la m
estudi sobre e
d’entrada a a
selectives. D
, i s’estima qu
hi ha associa
prové de la r
a a abocador
resta d’entrad
ia de Territori i So
es de la gesti
esiduals. Conc
provenien de
ació i d’altres
a 22. Origen de le
ntari d’emissions
à als abocado
trada i amb
matèria orgàni
el càlcul d’em
bocador prov
D’aquest 5%,
ue per cada qu
ades unes em
resta, i per ta
del flux de re
da a dipòsit a
ostenibilitat, Ofic
ó de residus
cretament, l’a
els abocadors
operacions de
es emissions asso
a Catalunya, 199
rs estan direc
la quantitat
ca, l’eficiència
missions de GE
venen de la f
un 2% és at
uilo de residu
missions de 12
ant, no ha est
esta conté un
ugmenta fins
ina Catalana de C
es poden ass
any 2011 el 8
, el 13,3% de
e tractament
ociades al tracta
90‐2011 (Oficina d
ctament relac
de biogàs ge
a de captació
EH derivades d
fracció resta
ribuïble al re
provinent de
2,85 g CO2 eq
tat separat e
35,40% de m
610,41 g CO2
Canvi Climàtic, 20
sociar a la de
86,4% de les e
e les aigües re
i eliminació d
ment i eliminació
del Canvi Climàtic
ionades amb
enerat. D’aqu
actualment a
de la gestió d
i el 5% resta
ebuig de les p
l rebuig de la
q. La previsió
n origen. Seg
matèria orgànic
2 eq. Per aque
012.
posició de res
emissions asso
esiduals i un
e residus.
ó de residus (any
c, Generalitat de
la quantitat d
uest biogàs g
Catalunya no
els residus m
nt és rebuig
plantes de tra
gestió de la F
ó empitjora q
gons el mateix
ca, i el còmpu
est motiu, és
sidus en aboc
ociades al tra
percentatge
y 2011)
Catalunya).
de fracció org
generat del p
o sobrepassa e
municipals56, e
del tractame
actament de
FORM que aca
uan el flux d
x estudi, la co
ut total d’emi
d’especial im
115
cadors i al
actament i
molt petit
gànica que
procés de
el 30%.
l 95% dels
ent de les
la fracció
aba essent
e matèria
omposició
ssions per
mportància
actuar en
aporten
amb efec
Un dels
l’abocam
Conjunta
contribui
Directiva
d’abocad
reducció
renovable
Com s’ha
directes i
evitar em
matèries
com a pe
En aques
municipa
d’efecte
de la ges
resultats
Taula 28
• Les em1.648.
• Les emanys 2
• La petdirectedisminhabita104 kg
n les zones de
més fracció r
cte hivernacle
objectius del
ent de resid
ment amb le
r a limitar le
2009/28/CE
dors com a fon
efectiva d’e
es.
a comentat, la
i indirectes de
missions en alt
primeres. La
etjada de carb
st sentit, rec
als a Catalunya
hivernacle, sin
stió de residu
obtinguts, la
8. Principals resu
missions genera195 t de CO2eq
missions evitad2011 i 2012 van
tjada de carboes, indirectes i nució en les emant que va passag de CO2eq/any
el territori qu
resta sense tr
.
PRECAT20 i
dus, és redu
es actuacions
es emissions
relativa al fo
nt renovable,
missions i el
a gestió i tract
e gasos d’efec
tres sectors d
diferència en
oni.
centment s’ha
a, des del seu
nó també els
s pot arribar
petjada de ca
ultats de l’estud
ades (transport q/any i de 1.558
es, procedents ser de ‐753,16
oni de la gestióevitades) per amissions de l’aar d’1,47 a 1,35y els anys 2011
e disposen de
actar a dipòs
del PINFREC
uir la dispos
de prevenció
de GEH asso
oment de l’ús
de manera q
l compliment
tament dels re
cte hivernacle
de l’economia
ntre les emissi
a desenvolup
u origen al seu
estalvis indire
a suposar un
rboni de la ge
di “Petjada de c
Cata
i tractament) d8.560 t de CO2e
s de la valoritza69 t de CO2eq/a
ó (transport i tals anys 2011 i ny 2012 s’exp5 kg/hab./dia. Pi 2012, respect
e menor capa
sit controlat,
CAT20, en co
sició controla
ó, la recollida
ociades al tra
s d’energia de
ue l’aprofitam
t dels object
esidus contrib
e. No obstant
a, ja que fa po
ions generade
pat un projec
u destí final, t
ectes associat
na via de red
estió dels resid
carboni de la ge
alunya (2011‐2
dels residus mueq/any respecti
ació material i any i de ‐769.16
tractament) de2012 va ser delica en gran mPer altra bandativament.
acitat de tract
de cara a mil
mpliment de
ada de resid
selectiva de
actament i e
erivada de fo
ment energèti
ius relatius a
bueix a l’escal
això, la valor
ossible la subs
es menys les e
cte de quant
tenint en com
ts a la valoritz
ucció neta d’
dus municipa
estió (transport
2012)
unicipals a Catavament.
energètica del67 t de CO2eq/a
els residus mune 895.026 i 789mesura per la r, la petjada de
tament dels r
lorar el balan
la Directiva
us biodegrad
les fraccions
liminació de
nts renovable
c d’aquests g
a l’ús d’ener
lfament globa
rització mater
stitució d’altre
emissions evit
tificació de la
mpte no solam
zació, en un co
emissions de
l a Catalunya
t i tractament) d
lunya per als an
s residus muniny.
nicipals a Cata9.393 t de CO2ereducció de la carboni per hab
residus, i que,
nç d’emissions
1999/31/CE
dables als a
s biodegradab
residus. Igua
es, considera
gasos pot cont
rgia derivada
al degut a les
rial i energètic
res fonts ener
tades es pot a
a petjada de
ment l’emissió
ontext en què
GEH. D’acor
ha disminuït.
dels residus mu
nys 2011 i 2012
icipals a Catalu
alunya (incloeneq/any respectgeneració de bitant es va situ
116
, per tant,
s de gasos
relativa a
bocadors.
bles ha de
alment, la
els gasos
tribuir a la
de fonts
emissions
ca permet
rgètiques i
anomenar
ls residus
ó de gasos
è el sector
d amb els
unicipals a
2 van ser de
unya per als
t emissions ivament. La residus per uar en 119 i
• La prinquantireduir (d’apro
5.5. Bi
A Catalu
geomorfo
d'espais s
patrimon
espais flu
boscos, b
Catalunya
d’Europa
més del
boreoalp
diversitat
Els espai
(SENPC).
ncipal contribuitats de metà (la petjada de oximadament u
iodiversitat
unya s’hi dó
ològiques i p
suporten els v
ni, excepciona
uvials, litorals
bosquines, pra
a és una regi
. Aquest fet é
0,3% de tot e
ina, l’eurosib
t que presenta
s naturals pr
La figura segü
Figura 23. C
FONT:
ució a les emis(tot i la captaccarboni del secun 1%) a la petj
t i patrimon
óna una gra
aisatgístiques
valors i recurs
alment divers
s i marins, els
ats i pastures o
ió amb un gr
és degut a la s
el continent e
beriana i la m
a el medi litor
otegits són a
üent mostra la
Configuració i fi
: Departament d
sions del tractció de biogàs). ctor (impactes jada de carboni
ni natural
n diversitat
s i la seva riq
sos naturals d
a causa de la
s hàbitats agr
o els ecosiste
rau de biodiv
seva situació b
europeu hi co
mediterrània.
ral i marí del n
quells que s’
a configuració
igures de prote
de Territori i Sos
tament de resiPer altra bandevitats). El trai.
Font: Inèdit, 2013
d'espais na
quesa en esp
del territori i f
a seva situació
raris humanit
mes urbans i
versitat molt
biogeogràfica
onflueixen les
A aquest alt
nostre país.
’inclouen al S
ó del SENPC:
cció del Sistema
stenibilitat
dus prové delsda, la recollida nsport interurb
3
aturals defini
ècies de flor
formen el pat
ó geogràfica,
zats des de f
periurbans.
elevat si es c
i al seu relleu
s tres grans re
t grau de bio
Sistema d’esp
a d’espais natu
s dipòsits contselectiva contbà de residus t
ts per les
a, fauna i hà
rimoni natura
abasta tant l'
fa mil∙lennis,
compara amb
u. Així, en un
egions biogeo
odiversitat te
pais naturals p
urals protegits d
trolats, que emtribueix en graté un a contrib
seves caract
àbitats. Aques
al de Cataluny
'alta muntany
les zones hum
b la resta de
territori que
ogràfiques d’E
errestre cal a
protegits de
de Catalunya
117
meten grans n mesura a ució menor
terístiques
st conjunt
ya. Aquest
ya com els
mides, els
territorial
no abasta
Europa: la
fegir‐hi la
Catalunya
Aquests e
• Espa
−
−
−
−
• Espa
• Xarxa
−
−
−
Les figure
de la pàg
engloba b
hàbitats
naturals
transport
PEIN
ENPE1
Parc Nat
Paratge
Reserva
Parc Nac
Reserva
Xarxa Na
1 Inclou le2 Dada d
han estNatura
FONT:
espais que con
i naturals de p
Parc Nacion
Parcs natura
Reserves na
Paratges nat
is d’interès na
a Natura 2000
Llocs d’impo
Zones d’esp
Zones espec
es de protecci
gina següent).
bona part del
o espècies re
protegits s’h
t de residus.
Figura de p
tural
Natural d’Inter
Natural Integra
cional
Natural de Fau
atura 2000
es Reserves Nadel web del Deptat declarats Zo2000.
Dades del med
nformen el SE
protecció esp
al
als
aturals
turals d’interè
atural (PEIN)
0
ortància comu
pecial protecci
cials de conse
ió d’espais na
Pel que fa la
s espais inclos
ellevants a niv
auran de ten
Taula 2
rotecció
rès Nacional
al
una Salvatge
aturals Parcials partament de Teones d’Especial
di ambient a Catal
ENPC són els q
ecial
ès nacional
unitària (LIC)
ó per a les au
rvació (ZEC)
turals existen
biodiversitat
sos en el PEIN
vell europeu
nir en compte
29. Espais natu
Nomd’e
1
8
11573 (Z
i les Zones Pererritori i Sostenib
Conservació, fi
lunya 2011 (Dept
que tenen alg
us (ZEPA)
nts a Cataluny
és destacable
N. La Xarxa Na
o per ser zo
e a l’hora de
urals protegits a
mbre espais
Ster
164 9
86
13
7
6
1
13 5 (LIC) ZEPA)2 9
rifèriques de Probilitat.; dels 115gura que culmin
pt. de Territori i So
una de les seg
a cobreixen m
e la superfície
atura 2000 est
nes d'especia
e planificar le
a Catalunya (an
uperfície rrestre (ha)
987.989
292.543
243.205
12.039
1.868
13.900
2.059
977.224
otecció. Tots els espais catalogna el procedime
ostenibilitat, Gen
güents figures
més del 30% d
e inclosa a la X
tà formada pe
al d’interès pe
es instal∙lacio
y 2010)
Superfície marina (ha)
77.893
5.665
5.665
‐
20
‐
85.141
s ENPE s’inclouats com a Lloc d
ent de desplega
eralitat de Catalu
s de protecció
del territori (ve
Xarxa Natura
er espais que
er a les aus.
ons i fixar les
% sup. Cat(terres
30,8
9,1%
7,6%
0,4%
0,1%
0,4%
0,1%
30,4
uen dins el PEINd’interès Comu
ament de la Xarx
unya)
118
ó:
eure taula
2000, que
contenen
Els espais
s rutes de
talunya stre)
%
%
%
%
%
%
%
%
N. nitari, 29 xa
Per altra
entesa co
rellevants
espais a l
La incidè
necessàri
aquests a
d’instal∙la
barrera a
A part de
dels resid
gestió de
A les pàg
naturals
(Figura 25
Així mate
de les in
instal∙laci
de compo
municipa
les instal
SENPC. E
l’Annex 3
Es consid
així com
PINFRECA
banda, a par
om a conjunt
s s’inclouen d
’hora de plan
ncia del PINF
ies per a la ge
aspectes. Aqu
acions, la intr
associat al tran
e les mesures
dus, cal tenir
els residus, i qu
gines següent
protegits de
5) i el mapa d
eix, a l’Annex
nstal∙lacions d
ions que es tr
ostatge d’Olot
als de Balague
∙lacions la co
ls mapes de lo
3 de cartograf
dera que l’afe
altres espais
AT20, de man
rt de la biodiv
d’ambients d
dins l’Inventa
ificar noves in
RECAT20 sob
estió dels res
uests impacte
roducció d’es
nsport dels re
que cal conte
en compte e
ue poden afec
ts es mostra
Catalunya (SE
e l’Inventari d
3 de cartogra
de gestió de
roben dins els
t (dins el Parc
r (dins de l’es
ordenada cen
ocalització i le
ia.
ctació de les
s amb valor
era que s’hau
versitat d’esp
iferencials de
ari d’Espais d’
nstal∙lacions d
re la biodiver
idus. En aque
es deriven de
spècies al∙lòct
sidus.
emplar per lim
els impactes a
ctar negativam
el mapa de l
ENPC) (Figura
d’espais d’inte
afia s’hi inclou
residus exist
s límits d’algu
c Natural de la
pai PEIN de la
ntral de les q
es taules iden
infraestructur
natural o pa
uran d’establir
ècies i d’hàbi
els trets geològ
’Interès Geol
de gestió de re
rsitat i la matr
est sentit, els
e la possible
tones en els
mitar i correg
associats a la
ment a la qua
localització de
a 24), el map
erès geològic (
u un mapa en
tents a Catal
un espai natur
a Zona Volcàn
a Serra Llarga‐
quals es troba
tificatives del
res de gestió
atrimonial del
r criteris i pres
tats, també c
gics del territo
ògic de Catal
esidus o ampl
riu territorial
abocadors só
destrucció d’
hàbitats adja
ir l’impacte d
contaminació
litat dels ecos
els espais qu
a de l’Invent
(Figura 26).
una escala m
unya respect
ral amb figura
ica de la Garr
‐Secans de la
a a menys de
tipus d’espai
de residus re
l territori, ha
scripcions en
cal tenir en co
ori. En aquest
unya. Cal ten
iar les existen
es concentra
ón els que ten
’hàbitats asso
acents a les i
e les infraestr
ó provocada
sistemes terre
e formen par
ari de zones
més detallada
te el SENPC.
a de protecció
otxa) i el dipò
Noguera). Aix
1.000 del pe
afectat tamb
especte els es
de ser un o
aquest sentit.
ompte la geo
ts sentit, els e
nir en compt
nts.
en les infrae
nen més impa
ociada a la co
instal∙lacions,
ructures per a
per situacion
estres i aquàti
rt del Sistema
humides de
que mostra l
S’han identif
ó. Es tracta de
òsit controlat d
xí mateix s’han
erímetre d’un
bé es poden c
spais naturals
objectiu amb
.
119
diversitat,
espais més
e aquests
structures
acte sobre
onstrucció
i l’efecte
a la gestió
s de mala
cs.
a d’espais
Catalunya
a ubicació
ficat dues
e la planta
de residus
n detectat
espai del
onsultar a
protegits,
biental del
Figura 24.
F
Sistema d’espa
Figura 25. Inventa
ais naturals pro
ari de zones hum
tegits de Catalu
mides de Cataluny
unya (2011)
ya
Tipus
Estany alpí
Mullera
Zona humida
120
5.6. Sò
5.6.1. S
El sòl con
més, el s
producció
genètica.
un recurs
Les activi
com a co
a conseq
les plante
pèrdua d
mateix p
òl i aigua
Sòl
nstitueix la ba
sòl proporcion
ó de biomas
En aquest se
s fràgil amb un
itats humanes
onseqüència d
üència de l’ex
es obtenen d
de nutrients d
per part d’act
ase dels ecosis
na recursos b
sa, filtratge,
ntit, el sòl és
na capacitat d
s poden tenir
de la seva imp
xtracció de re
de recursos, d
del mateix qu
tivitats indust
Figura 26
stemes terres
àsics per a aq
esmorteïmen
un recurs fràg
de regeneració
r impacte sob
permeabilitzac
cursos del ma
de manera qu
ue és necess
trials i come
6. Espais d’Interè
stres, i a sobre
questes activ
nt i transform
gil amb una ca
ó molt lenta.
re el sòl princ
ció, associada
ateix a través
ue quan es re
sari reintrodu
rcials i de la
Ma
Cat
Esp
Geò
ès Geològic
e seu s’hi des
itats i realitza
mació de sub
apacitat de re
cipalment a tr
al desenvolu
de les activita
ealitza una ex
ir. Com a co
a gestió de r
rca d'Espais d'In
tegoria
pai d'Interès Geo
òtop inclòs en ge
envolupen les
a funcions fon
bstàncies noc
generació. En
ravés de quat
pament urbà
ats extractives
xtracció d’aqu
nseqüència d
esidus. I, per
nterès Geològic
lògic
eozona
s activitats hu
namentals pe
cives, hàbitat
n aquest senti
tre vies, per u
i infraestruct
s i la producc
uestes es pro
de la contam
r últim, a ca
cs reduïts
121
umanes. A
r al medi:
i reserva
t, el sòl és
una banda
tural. Com
ió agrària:
dueix una
inació del
usa de la
contamin
conseqüe
5.6.1.1.
La matèr
plantes i
estabilitz
de retenc
En aques
de conse
contingut
d’assimila
En aques
en 60.00
cultivada
57 La presènCatalunya i
d’origen ag
nació per nitr
ent afectació a
La quantitat
ria orgànica p
i els organism
ació d’agrega
ció d’humitat
st sentit, l’apo
rvació o mitja
t. El sòl, a m
ació, pot esde
st context, a t
00 hectàrees
de Catalunya
ncia de composto
i alhora el princi
grari, procedent d
rats associad
associada sob
t de matèria o
resent al sòl
mes. Entre l
ats, l’adsorció
i la protecció
ortació de ma
ançant esmen
més esdevé un
evenir un emis
ravés del Map
del conjunt d
a) i d’aquestes
Figura 27. Distr
Font: Depar
os nitrogenats (es
ipal responsable
de les dejeccions r
a a l’aplicaci
bre el medi híd
orgànica dels s
és essencial p
es múltiples
de l’intercanv
del sòl contra
tèria orgànica
es orgàniques
n bon recepto
ssor de contam
pa de Sòls de
del territori,
s un 60% són t
ribució de les àre
rtament d’Agric
specialment nitra
del mal estat d
ramaderes i els fe
ó de dejecci
dric57.
sòls de Catalu
per a determ
funcions de
vi iònic i el su
a l’erosió.
a als sòls agrí
s, presenta av
or de residus
minants.
Catalunya es
de les quals
terres de rega
ees on s’ha realitz
cultura, Pesca,
ats) és el problem
de les seves mass
ertilitzants minera
ons ramader
unya
inar el seu co
la matèria
ubministrame
ícoles, ja sigu
vantatges agr
s orgànics, ma
s disposa d’inf
380.000 són
adiu.
zat el mapa de sò
Alimentació i M
ma de contaminac
ses d’aigua. El 8
als. Font: Agència
es i a la sob
omportament
orgànica, des
nt d’energia i
i mitjançant p
onòmics i per
algrat que si
formació relat
agrícoles (un
òls de Catalunya
Medi Natural
ció difusa més gre
87% del nitrogen
a Catalana de l’A
brefertilització
t i el creixeme
staquen la f
i nutrients, la
pràctiques d’a
rmet estabilit
es supera la
tiva a la quali
n 46% de la
a
eu a les aigües su
n que rep el med
Aigua.
122
ó, amb la
ent de les
ormació i
capacitat
agricultura
tzar el seu
capacitat
tat del sòl
superfície
ubterrànies a
di aquàtic és
Amb la in
i químiqu
vulgui do
dels seus
proceden
Catalunya
Tanmate
que exist
considera
futur la r
5.6.1.2.
Tot i la p
potencial
D’acord a
Catalunya
nformació disp
ues, i per tant
onar. En aques
s sòls, i com
nts de residus
a.
ix, tot i que no
teixen sòls a
a que un sòl e
ealització d’a
La contamin
poca superfíc
lment contam
amb els inven
a, l’any 2011
ponible per al
les necessitat
st sentit, per a
aquestes pod
s orgànics. Es
o es disposa d
Catalunya qu
es troba en un
portacions or
Figura 28.
nació del sòl a
cie destinada
minants del sò
ntaris d’empla
1 s’havien id
l sòls cartogra
ts de nutrient
a aquestes àr
drien ser cob
ssent necessa
d’informació s
ue tenen men
n estat de pre
rgàniques ext
Contingut de ma
Font: Minist
a Catalunya
a usos urban
l, podent la se
açaments pote
entificat 2.13
afiats, és poss
ts i matèria or
rees és possib
ertes, en bon
ari ampliar la
suficient a pet
nys d’un 1,7%
e‐desertificaci
ternes als mat
atèria orgànica e
teri de Medi Am
ns i acollida d
eva contamina
encialment co
34 emplaçam
ible determin
rgànica dels m
le determinar
na mesura, a
informació d
tita escala per
% de matèria
ió. Per evitar
teixos.
en el sòls de l’Est
mbient, 2005.
d’infraestruct
ació inutilitzar
ontaminats re
ments que po
ar les seves c
mateixos en fu
r les necessita
través de l’a
disponible a la
r al conjunt de
orgànica, llind
aquest risc re
at espanyol
ures, aqueste
r al sòl per a q
ealitzats per l’
dien present
característique
unció de l’ús q
ats de matèria
aportació de
a resta del te
el territori, ca
dar a partir d
esultarà neces
es activitats p
qualsevol tipu
’Agència de R
tar algun pot
123
es físiques
ue se’ls hi
a orgànica
productes
erritori de
al destacar
del qual es
ssari en el
poden ser
s d’ús.
Residus de
tencial de
contamin
desestim
emplaçam
i en men
conseqüè
5,8%).
Els conta
en un 22,
un 15,7%
En aques
sistemati
destacar
Per últim
Plana de
Muga, M
nació del sòl,
ar la contam
ments contam
nor mesura e
ència del drag
minats princi
,7%. Per la se
% dels contami
st context, to
tzar la inform
que existeix u
m, la contamin
Lleida, Conca
aresme, Vallè
havent‐se inv
inació, major
minats és majo
es tracta d’a
gat de ports,
Figura 29. Evo
pals i més sig
eva banda, alt
inants princip
ot i els esforç
mació sobre
una certa man
nació per nitra
a de Barberà,
ès Oriental, G
vestigat a fon
ritàriament, o
oritàriament i
ntics abocado
accidents de
olució del nombr
nificatius són
res contamina
als identificat
ços desenvolu
sòls contami
ncança d’infor
ats es localitz
Catalunya Ce
arraf, Camp d
ns i/o recuper
o bé es trobe
ndustrial (un
ors (un 11,9%
e transport, a
re d’emplaçamen
els olis mine
ants com pes
ts.
upats en els
nats a fi de
rmació sobre
a majoritària
entral, Osona,
de Tarragona
rat 1.069 (a la
en en procés
49,3% dels ca
%) abocamen
abocaments a
nts potencialmen
rals, en un 35
ticides, residu
darrers anys
millorar‐ne l
l’herència hist
ment a les pr
Baix Ter, La
i Serres de Pr
a resta d’emp
d’avaluació).
asos) i comerc
nts incontrola
accidentals i
nt contaminats
5,5% dels caso
us mixtes i PB
s, continua se
a seva gestió
tòrica de cont
rincipals zones
Selva, zona fl
rades‐Alt Fran
plaçaments, o
La tipologia
cial (un 26% d
ats (un 7,3%
altres casuíst
os i els metall
BC suposen, e
ent necessari
ó. Així mateix
taminació del
s de producci
uviodeltaica d
ncolí. En aque
124
o bé es va
d’aquests
dels casos)
) i com a
tiques (un
s pesants,
n conjunt,
obtenir i
x, s’ha de
sòl.
ió agrària:
del Fluvià‐
ests sentit,
tot i les m
aquesta c
Degut a l
del PREC
gestió de
dels resid
autoritza
prevenció
pot no es
transport
5.6.2. A
La gestió
de tracta
riscos mé
i els curso
en els se
sobre el m
la regula
urbanístic
No obsta
problemà
la contam
La Direct
masses d
districte d
que estab
Directiva
58 La juris
considerar
residus (ca
mesures dese
contaminació,
a consideraci
CAT20. Per ta
els sòls contam
dus estan con
ció i control
ó de la contam
star relaciona
t de substànci
Aigua
dels residus p
ament dels re
és importants
os d’aigua en
us sistemes d
medi, la ubica
ció dels usos
ca (article 6 d
ant, aquestes
àtiques com l
minació per ni
iva marc de l’
d’aigua i garan
de conca fluv
bleix la Direct
marc en un 6
prudència del
r com a residu
as Van de Walle
envolupades p
, resulta nece
ó dels sòls co
nt, les actuac
minats. A nive
ntemplades co
ha de tenir
minació dels s
ada directame
ies potencialm
pot tenir impa
esidus com pe
es dóna en e
cas d’ubicar‐s
de contenció
ació de les pla
s admissibles
del Reglament
instal∙lacions
a sobreexplot
trats que tene
’aigua estable
ntir la seva qu
ial de Catalun
tiva marc de l’
67% de les ma
Tribunal europ
us i, en conseq
e, assumpte C‐1
pels diferents
ssària l’adopc
ontaminats co
cions previste
ell de PINFREC
om a activitat
r especial cur
sòls va més en
ent amb els m
ment contamin
actes sobre el
er la contami
ls dipòsits con
se sobre zone
i tractament
ntes de tracta
segons la no
t de la llei d’u
s no represen
tació, els apro
en una preval
eix objectius o
ualitat i funcio
nya reconeix u
’aigua. No obs
sses del distri
peu considera q
üència els hi s
1/103, de 7 de s
s organismes
ció d’actuacio
om a residu58,
es en el Prog
CAT20, cal ten
ts potencialm
ra en la pre
nllà de la gest
mateixos (agri
nants, etcèter
medi aquàtic
nació del me
ntrolats, on e
es morfològica
de lixiviats. A
ament de resi
ormativa hidr
urbanisme; di
nten el princ
ofitaments hi
ença superior
orientats a lim
onalitat ecolò
una gran dificu
stant això, s’e
icte de conca
que, com a mín
són d’aplicació
setembre de 20
de la Genera
ns addicionals
aquest aspec
grama estaran
nir en compte
ent contamin
venció d’aqu
tió dels residu
cultura, emm
ra).
c, tant a nivell
di aquàtic en
ls lixiviats pod
ament i geològ
Així mateix, p
dus i els dipòs
ràulica (Regla
irectiva de pr
ipal risc per
droelèctrics, l
r.
mitar l’impacte
ògica. A nivell
ultat per a l’a
espera compli
fluvial de Cat
nim a efectes d
els fonaments
004).
alitat de Catal
s.
cte forma par
n dirigides a l
que les insta
ants del sòl,
esta contam
s, ja que l’orig
magatzematge
de consum d
n situacions d
den arribar a c
gicament no a
er a prevenir
sits controlats
ment del dom
evenció front
a les masses
la contaminac
e de les activit
de planificac
ssoliment del
r amb els obj
alunya. En aq
de gestió, els s
que inspiren
lunya per tal
rt de l’àmbit d
la prevenció
al∙lacions de tr
de manera q
inació. No o
gen de la con
e de matèries
d’aigua en els
e mala gestió
contaminar e
aptes o per de
els possibles
s ha de tenir e
mini públic h
t els riscos d’i
s d’aigua, ja
ció d’origen in
tats humanes
ció, el Pla de
s objectius co
jectius ambien
quest sentit, e
sòls contaminat
la prevenció i
125
de reduir
d’aplicació
i correcta
ractament
ue la seva
bstant, la
taminació
primeres,
processos
ó. Un dels
ls aqüífers
eficiències
s impactes
en compte
hidràulic) i
nundació.
que hi ha
ndustria o
s sobre les
gestió del
omunitaris
ntals de la
n el Pla es
ts s’han de
gestió dels
preveu d
pot consu
següents,
5.6.2.1.
