la PalancaDESEMBRE 2009 Núm. 327 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Artesa diu SÍ a la independència

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEsperit nadalenc?

NOTICIARIBreus. La Marató de TV3

MUNICIPISNotícia de Vilanova de MeiàNOGUERAFòrum turístic Manel Martín. Breus

ESPORTS: Els maratonians d’Artesa

ARTESA, PAS A PASBandolerisme a Artesa de Segre (i VI)

VIATGES: Viatge a Filipines

INFORMEEl català, una llengua amagada (III)

VIDA SOCIAL: Festa dels 65 anys

MIDA I VIRACLESEl Kawa Latte ataca un cop més

TEMA DEL MESArtesa de Segre diu SÍ a la independència

PARLEN LES ENTITATSUn altre sant a la terra. Artesenques Actives. Associ-ació de Comerç i Serveis

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECANovetats de desembre

PARTITS POLÍTICSAny 2010: un bon any pel municipi d’Artesa de Segre

OPINIÓ: La cara i la creu

IN MEMORIAM

CARTES A LA REDACCIÓ: Agraïment

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó Artesenc informa

FA 25 ANYS: Desembre de 1984

DE COLLITA PRÒPIAAnys i anys, per molts anys!

PROGRAMA D’ACTES NADALENCS

POESIA: Nadal

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Sessionsdel Ple, acords de la Junta de Govern i informes d’Al-caldia

CARNESTOLTES 2010

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRAlumnes del col·legi de "Les Monges". 1922

4

5

Artesa diu SÍ a la independència

El 13-D va ser el dia en què 166 munici-pis de Catalunya van expressar la sevaopinió a favor de la independència deCatalunya. Una de les consultes organit-zades va tenir lloc a Artesa de Segre, pro-moguda per la Plataforma Artesa de SegreDecideix.

Fotos: JM Espinal i Eva Maza

20

32

36

7

48

35

14

4523

25

39

43

49

33

46

13

2950

10

18

40

26

37

44

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 19: Gerard Mateo i Manuel, fill de Xavier i de Montserratdia 20: Khadydiatou Ndiaye i Samba, filla d’Alione B. i de

Ramatoulagedia 30: Ivan Petrov i Llobet, fill de Valentin i d’Íngrid

Defuncions:dia 5: Josep Sangrà i Macià (86 anys),

natural d’Artesa de Segredia 14: M. Teresa Gassó i Martorell (65 anys),

natural d’Ivars d’Urgelldia 14: Salvador Lasierra i Bainar (80 anys),

natural de La Puebla de Fantovadia 23: Manuel Vidal i Serra (79 anys),

natural de BalenyàPendents de l’octubre:dia 3: Josep Farré i Segura (81 anys),

natural d’Artesa de Segredia 27: Carme Bernaus i Bernaus (92 anys),

natural de Seró

PROGRAMA D’ACTES NADALENCS:Veure pàg. 44 i 45

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià

NOVEMBRE

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 9,5°Temperatura màxima: 24° (dia 17)Temperatura mínima: -2,7º (dia 10)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 4,9 mm (dia 29)Total precipitacions: 10,6 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 5 mm (dies 2 i 30)Total precipitacions: 10 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 10,3°Temperatura màxima: 22º (dies 16 i 17)Temperatura mínima: -3º (dia 10)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 4 mm (dies 1 i 29)Total precipitacions: 8 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 8,5°Temperatura màxima: 25° (dia 17)Temperatura mínima: -4,1º (dia 10)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 4 mm (dia 29)Total precipitacions: 9,7 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions."LA PALANCA" no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Esperit nadalenc?Ens trobem acabant l’any i la veritat és que se’ns acudeixen molts temesper a aquest editorial, ja que aquest desembre està donant molt de si. Podríem parlar del fracàs de la cimera mundial pel canvi climàtic deCopenhaguen, de l’afer de l’activista sahrauí Aminatu Haidar que hatingut entre espasa i paret el Govern espanyol durant vàries setmanes,del segrest de cooperants catalans a Mauritània, de la polèmica entornl’impost de successions, del 650è aniversari de la creació de la Diputaciódel General (antecedent de la Generalitat), de la Iniciativa LegislativaPopular en contra de les corrides de toros a Catalunya que ha aconseguitser admesa al Parlament, de la brutal agressió al president italià SilvioBerlusconi (malgrat no ser sant de la nostra devoció) o de les increïblesfites aconseguides pel Barça de Pep Guardiola després de guanyar elMundial de clubs. Podríem parlar d’això i de moltes coses més, però ens centrarem enun tema tradicional d’aquestes dates com és l’esperit nadalenc. Quediclar que no volem entrar en els tòpics de sempre, més aviat al contrari.De fet, volem llençar una pregunta a l’opinió pública per a què serveixide reflexió. ¿Quin esperit nadalenc és aquest que demostren algunespersones quan destrueixen allò que altres, amb gran esforç i il·lusió, hanconstruït traient hores de lleure, normalment, o fins i tot de son? Ens referim als brètols que any rere any provoquen destrosses alpessebre dels Amics del Castellot o als que es dediquen a despenjar elsornaments amb què l’Associació de Comerç i Serveis guarneix la Pl.Progrés. Només són dos exemples, però per desgràcia en podríem citarmolts més. De vegades és el mobiliari urbà, d’altres són propietatsparticulars i, en casos com els que hem citat, es tracta de malmetre lesiniciatives d’algunes entitats. Tots sabem de quin tipus de personatges estem parlant. Fins i tot potseralgú els hi podria posar cara i nom. La qüestió que ens hem de plantejarés: Aquests són els valors que hem sabut transmetre a les generacionsmés joves? Malgrat tot, com que el temps de Nadal convida a l’optimisme,esperem que l’esperit nadalenc més tradicional prevalgui per damunt detot, que puguem gaudir d’unes bones festes i que comencem l’any ambbon peu.

Nota de la redaccióEl mes passat La Palanca no va ser a temps d’adherir-se a l’editorialque 12 capçaleres catalanes van publicar conjuntament, el 26 de no-vembre, en defensa de l’Estatut amb el títol "La dignitat de Catalunya".En aquells moments ja teníem la revista de novembre a la impremta.No cal dir que subscrivim plenament tant el contingut com la inten-ció d’aquell editorial. L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), a la qual per-tany la revista, també va subscriure l’editorial. La publicació conjun-ta d’aquest editorial és una iniciativa inèdita que vol posar de relleuel malestar per la que sembla que serà una imminent sentència moltdesfavorable del Tribunal Constitucional espanyol contra l’Estatutactualment en vigor.

Col·laboradors/es del mes: Club de Lleure Altis, Mercè Parés, Associacióde Dones La Coma de Meià, Iolanda Masanés, Ramon I. Canyelles, CUDOS,Ricard Aldavó, Jesùs Martí, Joan Giribet, Joan A. Camats, BibliotecaMunicipal d’Artesa, Francesca Martí, Orfeó Artesenc, Noemí Farré, EvaMaza, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

7

la P

alan

ca

esprés de l’aparició de l’artesencVentura Canes al programa Ca-

çadors de bolets de TV3 el 14 d’octu-bre, Artesa de Segre va tornar a apa-rèixer en un nou capítol de la sèrie elpassat 18 de novembre. Es tractava d’un programa gravat el21 d’octubre, on apareixia un grup deboletaires sords-muts que es trobavende bon matí per anar a buscar bolets ala Conca Dellà. I el lloc de trobada queapareix al principi és... l’Hostal Mun-

Abonats a Caçadors de boletstanya! En acabar la jornada, els bole-taires van fer cap a Montsonís. Al Ce-ller de l’Arnau, la xef Carina Buisanels va cuinar un saborós conill amb elsrovellons, les llenegues i els camagrocsque havien trobat als boscos d’Isona. Pel que fa a la campanya de boletsd’enguany a casa nostra, es pot dir queestà acabada. En les primeres setmanesde desembre s’ha pogut trobar fredo-lics i camagrocs als boscos delMontsec, Comiols i Montmagastre,

D però l’intens fred dels últims dies haposat el punt i final. Ha estat una tem-porada regular, on la manca de plugesa la tardor ha perjudicat la producciómicològica. Això unit a la cada cop mésestesa afició al món dels bolets (on, percert, Caçadors de bolets té gran part de"culpa") ha fet que els boletaires de totala vida hagin tingut unes troballes me-nors a la dels altres anys.

Text: La PalancaFotos: www.tv3.cat

Comença l’enderroc de la Casa dels MestresPocs dies abans de Nadal han començat les tasques d’enderroc del’edifici conegut com a Casa dels Mestres. En el solar s’hiconstruirà properament un nou Casal d’Avis que servirà per aco-llir els membres de l’Associació de la Gent Gran d’Artesa i Co-marca, que actualment ocupen un local de lloguer al carrer Bal-mes. La Casa dels Mestres va ser construïda a finals dels anys1940 per Regiones Devastadas. En un principi va ser usat comhabitatge pels mestres que donaven classes a la ciutat d’Artesa.Als anys 1990 va canviar d’usos i va acollir diverses entitats comel Cau, la Creu Roja i Càritas. L’edifici estava molt deteriorat i elconsistori presidit per Mingo Sabanés va decidir enderrocar-lo i

ubicar-hi el nou equipament per a la gent gran.Algunes veus crítiques amb el nou projecte, en-tre elles el grup de CiU, han demanat que es con-servi la façana per considerar que es tracta d’unedifici amb valor històric i arquitectònic. El grupd’ERC ha dit que no és viable ja que la vella casano té fonaments i la nova construcció es recularàdeixant una vorera més ampla. El projecte delnou casal es desenvoluparà en diferents fases itindrà un cost entorn els 800.000 euros. El De-partament de Governació de la Generalitat s’hacompromès a pagar la major part de l’obra.

Quatre morts en un accident de trànsitQuatre persones van morir en un accident de tràn-sit ocorregut la tarda del passat 1 de desembre ala carretera C-14 entre Ponts i Artesa. El vehicleNissan Patrol amb què viatjaven va sortir de lavia i va impactar contra un pont de formigó d’en-trada a una finca a l’alçada del quilòmetre 112,prop d’El Gos. Diverses patrulles dels Mossosd’Esquadra i set dotacions dels bombers van acu-dir al lloc del sinistre i van necessitar més de dueshores per poder treure els quatre cadàvers del ve-hicle, que havien quedat atrapats dins. Els difuntseren veïns de Solsona de nacionalitat romanesa itreballaven netejant boscos per una companyiaelèctrica a Isona.

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

8

la P

alan

ca

La Marató de TV3Artesa de Segre amb la MaratóAmb les melodies del musical Grease ien favor de les malalties minoritàriesper la Marató de TV3, el Club de Lleu-re Altis va organitzar un festival demostra d’activitats que es va dur a ter-me el diumenge 13 de desembre a laDàlia Blanca. A més del Musical també vàrem po-der veure d’altres danses com sevilla-nes, capoeira, dansa del ventre... En aquesta ocasió s’hi va aplegar unagran quantitat de públic, que va ajudara la nostra aportació sumant un total de1.700 euros. Així doncs, gràcies a tots el partici-pants, col·laboradors i al mateix públicper aportar el seu granet de sorra enaquesta causa.

Text: Club de Lleure Altis

Cubells amb la MaratóEl mateix dia de la Marató de TV3, eldiumenge 13 de desembre, a Cubellses van organitzar un parell d’activitatsen col·laboració amb l’Ajuntament. L’associació de dones Mareselva vaorganitzar una xerrada a càrrec del Dr.Joan Bargés i de Joan Pere Fabregat,que van explicar les malalties de les

quals tractava la Marató d’aquest any. Seguidament, al restaurant La Llo-sa, l’associació de joves "jo Qblls" vaorganitzar una xocolatada i un bingosolidari. Pel que fa a les aportacions econò-miques a la Marató, l’associació dedones va fer un donatiu de 300 euros,

recaptats amb la venda de loteria, i l’as-sociació de joves de 315 euros delbingo. La participació en ambdues activi-tats va ser d’unes 70 persones.

Mercè Parés i Codina

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Nota de la redacció

El recital de poemes de MiquelMartí i Pol, organitzat pel Club deLectures, que s’havia de realitzarel diumenge 6 de desembre i en elqual s’havia de fer una col·lecta pera la Marató, va quedar suspès perla sobtada defunció de l’esposa deldirector.

Vilanova de Meià amb la MaratóDes de fa alguns anys, l’associació dedones La Coma de Meià organitzem unsopar solidari per tal de col·laborar ambla Marató de TV3, enguany dedicada ala lluita contra les malalties minoritàri-es. El dia escollit va ser el passat 7 dedesembre. Com ja és tradició dins delsactes organitzats per aquesta associa-ció i comptant amb la col·laboració del’Ajuntament de Vilanova de Meià, esva celebrar el "sopar solidari", l’objec-tiu del qual era la mobilització de laciutadania com a mostra del compro-mís vers totes les persones que patei-xen aquests tipus de malalties. L’àpat va tenir lloc a l’Ajuntamentde la vila i comptà amb l’assistènciad’unes 70 persones. Després del sopares va vendre tires de números per ferun sorteig de diversos lots oferts perdiversos col·laboradors. La col·lectad’aquesta venda juntament amb la par-ticipació del sopar varen fer possiblepoder recaptar un total de 933 euros. En acabar, es va fer un agraïment perla solidaritat demostrada per tots, as-sistents i no, ja que moltes persones queno els era possible assistir a aquest actehi varen fer igualment la seva aporta-ció solidària.

Text: Associació de donesLa Coma de Meià

Fotos: Iolanda Masanés

Una malaltia minoritària és unamalaltia greu, poc freqüent i queafecta un nombre reduït de perso-nes. Són patologies bastant desco-negudes, fins i tot per als metges.No és estrany, doncs, que els afec-tats se sentin perduts i sovint des-esperats. A més d’un tractament,busquen una resposta.

S’agraeix l’aportació desinteressada deproductes pels lots sortejats a:Ajuntament de Vilanova de MeiàPerruqueria Núria MarcóQueviures Susana

Queviures SalaPerruqueria Elvi Miquel i Jordi SalaJosep M. Marcó - Cal MarcóHostal Pensió MontsecCasa de Colònies (Santa Maria de Meià)

Lurdes OromíPigot (Balaguer)Fruites i verdures Pedrós (Artesa de Segre)Associació de dones "La Coma de Meià"

Moltes gràcies a tots!

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

10

la P

alan

ca

Notícia de Vilanova de Meiàl passat 18 de setembre i peracord de Junta de Govern Lo-

cal, es va aprovar el procedimentd’arrendament del bé patrimonial(local), ubicat al carrer Font núm. 8de Vilanova de Meià, per destinar-loa bar-restaurant, mitjançant proce-diment negociat sense publicitat, in-vitant a tots els veïns del municipi. El preu de sortida per a la subhastava ser de 3.500 euros/anuals. Durant eltermini de presentació d’ofertes a l’ar-

rendament del bar del Casal s’hi varenpresentar quatre veïns del municipi, elsquals per ordre de presentació d’ofer-tes varen ser els següents:- Joan Carles Sutrias Pietro: 6.600euros/anuals- Carmen Torruella Santacreu: 6.300euros/anuals- Ivonne Anne Gallego Dillon i IndiraNakary Palacios Paduanes: 5.600 euros/anuals- Ramona Brovia Armengol: 4.500

euros/anuals Vistes les ofertes presentades per al’arrendament del Casal Municipal, ensortí arrendatari el Sr. Joan CarlesSutrias Pietro, el qual, el pròxim dia 4de gener de l’any vinent i per un perío-de de cinc anys, regirà el bar del CasalMunicipal de Vilanova de Meià.

