36
I ara totes les dades del camp. Pero amb la Mista mes restringida d'artistes plástics (33), mes indiscutiblement consagrats. Vegem-ho: Gráfic 4-16. Camp de les arts plástiques, Alguns exemples. Per sexe. Freqfléncia absoluta. Patranat Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona ACCA ARTISTES ESCOLUTS GALERISTES 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 53 14 I I 72 _ 18 I I 6 4 Fonts: elaborado propia, en base a la nostra selecció Amb l'excepció assenyalada deis crítics d'art, els galeristes, els artistes i els membres del patronat, que dediquen els seus esforcos a comprar obra peí museu d'art contemporani mes important de Catalunya, son majoritáriament homes (78% son homes i el 22% dones). De tota manera caldria treballar molt millor aquest camp per arribar a una conclusió mes definitiva. Els Premis Nacionals. I per tal de tancar aquest annex, tornarem ais premis, aquesta vegada els Nacionals de Cultura. Teñir en consideració el certamen, permet recollir camps fins ara no considerats, com el disseny, la dansa o el teatre. El concedeix la Generalitat de Catalunya. El jurat el presideix el Conseller de Cultura. Es donen el mes de Setembre en una cerimónia al Teatre nacional presidida peí President de la Generalitat. N'hi ha de literatura, Cinema, Dansa, Foment de Tus de la Hengua catalana, Periodisme, Patrimoni Cultural, Música, Teatre, Arts Plástiques i Cultura Popular. Vegem-ne la historia en relació a la variable sexe: (iráfie 4-17. Premis Nacionals de Cultura. Generalitat de Catalunya. 1997-2003. Drsirihució per sexes. OHOMES ODONES DCOLLECTIU 2003 2002 2001 2000 1999 b 4 b TU a i i i i 3 1 3 1 1 f 2 3 1 2 1 ¿ i 1 1997 11 0% 20% 40% 60% 80% Fonts: elaboració propia a partir de fonts diverses 100% I 108

DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

I ara totes les dades del camp. Pero amb la Mista mes restringida d'artistesplástics (33), mes indiscutiblement consagrats. Vegem-ho:

Gráfic 4-16. Camp de les arts plástiques, Alguns exemples. Per sexe. Freqfléncia absoluta.

Patranat Fundació Museu d'ArtContemporani de Barcelona

ACCA

ARTISTES ESCOLUTS

GALERISTES

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

53

14

I

I

72 _

18

I

I 6

4

Fonts: elaborado propia, en base a la nostra selecció

Amb l'excepció assenyalada deis crítics d'art, els galeristes, els artistes i elsmembres del patronat, que dediquen els seus esforcos a comprar obra peímuseu d'art contemporani mes important de Catalunya, son majoritáriamenthomes (78% son homes i el 22% dones). De tota manera caldria treballar moltmillor aquest camp per arribar a una conclusió mes definitiva.

Els Premis Nacionals.I per tal de tancar aquest annex, tornarem ais premis, aquesta vegada elsNacionals de Cultura. Teñir en consideració el certamen, permet recollir campsfins ara no considerats, com el disseny, la dansa o el teatre. El concedeix laGeneralitat de Catalunya. El jurat el presideix el Conseller de Cultura. Es donenel mes de Setembre en una cerimónia al Teatre nacional presidida peíPresident de la Generalitat. N'hi ha de literatura, Cinema, Dansa, Foment deTus de la Hengua catalana, Periodisme, Patrimoni Cultural, Música, Teatre, ArtsPlástiques i Cultura Popular. Vegem-ne la historia en relació a la variable sexe:

(iráfie 4-17. Premis Nacionals de Cultura. Generalitat de Catalunya. 1997-2003. Drsirihució persexes.

OHOMES ODONES DCOLLECTIU

2003

2002

2001

2000

1999

b

4

b

TU

a

i

i i

i

3

1

3

1

1

f

2

3

1 2

1 ¿

i

11997 11

0% 20% 40% 60% 80%

Fonts: elaboració propia a partir de fonts diverses

100% I108

Page 2: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Queda ciar que tots els anys, els reconeguts han estat majoritáriament homes.Si fem una mirada a les especialitats, agrupant els premis des de 1997 fins el2003, tenim:

Grafíc 4-18. Premis Nacionals de Cultura. Generalitat de Catalunya. Anys 1997-2003. Perespecialitat. Distribució per sexes.

DHOMES ODONES DCOLLECTIU

1

1 1

1

1

H

f l

/

1

El

a

a

a

4

4

a

i

1 2 1 1

1 1t

i

i 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1

I

I

I

I

|

160% ao% 100*

Només hi ha una especialitat, els premis de la qual hagin estat majoritáriamentper dones. La dansa. Totes les altres, tret d'aquelles que per la seva naturalesason habitualment concedides a collectius o organitzacions (llavors caldriasaber qui les dirigeix o presideix), han estat majoritáriament per homes.

109

Page 3: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Resumint:

Queda ciar que en els camps de l'art i la creació cultural, i en ámbits industriáisi polítics próxims a la creació, les posicions rellevants les ocupen,majoritáriament homes. En aproximar-nos des de la cultura al camp económicla masculinització s'accentua. En canvi, si la posició s'apropa a territoris mespolítics, de representació, d'aquests que están en un cert sentit de cara a lagalería, el grau de masculinització és menor. Hi ha ámbits que tradicionalmenthan estat femenins, com la dansa. D'altres, que acostumen a comportarcapacitat de decisió sobre quantitat important de recursos economics i humans,i en els que la tecnología és una qüestió rellevant, tendeixen a estar mesmasculinitzats, com és el cas deis arquitectes o els directors de cinema.

Gráfic 4-19. El sexe deis qui ocupen posicions rellevants en els camps de Part.

PREMIÁIS NACIONALS DE CULTURA

ARTS MASTIQUES ARTISTES.GALERtSTES t FUNDACtÓ MACBA

DIRECTORS DE CINEMA

ARQUITECTES

MÚSICA COMPOSITORSINTERPRETS

LITERATURA JURATS. CRlTKS.PREMIATS. EMPRESES DEL LLIBRE

DHOMES

i

i

ODONES

80%

78%

90%i

90%

80%

83%

^ »

1 20%

1 22%

1 10%

1 10%

I 20%

I 17%

De tot manera, aquest resum, que té una funció instrumental en els nostrespapers, no és pertinent per entendre cada camp. Ni per treure segons quinesconclusions. Dones hem sumat pomes amb peres i acabem generant unaillusió que amaga les ca ráete ristiques especifiques de cada camp. Un bontreball en aquest terreny, catdria que s'aturés en aprofundir les característiquesespecifiques de cada posició, en el context del seu camp. Cada camp té lesseves própies liéis i les seves lógiques Pero aixó s'escapa de les possibilitatsd'aquests papers.

no

Page 4: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

5 La geografía residencial de les elits.

110

Page 5: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

En l'enquesta demanávem l'adreca del domicili particular deis enquestats. No nomésamb la intenció de ser mes efectius en futurs contactes per aprofundir la recerca. Tambéamb la de disposar d'una dada crucial que refereix la persona i la seva familia al'entorn en el que viu.

Els sociólegs contemporanis, tret d'algunes excepcions1, parlem poc de l'espai. Tot i('existencia d'importants aportacions clássiques en aquest sentit2. Comencant peícarácter fundacional de l'aportació de Simmel. Aquest té interés per la relació entrel'espai social (entenent-lo en el sentit metafóric) i el geométric. L'escás discurs sociológicsobre l'espai sovint s'ha dedicat a assenyalar les diferencies entre l'espai geométric i elmetafóric. Així diem que la vida en socretat está constituida per processos de contacte idistancia social. Pero la proximitat física no necessáriament implica proximitat social. I ladistancia física tampoc implica, perforca, distancia social. Per entendre la qüestió noméscal imaginar-se algú, en una determinada posició social, desplacant-se per l'espai, sensemodificar la referida posició metafórica. Pero les coincidéncies, que ja advertien clássicscom Simmel o Park, en moltes ocasions han estat abandonades pels sociólegs. La nocoincidencia entre l'espai físic i el social no vol dir que siguin del tot independents, alcontrari.

Lorigen social podem ubicar-lo físicament en un país, una ciutat, un barri i una casadeterminada. Acostuma a haver-hi una estreta relació entre el lloc de residencia i l'escolaen la que s'estudia, de vegades físicament molt próxima a la llar, en algunes ocasionsfísicament allunyada, pero relacionada amb el lloc de residencia. El curriculum escolarpodem traduir-lo en els espais en els que hom intersecta amb els companys d'estudi,entre els quals si fan amics i companys. Amb els quals sovint hom comparteix, també, eltemps de lleure.