De les 39
nitrats en
una gran
sulfats o
responsa
industria
emanar pròrr
ultar l’estat a
, obtinguts de
Taul
Taula 31. Grau d
Aigües subt
9 masses d’ai
n l’aigua subt
activitat agrí
l’amoni. El
bles del mal
litzades). Les
FONT:
FONT:
rogues per al
ctual així com
e la revisió del
la 30. Estat gen
de compliment d
errànies
gua definides
errània és la
ícola). Altres p
percloroetilè
l estat de m
masses d’aig
IMPRESS 20
IMPRESS 20
compliment d
m les expectat
l document IM
neral de les mas
dels objectius del
s al DCFC, n’h
principal cau
paràmetres ta
i el tricloro
masses situad
gua que assole
013, Agència C
013, Agència C
dels objectius
tives de comp
MPRESS elabo
sses d’aigua de
l Pla de gestió de
hi ha 24 que
sa d’aquest m
ambé hi cont
oetilè, produc
es al Vallès,
eixen objectiu
Catalana de l’A
Catalana de l’A
s de la Directi
pliment dels o
orat per l’Agèn
e les conques int
el districte de con
presenten un
mal estat (sob
ribueixen en
ctes que prov
Barcelonès
us de bon est
Aigua
Aigua
va en un 33%
objectius de la
ncia Catalana d
ternes de Catal
nca fluvial de Cata
mal estat ge
bretot en zone
menor mesur
venen de l’a
i Camp de T
tat químic só
% dels espais f
a planificació
de l’Aigua.
lunya
talunya (PGDCFC
eneral. La pre
es on s’hi des
ra, com són e
activitat indus
Tarragona (zo
ón les que se
126
fluvials. Es
als gràfics
C)
esència de
senvolupa
els clorurs,
strial, són
ones més
situen en
zones de
l’estat ge
Cal tenir
subterràn
contenció
Per altra
sobre els
com a fo
d’impacte
de la pres
capçalera i,
eneral de les m
Figura 30. E
en compte q
nies. No obs
ó i tractament
banda, els sò
s aqüífers. L’A
ont de press
es i pressions
ssió dels sòls c
Figura
FO
per tant, tene
masses d’aigua
Estat general de
que els dipòs
tant, la ubic
t dels lixiviats
òls contamina
Agència Catala
sió sobre les
(IMPRESS) ex
contaminats s
31. Pressió dels s
NT: IMPRESS
FONT: IM
en una pressi
a subterrànies
les masses d’aig
sits de residus
ació dels ma
redueixen co
ats o els episo
ana de l’Aigua
masses d’ai
xigit per la Di
sobre les mass
sòls contaminats
S 2013, Agènc
MPRESS 201
ió antròpica m
s de les conqu
gua subterrànies
s poden teni
ateixos sobre
onsiderableme
odis de conta
a identifica els
igua d’acord
rectiva marc
ses d’aigua su
s sobre els aqüífe
cia Catalana d
3, Agència Ca
més baixa qu
ues internes d
s de les conques i
r un impacte
e terrenys de
ent aquest im
minació del s
s sòls contam
amb el doc
de l’aigua. El
ubterrànies.
ers de les conque
de l’Aigua
atalana de l’Ai
e la resta. A c
e Catalunya.
internes de Catal
rellevant sob
e baixa perm
pacte.
òl poden ten
minats i els ep
ument de re
següent map
es internes de Ca
gua
continuació e
lunya(2012)
bre les masse
meabilitat i la
ir un impacte
isodis de con
ecopilació d’i
pa mostra la lo
atalunya
127
es mostra
es d’aigua
a correcta
e rellevant
taminació
nformació
ocalització
5.6.2.2.
Pel que fa
no ha as
d’incomp
ecològics
Per a l’an
un 30% m
a les zon
meitat só
elements
El baix Ll
trams de
5.7. Po
Els efecte
instal∙laci
poblacion
efectes so
s’han com
de partíc
nivell eu
problemà
Aigües supe
a a la qualitat
solit els objec
pliment dels o
de qualitat de
ny 2012, un 5
mostren signe
es amb més
ón prop de co
s i de manera
obregat, l’Ano
rius amb sign
oblació i sa
es de la gest
ions i el trans
ns properes re
obre la salut p
mentat a l’apa
cules PM2,5 –
ropeu en no
àtiques relacio
FONT: IMPR
erficials
t de les aigües
ctius de quali
objectius esta
e les aigües qu
7% dels rius d
s evidents de
pressions d’o
omplir els obje
lleu, o bé l’est
oia, la Gavarr
nes evidents d
lut humana
tió de residus
sport associat
elacionades a
provenen de
artat correspo
–de les quals
ou mesos pe
onades amb la
RESS 2013, A
s superficials,
itat de les aig
ablerts per la
ue s’han de co
dels quals es t
mal estat. Le
origen antròpi
ectius, donat
tat químic s’in
esa, el Besòs,
de mal estat.
Figura 32. E
a
s sobre la po
ts. Les instal∙l
amb l’emissió
les emissions
onent a l’atmo
el transport
r càpita. Add
a contaminac
gència Catala
un nombre si
gües superfici
a Directiva, q
omplir per a l’a
tenen dades o
es masses d’ai
ic. Entre les m
que, o bé el s
ncompleix am
, el Foix, el Fr
Estat general del
oblació i la sa
lacions de ges
accidental de
de substàncie
osfera. Així, la
per carretera
dicionalment,
ió acústica i la
ana de l’Aigua
gnificatiu dels
ials per a l’an
ue estableix
any 2015.
obtenen un b
igua que no a
masses d’aigu
seu estat ecol
mb valors prop
rancolí i algun
ls rius (2012)
alut humana
stió de residu
e males olors
es contamina
a pèrdua d’esp
a n’és un dels
el transport
a saturació de
s trams dels ri
ny 2009, la q
una sèrie de
bon estat o pr
ssoleixen el b
a que incomp
lògic tan sols
ers al llindar d
ns afluents de
vénen donat
us poden ocas
i sorolls. En r
nts. Bona par
perança de vid
s principals em
t de residus
l trànsit.
ius de Catalun
ual cosa alert
e paràmetres
roper a bo, m
bon estat es co
pleixen el bon
incompleix p
de qualitat.
el Ter i de la M
ts per l’activit
sionar molèst
relació al tran
rt d’aquests im
da atribuïda a
missors‐ s’ha
pot portar a
128
nya encara
ta del risc
químics i
entre que
oncentren
n estat, la
er un dels
Muga, són
tat de les
ties en les
nsport, els
mpactes ja
a l’emissió
estimat a
associades
Així, cada
sobre la s
dels resid
Etap
Recollid
Selecció
Compos
Digestió
Tractamvolumin
Incinera
Abocadoperilloso
Abocadoperilloso
Font: Ela
a etapa en la
salut de la pob
dus a Cataluny
T
pa de gestió
a i transport
ó d’envasos
statge
ó anaeròbia
ment de nosos
ació
or de residus noos
or de residus os
aboració pròpia a
gestió dels re
blació. A la ta
ya, des de la s
Taula 32. Contam
Diòxid de(NOx), co
Diòxid de
Diòxid de
Diòxid de(HF), cloamoni (N
Diòxid de
Diòxid de(NOx), marsènic,
o Diòxid de
Lixiviats.
a partir de dades
esidus té asso
ula següent s
eva recollida
minants emesos e
Conta
e carboni (CO2)ompostos orgàn
e carboni (CO2)
e carboni (CO2)
e carboni (CO2)rur d’hidrogen NH4)
e carboni (CO2)
e carboni (CO2)aterial particulcadmi, mercuri
e carboni (CO2)
de l’Institut Naci
Agents
ociades unes e
’indiquen els
fins el tractam
en cada etapa de
aminants amb
), monòxid de cnics volàtils (CO
)
), compostos or
), diòxid de sofr(HCl), compost
)
), monòxid de cat (PM), cendrei, níquel, clor i d
) i lixiviats.
ional d’Higiene i S
Químics a Españ
emissions de
contaminants
ment d’elimin
e la gestió dels re
b efecte sobre
carboni (CO), diOV), material pa
rgànics volàtils
re (SO2), òxids dtos orgànics vol
carboni (CO), dies, carboni orgàderivats, crom,
Seguretat Labora
ña (2009)
contaminants
s emesos per
ació.
esidus a Cataluny
e la salut hum
òxid de sofre (Sarticulat (PM), a
(COV), amoníac
de nitrogen (NOàtils (COV), ma
òxid de sofre (Sànic total (TOC)coure, mangan
al, i els Límits d’Ex
s que poden
cada etapa d
ya.
mana
SO2), òxids de namoníac (NH3)
c (NH3)
Ox), fluorur d’hiaterial particula
SO2), òxids de n), dioxines i furnès, vanadi, ant
xposició Professio
129
repercutir
e la gestió
nitrogen
drogen at (PM),
nitrogen ans, timoni.
onal per a
En aques
contamin
efectes e
actualme
Conta
Diòxid de(CO2)
Monòxidcarboni (
Diòxid de(SO2)
Òxids de(NOx)
Material particula
Dioxines
Compostorgànics (COV)
st context, la
nants generat
es donen únic
ent utilitzades
Taula 33
minant
e carboni Lapm
d de (CO)
Atvaen
e sofre Pdc
e nitrogen Apah
at (PM)
Enfl’uqs
i furans Aqim
tos volàtils
Lcmt
taula següen
s en els proce
cament a elev
s i als sisteme
3. Efectes tòxics
La inhalació d’eaugment de la ppèrdua del conemetabolisme.
A través de l’abransport d'oxigvertigen, mal deal CO són aquelembarassades tnegatius sobre e
Provoca acidificd’emissió pot gecròniques, edem
A exposicions cupot originar edeanimal mostra qhumana.
En general, les pnombrosos efecfuncionament p’augment de laultrafines podenque per les sevesang.
Aquestes substàquímicament mmmunotoxicita
L'exposició a llacentral. L'exposmareig, trastornrastorns de la m
nt es descriu
essos de gesti
vades concen
es de control e
dels contaminan
levades concenpressió sanguíneixement. En ex
sorció del gas vgen a la sang. Lae cap, nàusees, les amb probletambé són un gel fetus.
ació de les aigüenerar irritaciomes pulmonars
urtes, les substema pulmonar ique aquesta su
partícules es poctes negatius depulmonar. En elfreqüència carn comportar rises dimensions e
àncies, extremamolt estables i bat, teratogènia,
rg termini als Cició a curt termns visuals, fatigamemòria. El be
els impactes
ó de residus.
ntracions, que
establerts.
nts presents en la
Efectes t
ntracions de COnia. En exposicioxposicions perl
via respiratòria,a intoxicació pe debilitat i pèrdemes respiratorgrup de risc, i el
ües i la seva inhns sobre ulls i e o, fins i tot, pa
àncies són corri afectar el sistebstància possib
oden acumular e salut, com aul cas de les PM2
rdíaca i més riscscos de morir pels pulmons de
adament tòxiquioacumulables.disrupció endo
COV pot causar mini pot causar a, pèrdua de conzè està consid
principals as
Tanmateix, s’
e no s’arriben
a gestió de residu
òxics detecta
O2 pot provocarons de curta dulongades o repe
, el CO produeixer inhalació de Cdua del coneixeris, d’anèmia o cevades exposic
halació per les pel tracte respirarades respiratò
rosives per a la ema immunolòblement causi e
en el sistema rugment en mala
2,5 també s’assocos de patir aríter malaltia isquixen passar mé
ues pels animal. Presenten toxocrina i carcinòg
lesions del fetgirritació dels uloordinació, reacderat carcinoge
sociats a les
’ha de destac
n a assolir gr
us sobre la salut
ts
vertigen, mal dració, pot origietides, la subst
x una disminucCO pot produir ement. Les perscardiovascularscions també pod
persones que viatori, o pot arribòries.
pell i el tracte rgic. A dia d’avuefectes tòxics en
espiratori i estaalties respiratòrocien a problemtmies. En el casuèmica del cor os fàcilment aqu
s i éssers humaicitat dèrmica, gena.
ge, els ronyons ls i les vies respccions al∙lèrgiqun.
diferents tipo
car que molts
ràcies a les te
humana
de cap, taquicàinar hiperventiltància pot afect
ció de la capacitr confusió mentsones més vulnes. Les dones den comportar
iuen prop de fobar a generar b
respiratori. La iui l'experimentn la reproducci
an associades aries i disminuciómes coronaris cos de les partículo per arítmia leuestes partícule
ans, són comporeproductiva,
i el sistema nepiratòries, mal dues de la pell, n
130
ologies de
dels seus
ecnologies
rdies i ació i tar al
tat de tal, erables
r efectes
onts bronquitis
nhalació ació ó
amb ó del om es etal, ja es a la
ostos
rviós de cap, nàusea i
Conta
Metalls p
En aques
l’avaluaci
les neces
les millor
pública i
minant
pesants
Ebl’mspp
st context, és
ió de les alter
ssitats de tran
rs tecnologies
pels diferents
Els metalls pesabiomagnificació’arsènic o el níqmetilmercuri o esistema respiratpenetrar les meplom i el mercu
Font: dades de
necessari ten
rnatives. Així
nsport, així co
s disponibles
s vectors amb
ants com l’arsènó. Molts d’aquequel) i molt proel plom orgànictori (arsènic, caembranes dels éri també poden
e l’Institut Nacion
nir en compte
mateix, cal p
om una actua
amb l’object
bientals.
Efectes t
nic, mercuri, plosts compostos obablement de c). Cada metalladmi, níquel), réssers vius, cren causar proble
nal d’Higiene i Seg
e aquest aspe
prioritzar aque
alització de le
tiu de fer me
òxics detecta
om o cadmi pres’ha demostratla resta en un fl pesant presenrenal i als ossosant problemes emes en la repr
guretat Laboral a
ecte en la def
elles alternat
es opcions de
nys impactan
ts
esenten bioacut que són carcinfutur serà demnta una toxicitats(cadmi). El meal sistema nervoducció human
a España (2009)
inició dels ob
ives que perm
e tractament
nt la gestió de
mulació i nògens en hummostrat el seu rist diferent, afecercuri té capacitviós i immunolna.
bjectius ambie
meten una re
segons els av
els residus pe
131
ans (com sc (el tant al tat de ògic. El
entals i en
educció de
vanços en
er la salut
6. DEF
El presen
PINFRECA
objectius
El tractam
protecció
de recurs
seva gene
Així, es fa
amb el m
de genera
residus ti
En aques
dividit en
rellevants
específics
6.1. O
Com a o
polítique
FINICIÓ DEL
nt capítol rec
AT20. Aquests
s en matèria d
ment que es
ó de l’entorn.
sos nous i, pe
eració.
a imprescindib
medi ambient,
ació de residu
nguin el meno
st context, els
ntre aquells qu
s. Així matei
s desenvolupe
bjectius ge
bjectius de c
s sostenibles
LS OBJECTIU
cull els objec
s objectius em
e medi ambie
fa dels residu
D’una banda
r l’altra la sev
ble seguir imp
un consum m
us i de la seva
or impacte po
s objectius am
ue es conside
x, s’ha difer
en i donen con
nerals prior
aràcter priori
en matèria de
US AMBIEN
ctius de prote
manen de la d
ent fixats tant
us és un elem
el seu aprofit
va gestió corr
pulsant polítiq
més responsab
toxicitat. Alh
ossible sobre e
mbientals que
ren de caràct
enciat entre
ncreció als ge
ritaris
itari s’han co
e residus, ene
NTALS RELLE
ecció ambien
diagnosi de l’e
a escala inter
ment clau per
tament pot d
ecta pot elim
ques encamina
ble i, com a re
hora que esde
el medi.
s’han recollit
er prioritari i
objectius ge
enerals.
onsiderat, en
ergia, canvi clim
EVANTS
ntal que han
estat del med
rnacional com
obtenir un d
isminuir la pre
inar o dismin
ades a aconse
esultat de les
evé necessari q
t per al desen
aquells que, t
enerals i obje
aquells relaci
màtic i qualita
d’inspirar el
i ambient en
m europea, est
esenvolupam
essió sobre la
uir l’impacte
eguir una prod
anteriors, un
que les infrae
volupament d
tot i la seva im
ectius específ
ionats amb e
at de l’aire.
desenvolupa
el territori ca
tatal i catalan
ent compatib
a necessitat d’
ambiental as
ducció més re
na reducció de
estructures de
del PINFRECA
mportància, no
fics, entenen
el desenvolup
133
ament del
atalà i dels
a.
ble amb la
’utilització
sociat a la
spectuosa
e les taxes
e gestió de
AT20 s’han
o són tant
t que els
ament de
Residus: Gestiona
Energia: Reduir el gestió de
Canvi Clim
Aire i canContribuiatmosfèrclimàtic i comprom
Ta
Objectius g
r sosteniblem
consum enerels residus
màtic
nvi climàtic: ir a la millora rica, a la lluita a l’assolimen
misos de Kyoto
ula 34. Objectiu
generals
ment els residu
rgètic associat
de la qualitat contra el cant dels o.
us generals prio
us.
•
•
•
•
•
•
•
t a la
•
•
•
•
vi
•
•
oritaris de prote
Reduir la dis
Garantir el trla fracció Res
Afavorir la re
Afavorir, en avalorització (
Promoure l’úmaterials rec
Promoure l’a(MTD).
Determinar igestió de resd’instal∙lacio
Optimitzar ede residus
Utilitzar enede residus.
Prioritzar la vfinalistes
Contribuir a hivernacle, i gestió adequ
Minimitzar legasos respon
Optimitzar eemissions desuficiència e
ecció ambienta
Objectiu
posició de res
ractament presta
eutilització i la
aquest ordre,(inclosa l’ener
ús eficient delciclats i sosten
aplicació de le
i actuar sobresidus per tal dons per a la ge
l consum ene
rgies renovab
valorització en
la mitigació da l’adaptació uada dels resid
es emissions dnsables del ca
l transport dee CO2, afavorinn la planificac
l del PINFRECAT
us específics
sidus
evi a la dispos
a preparació p
el reciclatge rgètica).
s materials i innibles.
es millors tècn
els dèficits tee garantir el nstió sostenibl
rgètic a les pla
les i més nete
nergètica enfr
e les emissiondels seus impdus.
de contaminannvi climàtic.
e residus per dnt els criteris dció del territor
T20
sició de la tota
per a la reutilit
i les altres for
ncrementar l’
niques disponi
erritorials en mnombre suficie dels residus
antes de tract
es en el tracta
ront tractame
ns de gasos d’pactes a travé
nts atmosfèri
disminuir les de proximitatri
134
alitat de
tzació
rmes de
’ús de
ibles
matèria ent s
tament
ament
ents
efecte s de la
cs i de
t i
6.2. Al
Com a alt
en matèr
BiodiversGarantir biodiverscom a elela matriu agroecos
Sòl i aiguGarantir dels resid
Població qualitat d
ltres object
tres objectius
ria de biodiver
Objectius g
sitat i matriu tla conservaciósitat i del mosaement clau de territorial i eistemes de Ca
a: la mínima predus sobre aqu
i salut humande vida de la p
tius general
s s’han consid
rsitat i matriu
Taula 35. A
generals
territorial: ó de la aic agroforestel mantenimel paisatge en eatalunya.
essió de la gesests vectors.
na: Augmentapoblació
ls
erat, aquells
territorial, sò
Altres objectius
tal nt de els
•
•
•
stió
•
•
ar la
•
•
•
relacionats am
òl i aigua, i pob
de protecció am
Garantir la mbiodiversitat
Garantir queles zones delinundables e
Procurar queprotegits (Xad’interès esp
Prevenir la cdegradats.
Prevenir la csubterrànies
Contribuir allímits d’emis
Minimitzar lede tractamen
Garantir la q
mb el desenv
blació i salut h
mbiental del PI
Objectiu
mínima afectact i matriu terri
e es compleixels espais fluviaestablertes al
e la ubicació darxa Natura 20pecial.
ontaminació d
ontaminació ds.
compliment ssió permesos
es molèsties ant de residus
ualitat i trans
olupament de
humana.
NFRECAT20
us específics
ció de les insttorial.
en les restriccials que estan Reglament de
d’infraestructu000, PEIN, etc
del sòl i regen
de les aigües s
de la normativ.
a la població p(trànsit, olors
parència de la
e polítiques so
tal∙lacions sob
ions urbanístiincloses en lee la Llei d’Urba
ures no afecti c.) o d’altres
nerar els sòls
superficials i
va en relació
per les instal∙las, etc.)
a informació.
135
ostenibles
bre la
ques a es zones anisme.
espais
als
acions
7. DES
La gestió
i amb la
instal∙laci
En aques
estat ide
complir l
excepte e
desenvol
compte e
En el mar
•
•
•
d
El Docum
es replan
recursos
no realitz
aniria en
SCRIPCIÓ I A
de residus és
Llei regulad
ions de tracta
t context, la v
ntificar els d
es diferents
en aquells cas
upar, ni les te
en les diferent
rc d’elaboraci
Una alternati
PTSIRM 2007‐
L’alternativa 1
L’alternativa
dèficits i les c
limitacions so
ment de Refer
ntegés l’object
a la recollida
zació d’una no
detriment de
AVALUACIÓ
s una competè
ora dels resi
ament i dispos
voluntat de l’A
èficits en ma
instal∙lacions
sos on hi ha in
ecnologies co
ts alternatives
ó del PINFREC
va 0, relativa
‐2012, però a
1 o alternativa
2: de caracte
condicions pe
obre la localitz
ència emès p
tiu de genera
selectiva en o
ova planificaci
e l’establert a
Ó D’ALTERN
ència pròpia d
dus de Catal
sició dels resid
Agència de Re
atèria de trac
de tractamen
niciatives ja e
ncretes que s
s programàtiq
CAT20, s’han c
a la no reali
mb grans dific
a PINFRECAT2
erístiques simi
er a la implan
zació de les ins
er l’òrgan am
litzar el pretr
origen. Aques
ió) no s’ha tin
la normativa (
NATIVES
dels ens locals
lunya; mentre
dus recauen e
esidus de Cata
ctament existe
nt, sense a e
n marxa, quin
s’haurien d’in
ques avaluade
contemplat tr
ització de nov
cultats per al
20, que recull
ilar a l’alterna
tació o ampli
stal∙lacions.
mbiental, dem
ractament a t
st aspecte tot
ngut en compt
(vegeu quadr
s d’acord amb
e que les co
en la Generalit
alunya a l’hora
ents, i unes c
entrar a defin
na hauria de s
cloure a les m
es.
res alternative
va planificació
seu desenvolu
l’opció de Pro
ativa PINFREC
iació de nove
anava que en
ot el territori
i que es dóna
te en les altres
e següent).
b la Llei de Rè
mpetències e
tat de Catalun
a de realitzar
condicions bà
ir més enllà
ser la capacita
mateixes. Aspe
es possibles de
ó i, per tant,
upament.
ograma finalm
CAT20 a nivel
s infraestruct
el procés d’a
en favor d’u
a en l’alternat
s dues alterna
ègim Local de
en planificac
nya.
aquesta plan
àsiques que h
d’aquestes co
at de les insta
ecte que s’ha
e planificació:
ampliar la vig
ment escollida
ll de determin
tures, però am
avaluació d’al
na major des
tiva zero (la re
atives avaluad
137
Catalunya
ció de les
ificació ha
hauran de
ondicions,
l∙lacions a
tingut en
:
gència del
.
nació dels
mb menys
ternatives
tinació de
elativa a la
des, ja que
Així, en le
poden re
motius d
selectiva
represent
municipa
•
i
•
d
• A
o
v
•
j
El trac
D’acor
l’elimin
Legisl
els re
precep
(98/20
Aques
perme
•
•
•
es dues altern
ebre residus m
e cicle de vid
i on la pres
ten que en l
als següents:
Rebuig de pla
incorpori qua
Bioestabilitza
d’acord amb l
Altres rebuigs
o digestió an
voluminosos,
Residus proc
justifiqui un e
ctament prev
rd amb l’art
nació de re
latiu 1/2009,
esidus accep
pte queda re
008/CE) mitja
st tractamen
etin com a m
Reduir el
depositats
Extreure m
tractats p
econòmica
Extreure
estabilitza
natives addicio
municipals si a
da no tingui s
ència de mat
les alternativ
antes de tract
ntitats superi
t provinent d
les prescripcio
s de processos
naeròbia) de
etc.
edents de re
elevat índex d
vi dels resid
ticle 6 del R
esidus mitjan
de 21 de jul
ptats als di
eforçat amb l
ançant la Lle
t, en el cas
mínim:
pes, el vol
s en dipòsit c
materials va
prèviament la
a.
dels residu
ats biològicam
onals a l’altern
quests no han
entit aquest
tèria orgànica
es avaluades
tament de la
or al 15% en p
del tractamen
ons tècniques
s de tractame
FORM, plant
ecollida direc
de recollida s
dus destinat
Reial Decret
nçant depos
liol, pel qual s
ipòsits contr
l’aprovació d
ei 22/2011, de
dels residus
lum i la hu
controlat.
loritzables (
a seva dep
us els mate
ment.
nativa 0 avalu
n estat tracta
tractament, é
a en la fracc
s els dipòsits
fracció Resta
pes de matèri
nt de la fracci
s de les plante
ent procedent
tes de triatg
cta, considera
selectiva dels
ts a disposi
t 1481/2001
sició en dipò
s’aprova el T
rolats han d
de la transpo
de 28 de julio
s municipals,
umitat dels r
(vidre, paper
posició, sem
erials biode
uades, es cont
ts prèviament
és a dir, en llo
ió resta sigui
controlats ú
a dels residus
ia orgànica am
ó Resta, sem
es de tractame
ts de plantes d
e d’envasos,
ant tractamen
residus muni
ició segons
, de 27 de
òsit controla
Text refós de
d’haver esta
osició de la D
l, de residus
consisteix e
residus (reb
r-cartró, meta
mpre en coh
egradables p
templa que els
t. Excepte en
ocs amb elev
i molt reduïd
nicament pod
s municipals,
mb alta biodeg
pre que sigui
ent.
de tractament
plantes de t
nt previ en o
cipals (per so
la normativ
desembre,
at, i de l’art
e la Llei regu
at tractats p
Directiva Mar
i sòls contam
en el conjun
uigs) que p
alls, plàstics
herència am
per tal que
s dipòsits con
aquells casos
vats nivells de
da. Aquestes
dran rebre e
sempre que a
gradabilitat.
i suficientme
t biològic (com
tractament d
origen sempr
obre del 75%
va
pel que es
ticle 16 del
uladora dels r
prèviament.
rc sobre els
minats.
nt de process
posteriormen
s, etc.) dels
mb la seva
e aquests e
138
ntrolats no
s, que per
e recollida
premisses
els residus
aquest no
nt estable
mpostatge
de residus
re que es
) i que no
s regula
Decret
residus,
Aquest
residus
sos que
t seran
residus
activitat
estiguin
Per una a
la necess
FORM co
en cap d
valoració
En aques
de les in
compost
producció
Per a la r
tractame
d’infraest
d’escala.