Ajuntament de Vilanova de Meià

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

E

Fòrum turístic Manel Martínl passat 27 de novembre es va ce-lebrar a Balaguer la 8a edició del

Fòrum Manel Martin amb la parti-cipació de 120 inscrits, la més altaparticipació de professionals, alcal-des i responsables de turisme de di-versos municipis de les Terres deLleida des que es van iniciar aques-tes convocatòries. La trobada d’enguany, amb el títol"Con transformar un poble en destina-ció turística, principis i pràctiques" vaser presentada pel president de la Dipu-tació de Lleida, Jaume Gilabert, amb l’as-sistència del president del Consell Co-marcal, Vicent Font, i l’alcalde deBalaguer i vicepresident primer de laDiputació, Miquel Aguilà. En el seu parlament,Gilabert va insistir enl’aposta del Patronat deTurisme de la Diputaciópel turisme de qualitat iva anunciar la posada enmarxa de la nova campa-nya "Pobles amb encant",que, seguint el model queestà funcionant en altrespaïsos, potenciarà l’ade-quació de diverses pobla-cions amb característi-ques molt determinadesper formar part d’aques-ta xarxa de pobles embe-

llits. La jornada de treball s’inicià amb lapresentació per part del president delPatronat, Àngel Vidal, i del directorgeneral de la consultoria turística ROSDevelopement & Planning, Jordi Ros,el qual va presentar la ponència "Prin-cipis i pràctiques", on exposà les clausper treballar amb èxit la posada en mar-xa de l’activitat turística. Tot seguit s’inicià una taula rodonamoderada per Vidal, en la qual hi vanintervenir el José Mª Aierdi, presidentdel Consorcio Turístico de Plazaola ialcalde de Lekunberri (Navarra), queva presentar la remodelació d’una an-tiga via ferroviària convertida avui en

via verda, la qual uneix diverses pobla-cions interrelacionant el seu potencialturístic. Mene Joël, representant de l’ajunta-ment de Villefranche de Conflent i del’ens Les plus beaux villages de France,va fer un esbós de com funciona aquestaxarxa a l’estat francès i de l’elevat graud’exigència que l’administració impo-sa a les diferents poblacions que l’inte-gren per tal d’entrar a formar-ne part i,sobretot, per mantenir-s’hi. Joël va ofe-rir la seva col·laboració al Patronat deTurisme per a la posada en marxad’aquesta nova iniciativa. El tercer dels participants a la taularodona fou Antoni Colom, professor de

desenvolupament i turis-me rural de la UdL, ambuna presentació dedicadaal desenvolupament delturisme rural. Després d’un tornobert i moderat de pre-guntes que enriquiren lesaportacions dels inte-grants de la taula, es tan-cà el fòrum amb un di-nar en un acreditat res-taurant de Balaguer, ones van fer els parlamentsde cloenda.

Ramon I. Canyelles

E

11

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Reclamacions pel sorollUna veïna de Bellcaire d’Urgell reclama a l’ajuntamentuna indemnització de 39.853 euros per danys i perjudicisprovocats per l’exposició al soroll de la factoria deTransalfals durant quatre anys. La sentència d’aquest ju-dici va ser dictada l’any 2005 i va obligar a tancar tem-poralment les instal·lacions.

Concurs de Cant InternacionalEl dies 7 i 8 de desembre es va dur a terme la cinquenaedició de Cant Germans Pla Ciutat de Balaguer, organitzatper l’associació Art 4 cada dos anys. En aquesta edició hivan participar uns 25 aspirants als premis. La guanyadorad’enguany va ser la coreana Je Ni Kim, que actualment cur-sa els estudis de cant a l’Escola de Milà. El segon premi varecaure en el cantant de Tenerife Juan Antonio Martín, i eltercer premi va ser per Cecília Aymí, una tortosina que hacursat cant al Conservatori Superior de Música del Liceu.Els 3 guanyadors van participar en el concert de clausuraque es va oferir gratuïtament al Teatre Municipal de Balaguer.

Polèmica pujada de l’IBIEl grup de CiU de Balaguer, després que s’aprovés una or-denança en el ple del 4 de novembre que han fet augmentarmés d’un 11% l’Impost de Béns Immobles, volia presentaruna al·legació en contra de l’increment. El representant perUnió a l’ajuntament Felipe Serrano va proposar una pujadadel 8,5%, cosa que pot fer desembocar en la seva sortida delgrup municipal al no adequar-se el contingut de l’al·legacióproposada per tota la coalició.

Millora de serveis i caminsDins del pressupost per al 2010 del Consell Comarcal de laNoguera s’inclou la millora i adequació dels camins de mun-tanya i el pagament dels vehicles per a la recollida selectivad’escombraries. El pressupost ascendeix a 6,4 milionsd’euros, un 0,3% inferior del d’enguany.

Alcaldia de TiuranaEl Departament de Governació de la Generalitat va obrirdivendres passat el procés per nomenar Àngel Villarte noualcalde de Tiurana, després que va deixar en mans del PSC,com a guanyador dels comicis de l’any 2007, la designacióde la persona que farà de gestora fins a les properes elecci-ons municipals, degut a la problemàtica amb els caps de llis-ta (vegeu la Palanca del mes d’octubre).

Oficialitzen l’escut BellmuntEl Departament de Governació i Administracions Públiquesha oficialitzat l’escut heràldic de Bellmunt d’Urgell. L’escuten qüestió consisteix en un fons de color vermell amb unmont de sable de color negre damunt del qual hi ha una pu-put de color groc. El mont representa la situació geogràficadel municipi i la puput simbolitza la presència habituald’aquest ocell al territori.

II Setmana AgràriaL’última setmana del mes de novembre va tenir lloc aBellcaire d’Urgell la II Setmana Agrària i Cultural, organit-zada conjuntament per la cooperativa de Sant Isidre deBellcaire i la Fundació Catalana de Cooperació. Aquestesjornades pretenen tractar temes relacionats amb l’agricultu-ra, entre altres l’energia fotovoltaica com a complement pera l’activitat en si mateixa, i també sobre el futur del sector.

Restes d’Arnau Mir de Tost?El dimecres 3 de desembre es va dur a terme l’exhumaciódel que podrien ser part de les restes d’Arnau Mir de Tost al’església de Sant Vicenç d’Àger. Dins l’arqueta, es van tro-bar restes de tres persones diferents, que s’estudiaran percomprovar si algunes pertanyen a Arnau Mir de Tost. L’ar-queta també contenia un document on es certificava que lesrestes eren d’aquest personatge, que recordem va ser un no-ble i militar del comtat d’Urgell al segle XI. Entre altresgestes, va participar en l’expulsió dels musulmans de lesterres d’Àger i va fundar el vescomtat d’Àger.

Sopar-Tast a PontsEl 20 de novembre, el celler Mas Blanch i Jové va presentaral restaurant Lo Ponts de Ponts les noves anyades, Saó Abri-vat 2007 i Saó Blanc 2008, juntament amb un sopar de ma-ridatge. Els sopars de maridatge a Lo Ponts es porten a ter-me des de l’any 2000.

Avis solidarisCom ja és tradicional per aquestes dates, Creu Roja Nogue-ra ha realitzat la venda en fires i mercats d’objectes realit-zats per més de 100 avis de la comarca, i així recaptar fonsper a la campanya de Reis Cap nen sense joguina. L’anypassat una vuitantena de nens de Balaguer i comarca vanrebre un regal de Reis.

Anna M. Vilanova

Borsa jove d’habitatge de la NogueraSi tens entre 18 i 35 anys i busques pis, a la borsa jove d’habitatge de la Noguera t’ajudem a trobar-ne. Tenim una borsad’habitatges de lloguer i et fem costat en la tramitació dels ajuts al lloguer.Si ets propietari, tens un pis buit i el vols cedir a la borsa jove d’habitatge, truca’ns o visita’ns i una persona especialit-zada us informarà.Ens trobaràs a l’Oficina Jove de la Noguera, a la Carretera de Camarasa núm. 7 de Balaguer, els dimarts de 5 a 8 de latarda; o al telèfon 973 44 75 70.

Us esperem!!

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Els maratonians d’ArtesaO HAVEU VIST!!! LA MAREQUE ELS VA P…" Un any

més, el Jordi Aumedes, el JordiFernàndez i el Roger Llorens es vanproposar fer una altra marató, laMarató de Donostia de 42,195 km. Per a fer-ho han seguit un estricteentrenament que es van marcar ellsmateixos, això sí, amb algun dia dedescans i esmorzars i dinars inclosos. La preparació per a la marató vaconstar en fer sortides diàries i, a més amés, varen fer una colla de sortides llar-gues, la majoria pel terme d’Artesa, iun conjunt de curses que els hi van ser-vir per fer el quilometratge que tot cor-redor necessita per poder realitzar unamarató. I després de tot això, "¡AL LORO!QUE NO ESTÁN TAN MAL", perquèvan poder millorar les seves respecti-ves marques. El Jordi Aumedes va fer

"H un temps de 2h i53min i el RogerLlorens una marcade 3h i 10min. Hemde dir que el JordiFernàndez no va po-der participar a laMarató de Donostiadegut a una lesió queva patir la setmanaabans de la cursa. Ja ho veieu, l’es-forç els ha valgut lapena. I si algú s’ani-ma a fer alguna ma-rató o a sortir unaestona amb una co-lla d’amics, només fa falta que es posien contacte amb un d’ells, que com diula dita: com més serem, més riurem.

CUDOS

14

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Bandolerisme a Artesa de Segre (i VI)mb el capítol sisè tanquemaquesta aportació a la història

del bandolerisme a Artesa de Segre.En aquesta ocasió farem una pinze-llada sobre el servei de carruatgesque arribava a Artesa, mitjà amb elque no ens consta cap assalt a lesnostres contrades, però que és un delsescenaris amb càrrega nostàlgica quetransporta al món dels bandolers.Les dues històries de bandolers quepresentem en aquesta darreraentrega, malgrat que els carruatgesno eren diligències, succeïren ambvehicles de tracció a sang per a por-tar mercaderies.

Robatori a PreixensEl redactor de la revista Bartomeu Jovéens relata un fet succeït al seu padrí,Bartomeu Jové Marsà, al terme dePreixens. L’avi Bartomeu era comerciant decereals i adobs. Tenia un magatzem si-tuat als baixos de La Granja, al carrerPrat de la Riba, on arreplegava el gra ialtres productes de l’horta que li sub-ministraven pagesos de diversos poblesde la contrada. La Sra. Maria Anzizuera la principal proveïdora. Regularment (una o dues vegades almes) anava a descarregar a Tarragonaamb un carro d’animals. Sortia a lesdues de la nit d’Artesa i arribava aTarragona a punta de dia de l’endemàpassat repartint per les botigues pata-tes, garrofes, fesols de molt bona qua-litat, cereals de tota mena... De tornadatambé feia el viatge amb el carro ple,carregava adobs i vi al carrer Reial, to-cant al moll del port de Tarragona. Aca-bades les transaccions de venda i decompra, tornava cap Artesa. Sempre viatjava sol amb els animalsi, quan el terreny ho permetia, feia unabecaina sobre els sacs mentre els ani-mals seguien d’esma perquè sabien elcamí, tot i que també feia alguna atura-da per descansar en fondes i llocs. Una vegada va sortir, com sempre, ales dues de la nit, però a les 5 del matítornava a ser a casa. La seva esposaMaria Rosa, espantada, li preguntà quèhavia passat i és que en arribar a l’úl-

tim tram de la pujada de Montclar livan sortir dos lladregots amb la caratapada i li robaren tots els diners queportava sota amenaça de mort amb untrabuc i un ganivet. Amb l’espant al cos, va tornar a casai diuen que va estar un dia al llit malalt.Passat l’ensurt va continuar treballantregularment, com sempre. Aquest relat el trobem documentat aldiari La Vanguardia, a la seva ediciódel dia 13 de maig del 1903, on El cor-responsal d’Artesa es queixa del tractedonat a la notícia per part d’un altre diaribarceloní, el qual informava que el so-metent no va ser prou diligent en el cas.El periodista, en data 10 de maig escriu: Al efecto debemos hacer público queen Artesa de Segre se tuvo conocimientodel hecho la mañana del dia siguientede perpetrado. Que nadie dió conocimiemto oficialde lo ocurrido al digno y celoso cabode somatenes de esta villa. Que si las campanas de algunos delos pueblos limítrofes al lugar delsuceso hubiesen tocado a rebato, ysuponiendo que el eco se hubieseencargado de llevar hasta nosotros lostañidos del bronce, Artesa habría sabidoocupar, como siempre, su puesto dehonor. Y sepa el señor comunicante que losllamados en primer término a dar la vozde alarma y poner en movimiento todas

las fuerzas disponibles en lapersecución y alcance de los crimianles,eran, en todo caso, los individuos delSomatén del pueblo que recibió la pri-mera noticia, y no los de esta que tieneguardia civil, a cuyo cuerpo corre,según nuestro humilde entender, lacomisión de tales pesquisas. Y por último, que el Somatén deArtesa de Segre sabe responder al no-ble y elevado fin para que fué instituidotan importantísimo Cuerpo, bienprobado lo tiene y bien dispuestos es-tan todos los honrados ciudadanos quelo constituyen a mantener incólume elsagrado emblema que ostentan.

El servei de diligènciaEl servei de diligència entre Tàrrega iTremp inicia les activitats l’any 1884amb la finalitat de donar continuïtat ala parada de la línia de tren que uneixBarcelona amb Lleida cap als Pirineus.La durada del viatge era de 14 hores.Aquest servei va funcionar fins l’any1908 en què la "companyia HispanoMontañesa" va modernitzar la ruta ambels seus autocars. Artesa era lloc de parada, de canvide carruatges i alhora de bifurcació dedos brancals que anaven l’un cap aTremp, per Comiols, i l’altre a Andorraper Ponts. Passat Artesa, direcció Tremp, laparada de canvi de cavalls era a l’Hos-

AA

Antic magatzem de Bartomeu Jové Marsà

15

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

tal de Folquer, avui a 15 minuts en cot-xe des d’Artesa. Actualment l’edificique n’era l’hostal es coneix com l’Hos-tal de Baix i, en el lloc on hi havia lescavalleries, actualment hi ha una sego-na edificació coneguda con l’Hostal deDalt, el qual, actualment, és una casade turisme rural. Aquestes dues edifi-cacions estan situades a peu de carrete-ra al davant del trencall que mena, perGualter, cap a Ponts. Arthur Young en el seu viatge d’in-vestigació per a copsar quina era la si-tuació de l’agricultura al nostre país1,el dia 13 de juliol del 1787 passà perFulca (Folquer) on va fer nit a l’hostald’un gran propietari. Sobre l’establi-ment diu que troba per primera vegadaa Espanya una instal·lació passable. Elviatge el va fer, amb el seu amicLazowski, a cavall de dues mules queli semblen molt petites. El seu criat il’equipatge van al darrere, al damuntd’un altre animal, i el guia i intèrpretcamina a peu presumint que té camesper fer quinze llegües cada dia. L’hostal on s’hostatjà Arthur Youngva ser l’actual Casa Gran de Folquer.Aleshores la ruta que baixava deComiols passava per aquest indret, enel qual, encara ara, el camí que passaper l’església de Sant Gil i el mas de laCasa Gran se’l coneix com el "relevo",tot fent referència al relleu (canvi) decavalls que feia la diligència al passarper aquest punt abans que s’obrís la rutaper on actualment puja la carretera capal coll de Comiols.

El pas de la diligència per Artesa deSegre és documentat per diversos au-tors, generalment en relats de viatgeson expliquen les seves experiències. Vaser el cas de mossèn Alcover, que enuna de les seves eixides filològiquesesmenta, sortint el dia 31 d’agost de1906 al migdia amb la tartana capArtesa: "...mos anam a la diligència,mos hi aficam, prenint comiat de totsaquells amics, i li estrenyem cap Artesade Segre, on arribam posta de sol, plensde pols. Pujam a la fonda, mosrespallam una mica, i sopam. Deversles nou pujam a la diligència deTàrrega la més gran que haja vist mai,i molt decent, és com un vagó de ferro-carril..." Juan Avilés Arnau, polític i militarvalencià que fou alcalde de València elsanys 1923 i 1924, fent referència aaquesta diligència explica: "... Aposta-ria que también los caballos vandormidos, pues a veces se inclinantanto del lado exterior de la via que meentran temores de ir a concluir el viajeen el fondo del barranco2..." Del viatge de Cosme Vidal Rosich(Alcover 1869 - Barcelona 1918), co-negut amb el sobrenom de Josep Ala-dern, fundador el 1904 de la revista in-fantil Patufet, extraiem aquest fragmentdel relat del seu viatge a Andorra: "...Hem arribat á Agramunt sens novetat.Allí han baixat alguns, nos hem arre-glat de nou y havém quedat algo mesamples. Torném á empendre la marxay fins á Artesa de Segre. Solzament nos

havém parat un instant devant deMontclà pera deixar lo correu y unadona molt grossa, tan grossa, que d’allíen amunt he reparat que’l vehícul jano cruixía tant...""…Arribém á Artesa de Segre y tothombaixa, puig la diligencia aquella ja nopassa mes avant. D’allí á corre cuytasurt un altre cotxe pera Tremp y un al-tre pera Pons. Aquest últim es lo quehe agafat jo, que vorajant sempre’lSegre, cuals aiguas lluheixen la reflectede la lluna, m’ha portat aquí…""... Al arribar lo cotxe d’Artesa acaba-va d’arribar també lo de Calaf, ab locual venían uns militars graduats deguarnició á la Seu d’Urgell y un viat-jant de xocolate; aixis es que no’m fal-tarà companyía fins á la Seu..." En són forces els comentaris que hemrecollit del pas de la diligència perArtesa, però entenem que amb aques-tes cites ja queda prou documentadaquina era la idiosincràsia d’aquest mit-jà de transport. Volem afegir, però, al-gunes notícies sobre aspectes legals re-lacionats amb la diligència. A l’Arxiu Municipal d’Artesa, Cor-respondència del registre civil, foli 68,20 de novembre de 1895 i 4 de generdel 1896, f. 1. sobre documents, cor-reus, telègrafs, autoritzacions, etc., enLladonosa extreu: "... Problemes de laGuàrdia Civil amb la diligència "LaMontañesa", com el cas del 13 d’octu-bre del 1896 que era de Simó Armengol,veí de Vilanova de Meià viatjant capArtesa, car el vehicle portava més pesque el permès per la llei; la multa im-posada el 2 de gener del 1897 al tarta-ner Miquel Clua, àlies "lo Cadiraire"per haver infringit lo reglament de car-ruatges..." El 10 d’agost del 1899 es recordavaals empresaris del servei públic de tar-tanes que residien a la vila d’Artesa, quehavien d’enviar al Govern Civil la in-formació sobre els preus, seients, iti-nerari i horaris. També es recull la no-tícia que el 6 d’octubre del mateix 1899hi hagué, al davant de l’actual carrerde Balaguer, un accident que afectàquatre passatgers d’una tartana.