La geografía que permet entendre l'individu en relació a la seva residencia familiar i lareferida a la seva trajectória escolar acostumen a estar estretament vinculades a lageografía laboral. Possiblement la majoria de la poblado acaba treballant en un lloc o unaltre a partir de la informació aconseguida entre la familia i els amics. I, per no allargar-nos, conformem-nos a dir que és aixi en tot i fins al final. Fins i tot al cementiri s'ocupenespais físics que ens diuen coses de la posició social del traspassat i de la seva familia.La significativa relació entre l'espai fisic i el metafóric fa especialment pertinent teñir enconsideració l'espai en el que se sitúa la residencia de les persones socialmentrellevants. Comencem per la comarca.

Les comarques de residencia.L'espai social el generen les proximitats i les distancies socials. I aqüestes resultende tot el conjunt deis factors socials en acció. En el nostre cas ens fixaremespecialment en la desigual distribució del prestigi del poder i deis euros. Quanposem en relació aquest espai social amb el físic, apareix una geografía en la quequeden inscrites les jerarquies i les desigualtats. I descobrim que la proximitat il'allunyament deis espais no es correspon necessáriament amb la distancia enquilómetres, pero que hi ha una insistent correspondencia entre les posicions socialsi les poblacions de residencia.

' Els Pintón, en el scus estudis de la burgesia fan un tractament molt penineot. peí tema que ens ocupa, de l'espai.1 La I lista de relerencies clássiques hauna de ser llarga. Per només citai-nc uns quants cxemplcs de pes assenayaJemSimmel(Soziologie. 1908), Park {Suggcstions forthe investigations of human hehavior ¡n thc urban environment, 1916)i Burgcss. elsfundadora de la sociología urbana, Mannheim (Syslcmalic Sociology. 1957, apunts del curs que va impartir el 1934-35 a lalx>rt(kniSchoolofEconomics), i Sorokin (Society, Culture, and Personality: Their Structure and Dynamics, 1962).

111

Page 6: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Deis 321 enquestats, que van respondre el qüestionari, només el 3% no ens vafacilitar l'adreca. Un 1% resideix fora deis paísos catalans, un altre 1% ho fa ens elsPP.CC, exclós el Principat3. Com era desperar, el 98% deis que van donar-nosl'adreca del seu domicili particular resideixen a Catalunya. D'aquests, el 60% ho fa alBarcelonés I ja veurem que fonamentalment a Barcelona. Gens d'estranyar si tenimen consideració que la seu principal de les institucions económiques. politiques iculturáis amb les que están vinculades les persones a les que vam enviar elqüestionari son a Barcelona en el 61% deis casos. Aquí veiem Barcelona exercintla capitalitat en la mesura que és on teñen la seu social les grans corporacions i laresidencia bona part de les elits. La comarca que segueix la primera és el VallesOccidental, pero ho fa amb una gran distancia. Hi ha el 18% de les residencies. Dadaque es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les queestán vinculades les persones a les que vam trametre el qüestionari de l'enquesta. Ien la tercera posició tenim el Maresme amb un 4%. La resta es distribueix en 17comarques. Cosa que vol dir que no tenim enquestats residint a 21 de les 41comarques.

Si representem gráficament la distribució en el territori amb un mapa, destacantúnicament les comarques en les que mes d'un enquestat ha respost el qüestionari,tenim el següent:

Mapa 5-1. Representació de la residencia deis enquestats. Per comarques.

1 La scieccio, pensada per estudiar les elits de Catalunya, possibtement subvalora la importancia de les elits espanyoles i intemacionalsa Catalunya fin el cas de la base de dades de la revista Actualidad Económica, ja citada, els 217 dexecutius i alts carrees dempresesuhicades a Catalunya deis que vam poder conéixer el Hoc de naixement, resulta la següent distribució: Catalunya 65,V0%, ResiaPP.CC. 2.76%. Resta Esuu 1-spanyol 18,89%, hí I I5 9.22%. Humpeus no KU15 0,46%, U.EVV 0.46%, Japó 1,38%, , África 0,46% iOricnt Mitjá 0,46%. Xífres que, de ben segur, no son cxtrapolablcs ni a i'ámbil de la cultura ni al de la política.

112

Page 7: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

La concentració de les residencies és evident. En primer lloc al Barcelonés i al VallesOccidental. Seguits del Maresme, de molt lluny. En conjunt, destaquen lescomarques de la provincia de Barcelona. També es detecten casos en lescomarques que integren les capitals de les altres províncies. I finalment teniml'excepció de la Segarra, explicable perqué s'hi ubica una de les mes importantsempreses de producció i transformació d'aliments de Catalunya. I per l'amabilitat dediversos membres del seu consell d'administració, que van teñir la gentilesa decontestar el nostre qüestionari.

Veiem, tot seguit, que passa si tenim en considerado, separadament, cadascun deissupercamps consideráis. Comencem per l'económic. Tot i ser molt pocs elsenquestats que no viuen a Catalunya, els que no ho fan es concentren en les elitseconómiques. De les 105 adreces facilitades, 3 son d'altres paísos catalans i 2 de laresta de lestat. Els altres 100 viuen a Catalunya4. La preeminencia del Barcelonéscom a comarca de residencia de les elits económiques és superior a la de les elits engeneral. Arriba al 64%. Seguida del Valles Occidental, pero aquesta vegada en unaproporció inferior a la del conjunt, un 13 %. En el tercer lloc tenim la Segarra, per lesraons exposades mes amunt, el Maresme i el Segriá. Els nostres enquestats de leselits económiques teñen la seva residencia ubicada en 12 de les 41 comarques. Larepresentació gráfica queda d'aquesta manera:

Mapa 5-2. Representació de la residencia deis enquestats de les elits económiques. Percomarques.

Residencia de les elits económiques

En el cas de les elits culturáis, observem primer les elits académiques. Aquí el graude concentració es fa máxim. La nuclearització de les residencies d'aquestsposseídors de capital académic arriba a un nivell extrem. Només resideixen en 6 deles 41 comarques. Possiblement es tracta d'una manifestació de centralisme cultural.Que en aquest cas s'accentua peí fet d'haver treballat fonamentalment ambcatedrátics de la Universitat Autónoma de Barcelona. L'elevat grau de concentracióposa de manifest el valor que els enquestats atribueixen a teñir la feina a prop de

4 Veure nota 3.

113

Page 8: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

casa. I explica que, tot i que la major concentrado segueix essent per a Barcelonaamb un 59%. ni ha un 33% d'enquestats que resideixen al Valles Occidental.Justament la comarca en la que está ubicada la universitat citada. De tota manera ladistancia geométrica és reinterpretada socialment, pero aixó ho veurem mes ciarquan fem lanálisi mes al detall, tot fixant-nos en els municipis i els barris deresidencia.

Mapa 5-3. Representació de la residencia deis enquestats de les elits academiques. Percomarques.

Barcelonés 59%

Valles Occidental 33%

Residencia elits académtquesPet cnmaiquei

£ 55 » 55 [1>B 31 B 55 O)O * •« 0)• '•*(»

I si tenim en considerado la resta de les elits culturáis, seguim observant el fenomende la centralització de la residencia. Resideixen a 9 de les 41 comarques. Tot i que,en aquest cas la concentrado no l'explica el pes d'una única institució deprocedencia deis enquestats, sino el conjunt de mitjans de comunicado id'organitzacions culturáis, concentráis a Barcelona duna manera molt superior a la janotable concentrado de les activitats económiques.

Mapa 5-4. Representació de la residencia deis enquestats de les elits culturáis (excepteacademiques). Per comarques.

Barcelonés 71%

Valles Occidental 14%

Residencia etltt culturalPBT comarques

ÜJ 51 «51 (1)Q tOa 51 (II

• 3a 10 (1)D 2 - 3 «• 1 - 2 «)

114

Page 9: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

El cas deis politics, és un altre. Cal teñir present que hem considerat únicament elsDiputats al Parlament de Catalunya, de la VI legislatura. Hi ha diputats residint a 32de les 41 comarques. Els membres de la cambra catalana de representants sonseleccionats pels respectius secretaris d'organització, o per l'organisme encarregatde construir les Mistes electorals, tenint en considerado que ha de votar tot elterritori, dones és tot ell que ha de quedar representa! L'efecte final és que, tot i quehem considerat un únic organisme, ubicat físicament a Barcelona, la comarca que lainclou té molt poc pes en considerar els llocs de residencia deis Diputats, encomparació a les altres elits. Només un 30%. Per explicar aquest fenomen, hompodría argüir que el calendan laboral deis diputats els permet mantenir la residenciad'origen, tot i treballar a Barcelona. Pero també podrien dir-ho, per la mateixa rao,deis professors universitaris considerats. Si no fos perqué el seu origen seguramentno és tan divers com en el cas deis parlamentáis També caldria teñir enconsideració que, en ocasions, l'adreca oficial de residencia sovint es corresponamb la demarcado electoral, pero no amb el domicili de fet. Pero aquest és un altretema i no tenim dades suficients per fonamentar-lo.