L’apartat
impacte s
7.1. De
A continu
7.1.1. A
Aquesta
d’Infraest
disponibi
podria as
requereixen p
biodegradabi
altra banda el
sitat de valora
om a solució d
e les dos alte
de la mateixa
st sentit, tant
stal∙lacions d
d’alta qualita
ó, , incloent e
esta de casos
ents en plant
tructures am
següent es d
sobre els vect
escripció de
uació es prese
Alternativa 0
alternativa
tructures de r
litat pressupo
ssegurar la im
processos de
litat donat qu
Document de
ar el fet d’im
de tractament
ernatives de
a de forma pr
l’alternativa P
d’àmbit local
at i l’existènc
l conjunt de c
s, en el desple
tes d’àmbit
b la finalitat
edica a la des
tors relacionat
e les altern
enten les difer
es basa en
residus munic
ostària i d’acc
plantació arre
tractament
e la seva prop
e Referència e
pulsar la plan
per a les zon
Programa ava
èvia.
PINFRECAT20
per al tractam
cia de capacit
criteris que jus
egament de no
supracomarca
d’afectar el
cripció i a l’av
ts amb els obj
atives
rents alternati
el mantenim
cipals 2007‐20
cés al finança
eu del territor
previ addicio
porció no sup
emès pel Dep
nificació de p
nes no metrop
aluades ( apa
com l’alterna
ment de la F
tat per al co
stifiquen aque
oves infraestr
al així com,
mínim nomb
valuació de les
jectius i criter
ives estudiade
ment de la
012 (PTSIRM
ment, el fet d
ri de les capac
onals per extr
era el 15% en
partament de
petites plante
politanes. Aqu
art de l’altern
ativa 2, preve
FORM en sup
nsum d’aque
est model d’in
ructures, es co
en la mesu
bre d’espais
s diferents alt
ris ambientals
es.
planificació
2007‐2012). T
de necessitar
citats de tracta
reure la matè
pes.
Territori i Sos
s d’àmbit loc
uesta opció no
nativa 0), atès
uen possibilit
òsits relacion
st en les pro
nstal.lació de t
onsidera més
ra del possi
i permetre m
ternatives pro
definits en el
prèvia: el Pl
Tanmateix, at
majors reque
ament de la fr
èria orgànica
stenibilitat tam
cal de tractam
o ha estat con
s que se n’ha
tar el desenvo
nats amb l’ob
oximitats del
tractament.
adient l’agru
ble, una con
millorar les e
oposades en b
l capítol 6 d’aq
la Territorial
tesos els prob
eriments d’in
racció Resta.
139
amb alta
mbé recull
ment de la
ntemplada
a va fet la
olupament
btenció de
centre de
pació dels
ncentració
economies
base al seu
quest ISA.
Sectorial
blemes de
versió, no
Així mate
a l’existè
atès que
de gestió
F
eix, el manten
ncia de zones
l’anterior Pla
ó al que pertan
Figura 33. Mapa
niment del mo
s sense infrae
a no permetia
nyés el munic
Figur
a de cobertura de
odel infraestru
structura de g
el tractamen
ipi, aspecte qu
ra 34. Àmbits de
e les instal∙lacion
uctural del PT
gestió, existis
nt dels residus
ue impediria l
gestió previstos
ns de tractament
TSIRM 2007‐2
ssin d’altres am
s en infraestr
l’aprofitamen
al PTSIRM 2007
de la resta actua
012, portaria
mb capacitat
uctures de ge
t de la capacit
7‐2012
al
a que, addic
sobrant infra
estió de fora d
tat sobrant.
140
ionalment
utilitzada,
de l’àmbit
7.1.2. A
Aquesta a
al capítol
de les in
següents
Dist
La princip
noves inf
que, add
avaluació
l’adequac
recollir e
PINFRECA
dèficits d
existents,
localitzac
d’ubicacio
avaluació
Alternativa P
alternativa co
2 del present
nstal∙lacions d
criteris:
Taula 36. Crit
Accessib
tàncies respec
urban
Geomorfo
Qualificació
Zones degr
pal diferència
fraestructures
dicionalment a
ó de caràcter
ció de la ubic
en un docum
AT20 d’acord
de capacitat
, capacitat de
ció que hi són
ons per a le
ó serà necessa
INFRECAT20
orrespon a l’op
t document. D
de gestió de
teris que hauran
ilitat
cte els nuclis
ns
ologia
ó del sòl
radades
respecte a l’a
s per a les qu
als criteris a
multicriterial
cació de l’op
ment justificat
amb els crite
de gestió de
e deposició re
establerts. Aq
s infraestruct
ari tenir en co
pció programà
De la mateixa
residus que e
n de seguir els c
Els plans correspone
Distàncies garanteixinexistents i
Característinstal∙lació
Qualificacióanàlegs, i/aquest daramb els vaprotecció pclassificació
Els nous prioritària quan es co
alternativa 2 d
e el Pla no de
aplicar en l’e
què, com a
ció escollida
tiu, en base
ris generals p
e l’àmbit corr
eal per sota d
questa avalua
tures de trac
mpte els crite
àtica finalmen
manera que
es desenvolu
corresponents
especials quents prevision
respecte de nn la compatibl’entorn.
tiques geomo que es vol de
ó del sòl com/o classificaciórrer cas, la nolors naturals per part del pó com a sòl no
dipòsits conten zones degmpleixin els r
descrita a l’ap
efineixi la loc
elaboració de
mínim, inclog
als criteris d
el qual l’AR
per al desenvo
responent, im
de la capacita
ació s’haurà d
ctament de l’
eris prioritzac
nt escollida, e
es requereix e
pin sota l’Alt
Plans especials
ue es formuns sobre vialita
nuclis urbans iilitat de la nov
rfològiques desenvolupar.
m a sistemes ó del mateix ova infraestrui paisatgístics planejament go urbanitzable
trolats han gradades per requeriments
artat següent
alització conc
el correspone
gui tres ubica
de localització
RC determina
olupament de
mpossibilitat
at de deposic
e fer amb car
’àmbit del PI
ió de localitza
els continguts
en l’Alternativ
ternativa PINF
a l’Alternativa
ulin hauran at i sobre la se
d’altres activva infraestruc
els terrenys a
de serveis tcom a sòl nouctura no potque, si escaugeneral que he.
de ser implaactivitats exttècnics de l’ac
, rau en els cr
creta. Així, el
nt Pla Especi
cions possible
ó (detallats a
rà l’adequaci
noves infraes
d’ampliació d
ió mínima) i
àcter previ en
INFRECAT20.
ació que es de
de la qual es
va 2, els Plans
FRECAT20 se
PINFRECAT20
de preveureeva execució.
vitats i serveisctura amb els
adequades pe
tècnics o sisteo urbanitzablet ser incompa, siguin objechagi establert
antats, de fotractives semctivitat.
riteris de loca
PINFRECAT20
ial, s’haurà d
es. Aquesta a
continuació)
ió de la inst
structures (de
de les infrae
als criteris tè
n tot procés d
En el marc
escriuen tot se
141
descriuen
s especials
guiran els
e les
, que usos
r a la
emes e. En atible te de t dita
orma mpre i
lització de
0 estableix
e fer una
avaluació i
s’han de
al∙lació al
etecció de
structures
ècnics i de
de selecció
d’aquesta
eguit.
Superfície
No existe
respecte
Ni la Dire
rebuig en
estableixe
residus.
Malgrat t
quedar ga
Així donc
l’Adminis
mínima a
e urbanitzada
eix cap norm
als nuclis urb
ectiva 1999/3
n dipòsits con
en distàncies
tot, caldrà te
arantit mitjan
cs, serà en f
stració Ambie
afectació de le
a
mativa europe
ans de les inst
31/CE relativa
ntrolats, ni la
s mínimes de
enir en compt
nçant l’autorit
funció de cad
ental haurà d
es activitats de
ea, estatal o
tal∙lacions de
a a l’abocame
Llei 20/2009,
e protecció p
te que la pro
zació ambient
da cas, conte
e fixar els cr
e gestió de res
Figura 35. Supe
autonòmica
gestió de res
ent de residu
, de prevenció
er a l’emplaç
otecció de la
tal de les activ
ext, tipus d’i
riteris i mesu
sidus al seu e
erfície urbanitzad
que estableix
idus.
s, ni el Decre
ó i control am
çament d’inst
salut de les p
vitats, així com
nstal∙lació o
res corrector
ntorn.
da de Catalunya
xi distàncies
et 1/1997 rela
mbiental de le
tal∙lacions am
persones i de
m de la norma
escala, entre
res aplicables
mínimes de
atiu a la disp
es activitats (
mbientals de
el medi ambie
ativa vigent.
e d’altres cri
per tal de g
142
protecció,
posició del
(PCAA) no
gestió de
ent ha de
teris, que
garantir la
Espais na
D’acord a
protecció
destinaci
A part de
s’incloue
del SENPC
Aquests e
• Espa
−
−
−
−
• Espa
• Xarxa
−
aturals proteg
amb la Llei 23
ó als plans te
ó o naturalesa
e les disposicio
n al Sistema d
C:
Figura 36. C
espais que con
i naturals de p
Parc Nacion
Parcs natura
Reserves na
Paratges nat
is d’interès na
a Natura 2000
Llocs d’impo
FONT
gits
/1983, de 21
rritorials parc
a, o bé que le
ons dels plans
d’espais natur
Configuració i fi
nformen el SE
protecció esp
al
als
aturals
turals d’interè
atural (PEIN)
0
ortància comu
T: Departamen
de novembre
cials no poden
sionin el valor
s territorials p
rals protegits d
igures de prote
ENPC són els q
ecial
ès nacional
unitària (LIC)
nt de Territori
e, de política t
n ser dedicat
r específic que
arcials, es con
de Catalunya
cció del Sistema
que tenen alg
i Sostenibilitat
territorial, els
ts a usos que
e es vulgui pro
nsiderarà com
(SENPC). La f
a d’espais natu
una de les seg
− Zones
(ZEPA)
− Zones e
t
espais natura
impliquin tra
otegir.
m a espai natu
igura següent
urals protegits d
güents figures
d’especial pr
especials de co
als qualificats
ansformació d
ral protegit aq
t mostra la co
de Catalunya
s de protecció
rotecció per
onservació (Z
143
d’especial
de la seva
quells que
nfiguració
ó:
a les aus
EC)
Tant la L
específica
instal∙laci
Natural d
normativ
Garraf). P
tractame
de 3.000
No obsta
gestió de
naturals
les insta
mateixes
De mane
figures de
l’Inventar
A mode i
actuals e
distribuci
mapes es
lei 12/1985, d
a de cada esp
ions de tracta
de Collserola
va d’altres esp
Per altra band
ent de residus,
t/any, prèvia
nt això, malg
e residus en u
d’interès espe
l∙lacions ubic
.
era addicional
e protecció am
ri d’espais d’in
nformatiu, la
n relació als e
ió dels espais
s poden consu
d’espais natu
pai natural la
ament de res
, que perme
pais naturals p
da, al Parc Nat
, excepte les i
aprovació d’u
rat dependre
n espai proteg
ecial. Així, pe
cades en esp
, s’haurà de t
mb rang norm
nterès geològ
figura de la p
espais que fo
inclosos a l’In
ultar en una e
Fig
rals i el decre
regulació refe
idus. Com a a
t la ubicació
protegits no p
tural del Mon
nstal•lacions
un Pla especia
la decisió fina
git discrepa a
els motius exp
pais naturals
tenir en comp
matiu, com els
ic.
àgina següent
rmen part de
nventari de zo
scala més det
gura 37. Espais
et 326/1992,
erent a possib
antecedent, p
ó de dipòsits
permeten aqu
tseny es proh
de composta
al urbanístic.
al de la norm
mb la filosofi
posats s’haura
protegits, se
pte l’afectació
s espais inclos
t mostra la ub
el sistema d’e
ones humides
tallada a l’Ann
s naturals prote
d’aprovació
bles instal∙lac
pot considerar
controlats d
uest tipus d’in
hibeix de man
atge comunita
ativa de cada
a en què es b
an de desesti
empre que e
ó sobre altres
sos a l’Inventa
bicació de les
spais naturals
i a l’Inventari
nex 3 de carto
egits de Catalun
del PEIN, dele
ions de dipòs
r‐se la norma
e rebuig de
stal•lacions (
era general q
ri fins a una c
espai, la ubic
asa la normat
mar com a po
existeixin alte
espais natura
ari de zones h
infraestructur
s protegits de
d’espais d’int
grafia d’aque
nya
eguen en la n
sit de residus,
ativa que regu
classe II. En
p.e. el Parc N
ualsevol insta
capacitat de tr
cació d’instal∙
tiva de creaci
ossibles emp
ernatives viab
als que no dis
humides de Ca
res de gestió d
e Catalunya, a
terès geològic
est ISA.
144
normativa
, i d’altres
ula el Parc
canvi, la
Natural del
al•lació de
ractament
lacions de
ó d’espais
laçaments
bles a les
sposen de
atalunya o
de residus
així com la
c. Aquests
Figura 38. Inventa
Figura 39.
ari de zones hum
. Espais d’Interè
Ma
Cat
Esp
Geò
mides de Catalu
ès Geològic
rca d'Espais d'In
tegoria
pai d'Interès Geo
òtop inclòs en ge
unya
nterès Geològic
lògic
eozona
Tipus
Estany alpí
Mullera
Zona humid
cs reduïts
da
145
Distància
Entre els
generació
prioritzin
de transp
variables
amb el tr
La figura
Necessita
S’hauran
alternativ
requereix
a als principal
s criteris d’av
ó de residus
aquelles alte
port no s’hau
que poden in
ransport viari,
de la pàgina s
ats en quant a
de definir les
ves d’ubicació
xen una meno
ls punts de ge
valuació s’ha
dels diferents
ernatives amb
urà de reduir
nfluir en les em
com les pend
següent most
Figura 40. Inf
a vialitat
s diferents ne
ó estudiades,
or necessitat d
eneració
urà de consi
s nuclis als q
b unes menors
únicament a
missions del m
dents, revolts
ra la xarxa de
fraestructures v
ecessitats resp
de manera
de construcció
iderar la dist
ue la infraest
s necessitats
a la distància
motor dels veh
o temps de v
vies primàrie
viàries primàrie
pecte a la con
que es valor
ó de nous acce
tància per ca
tructura preve
de transport
recorreguda,
hicles i per tan
iatge, entre d
es i secundàrie
es i secundàries
nstrucció de n
rin de forma
essos o modif
arretera mitja
eu donar serv
dels residus.
sinó que ha
nt, en l’impact
’altres.
es de Cataluny
de Catalunya
ous vials relat
més positiva
ficació dels ex
ana pondera
vei, de mane
L’anàlisi de n
urà d’incorpo
te ambiental
ya.
tius a cadascu
a aquelles op
xistents.
146
da per la
era que es
necessitats
orar altres
relacionat
una de les
cions que
Aprofitam
En la de
preexiste
controlat
activitats
desenvol
cas, és ne
protegits
La figura
relació am
ment d’instal∙
escripció de
ents, de mane
ts es donarà p
extractives, s
upar sense co
ecessari que l
de Catalunya
de la pàgina
mb el sistema
∙lacions preex
les diferent
era que es val
prioritat a aqu
sempre i quan
omprometre e
la zona degra
a.
següent mos
d’espais natu
Figura 41. Act
xistents o zon
ts alternative
ori de forma
uelles alterna
n es compleix
el principi de p
dada per acti
stra la ubicac
urals protegits
ivitats extractiv
es degradade
es, s’haurà d
més positiva
atives que opt
xin els requeri
protecció del
vitats extract
ció de les acti
s.
ves abandonad
es
d’explicitar s
aquesta opci
tin per la seva
ments tècnics
medi ambien
ives es localit
ivitats extract
des i en explotac
i aquestes a
ó. En els caso
a ubicació en
s per a garant
t i de la salut
tzi fora del Sis
tives i en exp
ció a Catalunya
aprofiten inst
os concret de
n zones degra
tir que l’activi
de les person
stema d’espai
plotació a Cat
a
147
tal∙lacions
ls dipòsits
dades per
itat es pot
nes. En tot
is naturals
alunya en
Formacio
El Decret
controlat
mesurada
formació
imperme
permeab
mínim d’
Tot i així,
se els dip
• M
• M
d
• C
• Z
Tenint en
ubicació
les argile
discontin
a causa d
subsòl i la
En aques
d’elles, v
descrites,
vas dels
instal∙laci
granits in
tenir en c
major det
ons geològiqu
t 1/1997, rela
ts de classe
a en condicio
geològica n
abilització art
ilitat inferior
1,5 mm).
el Decret est
pòsits controla
Materials con
Materials por
dipòsits al∙luv
Capes d’altera
Zones inunda
n compte aqu
d’un dipòsit c
es, els granits
uïtats com fa
de l’elevat gra
a conseqüent
st sentit, en e
valorant‐se m
, malgrat que
dipòsits. A l
ió de dipòsits
nalterats i les
compte la pre
tall, es poden
ues (criteri apl
atiu a la dispo
II (residus no
ns de saturac
no compleixi
tificial formad
o igual a 5x
tableix determ
ats de classe I
nsolidats amb
rosos no con
vials poc cimen
ació superficia
bles per cresc
estes disposic
controlat de c
s inalterats i
lles, etc. Aque
au d’imperme
contaminació
el procés d’av
més positivam
e existeixin so
es figures de
controlats de
pissarres) a p
esència d’accid
n consultar els
licable només
osició controla
o especials) l
ció, inferior o
de manera
da per una ca
x10‐10 m/s) i p
minades forma
I:
elevada perm
solidats tal c
ntats.
al de material
cudes d’un cu
cions, les form
classe II, atese
les pissarres
ests substrats
eabilitat natu
ó de les aigües
valuació d’alte
ment aquelles
olucions tècniq
e la pàgina se
e residus ates
partir de la ca
dents morfog
mateixos ma
s en el cas de
ada del rebui
les formacion
igual a 10‐9 m
natural aqu
apa d’imperm
per una làmi
acions geològ
meabilitat per
com dipòsits a
s originalmen
rs d’aigua rela
macions geolò
es les menors
situades en
són adequats
ural que prese
s subterrànies
ernatives cald
s opcions qu
ques que per
egüent, s’han
sa la permeab
artografia Bas
geològics o d’a
apes en una es
dipòsits contr
g, estableix q
ns geològique
m/s en un grui
ests requisits
eabilització m
na sintètica d
iques sobre le
carstificació o
al∙luvials i pla
nt poc permea
atives a un pe
ògiques que es
s necessitats d
zones geològ
s per a la ubic
enten, fet que
s.
drà indicar la
ue s’ubiquin
rmetin millora
n identificat
bilitat reduïda
se geològica d
altres alteraci
scala més det
rolats)
ue per a l’em
es han de te
ix d’almenys 2
s, cal dur a
mineral (gruix
d’impermeabi
es quals en ca
o intensa fissu
anes costaner
ables (margue
ríode de reto
s consideren m
d’impermeab
gicament cont
cació d’una ins
e evita la filtr
tipologia de
sobre les fo
ar la imperme
les formacion
del material
de Catalunya.
ons existents
allada a l’Ann
mplaçament d
enir una perm
2 metres. En
terme una
mínim de 90
ilització (amb
ap cas podran
uració.
res actuals, t
es, roques ígni
rn de 500 any
més favorable
ilització assoc
tínues, és a
stal∙lació d’aq
ració de lixivi
substrat de c
ormacions ge
eabilització ar
ns més aptes
litològic (les a
No obstant,
sobre el terr
nex 3 de cartog
148
de dipòsits
meabilitat,
cas que la
completa
0 cm i una
b un gruix
instal∙lar‐
terrasses i
ies, etc.).
ys.
es per a la
ciades són
dir, sense
quest tipus
ats cap al
cadascuna
eològiques
rtificial del
s per a la
argiles, els
també cal
eny. Per a
grafia.
Figura 4
Figura 42. Fo
43. Formacions
rmacions geolò
s geològiques m
10 0
N
ògiques present
més favorables p
50 km
ts en el territori
per a la ubicació
i de Catalunya
ó d’un dipòsit c
Litologies favo
argiles
granit biotític
granit moscovíti
granitoides
granits
leucogranits
pissarres
pissarres grafito
pissarres pigalla
pòrfirs granítics
controlat
orables
c
oses
ades
149
Qualitat
El PINFRE
protecció
com s’est
Atès que
instal∙laci
analitzar
que la se
atmosfèr
reducció
cas, malg
prioritzar
qualitat d
Qualitat
Dins els m
disposició
medi híd
Directiva
part de le
que aque
possibles
medi hídr
Altres cri
De mane
explotaci
troben re
opcions d
de sanita
El Decret
seguretat
susceptib
de l’aire atmo
ECAT20 abast
ó especial per
tableix al Decr
e les instal∙la
ions que utilit
els projectes
eva instal∙lació
rica s’han de
de contamina
grat l’aplicaci
r aquelles ub
de l’aire atmo
de les aigües
marc general
ó de residus t
ric (Reglamen
de prevenció
es mesures p
ests no puguin
s ubicacions d
ric.
iteris de locali
era addiciona
ons ramadere
egulades per
de localització
t animal i pre
t 40/2014, de
t que han de
bles de repres
osfèric
a tot el territo
r òxids de nitr
ret 226/2006
acions de tra
tzin residus c
de noves inst
ó pot implica
prioritzar aq
ants atmosfèr
ó de les mill
icacions en q
sfèric.
superficials i
d’adequació u
tindrà en com
nt del domini
ó front els ris
revistes per c
n afectar el m
e les instal∙lac
ització
l s’hauran de
es o les distàn
les disposicio
ó, caldrà tenir
venció d’ince
e 25 de mar
e respectar t
sentar un risc
ori de Catalun
rogen i per pa
de 23 de maig
actament (di
com a combus
tal∙lacions ava
r. Així mateix
quelles tecno
rics primaris, e
ors tècniques
que la instal∙l
subterrànies
urbanística de
mpte la regul
públic hidràu
scos d’inunda
contenir‐los i
edi aquàtic i l
cions es tindrà
e tenir en co
ncies a zones f
ns normative
r‐les en comp
ndis forestals
ç, d’ordenaci
ant les explo
higienicosani
nya i, per tant
artícules en su
g i a l’Acord d
ipòsits contro
stibles) pode
aluant els nive
x, a les zones
logies de val
especialment
s disponibles
ació de gesti
e les instal∙lac
ació dels uso
ulic) i urbanís
ció). En cas d
tractar‐los ad
la qualitat de
à en compte
ompte altres
forestals. En a
s correspone
pte com a crit
.
ió de les exp
otacions rama
itari per a la c
t, inclou els 40
uspensió amb
de Govern 82/
olats, plantes
n produir em
ells de qualita
i localitzacio
lorització dels
pel que fa als
i de les mes
ió de residus
cions, la ubica
os admissibles
tica (Reglame
d’instal∙lacions
dequadament
les aigües su
l’impacte que
criteris de lo
ambdós casos,
nts; així que,
eri d’adequac
plotacions ram
aderes entre
cabana ramad
0 municipis d
b diàmetre inf
2012, de 31 d
s d’incineraci
issions de gas
at de l’aire pre
ns amb alts n
s residus que
s òxids de nitr
sures correcto
tingui un m
ació de les pla
s segons la no
ent de la Llei
s susceptibles
t, es tindrà es
bterrànies. Ai
e aquestes pug
ocalització, co
, aquestes dis
més que un c
ció a la norma
maderes esta
sí, com amb
dera. Entre aq
eclarats com
ferior a deu m
de juliol.
ió de residu
sos atmosfèr
eexistents i l’i
nivells de con
e permetin u
rogen i les PM
ores pertinen
enor impacte
antes de tract
ormativa que
d’urbanisme.
s de produir
specialment e
ixí, en l’avalua
guin ocasiona
om les distàn
stàncies de se
criteri per pri
ativa vigent e
bleix les dist
b d’altres ins
questes instal
150
a zona de
micres tal i
s i altres
ics, caldrà
increment
taminació
una major
M10. En tot
nts, caldrà
e sobre la
ament i/o
e afecta al
Article 6.
lixiviats, a
en compte
ació de les
ar sobre el
cies a les
guretat es
oritzar les
en matèria
tàncies de
tal∙lacions
∙lacions hi
ha les pla
de classe
tractame
que no h
relaciona
es mostre
Tipus d’
Explotac
Explotac
Explotac
Explotac
Explotac
Així mate
forestals,
terrenys
terrenys
s’establei
ambienta
protecció
7.1.3. A
L’alternat
restrictiva
un estud
amb els c
del Pla Es
Aquesta
Especials
hauran d
antes autoritz
e 3 (entre les q
ent biològic de
agi estat sotm
ats. Les distàn
en aquestes d
Taula 37. Di
’explotació
cions porcines
cions avícoles
cions de boví,
cions cunícole
cions equines
eix, l’article 7 d
, determina le
forestals o fo
forestals o f
ix que les co
al. Així mateix
ó perimetral, i
Alternativa 2
tiva 2 és mol
a amb els crit
i previ que in
criteris de loc
special de des
alternativa e
(criteris tam
e tenir‐se en c
zades per al tr
que hi ha les
e la FORM), a
mesa a un tra
ncies de segur
distàncies a tít
istància mínima
s
s
, oví i cabrum
es
s
del Decret 64/
es distàncies d
orests. També
forests per la
ondicions d’ub
x, tots els aboc
a continuació
lt similar a l
teris d’ubicaci
nclogui tres p
alització. Així,
senvolupamen
estableix únic
bé existents e
compte en la
ractament de
plantes de tra
així com els d
actament prev
retat depenen
tol indicatiu:
a dels dipòsits d
Dist
/1995, de 7 d
de seguretat i
é s’haurà de
a Llei forestal
bicació de la
cadors han de
ó una zona de
’alternativa P
ó de les infra
possibles ubica
, la concreció
nt de la mateix
cament uns c
en el cas de l’
formulació de
subproducte
actament me
dipòsits contro
vi que garante
n del tipus d’e
de residus muni
tància mínima
e març, pel qu
i les condicion
garantir que
l de Cataluny
instal∙lació s
e tenir una zo
e protecció de
PINFRECAT20,
aestructures, e
acions ni el d
de les determ
xa.
criteris mínim
’Alternativa P
els Plans Espe
es animals no
cànic i biològi
olats que reb
eixi l’eliminac
explotacions
icipals respecte
a de segureta
500
entre 500
500
500
500
ual s’estableix
ns d’ubicació
els abocador
ya, no poden
seran determ
na de seguret
e 25 metres.
, i només s’h
en el sentit qu
document just
minacions de
ms que haurie
PINFRECAT20)
ecials són els q
aptes pel con
ic de la fracció
in matèria or
ió de patògen
ramaderes af
les explotacion
t en relació a
0 metres
0 i 2000 metre
0 metres
0 metres
0 metres
xen mesures d
dels dipòsits
rs situats en
n generar com
inades per la
tat de 10 metr
i diferencia e
ue no existeix
tificatiu de l’a
la ubicació es
en de compli
. D’aquesta m
que es recullen
nsum humà (S
ó Resta i les p
rgànica d’orig
ns epidemiolò
fectades. A co
ns ramaderes
abocadors
es
de prevenció
controlats re
zones definid
mbustions. E
a declaració
res a comptar
en el fet de s
x l’obligació d
adequació de
s delega a la t
ir els esment
manera, els cr
n a la taula se
151
SANDACH)
plantes de
en animal
ògicament
ontinuació
d’incendis
specte els
des com a
n tot cas,
d’impacte
r des de la
ser menys
e realitzar
el projecte
tramitació
tats Plans
riteris que
egüent.