Comiols, cau de bandolers?Degut a la seva condició de zona de pasexcepcional per a connectar les actualsLa diligència a l’Hostal de Folquer. 1902.

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

16

la P

alan

ca

comarques de la Noguera i del PallarsJussà, sovint hem sentit que Comiolsera una zona on les quadrilles de ban-dolers actuaven amb certa regularitat.Aquest punt estratègic que recollia elpas de persones i mercaderies de la pla-na a la muntanya en els dos sentits, onl’existència de coves amb dimensionsprou àmplies per amagar-se, la facilitatd’escapolir-se degut a l’abruptuositatdel terreny i les zones de boscúria, fandel lloc un espai ideal per a l’assalt d’in-cauts. Quan vàrem iniciar aquest treball,estàvem amb la creença que hauríemde triar entre un munt d’històries debandits i de bandositats actuant enaquesta part del territori. Contràriamenta aquesta expectativa, excepte el casque relacionarem a continuació, no hemsabut localitzar cap dada ni relat queens permetés constatar que la qualitatde l’indret s’impregnés d’un ambientamb l’aire romàntic de les malifetesdels bandolers.

Lo Peretó, el darrer bandoler dela vall d’ArtesaAbans d’iniciar aquest apartat, volemcomentar que a partir de noves aporta-cions, força definitives com veurem totseguit sobre la figura d’aquest bando-ler, hem pogut corregir el nom erronide Peretonet arribat per informacionsanteriors pel que en realitat tenia:Peretó. Joaquim Maluquer i Sostres, en elseu llibre autobiogràfic ens transmet lahistòria, recollida d’entre els relats fa-miliars, d’un criminal que actuava a lazona de Folquer la dècada dels 1920.

L’individu en qüestió seguia els carru-atges dels traginers que anaven o tor-naven al mercat d’Artesa. Observant lespetjades dels animals, es deduí que elbandit esperava que el carreter s’ador-mís per poder conduir el tir cap al bar-ranc del Mascarot4 i així estimbar elcarro per matar el carreter. Si l’infeliçno moria, el bandoler el rematava i uncop mort li prenia la bossa. Es va donar el cas que un dia en quèel metge d’Artesa estava caçant a lazona, veié que el bandoler fugia amb elbotí i el va poder reconèixer. Era l’amodel Mas de Guillem, llogarret situat ala part nord de la serra, als peus de lapartida de l’Obaga Gran. L’home foudetingut, jutjat i condemnat a cadenaperpètua. L’any 1936, amb l’esclat de la guer-ra, hi hagué força confusió i molts pre-sos fugiren de les presons. L’assassítornà a Mas de Guillem. Assabentat elfill d’una de les víctimes del seu retorn,anà a veure’l per dir-li que coneixial’amagatall d’un capellà i si el voliaacompanyar per matar-lo. L’home delMas de Guillem acceptà la invitació iels dos marxaren bosc enllà. Quan es-tigueren en un indret solitari, el nois’identificà i li anuncià que anava a aca-bar amb la seva vida. En sentir això,diuen que l’home s’abraonà com unafera, però el xicot el matà d’un tret. En una visita que vam fer al Mas deGuillem per ampliar informació sobreel cas, arribats a Merea, un petit poblesituat a molt poca distància del Mas,vam tenir ocasió de parlar amb una fa-mília originària d’aquesta població queens va certificar la veracitat de la histò-

ria. En Peretó era elpropietari d’una deles dues cases queconformen el Mas.Aquesta casa queduia el seu nomavui no existeix. Enel seu lloc, als anys1960 s’hi construíuna torre d’obranova, i al seu costatencara queden lesrestes de la segonade les cases, calBessó. Els nostresinformadors, a més

de confirmar la història precisant queel lladre robava els carreters a la carre-tera, de terra, de Vall-llebrera en amunti que n’havia mort varis, també ens di-uen que va ser el metge d’Artesa quiva identificar el Peretó per a poder-lodetenir; completant-nos la informacióque el lloc on el bandoler va morir vaser el mateix on havia matat el pare delseu botxí. A Cal Juanetó de Montargull, de lafamília Marçà, acabem de completar iaclarir la informació sobre l’activitat del’assaltador i assassí. En Peretó conei-xia el Sr. Francisco Marçà Vidal, el pro-pietari de la casa, i sovint li demanavadiners que sempre tornava. Temps des-prés es descobrí que aquestes devolu-cions coincidien amb les dates dels as-salts del lladre. El relat de la família Marçà, que com-plementa les informacions que teníemfins aleshores, es com segueix. A l’època en què es construïa el pan-tà de Sant Antoni, els carreters baixa-ven de Tremp, venien de descarregarel fato. Era costum que el carreter queportava els diners fruit de la venda deles mercaderies, sempre anés al davant.En una ocasió que baixaven els carrosde Tremp, en Peretó observava lacomitiva des de Comiols. Des d’aquestpunt el bandit va fer drecera fins arri-bar a un turonet que hi ha als Pujols, ones parapetà per matar el carreter i pren-dre-li la bossa. Arribats a Folquer, el primer carre-ter s’aturà a dinar, prenent la primeraposició el segon, portat per un carreterde nom Maginet. Aquest canvi d’ordreen Peretó no el va poder observar i,quan el carro d’en Maginet passava perla Sucarrada (aproximadament a l’ac-tual km 15 de la carretera), en Peretó elmatà d’un tret. En Maginet caigué mortperò el carro va continuar sol, d’esma,cap a la fonda del Manel, al davant del’actual bar Salud. Des del Pujol van veure que hi haviamoviment, però no prou bé com percopsar la importància del fet. El ban-doler anà fins on era el mort i al veureque no duia els diners va llençar el ca-dàver al barranc del Mascarot. Fou quanen Peretó pujava de sota la carretera quees creuà amb el veterinari Salagray,d’Artesa, que pujava a cavall. AquestBarranc del Mascarot, a peu de carretera.

17

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

no en va fer gaire cas, però li semblàque estava passant alguna cosa gensnormal. Va ser a l’arribada del veteri-nari a Artesa, al veure el rebombori ques’havia organitzat al davant de la fon-da del Manel, quan se’n va adonar dela magnitud de la tragèdia. Com a testimoni ocular, el veterina-ri Salagray va haver d’anar al jutjat deBalaguer a fer una roda de reconeixe-ment per identificar l’assassí. Dels qua-tre o cinc homes que hi havia a la file-ra, el testimoni n’assenyalà un i digué:"És aquest, però aquell dia no portavagorra". En Peretó va respondre: "Sí quela portava". D’aquesta manera ell ma-teix s’acusà del crim. Abans de morir en mans dels fills delcarreter, en Peretó els demanà que tin-guessin compassió i no el matessin;però la resposta va ser la mateixa quela compassió que el bandoler va sentirpel carreter mort.

FinalAmb aquest treball hem intentar fer unarecopilació, el més exhaustiva possible,amb les dades que hem pogut aconse-guir, sobre el bandolerisme a la zonad’Artesa de Segre i del territori quel’envolta. Fent una mirada de conjunt a aquest

1 Young, Arthur. Viatge a Catalunya (1787). Traducció i presentació del facsímil: Ramon Boixareu. Garsineu Edicions.2001. Pàg. 522 Avilés Arnau, Juan. El Pallás, Aran y Andorra, recuerdos e impresiones del viaje. Barcelona. 1893. Pàg. 113 Maluquer i Sostres, Joaquim. Memòria amb figures. Barcelona. 1997. Capítol dedicat a Folquer, pàg. 904 El barranc del Mascarot neix al capdamunt de la serra de Comiols, a llevant de cal Ribera, i serpenteja paral·lel a lacarretera d’Artesa a Tremp. A l’alçada de Montargull pren el nom de riu Montargull que desemboca al riu de les Segues,el qual, passant per Vall-llebrera desguassa al Segre a l’alçada de Vilves.

treball, veiem queal llarg dels seglesestudiats, des delXIV al XX, han es-tat moltes les for-mes i circumstànci-es en les quals elbandolerisme s’hamogut. Des de qua-drilles mercenàriesposades a disposi-ció dels senyors pera fer la guerra, pas-sant per bandositatsque per una o altracausa entenien que

aquella havia de ser la seva forma devida, fins als bandits que actuaven ensolitari per al seu propi benefici. En-mig de tots ells, els carlins, represen-tats en el nostre cas per la nissaga delsBorges de Vernet, un dels quals, Josep"el Borgetes", després de lluitar per lacausa en les guerres carlines, lluità aItàlia per a Francesc II de les duesSicílies com a general en cap del seuexèrcit contra Garibaldi i el rei VictorManuel, on va trobar la seva fi de ma-nera heroica. També hem fet un repàs als inicisdels bandolerisme al segle XIV i la sevaevolució durant els segles XV i XVI,que durant els primers temps era unbandolerisme associat a les guerres illuites per a la possessió del territori,esdevenint amb els anys la defensa decauses més socials i interessos dels pro-pis bandolers. Al llarg del treball hem intentat com-plementar les dades històriques, sovintfeixugues però inevitables, amb anèc-dotes i relats de les accions dels prota-gonistes, així com ambientar els esce-naris, com ha estat el cas dels comen-taris fets sobre la diligència que deTàrrega arribava a Artesa per bifurcar-se cap als Pirineus via Tremp o viaPonts, on les experiències dels viatgers

Mas d’en Guillem. Restes de cal Bessó, al costat de cal Peretó.

de ben segur que ens han transportatals seus temps. Tancant aquest estudi, que gairebépodríem qualificar de crònica, tenim lafigura del Peretó. Si bé hem de situarels Borges en el lloc dels grans prota-gonistes en l’àmbit dels enfrontamentsguerrillers, sense oblidar en FrancescRotgés "lo Marxant", del qual seria for-ça interessant investigar quina va ser laseva història, el protagonista destacatés el Peretó, personatge que tanca uncicle de més de cinc-cents anys de ban-dolerisme a les valls d’Artesa deSegre.

AgraïmentsDes d’aquestes ratlles voldria agrairl’ajut i les aportacions del Sr. JoaquimMaluquer i Sostres, que em va donar aconèixer l’existència del bandoler deComiols, així com als components dela família Puigarnau de Merea per lesinformacions sobre el bandoler Peretó.Amb referència a aquesta darrera his-tòria, també em cal donar les gràcies ala família Marçà de cal Jaumetó deMontargull per completar la informa-ció d’aquest mateix bandoler. Agrair,també i doblement, a en Bartomeu Jovétant per l’aportació de la història del seupadrí com el contacte i acompanyamenta l’enriquidora visita a casa dels Srs.Marçà (cal Jaumetó) de Montargull. Enun altre ordre de coses, també vull do-nar les gràcies al Grup de Recerquesde les Terres de Ponent (GRTP) i a l’Ins-titut d’Estudis Ilerdencs per l’autorit-zació a publicar a la nostra revista elsdibuixos i gravats publicats en el meu ien altres treballs inclosos en el llibresobre bandolerisme, de la XXXVIIIjornada del GRTP.

Fotografies actuals i text:Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

18

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

Viatge a Filipinesl passat novembre una collad’amics del Terrablau, centre de

submarinisme de Lleida, vam fer unviatge cap a les Illes Filipines. Esta-va composat per Santi Camats iRicard Aldavó d’Artesa de Segre,Santi Soliva de Lleida, EnricTorreguitart de Balaguer i FranRomero de Barcelona.

Breu història de FilipinesLes Filipines són un arxipèlag de 7.107illes amb una extensió total d’aproxi-madament 300.000 km² i una poblacióde 86.241.697 habitants (2004). Habitualment les illes es divideixenen tres grans grups: Luzon (que incloul’illa homònima, la més gran de les Fi-lipines, i d’altres entre les quals desta-quen Palawan, Mindoro i Masbate), lesVisayas (que inclou, de major a menor,les illes de Negros, Samar, Leyte,Panay, Cebú, Bohol i altres de menors)i Mindanao (l’altra gran illa filipina, queinclou també l’arxipèlag de Sulu). L’idioma en què es parla és el filipí(tagalog) i també l’anglès, tot i que hiha idiomes regionals: cebuano,ilokano, hiligaynon, bikol, waray-waray, kapampangan, pangasinan,kinaray-a, maranao, maguindanao,tausug i altres. La moneda és el peso (PHP). Tot ique podíem pagar amb dòlars, el canviens el tornaven amb la moneda local. Antigament, Filipines va ser una co-lònia espanyola. Abans que els euro-peus arribessin a l’illa, els habitants jamantenien relacions comercials ambIndonèsia i Xina. El primer europeu queva arribar a Filipines fou Fernando deMagallanes (Espanya, 1565-1898). ElsEstats Units van colonitzar el país(1898-1946), la qual cosa ha significatuna de les majors influències sobre lacultura filipina.

El clima és càlid, humit i tropical,amb una temperatura mitjana anual de26,5°. La majoria de les illes, munta-nyoses, solien estar cobertes de boscostropicals i són d’origen volcànic. Lamàxima altitud és el Mont Apo, aMindanao, amb 2.954 m. Molts delsvolcans del país, com ara el Pinatubo,són actius. El país es troba al cinturóde tifons del Pacífic occidental i és cas-tigat per una mitjana de dinou cada any.El fus horari és de vuit hores (UTC ). La independència d’Espanya va serel 12 de juny de 1898 (declarada) id’Estats Units el 4 de juliol de 1946 (re-coneguda).