Mapa 5-5. Representació de la residencia deis Diputats al Parlament de Catalunya, IVLegislatura. Per comarques.

Barcelonés 30%

Seguft de Bal* Uobregat, Tairagonés. Vallé» Occ. 6%

Diputats al Parlament VI legislatura

QBl *1 (7)í (1)< (S)

Da* J m• !• JP1)

Del que si tenim dades és de lloc del naixement de tots els Diputats de la VIlegislatura. La pregunta no va ser formulada en el qüestionari, per les raonsexposades en la introducció. Pero tenim dades secundáries, ofertes peí mateixParlament de Catalunya. Veiem quines son. Tenim dades de 130 deis 135 diputats.Només n'hi ha 8, un 6%, que no han nascut al Principal. Deis quals únicament 1 ésnascut a Andalusia, menys de I1 1 %. Una dada que contrasta amb la composiciógeneral de la poblado. Segons el cens del 2001 un 32% deis habitants residents aCatalunya son nascuts fora del Principat. I un 12 % del total, nascuts a Andalusia. Enun principi, podría semblar que el camp polític discrimina a la població per lanaturalesa de la seva procedencia geográfica. Pero molt possiblement del que estracta és duna discriminado de classe (económica), pero, sobretot, basada en ladesigual distribució del capital cultural i social que té una relació de correspondencia,entre altres coses, amb el lloc de naixement.

115

Page 10: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Veiem-ne la representado:

Mapa 5-6. Representado deis Diputats al Parlament, VI Legislatura, nascuts a Catalunya,per la comarca de naixement.

'• ] / ~ í " Barcelonés 39%

"^V^ Segult del 6% al Girones

Uoc ds naixsmerK dato Dipútate VIL

P f OOOW«|U—

Q 5 " * « <5)

Q J « * W{" ] 1 • 3 (12)

Si considerem únicament els nascuts a Catalunya, crida l'atenció que els nascuts alBarcelonés siguin un 9% mes que els que hi resideixen. En alguns casos potrespondre a qué les persones que participen en la vida política de determinadescomarques son el mestre o el metge, vinguts, en el seu moment, de Barcelona.Figura clássica en el cas deis polítics municipals de poblacions petites, pero nosabem si és possible traslladar-la automáticament ais del Parlament. Si fos el cas,estaríem veient la influencia de la desigual distribució del capital escolar en elterritori. Pero, en la majoria d'ocasions, pot ser degut a qué el polític en qüestióresideix en les comarques frontereres amb el Barcelonés. Caldria saber si el trasllat,quan es va produir, va ser degut a fa pressió centrífuga que la capital fa en els menysben situats socialment, si es tracta d'un moviment en el sentit de millorar la qualitatde vida en alguna de les prestigioses urbanitzacions de determinats pobles i ciutatsdel Maresme, el Valles o el Baix Llobregat o si senzillament van néixer en un hospitalbarceloni, tot i que els seus pares residien en una població diferent. Pero aixó, perles dades que tenim, ara mateix no estem en disposició d'esbrinar-ho.

Del que si que estem en disposició és d'anar una mica mes enllá de les comarques iveure el tipus de concentració que es produeix en les residencies de les elits.

La pobiació i barrí de residencia.En l'apartat anterior hem pogut veure, a grans trets, com els llocs de residencia deles elits es corresponen, en la majoria de casos, a la distribució de les seus socialsde les institucions polítiques, económiques i culturáis i amb el desequilibri territorialque centralitza la direcció del pais en la ciutat de Barcelona. Pero la concentració deles elits en determinats llocs de residencia, separats de la resta de la població, no éspossible veure-la si no anem mes al detall.

116

Page 11: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

El lloc de residencia com a factor de classificació social i element clau en els casosen els que podem parlar de reproducció social es posa de manifest en veureconcretament en quines poblacions teñen fixada la residencia els nostresenquestats. Tot veient que la corresponent distribució no segueix simplement la de lapoblado en general. Que gairebé és inexistent en zones molt poblades, pero que esconcentra duna manera important en d'altres, demográficament menys importants.El quadre següent pot il.lustrar forca bé el que estem dient.

Taula 5-1. Residencia deis enquestats. Freqüéncia de casos en les ciutats mes grans deCatalunya i en les petites mes freqüentades en refació a la població total.

Ciutats mes graos de 50.000habita ntsBarcelona

Sant Gen/asi

Esquerra Eixample

Gracia

Les Corts

Dreí.J Etxample

Sama

Val/cerca

Pedralbes

L'Hospitalet cíe LlobregatBadalonaSabadellferrassaTarragonaSanta Coloma de GramenetLleidaMataróReusCornelia de LlobregatSant Boi de LlobregatG i ranaManresaEl Prat de LlobregatRubíSant Cugat del Valles

Valldoreix*

VíladecansVilanova i la GeltrúGranollersCerdanyola del Valles

BeUaterra"

Poblacions petitesVilassar de MarPremia de DaltAlellaMatadeperaGuissona*"

Padró/Cens2002

2002

2002

2002

2002

2002

2002

2002

2002

20022002200220022002200220022002200220022002200220022002120022002

2002

2002200220022002

Í99C

200220022002120022002

Habitants1527190

96969

95471

84127

68889

39978

3428?

3096c

13459

2443232103701872011793001171841155681150001092989161681881800417747565440631126263859837

6300

58213550635463454404

241t

177219356879674043749

Enquestats177

5f

7

eÍ :

2C

7

í

208630412001

a11

184

G21

13£

22

a2H

0/0001,165,2Í

1,85

0,83

0,87

3,2S

5,82

2.2Í

5,94

0,08

o,oc0,430,330,260,000,350,090,220,000,0c0,130.460,160,163,016,35

0,000,360,182,3933,11

1,132,143,412,70

13,35' 2 deis A casos son académics** 5 deis 8 casos son académics***Tots a lis carrees d'una mateixa important companyia del sector de ['alimentado

117

Page 12: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Aquest quadre representa la residencia de 234 deis enquestats. El 75% deis que enconeixem la residencia. Primer que res hem considerat les ciutats catalanes mesgrans de 50.000 habitants. I observem que hi ha ciutats molt grans, en referencia al'espai cátala, de les que no tenim cap enquestat: Badalona (3a. en habitáis), SantaColoma (7a.), Cornelia, Sant Boi o Viladecans.

La gran majoria teñen menys entrevistáis de I'1 %0o • En canvi hi ha poquíssimespoblacions que superen aquest índex. Entre les pobtacions mes grans de 50.000habitants només passa a Barcelona, Sant Cugat i Cerdanyola. Quan ens referim ala preeminencia de la comarca del Barcelonés (60%), no se'ns ha d'escapar que unabona part de la comarca és difícilment identiftcable amb els llocs de residencia de leselits. De fet el 97%, amb residencia a la comarca, viu a Barcelona. Mentre queaquesta només representa el 72% deis habitants de la capital. Pero tampoc éspertinent considerar tot Barcelona. Aixó val, sobretot, per determinats barris de laciutat (el que l'administració municipal anomena Zones Estadístiques Grans). N'hi ha8, de 38, que concentren un 30% de la poblado de Barcelona i un 73% deisenquestats, residents a la ciutat. I el 43% deis enquestats residents a Catalunya,quan la poblado representa només el 7% del Principal I, d'aquests, hi ha 3 barris,deis 38, que representen el 9% de la poblado de la ciutat, pero concentren el 45%deis enquestats residents a Barcelona. I el 26% deis enquestats residents aCatalunya, quan la poblado només representa el 2% del total. Mes endavantobserva re m amb mes detall els barris de la capital.

La segona comarca en nombre de residencia deis enquestats és el Valles Occidental(18%). Pero el 55% del total d'enquestats de la comarca resideix a Sant Cugat iCerdanyola. I, de les darreres ciutats, destaquen dues zones: Valldoreix i Be I (aterra,respectivament. Ambdues, per cert, amb collectius d'opinió que han fet pública,repetides vegades, la seva voluntat de teñir un Ajuntament propi. Per raons explicitesdiverses de les que estem tractant. Pero no deixa de ser una "casualitat" interessant.En el cas de Bellaterra, el barrí de Cerdanyola, el nostre índex de personesenquestades per cada 10.000 habitants, arriba al máxim, 33,1. Aixó, en part, és degutal fet que la Universitat Autónoma, de la que considerem els catedrátics, está situadaen aquest mateix barrí. Pero, tot i no tenint en considerado les elits académiques,seguiría en el primer lloc (si descomptem el cas de Guissona). Aixó mateix, tambéafecta Valldoreix, tot i que aquest nucli de Sant Cugat és una mica mes lluny,físicament, de la Universitat. Pero, si descomptem les elits académiques, l'índexd'enquestats per habitant segueix essent prou alt. A mes, si la pura proximitat fos elfactor determinant, amb quines raons s'explicaria que a Rubí, ciutat una mica mesgran en habitants que Sant Cugat, gairebé tan próxima de la Universitat com el barride Valldoreix, només tinguem un sol enquestat, un polític, mentre que de Sant Cugaten tenim 18, i de Valldoreix, 10 vegades mes petit que Rubí, 4 casos? L'estretarelació de les elits amb determinats espais físics no implica que la proximitat i ladistancia social es puguin mesurar servint-se únicament del sistema métric decimal.Pero l'espai social, en sentit metafóric, i el geométric no son independents.