Dist
7.2
A continu
capítol 6.
les difere
presenta
capítol. P
PINFR20.
Taula 38
Accessib
tàncies respec
urban
Geomorfo
Qualificació
Zones degr
. Avaluaci
uació es prese
. En aquest se
ents alternativ
a continuació
Per raons d’e
8. Criteris que h
ilitat
cte els nuclis
ns
ologia
ó del sòl
radades
ió de les alt
enta l’avaluaci
entit, per a ca
ves considera
ó la taula de r
espais i millo
haurien de comp
• Els p
corre
execu
• Distà
serve
infrae
• Carac
per a
• Quali
sistem
urban
pot se
si esc
gener
urban
• Els no
priori
semp
l’activ
ternatives
ió de les alter
adascuna de l
des en funció
resultats de l’a
rar la compr
plir els correspo
lans especial
esponents pr
ució.
ncies respect
eis, que ga
estructura am
cterístiques g
la instal∙lació
ificació del s
mes anàlegs,
nitzable. En a
er incompatib
cau, siguin ob
ral que hagi
nitzable.
ous dipòsits
itària en zo
pre i quan e
vitat.
natives consid
es categories
ó del seu grau
avaluació d’im
rensió de la
onents Plans Es
s que es for
revisions sob
te de nuclis
ranteixin la
mb els usos exi
geomorfològiq
ó que es vol de
sòl com a s
i/o classifica
quest darrer
ble amb els va
bjecte de prot
establert di
controlats ha
nes degradad
es compleixin
derades respe
d’objectius a
u d’impacte (
mpacte que es
taula, l’altern
specials a l’Alter
mulin hauran
bre vialitat
urbans i d’
compatibilit
stents i l’ento
ques dels ter
esenvolupar.
istemes de
ació del mate
cas, la nova i
alors naturals
ecció per par
ta classificac
n de ser imp
des per acti
els requerim
ecte als object
ambientals de
de més posit
s justificarà po
nativa PINFRE
rnativa 2
n de preveur
i sobre la
’altres activit
tat de la
orn.
rrenys adequ
serveis tècni
eix com a sò
infraestructur
i paisatgístics
rt del planeja
ció com a sò
plantats, de fo
ivitats extrac
ments tècnic
tius ambienta
efinides s’han
tiu a menys p
osteriorment
ECAT20 apare
152
e les
seva
tats i
nova
uades
ics o
òl no
ra no
s que,
ment
òl no
orma
ctives
cs de
als fixats al
classificat
positiu). Es
en aquest
eix com a
Impacte
2
1
0
Cal tenir
requerim
Això fa q
canvi clim
En aques
presenta
d’objecti
Per a rea
diferents
intermed
Addiciona
aquells q
l’alternat
e
Residus
PINFR2Alt. 2
Alt. 0
r en compte
ments ambient
ue per als obj
màtic i qualita
st sentit, les m
l’alternativa
us ambiental
alitzar l’avalua
objectius amb
i dels objecti
alment, s’ha a
ue són de ca
iva del PINFRE
T
s Energ
20 PINFRAlt. 2
Alt. 0
e que l’altern
tals de les inf
jectius ambie
at de l’aire). N
majors limitac
PINFRECAT20
s.
ació de les d
bientals del Pl
us, 2 per la
atorgat un pe
aràcter priorit
ECAT20 és la q
Taula 39. Avalua
Avaluació de
Prioritaris
ia Canvi cl
R20 2
PINFAlt.
0 Alt.
nativa PINFR
fraestructures
ntals amb imp
No obstant, els
cions ambient
0, fan que aqu
iferents altern
a (0 per aque
millor altern
es a cadascun
ari i 1 per al
que presenta u
ació de les difer
e les diferents
imàtic Quall’a
R20 . 2
PINAl
. 0 Al
ECAT20 i l’a
s pròpiament
pactes globals
s altres object
tals i major t
uesta contrib
natives, cadas
lla amb pitjor
ativa, i 1,5 e
dels objectiu
s altres objec
uns millors res
rents alternativ
s alternatives
itat de aire Biod
FR20 t. 2
A
PIN
t. 0 A
alternativa 2
dites (indepe
s obtinguin la
tius ambienta
transparència
bueixi en majo
scuna d’elles
compliment d
n cas de com
us ambientals
ctius ambient
sultats.
ves
Altres objec
iversitat Sòl
Alt. 0 PI
NFR20 A
Alt. 2 A
són molt se
endentment d
mateixa valo
als tenen un c
en quant a l
or mesura a l’
ha estat valo
dels objectius,
mpartir la prim
avaluats, don
als. Com es v
ctius ambienta
l i aigua Pobl
NFR20 P
Alt. 2
Alt. 0 A
emblants en
de la seva loc
oració (residus
caràcter més t
la seva localit
’assoliment d
orada de 0 a
, 1 per a un co
mera i segona
nant un valor
veu a la taula
153
als
ació i salut
INFR20
Alt. 2
Alt. 0
quant a
calització).
s, energia,
territorial.
tzació que
de la resta
2 per als
ompliment
a posició).
r de 2 per
a següent,
7.2.1. A
Avaluació
Tal i com
complime
Referent
•
•
• G
Impacte
Avaluació de
ó de les alterna
m es pot veur
ent dels objec
a aquest obje
Minimitzar la
Maximitzar la
Garantir el tra
PINFRECA
Alternati
Alternati
les alternativ
atives respecte
re a la següe
ctius ambient
ectiu, es valor
disposició de
a valorització m
actament prev
Taula 40. V
Valoraci
Alternativa
AT20
va 2
va 0
ves en relació
als objectius a
nt taula l’alte
tals definits.
a principalme
l rebuig.
material.
vi a la disposic
Valoració de les
ió de les alter
als objectius
ambientals en
ernativa PINF
ent:
ció de la total
alternatives
rnatives
14
11
2
ambientals p
matèria de res
FRECAT20 és
itat de la frac
Puntuació
prioritaris
sidus
la que garant
ció Resta.
teix un majo
154
or grau de
Imp
pacte
Taula 41. Ava
Avaluació d
Alternativa
PINFRECAT20
Alt. 2
Alt. 0
aluació de les al
de les alternat
0 L’alternagaranteialhora qla FORM
Aquesta asuperior ofereix uinferiors A part, hpodrien l’entradaPel que fimportanque augm
lternatives amb
tives ambient
ativa PINFREixen uns majoque permetrà M.
alternativa sua l’alternativuns valors dal de l’alternahi hauria instaprofitar la de residus prfa a la FORM nts dèficits dementi la recoll
bientals en mat
tals en matèri
Justifica
ECAT20 i l’aors índex de vel tractamen
uposa una depa PINFRECAT2de valoritzaciativa del Pla.tal∙lacions amseva capac
rocedents de hi haurà àreee tractament, ida selectiva d
èria de residus
ia de residus
ció
alternativa 2alorització mat per a la tota
posició de res20 i l’alternató material u
mb capacitat itat perquè regions no pròs (agrupació tque aniran crd’aquesta frac
2 són les aterial del resalitat de la res
sidus 1,5 vegativa 2, alhora un 0,8 vega
sobrant queel Pla limitòpies. territorial 3) areixent a mescció
155
que sidu, sta i
ades que ades
e no taria
amb sura
Avaluació
Tal i com
objectius
Referent
•
•
Im
ó de les alterna
es pot veure
s ambientals d
a aquest obje
Minimitzar el
Maximitzar la
mpacte
atives respecte
a la següent t
definits, essen
ectiu, es valor
consum d’en
a generació d’e
Taula 42
Avaluació d
Alternativa
PINFRECAT20
Alt. 2
Alt. 0
als objectius a
taula, l’altern
nt l’alternativa
a principalme
ergia.
energia.
2. Avaluació de
de les alternat
0 Tant l’aactuaciogestió dplantes partir deAixí matresidus energèti
L’alternaalternata les pvaloritzaA part, lregions
ambientals en
nativa 2 és la q
a 0 la que pres
ent:
les alternatives
tives ambient
alternativa PINons per optimde residus. Ade tractamee centres logíteix l’aplicaciótambé co
iques del tran
ativa 0 presives avaluadeplantes incineació energètica solució als dpassaria per u
matèria d’ene
que garanteix
senta un pitjo
s ambientals en
tals en matèr
Justifica
NFRECAT20 cmitzar el conAquestes milloent com en lstics de recepó del criteri dentribueix a nsport.
senta el pitjes, ja que no ieradores per ca. dèficits que eunes majors n
ergia
x un major gra
r balanç energ
n matèria d’ene
ria d’energia
ció
com l’alternansum energètores es prese’optimització pció i transfere proximitat a
disminuir
or balanç eincorpora milconvertir‐les
s generarien ecessitats de
au de compli
rgètic.
ergia
ativa 2 prevetic associat aenten tant adel transpo
rència de residals generadorsles necessi
energètic de lores d’eficiès en plantes
en determinatransport.
156
ment dels
uen a la les
rt a dus. s de tats
les ncia de
ades
Avaluació
Tal i com
major gra
Referent
equivalen
l’emissió
Impa
59 La princi(tot i la cap
(impactes e
dels residus
Innovació p
ó de les alterna
es pot veure
au de complim
a aquest obj
nt. Cal tenir e
de gasos d’ab
Taula 43
Avaluaci
acte Alt
PIN
ipal contribució a
ptació de biogàs
evitats). El transp
s municipals. Fo
per a la sostenibili
atives respecte
a la següent t
ment dels obj
ectiu, es valo
en compte qu
bocador. 59
. Avaluació de l
ió de les alter
ternativa
NFRECAT20
Alt. 2
Alt. 0
a les emissions d
s). Per altra band
ort interurbà de
nt: Petjada de c
itat, 2013.
als objectius a
taula l’alterna
jectius ambien
ora principalm
ue la major p
les alternatives
rnatives ambi
L’alternativamillor compa conseqüèmatèria orgen els mate
Aquesta ald’abocador,perquè unatractament A part, les instal∙lacioncomportariede GEH.
del tractament de
da, la recollida s
residus té una co
carboni de la ge
ambientals en
ativa PINFREC
ntals definits.
ment el volum
art la petjada
s ambientals en
entals en mat
a PINFRECATpliment dels oència de la rgànica destinaeixos.
ternativa és , tant per a a part de la frprevi que permajors nece
ns d’incineraen un major
e residus prové d
selectiva contribu
ontribució menor
estió i tractamen
matèria de ca
CAT20 i l’alter
m de gasos d’e
a de carboni
n matèria de mi
tèria de mitig
Justifica
20 i l’alternaobjectius en mreducció i esades a abocad
la que prela major quaacció resta esrmetés estabissitats de traació als cimpacte en la
dels dipòsits cont
ueix en gran me
(d’entorn a l’1%)
nt dels residus m
nvi climàtic
rnativa 2 són
efecte hiverna
de la gestió d
tigació del canv
gació del canv
ció
tiva 2 són lematèria d’aire tabilització ddor, i per tan
senta més entitat de resis destinaria alitzar el materansport i la nriteris d’efica qualitat de
rolats, que emete
esura reduir la pe
) a la petjada de
municipals de Ca
les que garan
acle mesurats
de residus co
vi climàtic
vi climàtic
s que preseni canvi climàt
de les quantitnt dels gasos e
emissions deidus depositals dipòsits senrial biodegradno adequacióciència enel’aire i les em
ten grans quantit
etjada de carbon
carboni associad
atalunya (2011‐2
157
nteixen un
s com CO2
orrespon a
nten un tic, com tats de emesos
e gasos ats com nse cap dable. de les rgètica, missions
tats de metà
ni del sector
da a la gestió
012), Inèdit,
Avaluació
L’alterna
qualitat d
Referent
•
• O
Im
ó de les alterna
tiva PINFREC
de l’aire.
a aquest obje
Minimitzar les
Optimitzar el
Tau
Ava
mpacte
atives respecte
CAT20 és la q
ectiu, es valor
s emissions de
transport de
ula 44. Avaluaci
aluació de les
Alternativa
PINFRECAT20
Alt. 2
Alt. 0
als objectius a
que garanteix
a principalme
e contaminan
residus per di
ió de les alterna
s alternatives
0 L’alternaun millol’aire, ja i l’aplicales emis
Aquestad’abocadcom persense cabiodegraA part, lles instacomportemission
ambientals en
x un major g
ent:
nts atmosfèric
isminuir les em
atives ambienta
ambientals e
ativa PINFRECor complimen que preveueació de les Milsions de les se
a alternativa édor, tant per rquè una partap tractamentadable. les majors neal∙lacions d’inctarien un mans de GEH.
matèria de qu
grau d’assolim
cs
missions
als en matèria d
en matèria de
Justifica
CAT20 i l’alternnt dels objectn mesures pelors Tècniqueeves instal∙lac
és la que presa la major q de la fracció t previ que pe
cessitats de tcineració als cajor impacte
ualitat de l’aire
ment dels ob
de qualitat de l’
qualitat de l’
ció
nativa 2 són leius en matèrir a l’optimitzaes Disponibles cions.
senta més emuantitat de reresta es destiermetés estab
transport i la criteris d’eficièen la qualita
e
bjectius en m
l’aire
’aire
es que presenia de qualitatació del transps per a minimi
missions de gaesidus deposiinaria als dipòbilitzar el mate
no adequacióència energètat de l’aire i
158
matèria de
nten t de port tzar
asos tats òsits erial
ó de tica, les
7.2.2. A
Avaluació
Tal i com
objectius
igualmen
abocador
Referent
•
•
Impact
Avaluació de
ó de les alterna
es pot veure
s ambientals d
nt, de manera
rs existents.
a aquest obje
Ubicació en e
L’afectació a s
Taula 45. A
Avaluació
e Alte
A
PINFR
A
les alternativ
atives respecte
a la següent t
definits. Tot i
a que probab
ectiu, es valor
spais naturals
sòl no urbanit
Avaluació de les
de les alterna
rnativa
Alt. 0
RECAT 20
Alt. 2
ves en relació
als objectius a
taula, l’altern
això, cal ten
blement s’ha
en aspectes c
s protegits.
tzat.
s alternatives am
atives ambien
L’alternativadesenvolupproblemes és la que té
L’alternatival’alternativaels espais na
En l’alternaestà subjectl’alternativa
a altres objec
ambientals en
nativa 0 és la q
nir en compte
urien de tro
com:
mbientals en m
ntals en matè
a 0, en lament de cade disponibil menys impac
a PINFRECATa 2 sobre la poaturals proteg
ativa 2, tot i qte a l’aprovaca PINFRECAT2
ctius ambient
matèria de bio
que garanteix
e que els resid
bar solucions
matèria de biodi
ria de biodive
Justific
a mesura ap instal∙lacióitat pressupocte en biodive
T20 conté rossible afectagits i el sòl no
que l’afectaciió d’un Pla es20.
tals
odiversitat i ma
x un major gra
dus generats
s alternatives,
iversitat i matri
ersitat i matri
ació
que implicaó més de gstària i d’accersitat i matriu
requeriments ció de les novurbanitzable.
ó sobre aquepecial, ofereix
atriu territoria
au de compli
s’haurien de
s, com l’ampl
iu territorial
u territorial
a no asseggestió de rescés al de finanu territorial.
més estricves instal∙lacio.
est objectiu ax menys gara
159
al
ment dels
gestionar
liació dels
gurar el sidus per nçament,
ctes que ons sobre
ambiental nties que
Avaluació
Tal i com
complime
Referent
•
• C
Im
ó de les alterna
m es pot veure
ent dels objec
a aquest obje
Risc de contam
Consum d’aig
mpacte
P
atives respecte
e a la següen
ctius ambient
ectiu, es valor
minació del sò
gua i generació
Taula 46. A
Avaluació de
Alternativa
PINFRECAT20
Alt. 2
Alt. 0
als objectius a
t taula, l’alte
tals definits.
en aspectes c
òl i l’aigua.
ó d’aigües res
Avaluació de le
e les alternativ
L’alternacontamiambientinstal∙lac
L’alternaen matinstal∙lacautoritzaopcionsmenor p
L’alternael pretradipòsits contami
ambientals en
ernativa PINFR
com:
siduals.
es alternatives a
ves ambienta
ativa PINFRECinació del sòl tals més escions que l’alt
ativa 2 garantèria de sòl cions s’han dació ambientde localitzaci
possible més e
ativa 0 no garactament de controlats, deinació del sòl
matèria de sò
RECTAT20 és
ambientals en m
als en matèria
Justifica
CAT20 és la qui de l’aigua, jtrictes en qternativa 2.
teix l’assolimi aigua, ja ’ajustar als ptal. No obstaió, no es pot enllà dels mín
ranteix una gela totalitat de manera quei l’aigua.
l i aigua
la que garan
matèria de sòl i
a de sòl i aigua
ació
ue garanteix ua que incorpoquant a loca
ent dels objeque en tot aràmetres deant, en no rgarantir que ims ficats per
estió adequade residus quee existeixen ri
nteix un majo
i aigua
a
un menor riscora requerimealització de
ectius ambiencas, les no
efinits en la srequerir divel’impacte sigur la normativa
da dels residue es destinenscos objectius
160
or grau de
c de ents les
ntals oves seva rses ui el .
us ni n als s de
Avaluació
Tal i com
complime
Referent
•
•
Im
ó de les alterna
m es pot veur
ent dels objec
a aquest obje
Rebuig social.
Risc de molès
Taula 4
Avalua
pacte
atives respecte
re a la següen
ctius ambient
ectiu, es valor
.
sties a l’entorn
47. Avaluació de
ació de les alte
Alternativa
PINFRECAT20
Alt. 2
Alt. 0
als objectius a
nt taula l’alte
tals definits.
en aspectes c
n.
e les alternative
ernatives amb
0
L’alternacontamirequerimles insta
L’alternamatèria instal∙lacautoritzade localpossible
S’ha conmajor afd’abocatractar,
ambientals en
ernativa PINF
com:
es ambientals e
bientals en m
ativa PINFRECinació de poments ambienal∙lacions que
ativa 2 garanpoblació i s
cions s’han dació ambientalització, no ee més enllà de
nsiderat que fectació per lament als diamb el conse
matèria de po
FRECAT20 és
en matèria de p
matèria de pob
Justific
CAT20 és la qoblació i santals més estl’alternativa 2
teix l’assolimsalut humanad’ajustar als al. No obstantes pot garantels mínims fica
aquesta altea població, japòsits controeqüent risc de
oblació i salut h
la que garant
població i salut h
blació i salut h
cació
que garanteixlut humana, trictes en qua2.
ent dels objea, ja que en paràmetres t, en no requetir que l’impaats per la norm
ernativa és laa que es mantolats de la fmolèsties a l’
humana
teix un majo
humana
humana
x un menor ja que inc
ant a localitza
ectius ambientot cas, les definits en lerir diverses oacte sigui el mativa.
a que pot tenté la situaciófracció resta ’entorn.
161
or grau de
risc de corpora ació de
tals en noves a seva opcions menor
nir una actual sense
8. DES
En el pre
PINFRECA
La totalita
i requerim
als difere
reciclatge
consecuc
Cal rema
d’Avaluac
les possi
mesures
La metod
del PINFR
mostra le
A continu
establert
SCRIPCIÓ I A
esent capítol s
AT20.
at de les actu
ments de loca
ents àmbits te
e definits al P
ció del mateix
rcar, així mat
ció d’Impacte
bles afeccion
adients per m
dologia empra
RECAT20 és d
es relacions co
++
+
Neutre
‐
‐‐
uació es pres
(en concorda
AVALUACIÓ
s’identifiquen
acions previst
alització de les
erritorials de
RECAT20. Aqu
pot suposar u
eix, que molt
e Ambiental, A
ns ambientals
minimitzar l’im
ada per a l’ava
de caràcter qu
onsiderades.
Taula 48. Meto
Metodologia
• Impa
• Impa
• Sense
• Impa
• Impa
senten els im
ança amb els o
Ó DELS IMP
i avaluen els
tes al PINFREC
s infraestructu
Catalunya, p
uest objectiu,
un seguit d’im
es de les infra
Autorització A
s de l’actuac
mpacte de cada
aluació dels p
ualitatiu, have
odologia de pun
a de puntuació
cte positiu rel
cte positiu rel
e impacte / im
cte negatiu re
cte negatiu re
pactes ambie
objectius esta
PACTES AMB
s possibles im
CAT20 tenen
ures de gestió
per tal de gar
de per sí, ja c
mpactes ambie
aestructures
Ambiental Inte
ció per l’àmb
ascun dels pro
robables impa
ent‐se classifi
ntuació dels imp
ó dels impact
llevant
latiu
mpacte neutre
elatiu
ellevant
entals avaluat
ablerts al capít
BIENTALS D
pactes ambie
per objectiu ú
ó dels residus
antir l’assolim
contribueix a
entals indirect
recollides al P
egrada o Llicè
bit determina
ojectes d’insta
actes que es p
icat els impac
pactes ambient
tes ambiental
e
ts diferenciats
tol 6).
DE L’ALTERN
entals a les ac
últim determin
municipals q
ment dels obj
la protecció a
tes també ava
Pla estan subj
ència Ambien
t, establint d
al∙lacions.
puguin deriva
ctes en cinc g
tals significatius
s significatius
s per tipologi
NATIVA ESC
ctuacions esta
nar i establir e
ue han de do
jectius de val
ambiental, tan
aluats.
ectes als proc
ntal, els quals
de forma con
r del desenvo
graus. La taul
s
s
ia d’objectiu
163
COLLIDA
ablertes al
els criteris
onar servei
orització i
nmateix la
cediments
recolliran
ncreta les
olupament
a següent
ambiental
8.1. Im
8.1.1.
El PINFRE
tal d’asso
a la gesti
Garant
d
Afavor
Afavor
altr
Prom
incre
Pr
Det
territo
per t
d’insta
mpactes en
Impactes amb
ECAT20 és l’in
olir els objecti
ó dels residus
Objectius
Reduir la disp
tir el tractame
de la totalitat d
rir la reutilitza
la reu
rir, en aquest
res formes de
l’ene
moure l’ús efi
ementar l’ús d
sost
omoure l’apli
tècniques dis
terminar i actu
orials en matè
tal de garanti
l∙lacions per a
re
n relació als
bientals en m
nstrument de
us fixats al PR
s.
Taula 49. A
Avaluació
s ambientals
posició de resi
ent previ a la
de la fracció R
ció i la prepar
utilització
ordre el recic
valorització (
ergètica)
cient dels ma
de materials r
tenibles
cació de les m
sponibles (MT
uar sobre els d
ria de gestió d
r el nombre s
a la gestió sos
esidus
objectius a
matèria de resi
planificació se
RECAT20. Per
valuació dels im
ó dels impacte
dus
disposició
Resta
ració per a
clatge i les
inclosa
terials i
reciclats
millors
TD)
dèficits
de residus
uficient
tenible de
ambientals
idus
ectorial que h
aquest motiu
mpactes ambie
es ambientals
Desenvolupa
prioritaris
ha d’establir l
u el Pla té un
ntals en matèri
s en matèria d
A
ament de les i
resid
es necessitats
impacte posit
ia de residus
de residus
Actuació
nfraestructur
dus municipals
++
++
++
++
++
++
++
s d’infraestruc
tiu rellevant p
res de tractam
s
164
ctures per
pel que fa
ment dels
Reduir la
El desenv
l’increme
de la frac
potencian
destinats
destinada
El PINFR
progressi
2020, el 1
En aques
reducció
Garantir
El PINFRE
disposició
controlat
únicamen
• Re
inc
• Bio
d’a
• Alt
(co
re
• •R
ele
pr
do
Així, el Pl
disposició
a disposició de
volupament d
ent previst de
cció resta gen
nt també la v
s a disposició
a a disposició
ECAT20 és u
ivament la dis
100% dels res
st context, es
de la disposic
el tractamen
ECAT20 preve
ó dels residu
ts de Cataluny
nt podran ent
ebuig de les p
corpori una q
oestabilitzat p
acord amb les
tres rebuigs
ompostatge o
sidus volumin
Residus proced
evat índex de
rocessos de tr
onat que la se
la suposarà u
ó de la totalit
e residus
e les infraestr
la recollida s
nerada a Catal
valorització de
, alhora que
previstos a la
una eina indi
sposició de re
idus siguin tra
considera que
ció de residus
t previ a la di
eu que a parti
us. En aquest
ya només pug
trar a dipòsit l
lantes de trac
uantitat supe
provinent del
s prescripcion
de processo
o digestió ana
nosos, etc.
dents de reco
e recollida se
ractament pre
va proporció
n impacte de
tat de la fracc
ructures de tr
electiva de la
lunya, de man
els residus co
permetrà el
Directiva 199
spensable pe
esidus valoritz
actats abans d
e el Pla supos
s.
isposició de la
ir de l’any 20
t sentit, es p
guin rebre res
es següents ti
ctament de la
rior al 15% en
l tractament
ns tècniques d
os de tracta
aeròbia) de F
ollida directa,
electiva dels r
evi addicional
no supera el 1
e caràcter pos
ió resta.
actament pre
a FORM. Així m
nera que es d
ontinguts en
compliment
99/31/CE i al R
er donar com
zables en el m
de ser destina
sarà un impac
a totalitat de
18 tot el terr
preveu que,
sidus municip
ipologies de r
a fracció Rest
n pes de matè
de la fracció
e les plantes
ament proce
ORM, plantes
considerant t
residus munic
ls per extreur
15% en pes.
sitiu rellevant
evistes al PINF
mateix, el Pla
donarà tractam
la fracció res
dels objectiu
Reial Decret 1
mpliment al o
marc del qua
ts a dipòsit co
cte de caràcte
la fracció Res
itori disposi d
a partir d’aq
pals que hagin
residus.
a dels residus
èria orgànica a
ó Resta, semp
de tractamen
dents de le
s de triatge d
tractament en
cipals (per so
re la matèria
t en matèria d
RECAT20 perm
preveu el tra
ment a totes l
ta, i reduint l
us de reducció
1481/2001 rela
objectiu 7 de
l es preveu q
ontrolat
er positiu relle
sta
de sistemes de
uest any, la
n estat tractat
s municipals,
amb alta biode
pre que sigui
t.
s plantes de
d’envasos, pla
n origen semp
bre del 75%)
orgànica amb
de garantir e
metrà donar r
actament de l
les fraccions
la quantitat d
ó de matèria
atius a aboca
el PRECAT20:
que com a mà
evant en mat
e tractament
totalitat del
ts prèviament
sempre que
egradabilitat.
suficientmen
e tractament
antes de tract
pre que es ju
) i que no re
b alta biodegr
l tractament
165
resposta a
a totalitat
recollides,
de residus
a orgànica
dors.