El viatgeEl viatge va ser bastant dur, ja que vamtrigar un dia i mig en arribar, fent esca-les a Zurich, Hong Kong, Manila i fi-nalment Cebú, on vam embarcar en unamena de catamarà cap a l’illa deMalapascua, el nostre primer destí, si-tuada al nord de l’illa de Cebú. Unavegada vam arribar a Filipines, ens vamadonar que la gent no tenia cap tipus

d’estrès, perquè sempre estaven rient isense preocupacions. Un cop instal·lats al Resort, de se-guida vam agafar els equips de subma-rinisme i ja vam tenir el primer contac-te amb l’aigua, on vam percebre queera molt diferent del Mediterrani, ja quela temperatura de l’aigua oscil·lava en-tre 28 i 30 graus. Durant tres dies vamanar fent immersions per la zona entreles quals vam veure taurons (martell,guineu o guilla, puntes blanques ), in-finitat de peixos pallasso (Nemos, perentendre-ho millor, com a la pel·lículade dibuixos animats), nudibranquis (pe-tites bavoses de molts colors i formes),tot tipus de corall (dur i flonjo), tortu-gues i un llarga llista de peixos de dife-rents colors i grandàries, entre els qualsvam poder gaudir d’un banc de barra-cudes impressionant, ja que vam podernedar a escassos metres d’elles. En aquesta illa vam llogar unes mo-tos a la gent del país per tal de poderfer-hi una volta. Vam visitar el far, al-guns poblats, boscos carregats de pal-meres. Un dia també vam assistir a un

E

19

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

combat de galls (molt típic a Filipines),on la gent es posava al costat d’un ringi feien apostes sobre quin gall guanya-ria. Nosaltres només vam veure uncombat, ja que no ens agradava massaaquest tipus d’esport, però hi vam anardegut a que el nostre guia de busseigera un dels participants. Un cop transcorreguts els dies queteníem contractats a Malapascua, ensvam acomiadar de la gent del Resort idel centre d’immersió i vam marxar capa Cebú, on havíem d’agafar un Ferrique ens traslladaria a l’illa de Bohol,situada al sud-est de Cebú. Un cop arribats a Bohol, ens vamdirigir cap al poble d’Alona Beach.Ràpidament ens vam adonar que aquí jas’estava més preparat pel turisme, ja queestava ple d’hotels i centres de submari-nisme. Ens hi quedàvem sis dies: tres desubmarinisme i tres de visita per l’illa. Les immersions van ser si fa no facom a Malapascua, amb la diferènciaque aquí no vam poder gaudir de tau-rons, però les immersions van ser ambmés colorit, ja que tot era al corall. Vampoder veure cavallets de mar d’uns deucentímetres que eren una passada: es-taven agafats per la cua i al ser tan granses veien perfectament. Entre les coses que vam visitar hihavia les Muntanyes de Xocolata(Chocolate Hills), formacions rocosesel nom de les quals és degut a què l’her-ba verda que cobreix els turons es tor-na marró durant l’estació seca. En re-

sum, durant la temporada d’estiu,aquestes muntanyes semblen milers demonticles de xocolata. Els turons dexocolata estan compostos per no menysde 1.268 turons (alguns diuen que estracta de la quantitat exacta). Són moltuniformes i, en la seva majoria, tenenentre 30 i 50 metres d’alçada. També vam visitar el Museu de Pa-pallones i els tarsers, primats que crecrecordar que van dir que era a l’úniclloc on estaven en llibertat (seguramentels recordareu perquè són aquells quetenen els ulls molt grossos i només fanuns vint centímetres). Vam fer una ruta turística pel riu finsa unes cascades i, tot tornant a baixarpel riu, ens van dur a una mena de ca-seta flotant on tot un poblat va tocar-nos cançons amb "ukeleles" i tambors,

i els més joves interpretaven balls tí-pics. Ho feien realment molt bé. Transcorreguts els dies de vacances,vam fer les maletes i vam tornar a ferel camí de tornada. I com lògicamentpassa quan agafes molts avions, ens vanperdre les maletes. Un cop arribats aBarcelona, ens va costar dos dies recu-perar-les, ja que arribaven amb una al-tra companyia. Les vam obtenir unamica malmeses però amb tot l’equipa-ment a dins (hi dúiem tots els equipsde submarinisme). En fi, espero que en pròxims anyspuguem tornar a gaudir de les illes Fi-lipines i la seva gent. I ara... preparantja el pròxim destí de l’any vinent.

Ricard Aldavó

InfInfInfInfInfororororormememememe

El català una llengua amagada (III)El segle XXEntrem al segle XX, una època méspropera i que encara molta gent coneixper pròpia experiència. Una època degrans conflictes bèl·lics, amb dues guer-res mundials, la guerra civil espanyolai altres fratricides als Balcans, uns al-tres vessaments de sang als països pe-rifèrics de Rússia, que van lluitar per laseva independència, etc. A començaments de segle, els mili-tars espanyols van aprovar la polèmicaLlei de Jurisdiccions (1905), que reser-va a les autoritats militars les "ofensasa la Patria", concepte que permetia en-viar qualsevol acusat a la jurisdicciómilitar, la qual podia imposar sancions.A Catalunya, això va motivar el movi-ment Solidaritat Catalana, que aconse-guí l’any 1906 una esclatant victòriaelectoral. La Dictadura militar de Primo deRivera, l’any 1923, desencadenà unaautèntica persecució contra elssímbols (la bandera catalana, l’himne"Els Segadors"), la llengua i les insti-tucions catalanes, com la Mancomuni-tat de Catalunya, que fou abolida l’any1925. La República, proclamada pacífica-ment el 14 d’abril de 1931, derogà lesdisposicions anticatalanes de la Dicta-dura, i amb l’Estatut d’Autonomia de1932 reconegué el dret dels catalans iel dret a tenir institucions pròpies:la Generalitat, el Dret (el Parlamentpodia legislar sobre el català) i un Tri-bunal de Cassació. La llengua catalanatornava a ser oficial, la bandera catala-na i l’himne "Els Segadors" tornaven aser reconeguts per tothom. La històriadels fets podria ser més llarga però hodeixem així.

Els periòdics escrits en catalàAbans de seguir amb la datació delsfets, que es van produir arreu dels anysi que tenen a veure amb la llengua, aLa Palanca hem cregut interessant pu-blicar el llistat que ens ha arribat de lescapçaleres de diaris que d’alguna ma-nera van ser pioners en el desenvolu-pament de la nostra llengua escrita. El primer de tots va ser el "Diari

Català" de Valentí Almirall (1879), queja hem comentat. Publicats a Barcelona: "La Veu deCatalunya" (1899), de centre dreta. "LaPublicitat" (1922), de centre esquerra."El Matí" (1929), catòlic independent."La Humanitat" (1931), d’esquerra."Última Hora" (1935), diari del vespre,d’esquerra. "L’Instant" (1935), diari delvespre, de centre dreta. "La Rambla"(1936), diari del vespre, d’esquerra. Publicats a Reus: "Les Circumstàn-cies" (1930), de centre esquerra; "Di-ari de Reus" (1932), de centre dreta;"Avui" (1935), de centre dreta; i "Fo-ment" (1936), d’esquerra. Diaris de Vic:"Diari de Vic" (1930), de centre dreta;i "La comarca de Vich" (1919), de ten-dència carlina. Publicat a Tortosa: "Ara"(1935), de centre dreta. Publicat a Igua-lada: "Diari d’Igualada" (1931), de cen-tre. Publicat a Manresa: "El Pla deBages" (1904), de centre dreta. Publi-cat a Lleida: "La Jornada" (1930), d’es-querra. Publicat a Mataró: Diari deMataró (1923), de centre. Publicat aSabadell: "Diari de Sabadell i sa comar-ca" (1919), de centre. Publicat a Ter-rassa: "El Dia" (1918), de centre esquer-ra. Publicats a Girona: "L’autonomis-ta" (1895), de centre esquerra; i "Diaride Girona" (1932), de centre dreta. I peracabar, publicat a Tarragona: "Diari de

Tarragona" (1931), de centre.

1900-1925- A Lleida, el governador prohibeix elcatalà a l’escola. 1900"... Han obligat a aquesta Junta Provin-cial a prevenir mitjançant la present, alssenyors Mestres de la província que enlo successiu s’abstinguin de l’ús perl’ensenyament de cap idioma llevat delcastellà, fent-los saber que lainobservància de lo previst en aquestacircular originarà la immediata forma-ció d’expedient governatiu amb les res-ponsabilitats conseqüents..." Circular núm. 667 del Govern Civilde Lleida, del 27 de març de 1900. Sig-na el Governador: don José MartosO’Neale.- Que els catalans siguin exclosos delscàrrecs públics. 1901"Incompatibilitat dels catalans, durantl’espai de temps que el Govern estimiconvenient, per a exercir càrrecs ofici-als al servei del "Estado en Catalunya".- Eliminar-los. 1905"Els diputats i senadors catalanistes hande ser immediatament eliminats delParlament. En unes Cambres constitu-ïdes per representants de la ‘Nación’ nopoden tenir-hi cabuda els que represen-ten idees contraries a la unitat nacio-nal. Aquesta és l’aspiració de l’Exèr-cit: aspiració unànime i sensata, quecompta amb l’adhesió de tots els bonsespanyols". Article de la Correspondència Mili-tar. Madrid, 30 de desembre de 1905.- La solució del problema català. 1907"El problema català no es resol, doncs,per la llibertat, sinó amb la restricció;no amb pal·liatius i pactes, sinó pel fer-ro i pel foc". La Correspondència Militar. Madrid,13 de desembre de 1907.- Unamuno i dues imposicions. 1907"Si l’Estat no imposés el castellà a totaEspanya, els dialectes s’imposarien alcastellà". "Es queixava un alemany que aBarcelona els comerços li contestavenen català; tenia raó en queixar-se: elcatalà serà a Catalunya la llengua do-mèstica per parlar a casa, però per par-

Primer numero del Diari Català

20

la P

alan

ca

21

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

lar a un estranger cal adreçar-s’hi enespanyol, que és llengua internacional".- Que se’n vagin amb la seva Europa.1911"Em sento separatista respecte aCatalunya. Perquè Espanya pugui viu-re, caldrà abandonar a la seva sort aaquesta desgraciada Catalunya, eman-cipar-nos de la seva tirania, tallar-li lesamarres." "Ens falta un Govern que tingui elpatriotisme de retirar de Catalunya lesautoritats i les tropes, per tal que el po-ble català es constitueixi a part". "Els de Catalunya són separatistesd’enganyifa; siguem-ho nosaltres dedebò. Que ells se’n vagin amb la sevaEuropa, que ens deixin en pau". Nicolás Estevánez, militar i republi-cà. 5 de gener de l911.- "Jamás, jamás..." 1915"Jamás, jamás transigiré con queCataluña sea una nación". Intervenció del diputat Antonio RoyoVillanova. 1915.- No n’hi ha més que una. 1916"No hi ha més que una llengua oficial,no hi ha més que un escut, com no hiha més que una Nació, com no hi hamés que una bandera..." El diputat lerrouxiste HermenegildoGiner, al Congrés de Diputats. Madrid,1916.- Les Corts espanyoles no volen l’Es-tatut d’Autonomia. 1919"...de la Cambra sortien veus i protes-tes, ressaltant amb manifestacions ai-rades els paràgrafs del discurs serè delsenyor Cambó. Els cacics no volen au-tonomia ni regeneracions; si escoltenparlar de la nova Espanya els produeixpànic, i per acabar quan abans amb elfantasma català, s’intenta promoure unacridòria patriòtica, que pot costar a Es-panya un disgust seriós". Fragment del discurs del diputat dela Lliga Regionalista Francesc Cambó,al Congrés de Diputats de Madrid, en

defensa de l’Estatut d’Autonomia, el 28de gener de 1919.- El general Llosada prohibeix "LaSanta Espina". 1924"Havent arribat a aquest Govern Civil,en forma que no mena a dubtes, quedeterminats elements han convertit lasardana ‘La Santa Espina’ en himnerepresentatiu d’odioses idees i criminalsaspiracions, escoltant la seva músicaamb el respecte i reverència que es tri-buta als himnes nacionals, he acordatprohibir que es toqui i canti l’esmenta-da sardana a la via pública, sales d’es-pectacles i societats i en els aplecs i re-unions als camps, avisant als infractorsd’aquesta ordre que procediré al seucàstig amb tot rigor". Circular del Governador Civil deBarcelona, publicada al diari "LaVanguardia" de Barcelona el 5 de se-tembre de 1924.- Gaudí detingut per parlar català.1924

– ¿Cómo se llama usted?– Antoni Gaudí.– ¿Qué edad tiene usted?– Setanta-un anys.– ¿Qué profesión?

– Arquitecte.– Pues su profesión le obliga a usted ahablar en castellano.– La professió d’arquitecte m’obliga apagar contribució i la pago, però no adeixar de parlar la meva llengua.– ¿Cómo se llamaba su padre?– Francesc Gaudí.– ¿Qué es eso de Francesc? Si Vd. nofuese viejo, le rompería la cara.¡Sinvergüenza, cochino! (el policiacada cop més enfadat)– Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí.Jo parlo la meva llengua. Article publicat a la revista "Serrad’Or", el setembre de 1986, sobre ladetenció de Gaudí l’Onze de setembrede 1924.- Els mestres que ensenyin català ex-pulsats de Catalunya. 1924"... que tots els mestres, sense excepci-ons, ensenyin en correcte castellà amb‘inquebrantable tesón patriótico’ hoproposaré al Directori Militar, empri lesseves facultats insuperables, amb esta-tuts o sense, i traslladi en massa els in-corregibles, substituint-los d’immedi-at per mestres castellans. General Juan de Urquía, governadorde Girona, al diari "La Veu deCatalunya" del dia 7 de novembre de1924.- La Mancomunitat galopava cap alseparatisme. 1925"... Lo cert és que hem passat per unassaig d’aquesta especial reglamenta-ció de la Mancomunitat de Catalunya iens ha menat a tal grau de malentès, onpredomina el sentiment regional, con-tra el que deia que era factible de con-viure amb el concepte d’una PàtriaGran, galopava desenfrenadament capal nacionalisme i el separatisme". El dictador Miguel Primo de Rivera,després de dissoldre la Mancomunitatde Catalunya.

Bartomeu Jové i Serra

ANUNCI DEL CENG

Voleu tenir publicitat de la vostra empresaal pavelló d’Artesa de Segre?

Hi ha la possibilitat de penjar cartells dediferents mides i preus…

a la pista de bàsquet.

Si us interessa, poseu-vos en contacte ambnosaltres

a través del nostre correu electrònic:cengbasquet@gmail.com

Entre tots fem CENG!!!

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

23

la P

alan

ca

Festa dels 65 anys

El passat dimarts 8 de desembre, tota una colla de gent que vàrem néixer l’any 1944 ens vam trobar per compartir la festai parlar de les coses d’abans, d’ara i del futur... I naturalment ens ho vam passar molt bé. "Podeu fer comptes, han passat 65anys". Fotos: Jesus Martí

25

la P

alan

ca

Mida i Mida i Mida i Mida i Mida i VVVVViririririracacacacacleslesleslesles

El Kawa Latte ataca un cop més de com aconseguir canviard’idea tot d’una, sense adonar-

se de quin costat de taula venia laproposta. Finalment em vaig decidir. Al cap ia la fi, si 38,5 milions de polonesos erencapaços de beure’s aquell cafè, potseren realitat no estaven tan equivocats.Sabeu, tinc mals records de quan beviacafè a l’època anglesa. Quan em feiales carreteres d’Anglaterra com el quies fa una truita ala francesa, soliatenir momentsde grans indeci-sions davant delcafè. Perquè jol’adoro, el cafè.La seva textura, el seu sabor, el colornegre amb el bronze de la crema, aque-lla mica d’amargor amb un no-sé-quède dolçor del poc sucre brasiler "AçucarMascavo" que hi aboco… No, el meucafè no és el del nespresso, el meu cafèés el que faig jo o el que fan al costatdel Panteó, a Roma. També el d’algu-nes cafeteries selectes… però aAnglaterra això és un risc que no es potcórrer. El cafè anglès, com l’americà,no és més que una aigua bruta en la qualdissoldre una pols aparentment blancaper a fer el white coffee. Tot plegat unfàstic. I per tant, vaig concloure, des-

prés de bastants experiències, que acada visita que hi feia havia de dema-nar te, "black tea", i així era feliç i totscontents. I podia repetir i repetir l’ac-ció pràcticament fins a l’infinit durantles visites diàries a clients, sense perilld’estavellar-me amb una llengua ape-galosa i un paladar enganxat a les dents. Per analogia, qualsevol lloc fred onhi plogués molt i els companys parles-sin massa ràpid per a poder-los enten-

dre, va passar atenir la llumvermella, ambl’avís què elcafè havia deser bastant do-lent. I això ho

vaig deduir quan vaig començar a viat-jar a Polònia. La intuïció no em podiafallar, gat escaldat amb aigua tèbia enté prou. Fa poc, en el meu últim viatge vaigagafar coratge, i molt previsor vaig feruna provatura prèvia d’aquell cafè. Usel descric. Era una fantàstica copa alta,on hi havia tres fases de color diferent:un color més fosc, un més cremós i unde blanc. Un cop afegit el sucre, sucrede diferents colors, i barrejat el cacauen pols que hi havia en la crema supe-rior, el gust fou excel·lent. I la sorpre-sa, majúscula. El cafè, en aquest cas

amb llet batuda a punt de neu, estavaboníssim. I què m’havia perdut fins lla-vors? El te a Polònia, anomenat per ells"herbata" (amb h aspirada) està forçabé, però res comparable al Kawa Latte.A partir de llavors, què va passar?Doncs que el Kawa latte era al matí, aldinar i al sopar. Kawa latte fins i tot alllit. Em recordava, d’alguna manera, el“coffee” que es prenen els grecscada nit a Thessaloniki per exemple,que sembla més una excusa per a sortirde festa entre setmana que res més. Ah,perdó, el "coffee" grec acostuma a por-tar alcohol, i no pas de poca graduació. A Thessaloniki, on els locals presu-meixen de tenir les dones més guapesde Grècia, hi ha una estàtuad’Alexandre el Magne, donat que n’ésel bressol, la capital de l’antiga Mace-dònia. I des de la badia, es veu la mun-tanya on els grecs creien que hi havial’Olimp. I al front, el mar Egeu que esdóna petons amb el Mediterrani. Éscuriós veure que, a vegades, les cultu-res més distanciades poden veure’s con-nectades per un tipus de cafè. I és queel cafè uneix cultures, moments, per-sones i també ànimes. Perquè en realitat, quan s’aconse-gueix trencar les innumerables barre-res que nosaltres mateixos ens hem cre-at al nostre voltant, i que no són nomésper culpa dels idiomes, veiem clara-ment… que no som tan diferents.