Per afinar una mica mes l'análisi i veure en qué consisteix la distancia social queassenyala la desigual distríbució de les residencies de les elits, agafarem el cas dela ciutat de Barcelona, que concentra la majoria de les elits enquestades i veuremque passa a nivell de barris.

118

Page 13: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

La Barcelona desigua!.Élisée Reclus fa algunes de tes mes lúcides consideracions sobre la ciutat. De laciutat diu que és un fenomen complex. I que en aquesta complexitat no tot ésnegatiu, que no es tracta de "monstres, vampirs gegants que xuclen la vida deishomes". La ciutat és el marc deis museus, les biblioteques i les escoles. I destaca elseu nivell d'higiene "L'história ens ensenya que (a les ciutats) les malalties deis unscomporten les deis altres i és perillos pels palaus deixar que la pesta devasti elstuguris". Aixó i altres raons li fan dir que "quan les ciutats creixen, la humanitatprogressa i quan disminueixen el eos social está amenagat de retornar a la barbarie".La ciutat de la que parla Reclus és la metrópolis acollidora, históricament receptorade gran quantitat de població immigrant. La ciutat que creix, és associable apersones en situacions i condicions molt diverses.

Pero, cal teñir present que les tendéncies han canviat. Els discursos dominats sobrela gran ciutat, ens en parlen com el territori de la diversitat, de la barreja, i el "meltingpot". Pero no de les estratégies vigents per evitar-les. Per comencar, perqué moltesde les grans ciutats del món desenvolupat ja no creixen. Han estat perden poblacióen relació al máxim assolit durant el segle XX5. És el cas de ciutats d'Europa comBarcelona, París, Madrid, Viena, Berlín, Hamburg, Londres, Birmingham, Glasgow,Liverpool, Manchester, Roma, Milá, Nápols, Torí, Genova, Lisboa o Estocolm. Elmateix passa a Chicago, Filadélfia, Detroit, Baltimore, Cleveland, St. Lluis,Washington o Boston ais Estats Units. I a Tóquio o Osaka, al Japó.

La diferencia del máxim historie respecte de les xifres actuáis, de vegades ésespectacular, en altres ocasions una mica mes discreta. Les raons son diverses.Pero n'hi ha unes que afecten Barcelona i altres metrópolis próximes. El canvid'estratégies reproductives, en concret la baixa taxa de natalitat, comporta undecreixement natural. Pero aixó va acompanyat, si fem cas de les definicions oficiáisque impliquen les categories estadístiques, d'un saldo migratori negatiu. El saldomigratori no és res mes que la diferencia entre els immigrants i els emigrants. Lesxifres de Barcelona son les següents:

Gráfic 5-1. Saldo migratori anual de Barcelona. Des del 1961 fins el 2002.

13000

20000

tsooo

10000

sooo

o

-WM

-10000

-16000 •

-20000

•23000

*«** * --Ó.WIÍ

- -8610r T o B8S-9 pos -i i «K* -12 04/

.13B74

-1S9I3 "'2(TtO(M

-20 547 . 2 , 1 B 5

-14 9 ;

noaa

y y y y y y y y y y y y y y y y / y y y y y y y y y y y y y y y y y y ¿ ¿ ¿- s j1 ¿-

Font: Elaborado propia a partir de les dades del departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

* Vcieu en l'annex I la relació completa ác les grans ciulats que han perdul població, majorilariament d'aixó que eufetnlsticamnents'anomena primer món, i les que la guanyen. fonamentalmenl deis paísos subdesenvolupals.

119

Page 14: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

IMustració 5-1. Grans ciutats que decreixen en

Estat

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanva

Alemanya

Atemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Alemanya

Argentina

Austria

Bélgica

Bélgica

Bulgaria

Canadá

Canadá

Corea Sud

Dinamarca

Eslovénia

Eslo venia

Espanya

Espanya

Espanya

Espanya

Estonia

Filipines-

Franca

Franca

Franca

Georgia

Grecia

Holanda

Holanda

Holanda

Hongria

Irlanda

Italia

Italia

Italia

Italia

Italia

Italia

Italia

Italia

Ciutat

Berlín

Hamburg

Koln

riunic

Bochum

Bremen

íortmund

íresden

Dutsburg

Dusseldorf

Essen7rankfurt

Hanover

Leipzig

Nuremberg

Stuttgart

Wuppertal

Buenos Aires

Viena

Antwerp

Brussel les

Sofía

foronto

Montreal

SeUI

Kobenhavn

Liubjiana

Waribor

Barcelona

Madrid

Bilbao

falencia

fallinn

Manila

Lió

Marsella

París

fblisi

Atenes

Amsterdam

Hague

Rotterdam

Budapest

Dublín

Bolonya

Florencia

Genova

Palerm

Milá

Nápols

Roma

Turi

CresU

Any

1939

1960

1980

1980

1990

1970

1960

1939

1980

1960

1960

1960

1960

1939

1980

1960

1960

1950

1910

1984

1950

1990

1971

1971

1990

1950

1991

1991

1981

1981

1970

1991

1990

1995

1950

1982

1921

1989

1981

1961

1960

1961

1981

1969

1971

1971

1971

1981

1971

1971

1981

1971

'oblació

4.339.000

1.855.0OQ

1.014000

1.315 000

401.000

606.000

652 00G

630.000

592.000

702.000

729.000

683 000

574.000

707.000

499 000

649,000

425.000

2.981 00C

2.031.00C

488.000

183 00C

1 190 000

713.000

1.214.000

10.613.000

768.000

276.000

108.000

1.753.000

3 159 000

410.000

753.000

479.000

1.655.000

536 000

901.000

2.906.000

1 260.000

886.000

868 000

605.000

731.000

2.060.000

545.000

487.000

456 000

844 000

702.000

1.687.000

1.267 000

2.831.000

1.142000

nombre d'habitants.

Darreres dades

Any

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

1996

2001

2000

2001

2002

2002

2001

2001

2001

2001

2001

2000

1999

1999

1999

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2002

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

2001

'oblació

3-388.000

1.726.000

968000

1.228.000

390000

541OOC

589000

479000

512000

571000

592000

641000

516000

493000

491000

587000

365000

2.769 000

1.550.000

44900C

137000

1.096.000

653000

1.040.00Q

10.231 OOC

501000

257000

92000

1 504 000

2.939 000

349.972

738000

400000

1.581.000

422000

798000

2.125.000

1.144.000

746000

735000

464000

599000

1.775.000

495000

370000

352000

604000

653000

1.183 000

993000

2.460 000

85700Q

Jecrementrespecte

de la cresta

-21,90%

-7,00%

-4.50%

-6.60%

-2,70%

-10.70%

-9,70%

-24,00%

•13,50%

-18,70%

-18,80%

-6,10%

-10,10%

-30,30%

-1,60%

-9.60%

-14,10%

-7.10%

-23.70%

-8.00%

-25.10%

-7.90%

-8,40%

-14,30%

-3.60%

-34,80%

-6.90%

-14.80%

-14,20%

-7,00%

-14,60%

-2,00%

-16,50%

-4,50%

-21,30%

-11,40%

-26,90%

-9.20%

-15,80%

-15,30%

-23,30%

-18.10%

-13,80%

-9,20%

-24,00%

-22.80%

-28,40%

-7,00%

-29.90%

-21,60%

-13,10%¡

-25,00%

Ratio anual

-0,40%

-0.18%

-0,22%

-0.33%

-0,25%

-0.37%

-0,25%

-0,44%

-0.69%

-0,50%

-0.51%

-0,16%

-0,26%

-0,58%

-0,08%

-0,25%

-0,37%

-0,15%

-0,30%

-0,49%

-0.57%

-0,75%

-0,35%

-0.51%

-0,37%

-0,83%

-0.65%

-1,45%

-0.76%

-0,36%

-0,51%

-0,20%

-1,63%

-0.91%

-0.49%

-0.71%

-0,40%

-0,80%

-0,86%

-0,42%

-0.65%

-0,50%

-0,74%

-0,29%

-0,91%

-0,86%

-1,11%

-0,36%

-1,18%

-0.81%

-0,70%

-0,95%

120

Page 15: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

IMustració 5-1 (segueix).