: Suprimir
àxim l’any
tèria de la
previ a la
s dipòsits
t. És a dir,
aquest no
nt estable
t biològic
tament de
stifiqui un
quereixen
radabilitat
previ a la
Afavorir l
El PINFRE
reutilitzac
reutilitzac
per tal de
cal tenir
pel PREC
d’emmag
En genera
reutilitza
Afavorir,
La xarxa d
quantitat
gestió de
formes d
material,
2008/98
de gestió
Per aque
d’afavori
Promoure
Tal i com
sistemes
Concreta
banys i v
instal∙laci
Per aque
promour
la reutilitzaci
ECAT20 preve
ció, a través,
ció, en aques
e permetre un
en compte q
CAT20 no es
gatzematge.
al, es conside
ació i la prepa
en aquest or
d’instal∙lacion
ts de residus r
e residus esta
de valorització
l’adequació d
permetran m
ó de residus es
st motiu es co
ir el reciclatge
re l’ús eficient
m s’especifica
de construcc
ment, es pro
vestidors, se
ions recaurà s
ests motius, e
re l’ús eficient
ió i la prepara
eu dotar al te
principalmen
t sentit es pre
nes millors co
ue l’assolimen
poden garan
era que el Pla
ració per a la
rdre, el recicla
ns de gestió d
reciclades en
ablerta per la
ó com l’energ
de les plantes
illorar els resu
stableix que la
onsidera que e
e i altres form
t dels materia
a l’apartat 2
ció reciclats i
jectarà l’ús d
nyalització i
sobre ens exte
es considera
t dels materia
ació per a la re
erritori de Ca
nt, de la defi
eveu l’adapta
ndicions per a
nt dels object
tir únicamen
suposarà un
reutilització.
atge i les altre
e residus dese
el conjunt de
normativa, p
gètica. Addicio
s incineradore
ultats de valor
a valorització e
el desenvolup
mes de valoritz
als i increment
2.5 de l’anne
produïts amb
e material re
malla de dre
erns a l’ARC, c
que el PINFR
als i incremen
eutilització
atalunya d’inf
inició de llocs
ació d’algunes
a la preparaci
tius de reutili
t amb la dot
impacte de c
es formes de v
envolupada e
Catalunya. E
primant de fo
onalment, en
es existents a
rització energ
energètica és
pament del P
zació.
tar l’ús de ma
ex 5 del PINF
b tecnologies
eciclat per a t
enatge, entre
caldrà vetllar p
RECAT20 tind
ntar l’ús de ma
fraestructura
s d’emmagatz
s de les deixa
ó per a la reu
tzació i prepa
tació i adequ
caràcter posit
valorització (i
en base al PIN
n aquest sent
orma priorità
els casos en
als requisits d
gètica actuals.
prioritària a l
la tindrà un im
aterials recicla
RECAT20, es
i recursos ren
tancaments e
e d’altres. Co
per al complim
drà un impac
aterials recicla
que permeti
zematge de r
lleries existen
tilització a les
aració per a la
uació de les d
iu rellevant e
nclosa l’energ
FRECAT20 pe
tit el Pla es su
ària el recicla
que no sigui
’eficiència pre
Cal tenir en c
a deposició co
mpacte positi
ats i sostenibl
preveu la ut
novables i am
xteriors, pavi
om que la p
ment d’aquest
te positiu re
ats i sostenib
la preparació
residus susce
nts en el territ
s mateixes. No
a reutilització
deixalleries c
en matèria d’a
gètica)
rmetrà increm
bjecta a la jer
atge per sobr
possible la va
evistos per la
compte que la
ontrolada del
iu rellevant e
les
tilització de m
mbientalment
ments, reves
romoció de
ts criteris.
ellevant en m
bles.
166
ó per a la
ptibles de
tori català
o obstant,
ó previstos
om a lloc
afavorir la
mentar les
rarquia de
re d’altres
alorització
a Directiva
a jerarquia
s residus.
en matèria
materials i
correctes.
timent de
les noves
matèria de
Promoure
El PINFRE
hagi d’est
es tracta
Disponibl
emissions
Available
autoritza
de maner
Determin
suficient
El PRECA
selectives
disposar
tècniques
El PINFRE
existents,
permetrà
manera e
residus p
Per aque
el nombr
8.1.2.
L’aplicaci
municipa
60 S’ha de cTècniques D
re l’aplicació d
ECAT20 preve
tablir en cada
a de process
les en el seu
s industrials
e Techniques
ció. Està prev
ra que caldrà
nar i actuar so
d’instal∙lacio
T20 preveu u
s. Tanmateix,
d’una xarxa
s de Cataluny
ECAT20, a pa
, i de l’increm
à donar respo
es potencia la
ugui provocar
sts motius es
re suficient d’
Impactes amb
ó del PINFRE
als a Catalunya
considerar que els
Disponibles per a
de les Millors
eu que en el p
a cas les refer
os amb refe
disseny. En
estableix que
Reference)
vist que al llar
aplicar‐lo tan
obre els dèfici
ns per a la ge
ns objectius a
per al tracta
d’infraestruct
a.
artir del dese
ment de la ge
osta a les nece
a recuperació
r sobre l’ento
considera qu
instal∙lacions
bientals en m
ECAT20 supos
a, com a conse
s documents BRE
les mateixes a ni
Tècniques Dis
procés d’autor
ències tecnolò
rències a niv
aquest sentit
e s’han de t
per a l’estab
g del 2014 s’e
t bon punt es
its territorials
estió sostenibl
ambiciosos en
ment de tots
tures de tract
envolupament
estió dels resi
essitats de tra
ó de recursos
rn dels difere
e el PINFRECA
s per a la gesti
matèria d’ener
sarà un incre
eqüència de l’
EF que fan referen
ivell europeu.
sponibles (MT
rització de no
ògiques de la
vell industria
t, s’ha de con
tenir en cons
bliment de le
emeti un nou
stigui disponib
s en matèria d
le dels mateix
n relació als n
s els fluxos de
tament adapt
t de noves in
dus mitjança
actament tan
materials i e
nts territoris.
AT20 tindrà u
ió sostenible
rgia
ment del con
’increment de
ncia a instal∙lacio
TD)
ves infraestru
selecció reali
l i que s’han
nsiderar que
sideració els
es condicions
BREF per a le
ble.
de gestió de r
xos
nivells a assoli
e residus prev
tada a les ne
nfraestructure
nt la seva tra
t de la FORM
energètics, mi
un impacte po
dels residus.
nsum energèt
e les quantitat
ons de tractamen
uctures, el pro
itzada, de form
n incorporat
tant la Direc
documents B
s de les infra
es instal∙lacion
esidus per tal
r per part de
vistos al PREC
cessitats terr
es, d’un millo
ansferència se
M com de la fr
nimitzant l’af
ositiu rellevan
tic associat a
ts de residus t
nt de residus estab
omotor de les
ma que es co
les Millors T
ctiva 2010/75
BREF60 (Europ
aestructures
ns de gestió d
l de garantir e
les diferents
CAT20 resulta
ritorials, econ
or aprofitame
empre que sig
racció Resta.
fecció que la
nt en relació
a la gestió de
tractades.
ableixen quines só
167
s mateixes
nstati que
Tècniques
/CE sobre
pean Best
i la seva
de residus,
el nombre
recollides
necessari
òmiques i
ent de les
gui viable,
D’aquesta
gestió de
a garantir
els residus
ón les Millors
Tanmate
sistemes
residus d
De forma
d’energia
millors in
residus, d
menors
recursos
energètic
un meno
Redu
Opt
pl
Utilitz
Prioritz
Reduir el
Per tal d’
respecte
residus.
ix, el propi P
de producció
e forma prior
a global es c
a serà de car
nfraestructure
de manera qu
necessitats d
per a l’econ
cs associats d
r consum mat
Objectius
uir el consum e
gestió d
timitzar el con
lantes de trac
zar energies r
en el tractam
zar la valoritza
tractame
l consum ener
’acomplir amb
els nivells ac
Pla preveu l’o
ó d’energia d
ritària a la seva
considera que
ràcter positiu
es de gestió h
ue en la majo
d’extracció o
nomia produc
irectament a
terial i energè
Taula 50. A
Avaluació
s ambientals
energètic asso
dels residus
nsum energèt
ctament de re
enovables i m
ment de resid
ació energètic
nts finalistes
rgètic associa
b els objectiu
ctuals, fet qu
optimització d
e caràcter re
a eliminació.
e l’impacte d
relatiu. No o
ha de permet
or part dels ca
importació d
ctiva. En d’alt
aquesta gesti
ètic.
Avaluació dels im
ó dels impact
ociat a la
ic a les
sidus
més netes
us
ca enfront
at a la gestió d
s del PRECAT
ue farà augme
del consum e
enovables en
directe del d
obstant, cal t
tre assolir alt
asos s’assoliri
de matèries
tres paraules
ió; però des d
mpactes ambie
tes ambiental
Desenvolupa
dels residus
T20 es preveu
entar el cons
nergètic de l
les mateixes
desenvolupam
tenir en comp
t nivells de re
ien estalvis e
primeres i la
, una major
d’un enfocam
entals en matèr
ls en matèria
A
ament de les i
resid
l’augment de
sum energètic
es instal∙lacio
i l’obtenció
ment del PIN
pte que el fet
eciclatge i rec
nergètics ind
a seva poste
gestió compo
ent de cicle d
ia d’energia
d’energia
Actuació
nfraestructur
dus municipals
‐
++
+
+
e les quantita
c associat al
ons, la incorp
d’energia a p
NFRECAT20 en
t de disposar
cuperació mat
directes deriv
erior transfor
ortarà majors
de vida es con
res de tractam
s
ats de residus
transport i g
168
poració de
partir dels
n matèria
r de més i
terial dels
ats de les
rmació en
s consums
ntribuirà a
ment dels
tractades
gestió dels
En aques
relatiu en
Tanmate
en els cic
cicle de v
proceden
partir de
residus (r
fa el PREC
fer aflora
directam
eficiència
Optimitza
El PINFRE
subminist
aconsegu
desenvol
desenvol
en aquel
PINFRECA
desenvol
d’alta efic
En aque
l’optimitz
Utilitzar e
La Xarxa
(un perce
orgànica
Així mat
s’implem
st context, s’
n matèria de
ix, s’ha de co
cles productiu
vida dels pro
nts dels ecosi
l seu reciclat.
recollida, tran
CAT20 i el PIN
ar que una
ent a aquest
a energètica, a
ar el consum
ECAT20, dona
trament, con
uir una reducc
uparan estar
upament d’ac
lles instal∙laci
AT fan èmfa
upar, sobreto
ciència energè
st sentit, es
zació del cons
energies reno
d’infraestruct
entatge dels q
dels residus m
teix, en el
entaran polít
ha considera
reduir el cons
onsiderar que
s en substituc
ductes, ja qu
stemes és m
. No obstant,
nsport i tracta
NFRECAT20 en
major gestió
ta gestió. I, p
així com energ
energètic a le
at el marc ac
nsidera una a
ció del consum
ran dirigides
ctuacions en
ions que gen
si en assolir
ot pel que fa
ètica.
considera q
sum energètic
ovables i més
tures del PINF
quals és de ca
municipals o le
desenvolupa
tiques d’incor
t que el des
sum energètic
l’obtenció de
ció de matèrie
ue l’energia co
olt superior a
en aquest av
ment). El mot
n tenir en com
dels residus
per tant, cal
gies renovable
es plantes de
ctual de crisi
actuació estra
m energètic d
a la millora
matèria d’efic
neren energia
el concepte
a dissenys b
que el PINFR
c de les instal
netes en el tr
FRECAT20 inc
ràcter renova
es incinerador
ment de no
rporació de si
senvolupamen
c associat a la
e materials re
es primeres ve
onsumida en
a la relativa a
valuació nom
tiu d’aquesta
mpte tot el cicl
s implica nec
parar atenció
es, al llarg de
tractament d
energètica i
atègica de ca
de les infraest
a del balanç
ciència energè
a. Així mateix
e d’arquitectu
ioclimàtics, aï
RECAT20 tind
l∙lacions.
ractament de
orpora instal∙
able) com ara
res.
oves infraest
istemes de p
nt del PINFRE
a gestió de res
eciclats, i la po
erges, suposa
l’obtenció i
a l’obtenció d
més es mesura
consideració,
e de vida en l
cessàriament
ó en introdu
tot el procés
de residus
l’elevada de
aire general
tructures. En
energètic, d
ètica, també s
x, les prescrip
ura sostenible
ïllaments dels
drà un impac
residus
∙lacions que o
les instal∙laci
tructures, o
roducció d’en
ECAT20 tindr
sidus.
osterior reintr
un estalvi ene
processat de
de matèries p
a l’impacte di
, tot i que pot
a gestió dels r
un major co
ir el màxim d
de gestió.
ependència ex
l’impuls de m
aquest sentit
e manera q
s’impulsarà la
pcions tècniq
e per a les
s edificis i uti
cte positiu r
obtenen energ
ons de biome
en l’amplia
nergia mitjanç
rà un impact
roducció dels
ergètic global
les matèries
primeres secu
irecte de la g
t contradir l’è
residus, rau e
onsum energ
de mesures
xterna de les
mesures que
t, les actuacio
ue, addicion
a millora del r
ques que intr
noves instal
ilització de te
rellevant en
gia a partir de
etanització de
ció de les
çant fonts alt
169
e negatiu
s mateixos
per tot el
s primeres
undàries a
gestió dels
èmfasi que
n el fet de
gètic lligat
d’estalvi i
s fonts de
permetin
ons que es
alment al
rendiment
rodueix el
∙lacions a
ecnologies
relació a
els residus
e la fracció
existents,
ternatives,
sempre q
requisits
Per aque
utilització
Prioritzar
El PINFRE
sobre de
•
e
v
• A
c
d
En aques
valoritzac
8.1.3.
El desenv
associat a
d’efecte h
orgànics
incontrol
61 La princi(tot i la cap
(impactes e
dels residus
Innovació p
que sigui tèc
establerts pe
ests motius,
ó d’energies r
r la valoritzac
ECAT20, en c
la seva dispos
Es preveu l’a
existents a C
valorització e
Addicionalme
biogàs proced
combustibles
d’aprofitamen
processos que
rebuig que ac
st sentit, es c
ció energètica
Impactes amb
volupament d
a l’augment d
hivernacle ass
destinats a d
ada a l’atmos
ipal contribució a
ptació de biogàs
evitats). El transp
s municipals. Fo
per a la sostenibili
nicament i ec
l Codi Tècnic d
es considera
renovables i m
ció energètica
ompliment d
sició final Així
adequació i m
atalunya pass
nergètica.
ent, el Pla prev
dent de resid
fòssils en de
nt d’altres co
e poden aport
ctualment es d
considera que
a enfront dels
bientals en m
de les infraest
e les quantita
sociades a la g
dipòsit contro
sfera61, així co
a les emissions d
s). Per altra band
ort interurbà de
nt: Petjada de c
itat, 2013.
conòmicamen
de l’Edificació
que el PINF
més netes en
a enfront tract
e la jerarquia
í:
millora de les
sin a complir
veu l’impuls d
dus orgànics i
terminats pro
mbustibles de
tar una via im
destinen a elim
e el Pla tindrà
s tractaments
matèria de mit
ructures del P
ats de FORM i
gestió dels res
olat i al cons
m a l’increme
del tractament de
da, la recollida s
residus té una co
carboni de la ge
nt viable, i d
ó.
FRECAT20 tin
el tractament
taments final
a de gestió de
s plantes inci
r els requisits
d’altres proces
i l’ús de com
ocessos produ
erivats de res
mportant per t
minació.
à un impacte
s finalistes.
tigació del can
PINFRECAT20
Resta tractad
sidus municip
seqüent decr
ent de la valor
e residus prové d
selectiva contribu
ontribució menor
estió i tractamen
onant d’aque
ndrà un impa
t de residus
listes
e residus, pri
ineradores, p
s per a ser co
ssos de valori
mbustibles der
uctius. Així ma
sidus, com el
reure un majo
e positiu relat
nvi climàtic
permetrà, to
des, una reduc
pals, gràcies pr
ement de les
rització mater
dels dipòsits cont
ueix en gran me
(d’entorn a l’1%)
nt dels residus m
esta manera c
acte positiu r
oritza la valo
er tal que le
onsiderades c
tzació energè
rivats de resid
ateix es preve
dièsel sintèti
or profit d’alg
tiu en relació
t i l’incremen
cció global de
rincipalment a
s emissions d
ial i energètic
rolats, que emete
esura reduir la pe
) a la petjada de
municipals de Ca
compliment t
relatiu en re
orització energ
es quatre ins
com a instal∙l
ètica: l’aprofit
dus coma su
eu atendre el
c, el metanol
guns fluxos ma
ó a la prioritza
t del consum
e les emissions
a la reducció d
de gas metà
ca dels residus
ten grans quantit
etjada de carbon
carboni associad
atalunya (2011‐2
170
també als
lació a la
gètica per
tal∙lacions
acions de
ament del
bstitut de
potencial
o etanol,
aterials de
ació de la
energètic
s de gasos
de residus
de forma
s.
tats de metà
ni del sector
da a la gestió
012), Inèdit,
Així mate
consumid
En aques
impacte p
Contrib
gasos
dels
8.1.4.
La impla
contamin
processo
per aque
contamin
De forma
l’aire serà
eix, cal consi
da i les emissio
st context, am
positiu relleva
Taula 5
Avalua
Objectius
buir a la mitiga
s d’efecte hive
seus impacte
adequad
Impactes amb
antació del P
nants associad
s de transpor
lls àmbits en q
nant, no relaci
a global es con
à de caràcter
iderar que la
ons associade
mb caràcter ge
ant en relació
51. Avaluació d
ació dels impa
s ambientals
ació de les em
ernacle, i a l’ad
s a través de l
da de residus
bientals en m
PINFRECAT20
des a aquest
rt i els impact
que les neces
ionades amb e
nsidera que l’
neutre.
a recuperació
es a la producc
eneral, es con
ó a la mitigaci
dels impactes am
actes ambien
missions de
daptació
a gestió
matèria de qua
suposarà u
transport. Ta
tes associats a
sitats de trans
el transport, n
’impacte del d
ó de recursos
ció de nous p
nsidera que e
ió del canvi cl
mbientals en m
ntals en matèr
Desenvolupa
alitat de l’aire
n increment
anmateix, el p
als mateixos,
sport siguin m
no s’espera qu
desenvolupam
s materials p
roductes.
l desenvolupa
imàtic.
matèria de mitig
ria de mitigac
A
ament de les i
resid
e
del transpo
propi Pla prev
com els cent
majors. Respec
ue augmentin
ment del PINF
ermetrà una
ament del PIN
gació del canvi c
ció del canvi c
Actuació
nfraestructur
dus municipals
++
ort de residu
veu mesures p
res logístics i
cte a la resta d
respecte a la
FRECAT20 en
reducció de
NFRECAT20 t
climàtic
climàtic
res de tractam
s
us i de les
per tal d’opti
de recepció d
d’emissions d
a gestió actual
matèria de q
171
e l’energia
tindrà una
ment dels
emissions
mitzar els
de residus
e caràcter
l.
qualitat de
Minim
Opt
dism
crite
Minimitz
La implan
es destin
transport
En aques
existents,
d’instal∙la
transferè
L’impacte
de transf
Respecte
augment
manté e
instal∙laci
matèria
En aque
minimitz
T
A
Objectius
mitzar les emis
atm
imitzar el tran
minuir les em
eris de proxim
planificaci
zar les emissio
ntació del PIN
en a disposic
t del rebuig ge
t sentit, el PIN
, el que supo
acions. Aque
ència que perm
e derivat de l
erència que p
e a la resta d’
in respecte a
l nombre d’
ions estan pe
st context, e
ar les emissio
Taula 52. Avalua
Avaluació dels
s ambientals
ssions de cont
osfèrics
nsport de resi
issions, afavo
itat i suficiènc
ó del territori
ons de contam
FRECAT20 sup
ció passaran a
enerat en aqu
NFRECAT20 p
osarà un maj
est impacte
metrà optimit
es majors nec
permetran opt
emissions de
la gestió actu
instal∙lacions
ermanentmen
es considera
ons de contam
ació dels impac
s impactes am
taminants
dus per
rint els
cia en la
i
minants atmos
posarà un incr
a direccionar‐
uestes últimes
rioritza, per d
jor transport
es compens
zar el transpo
cessitats de t
timitzar les op
caràcter con
ual, ja que no
d’incineració
nt controlade
que el PINF
minants atmo
ctes ambientals
mbientals en m
Desenvolupa
sfèrics
rement del tra
‐se cap a inst
s cap a les inst
davant de l’im
que el que
sarà mitjanç
ort.
transport es c
peracions logí
ntaminant, no
es preveuen
ó de residus
es per garant
FRECAT20 tin
sfèrics
s en matèria de
matèria de qu
A
ament de les i
resid
ansport de re
al∙lacions de
tal∙lacions de
mpuls de noves
es donaria e
ant la dota
compensarà m
ístiques.
o relacionades
emissions ass
existents, ta
tir l’acomplim
ndrà un imp
qualitat de l’ai
ualitat de l’air
Actuació
nfraestructur
dus municipals
‐
+
sidus, ja que r
tractament, e
disposició fina
s instal∙lacion
en cas d’incre
ció d’instal∙la
mitjançant la p
s amb el tran
sociades a nov
anmateix les
ment de la n
pacte negatiu
ire
re
res de tractam
s
residus que ac
existint, així m
al.
s, l’aprofitam
ementar‐se e
acions logíst
previsió d’ins
nsport, no s’e
ves instal∙lacio
emissions d
normativa vig
u relatiu en
172
ment dels
ctualment
mateix, un
ent de les
el nombre
tiques de
tal∙lacions
spera que
ons. El Pla
d’aquestes
ent en la
relació a
Optimitza
suficiènci
El PINFRE
En aques
localitzac
Així mate
de recep
optimitza
conveniè
pretracta
ambienta
Així mate
possibilita
permetra
Així, amb
relatiu en
8.2. Im
A continu
relació a
població
8.2.1.
Es consid
relació a
infraestru
possible,
En la rest
el desenv
ubicacion
ar el transpo
ia en la planif
ECAT20 preve
t sentit, el Pla
ció de noves in
eix, per tal d’o
ció i transferè
ar l’ús de les c
ncia d’inclour
ada a la plan
als.
eix, el PINFRE
at de desenv
an la reducció
b caràcter gen
n matèria d’o
mpactes rela
uació es pres
la resta d’ob
i salut human
Impactes amb
dera que el PI
la biodiversit
uctures. Tanm
alhora que es
ta d’actuacion
volupament d
ns.
ort de residu
ficació del ter
eu mesures pe
a estableix l’ap
nfraestructure
optimitzar el t
ència de resid
capacitats de
re un sistema
nta de destí,
ECAT20 preve
volupar plante
de les necess
neral es consi
ptimitzar el t
atius a altre
senta l’avalua
bjectius ambie
na.
bientals en m
NFRECAT20 ti
tat i matriu te
mateix, es pr
s prendran les
ns previstes, l’
de les infraest
us per dismi
rritori
er tal d’optim
plicació del pr
es.
transport de
dus que perm
tractament d
de pretracta
minimitzant
u, en aquells
es petites des
sitats de trans
idera que el d
ransport i afa
es objectius
ció dels impa
entals definits
matèria de bio
indrà un impa
erritorial, com
rocurarà en
s mesures per
impacte amb
tructures es p
inuir les emi
itzar i reduir
rincipi de prox
residus el Pla
metin facilitar
disponibles. E
ament dels res
t així les càr
casos en qu
scentralitzade
sport associad
desenvolupam
avorir el princ
s ambienta
actes que sup
s en el capíto
diversitat i m
acte ambient
m a conseqüèn
la selecció d
rtinents per a
iental sobre la
preveu sobre
issions. Afavo
en la mesura
ximitat als pu
preveu la im
la logística d
n aquests cas
sidus que per
rregues de tr
e sigui justific
es d’àmbit loc
des al tractam
ment del PINF
cipi de proxim
ls
posarà el des
l 6: biodivers
matriu territor
al negatiu rel
ncia de la nec
’ubicacions q
minimitzar‐lo
a biodiversita
les instal∙lacio
orir els criter
del possible e
nts de genera
plantació d’in
e gestió i tran
sos es preveu
rmeti transfer
ransport i/o
cable en base
cal de caire r
ent de la FOR
FRECAT20 tind
mitat.
envolupamen
itat i matriu t
ial
atiu en el seu
cessitat de sòl
que aquest im
o quan l’impac
t i matriu terr
ons ja operati
ris de proxim
el transport d
ació en la defi
nstal∙lacions l
nsport, per co
u analitzar, ca
rir una fracció
els potencia
e a la seva via
rural. Aquests
RM.
drà un impac
nt del PINFRE
territorial; sò
u desenvolupa
l derivada de
mpacte sigui
cte sigui inevit
ritorial és mín
ives enlloc de
173
mitat i la
de residus.
nició de la
ogístiques
ompartir i
s a cas, la
ó concreta
ls efectes
abilitat, la
s sistemes
cte positiu
ECAT20 en
l i aigua; i
ament, en
les noves
el mínim
table.
im, ja que
e en noves
Ga
instal∙l
Garant
urb
fluvi
inund
Procur
no af
200
Garantir
El desen
PINFRECA
natural p
l’ocupació
Per aque
biodivers
Tanmate
infraestru
projectes
Taula 53
Avaluaci
Objectius
arantir la míni
acions sobre
ter
tir que es com
banístiques a l
als que estan
ables establer
Llei d’U
rar que la ubic
fecti espais pr
00, PEIN, etc.)
esp
la mínima afe
volupament
AT20, tindrà
preexistent, e
ó del sòl, un i
ests motius, e
sitat i la matri
ix, cal tenir e
uctures, sinó
s. Així mateix,
3. Avaluació del
ió dels impact
s ambientals
ma afectació
la biodiversita
ritorial
mpleixen les re
es zones dels
incloses en le
rtes al Reglam
Urbanisme
cació d’infraes
rotegits (Xarxa
) o d’altres d’i
pecial.
fectació de les
de noves inf
un efecte ne
l qual es veu
mpacte paisat
s considera q
iu territorial.
n compte que
que aquestes
el propi Pla p
ls impactes amb
tes ambienta
de les
at i matriu
estriccions
espais
es zones
ment de la
structures
a Natura
nterès
s instal∙lacions
fraestructures
gatiu en aqu
rà afectat pe
tgístic i l’apar
que el PINFRE
e el Pla no de
s ubicacions s
prioritza l’apro
bientals en mat
ls en matèria
Desenvolupa
s sobre la bio
s, o l’ampliac
ells casos en
r la nova inst
ició d’espècie
ECAT20 tindrà
etermina en l
seran determ
ofitament de
tèria de biodive
de biodivers
A
ament de les i
resid
odiversitat i la
ció d’infraest
les que les
tal∙lació. Així,
es de caràcter
à un impacte
la major part
inades en el
les instal∙laci
ersitat i matriu t
itat i matriu t
Actuació
nfraestructur
dus municipals
‐
+
‐
a matriu territ
ructures exis
mateixes s’im
les infraestru
oportunista.
ambiental n
dels casos la
desenvolupam
ons ja existen
territorial
territorial
res de tractam
s
torial
stents, en el
mplantin en u
uctures pode
negatiu relatiu
ubicació exa
ment de cada
nts, o la seva a
174
ment dels
marc del
un hàbitat
n suposar
u sobre la
cta de les
ascun dels
ampliació,
per sobre
que una g
Addiciona
es puguin
construcc
El PINFRE
infraestru
protecció
Així mate
activitats
Per últim
factible,
emplaçam
nombre d
Garantir
zones inu
El PINFRE
tingui en
públic hid
62 Reial Dec
e de la constr
gran ampliació
alment, es pr
n adaptar a c
ció de noves i
ECAT20 també
uctura no pod
ó per part del
eix, els nous d
extractives se
m, per mitigar
es promourà
ment les plan
d’espais i millo
que es compl
undables esta
ECAT20 preve
n compte la r
dràulic62) i urb
cret 849/1986, d’
rucció de nov
ó de la xarxa d
eveu el desen
canvis en la c
nstal∙lacions.