Joan Giribet i Carlí

O

El cafè uneix cultures, mo-ments, persones i tambéànimes

Kawa Latte

RàdioArtesa

90.2FM

RàdioArtesa

90.2FM

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Artesa de Segre diu SÍ a la independènciamb una participació d’un 30,4%del cens de votants, el 93,5% dels

ciutadans i ciutadanes d’Artesa deSegre que es van acostar a les urnesel 13-D van apostar per la indepen-dència de Catalunya.

Les consultes a CatalunyaLa data del 13 de desembre de 2009(13-D) passarà probablement a formarpart de la història de la lluita per la in-dependència de Catalunya. Després que Arenys de Munt fos lapoblació pionera en organitzar la pri-mera consulta popular sobre la indepen-dència el passat 13 de setembre, 166municipis més d’arreu de Catalunyavan seguir l’exemple i, a través de pla-taformes sorgides de la societat civil,també van fer una crida a la poblacióper anar a les urnes. Una delegació d’observadors inter-nacionals, formada per 34 persones, vanparticipar en la jornada. La seva funcióva ser vetllar per la garantia del recomp-te i del procés democràtic, de maneraque es van poder moure lliurement. Alfinal, van destacar el caràcter cívic ifestiu de la iniciativa i la "gran lliçó dedemocràcia dels catalans". La participació mitjana se situa enun 30%, tot i que hi ha molta diferèn-cia entre els diferents municipis (en elsmés petits, la participació ha estat mésalta en general). A diferència de les vo-tacions oficials, la Coordinadora de lesconsultes va decidir deixar votar a par-tir de 16 anys i també als residents es-trangers. Si bé els detractors d’aquest exerci-ci de democràcia l’han titllat d’il·legal,primer, i de fracàs, després; ningú nopot negar que ha estat un èxit de la so-cietat civil catalana. Malgrat el percen-tatge de participació, cal valorar cadacosa en el seu context. En aquest cas,no s’ha comptat amb el suport de l’ad-ministració i els recursos han estat li-mitats, tampoc hi ha hagut cap campa-nya institucional que promogués la par-ticipació i, finalment, determinats par-tits polítics no solament no hi han do-nat suport sinó que han fet mans i mà-nigues per a desprestigiar la iniciativa.

Tot plegat ha desmo-bilitzat una bonapart de la ciutadania,sobretot els que hau-rien optat pel NO,però també unsquants del SÍ que nos’ho han pres serio-sament. Resulta curióstambé el contrast en-tre la premsa inter-nacional i la premsanacionalista espa-nyola. Mentre elsprimers han tractatles consultes amb serietat i respecte,destacant-ne el caràcter democràtic icívic; els altres les han qualificadesd’il·legals i n’han ridiculitzat els resul-tats. Què té d’il·legal que un col·lectiude ciutadans demani l’opinió a la restasobre un tema determinat? Res! El quepreocupa en aquest cas és la preguntaen concret. A hores d’ara, uns 65 municipis mésja estan preparant les seves respectivesconsultes. Hi ha dues dates previstes:el 28 de febrer i el 25 d’abril.

La consulta a Artesa de SegreA instàncies de la Comissió 300 anys,el passat 8 d’octubre es va constituir laPlataforma Artesa de Segre Decideixen una reunió oberta a tothom que vatenir lloc a la sala d’actes de l’Ajunta-ment. A partir d’aquí, uncol·lectiu format perpersones de dife-rents franges d’edati d’ideologies políti-ques diferents o des-conegudes van tre-ballar colze amb col-ze durant dos mesosper a preparar la con-sulta al municipi. Durant aquesttemps s’han preparatdiferents activitatsdestinades a donar aconèixer la iniciati-va, a fomentar la par-

ticipació i, també cal dir-ho, a recaptarfons per a les despeses. La primera vaser la venda de castanyes per Tots Sants.També es va muntar una parada a la Firade la Perdiu de Vilanova i un parell dediumenges al mercat d’Artesa. Entre el6 i el 20 de novembre, es va poder veu-re una exposició sobre el centenari del’estelada a la Dàlia Blanca. La presen-tació de la Plataforma va tenir lloc el20 de novembre, amb la presènciad’AraItaca, col·lectiu que analitza elcol·lapse de via estatutària. El 28 denovembre, taula rodona amb l’alcalded’Arenys de Munt i dos exalcaldes(Campabadal i París) i l’alcalded’Artesa. El 5 de desembre, jornadacompleta: grafit a la tanca del camp defutbol per part d’un grup de joves i elsMaulets de Balaguer, xerrada de l’es-criptora Patrícia Gabancho, sopar po-

AA

La Dàlia Blanca va acollir la taula rodona d’alcaldes (28 de novembre)

L’escriptora Patrícia Gabancho va fer una xerrada al pavelló abans del soparpopular i del concert (5 de desembre)

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

1006 agraïments i més

Les persones agrupades en la Plataforma Artesa de Segre Decideix volem agrair la seva participació a les 1006 personesdel municipi d’Artesa de Segre que van votar en la consulta sobre la independència del passat 13-D. Així mateix, agraïm la col·laboració de totes aquelles persones, col·lectius i entitats que han contribuït a fer possiblela consulta.

pular i concert amb els grups Catar-si, Komando Noguera, Indigna i TheMorgan Dolls. També s’ha venutenganxines i dessuadores. Per altra banda, en no podercomptar amb el servei de correus peral vot per correu, es va utilitzar laDàlia Blanca durant uns dies per apoder emetre el que s’ha anomenantvot anticipat. En total, 162 persones vanvotar abans del dia 13. Finalment, va arribar el gran dia. Aprimera hora del matí, els organitzadorsvan acabar de condicionar el local (alsbaixos de l’edifici Mirador de la Pl.Progrés), on hi havia dues meses ambles respectives urnes. Puntualment a les9 del matí va començar la votació. Esrespirava un ambient festiu i la majoriade la gent anava a votar amb alegria iil·lusió. Es va poder veure famílies sen-ceres i néts acompanyant elspadrins. Durant una estonaal matí i una altra a la tarda,els organitzadors van repar-tir xocolata desfeta a la pla-ça. Ala nit, l’hora del re-compte va despertar forçaexpectació, tot i que tant deSÍ –francament– es feia mo-nòton. Al final, satisfaccióentre els organitzadors per lafeina feta i per haver acon-seguit la participació depoc més de 1000 persones,sabedors que hi havia doscol·lectius difícils de mo-bilitzar: els residents als po-

bles agregats i els estrangers. Val a dir que en el Ple de l’Ajunta-ment del 5 de novembre es va aprovaruna moció de suport a les consultessobre al independència amb 9 vots afavor (5 ERC + 4 CiU) i 2 abstencions(PSC). I per a aquells que els agraden elsnúmeros, a més de la taula amb els re-sultats finals, hem preparat una taulacomparativa on es pot veure que el38,07% de participació sense el vot es-

tranger no difereix tant de la parti-cipació en altres votacions oficialsen què aquest col·lectiu no pot vo-tar.

Ponts també decideixArtesa de Segre i Ponts van ser elsdos únics municipis de la Nogueraon es va celebrar la consulta. En el

cas del nostres veïns, la iniciativa deconstituir la Plataforma Ponts Decideixva sorgir dels companys de la revistaPortaveu. La presentació oficial va ser tambéel 28 de novembre i, com en el casd’Artesa, es van organitzar diferentsactivitats, entre les quals destaca la xer-rada de l’escriptor Víctor Alexandre el4 de desembre. La moció de suport també va seraprovada en el Ple de l’Ajuntament, el

30 de novembre, amb 8 votsa favor i les 3 abstencionsdels regidors socialistes. Pel que fa als resultats, laparticipació va ser del25,3% amb un total de 597vots emesos, distribuïts de lasegüent manera:- SÍ: 573 vots (96%)- NO: 11 vots (1,8%)- En blanc: 13 vots (2,2%) A Balaguer està previstfer la consulta el 25 d’abril.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal

Després del recompte i amb gran expectació, el president de la Comissió 300 anysva proclamar els resultats de la consulta

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

30

la P

alan

ca

Curs de cuina nadalenca

L’associació de dones ArtesenquesActives va organitzar un curs de cui-na nadalenca durant la primera setma-na de desembre, per tal d’escalfarmotors de cara les festes que s’acos-ten. En anteriors ocasions han realitzatactivitats també relacionades amb elNadal, com és la confecció de centresde taula i altres ormanentacions típi-ques de d’aquesta època hivernal.

Ornamentació viària

Per la seva part, l’Associació de Co-merç i Serveis d’Artesa ha contribuïtuna vegada més a ambientar els es-pais públics amb motiu també de lesfestes nadalenques. Les iniciatives han estat diferentsdes de la creació de l’associació. Persegon any consecutiu, però, han guar-nit els arbres de la plaça del Progrés,tot i que alguns brètols ja s’han dedi-cat a fer de les seves.

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats de desembreNOVEL·LA

Cuentos desde el reino peligroso.J.R.R. Tolkien. Ed. Minotauro

Vida i destí. Vassili Grossman. Ed. Ga-làxia Gutenberg

La trampa. John Grisham. Ed. Paza iJanes

El president Companys, afusellat.Josep Benet. Ed. Edicions 62

CONEIXEMENTS

El crash del 2010. Toda la verdad so-bre la crisis. Santiago Niño Becerra.Ed. Los libros del lince

Si entrenem, recordem. Taller de me-mòria per a gent gran. Cristina VidalMartí. Ed. Fundació Pere Tarrés

Barcelona negra. Los casos másapasionados de la Policía Nacional.Rafael Jiménez. Ed. Planeta

Plantem cara. Defensa de la llengua,defensa de la terra. Joan Solà. Ed. LaMagrana

La tragèdia de l’exili republicà cata-là. Tàrio Rubio. Ed. Rafael DalmauEditor

El imperio de Hitler. Mark Mazower.Ed. Crítica

Parcs nacionals dels Pirineus. 80 re-correguts. Didier Castagnet. Ed.Cossetània edicions

CONEIXEMENTS INFANTILS

El món de la construcció. Ed.Empúries

Com parlar d’art als infants. FrançoiseBarbe-Gall. Ed. Nerea

NOVEL·LA JUVENIL

Els punyals imprecisos (28è Premi denarrativa juvenil Enric Valot). XavierBertran. Ed. Esplai

Màgia d’una nit d’estiu. MaiteCarranza. Ed. Edebé

DVD ADULTS

- Los girasoles ciegos- Quantum of solace 007- Vicky Cristina Barcelona- High school 2 musical

Activitats a la biblioteca

A partir del 10 de desembre, vinea la biblioteca i ens ajudaràs a ferun arbre de Nadal ple de bones in-tencions i molts dibuixos.

El 16 de desembre els nens i ne-nes de P3 van poder gaudir deL’HORA DEL CONTE amb elscontes En Patufet i Quan a Matiesli van entrar ganes de fer pipí lanit de Reis.

La Biblioteca ha participat al Parcde Nadal amb un espai on gaudird’una bona varietat llibres i revis-tes i per als més petits un grapatde dibuixos per pintar.

El 4 de gener a 2/4 de 6 de la tar-da a la Dàlia Blanca, representa-ció del conte Els Músics deBremen a càrrec de la companyiaXIP XAP.

Curs de Word avançat. És neces-sari portar ordinador portàtil. Ho-rari: de 3 a 5 de la tarda. Duradadel curs: 20 hores. Més informa-ció a la biblioteca.

BibliotecaJoan Maluquer i Viladot

C/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGREBiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

De dilluns a divendres:de 16:30h a 20:30h

Dissabte:d’11h a 13h

- Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals- Servei d’internet i multimèdia- Connexió wifi

32

la P

alan

ca

33

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Any 2010: Un bon any pel municipi d’Artesa de Segreprofitant aquest mitjà de comu-nicació local, el Grup del PSC

volem fer arribar la nostra felicita-ció a tots els ciutadans i ciutadanesen aquestes dates tan assenyalades. L’any 2010 serà un any de transfor-mació del nostre municipi. Tenim mol-tes esperances que tot allò que hi haprevist es posi en marxa i s’executi enla mesura que la seva prioritat ho exi-geixi. Nosaltres estem convençuts i perla nostra part hi posarem tota la col·la-boració possible per a qué així sigui. Tenim un full de ruta clar i evident:- Volem que el CASAL DE LA GENTGRAN sigui una realitat. Per això agi-litarem els tràmits amb l’equip de go-vern perquè s’executi aquest projectetan desitjat pels seus usuaris i per totala ciutadania. I sempre potenciant al’hora de fer-se que els empresaris lo-cals tinguin prioritat, posant sempre lalegalitat per davant.- Volem que el CASAL CULTURALs’acabi d’una vegada i el municipid’Artesa se’n pugui gaudir. Per aixòfarem els esforços que calgui per dotar

el municipi d’aquest equipament quesens dubte dinamitzarà l’aspectesociocultural de tota la ciutadania.- Volem acompanyar l’equip de governa les administracions que calgui i par-lar amb qui sigui per aconseguir mésdiners pel nostre municipi. En aquestaspecte nosaltres sempre estarem dis-posats a donar suport pensant en el be-nefici del poble.- Volem veure inaugurat el COL·LEGI,l’HOTEL D’ENTITATS, LA VARI-ANT i les obres que es puguin fer desdel Fons Estatal d’Inversió Local. Enaquest punt, nosaltres apostarem i re-colzarem allò que sigui més d’interèsgeneral i pugui beneficiar el major nom-bre de ciutadans del municipi.- Volem que tots els nuclis que formenpart del municipi estiguin ben atesos.En aquest aspecte el nostre grup estaràal costat del ciutadà, escoltarà les se-ves inquietuds i vetllarà per cobrir lesseves necessitats. El GRUP DEL PSC a l’Ajuntamentvol que el 2010 sigui en definitiva unany de canvi de model de fer política al

nostre municipi. Això comportarà gransbeneficis per a tots els ciutadans. Totshem de saber que, davant de la situacióeconòmica que estem vivint, avui mésque mai hem d’anar tots a una i posarel municipi per damunt de tot. De lescrisis en surten oportunitats i nosaltreshem d’aprofitar totes les eines al nos-tre abast per impulsar i potenciar totesles accions que siguin viables, neces-sàries i positives. El GRUP DEL PSC vol els millorsdesitjos de pau i prosperitat per a totala societat. I afegir, als nostres ciuta-dans i ciutadanes, que tinguin confian-ça amb els membres de l’Ajuntament,que siguem positius davant aquest anyque entrarem i, per damunt de tot, mol-ta salut per a tothom.

Joan Fontanet ParísJaume Ferre Yegola

Regidors del grup PSCa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

AA

35

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

La cara i la creun matí d’aquest mes de desem-bre sortia del CAP de Balaguer.

Darrera meu, dues senyores iguals,però entre l’una i l’altra uns 20 anys dediferència, per la qual cosa vaig deduirque eren mare i filla. Mentre passàvemdavant d’una obra que crec serà el nouhospital, entremig dels sorolls típics quevenien d’allà, sento una d’elles que diu:– "Putos negros, para ellos sí que haytrabajo". Dissimuladament, em vaig girar perveure si realment les havia vistes o totera fruit de la meva imaginació i darre-ra meu no hi havia ningú. Però no, erenreals, ja que l’altra li va respondre:– "Todos a una patera y que se vayanpor donde han venido". Res en l’aspecte exterior de les se-nyores feia preveure una salut ex-cel·lent, sortien del CAP com ja he dit,pesaven a primer cop d’ull uns 120 kgcada una. Quant a la manera de vestir iguarniments no donava la sensació quefossin molt acurades, tampoc la sevamanera d’expressar-se era envejablecom acabava de comprovar feia unssegons. Desconec si la vida les haviatractat bé o no. Desconec també si latan volguda feina la volien per ellesmateixes (no semblaven pas prepara-des per anar a remenar formigó i bi-gues de ferro) o bé l’envejaven per al-gun membre de la seva família, però

en tot cas els hi molestava per damuntde tot que una persona de fora de lesnostres fronteres (no tinc idea de qui-nes fronteres reconeixen com a pròpi-es, si les de Catalunya o les de la pellde brau, tot i que crec endevinar-ho)tingués feina abans que algú nascut dinsde les mateixes.