Estatapó

Japóapó.etóniaWéxicMoldavia'olónia'olónia^olónia3olónia3ortugalPortugalíomaniaRússiaRússiaíússiaRússíaSuéciaSuissafadgikistarifxéqutaJcrainaJofainaJcrainaJcrainaUKÜKJKUKUKUKJKJKJKJKJKJKJSJSJSUSUSUSJSJSJSJSUSJSJSJSJSUS

CtutatKitakyushuOsakaokyo

ík}aMéxic CityChistnauCrakow.odzWroclawVarsóviaJsboaPortoBucharestíhelyabinskslizhm Novqorod'erm

SamaraEstocolm

ZurichXishanbe5ragaJonetskCharkovíyevOdessaBelfastBristolSardiffSoventryEdinburghLeeds.iverpooltfanchesterSheffield3irm¡nghamSlasgow-ondres3altimore3ostonBuffaloChicagoCincinnatiClevelandDetroitKansas CityMitwaukeeVlinneapolisNew OrieansMewarkPhiladelphiaPittsburghSt, LouisWashington

Grans ciutats que decreixen en nombre d'habitants.

CrestaAny198019651965199019801991198919891989198919611981199119891969198S198S196C196C1989199119911991199119911951195119811981195119611931193119811951193119391950195019501950195019501950197019601950196019301950195019501950

Població065 000

3 156 OOC8.893 000

910.00C8.831 OOC

665. OOC748.00C852.OOC642 OOC

1 655 00C818.00C330. OOC

2.064 OOC1107.OOC1 403. OOC1 040 OOC1 206.0OC

808. OOC428.20C595. OOC

1 2120OC1 121 0001 623 OOC2.6350OC1.101.000

444.000444.000282.000337 000475.000511.000857 000766 000558.000

1 113 0001 088 0009.615.000

950.000801 000580.000

1.621.000504.000915 000

1.850 000507 000741 000522.000628000442 000

2 072.000677.000857 000802 000

Darreres dadesAny

20002000200C2001200C2001200C200C200C200C20012001200220022002200220022002200C2001200120012001200120011991200119912001200119912001200120012001200120012000200020002000200020002000200020002000200020002000200020002000

'ob lado1.011.0002 599.00Q8.130.000

75700C8.605. OOC

66200C74200C79300C63400C

1 610.00C55700C263000

1.922.0001 078 OOC1.311 OOC1.000 OOC1.158.0OC

75800C36400C582000

1.162.0OC1.016 0001.470.0OC2.611 OOC1.027 OOGÍ

295000381 OOC273000301OOC44900C42400C43900C3930OC513000977000579000

7 172.000651000589000293000

2.896.000331000478000951000442000597000383000485000274000

1.518.000335000348000572000

Decrement respectede la cresta

-5,10%-17,60%

-8,60%-16.80%

-2.60%-0,50%-0,80%-6,90%-1,20%-2,70%

-31.90%-20,30%

-6,90%-2,60%-6,60%-3,80%4 , 0 0 %-6,20%!

-15,00%-2,20%4,10%.-9,40%-9,40%-0,90%-6,70%

-33,60%-14,20%

•3,20%-10,70%

-5,50%-17,00%48.80%48.70%

-8.10%-12,20%46.80%-16.70%-31.50%-26,50%49,50%-20,00%-34,30%47,80%48.60%-12,80%-19,40%-26,60%-22,80%-38.00%-26,70%-50,50%-59,40%-28,70%

Ratio anual-0,26%-0,55%-0,26%-1.66%-0.13%-0.05%-0.07%-0,65%-0,11%-0,25%-0,96%-1.13%-0.65%-0,20%-0.52%-0,30%-0,31%-0,15%-0,41%-0,18%-0,42%-0.98%-0.99%-0,09%-0,69%-1,02%-0.31%-0,32%-0,56%-0,11%-0,62%-0,95%-0,95%-0.42%-0.26%-0,90%-0.30%-0,75%-0,61%-1,36%-0,45%-0,84%-1,29%-1,32%-0,46%-0.54%-0.62%-0,64%-0,68%-0,62%-1,40%-1,79%-0,67%

Font: Demography.com

En canví no deixen de créixer les grans ciutats xineses com Chongquíng, Xangai, Pequin, Tianjín. Bombai. lamunicipalitat no xinesa mes gran, va augmentar des del 1991 al 2001 un 20%. Tampoc deixen de creíxer SaoPaulo, Seül, Djakarta, Ciutat de Méxic, Moscou, Istanbui o E! Cairo.

Algunes de les municipalitats mes grans del món, que es man ten en en creixement

WunicipiChongquingXangaiPequinBombaiSao PauloSeül

Data cens199a19961998200120001999

Població en milers309041473512620119141040610323

WunicipiTlanjin•JakartaMéxic CityMoscouIstanbulEl Cairo

Data cens199819952000199719971996

Població en mtfers966591138591840582607283

Page 16: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Amb aquests resultats coneixem la diferencia entre els ciutadans que arriben,donant-se d'alta, i els que marxen, donant-se de baixa. Agafem l'exemple de l'any2002. El saldo és negatiu en -20.666 persones. La procedencia deis immigrants,segons les dades que hem utilitzat, és Catalunya en el 66% de casos, d'Espanya enel 32% i de l'estranger només un 2%. Per poc atents que estiguem aisesdeveniments mes visibles, trobarem a faltareis immigrants estrangers. Pero elmateix any 2002, l'Ajuntament de Barcelona considera que hi ha 66.326 casos depersones que, vivint habitualment a Barcelona, no figuren inscrites en el padrómunicipal, fins que sol-licitin la seva inscripció per omissió. D'aquests ciutadans peromissió, el 83% té nacionalitat estrangera.

Si apliquem a cada any, des del 1981, les altes per omissió, tenim la possibilitat deveure com el saldo negatiu de -308.900 persones es converteix en un de positiu, de64.389Taula 5-2. Evolució del saldo migratorí de Barcelona 1981-2002.

1981

19S2

1983

1984

1985

1986

1987

1988

19891990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Total

mmigrantsa

Barcelona5.218

5.59S

9 269

11.19813.214

8.932

10.365

11.310

12.900

14.962

8.746

11.466

14.178

15.865

19.708

11.02S

19.327

23.207

24.207

23.650

25.772

31.782

331 902

%mmigrantsestrangers

8%11%

?15%11%7%3%2%

Emigrantsde

Barcelona

8.790

15.236

20.134

5.598

9.269

15.919

21.37424.593

26.813

28.936

20 793

27.065

32.556

36.412

40.317

32.223

32.241

38.245

39.117

39.092

44861

52.448640.092

Saldomigratori

-3.572-9.638

-10.865-9.905-8.61 G-6.987

-11.009-13.283-13.913-13.974-12.0471

-15.599-18.378-20.547-20.609-21.195-12.914-15.038-14.910-15.442-19.089-20.666

-308.190

Omissions---

8.147

7.161

11.16223.222

13.723

11.296

7.713

6711

24.605

20.377

10.034

10.349

27 036

16 625

17.936

16.595

36272

50 048

66 326

385.338

%Estrangers

?????

78%85%78%

Saldomigratori

mesomissions

-3.572-9.638

-10.865-1.758-1.4494.175

11.583-190

-3.199-6.261-6.8205.706

-1.826-12.821-10.260

5.8413.7112.8981.685

20.83C30.95945.66064.389

Font Elaborado propia a partir de les dades deí Padró de Barcelona Departament ¿'Estadística Ajuntament de Barcelona

El que tenim apunta a un decreixement de la població de Barcelona per causa delmoviment natural de la població i una tendencia decreixement de la població percausa del moviment migratori, des de fináis deis setanta fins l'any 1995. A partird'aquest any el moviment migratori canvia de signe. A jutjar pels anys deis quedisposem de la composició, per nacionalitat, de les omissions, el creixement queexperimenten els saldos migratoris, ocults, per qüestions legáis i no demográfiques,en aquesta categoría, ens mostra que l'increment es produeix per causa deisimmigrants procedents de l'estranger. El saldo resultant de les migracions, mes lesomissions, ens acaba donant l'increment de 64.389 habitants, des del 1981 al 2002.

122

Page 17: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Pero aquest modest saldo positiu, que segurament seria mes gran si hom poguésconsiderar ta immigració estrangera efectiva, segueix essent prou petit com per nocompensar la pérdua de població producte del moviment natural de la població. I éstan petit perqué hi ha una gran quantitat d'habttants que han abandonat Barcelona,des del 1981. En concret 640.092 habitants. Una quantitat considerable. Tant, quejustifica, de sobres, preguntar-se quina mena de barcelonins han deixat de ser-ho?Preveiem que la resposta deu ser que deu haver-hi de tot. Pero, principalment,treballadors amb feines modestament remunerades i socialment poc reconegudes.Veiem-ho tot seguit.