é preveu que
drà ser incomp
planejament
dipòsits contr
empre i quan
r aquest impa
à una política
tes de tractam
orar les econo
leixen les rest
ablertes al Reg
eu que en la
regulació dels
banística (dire
’11 d’abril, pel qu
ves infraestruc
d’instal∙lacion
nvolupament
composició d
en cas d’ubica
patible amb e
general que h
rolats han de
es compleixin
acte ambienta
a de concent
ment de la re
omies d’escala
triccions urba
glament de la
ubicació de n
s usos admiss
ctriu de prese
ue s’aprova el Reg
ctures, el que
ns existents.
de la flexibili
de les recollid
ar‐se les nove
els valors natu
hagi establert
ser implantat
n els requerim
al negatiu, en
tració d’infrae
esta i els dipòs
a.
anístiques a le
a Llei d’Urban
noves instal∙la
sibles segons
ervació front e
glament del Dom
e té un meno
tat de les inst
des de residu
es infraestruct
urals i paisatgí
dita classifica
ts, de forma
ments tècnics d
n el desenvol
estructures (p
sits controlats
es zones d’esp
isme
acions de tra
la normativa
els riscos d’inu
mini Públic Hidràul
r impacte sob
tal∙lacions, de
s, el que per
tures en sòl no
ístics que, si e
ció com a sòl
prioritària en
de l’activitat.
upament del
per exemple
s) amb la fina
pais fluvials qu
ctament i dis
a hidràulica (
undació63).
lic.
bre la matriu
e manera que
rmetrà evitar
o urbanitzabl
escau, siguin o
no urbanitza
zones degra
Pla, sempre
ubicant en u
alitat d’afectar
ue estan inclo
sposició dels
(Reglament d
175
territorial
e aquestes
també la
e. La nova
objecte de
ble.
dades per
que sigui
un mateix
r el mínim
oses en les
residus es
el Domini
Per aque
relació a
Procurar
d’altres d
El PINFRE
la no afec
sempre q
de l’Inven
Tanmate
impactes
considera
protegits
En quals
minimitza
en un ma
8.2.2.
El desenv
aigües.
Preven
63 La Directquè es divid
st motiu es co
garantir el co
que la ubica
d’interès espe
ECAT20, estab
ctació als espa
que sigui facti
ntari d’Espais
ix, en cas de n
negatius i co
a que el PINF
s.
evol cas, en
ar els impacte
ateix emplaça
Impactes amb
volupament d
Objectius
nir la contamin
els sòls
triu de preservac
deix l’espai fluvial
onsidera que
ompliment de
ació d’infrae
ecial
bleix com a cri
ais naturals pr
ble aquells es
d’Interès Geo
no existir cap
mpatibilitzar
RECAT pot te
referència a
es de la seva im
ment diferent
bientals en m
del PINFRECAT
Taula 54. Ava
Avaluació
s ambientals
nació del sòl i
degradats
ció enfront dels ri
l o zona inundabl
el desenvolup
e les restriccio
structures no
iteri a tenir en
rotegits. La ub
spais protegit
ològic de Cata
alternativa m
l’activitat de l
enir un impact
la ubicació
mplantació i e
ts instal∙lacion
matèria de sòl
T20 tindrà un
aluació dels imp
dels impactes
regenerar
iscos d’inundació
le a Catalunya.
pament del P
ons urbanístiq
o afecti espa
n compte a l’h
bicació de les
s del territori
lunya, etc.).
millor, caldrà p
les infraestruc
te negatiu re
d’infraestruc
es promourà u
ns) amb la fina
i aigua
ns impactes n
pactes ambient
s ambientals
Desenvolupa
ó conté el règim d
INFRECAT20 t
ques a les zon
ais protegits
hora de selecc
infraestructu
català (espai
prendre les ac
ctures amb l’e
latiu en relac
tures es pren
una política de
alitat d’afecta
neutres en m
tals en matèria
en matèria de
A
ament de les i
resid
d’usos admissible
tindrà un imp
es d’espais flu
(Xarxa Natur
cionar la ubica
res previstes a
s de la Xarxa
ccions necessà
entorn proteg
ió amb l’afec
ndran les me
e concentraci
r el mínim no
atèria de sòl
de sòl i aigua
e sòl i aigua
Actuació
nfraestructur
dus municipals
Neutre
es, limitats, i proh
pacte positiu
uvials.
ra 2000, PEIN
ació de les ins
al PINFRECAT
Natura 2000,
àries per mini
git. Per aquest
ctació d’espai
esures necess
ió (per exemp
ombre d’espai
i contamina
res de tractam
s
hibits a les difere
176
relatiu en
N, etc.) o
tal∙lacions
T20 evitarà
, del PEIN,
imitzar els
t motiu, es
s naturals
sàries per
ple ubicant
s.
ció de les
ment dels
ents zones en
Prev
Prevenir
El desen
existents
instal∙laci
minimitze
L’única fo
vindrà do
Amb carà
la contam
Així mat
desenvol
protocols
estancs i
Prevenir
Els impa
conseqüè
segon llo
control i
s’implem
subterràn
Objectius
venir la contam
superficials
la contamina
volupament
en dipòsits
ions. Tanmat
en el risc de c
orma en que l
onat per la pro
àcter general
minació del sò
teix, per tal
upament de
s d’actuació p
impermeabili
la contamina
ctes del PIN
ència del con
oc com a cons
depuració ex
entaran en
nies i superfic
Avaluació
s ambientals
minació de les
s i subterrànie
ació del sòl i re
del PINFRECA
s controlats,
teix, cal para
ontaminació d
les infraestruc
oducció d’abo
es considera q
òl.
d’evitar la
les infraestru
er aquests ca
itzats per a la
ació de les aig
NFRECAT20 en
sum de recur
seqüència de
xistents en l’a
desenvolupam
ials.
dels impactes
s aigües
es
egenerar els s
AT20 permet
al reduir‐se
ar esment a
dels sòls.
ctures del Pla
ocaments accid
que el desenv
possible con
uctures de tr
sos. Cal consi
descàrrega de
gües superficia
n matèria d’
rsos hídrics e
la contamina
actualitat en
ment del PIN
s ambientals
Desenvolupa
sòls degradat
trà reduir els
e la quantita
que les mes
poden tenir
dentals.
volupament d
ntaminació d
actament de
derar que tot
els residus am
als i subterràn
’aigües pode
en les instal∙la
ació dels recu
les instal∙laci
NFRECAT20,
en matèria de
A
ament de les i
resid
ts
s riscos de co
at de matèri
sures actuals
una contamin
del PINFRECA
del sòl per
ls residus mu
tes les instal∙la
mb l’objectiu d
nies
n procedir d
acions de trac
ursos hídrics.
ions de tracta
garanteixen
e sòl i aigua
Actuació
nfraestructur
dus municipals
Neutre
ontaminació
ia orgànica
d’aplicació
nació sobre el
T20 tindrà un
esdevenimen
unicipals a Ca
acions disposa
d’evitar la con
de dos fonts,
ctament de re
En aquest co
ament de res
la no contam
res de tractam
s
del sòl, prin
destinada a
en dipòsits
sòl de caràct
n impacte neu
nts accidenta
atalunya es d
aran de comp
ntaminació de
, primeramen
esidus munic
ontext, les m
sidus, així com
minació de l
177
ment dels
cipalment
aquestes
controlats
ter directe
utre sobre
als, en el
disposa de
partiments
l sòl.
nt com a
ipals, i en
esures de
m les que
es aigües
La conta
considera
en reduir
Per aques
al consum
Per tal d
complime
preveu q
Així mate
com en le
8.2.3.
El desenv
salut hum
En aques
als límits
ciutadani
Contr
en re
Minim
les ins
Gara
minació dels
a que el dese
r les quantitat
sts motius es
m i contamina
d’evitar la pro
ent de la legis
ue els impact
eix, es potenc
es de nova pro
Impactes amb
volupament d
mana, essent
st context, en
s d’emissió p
ia.
T
Objectius
ibuir al compl
elació als límit
mitzar les molè
stal∙lacions de
(trànsit,
ntir la qualita
info
recursos híd
envolupament
ts de residus o
considera que
ació de les aig
oducció d’epi
slació vigent e
es de les nove
ciarà la recolli
omoció, semp
bientals en m
del PINFRECA
l’impacte glo
el desenvolu
permesos per
Taula 55. Avalu
Avaluació de
s ambientals
liment de la n
ts d’emissió pe
èsties a la pob
e tractament d
olors, etc.)
t i transparèn
ormació
rics únicamen
t del PINFREC
orgànics destin
e el desenvol
gües.
isodis acciden
en matèria de
es instal∙lacion
da de pluvials
pre que aques
matèria de pob
AT20 tindrà ta
bal de caràcte
upament del P
r les diferent
uació dels impac
ls impactes am
ormativa
ermesos
blació per
de residus
cia de la
nt podrà proc
CAT20 reduirà
nats a dipòsit
upament del
ntals, des de
dipòsits cont
ns, tal i com o
s i la reutilitz
sta opció sigui
blació i salut h
ant impactes
er positiu rela
Pla es garanti
ts instal∙lacion
ctes ambientals
mbientals en
Desenvolupa
cedir d’episod
à la potenciali
controlat.
PINFRECAT20
l’Agència de
trolats i altres
ocorre amb les
ació d’efluent
i tècnicament
humana
s positius com
atiu.
rà tant el com
ns, com l’acc
s en matèria de
matèria de p
A
ament de les i
resid
dis accidenta
tat de produc
0 tindrà un im
e Residus de
instal∙lacions
s existents, sig
ts tant en les
i econòmicam
m neutres en
mpliment de l
cés a la infor
e població i salu
oblació i salu
Actuació
nfraestructur
dus municipals
+
Neutre
+
ls, en aquest
cció d’aquest
mpacte neutre
Catalunya e
s. D’aquesta m
gui mínim.
instal∙lacions
ment viable.
matèria de
la normativa
rmació per p
ut
ut
res de tractam
s
178
t sentit es
ts episodis
e respecte
s vigila el
manera, es
s existents
població i
en relació
part de la
ment dels
Contribui
Des del D
de Qualit
residus co
es proce
l’aplicació
Així mate
es desenv
Techniqu
Per aque
de la nor
Minimitz
La implan
de vida d
de sorolls
Tanmate
implantat
reduirà e
Per aque
tenir un i
En qualse
impacte s
estanc i
l’aplicació
Garantir
En aplicac
informac
Incloent‐s
ubicades
ir al complime
Departament
tat Ambiental
ompleixin els
edirà a desen
ó dels principi
eix el PINFREC
voluparan d’a
es Reference
st motiu es co
mativa relativ
zar les molèsti
ntació de nov
de la població
s i la possibilit
ix, cal consid
t el tractame
l risc de molè
ests dos motiu
impacte neut
evol cas, en
sobre les pob
amb sisteme
ó de les MTD
la qualitat i la
ció del princip
ió relativa al
se entre aque
en el territor
ent de la norm
de Territori i
l i l’Agència d
límits d’emis
nvolupar les
is de prevenci
CAT20 prescriu
acord amb les
(BREF), en ba
onsidera que
va a límits d’e
ies a la pobla
ves infraestruc
com a conse
tat d’episodis
derar que les
ent de la Res
sties sobre el
us es conside
re sobre la qu
la ubicació d
lacions. Així m
es de depurac
en cada cas co
a transparènc
pi de transpar
desenvolupa
esta informac
i.
mativa en rela
Sostenibilitat
de Residus es
ssió establerts
actuacions p
ió i de protecc
u que les ope
s Millors Tècn
se a la Directi
el PINFRECAT
emissió.
ció per les ins
ctures en mat
qüència de le
puntuals de m
s condicions
sta milloraran
seu entorn.
era que el des
ualitat de vida
de noves inst
mateix, les tec
ció en aquell
oncret.
cia de la infor
ència d’accés
ament del PI
ió la relativa a
ació als límits
de la Genera
vetllarà perq
s per a les ma
revistes per
ció de la salut
eracions de ge
niques Dispon
va 2010/75/C
T20 tindrà un
stal∙lacions de
tèria de resid
es molèsties o
males olors.
en els dipòs
n sensiblemen
senvolupame
a de les pobla
tal∙lacions es
cnologies esco
ls casos en q
rmació
s a la informac
NFRECAT20 a
al desenvolup
s d’emissió pe
alitat de Catal
què en tot mo
ateixes. En cas
la normativa
t humana i el m
estió de residu
ibles (MTD) d
CE sobre emiss
impacte posi
e tractament
us pot tenir u
ocasionades p
its controlats
nt respecte l
ent de les infr
acions proper
cercaran aqu
ollides per a ca
que es consid
ció tota perso
a través de l
pament de l’ac
ermesos
unya a través
oment les dife
s de no comp
a en aquests
medi ambient
us dutes a ter
descrites als E
sions industria
itiu relatiu en
de residus (tr
un impacte ne
el transport d
s d’aquelles z
es condicions
raestructures
es a les instal
uelles localitz
ada planta se
deri necessari
na disposarà d
’Agència de
ctivitat de les
s de la Direcci
erents instal∙
pliment d’aqu
casos, tot p
t.
me en les ins
European Best
als.
n relació al co
rànsit, olors, e
egatiu sobre
de residus, la
zones on no
s actuals, asp
s del PINFREC
l∙lacions.
zacions amb u
ran de caràct
i, prioritzant‐
d’un accés ad
Residus de C
s diferents ins
179
ó General
lacions de
ests límits
prioritzant
tal∙lacions
t Available
mpliment
etc.)
la qualitat
generació
es troba
pecte que
CAT20 pot
un menor
er tancat i
‐se també
equat a la
Catalunya.
tal∙lacions
Per aque
matèria d
st motiu es co
d’accés a la in
onsidera que
nformació.
el desenvolup
pament del PPINFRECAT20
tindrà un imppacte positiu
180
relatiu en
9. AVA
Per a l’av
entre un
Sím
+
Ne
Addiciona
que els o
una altra
previst du
meitat. A
s’han pre
O
Biodiv
Po
ALUACIÓ G
valuació globa
‐2 per als imp
mbol
++
+
eutre
‐
‐‐
alment, s’ha a
objectius ambi
a banda, s’ha
ur a terme m
Aquesta consi
evist mesures
Objectius am
Residu
Energi
Canvi clim
Qualitat de
versitat i mat
Sòl i aig
oblació i salut
GLOBAL DEL
al del Pla s’ha
pactes negatiu
Taula 5
• Impa
• Impa
• Sense
• Impa
• Impa
afegit un facto
ientals de car
considerat un
esures correc
ideració nomé
correctores m
bientals
us
a
màtic
e l’aire
triu territorial
gua
t humana
L PLA
n donat valor
us rellevants f
56. Valoració d
Im
cte positiu rel
cte positiu rel
e impacte / im
cte negatiu re
cte negatiu re
or de pondera
àcter priorita
na reducció d
ctores, motiu
és té efectes
malgrat l’impa
Taula 57.
Factorponder
2
2
2
2
l 1
1
1
PONDERACIÓ
rs a les diferen
fins a un 2 per
de les categories
mpacte
llevant.
latiu.
mpacte neutre
elatiu.
ellevant
ació per als di
ri computaran
de l’impacte p
pel qual en a
a nivell de p
acte sobre l’ob
. Avaluació glob
r de ració Im
Ó TOTAL
nts categories
r als impactes
s d’impacte am
e.
ferents objec
n el doble que
per aquells im
aquests casos
puntuació glo
bjectiu ambien
bal del Pla
mpacte
2,00
0,75
2,00
0,00
‐0,33
0,00
0,67
s d’impacte co
positius rellev
mbiental
tius ambienta
e els altres ob
mpactes negat
el valor d’imp
bal, ja que p
ntal principal
Mesures correctores
1
1
1
0,5
0,5
1
1
onsiderades q
vants.
Valoraci
+2
+1
0
‐1
‐2
als. Així, s’ha c
bjectius ambie
tius per als q
pacte s’ha red
per alguns sub
sigui positiu.
s Valol’ava
4,0
1,5
4,0
0,0
‐0,
0,0
0,6
10,
181
que varien
ó
considerat
entals. Per
ue estigui
duït per la
bobjectius
or per luació
00
50
00
00
17
00
67
,00
El rang d
següents
•
•
•
•
•
D’acord
general
PINFRE
de Cata
El PINFRE
climàtic,
controlat
aquestes
El desenv
l’objectiu
recursos.
nivell de
aquestes
procurar
opcions d
recupera
recupera
Aquestes
minimitza
de recep
tècniques
De la ma
l’aigua. N
unes me
de la matriu
categories en
Impacte glob
Impacte glob
Impacte glob
Impacte glob
Impacte glob
d amb els ran
l i positiu re
ECAT20 esdevé
alunya.
ECAT20 tindrà
ja que un de
ts i reduir de
instal∙lacions
volupament
u de minimitz
Aquest incre
transport com
necessitats e
aprofitar al m
de valorització
ció d’energia,
ció del biogàs
s majors nece
ar i optimitzar
pció i transfe
s disponibles
ateixa manera
No obstant, de
nors necessit
d’avaluació g
n relació a l’im
bal del Pla en
bal del Pla en
bal en el medi
bal en el medi
bal del Pla en
ngs definits, e
ellevant en m
é una bona o
à impactes po
els seus princ
forma molt
s.
del PINFRECA
zar l’impacte
ement de la g
m d’operacion
es satisfessin
màxim les op
ó material. Pe
, però també
s dels abocado
essitats de tra
r les necessita
erència de re
per minimitza
a, l’increment
es del mome
tats de depos
global del Pla
mpacte global
el medi ambie
el medi ambie
ambient neu
ambient neg
el medi ambie
el Pla tindrà u
matèria de r
opció de plan
sitius especia
cipals objectiu
significativa
AT20 implica
global dels
gestió implica
ns de tractam
sota els crit
pcions de recu
er aquest mo
caldrà parar
ors amb l’obje
nsport poden
ats de transpo
sidus. Així m
ar les seves em
de la gestió
nt en que el
sició de resid
pot variar e
del Pla:
ent positiu rel
ent positiu rel
utre: 0.
atiu relatiu: ‐1
ent negatiu re
un impacte po
residus, la te
ificació de les
alment relleva
us és el de m
la biodegrada
un incremen
residus sobre
necessàriam
ent. Per aque
teris de l’esta
uperació d’en
otiu es preveu
r atenció a les
ectiu d’aprofit
n incrementar
ort, el PINFRE
mateix, les ins
missions indus
de residus po
PINFRECAT20
us i unes me
entre ‐22 i 22
llevant: >+11.
latiu: 0 / +11.
11 / 0.
ellevant: <‐11
ositiu relatiu
emàtica obje
s instal∙lacion
ants en matèr
minimitzar la
abilitat dels r
nt de les ope
e el medi am
ent unes maj
est motiu, el P
alvi i l’eficièn
nergia a parti
uen millores a
s plantes de d
tar aquesta fo
r les emission
CAT20 preveu
stal∙lacions d
strials.
ot representa
0 s’orienta ca
enors càrregu
2, motiu pel q
en relació am
ecte del Pla.
ns de gestió d
ia de residus
destinació de
residus que fi
eracions de g
mbient i afav
ors necessitat
PINFRECAT20
cia energètica
r dels residus
a les instal∙lac
digestió anae
nt energètica
s contaminan
u disposar d’in
e gestió ope
ar un major ri
p a una majo
ues de materi
qual es cons
mb el medi am
Per aquest
dels residus m
i de mitigació
els residus al
finalment es d
gestió de res
vorir la recup
ts energètiqu
ha de vetllar
a, a la vegad
s un cop esgo
cions d’incine
eròbia i als sis
a.
nts a l’atmosf
nstal∙lacions l
eraran sota l
isc d’afectació
or valorització
ials biodegrad
182
ideren les
mbient en
motiu el
municipals
ó del canvi
ls dipòsits
destinin a
sidus amb
peració de
ues, tant a
per a que
da que ha
otades les
ració amb
stemes de
fera. Per a
ogístiques
es millors
ó del sòl i
ó material,
dables als
dipòsits c
i contenir
L’afectac
els impac
que, entr
Per altra
major oc
major oc
mínima a
sobre l’ad
alternativ
controlats, es
r possibles ves
ió sobre la qu
ctes relaciona
re els criteris d
banda, quals
cupació del sò
cupació tingu
afectació, el P
dequació am
ves possibles,
garanteix un
ssaments acci
ualitat de vida
ats amb les em
de localització
sevol increme
òl, de manera
i el mínim im
INFRECAT20 p
biental de la
així com la su
menor impac
identals que p
de la poblaci
missions a l’at
ó de les instal∙
ent en la dot
a que el PINF
mpacte sobre
prescriu que p
seva ubicació
upeditació de
cte sobre aque
puguin afecta
ó i la salut es
tmosfera, el s
∙lacions, s’ha d
tació d’infrae
FRECAT20 ha
e la matriu te
per promoure
ó, precedida
la nova instal
estes matrius.
r al sòl i l’aigu
veurà minimi
sòl i l’aigua. A
de tenir en co
structures de
d’establir me
erritorial i la
e una nova ins
per una anàl
∙lació als crite
No obstant, c
a.
itzada en la m
Així mateix, el
mpte la distà
e gestió de re
ecanismes pe
biodiversitat
stal∙lació cal u
isi multicriter
eris establerts
caldrà vetllar
mesura que es
PINFRECAT2
ncia als nuclis
esidus compo
r garantir qu
t. Per garanti
n document j
rial d’avaluac
s.
183
per evitar
redueixin
0 prescriu
s habitats.
ortarà una
e aquesta
r aquesta
justificatiu
ió de tres
10. ME
El seguim
ha de pre
ser reme
els quals
d’informa
Els inform
•
•
o
•
o
10.
Amb l’ob
tindran e
coincideix
permetre
ESURES DE S
ment ambienta
eveure la real
sos a la Direc
s’emetrà l’in
ació a conside
mes de seguim
L’estat d’exec
El seguiment
objectius.
En cas necess
objectius fixat
1. Indicado
bjectiu d’afavo
en compte l
xen amb els
e avaluar la co
SEGUIMENT
al del PINFREC
ització, com a
ció General d
nforme. Les co
erar en la diag
ment han de c
cució de les di
dels objectius
sari, l’establim
ts.
ors de segui
orir el seguim
l’evolució de
indicadors d
ontribució del
T I SUPERVI
CAT20 s’ha d’
a mínim, d’un
e Polítiques A
onclusions so
gnosi de realit
onstar, com a
verses mesur
s ambientals q
ment de noves
iment
ent dels obje
ls següents
de seguiment
PINFRECAT20
ISIÓ
’integrar en e
n informe als t
Ambientals de
obre l’informe
zació del nou
a mínim, de la
res en relació
que ha de com
s actuacions i
ectius ambient
indicadors. E
t proposats p
0 a l’assolimen
els mecanisme
tres anys i d’u
el Departame
e corresponen
PINFRECAT20
següent infor
amb el progra
mportar el càlc
i/o directrius
tals del PINFR
En la mesura
pel PRECAT20
nt dels object
es de seguime
un altre als sis
nt de Territor
nt als sis anys
0.
rmació:
ama d’actuaci
cul dels indica
per tal d’asse
RECAT20, els i
a del possibl
0. Aquesta c
ius del PRECA
ent propis del
s anys, els qua
ri i Sostenibilit
s constituiran
ió establert.
adors corresp
egurar l’assoli
informes de s
le, aquests i
correspondènc
AT20.
185
Pla i l’ISA
als han de
tat i sobre
n una font
onents als
ment dels
seguiment
indicadors
cia ha de
Oa
Can
Q
Bio
t
S
Pob
Ta
Objectiu mbiental
Residus
Energia
nvi climàtic
Qualitat de l’aire
odiversitat i matriu erritorial
Sòl i aigua
blació i salut humana
aula 58. Indicad
• Entrades de residus mun
• Percentatge tractament pa dipòsits co
• Població servpreparació p
• Matèria orgàcompostatge
• Valorització
• Valorització
• Dèficit territ
• Balanç energenergia elèctPINFRECAT2
• Emissions asmunicipals
• Intensitat de
• Quantitat deconsumit codesenvolupa
• Consum d’aidel PINFRECA
• Vessaments de residus
• Satisfacció dinstal∙lacions
dors de seguim
Indicado
residus a dipòsicipals
de fracció Restprevi respecte lntrolats de clas
vida en deixalleper a la reutilitz
ànica tractada ee i digestió anae
material de la f
energètica de r
orial en matèria
gètic (energia etrica generada)0
ssociades a la ge
el transport de
e superfície de sm a conseqüènament de les ins
gua externa deAT.
accidentals en
e la població res del PINFRECAT
ent dels objecti
or
sits controlats d
ta sotmesa a les entrades desse II (%).
eries amb operaació
en operacions deròbia (t/any)
fracció Resta
residus
a de gestió de r
elèctrica consum) de les instal∙la
estió de residus
residus municip
sòl no urbanitzancia del stal∙lacions del
e xarxa de les p
instal∙lacions d
especte les AT20
ius ambientals
de %
e residus %
acions de Hase
de %
%
Tc
% ee
residus Tosenprò
mida – acions del MW
s tCO
pals km
able
Pla Ha
lantes Hm
de gestió Un
NodavCatins
del PINFRECAT2
Unitats d
en pes respectresidus municip
en pes respectResta a dipòsit
abitants (sumatrvida)
en pes de FORMrespecte la gen
en pes de valorrespecte entradTMB, incineradcontrolats.
en pes de Restenergèticamenentrades a incin
nes de residunse assignacióòpia de cada àm
Wh/any
O2 eq / any
m/t
m3/any
nitats
ombre de quvant el Síndictalunya en stal∙lacions del P
T20
de mesura
te la generació pals
te les entrades
tori de la pobla
M valoritzada neració FORM
rització materiades a plantes ddores i dipòsits
ta valoritzada nt respecte neradora
us (FORM i Ró en instal∙mbit territorial
ueixes registrc de Greugesrelació a
PINFRECAT20
186
de
de
ció
al e
esta) lació
rades s de
les
11. RES
11.1. L’
El presen
Sectorial
forma pa
aspectes
del medi
ambienta
Fig
SUM DE CA
Avaluació A
nt document
d’Infraestruc
art del proced
ambientals e
ambient, i p
al.
igura. Fases de l’a
Meam
Infosost
ambie
Infosost
ampre
(
ARÀCTER NO
Ambiental E
correspon a
ctures de Ges
diment d’avalu
en l’elaboració
romoure el d
avaluació ambie
emòria mbiental
(MA)
orme de tenibilitat ental (ISA)
orme de tenibilitat
mbiental eliminar ISAp)
O TÈCNIC
Estratègica
l’informe de
stió de Resid
uació ambient
ó i aprovació
desenvolupam
ental estratègica
P
sostenibilitat
dus Municipal
tal estratègic
de plans i pr
ment sostenib
en relació al pro
PropPINF
INFRECAT2(aprovació inicial)
PINF(apdef
ambiental (e
ls 2013‐2020
a (AAE) del P
ogrames per
le en la seva
ocediment de red
posta incial FRECAT20
•Inf
0
FRECAT20provació finitiva)
en endavant,
(en endavan
INFRECAT. L’A
assolir un ele
triple dimens
dacció i aprovació
•Consdocumreferè
ormació púb
ISA) del Pla
nt PINFRECAT
AAE pretén in
evat nivell de
sió: econòmic
ió del PINFRECAT
ultes i ment de ència
blica
187
Territorial
T20). L’ISA
ntegrar els
protecció
ca, social i
T20
11.2. El
Ca
El PINFRE
efectiva d
pel que f
PINFRECA
territoria
que s’ass
moment
establert
En particu
Plantes d
residus m
plantes d
Plantes d
de la frac
Plantes d
Pla territo
atalunya 20
ECAT20 es l’i
del Programa
fa a l’àmbit d
AT20 desenvo
l de les instal
soleixi la màxi
les necessita
es.
ular, el PINFR
de tractament
municipals (FO
de compostatg
de tractament
cció Resta
de valorització
orial secto
013‐2020 (P
instrument de
general de p
e les infraest
olupa el Pla te
∙lacions de ge
ma autosufici
ts requerides
ECAT20 es ce
biològic de la
ORM) (també c
ge o de digest
mecànic i bio
ó energètica (i
rial d’infra
PINFRECAT2
e planejamen
prevenció i ges
ructures de g
erritorial gene
estió de residu
ència de gest
s, els recursos
ntra en la plan
a fracció orgàn
conegudes co
ió anaeròbia)
ològic
ncineradores)
aestructures
20)
nt que ha de
stió de residu
gestió de resi
eral de Catalu
us municipals
tió en totes le
s disponibles
nificació de le
nica dels
m a
)
s de gestió
e permetre el
us i recursos d
dus municipa
nya. amb l’ob
existents i de
s zones del te
i els dèficits
es següents inf
ó dels resid
desenvolupa
de Catalunya
ls. Com a Pla
bjectiu de raci
e les noves in
erritori de Cat
existents a c
fraestructures
dus munic
ament i la im
2013‐2020 (P
a territorial se
ionalitzar la p
stal∙lacions, d
talunya, satisf
cadascuna de
s:
188
ipals de
mplantació
PRECAT20)
ectorial, el
lanificació
de manera
fent en tot
les zones
Dipòsits c
perillosos
Centres lo
(deixaller
El PINFRE
El PINFRE
infraestru
−
−
−
−
controlats de
s)
ogístics de rec
ries, plantes d
ECAT20 segue
ECAT20 respo
uctures de ges
La presència d
una infrautilit
un nombre im
la intrusió des
classe II (aboc
cepció i transf
de transferènc
ix la següent
I. Presen
II. Memò
1.