Al migdia, el TN de la cadena auto-nòmica, duia com a primera notícia latornada a Barcelona, des de Mauritània,dels companys dels cooperants segres-tats uns dies abans per un grup terro-rista d’Al-Qaeda. Aquestes personesse’ns mostren a la petita pantalla emo-cionades mentre abracen i són abraça-des per familiars i amics a l’aeroportdel Prat, atenent malgrat tot els perio-distes que han anat a recollir la notícia.I de cop el periodista li pregunta a und’ells:– Hi tornareu l’any que ve?El cooperant li respon sense ni pensar-s’ho:

– Ja en pots estar ben segur. Sense capmena de dubte. Havia estat testimoni en un sol matíde la cara i la creu de la nostra societat,potser fins i tot de la cara i la creu de laraça humana. Allò de què som capaços,del millor i del pitjor. En aquest cas,les dues situacions es donaven al nos-tre país, entre persones de generacionssimilars i que en teoria han tingut ac-cés a les mateixes possibilitats d’edu-cació, etc. Em pregunto què fa doncsque dins d’aquesta mateixa societat hihagi gent amb tanta rancúnia i gent tangenerosa. Als uns els manca la feina isegurament prefereixen lamentar-se iculpar el pròxim dels seus problemes, iels altres tot i tenir-ne encara trobentemps per dedicar-lo als altres. I dónala casualitat que aquests "altres" són elsnegres que no han vingut al nostre paísa "prendre’ns la feina" i que els faltade tot per poder, no ja viure dignament,sinó malviure als seus països. De cara a les festes que s’apropen,us convido a reflexionar i a que feu re-flexionar els més petits de la casa. No-saltres potser ja no tenim remei, peròells són el futur. Fem-los entendre quela rancúnia a qui més perjudica és alrancuniós.

Francesca Martí

Havia estat testimoni en unsol matí de la cara i la creude la nostra societat, potserfins i tot de la cara i la creude la raça humana. Allò dequè som capaços, del millori del pitjor

U

36

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Espera’m

Espera’m,que arribaré quan menys t’ho esperis.Un dia em veuràs en mig de la rosadao caminant sobre l’escuma de la mar.Duré a les mans les roses infinitesdels instants que hem viscuti als ulls, el mirar complagutde l’amor retrobat.Dels llavis sortirannomés paraules novesque no ha dit mai ningú,

inventarem, si cal,un nou llenguatgeper a expressar amb les mans,amb els ulls i amb paraulesles mil maneres que tenimper estimar-nos,la saviesa infinitadels besos regalatsl’un a l’altreamb tanta curacom si d’ells depenguésla nostra vida.Espera’m,amor,un cop més,en la penombra serenadels somnisabastables,dels rituals sagratson els amors es troben.Fornirem l’edificimés gran que es pugui imaginarper servar en ellil·lusions retrobades,

fabricarem aradesper llaurar els camps immensosd’una inèdita ventura,inventarem instruments desconegutsque cantin l’excel·lènciade la música nova,dibuixarem imatgesmai no vistesque siguin el retratde novençans retrobs.Espera’m,que faig camíseguit per a no perdre’m.No prendré la dreceraque sembla més senzilla,no fos cas que un mal ventdesdibuixés el rastrede les teves petjadesi el camí s’esborrésabans no hi passi.Espera’m, doncs,que vinc.

Albert Vidal

A l’Albert VidalLa vida és un regal que el temps enspren.A.B.

Volem que sàpigues que estem al teucostat, que sempre recordareml’Elisa, asseguda en la primera filaper veure els assajos o les obres deteatre, sempre la rialla a la boca iuna paraula amable per a tothom.

Parlem de tu, però no pas amb pena.Senzillament, parlem de tu.Miquel Martí i Pol

Sense plor,serenament,vaig desant les teves coses.Cap no m’és indiferent,en cada una estàs present,en cada una tu hi reposes.Sense plor...Serenament...A.M. Mestres i Borrell

Una abraçada.

Grup de Teatrei Artesenques Actives

Nota de condol

Des de la Junta del Club deLectures Artesenc volem ferarribar el nostre més sincercondol a en Albert Vidal pelsobtat traspàs de la seva esti-mada esposa Elisa. Que des-cansi en pau. Ella queda en elnostre record.

Club de Lectures Artesenc

Nota de condolEls membres del Consell de Redacció i Administració de La Palanca volem expressar el més sincer condol al nostrecol·laborador Albert Vidal per la sobtada defunció de la seva esposa.

La Palanca

37

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

AgraïmentEl passat 29 d’octubre vam finalitzarun curs de 20 hores de tractament de laimatge, amb el professor Sr. JordiOronich. El curs es va fer a la Biblioteca Mu-nicipal d’Artesa de Segre i va estar sub-vencionat per l’Ajuntament d’Artesa deSegre i per la Secretaria de Telecomu-nicacions i Societat de la Informació de

la Generalitat de Catalunya. Érem un grup de 15 persones i el curses va caracteritzar per la puntualitat iper l’interès que va demostrar tothomen aprendre el màxim possible en eltractament de les imatges, concretamentamb el programa d’Adobe PhotoshopCS3. Els alumnes volem donar de forma

molt especial les gràcies a la Bibliote-ca Municipal, per haver-nos deixat lesseves instal·lacions, a l’Ajuntament queens ha subvencionat el curs i a l’esti-mat mestre Jordi que ens ha ensenyatmoltes coses.

Els alumnes

Agraïment

De puntetes i en silenci, el nostre pare ha fet el seu camí per la vida, semprediscret, respectuós amb els altres i pendent de la família. Amb aquesta mateixa serenor, ha fet front a la llarga malaltia que hapatit. Ha estat llarg i, en certs moments, ha estat dur. No obstant, creiemque la meitat ha estat en mans de Déu i l’altra meitat a les atencions rebudes. Per això, donem gràcies a la nostra mare, a la Carolina, a la Montse, a laFina i a la Dolors. I a tothom per les mostres de condol que hem rebut.

Montse i Carmen

SERVEIS MUNICIPALS

ATENCIÓ GENERAL AL PÚBLICDe dilluns a divendres, de 9:00h a 14:00h

Dimecres de 16:30h a 19:00h

ASSISTENT SOCIALDilluns i dimecres de 10:00h a 13:00h

EDUCADORA SOCIALDijous de 9:00h a 11:00h

ADVOCADA D’ESTRANGERIA DEL CONSELLCOMARCAL

Segon dijous de cada mes, prèvia visita concertada(trucar a l’Ajuntament)

CADASTREDimecres de 9:30h a 14:00h

ARQUITECTEDimarts i dijous de 11:00h a 14:00h, prèvia visita

concertada (trucar a l’Ajuntament)

SERVEI D’AIGUA - SOREADivendres de 9:30h a 13:30h

Telèfon d’atenció d’avaries: 902 250 370Telèfon de l’oficina de Tàrrega: 973 501 470

Telèfon de l’Ajuntament: 973 400 013 (en horarisd’atenció al públic)

Ajuntament d’Artesa de Segre

39

la P

alan

ca

"Hi ha un límit més enllà del qual la tolerància deixa de ser una virtut"

Edmund Burke. Escriptor i pensador britànic (1729 - 1797).

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Orfeó Artesenc informal passat 21 de novembre vamanar a cantar a Capellades. La

coral Noves Veus de Capellades ensva convidar a cantar per a celebrarla festa de Santa Cecilia. Per a nosaltres va representar unanovetat important: era el primer con-cert que fèiem essent director una al-tra persona diferent del Sergi. Des de1999, any en què va assumir la direc-ció de l’Orfeó el Sergi Valls i Jové, quehavíem gaudit de forma ininterrompu-da de la seva companyia i direcció.

E Després d’aquest període, ple de bo-nes estones i cançons, hem endegat unanova etapa dirigits pel músic, compo-sitor, director... Josep Lluís Guzman iAntich. El Lluís ja era una persona co-neguda per tots nosaltres, perquè haví-em cantat peces per ell composades iharmonitzades. El concert va anar prou bé i ens vaservir per a veure que tal responia l’Or-feó a una actuació en públic. Gairebétotes les cançons ja les havíem fet abansalguna vegada (excepte "Els Tres

Reis"). Ens ho vam passar bé cantantque, en definitiva, és la finalitatd’aquestes trobades i de les activitatsque fem. Ara, la propera cantada serà el Con-cert de Nadal. Ens estrenarem amb elnostre nou director a Artesa. Esperemcontinuar passant-nos-ho bé com finsara i compartint bones estones amb tot-hom que estima i gaudeix la música. Fins aviat.

Orfeó Artesenc

40

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Desembre de 1984

LA FITXA

Número: 36Data: desembre de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

ot i la portada, el contingutd’aquest mes no és excessiva-

ment nadalenc. Pel que fa a la ma-quetació, els que estem una mica mésavesats en el tema ens adonem quela segona meitat de la revista resultafrancament difícil de seguir; és clarque no es comptava amb els mitjanstècnics d’ara. PORTADA. La fotografia d’una co-lla de nens i nenes cantant serveix defelicitació nadalenca. Si observem lafesomia dels cantaires, a mesura que elsanem reconeixent (no tots) ens adonemde com passa el temps. Sí, sí, d’això jaen fa 25 anys... O només en fa 25, per-què la percepció del temps depèn de lareferència. Què són 25 anys en la his-tòria de la Terra, que es va formar fauns 4.500 milions d’anys? Pel que fa auna vida humana, però, avui dia 25 anyssignifiquen aproximadament un terçd’aquesta vida. EDITORIAL. Sense títol, l’editorialexposa les reflexions més o menys ha-bituals del Nadal. A la part final llegim:"Creiem que l’home està fet per a laVida i per a la Pau". LOCAL. La Informació municipalconsta d’una pàgina amb la relació defactures municipals i de llicènciesd’obres aprovades al mes de novembre. Entre les nombroses notícies breusdel Noticiari Local de Josep M. Solans,destaquen les obres d’ampliació delpont de la "secla" a Artesa, l’inici delstreballs de sondeig de recerca d’unabossa d’hidrocarburs a Vilanova deMeià, l’ampliació de 60 noves líniestelefòniques a Alòs i les obres de pro-tecció de la imatge romànica de la Marede Déu de Santa Maria de Meià. COMARCA. Ferran Sánchez Agus-tí, a la secció Des del Mirador delMontsec que encara avui apareix de tanten tant a la revista, escriu Gas montsectío gas rus, on fa una exposició generalde com està organitzat el subministra-ment del gas natural a Europa i acabapreguntant-se, en relació a la recercad’hidrocarburs al Montsec: "Tindremgas català autèntic?(...) Ni gas rus, nigas àrab, gas lleidatà i de la Coma deMeià".

Sobre el mateixtema, la revista iro-nitza amb unes supo-sades declaracionsd’un tal Mr. Mar-shall, director tècnicd’una companyia pe-trolífera. La curta en-trevista ve acompa-nyada per un dibuixde Peese on aparei-xen, en segon pla, elspersonatges Quimet iCosme. Per altra banda, iper primera vegada,es publica la llista dejoves que s’han d’in-corporar al servei mi-litar, amb el resultatdel sorteig de destina-cions. Són un total de13 nois, entre elsquals crida l’atencióun excedent de con-tingent (Joan Pijuan iVilalta) i un que vaanar a la Marina(Jaume Rovira i Pijuan). CAMP. Francesc Pinós escriu Par-lant d’ovelles (I). Segons l’autor, la in-tenció d’escriure sobre aquest tema és"engrescar les noves generacions d’es-tudiants que (...) no saben quina feinafer, cap a l’ofici més antic del món: elpastoreig". Després d’enumerar les ca-racterístiques de les ovelles i les circum-stàncies que les determinen, Pinós secentra en la nutrició. INFORME. El canal Segarra-Gar-rigues és un resum d’una reunió infor-mativa realitzada el 2 de desembred’aquell any a Sant Martí de Maldà. Pelque es veu, en la reunió s’exposà ambforça detall el projecte definitiu, es vaexplicar les aportacions de cabdal anu-als del riu, dels embassaments d’Olianai de Rialb i de les concessions de reg,del cost de la presa i del temps d’exe-cució de les obres, així com de les in-demnitzacions previstes als afectats. Vaser una reunió d’alt nivell, presidida pelgovernador civil de la província, Sr.Pallarés, i amb la presència d’impor-

tants representants de les diferents ad-ministracions. Unes pàgines més endavant es pu-blica un altre informe més breu amb eltítol Visita del cap de serveis d’Agri-cultura, on s’explica els detalls d’aques-ta visita de Francesc Camino a Artesa.Primer es va reunir amb les Agrupaci-ons de Defensa Sanitària d’Artesa i dePonts, on destacà que la prioritat delsector era l’eradicació de la pesta por-cina. Després, visità l’Ajuntament, unmolí d’oli i la Cooperativa d’Artesa. ENTREVISTA. Un any desprésd’entrevistar l’alcalde Jaume Cardonaamb el càrrec recent estrenat, Passembalanç amb el batlle és una entrevistaque pretén senzillament això: passar

T

41

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

balanç. En la part positiva dela seva gestió, Cardona desta-ca un total d’11 obres conce-dides per als nuclis agregats, amés de la urbanització de lesvoreres de la carreterad’Agramunt (en execució enaquell moment) i la concessióde diners per a construir un pa-velló poliesportiu, entre altresactuacions. En la part negati-va, l’alcalde situa la no conse-cució de noves indústries i, pertant, de nous llocs de treball.Després de l’aprovació de la Delimita-ció del Nucli Urbà, considera quel’aprovació de les Normes Subsidiàri-es és un dels principals problemes ambels quals s’enfronta l’Ajuntament. Aca-ba felicitant la tasca de la revista i detotes les associacions, i amb una decla-ració d’intencions: "Malauradament nopodem fer promeses sense caure en lainconsciència (...) Treball i gestió,aquest és el nostre deure vers Artesa iel millor servei als seus ciutadans". EL NADAL A LA TAULA. Ambmotiu de les festes nadalenques la re-vista publica dues receptes de cuina tí-piques de l’època i fa constar la col·-laboració de la Juanita del Pereblanc.Els plats són: Gall dindi farcit i Escu-della i carn d’olla. ECONOMIA. L’article El que hemde conèixer sobre l’IVA no apareix dinsde cap secció en concret, però m’hepermès la llicència d’encabir-lo en eco-nomia. Com que no ve signat, cal su-posar que és d’algun redactor de la re-vista. El plantejament d’entrada ésl’adaptació de l’Estat espanyol a lesdirectrius de la CEE (avui Unió Euro-pea), entre les quals hi ha aquest im-post. Tot seguit s’explicaabastament les característi-ques de l’IVA i els diferentstipus (en aquella època eren:tipus reduït, 4%; tipus gene-ral, 11%; tipus augmentat,22%). ASSOCIACIONS. CreuRoja informa és un articled’aquesta entitat on es resu-meix les principals activitatsde l’any. Destaca l’acaba-ment del lloc de primers au-xilis, on es podria fer el ser-

vei militar. També és destacable que enunes maniobres realitzades durant l’oc-tubre al Cel de Rubió, la unitat femeni-na comandada per l’artesenca MercèCamats va ser la millor. Com a anèc-dota, la col·laboració del propi presi-dent Pujol durant la recaptació de fonsa la Fira de la Perdiu. Finalment, cons-ta un agraïment als jubilats pels treballsrealitzats per a obres de beneficència. PERSONATGES. El text signat perJosé Mª Martínez, que porta per títolMn. Lluís Domènech, 26 anys al serveide la parròquia d’Artesa, tampoc cor-responia a cap secció en concret.Martínez escriu un interessant articleamb motiu del 25è aniversari de la mortde Mn. Lluís per tal que no quedi enl’oblit un personatge al qual qualificacom a "sant sacerdot". Mn. Lluís(1896-1959) va néixer a Lleida i fouordenat sacerdot el 1920. L’any 1927fou nomenat coadjutor a la parròquiad’Artesa, on va exercir fins l’esclat dela guerra civil, acabada la qual va tor-nar ja com a rector. Martínez recordales seves dues prioritats: la solemnitatdels actes litúrgics i l’escolania. El1956, quan Artesa passà del bisbat de

Lleida al d’Urgell, Mn. Lluíspreferí no canviar de bisbat ifou destinat a Torregrossa, onva morir tres anys després. CARTES A LA REDAC-CIÓ. La veritat és que enaquest número hi ha un veri-table embolic de seccions i ar-ticles. Així és que, tot i quepresento totes les cartes agru-pades en aquesta secció, a larevista no apareixen de formaconjunta. La primera és Ens hatocat la grossa a la loteria, de

Josep Lluís Socias (Àmbit Maria Cor-ral), el qual planteja la dificultat esta-dística que ens toqui qualsevol tipus deloteria, mentre que per altra banda atothom li ha tocat el premi veritable:"la loteria d’existir". En la carta que porta per títol Unademanda, de Brunet d’Artesa, aquestproposa que les entitats de les quals éssoci (Dàlia Blanca, Germandat de SantSebastià i Associació de Jubilats) se-gueixin l’exemple de l’Ajuntament ipubliquin la seva comptabilitat a la re-vista. Una segona carta, sense títol i signa-da per Los propietaris, ens recorda lacessió gratuïta dels terrenys del camídel Castellot i del repetidor de televi-sió, explica que el foc produït al setem-bre va ser intencionat i critica que en elnoticiari es fes més èmfasi pels pinscremats que per les oliveres. HUMOR. El creador dels personat-ges Quimet i Cosme dedica l’acuditd’aquest mes al pantà de Rialb. Per acabar, vull fer constar el sugge-riment d’una amable lectora. En elsdarrers articles d’aquesta secció s’haparlat en diverses ocasions dels monu-

ments a Mn. Codern (SantaMaria de Meià) i a laperdiuaire (Vilanova deMeià). Tal com em va co-mentar la lectora en qües-tió, a la qual agraeixo l’in-terès demostrat per aquestasecció, cal recordar queambdós són obra del nostreestimat artista Antoni Bor-rell de Baldomar. Molt Bones Festes!