En primer lloc, considerem el destí deis que canvien de residencia, tot deixantBarcelona. Agafem les dades de l'any 2002. El 8 1 % deis 52.448 no surten deCatalunya. El 18,8% van a la resta de l'estat. I només el 0,2% van a l'estranger. Lamajoria, el 62%, va a la Regió metropolitana: Alt Penedés, Baix Llobregat, resta delBarcelonés. Garraf, Maresme, Valles Occidental i Valles Oriental. Només el 5% a laresta de la provincia de Barcelona. El 14% a la resta de Catalunya.

L'efecte d aqüestes migracions ens permet veure que el que passa a Barcelona no téres de general ni de natural. Els darrers 25 anys la ciutat ha perdut pes demográfic,pero la regió metropolitana l'ha guanyat. Segons el Padró d'habitats, l'evolució haestat aquesta:

Taula 5-3. Fvolució de la població a Barcelona, periferia barcelonina, comarques de Barcelona iCatalunva. Des de 1970 fíns 2002.

BarcelonaEntitatMetropolitanaRegióMetropolitana3rovinaaSarcelonaCatalunya

19701745.142

2.742 125

3 579 758

39150105 107 606

19811.752 627

3.113671

4.238.876

4 623.2045.956.414

19861 701 812

3 081 242

4 229 527

4.614.3645.978 638

19911 643.542

3 037.763

4 264 422

4.654 4076 059 494

19961 508.805

2 904 941

4.228.048

4 628.2776 090 040

19981 505 581

2 901.971

4 264 039

46662716.147.610

19991 503.451

2 908 789

4 301 947

4.706 3256 207 533

20001 496.266

2 903 802

4.328 447

4 736 2776 261 999

20011 505.325

2.S27 721

4390413

4.804 6066 361 365

20021 527.190

2.972.870

4 482 623

4.906 1176 506.440

Font Elaborado propia a partir del Padró d'habitants de Barcelona Departament cl'Estadística. Ajunlament de Barcelona

Deis habitants que han deixat Barcelona, des del 1981, molt possiblement n'hi haalguns que han passat a viure a les viles residenciáis del Maresme. O a Matadepera,Bellaterra o Valldoreix, del Valles. Pero la majoria han anat a viure a alguna de lesciutats de la periferia barcelonina.

Si tenim en consideració els districtes de procedencia, veiem que n'hi ha de tots.Pero el máxim d'emigrants, en relació a la població actual, el té Ciutat Vella (elsemigrants, des de 1996 fins el 2002 representen el 19% de la població), seguida deSants-Montjuíc i Nou Barris. I el mínim Samá-Sant Gervasi (els emigrants, des del1996 fins el 2002 representen el 14% de la població actual), seguit de Gracia il'Eixample.

Gráfic 5-2. Evolució de les taxes d'emigració deis barris de Barcelona amb valore máxims iminims el 2003. Per 1000 habitants.

1982 1963 1994 1995 1996 1997 1996 1909 2000 2001 2002 2003

Font Elaborado propia a partir de tes dades del Departament ¿"Estadística. Ajuntament de Barcelona.

123

Page 18: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Si ens fixem amb les dades del 2002, i observem Pedat, tenim que els emigrants sonfonamentalment joves. Possiblement en procés d'estabilització de l'emancipació,relacionable amb l'adquisició o el lloguer d'un habitatge. El 43% teñen entre 25 i 39anys, mentre que només son el 23,8 de la població de la ciutat. El 17% del totalteñen entre 25 i 29 anys, tot i que només representen el 8,4 del total6.

I, finalment, si observem el nivell de titulació, considerant els emigrants des del 1996fins el 2002, només un 11,1% té titulació superior. I el 60,6% teñen una titulacióigual o inferior al Batxillerat Elemental, EGB 2a. etapa o FP1. Xifra rellevant si tenimen consideració el 85% deis migrants teñen mes de 20 anys7.

Vol dir que la majoria de la població emigrant está constituida per joves, de barristreballadors, amb un nivell de formació inferior a la de Barcelona per les mateixesedats.S'assembla al cas de París. París, segons els censos, assoleix el máxim nombredhabitants el 1921 amb la xifra de 2.906.472. Des de l'any 1968fins el 1999, perd el18% de la població, sense modificacions en les fronteres del terme municipal.Igualment en el cas de Barcelona que des de l'any 1970 fins el 2000 perd el 17% dela població8. En canvi la periferia creix (veure ¡Ilustrado 2 ).

Caldria teñir mes dades per dir-ho d'una manera mes contundent. Pero, en ambdóscasos sembla fonamentat pensar que no es tracta d'un moviment de la poblacióequivalent al que es dona en les grans ciutats nord-americanes, en el que sectorsrelativament benestants, fugen de la ciutat. Concretament d'un centre urbá, que esconverteix en séu d'importants oficines, envoltades per barris degradats, a l'entorndel qual viuen els treballadors menys afavorits. I busquen en el suburbi, fora de laciutat, un veínat mes homogeni, socialment próxim en dólars, prestigi i poder. Ambun estil de vida similar, en el qual siguin col.lectivament socialitzats els seus filis, al'escola o en els grups informáis de parells.

Els sectors socials millor situáis de Barcelona o París busquen aixó mateix sensesortir de les fronteres de la ciutat. Amb excepcions, que expliquen la presencia dedeterminades famílies, d'origen parisenc, a Neuilly-Sur-Seine o de les d'origenbarcetoní que resideixen en poblacions del Maresme o del Valles Occidental, comles que abans hem assenyalat. Les poblacions de la periferia de París o Barcelonano son, la majoria, zones residenciáis benestants, sino ciutats i pobles amb unacomposició majoritária de treballadors dedicats a les industries próximes i en elsservéis mes diversos. Podríem posar exemples com Rubí, en el cas de Barcelona iSaint-Denis en el de París. I la majoria deis ben situats es resisteix a traslladar-se aallunyades urbanitzacions, tret de l'estiu o el cap de setmana. Prefereixen mantenir laresidencia a la ciutat. Amb tots els avantatges que comporta teñir a l'abast els millorsservéis comerciáis, sanitaris, culturáis, de lleure i escolars que la gran ciutat europeaconcentra.

6 Dades del total de la població per edats segons el Cens del 2001.' Aquesta Jarrera dada es del 2002.* Fonls: Cens de la població de l'iNSÉÉ i el padró de l'Ajuntament de Barcelona En el cas de Barcelona, hi ha una recuperació depoblació des del 2000 al 2002, un 2%, en bona part per ei'cctc de la immigradó estningcra, pcró, per ara, no compensa de cap manera laperdua referida

124

Page 19: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

IMustració 5-2. Població de París. Vides paral-leles amb Barcelona.

París:Anys

1365

1637

1700

1784

1790

1796

1801

1807

1817

1831

1836

1841

1846

1851

1856

18611866

1872

1876

1881

1886

1891

1896

1901

1906

19111921

1926

1931

19361946

1954

1962

1968

1975

1982

1990

1999

Població

275,000

415,000

600.000

660,000

524,186

556.304

646.856

580,609

713,966

785,862

909,126

935,261

1,053.297

1,053,262

1.174,346

1,696,141

1,825,274

1,851.752

1,988,813

2,239.928

2.260,945

2.447,957

2.536,834

2,714.06812.763,393

2.888.110

2,906.472

2.871,429

2,891.020

2,829,7462.725.374

2,850.1892,753.014

2.590.771

2,317,227

2,188.918

2,152.423

2.125.246

Área de térra, en Km*

4.3

4.3

13.4

34.5

34.5

34.5

345

34.5

34.5

34.5

34.5

345

34.5

345

105.01050

105.0

105.0105.0

105.0

105.0

105.0

1050

105.0

105.0

105.0105.0

105.0105.0

105.0

105.0105.0

105.0

105.0

105.0

105.0

105.0

Població per m*

165.640

249,965

116,230

49,586

39,412

41.827

41.086

43.621

53.641

59.042

68,303

70.267

79,135

79,132

88,229

41,87045.058

45,712

49,095

55,294

55,813

60,430

62,624

66,99968,216

71,295

71.748

70.883

71,367

69,854

67.278

70.35967,960

63,955

57.202

54,03553.134

52,463

Font

Atlas de Paris

Atlas de Paris

Atlas de París

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

CensCens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens•ont: *ww detnognphui.com

SÍ tenim en consideració I'evolució de la Població de París, des del 1968 fins el 1999,;omparant-les amb les de la rodalia:

Població totalParís

Rodalia Petite Couronne*

Rodalia Grand Couronne*'

He de France

Franca (any 1970)

1968

2.591.

3.835.

6.659.