2.
3.
4.
5.
6.
III. Norm
IV. Annex
V. Memò
on als reptes
stió dels resid
de desequilibr
tzació de les in
mportant de d
sordenada de
cadors de resi
ferència de re
cia)
estructura de
ntació
òria
Marc jurídic
Objecte
El model de
Diagnosi de
Determinaci
Prescripcion
ativa
xes
òria econòmic
que planteja
dus municipals
ris territorials
nstal∙lacions d
ipòsits contro
l sector privat
idus no
esidus
e continguts:
i administrat
gestió de resi
la situació act
ió de dèficits t
ns per al desen
ca
la situació ac
s, que es cara
en el model d
de tractament
olats sense tra
t en la gestió
iu
idus municipa
tual. Estat de
territorials de
nvolupament
ctual de la pla
cteritza per le
de tractament
t mecànic i bio
actament prev
dels residus m
als de Cataluny
les infraestru
capacitat de
d’infraestruct
anificació i de
es següents pr
t de la fracció
ològic d’aques
vi;
municipals;
ya
ctures.
tractament
tures.
esenvolupame
roblemàtique
ó Resta;
sta fracció;
189
ent de les
s:
− i
El PINFRE
criteris fa
(ambient
existents
pretén fe
instal∙laci
l’ampliac
zona o si
11.3. Pl
El PINFRE
A nive
• Conv
• Prot
A nive
• 6è P
• 7è P
• Estra
• Estra
• Estra
• Inicia
• Full
• Pla d
• Paqu
• Estra
i la manca de
l’anterior Pla
ECAT estable
an referència
tals, urbanístic
dependrà, en
er la nova ins
ió existent s
ió dels existen
la seva capac
lans i progr
ECAT20 té rela
ell internacion
veni marc de le
ocol de Kyoto
ell europeu
Programa d’Acc
Programa d’Acc
atègia Europa 2
atègia temàtica
atègia temàtica
ativa emblemà
de ruta cap a u
d’Acció sobre C
uet legislatiu “E
atègia Europea
e garantia de
territorial sec
ix els criteris
tant a la nece
cs, proximitat
n primera inst
stal∙lació o am
obre la cons
nts si la zona
citat de depos
ames relac
ació o està inf
Plans
nal
es Nacions unid
ió en matèria d
ió en matèria d
2020 per a un c
a sobre la preve
a sobre l’ús sost
tica “Una Europ
na Europa efici
onsum i Produc
Energia i Clima”
d’adaptació al
finançament
ctorial, en els t
i prescripcio
essitat de la in
t, etcètera). D
tància, de si e
mpliació. Amb
strucció d’un
afectada supe
ició real està p
ionats amb
fluenciat pel s
i programes r
es sobre el can
de Medi Ambien
de Medi Ambien
reixement inte
enció i el recicla
tenible dels rec
pa eficient en l’
ient en l’ús dels
cció Sostenible
”
canvi climàtic
íntegre per p
termes que es
ons tècniques
nstal∙lació com
De manera re
existeix un dè
b caràcter ge
a de nova.
era el nombre
per sobre de
b el PINFREC
egüents plans
relacionats am
vi climàtic
nt 2002‐2012
nt “Viure bé, re
l∙ligent, sosten
atge dels residu
cursos naturals
’ús dels recurso
s recursos
s i una Política
part del Gove
staven previst
que han de
m a la seva ub
esumida, tota
èficit de capac
eneral, preval
Així mateix,
e màxim d’abo
la deposició m
CAT20
s i programes
mb el PINFREC
espectant els lím
ible i integrado
us
os
Industrial Soste
rn de les inst
tos pel propi P
complir aque
bicació en fun
nova instal∙la
citat de tracta
drà l’ampliac
no s’admetr
ocadors que e
mínima.
:
CAT20
mits del nostre
r.
enible
tal∙lacions pre
Pla.
estes instal∙la
nció de divers
ació o amplia
ament en la z
ió o modifica
ran nous abo
estableix el Pla
planeta”
190
evistes per
acions. Els
sos factors
ació de les
ona on es
ació d’una
ocadors o
a per cada
A nive
• Pla N
• Pla d
• Pla d
• Pla N
• Estra
• Pla n
• Pla H
• Pla E
A nive
• Pla T
• Plan
• Prog
• Prog
• Prog
• Prog
• Progurba
• Pla c
• Estra
• Pla d
• Pla d
• Xarx
• Pla d
• Prog
• Prog
• Pla d
ell estatal
Nacional Integr
d’Acció d’Estalv
d’Energies Reno
Nacional de Qu
atègia espanyo
nacional d’adap
Hidrològic Nacio
Estratègic d’Infr
ell català
Territorial Gene
s Territorials Pa
grama general d
grama de gestió
grama de gestió
grama de Gestió
grama d'actuacanes
català d’Ecodiss
atègia per al de
de l’Energia i Ca
d’Espais d’Inter
xa Natura 2000
de gestió del Di
grama de Sanej
grama de Sanej
d’Infraestructur
Plans
at de Residus 2
vi i Eficiència En
ovables 2011‐2
alitat de l’Aire
la de canvi clim
ptació al canvi c
onal
raestructures d
eral de Cataluny
arcials
de prevenció i g
ó de residus ind
ó de residus mu
ó de Residus de
ions per a la ge
seny 2012‐2015
esenvolupamen
anvi Climàtic de
ès Natural (PEI
stricte de Conc
ament d’Aigües
ament d’Aigües
res de Transpor
i programes r
2008‐2015
nergètica 2011‐
020
i Protecció Atm
màtic i energia n
climàtic
e Transport 20
ya
gestió de residu
dustrials de Cata
unicipals de Cat
e la Construcció
estió dels fangs
5
nt sostenible de
e Catalunya 201
N)
ca Fluvial de Cat
s Residuals Urb
s Residuals Indu
rts de Cataluny
relacionats am
2022
mosfèrica 2013‐
neta. Horitzó 20
005‐2020
us i recursos de
alunya 2007‐20
talunya 2007‐20
ó i Demolició 20
s residuals gene
e Catalunya 202
12‐2020
talunya 2010‐2
banes (PSARU) 2
ustrials (PSARI)
ya 2006‐2026 (P
mb el PINFREC
2016 (Pla AIRE)
007‐2012‐2020
e Catalunya 201
012 (PROGRIC)
012 (PROGREM
007‐2012 (PROG
erats en els pro
26
015
2005
2003
PITC)
CAT20
)
3‐2020 (PRECA
MIC)
GROC)
cessos de depu
AT20)
uració d'aigües
191
residuals
• Pla G
• Pla despedifer
11.4. Re
El PINFRE
En ma
• Diredero
• Deciresid
• Dire
• Dire
En ma
• Llei 2
• Reia
• Reia
• Reiaaboc
En ma
• Decr(PROdels
• Decrmun
• Decr
64 Modific
General d’Ocup
d'actuació per aecial de l’ambierents municipis
equeriment
ECAT20 pot ve
atèria de resid
ctiva 2008/98/oguen determin
sió 2003/33/CEdus en abocado
ctiva 1999/31/
ctiva 2010/75/
atèria de resid
22/2011, de 28
l Decret 1619/2
al Decret 653/20
l Decret 1481/cador
atèria de resid
ret 87/2010, dOGREMIC) i es residus munici
ret 16/2010, denicipals
ret Legislatiu 1/
at pel Reial Dec
Plans
pació. Estratègia
a la millora de ent atmosfèric s de les comarq
ts jurídics
eure’s afectat
Normati
dus a nivell eu
CE del Parlamenades Directive
E, de 19 de desors d’acord amb
CE , de 26 d’ab
UE, de 24 de no
dus a nivell es
8 de juliol de 20
2005, de 30 de
003, de 30 de m
/200164, de 27
dus a nivell ca
de 29 de juny regula el procepals
e 16 de febrer,
/2009, de 21 de
cret 717/2010,
i programes r
a Catalana per a
la qualitat de l'pels contaminues del Barcelo
per les següe
iva de residus
uropeu
ent Europeu i des
sembre de 200b l’article 16 i l’a
ril de 1999, rela
ovembre de 20
statal
011, de residus
desembre, sob
maig de 2003, s
7 de desembre
atalà
pel qual s’apediment de dis
pel qual s'apro
e juliol, pel qua
de 28 de maig
relacionats am
a l’Ocupació de
'aire horitzó 20nants diòxid deonès, Vallès Ori
ents normative
s relacionada
el Consell, de 1
02, per la que sannex II de la D
ativa a l’abocam
010, relativa a le
i sòls contamin
bre la gestió de
sobre incinerac
e, pel que es
prova el Prograstribució de la
ova el Pla territ
l s’aprova el Te
de 2010.
mb el PINFREC
e Catalunya 201
015, associat a e nitrogen i paental, Vallès Oc
es:
amb el PINFR
9 de novembre
’estableixen elsDirectiva 1999/3
ment de residus
es emissions ind
ats
pneumàtics fo
ió de residus
regula l’elimin
ama de gestiórecaptació dels
torial sectorial
ext refós de la L
CAT20
12‐2020
la declaració dertícules en susccidental i Baix
RECAT20
e de 2008, sobr
s criteris i proc31/CE
s
dustrials
ra d’ús
ació de residu
de residus ms cànons sobre
d'infraestructu
lei reguladora d
e les zones de spensió, corresLlobregat
re residus i per
cediments d’ad
s mitjançant d
municipals de C la disposició d
ures de gestió d
de residus
192
protecció sponent a
la qual es
missió de
dipòsit en
Catalunya del rebuig
de residus
• Decrdipò
• Llei 2
• Llei disp
• Decr
• Decr
Norm
• Direinteg
• Regld’un91/6
Norm
• Direamb
• Direamb
• Direemis
Norm
• Direles a
• Direflora
• Dire
65 La Direc
disposicion
ret 69/2009, dòsits controlats
20/2009, de 4 d
8/2008 de 10 osició del rebui
ret 80/2002, de
ret 1/1997, de 7
Altre
mativa en mat
ctiva 2008/1/Cgrat de la conta
ament (CE) nº n registre euro689/CEE i 96/61
mativa en mat
ectiva 2002/49/biental.
ctiva 2008/50/bient i a una atm
ctiva 2000/14/ssions sonores
mativa en mat
ctiva 2009/147aus silvestres.
ctiva 92/43/CEa silvestres.
ctiva 97/62/CE
ctiva 2008/1/C
ns continuen se
Normati
e 28 d’abril, p
de desembre, d
de juliol, de fiig dels residus
e 19 de febrer,
7 de gener, sob
es requerime
tèria d’activita
E del Parlamenaminació.65
166/2006 del opeu d’emissio1/CE del Consel
tèria de medi
/CE del Parlame
/CE del Parlammosfera més ne
/CE, de 8 de maa l’entorn, que
tèria de biodiv
7/CE del Parlam
E del Consell d
, de 27 d’octub
E ha estat sub
ent d’aplicació
iva de residus
el qual s’estab
de prevenció i c
inançament de
regulador de le
bre la disposició
nts jurídics en
ats
nt Europeu i de
Parlament Eurons i transferèl.
ambient atmo
ent Europeu i d
ent Europeu i eta en Europa.
aig de 2000, sosón degudes a
versitat
ment Europeu i d
e 21 de maig d
bre de 1997, pe
stituïda per la
fins el 6 de gen
s relacionada
bleixen els crite
control ambient
e les infraestru
es condicions pe
ó del rebuig en
n matèria de
l Consell, de 15
ropeu i del Conències de cont
osfèric
del Consell, de 2
del Consell de
obre l’aproxima les màquines d
del Consell, de
de 1992 relativa
r la que s’adapt
Directiva 2010
ner de 2014.
amb el PINFR
eris i els proce
tal de les activit
ctures de gest
er a la incinerac
dipòsits contro
medi ambien
5 de gener de 2
nsell, de 18 de taminants i pe
25 de juny de 2
e 21 de maig d
ació de les legisd’ús a l’aire lliu
30 de novemb
a a la conservac
ta al progrés cie
0/75/UE, d’emi
RECAT20
ediments d’adm
tats
tió dels residus
ció de residus
olats
t a nivell euro
2008, relativa a
gener de 2006el qual es mo
2002, sobre ava
de 2008 relativ
slacions dels esre.
re de 2009, rela
ció dels hàbitat
entífic i tècnic l
ssions industria
missió de resid
s i dels cànons
opeu
la prevenció i
6, relatiu al estodifiquen les D
aluació i gestió
va a la qualitat
stats membres
ativa a la conse
ts naturals i de
la Directiva 92/
als. No obstant
193
us en els
s sobre la
al control
tabliment Directives
del soroll
t de l’aire
sobre les
ervació de
la fauna i
/43/CEE.
t, les seves
• Decillista
Norm
• Diremed
Norm
• Direpolít
• Direcaus
• Direcont
Altres
• Direinfor
• Direper a
• Diremed
Norm
• Llei
• Reia
Norm
• Llei con
• Llei
• Reia16/
• Reiaels c
Norm
Altre
sió de la Comia de llocs d’imp
mativa en mat
ctiva 2004/35diambiental en
mativa en mat
ctiva 2000/60/tica d’aigües.
ctiva 2006/11/sada per determ
ctiva 2006/118taminació i el d
s normatives
ctiva 2003/4/Crmació mediam
ctiva 2003/35/a la participació
ctiva 2004/35diambiental en
mativa en mat
8/2013, de 26
al Decret 314/2
mativa en mat
5/2013, d’11 dtaminació, i la
16/2002, d’1 d
al Decret 509/22002, d’1 de ju
al Decret 9/200criteris i estànd
mativa en mat
es requerime
ssió de 19 de jportància comu
tèria d’ocupac
/CE del Parlarelació amb la p
tèria de cicle d
/CE, de 23 d’oct
/CE del Parlamminades substà
8/CE, de 12 deeteriorament.
CE del Parlamenmbiental i per la
CE, del Parlameó del públic en
/CE del Parlarelació amb la p
A
tèria d’edifica
de juny, de reh
2006, de 17 de
tèria d’activit
de juny, per la Llei 22/2011, d
de juliol, de prev
2007, de 20 d’aliol, de prevenc
05, de 14 de gedards per a la de
tèria de medi
nts jurídics en
uliol de 2006 pnitària de la reg
ció del sòl i el
ment Europeuprevenció i rep
de l’aigua
tubre de 2000,
ment Europeu incies perilloses
e desembre de
nt Europeu i dea qual es deroga
ent Europeu i dl’elaboració de
ment Europeuprevenció i rep
ltres requerim
ació
habilitació, rege
març, pel qual s
tats
que es modifice 28 de juliol, d
venció i contro
abril pel qual sció i control inte
ner, pel qual s’eclaració de sò
i ambient atm
n matèria de
per la qual s’adgió biogeogràfic
paisatge
u i del Consearació de dany
, pel qual s’esta
i del Consell ds abocades.
2006, relativa
el Consell, de 2a la Directiva 90
del Consell, de 2 determinats p
u i del Consearació de dany
ments jurídics
eneració i renov
s’aprova el Cod
ca la Llei 16/200de residus i sòls
l integrats de la
s’aprova el Regegrats de la con
’estableix la rells contaminats
mosfèric
medi ambien
dopta, de confoca mediterrània
ell, de 21 d’as mediambient
ableix un marc
de 15 de febre
a a la protecció
28 de gener de 0/313/CEE del C
26 de maig de 2lans i programe
ell, de 21 d’as mediambient
s a nivell estat
vació urbanes.
di Tècnic de l’Ed
02, d’1 de junys contaminats.
a contaminació
glament per al ntaminació.
ació d’activitat.
t a nivell euro
ormitat amb la a.
abril de 2004,als.
comunitari d’a
er de 2006 rela
ó de les aigües
2003, relativa Consell.
2003, per la quaes relacionats a
abril de 2004,als.
tal
dificació.
y, de prevenció
.
desenvolupam
s potencialmen
opeu
Directiva 92/4
, sobre respo
actuació en l’àm
ativa a la cont
s subterrànies
a l’accés del p
al s’estableixenamb el medi am
, sobre respo
i control integ
ent i execució
nt contaminant
194
43/CEE, la
onsabilitat
mbit de la
taminació
contra la
públic a la
n mesures mbient.
onsabilitat
rats de la
de la Llei
ts del sòl i
• Llei
• Reia
• Llei
• Reiaamb
• Reiaqua
• Reiamàq
Norm
• Llei
• Llei 40/53/des
• Reia
• Reiabioddec
• Reia
Norm
• Reia
Norm
• ReiaDec
• Reiaaigü
• Reiapel Decresi
• Reia
Altre
• Reia
34/2007, de 15
al Decret 102/2
37/2003, de 17
al Decret 1513/biental)
al Decret 1367/alitat i emission
al Decret 212/quines a l’aire l
mativa en mat
42/2007, de 13
4/1989, de 27 1997 i 41/1992002, de 30 deembre).
al Decret 439/1
al Decret 1997diversitat mitjaret 1993/1998,
al Decret 435/2
mativa en mat
al Decret Legisl
mativa en mat
al Decret Legislcret‐Llei 4/2007
al Decret ‐ Llei ües residuals ur
al Decret 1290/Reial Decret 8cret‐llei 11/199duals urbanes.
al Decret 509/1
es normatives
al Decret‐llei 17
A
5 de novembre
2011, de 28 de g
7 de novembre
/2005, de 16 d
/2007, de 19 d’s acústiques)
2002, de 22 dliure.
tèria de biodi
3 de desembre,
de març, de Co97, de 5 de noe desembre, la
1990, de 30 de
7/1995, de 7 ançant la conse, de 12 de juny)
2004, de 12 de
tèria d’ocupa
atiu 2/2008, de
tèria del cicle
latiu 1/2001, de7, de 13 d’abril)
11/1995, de 2rbanes.
/2012, de 7 de49/1986, d’11 95, de 28 de de
1996, de 15 de
7/2012, de 4 de
ltres requerim
, de qualitat de
gener, relatiu a
, del soroll.
e desembre, p
’octubre, pel qu
e febrer, que
iversitat
, del Patrimoni
onservació dels ovembre sobreLlei 43/2003,
març, pel qual e
de desembre, ervació dels hà).
març, pel qual e
ció del sòl i el
e 20 de juny, pe
de l’aigua
e 20 de juliol, p.
28 de desembre
setembre, pel d’abril, i el Reiesembre, pel q
març, de desen
e maig, de mesu
ments jurídics
e l’aire i protecc
a la millora de la
pel qual es dese
ual es desenvo
regula les emi
Natural i de la
Espais Naturale espais naturade 21 de nove
es regula el Cat
per la que s’àbitats naturals
es regula l’Inve
l paisatge
el que s’aprova
pel qual s’aprov
e, pel qual s’es
qual es modifial Decret 509/ual s’estableixe
nvolupament de
ures urgents en
s a nivell estat
ció de l’atmosfe
a qualitat de l’a
envolupa la Lle
lupa la Llei 37/2
ssions sonores
Biodiversitat.
s i de la Flora i als protegits –embre i per l’ar
tàleg Nacional d
estableixen ms i de la fauna
entari Nacional
el text refós de
va el text refós
stableixen les n
ica el Reglamen/1996, de 15 deen les normes
el Reial Decret
n matèria de me
tal
era.
aire.
i 37/2003 (ava
2003 (zonificac
en l’entorn d
Fauna Silvestreprotecció d’an
rticle 126 de la
d’Espècies Ame
esures per a ca i flora silvest
de Zones Humi
e la Llei del sòl.
de la Llei d'Aig
normes aplicab
nt del Domini Pe març, de desaplicables al tr
‐ Llei 11/1995.
edi ambient.
luació i gestió
ció acústica, obj
egudes a dete
es (modificada nimals i plantea Llei 62/2003,
enaçades.
contribuir a gtres (modificat
ides.
gües (modificat
bles al tractame
Públic Hidràulicsenvolupamentractament de l
195
del soroll
jectius de
erminades
per la Llei es, la Llei de 30 de
arantir la pel Reial
t pel Reial
ent de les
c, aprovat t del Reial es aigües
• Llei
• Llei a la
Norm
• DecrCata
• DecrCata
• Llei Barc
• Llei 7
Norm
• Llei 3
• Decr
• Decrl’acc
Norm
• Llei 2Llei 9
Norm
• Llei 2
• Llei Atm
• Decrmuncont
• Llei 1
• Decrcont
• Llei 6
Norm
26/2007, de 23
27/2006, de 18justícia en mat
mativa en mat
ret legislatiu 4/alunya
ret legislatiu 2alunya
7/1987, de 4 celona i en les c
7/1985, de 2 d’
mativa en mat
3/2007, del 4 d
ret 21/2006, de
ret 135/1995, cessibilitat i de s
mativa en mat
20/2009, de 4 d9/2011 i la Llei
mativa en mat
22/1983, de 21
6/1996, de 18osfèric.
ret 226/2006, dnicipis de les ctaminant diòxid
16/2002, de 28
ret 176/2009, dtra la contamin
6/2001, de 31 d
mativa en mat
A
3 d’octubre, de
8 de juliol, per tèria de medi a
A
tèria règim loc
/2003, de 4 de
/2003, de 28
d’abril, per la comarques com
’abril, regulado
tèria d’edifica
e juliol, de l’ob
e 14 de febrer,
de 24 de marsupressió de ba
tèria d’activita
de desembre, d5/2012)
tèria de medi
1 de novembre,
8 de juny, de m
de 23 de maig, comarques deld de nitrogen i p
8 de juny, de pro
de 10 de novemació acústica, i
de maig, d’orde
tèria de biodiv
ltres requerim
e responsabilita
la qual es regulmbient (incorp
ltres requerim
cal
e novembre, pe
d’abril, pel qu
qual s’estableimpreses dins la s
ra de les bases
ció
ra pública.
pel qual es regu
rç, de desplegaarreres arquitec
ats
de prevenció i c
ambient atmo
de protecció d
modificació de
pel qual es de Barcelonès, eper a les partícu
otecció de la co
mbre, pel qual sse n’adapten e
enació ambient
versitat
ments jurídics
t mediambient
len els drets d’apora les Directiv
ments jurídics
el qual s’aprov
al s’aprova el
ixen i regulen seva zona d’inf
de règim local
ula l’adopció de
ament de la Lctòniques, i d’a
control ambien
osfèric
de l’Ambient At
e la Llei 22/198
claren zones deel Vallès Orienules.
ontaminació ac
s’aprova el Reglels annexos.
tal de l’enllume
s a nivell estat
tal.
accés a la inforves 2003/4/CE i
s a nivell cata
va el Text refós
Text refós de
actuacions púluència directa
e criteris ambie
Llei 20/1991, daprovació del Co
tal de les activi
mosfèric.
83, de 21 de n
e protecció espntal, el Vallès
ústica.
lament de la Lle
nament per a l
tal
mació, de parti 2003/35/CE).
là
s de la Llei d’o
la Llei munici
bliques especia
entals i d’ecoefi
de 25 de noveodi d’accessibili
itats (modificad
novembre, de
pecial de l’ambOccidental i e
ei 16/2002, de
a protecció del
icipació pública
rganització com
pal i de règim
als en la conu
iciència en els e
embre, de promitat.
da per la Llei 26
protecció de
ient atmosfèricel Baix Llobreg
28 de juny, de
medi nocturn.
196
a i d’accés
marcal de
m local de
rbació de
edificis.
moció de
6/2009, la
l’Ambient
c diversos at per al
protecció
• Llei 12/2
• Decrd’an
• Decr9/11
• Llei 9
• Llei 2
• Acors’ap29 d
• Llei relatmed
• Ordr
• Ordrarbr
Norm
• Llei 2
• Decr3/20
• Decr
• Llei 8
• Decr
Norm
• DecrCata
• Decr
• Decrproc
Altres
• Llei 9
• Decr
12/1985, de 132006).
ret 123/1987, nimals en perill
ret 328/1992, 1/2010)
9/1995, de 27 d
22/2003, de 4 d
rd GOV/112/20rova la proposte setembre).
12/2006, de 27tives a la protedi natural i de la
re de 5 de nove
re MAH/228/20edes declarats
mativa en mat
23/1983, de 21
ret legislatiu 1/012, de 22 de fe
ret 305/2006 de
8/2005, de 8 de
ret 343/2006, d
mativa en mat
ret Legislatiu 3/alunya.
ret 130/2003, d
ret 328/1988, cediment en rel
s normatives
9/1993, de 30 d
ret 78/2002, de
A
3 de juny, d’esp
de 12 de marde desaparició
de 14 de dese
de juliol, de reg
de juliol, de pro
006, de 5 de sta de llocs d’im
7 de juliol, de mecció dels anima Llei 4/2004, re
embre de 1984
005, de 2 de mad’interès coma
tèria d’ocupac
1 de novembre,
/2010, de 3 d'aebrer).
e 18 de juliol, p
e juny, de prote
de 19 de setem
tèria del cicle
/2003, de 4 de
de 13 de maig, p
d'11 d’octubrlació amb diver
de setembre, d
e 5 de març, de
ltres requerim
pais naturals (m
rç, sobre declaa Catalunya.
embre, pel qua
gulació de l’accé
otecció dels ani
etembre, pel qportància comu
mesures en matmals, de la Llei elativa al procés
sobre la protec
aig, de declaracarcal i local.
ció del sòl i el
de política terr
agost, pel qual
pel qual s’aprov
ecció, gestió i o
bre, pel qual es
de l’aigua
e novembre, pe
pel qual s’aprov
re, pel qual srsos aqüífers de
el Patrimoni Cu
l Reglament de
ments jurídics
modificada pel
aració de rese
al s’aprova el P
és motoritzat a
mals (modifica
qual es designeunitària (LIC). (
tèria de medi a12/1985, d’esps d’adequació d
cció de plantes
ció d’arbres mo
paisatge
ritorial.
s'aprova el Te
va el Reglament
ordenació del pa
s desenvolupa l
el qual s’aprova
va el Reglamen
s’estableixen ne Catalunya.
ultural Català.
e protecció del p
s a nivell cata
Decret Legislat
rves naturals p
Pla d’Espais d’I
l medi natural (
da per la Llei 12
en zones d’espDarrera amplia
mbient i de mopais naturals, dde les activitats
de la flora autò
onumentals i d’
ext refós de la
t de la Llei d’urb
aisatge.
la Llei 8/2005.
a el Text refós
nt dels Serveis P
normes de pro
patrimoni arqu
là
tiu 11/1994, de
parcials per a
nterès Natural
(modificada pe
2/2006).
pecial proteccióació per Acord d
odificació de lee la Llei 9/199s.