Ramon Giribet i Boneta

43

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Anys i anys, per molts anys!i hi ha alguna cosa inexorable ésel pas del temps i no obstant això

ens entossudim a aturar-lo o sí mésno a retardar-lo, cosa evidentmentimpossible! Per què faig aquest encapçalamentobvi? Doncs perquè m’agradariatractar el tema de fer-se gran, de feranys, d’envellir (com en vulguemdir). La nostra societat, i més en elstemps actuals, valora molt el fet deser jove i de mantenir-s’hi el màximtemps possible. Ser jove equival adinamisme, empenta, il·lusió, futur...i un llarg etcètera. Així que es vanfent anys sentim a dir la frase típica"si pogués tornar als 18, als 20, als 25anys..."; és a dir, voldríem reteniraquests anys creient que són els millorsde la vida i no sempre és així. Jo crecque la vida s’ha de valorar en un con-junt, hi ha persones molt felices als 20anys i altres que no ho són gens, algu-nes potser ho són més als 60 que no hohavien estat als 30, no es pot generalit-zar. Evidentment que és en l’època dela joventut quan físicament s’està enl’estat òptim (també hi ha excepcions),però no tot s’acaba aquí! De fet, algu-nes d’aquestes persones que manifes-

ten el desig de tornar a ser joves tambéhi afegeixen: "però amb l’experiènciad’ara". I amb això volem dir que valo-rem l’experiència que –de ben segurtots coincidim– simplement s’aconse-gueix amb els anys. Per tant allò que

més valorem dels anys joves té a veureamb el físic, i en la societat de la imat-ge encara més. I el pas dels anys, què ens aporta?Doncs això: experiència, maduresa,perspectiva, tranquil·litat i també il·lu-sió i futur (sí també futur, ningú sap enquina mesura). En definitiva, saviesa. De la vida se n’aprèn vivint-la, llàs-tima que quan se sap la lliçó aquestano serveix massa per a un mateix. Peraixò en altres cultures es valora i s’apro-fita molt més el saber dels vells i se’lsescolta, se’ls demana consell; atenent

la seva experiència que pot servir a lesnoves generacions. En el món occiden-tal malauradament no ho consideremaixí, ens estimem més ensopegar unavegada i una altra amb la mateixa pe-dra que els nostres avantpassats.

Com que ser jove és el que se’nsdemana a tots els nivells, llavors enstrobem amb persones que volen detotes totes aturar els anys i ens tro-bem amb actituds ridícules de per-sones que per no deixar els anys jo-ves continuen actuant com adoles-cents i intenten mantenir un físic queno els pertoca, desafiant el tempssense ser conscients que el temps ésimparable i passa per tothom, i de

res ens serveix tenir la crisi dels 50, la"depre" dels 60... Fem anys, fem-nos grans, envellim...però amb dignitat! I si em permeteu, vull dedicar aquestescrit a una persona que mai ha tingutproblemes en fer-se gran, que aquestdesembre fa 60 anys i que per a mi ésla millor persona del món: EL MEUPARE! Per molts i molts anys!

Noemí Farré Cortadelles

S

En altres cultures es valora is’aprofita molt més el saberdels vells i se’ls escolta, se’lsdemana consell; atenent laseva experiència que pot ser-vir a les noves generacions

44

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencs

Durant les festesL’Associació de Pessebristes convoca el 53è Concurs depessebres artístics i casolans. Els pessebres es visitaran el26 de desembre durant el matí (bases a part).Qui hi vulgui participar ho haurà de comunicar, del 6 al 24de desembre, a la parròquia o als membres del jurat.Organitza: Parròquia d’Artesa de Segre i Associació de pes-sebristes

Del 13 al 31 de desembreConcurs: BUSCA LES PARAULESS’hauran de buscar les paraules de la felicitació de Nadaldel l’associació. Les paraules estaran en els aparadors delsassociats participants.

El 3 de gener, a la Dàlia Blanca, després del Camarlenc,lliurament de premis.Convoca: Associació de Comerç i Serveis d’Artesa deSegre(programes a part i bases als establiments participants)

Diumenge 13 de desembre11h, Col·locació del pessebre a l’ermita de St. Mamet (Alòsde Balaguer). Es pot pujar caminant, corrent, amb BTT oamb qualsevol altre mitjà. Tothom està convidat a esmorzarOrganitza: CUDOS

18h, a la Dàlia Blanca, FESTIVAL DE NADAL-GREASE2 en benefici de la Marató de TV3, dedicada a les malaltiesminoritàries.Organitza: Club de Lleure Altis i Gimnàs Altis

Del 16 al 22 de desembreA partir de 20h, a la sala de l’Orfeó Artesenc, AUDICIONSINSTRUMENTALS.Organitza: Aula Municipal de Música

Divendres 18 de desembreInauguració del pessebre i dels guarniments nadalencsde la Llar de Jubilats.Organitza: Associació Gent Gran d’Artesa de Segre i Co-marca

17:30h, a la residència municipal, Missa de Nadal. Des-prés, Càrites parroquial oferirà el tradicional obsequi deNadal a tots els residents.Organitza: Càritas Parroquial i Església Parroquial

Diumenge 20 de desembre18h, a la Llar de Jubilats, Fer Cagar la Soca com quanérem joves...Organitza: Associació Gent gran d’Artesa de Segre i Co-marca

19h, a la Dàlia Blanca, CINEMA EN CATALÀ, projeccióde la pel·lícula El setè cel d’Andreas Dresen. PREU: 3 eurosOrganitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

Dimarts 22 i dimecres 23PARC DE NADALDe 17h a 20h al PavellóDurant aquests dies, la Biblioteca Municipal "Joan Maluqueri Viladot" i la Llar d’infants El Bressol estaran presents alparc.Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre i diverses entitats

Dijous 24 de desembre17h, a la Dàlia Blanca, CINEMA INFANTILOrganitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

22h, a l’església de Tudela, Missa del Gall

22h, al Santuari de Salgar, Missa del GallOrganitza: Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Pla(AEiG M.D. del Pla)

24h, a l’Església Parroquial d’Artesa, Missa del GallOrganitza: Parròquia d’Artesa de Segre

01h, al pavelló, 7a FESTA PRO-RÀDIO ARTESA DESEGREOrganitza: Amics de Ràdio Artesa de Segre

Divendres 25 de desembre8:55h i 12h, a l’Església Parroquial d’Artesa, Missa de NadalOrganitza: Parròquia d’Artesa de Segre

17h, al Santuari de Refet, Missa de Nadal

19:30h, a l’Església Parroquial d’Artesa, CONCERT DENADAL a càrrec de l’Orfeó Artesenc, la Coral Infantil "Brotsd’Il·lusió" i l’Aula Municipal de MúsicaOrganitza: Orfeó Artesenc, Coral Infantil "Brots d’Il·lusió"i Aula Municipal de Música

Dissabte 26 de desembre11h, a l’Església Parroquial d’Artesa, Missa de St. EsteveOrganitza: Parròquia d’Artesa de Segre

A partir de les 11h, pels carrers d’Artesa, Cantada de na-dalesOrganitza: AEiG M.D. del Pla

17:30h, Fer cagar el tió a AlentornOrganitza: Poble d’Alentorn

23:30h, al pavelló, CONCERT DE ST. ESTEVE, amb elsgrups Fundación no hay manera i La niña del exsurfista.Preu: 8 eurosOrganitza: Amics de la Sardana d’Artesa de Segre

Diumenge 27 de desembre18h, a la Dàlia Blanca, representació de UN NADAL ALAPÒNIA a càrrec de la companyia L’EvocadorOrganitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

45

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencsama d’Actes Nadalencs

Dimecres 30 de desembre17h, a la Dàlia Blanca, CINEMA INFANTILOrganitza: Ajuntament d’Artesa de Segre

Dijous 31 de desembre00:45h, al pavelló, FESTA DE CAP D’ANY amb l’orques-tra Atalaia i discomòbil.Organitza: CE Artesa de SegreCol·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre

Dissabte 2 de generA partir de les 16h, al Pavello Municipal, III OLIMPIADARossi DelightOrganitza: El Lokal

Diumenge 3 de generA partir de les 18h, a la Residència municipal, VISITA DELPATGE REIALA continuació, a la Dàlia Blanca, berenar i REBUDA DELPATGE REIALEn finalitzar, lliurament de premis del CONCURS BUSCALES PARAULESOrganitza: Ajuntament d’Artesa de Segre i Associació deComerç i Serveis

Dilluns 4 de gener17:30h, a la Dàlia Blanca, L’HORA DEL CONTE, repre-sentació de Els músics de Bremen a càrrec de la companyiaXip-XapOrganitza: Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

Dimarts 5 de gener17:30h, Cavalcada de Reis Mags d’Orient a AlentornOrganitza: Poble d’Alentorn

18h, Cavalcada dels Reis Mags d’Orient, adoració al nenJesús i repartiment de regals a Artesa.Organitza: AMPA Llar d’Infants El Bressol, AMPA EscolaEls Planells, AEiG Mare de Déu del Pla21h, Cavalcada dels Reis Mags d’Orient a Baldomar, al’Església ParroquialOrganitza: Junta Veïnal i Comissió de Festes de Baldomar

Dimecres 6 de gener12:45h, a l’església parroquial, Lliurament de premis del53è Concurs de pessebres artístics i casolansOrganitza: Parròquia d’Artesa de Segre i Associació depessebristes

Dijous 7 de gener12h, a l’església de Seró, Missa solemne en honor de SantRamon de Penyafort, patró de la Confraria, amb la CoralL’Amistat de Ponts

NOTES:- SM Els Reis Mags d’Orient repartiran els regals a casa.Tots els que vulgueu que SM us portin els regals, heu detrucar a l’Ajuntament fins al 30 de desembre 2009 (tel. 973400 013, de 9 a 15h) o bé per e-mail fins al 3 de gener de2010 (info@artesadesegre.cat o turisme@artesadesegre.cat).- Aquest programa inclou els actes dels quals n’ha tingutconeixement l’Ajuntament abans del 20 de novembre. Noobstant, les activitats que hi faltin podran ser anunciades perl’Emissora Municipal de Ràdio.

NOTA DE LA REDACCIÓTot i que el programa inclou actes que ja s’hauran realit-zat en el moment que la revista surti al carrer, hem cregutconvenient publicar-los igualment.

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

NadalJesús del Portal,com el Pare et mima,fes que hi hagi estimai no hi hagi mal.

Jesús del Pessebre,fes que a cada indrettingui el mateix dretun blanc com un negre.

Jesús, Home-Déu,Estel celestial,al menys per Nadalque regni la pauen un món tan teu. Naixement del pessebre de la guarderia d’Artesa de Segre

Que cada nadócom la gent que és granvisquem cada instantamb joia i perdó.

Ognim de Sola

Bones Festes iPròsper 2010

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

46

la P

alan

ca

Mes de novembreSESSIONS DEL PLEPle ordinari (5 de novembre) i extra-ordinari (11 de novembre)

Es fa efectiva la presa de pos-sessió del càrrec de regidors per partdels senyors Jaume Ferré Yégola i JoanFontanet París.

S’aprova, per unanimitat:- Designar Joan Fontanet París com arepresentant de l’Ajuntament en el Pa-tronat de l’Emissora Municipal de Rà-dio i com a suplent en l’Agrupació deDefensa Forestal. Així com nomenar-lo com a membre de la Comissió Espe-cial de Comptes i de la Comissió Mu-nicipal de Delimitació.- Designar Jaume Ferré Yégola com arepresentant de l’Ajuntament en el Con-sell Escolar Municipal i en el Comitèd’Admissions de la Llar ResidènciaMunicipal.

S’acorda aprovar l’expedient demodificació de crèdits núm. 2 del pres-supost municipal de 2009, a finançaramb la previsió que s’ha fet del roma-nent líquid de tresoreria i majors ingres-sos, per un import total de 480.350,82euros.A favor: 5 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CIU + 2 PSC)

S’acorda, per unanimitat, modi-ficar l’ordenança fiscal núm. 8 corres-ponent a Taxa Cementiri Municipal.

S’aprova la modificació de l’ar-ticle 6 de l’ordenança fiscal núm. 10reguladora de la Taxa per la distribuciód’aigua, gas i electricitat.A favor: 5 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CIU + 2 PSC)

S’aprova la modificació de l’ar-ticle 8 de l’ordenança fiscal núm. 30reguladora de l’Impost sobre Béns Im-mobles de naturalesa urbana.A favor: 7 vots (5 ERC + 2 PSC)Abstencions: 4 vots (CIU)

S’acorda, unànimement, apro-var l’acta de les operacions de delimi-tació entre els termes municipalsd’Artesa de Segre i Gavet de la Conca,del dia 27 d’octubre, lliurada pels tèc-nics de la Direcció General d’Admi-nistració Local i de l’Institut Cartogrà-fic de Catalunya.

S’aproven els següents projec-tes d’obra:a) "Separata i modificació del projected’urbanització de l’enllaç entre C/Jesús Santacreu, C/ Sants Cosme iDamià, C/ M.D. de Salgar, Av. M.Anzizu i C/ St. Sebastià, per un pres-supost d’execució per contracte (PEC)de 113.230,13 euros.A favor: 5 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CIU + 2 PSC)b) "Reforma i condicionament interiorde la Casa Consistorial d’Artesa deSegre", per un PEC de 269.299,89euros.A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU)Abstencions: 2 vots (PSC)c) "Casal de la Gent Gran a Artesa deSegre", per un PEC de 142.857,14euros.A favor: 5 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CIU + 2 PSC)

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació núm. 4, per 78.579,18euros, de l’obra "Rehabilitació del’aulari de l’antic col·legi de les Gnes.Dominiques com a edifici socioculturali condicionament de l’espai exterior",realitzada per Construcciones Lum-bierres SL.- Certificació núm. 2, per 39.479,78euros, de l’obra "Ampliació de 8 pla-ces a la Residència Municipal d’Artesade Segre", realitzada per Construc-ciones Lumbierres SL.- Certificació núm. 1, per 25.990,51euros, de l’obra "Pavimentació del camíd’accés a Vernet" realitzada per ÀridsRomà SAU.

S’acorda, per unanimitat, apro-var el Pla d’assistència i suport en ma-tèria de protecció civil de la comarcade la Noguera i el conveni de coopera-ció entre el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa deSegre per l’adhesió al Servei de Pro-tecció Civil.

S’aprova la Moció de suport ales Consultes Populars municipals perla Independència presentada per la Co-missió 300 anys.A favor: 9 vots (5 ERC + 4 CIU)Abstencions: 2 vots (PSC)

JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 19 i 26 de novembre iextraordinària d’11 de novembre)

S’aproven les relacions de fac-tures, majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació, que pugen la quantitat de225.329,49 euros.