9.250

50.787

000

000

000

000

000

1999

2.125

4.038

8.826

10.952

59.330

.246

992.765

011

.000

Canví

-465203

2.167

1.702

8.543

754

992

.756

011

000

%

-17,98%

5.32%

32,55%

18,40%

16,82%Hauls de Seine. Siene-St. Dennis, Vat-de Mame.* Mes Essone, Siene-et Mame, Val de Oise, Yvelinesont: ww

125

Page 20: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

(Continua la il lustrado)

Barcelona:

Anys

1497

1515

1553

1717

1787

1857

1860

1877

1887

1900

19101920

1930

1940

1950

1960

19701981

19861991

1996

1998

1999

2000

2001

2002

3oblació

6.166*

6613*

315*

35 928

100.160

235.060

249.209

353.853

405.913

539.324

589.012

715.335

958.723

1 077 671

1.276.6751.526 550

1.745.142

1.752.627

1.701.812

1 643.542

1 508 805

1 505 581

1 503.4511.496.266

1 505 325

1.527 190

Área de térra, en Kmz

15,5

62.3

100,4

100,4

100.4100.4

100,4

100,4

100.4

100,4

100.4

100,4

100,4

100,4100,4

100,4

100.4

Font*

Fogars

Fogars

Fogars

FogatgeCens Floridablanca

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

Cens

CensCens

Cens

Cens

Cens

Padró

Cens

Padró

Padró cont.

Padró cont.Padró cont.

Cens

Padró cont.* Banc de d&dcs del CBD. Fins el 1900, població de fet. A partir d'aquesta dada, població de dret.

Si tenim en consideració l'evolució de la Població de Barcelona, des de Tany 1970 i la dada del2002, comparant-les amb les de la rodalia:

5 Població total

Barcelona

Regió metropolitana

Provincia de Barcelona

Catalunya

1970

1.745.142

3.579.758

3.915.010

5 107 606

2002

1.527.190

4.482.623

4.906.117

6.506.440

Canvi

-217952

902865

991107

1.398834

%

-12,49%

25.22%

25,32%

27,39%

Tot i les notables diferencies, de tot tipus, entre París i Barcelona, que es reflecteixen també enl'evolució demográfica, hi ha una clara coincidencia en la pérdua de població comptabilitzada de lescapitals, en el decurs deis darrers 30 anys, en contrast amb un notable increment del nombred'habitants de la rodalia i de Pespai d' influencia immediata.

126

Page 21: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Les continuades transformacions de la cíutat comporten el trasllat, fora de les sevesfronteres, d'indústries en les que tenien els seus "llocs de treball" molts deisexpulsats. L'increment del preu del sol urbá en el que estaven ubicades, incentiuseconómics de ('administrado i noves legislacions contribueixen a fer que aixó passi.La rehabilitado, impulsada per l'administradó, de determinades zones, en les quetradidonalment han residit els treballadors d'aquestes industries, sovint amb l'objectiude millorar la qualitat de vida deis dutadans, en correspondénda amb l'espectacularincrement del preu de l'habitatge que les acompanya, acaba expulsant una paríimportant de la poblado. O com a mínim. fa impossible que els filis que s'emancipenpuguin seguir vivint a la mateixa ciutat. I la bandera que s'esgrimeix per endegaraqüestes reformes, acostuma a ser d'alló mes políticament corréete: millora de lescondicions d'habitabilitat, sostenibilitat, millora qualitativa del patrimoni arquitectónic,construcció d'equipaments culturáis, etc. De fet Reclus ja assenyalava fenómenssimilars a primers de segle, tot dient "La transformado deis barris insalubres sonbones a mitges si els desafortunats que les habitaven son expulsats deis seus anticstuguris per anar-ne a cercar d'altres a la barriada"9. És evident que avui, els "tuguris"no son tan abundants ni les condicions de la majoria deis afectats tan extremes, peroels habitants deis barris mes degradats que son rehabilitáis pateixen un fenomenequivalent d'expulsió.

Amb aquest procediment, es va construint la ciutat progressista, democráticamentgovemada. En moltes ocasions, per un alcalde d'esquerres. Com, des de fa dies,Barcelona o París. Pero, una ciutat que ha desterrat una part important deis sectorspopulars i treballadors. Aixó no treu que aculli nous treballadors. Immigrants del "sud"social, sovint geografía Que, amb o sense papers, passen a residir en zones moltconcretes de les ciutats. t que, en la seva situació de precarietat, están disposats atreballar i viure en pitjors condicions que els treballadors "autóctons". I aixó fa qué,per exemple, la contractació de persones per a fer feines de la llar il'acompanyament de nens ¡ avis, que fa pocs anys només s'haurien pogut permetreles famílies económicament ben situades, avui son capacos de contractar-lospersones que, senzillament, es guanyen prou bé la vida. I que es poden permetre elluxe de disposar de determináis servéis, mentre presumeixen de tolerancia,cosmopolitisme i acceptació de la diversitat.

L'increment deis preus del sol, l'augment de la competencia pels llocs de treballmenys reconeguts, cada vegada mes mal pagats en relació a l'evolució deis preus, ila competencia per uns servéis socials que no creixen amb l'agilitat necessária, en unmarc d'important arribada de treballadors, procedents de paísos del sud, expulsa unsector de la població de les grans ciutats europees. I converteix una altra partimportant deis sectors populars, de dignes treballadors, en exclosos.

Pero tot aquest procés de neteja social no s'ha completat. I la diversitat, segueixpresent a Barcelona. La tractarem tot seguit, tot exposant on s'ubiquen les elitsresidents a la capital.

9 Elisée Reclus. Op.cit

127

Page 22: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

La residencia de Íes elits. Diversitat i a'ñlamentDeis 305 enquestats deis que en coneixerem la ciutat de residencia, n'hi ha 177 queson de Barcelona. Pero, d'aquests, n'hi ha 8 deis que no en tenim l'adreca exacta. Iaixó impedeix situar-I os en un barrí determinat. En relació ais 169 resta nts, ladistribució és la següent:

Taula 5-4. La distribució de les elits residente a Barcelona. Per barrís (Zones estadístiquesgrans).

12345678g

1C11121314151617118192C212223242526272829303132\333435363738

BaroefonetaPareGóticRavalSant Antoni

Esquerra EixampleDreta Eixample

Estació NordSagrada Familia3oWe-secMontjuíc

Polltiques1

11

1

Zona Franca- Port-ont de la Guatlla3ordeta-Hostrafrancs

Sants_es Corts3edralbesSant GervasiSarria

41

Vallvidrera-Les Planes

GraciaVallcarcaGuinardóHortaValí d'Hebron 1tflapicina -Turó de la PerraRoquetes-VerdumCiutat MeridianaSagrera

CongrésSant Andreu3on Pastorrrinitat Velta

-orí Pius3oblenou3ams BesosClotRemedaTotal 10

Culturáis

222

108

1

1

156

1121

1

1

54

Académiaues

121

5123

3186

53

1

1

2

1

4Q

Economía ues

1

123

1

237

247

13

1

11

1

59

Total11533

1813

51000c368

5120

G77212001G100G14G3C

169

Hom adverteix immediatament un grau de concentració molt important endeterminats barris. La concentració máxima es produeix a Sant Gervasi, amb el 30%del total, i només un 6% de la població total. El segueix Sarria amb un 12% il'Esquerra de ['Eixample amb un 11%. Després ve la Dreta de l'Eixample, Pedralbes,Gracia i Vallcarca. El grau de concentració és molt gran. El 53%, en tres barris,Sarria, Sant Gervasi i l'Esquerra de l'Eixample, que representen el 15% de lapoblació de Barcelona. Els dos al nord de la Diagonal representen el 42%, i només el

128

Page 23: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

9% de la població. Una bona manera de veure gráficament aquest efecte és a partird'un mapa:

Mapa 5-7. Residencia a Barcelona de les elits enquestades.

1 Barceloneta2 Pare

GóticRavalSantAntoni

6 Esquerra Eixample7 Dreta Eixample8 Estacíó Nord9 Sagrada Familia

10 Poblé Sec11 Montjuic12 Zona Franca-Port13 Fontde la Guatlla

14 Bordeta-Hostafrancs15 Sants16 Les Corts17 Pedralbes18 SantOervasi19 Sarria20 Vallvidrera-Les Planes21 Gracia22 Vallcarca23 Guinardó24 Horta25 Valí dHebron26 Vilapicina-Turó de la Peira

27 Roquetes-Verdum28 CiutatMeridiana-ValIbona29 Sagrera30 Congrés31 SantAndreu32 Bon Pastor33 TrinitatVella34 FortPius35 Poblenou36 Barris Besos37 Clot38 Vemeda

En canvi hi ha barris que no teñen cap enquestat que hi restdeixi, pero representen el28% de la població de Barcelona. I ets que en teñen 2 o menys representen el 8%deis enquestats, pero el 41 % del total de la població de la capital. Pero, veiem quepassa en cada supercamp.