òctona amenaç
actualització de
Llei d'urbanism
banisme.
de la legislació
Públics de Sanej
otecció i addi
eològic i paleon
e 26 de juliol i p
la protecció d
l (última modif
r la Llei 12/200
ó per a les ausde Govern 150/
s lleis 3/1988 i 95, d’accés mot
çada a Cataluny
e l'inventari de
me (modificat p
ó en matèria d’
jament.
icionals en ma
ntològic.
197
per la Llei
d’espècies
ficació de
06).
s (ZEPA) i /2009, de
22/2003, toritzat al
ya.
ls arbres i
per la Llei
aigües de
atèria de
• Llei 2
• Llei 9
• Llei 5esta
11.5. A
PI
En aques
Aquesta
D’aquest
protecció
aquests v
En aques
negatius
Aspe
•
•
•
•
•
•
A contin
ambienta
26/2009, de 23
9/2011, de 29 d
5/2012, de 20 dbliments turíst
Aspectes am
INFRECAT20
t capítol es fa
diagnosi serv
a manera es p
ó ambiental d
vectors.
st sentit, es co
sobre els segü
ectes ambien
Consum de re
Consum d’en
Atmosfera
Biodiversitat
Sòl i aigua
Població hum
nuació s’expo
als identificats
A
3 de desembre,
de desembre, d
de març, de meics.
mbientals s
0
a una diagnosi
eix per conèix
poden identif
del PINFRECA
onsidera que e
üents aspecte
talment rellev
ecursos mater
ergia
i patrimoni na
mana i salut
osen breume
s i l’afectació q
ltres requerim
de mesures fis
de promoció de
esures fiscals, f
sobre els q
i dels aspecte
xer l’estat de
icar els aspect
T20, així com
el PINFRECAT
es ambientals:
vants sobre e
rials i generac
atural
nt les princi
que pot tenir
ments jurídics
scals, financeres
e l’activitat econ
financeres i adm
que pot te
es ambientals
ls diferents ve
tes ambienta
m avaluar dife
T20 i la gestió
:
els que té efec
ció de residus
ipals conclus
el desenvolup
s a nivell cata
s i administrativ
nòmica
ministratives i d
enir afecta
sobre els que
ectors ambien
ls més relleva
erents alterna
de residus m
cte la gestió d
ions sobre l
pament del PI
là
ves
de creació de l’i
ció el des
pot tenir afe
ntals i com po
nts de cara a
atives en func
unicipals pot
de residus
a diagnosi d
NFRECAT20 s
impost sobre e
senvolupam
ectació el PINF
ot hi pot afec
definir els ob
ció de l’impa
tenir efectes
dels diversos
sobre els mate
198
stades en
ment del
FRECAT20.
ctar el Pla.
bjectius de
acte sobre
positius o
aspectes
eixos.
Consu
El consurenovacigeosistemde les ma
S’estima de tonesrenovablt/any), se
El consudesenvoreduir la
El PINFREde la valoverges.
Gener
L’any 20residus atones) ess’ha de tser infconseqüèinstal∙lacl’existèncpresèncivaloritza
De les 10
um de recurso
m de recursoó, està portames a partir datèries prime
que l’extraccs (un 81% cole). El sector eguit de lluny
Recu
Hidrocarla pr
T
um de recurslupament d’ageneració, i p
ECAT20 pot corització mate
ració de resid
012 es van a Catalunya, ds van destinarenir en comperior a aqència del fecions és infcia de barrerea d’impropisr, etc.
0.419.407 ton
Consum
os materials
os naturals noant a un esgdels quals s’ores i taxes ele
ció de recursoorresponents econòmic qu per la indúst
Recur
rsos agraris, rama
Recursos for
Total recursos r
burs potencialmeroducció de prod
Minerals no m
Minerals me
Total recursos no
sos a Catalunctuacions de peruà altra ob
ontribuir a la erial i energèt
us
generar 10.4de les que unr a valoritzacióte que la valoquestes quaet que el rerior al 100es tecnològiqs en els re
nes de residus
m de recursos
renovables i gotament globobtenen. Existevades de prod
os directamena recursos d
ue consumeix ria alimentàri
rs
aders i pesquers
restals
enovables
ent utilitzables peuctes materials
metàl∙lics
etàl∙lics
renovables
nya és la prinfoment de l’e
btenir recursos
reducció del ctica implica un
400.757 tonen 55,5% (5.77ó. En aquest sorització efectantitats, comrendiment de0%, ja siguiues, ja sigui psidus destina
s generades a
s materials i g
l’extracció debal dels recuteix una relacducció de res
t dels ecosistde caràcter nmés recursoa (5.732.041 t
Producprime
8.
4
8.
er a
37
37
ncipal font economia circs per als proc
consum de rena menor nec
es de 74.713 sentit, iva va m a e les i per per la ats a
a Catalunya l’a
generació de r
e recursos reursos i a un ió directamenidus amb baix
emes de Catano renovable os materials ét/any).
cció de matèries res a Catalunya (t/any)
.383.783
463.025
.846.808
93.050
7.880.080
0
7.973.130
de generaciócular una opoessos product
ecursos naturacessitat d’extr
any 2012, 3.7
residus
novables per deterioramennt proporcionxos nivells de r
alunya és de l’i un 19% a
és el de la co
Balanç exportació‐de les matèries p
(t/any)
‐
+
+
‐
‐‐
de residus ortunitat per ttius.
als, en el sentreure i proces
31.437 tones
sobre la sevant dels ecosinal entre l’esgreciclatge.
’ordre de 46,8recursos de nstrucció (26
‐importació primeres
al territori. Etal de, per un
tit que la maxssar matèries
van ser gene
199
a taxa de stemes i gotament
8 milions caràcter
6.645.330
Essent el a banda,
imització primeres
erades en
l’àmbit mtotal de mateix p
Les coma
En el perel màximpercentala Segarr
Per que anys ha d’aquestprevi ababocado2007, la plantes biològic que la dea incineL’any 20generada0 tones l
municipal, un residus municperíode.
arques amb u
ríode 2007‐20m nivell de ratge més elevara. Bona part d
fa a la fraccióaugmentat
ta fracció que bans de dipr. Es pot afirquantitat dede tractams’ha multiplicestinada direcració s’ha re12, la meitat a es va destines entrades a
Consum
valor similar cipals va dism
na major gen
012 la recollidarecollida seleat de recollidad’aquests bon
ó Resta, els damolt la quarep un tractapositar‐se enrmar que, de resta destinament mecàncat per 4, mctament a dipeduït a la mde la fracció nar a una plan abocador de
m de recursos
a la generaciminuir en un 1
eració de resi
a selectiva bructiva es va aa selectiva bruns resultats co
arrers ntitat ment n un es del ada a nic i entre òsit o
meitat. Resta ta de tractamfracció resta
s materials i g
ó de residus 13,4%, tot i qu
dus per càpita
uta dels residassolir l’any uta són les deorrespon a la r
ment. El PINFRsense tractar
generació de r
industrial. Reue la població
a corresponen
us municipals2011 amb ue les Terres derecollida selec
RECAT aspira a.
residus
specte l’any 2ó va incremen
n a les zones t
ha passat den 40,6%. Lese l’Ebre, conjuctiva de la FOR
a assolir l’obje
2007, la genentar‐se en un
turístiques.
el 33,7% al 39,s comarques untament ambRM.
ectiu de redu
200
eració del 5% en el
1%, si bé amb un b Osona i
ir a
El consumque en lfòssils ésassociatsd’òxids dcontribu
El principaquest, lconsum d
La gestiól’operacienergèticinstal∙lacmillores
m d’energia da seva major s la base de ds al consum dde nitrogen o ció al canvi cli
pal sector conla baixada d’ad’energia fina
ó de residus có de les plancs, com biogcions d’incineren la gestió d
2.0
4.0
6.0
8.0
10.0
12.0
14.0
16.0
18.0
ktep
de Catalunya epart són imp
diversos probld’energia sónpartícules, amimàtic per em
nsumidor d’eactivitat indusal a Catalunya
consumeix enntes de tractagàs en dipòsració. Igualmee residus es c
39%
32%
15%
11%
4%
0
000
000
000
000
000
000
000
000
000
2005
Consu
Co
es fonamentaportats des deemes ambienn: escassetatmb efectes po
missions de CO
nergia de Catstrial arran depel període 2
nergia principaament. Tanmits o instal∙laent, cal tenir eompensa amb
40%
32%
14%
11%
4%
2006
um final d'en
onsum d’energ
en un sisteme l’exterior. Antals de primet de recursos;otencials sobO2.
talunya és el e la crisi és e2005‐2009.
alment en domateix, aquestacions de bien compte qub els efectes p
41%
31%
14%
11%
4%
2007
nergia a Cata
gia
ma altament deActualment elera magnitud.; contaminacre la salut hu
dels transpol principal fac
os dels seus pta gestió tamometanitzacióue l’augment dpositius a nive
40%
30%
15%
12%
4%
2008 2
alunya (2005
ependent delsconsum exce Els principalsió atmosfèricmana i el me
rts, seguit pector explicatiu
processos: el tmbé permet l’ó o l’electricdel consum eell global.
41%
27%
16%
12%
4%
2009
-2009)
Pr
Se
Do
In
Tr
s combustibleessiu de coms impactes amca, com ara eedi ambient; i
el sector induu de la dismin
transport de ’obtenció de citat produïdaenergètic asso
rimari
erveis
omèstic
dústria
ransport
201
es fòssils, bustibles mbientals emissions el canvi;
strial. En nució del
residus i recursos a en les ciat a les
Addicionforma dd’electricd’impact
En 40 mues sobreesmentaCatalunyreduir i g
En aquesvaloritzaespecialmzones s’emission
nalment al trairecta (plantecitat i combutes sobre la sa
C
A
E
O
P(
unicipis de lesepassen els vts anteriormeya ha redactatgestionar l’em
st context, enció dels residment pel que hauran de dens d’alguns co
nsport de reses de tractamstible per al talut de les per
Contaminació
Acidificació
Eutrofització
Ozó troposfèric
Partícules fines (<10µm)
s zones de quvalors límit deent. Per aquet un Pla de m
missió d’aquest
n aquestes zondus que permfa als òxids dedicar esforçompostos com
Qu
idus, el seu trment, incinertractament i trsones i el med
Impactes
Vegetació
Qualitat de l’aigua i biodiversitat
Salut humana i vegetació
Salut humana
ualitat de l’aire qualitat deest motiu, el Dmillora de la qts contaminan
nes el PINFREetin una redude nitrogen i os per tal de l’amoníac po
ualitat de l’ai
ractament potradores, aboctransport de di ambient.
SO2 NOx
e 1 i 2 (Àrea e l’aire reglamDepartament qualitat de l’ants.
CAT20 haurà ucció de les ea les partículee reduir l’abooden contribu
v i a
re
t ser una fontcadors, entre residus). Aqu
NH3 COV
de Barcelona,mentats per de Territori iire a partir de
d’apostar peemissions de ces en suspensocament de rir a la formaci
a e r o
t d’emissions cd’altres), coestes emissio
V Partícules primàries
, i Baix Llobreal NO2 les P Sostenibilitatel qual es pro
r aquelles teccontaminants sió PM10. Aixresidus biodeió de partícule
s o l s
contaminantsom indirecta ons generen d
egat‐Vallès OcPM10 2 contat de la Generoposen actuac
cnologies resps atmosfèrics xí mateix, en egradables, jaes secundàrie
202
s, tant de (consum diversitat
ccidental) aminants ralitat de cions per
pecte a la primaris, aquestes que les s.
Els gasosclima. SeCatalanales que percentatipologiede residu
L’any 20emissionDe fet, e
Un delsConjuntacontribunormativd’abocadenergètici el comprenovabl
La gestiódegut a lobstant aen altresfonts enegenerade
Segons ua Inèdit,municipaCO2eq/anenergèticCO2eq/ande CO2eq
s d’efecte hiveegons l’Inventa del Canvi Climun 5,5% ere
atge seria supes de residus. us es van incre
11 el sector dns associades ls abocadors s
s objectius dament amb leir a limitar leva comunitàridors com a c d’aquests gapliment dels les.
ó i tractamees emissions això, la valoris sectors de l’ergètiques i mes menys les e
un estudi rece, les emissionals a Catalunny. Les emissioca dels resiny. Així, la petq/any.
ernacle contritari d’emissiomàtic, les emen atribuïblesperior si es coEn aquest coementar un 5
dels residus vprincipalmentsón els princip
del PINFRECAes actuacions es emissions a relativa al ffont renova
asos pot contobjectius rela
nt dels residdirectes i indització materi’economia, jamatèries primemissions evit
ent encarregatns generades nya per a l’aons evitades, dus municiptjada de carbo
Contrib
bueixen a un ns de gasos dissions a l’anys al tractameonsideressin tntext, cal des4% en el perío
va ser responst a la descompals responsa
AT20 és redde prevencióde GEH assooment de l’úsable, de maribuir a la redatius a l’ús d’e
us contribuerectes de gasal i energèticaa que fa possimeres. La difertades és la pe
t per l’Agència(transport i
any 2012 vanprocedents dals a Cataluoni per a l’any
bució al canvi
ampli ventall d’efecte hivey 2011 van serent i eliminatambé les emstacar que lesode 1990‐201
sable del 46%mposició anaerbles de l’impa
duir l’entradaó, la recollida ociades al tras d’energia denera que l’aucció efectivaenergia deriv
eix a l’escalfasos d’efecte hia permet evitible la substitrència entre ltjada de carb
a de Residus dtractament)
n ser de 1.5de la valoritzacunya de ‐76y 2012 va ser
climàtic
d’impactes arnacle (GEH) r de 45,9 milioació de residmissions assocs emissions as11.
% de les emisròbia de matèacte dels resid
a de residusselectiva de lctament i elierivada de fonaprofitament a d’emissions ada de fonts
ament globalivernacle. No tar emissions tució d’altres es emissions oni.
de Catalunya dels residus 58.560 t de ció material i 69.167 t de de 789.393 t
mbientals a tra Catalunya, ons de tones dus. S’ha de ciades al transssociades al tr
sions de metàèria orgànica edus sobre el ca
s biodegradaes fraccions bminació de rnts renovables
ravés de l’alteelaborat per de CO2 equivdestacar quesport de les ractament i e
à (CH4) de Caen dipòsits coanvi climàtic.
ables als abobiodegradableresidus. Igualms, considera e
203
eració del l’Oficina
valent, de e aquest diferents liminació
atalunya, ontrolats.
ocadors. es ha de ment, la els gasos
Catalunyd’Europamés del boreoalpdiversita
Els esparepresen
La incidènecessàraquests d’instal∙lbarrera a
A part dedels residgestió de
ya és una rega. Aquest fet é0,3% de tot epina, l’eurosibt que present
is naturals pnten més d’un
ència del PINFries per a la geaspectes. Aquacions, la intassociat al tra
e les mesures dus, cal tenir els residus, i q
ió amb un grés degut a la sel continent eberiana i la mta el medi lito
rotegits s’incn 30% del terri
RECAT20 sobestió dels resiuests impacteroducció d’esnsport dels re
que cal conteen compte e
que poden afe
Biodiversi
rau de biodiveseva situació beuropeu hi comediterrània. ral i marí del n
louen al Sisteitori.
re la biodiversidus. En aquees deriven despècies al∙lòctesidus.
emplar per limels impactes actar negativa
itat i patrimo
ersitat molt ebiogeogràfica onflueixen les A aquest altnostre país.
ema d’espais
sitat i la matrest sentit, els ae la possible dtones en els
mitar i corregiassociats a la ment a la qua
oni natural
elevat si es coi al seu relleutres grans re
t grau de bio
naturals pro
iu territorial eabocadors sódestrucció d’hhàbitats adja
r l’impacte decontaminacióalitat dels ecos
ompara amb u. Així, en un tegions biogeogdiversitat ter
otegits de Cat
es concentra en els que tenehàbitats assoccents a les in
e les infraestruó provocada psistemes terre
la resta de tterritori que ngràfiques d’Errestre cal afe
talunya (SEN
en les infraesten més impacciada a la connstal∙lacions,
uctures per a per situacionsestres i aquàt
204
territorial no abasta uropa: la egir‐hi la
PC), que
tructures cte sobre nstrucció i l’efecte
la gestió de mala ics.
Sòl
Les activsòl assocper pèrdpart d’acnitrats asassociad
A Cataluqual es necessartractameseu dete
Per altrad’un abo11,9% deCal tenirpotenciala preven
Aigua
La gestióprocessoUn dels rels aqüífper defic
vitats humaneciada al desendua de nutrienctivitats indusssociada a l’aa sobre el me
nya existeixenconsidera quri en el futur ent de la FORMriorament.
banda, el sòlocador). Tot i els sòls contar en compte qalment contamnció d’aquesta
a
ó dels residusos de tractameriscos més imfers i els cursociències en els
s poden tenirnvolupament nts a través destrials, comerplicació de deedi hídric.
n sòls a Catale un sòl es tla realització M és un recur
l també pot pque la principminats a Cataque les instalminants del sòa contaminac
s pot tenir iment dels resid
mportants es dos d’aigua en s seus sisteme
r impacte soburbà i d’infraee la producciórcials i de gesejeccions ram
unya que tentroba en un d’aportacionsrs excel∙lent p
patir episodis dpal font de coalunya corresp∙lacions de tròl, de manera ió.
mpactes sobrus com per ladóna en els dicas d’ubicar‐ses de contenci
Sòl i aigua
re el sòl a traestructures; pó agrària; comstió de residumaderes i a la
en menys d’uestat de pres orgàniques per esmenar la
de contaminaontaminació dpon a antics aractament deque la seva a
re el medi aqa contaminacióipòsits controse sobre zoneió i tractamen
vés de diverseper extracció dm a conseqüèns; i, per últimsobrefertilitz
un 1,7% de me‐desertificacióexternes als a pèrdua de m
ació accidentadel sòl acostumabocadors i unls residus estutorització i c
quàtic, tant aó del medi aqolats, on els lixes morfològicnt de lixiviats.
es vies: per imde recursos a ncia de la conm, a causa deació, amb la c
atèria orgànicó. Per evitar mateixos. El cmatèria orgàni
als o permamema a ser indun 7,3% a abocan contemplacontrol ha de t
nivell de couàtic en situaxiviats poden ament i geolò
mpermeabilitz través de la ntaminació dee la contaminconseqüent a
ca, llindar a paquest risc rcompost obtiica dels sòls i
ents (com serustrial o comecaments incoades com a atenir especial
onsum d’aiguaacions de malarribar a conògicament no
205
zació del mineria; el sòl per ació per afectació
partir del resultarà ngut del evitar el
ria el cas ercial, un ntrolats. activitats l cura en
a en els a gestió. ntaminar aptes o
Els efectinstal∙lacpoblacioefectes sdels respoblació
En aquel’avaluacles neceles millopública i
11.6. De
Els objecobjectiuambient
Residus: Gestiona
tes de la gestcions i el tranons properes rsobre la salutidus té assocó.
st context, ésció de les altessitats de traors tecnologiei pels diferent
efinició del
ctius de prots ambientalstal de l’altern
Objectius g
r sosteniblem
tió de residussport associatrelacionades at provenen deciades unes
s necessari tenernatives. Així nsport, així coes disponibles ts vectors amb
s objectius
ecció ambies. Aquests obnativa escolli
generals
ment els residu
Pobla
s sobre la pots. Les instal∙lamb l’emissióe les emissionemissions de
nir en comptemateix, cal pom una actuaamb l’object
bientals.
ambientals
ntal del PINFbjectius són ida.
Objectius
us.
•
•
•
•
•
•
•
ació i salut hu
oblació i la saacions de ges accidental dens de substàne contaminan
e aquest aspeprioritzar aquealització de letiu de fer men
s rellevants
FRECAT es pola base de l’a
ambientals p
Reduir la dis
Garantir el trla fracció Res
Afavorir la re
Afavorir, en avalorització (
Promoure l’úmaterials rec
Promoure l’a(MTD).
Determinar igestió de resd’instal∙lacio
mana
lut humana vstió de residuse males olors cies contaminnts que pode
cte en la defielles alternatives opcions de nys impactant
s
oden dividir avaluació d’a
rioritaris
Objectiu
posició de res
ractament presta
eutilització i la
aquest ordre,(inclosa l’ener
ús eficient delciclats i sosten
aplicació de le
i actuar sobresidus per tal dons per a la ge
vénen donatss poden ocasii sorolls. En renants. Així, can repercutir
nició dels objeves que permtractament st la gestió de
en objectiusalternatives i
us específics
sidus
evi a la dispos
a preparació p
el reciclatge rgètica).
s materials i innibles.
es millors tècn
els dèficits tee garantir el nstió sostenibl
s per l’activitaionar molèstieelació al transada etapa en sobre la sal
ectius ambienmeten una redsegons els avaels residus per
s prioritaris i i l’avaluació
sició de la tota
per a la reutilit
i les altres for
ncrementar l’
niques disponi
erritorials en mnombre suficie dels residus
206
at de les es en les sport, els la gestió ut de la
ntals i en ducció de anços en r la salut
altres
alitat de
tzació
rmes de
’ús de
ibles
matèria ent s
Energia: Reduir el gestió de
Canvi Clim
Qualitat dContribuiatmosfèrclimàtic i comprom
BiodiversGarantir biodiverscom a elela matriu agroecos
Sòl i aiguGarantir dels resid
Població qualitat d
Objectius g
consum enerels residus
màtic
de l’aire: ir a la millora rica, a la lluita a l’assolimen
misos de Kyoto
Objectius g
sitat i matriu tla conservaciósitat i del mosaement clau de territorial i eistemes de Ca
a: la mínima predus sobre aqu
i salut humande vida de la p
generals
rgètic associat
de la qualitat contra el cant dels o.
generals
territorial: ó de la aic agroforestel mantenimel paisatge en eatalunya.
essió de la gesests vectors.
na: Augmentapoblació
Objectius
t a la
•
•
•
•
vi
•
•
Altres o
tal nt de els
•
•
•
stió
•
•
ar la
•
•
•
ambientals p
Optimitzar ede residus
Utilitzar enede residus.
Prioritzar la vfinalistes
Contribuir a hivernacle, i gestió adequ
Minimitzar legasos respon
Optimitzar eemissions desuficiència e
bjectius ambi
Garantir la mbiodiversitat
Garantir queles zones delinundables e
Procurar queprotegits (Xad’interès esp
Prevenir la cdegradats.
Prevenir la csubterrànies
Contribuir allímits d’emis
Minimitzar lede tractamen
Garantir la q
rioritaris
Objectiu
l consum ene
rgies renovab
valorització en
la mitigació da l’adaptació uada dels resid
es emissions dnsables del ca
l transport dee CO2, afavorinn la planificac
ientals
Objectiu
mínima afectact i matriu terri
e es compleixels espais fluviaestablertes al
e la ubicació darxa Natura 20pecial.
ontaminació d
ontaminació ds.
compliment ssió permesos
es molèsties ant de residus
ualitat i trans
us específics
rgètic a les pla
les i més nete
nergètica enfr
e les emissiondels seus impdus.
de contaminannvi climàtic.
e residus per dnt els criteris dció del territor
us específics
ció de les insttorial.
en les restriccials que estan Reglament de
d’infraestructu000, PEIN, etc
del sòl i regen
de les aigües s
de la normativ.
a la població p(trànsit, olors
parència de la
antes de tract
es en el tracta
ront tractame
ns de gasos d’pactes a travé
nts atmosfèri
disminuir les de proximitatri
tal∙lacions sob
ions urbanístiincloses en lee la Llei d’Urba
ures no afecti c.) o d’altres
nerar els sòls
superficials i
va en relació
per les instal∙las, etc.)
a informació.
207
tament
ament
ents
efecte s de la
cs i de
t i
bre la
ques a es zones anisme.
espais
als
acions
11.
En el mar
•
•
•
d
Un cop a
definits e
11.8. Av
L’avaluac
infraestru
infraestru
L’impacte
el PINFRE
7. Descripc
rc d’elaboraci
Una alternati
PTSIRM 2007‐
L’alternativa 1
L’alternativa
dèficits i les c
limitacions so
aplicada la m
en aquest Info
Impacte
+
‐
valuació am
ció ambiental
uctures i n’es
uctura per a q
e ambiental g
ECAT20 pot se
ció i avaluac
ó del PINFREC
va 0, relativa
‐2012, però a
1 o alternativa
2: de caracte
condicions pe
obre la localitz
metodologia d
orme de Soste
PINFRECA
Alternati
Alternati
mbiental de
l del PINFRE
stableix la ubi
que sigui auto
global del pla
er més benefic
ció d’altern
CAT20, s’han c
a la no reali
mb grans dific
a PINFRECAT2
erístiques sim
er a la implan
zació de les ins
de valoració d
nibilitat Ambi
Valoraci
Alternativa
AT20
va 2
va 0
el PINFRECA
CAT20 ha es
icació, sinó q
ritzada i passi
ha estat avalu
ciós, són els re
natives
contemplat tr
ització de nov
cultats per al
20, que recull
milar a l’altern
tació o ampli
stal∙lacions.
de les diferen
iental, taula d
ió de les alter
AT20
stat qualitativ
ue defineix e
i a formar par
uat com a po
esidus i la con
res alternative
va planificació
seu desenvolu
l’opció de Pro
nativa PINFRE
iació de nove
nts alternativ
de puntuacion
rnatives
14
11
2
va, ja que e
els criteris i p
t del propi Pla
sitiu relatiu. E
ntribució a la m
es possibles de
ó i, per tant,
upament.
ograma finalm
ECAT a nivell
s infraestruct
ves segons els
s obtingues h
Puntuació
el Pla no pro
rescripcions q
a
Els principals o
mitigació del c
e planificació:
ampliar la vig
ment escollida
l de determin
tures, però am
s objectius a
ha estat la seg
oposa directa
que ha de co
objectius sob
canvi climàtic
208
:
gència del
.
nació dels
mb menys
mbientals
üent:
ament les
omplir una
re els que
.
O
Biodi
P
El PINF
rellevan
bona op
Objectius am
Residu
Energi
Canvi clim
Qualitat de
versitat i mat
Sòl i aig
oblació i salut
FRECAT20 tind
nt en matèria
pció de planif
bientals
us
a
màtic
e l’aire
triu territorial
ua
t humana
PONDERAC
drà un impa
a de residus, l
ficació de les i
Avalu
Factorponder
2
2
2
2
1
1
1
CIÓ TOTAL (es
cte positiu re
la temàtica o
instal∙lacions
uació global d
r de ració Im
scala de ‐22 a
elatiu en rela
objecte del Pla
s de gestió del
del Pla
mpacte
2,00
0,75
2,00
0,00
‐0,33
0,00
0,67
+22)
ació amb el m
a. Per aquest
ls residus mun
Mesures correctores
1
1
1
0,5
0,5
1
1
medi ambien
t motiu el PIN
nicipals de Ca
s Valol’ava
4,0
1,5
4,0
0,0
‐0,
0,0
0,6
10,
nt en general
NFRECAT20 es
atalunya.
209
or per luació 00
50
00
00
17
00
67
,00
l i positiu
sdevé una