S’aproven les següents llicènci-es d’obres:- A Teresa Solé Aubach, per aïllar paretmitgera exterior amb aïllament i placatipus onduline de l’immoble situat aTrav. Camp de Futbol 4, d’Artesa deSegre.- A Ramon Segú Riart, per canviar tan-ca metàl·lica per una tanca de bloc deformigó color terra de delimitació dela propietat, al C/ Sants Cosme i Damià33, d’Artesa de Segre.- A Francesc Puigpinós Monsonís, peraïllar paret mitgera exterior amb xapaprelacada i planxes de polietilè de l’im-moble situat a Ctra. d’Agramunt 66,d’Artesa de Segre.- A Carmen Tarragona Gaset, per re-passar la teulada de l’immoble situat alC/ Balaguer 5, d’Artesa de Segre.- A M. Carme Múrcia Riera, per ferdesguàs de rentadora, posar bigues deferro i picar i rejuntar paret de pedravista de l’immoble situat al C/ SantPonç s/n, de Vall-llebrera.- A Conspromar SCP, per netejar ca-nals i teulades, canviar teules trenca-des i repassar celràs de l’immoble situ-at al C/ Sant Joan 10, d’Artesa de Segre.- A Pere Capell Espinal, per reformarbany de l’habitatge situat a Ctra.d’Agramunt 39, d’Artesa de Segre.- A Andreu Bertran París, per fer un tan-cat de 5 m2 en golfes i planxer de for-migó, en l’habitatge situat a la Pl. Mig-dia 5, de Baldomar.

S’acorda la concessió de pròr-roga de llicència d’obres a PromocionsRos Gené SL, per l’acabament de lesobres de construcció d’edificiplurifamiliar de 23 habitatges, 23 apar-caments i 23 trasters, al C/ M.D. deSalgar 34, cantonada C/ Sitges 19,d’Artesa de Segre.

S’acorda concedir les següentsllicències de primera ocupació:

47

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

- A Invall-Cavima, per les dues nausindustrials entre mitgeres, sense ús es-pecífic, situades al Polígon Industrialel Pla, C/ Lluís Companys 11, d’Artesade Segre.- A Promocions Ros Gené SL, per edi-fici plurifamiliar de 23 habitatges, 23aparcaments i 24 trasters, situats entreels carrers Sitges 19, M.D. de Salgar34 i Trav. Sitges 2, d’Artesa de Segre.

S’aprova la concessió de llicèn-cia ambiental a Eva M. Gabandé López,per exercir l’activitat d’adequació d’unaexplotació ramadera avícola amb unacapacitat de 23.500 pollastres d’en-greix, a situar al polígon 7 parcel·la 51i polígon 5 parcel·la 333, partidaArenas, terme municipal d’Artesa deSegre.

S’acorda autoritzar les següentsconnexions a la xarxa d’aigua potable:- A Armengol Puigpinós Sala, per es-comesa a Av. Maria Anzizu 31-33, 2n2a, d’Artesa de Segre.- A Jaume Mora Aubets, per escomesaa C/ Castellot 11, d’Artesa de Segre.- A Ferran Aran Farré, per escomesa aC/ Calvari 31, 2n, d’Artesa de Segre.- A Joan Carbonell Baró, per escomesaal Polígon Industrial el Pla, C/ LluísCompanys 11, naus A i B, d’Artesa deSegre.

S’acorda aprovar les Bases de laConvocatòria i convocar concurs públicper a l’atorgament de subvencions alsalumnes de P3, P4 i P5 de l’Escola dinsel programa "Un llibre un tresor".

S’aprova concórrer a la convo-catòria del Dep. de Medi Ambient iHabitatge, demanant-hi ajut econòmicper a la realització de les següents ac-tuacions:- Arranjament d’instal·lacions i porta-

da d’aigües en alta en el municipid’Artesa de Segre.- Nova canonada en alta per abastir elnucli de Vernet.

S’aprova desestimar el recurs dereposició presentat per les senyoresCarmen Ariet Solé, Maria Ariet Solé iTeresa Ariet Solé, atès que es conside-ra més equitatiu aplicar dos mòduls derepartiment en lloc d’un i que no es potacceptar la disminució proporcional delvalor cadastral atès que la gran majoriadels edificis implicats en l’expedientdonen a més d’un carrer i es crearia ungreuge comparatiu, així com aprovardefinitivament les contribucions espe-cials de les obres de "Remodelació Av.M. Anzizu 1a i 2a fase", amb el mò-duls de repartiment acordats en el Plede 8 de novembre de 2007.

S’acorda concórrer a la convo-catòria del "Fondo Estatal para elEmpleo y la sostenibilitat local" per al’any 2010, demanant-hi ajut per la re-alització de les següents inversions:- Col·locació de gespa artificial al campde futbol municipal.- Adequació d’espai públic ubicat alcostat dels centres escolars els Planells,Ctra. de Montsonís.Així mateix, es crea el compromís deconsignar als nuclis agregats una assig-nació econòmica de 108,11 euros/ha-bitant a 01/01/2008, per a fer-hi actua-cions dins el marc de les previstes a laconvocatòria.

S’acorda concórrer a la convo-catòria del Patronat Intercomarcal deTurisme de les Terres de Lleida per a laconcessió de subvenció dels ens localsque vulguin optar a formar part de laxarxa Pobles amb Encant, demanant-hi ajut econòmic per a la realització de

les següents actuacions:- Condicionament del camí d’accés ales basses de les forques d’Alentorn.- Execució de consolidació d’uns trullsde vi d’Anya.

S’acorda concórrer a la convo-catòria del Patronat Intercomarcal deTurisme de les Terres de Lleida per a laconcessió de subvenció als ens localsper a programes i activitats de promo-ció turística, demanant-hi ajut econò-mic per a la realització de la següentactuació: Estudi previ de la viabilitateconòmica per la redacció d’un projectede creació, senyalització i divulgació derecorreguts per a BTT al municipid’Artesa de Segre.

INFORMES D’ALCALDIA

La Diputació de Lleida, ha ator-gat una subvenció de 5.000 euros per ala Fira de Sant Bartomeu 2009.

S’acorda atorgar un ajut de 200euros als Bombers Voluntaris de Artesade Segre per a cobrir la seva aportacióa la celebració del 17è Congrés deBombers Voluntaris de Catalunya 2009.

Al Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya de data 18 de novem-bre de 2009, es publica el Pla d’Orde-nació Urbanística Municipal d’Artesade Segre; per tant, ja està en vigor.

El Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya ha atorgat aaquest Ajuntament una subvenció, forade concurrència competitiva, de28.648,22 euros per a la redacció delprojecte executiu de l’obra Transmis-sió del Túmul Megalític de Seró.

Eva Maza i Batlle

Objectes voluminosos

Pobles agregats:dijous 21 de gener

Artesa de Segre:dijous 21 de gener

(només en casos molt justificats,que no puguin anar directament ala deixalleria)

Cal trucar per informar dellloc de recollida i dels objectes (tel.973 40 00 13)

Informacióvers la TDTi l’apagadaanalògica

Els propers dies 2/01/2010 (en horari de matí:de les 9 a la 1) i 13/01/2010 (en horari de tar-da: de les 4 a les 7), al davant de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, hi haurà un autobús quefacilitarà a tots els que us hi vulgueu atansarinformació envers l’apagada analògica i elsavantatges de la Televisió Digital Terrestre(TDT).

No deixeu passar aquesta ocasió per aclarirtots els dubtes que pugueu tenir.

Ajuntamentd’Artesa de Segre

48

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnestoltes 2010nestoltes 2010nestoltes 2010nestoltes 2010nestoltes 2010

13, 14 i 16 de febrerINFORMACIONS D’INTERÈS

COMPARSES i COMPARSITES- La Rua de Carnestoltes estarà formada per COMPARSES(grups de més de 10 persones) i COMPARSITES (grups de2 a 9 persones).- Durant els matins podeu recollir un full informatiu a lesoficines de l’Ajuntament i apuntar-vos.- Les COMPARSES i COMPARSITES es concentraran al’Av. Maria Anzizu (cruïlla amb Balmes).- Els vehicles de les COMPARSES s’hauran d’aparcar avoltant de la Pl. Ajuntament. Es col·locaran per ordre d’arri-bada, des de davant del Disbo, continuant per l’Av. MariaAnzizu, fins el rentador).- Les COMPARSES i COMPARSITES s’hauran de traslla-dar a peu cap a l’Av. Maria Anzizu (cruïlla amb Balmes).Allí ens recollirà el SALTASEKLES XVIIIè.- Caldrà que cada COMPARSA i COMPARSITA porti mú-sica o elements que facin soroll.- Mentre el SALTASEKLES XVIIIè realitzi el seu discurscaldrà que els vehicles tinguin el motor apagat i la músicatambé.- Itinerari de la rua: Pl. Ajuntament, Balmes, Monges, Pratde la Riba, Ctra. Agramunt, Escoles, Ctra. Montsonís i Pa-velló. Es prega la col·laboració dels veïns de no deixar vehi-cles ni obstacles en aquests carrers.- Tant les COMPARSES com les COMPARSITES podranassistir gratuïtament al sopar que tindrà lloc al pavelló.

- Les COMPARSES seran obsequiades amb un valuós i ener-gètic premi.- En cas de pluja, no es farà el recorregut. Les COMPAR-SES i COMPARSITES aniran directament al pavelló, on esfarà el tradicional pregó i el SOPAR DE CARNESTOLTES.

DESFILADA INFANTIL- La desfilada té caràcter local.- Cal apuntar-se a l’Ajuntament fins el 10 de febrer (en ho-rari d’oficina).- Les disfresses que concursaran han d’estar confeccionadesa mà. no podran entrar a concurs les disfresses llogades ocomprades, però si que podran participar a la desfilada.- Les disfresses que no estiguin confeccionades a mà, noduran número, però caldrà inscriure’s igualment.- Primer desfilaran els nens/nenes amb la disfressa confec-cionada a mà, per això, demanem molta puntualitat.- Els números per la desfilada es recolliran a l’ajuntament,en el moment de la inscripció. No us oblideu de portar-lo eldia de la desfilada.- Podran particpar tots els nens/nenes fins als 14 anys.- Tots els participants rebran un petit obsequi.

Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre, Comissió deFestes, Comissió de Carnestoltes, Comissió de Matança delPorc

NOTA DE LA REDACCIÓEn el proper número de la revista publicarem el programacomplet.

Durant aquest estiu s’han fet obres a Salgar per tal d’habilitar una rampa per accedir al pati de l’església i elmonestir. Per sufragar aquestes obres i altres millores al santuari, s’ha obert un compte bancari a "la Caixa" on espoden fer donatius: 2100-0080-41-0101418136 La Parròquia

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ociSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Emprenedora.- 2. Nores. Morim. - 3. Creat. Pla. B.- 4. Oral. Ca. Riu.- 5. Ra.Ídols. Al.- 6. DL. Seller. A.- 7. íS. Molar. SN.- 8. L. Te. Eròtic.- 9. Lli. As. Sodi.- 10. Allet. O. Ne.- 11.Refractaris.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficEntre tots ho farem tot (entre tots "ho fa", re, m, tot).Problema d’escacs1- Tc7, Dxh5; 2- Te7+, Rf8; 3- Txb7+, Re8; 4- Te7+, Rf8; 5- Txh7+, Re8; 6-Txh5 amb avantagedecisiu

Jeroglíficper David Fusté

Això ens costarà molt...

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

ThofaOTSNOTANOTANOTANOTANOTA

mmmmmtottottottottot

Horitzontals1. Persona amb iniciativa.- 2. Les mullers dels fills. Deixem deviure.- 3. Fet del no-res. Terreny amb poc pendent. Consonant ra-bassuda.- 4. Relatiu a la boca. Interjecció que denota incredulitat.El curs d’aigua més rialler.- 5. Radi. Imatge amb atributs divins.Alumini.- 6. Les consonants del dol. Baster. La inicial de l’abece-dari.- 7. Al revés, afirmació. Que pot moldre. Sense número.- 8.Cinquanta. Beguda puntal. Relatiu a l’erotisme.- 9. Fibra tèxtil d’ori-gen vegetal. Singular, les baralles en tenen quatre. Element químicque peta amb l’aigua.- 10. Bolet comestible. Vocal rodona. Neó.-11. Plural, individu que es rebel·la davant l’autoritat.

Verticals1. Lligar amb un cordill.- 2. Carmanyola per als animals. Al revés,ni tu, ni jo, ni ella.- 3. Valora, posa preu. Al revés, un dels primersinsecticides domèstics.- 4. Actitud que ha de seguir tot bon realis-ta. Terminació d’infinitiu.- 5. Punt per on surt el Sol. Nom donat ados tipus de mesons descoberts el 1976. Gènere de formigues de

nom cap-i-cua.- 6. Consonant d’un sol pontet. Grups de gent, amics, sardanistes, etc. Cent.- 7. Cobrir de palla. Nomde bruixot.- 8. Manifestació de dolor per la mort d’algú. Població del Segrià que dóna nom a un canal. Vocal extra-vertida.- 9. Resar. Consonant que s’equivoca. Qualitat del so. Consonant tossuda.- 10. Al revés, terminació d’infini-tiu. Al revés, parella de vocals que sempre es queixen. Al revés i plural, home que es pinta la cara per anar a laguerra.- 11. Vehicles que transporten malalts, ferits, etc.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Vols rebreinformació de les

activitatsque es realitzen aArtesa de Segre i

municipi?Envia’ns un correu a

turisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.cat

Ajuntament d’Artesa de Segre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Alumnes del col·legi de "Les Monges". 1922

l convent de les Germanes Do-miniques es va construir a Artesa

l’any 1883 i s’ha dedicat a l’ensenya-ment de noies i nenes des de la sevamés tendra infantesa fins a una edatde noies casadores. Això en un principi, perquè amb elsanys també va evolucionar, va admetrenens i nenes i al final s’hi van fer elsestudis d’EGB. Van ser més de 100 anys que Artesava tenir l’ensenyança de les mongesdominiques, i un segle és molt impor-tant en la vida d’un poble. Vàries ge-neracions han après les primeres lliçonsal convent, situat al carrer Prat de laRiba cantonada amb el carrer que por-ta el seu nom: de "Les Monges". Només durant la guerra es van veureobligades a plegar i tancar el conventdegut a les circumstàncies i van tornara casa seva amb les seves famílies o esvan refugiar en algun altre lloc. Desprésd’aquest trastorn, en acabada la guer-ra, van tornar a començar la seva tascaeducativa.

En un principi i durant molts anys,el col·legi de Les Monges era privat,de pagament. Hi anaven les filles de lescases més aposentades i, en vells temps,anar a Les Monges era una mena dedistinció. Hi havia tres classes: les grans, lesmitjanes i les petites. Tot nenes i porta-ven totes el mateix uniforme: bata ne-gra amb "trezilles" vermelles. Els diu-menges, les monges treien les nenes apasseig al camp, totes en grup, i ana-ven a rosari pel Mes de Maria. A més de l’ensenyament normal, hihavia una especial dedicació a fer la-bors. Es feien veritables brodats al re-lleu (artístic, brodat anglès i Richelieu).I les puntes de coixí i de ganxet, i tam-bé amb una llançadora que en deien"frivolité". A més de calats i vores fo-radades i el canyamàs amb què ador-naven la roba de nuviatge de les noiesque s’ho podien permetre, que no erentotes ni de bon tros. També n’hi haviaque aprenien solfeig i a tocar el piano. Entre les alumnes hi havia les "reco-

manades", que es quedaven una horamés al vespre; les "pensionistes", quemenjaven i dormien al convent, i altresque només anaven a l’escola. En aquellsanys hi havia alumnes que començavende petites i anaven a monges fins quees casaven. Hi havia un pati per jugar i un hortque cuidaven les mateixes germanes. Jo hi vaig aprendre a llegir. Me’n vaensenyar la germana Imelda. Primer aconèixer les lletres una per una: "la del’ull de bou" és la O, la de la serpeta ésla S, la del martellet és la T... i així suc-cessivament, amb molta paciència. Vaigaprendre a fer el punt de mitja, el deganxet i m’hi vaig un "refajo" de llanavermella amb un ganxet d’os moltblanc. Com que no n’avançava gaire –era molt jove–, cada nit els angeletsme’n feien un bocí, mentre jo dormia...perquè potser no l’hauria acabat mai.M’ho deia la monja a l’endemà...

Autora: J.B.R.Del no publicat "Llibre dels Jubilats"

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Un any més, la Dàlia Blanca va acollir l’activitat destinada a recollir fons per a la Marató de TV3. Ambimatges de tanta bellesa plàstica, no es d’estranyar que estigués de gom a gom. (Foto: Club de Lleure Altis)