129

Page 24: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

La residencia de les elits a Barcelona, per camps.En el de les elits económiques el 41% concentra la seva residencia a Sant Gervasi,que representa, com ja hem dit, el 6% de la població. Si sumem a aquest barri Sarriai Pedralbes, els barcelonins enquestats, de les elits económiques, representen el66%. Pero únicament son el 9% de la població de Barcelona. Aquí la concentració ésmes gran que en el cas general.

Mapa 5-8. Residencia de les elits económiques enquestades a Barcelona.

BarcelonetaPareGóticRavalSantAntoni

6 Esquerra Eixample7 Dreta Eixample8 Estació Nord9 Sagrada Familia

10 Poblé Sec11 Montjuíc12 ZonaFranca-Port13 Fontde la Guatlla

14 Bordeta-Hostafrancs15 Sants16 Les Corts17 Pedralbes18 Sant Gervasi19 Sarria20 VaIMdrera-Les Planes21 Gracia22 Vallcarca23 Guinardó24 Horta25 Valí dHebron26 Vilapicina-Turó de la Peira

27 Roquetes-Verdum28 Ciutat Meridiana-Vallbona29 Sagrera30 Congrés31 SantAndreu32 Bon Pastor33 TrinitatVella34 FortPius35 Poblenou36 Barris Besos37 Clot38 Verneda

L'altra cara de la moneda és que els barris sense cap incidencia representen el 40%de la població. I els que teñen una freqüéncia de 2 casos, com a máxim, representenel 72% de la població. Els que viuen al Nord de la Diagonal (76%) superen, de llunyets del sud.

Page 25: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

En el cas de les elits académiques, Sant Gervasi segueix essent el barri que enconcentra mes amb un 17%. I. si li sumem Sarria i Gracia, representen el 41%, quanson el 14 % de la poblado barcelonina L'esquerra de l'eixample en concentra un11% mes.

Mapa 5-9. Residencia de les elits académiques enquestades a Barcelona.

BarcelonetaPareGoticRavalSantAníoni

6 Esquerra Eixample7 Dreta Eixample8 Estació Nord9 Sagrada Familia

10 Poblé Sec11 Montjuíc12 ZonaFranca-Port13 Fontde la Guattla

14 Bordeta-Hostafrancs15 Sants16 Les Corts17 Pedralbes18 Sant Gervasi19 Sarria20 Vallvidrera-Les Planes21 Gracia22 Vallcarca23 Guinardó24 Horta25 Valí d'Hebron26 Vilapicina-Turó de la Peira

27 Roquetes-Verdum28 CiutatMeridiana-ValIbona29 Sagrera30 Congrés31 SantAndreu32 Bon Pastor33 TrinitatVella34 Fort Plus35 Poblenou36 Barris Besos37 Clot38 Vemeda

A diferencia de les elits económiques, només un catedrátic diu viure a Pedralbes. Elpaper que juga aquest barri entre les elits económiques el fa Gracia entre lesacadémiques. Aquest efecte de translació també el veiem en el cas deis dosEixamples. El paper que juga per a l'elit económica la Dreta, passa a jugar-lol'Esquerra en els catedrátics. I la menor concertado a Sant Gervasi, en comparació

131

Page 26: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

amb els empresaris, queda compensada peí petit, pero significatiu augment de lafreqüéncia en les residencies a Ciutat Vella (8% en comparació amb el 2% de leseconómiques). L'increment de residents en el barri de la Sagrada Familia també ésimportan! en relació a les económiques (un 7% vs. el 2% de les económiques) I siatenem al gran eix geográfic i social que és la Diagonal, veiem que segueix essentsuperior el nombre de residencies en els bons barris del Nord (63%) , pero en unaproporció menor que en el cas de les elits económiques.

Mapa 5-10- Residencia de les elits culturáis (menys academiques) enquestades a Barcelona.

1 Barceloneta2 Pare3 Gótic4 Raval5 SantAntoni6 Esquerra Eixample7 Dreta Eixample8 Estació Nord9 Sagrada Familia

10 Poblé Sec11 Montju'íc12 Zona Franca-Port13 FontdelaGuatlIa

14 Bordeta-Hostafrancs15 Sants16 Les Corts17 Pedralbes18 Sant Gervasi19 Sarria20 Vallvidrera-Les Planes21 Gracia22 Vallcarca23 Guinardó24 Horta25 Valí d'Hebron26 VHapicina-Turó de la Peira

27 Roquetes-Verdum28 Ciutat Mendiana-Vallbona29 Sagrera30 Congrés31 SantAndreu32 Bon Pastor33 Trinitat Vella34 FortPius35 Poblenou36 Barris Besos37 Clot38 Verneda

En relació a les elits culturáis, exceptuant les academiques, tenim, igualment, unagran concentració a Sant Gervasi (28%), seguit de ('Esquerra de l'Eixample, Sarria ila Dreta de l'Eixample. Sarria i Sant Gervasi resulten el 39% d'aquesta elit. Els dosEixamples son el 34% de les elits culturáis, en comparació amb el 13% de les

132

Page 27: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

académiques i el 8% de les económiques. Hi ha casos a Gracia i Vallcarca, pero capa Pedralbes, com en el cas de les elits académiques. En comparació a aquestsdarrers, desapareix la Sagrada Familia, pero apareixen Horta i Guinardó, tot i queamb una baixa freqüéncia. També desapareix Les Corts. Es redueix la freqüéncia aisbarris del districte de Ciutat Vella, pero augmenta en els barris del de Sants-Monjuíc(15% vs. 2%). Atenent a la Diagonal, n'hi ha tants al nord com al sud.

I finalment, en el cas deis polítics, la quantitat d'adreces especifiques de les quedisposem per situar-los en els barris de Barcelona és baixa. La condició de políticsovint va associada a la sensació d'inseguretat. I, molt possiblement, aixó explica laresistencia a donar l'adreca. Pero, si fem cas de les poques que tenim, torna a ser elbarri de Sant Gervasi el que en concentra mes. N'hi ha tants al nord com al Sud de ladiagonal.

Mapa 5-11. Elits poli tiques enquestades residente a Barcelona.

1 Barcelonela2 Pare3 GólicA Ravaló SanlAnlont6 Esauerta Eixampte? Dtela Elxample8 Erslació Nord9 Sagraa3 Familia

I o Poblé SecI1 Monljuic12 Zona Franca-F'ort13 Fonlde la C-uallla

H Bordela-Hoslafrancs15 Sanls16 Les Corte17 Pedralhee18 SantOeivast19 Sarna20 Vallvldrera-Les Planes21 Gracia22 Vallcarca23 Guinardó24 Horta25 Valí dUebton26 Vllapicina-Turó de la Peira

21 Roque le s-Verdum28 Ciulal Meridiana-Va libo na

30 Congrés31 SanlAndreu32 Pon Pa&tor33 Trinllal Vella34 FortPiue35 Poblenou36 Barris Besos37 Clol38 Verneda

En resum, podem dir que la concentració deis llocs de residencia de les elits semblaprou clara dins de Barcelona. Si ens trobem un barceloní que ocupa una posiciórellevant, tant li fa que sigui en el camp económic, el polític o el cultural, hi ha moltespossibilitats que visqui a Sant Gervasi o en els barris geográfica i socialment

133

Page 28: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

adjacents. Si diu que és de Pedralbes, és molt probable que es tracti d'un importanthome d empresa. Si és de Gracia, molt possiblement sigui del món de la cultura i,mes concretament, de l'académic. Si, essent una persona d'elit, viu al sud de ladiagonal, hi ha moltes mes possibilitats que es tracti d'un polític o d'una persona dela cultura, que no pas d'una persona rellevant en el camp de l'economia privada. Detota manera, segons les nostres dades, el centre de gravetat, per a totes les elits, ésSant Gervasi. I tant en aquest barri com a Sarria totes les elits queden benrepresentades.

Taula 5-5. Asslgnació de barrls de Barcelona a tipus d'elit, en funció de la residencia deisenquestats.

Barrí Freqüéncia abs. Fipus d'elit mes freqüent.Gótic SAcadémiques/CulturalsEsquerra de I' Eixample 18 Culturals/Académiques/Pol ¡tiquesDreta de I' Eixample 13 CulturáisSagrada Familia 5 Polltiques/AcadémiquesLes Corts 6 Académiques/EconómiquesPedralbes 8 EconómiquesSant Gervasi 51 Económiques/Polítiques/Cülturals/AcadémiquesSarria 20 Académiques/Económiques/Culturals/PolitiquesGracia 7 Académiquesvailcarca 7 Académiques/EconómiquesPoblenou 4 Académiques

Hi ha molt poques possibilitats de trobar persones de la máxima relleváncia, en totsels camps consideráis, en els barris del districte de Nou Barris, els de Sant Andreu,Sant Marti i Sants-Montjuíc. També n'hi ha molt pocs a Ciutat Vella, i son del móncultural. Ara, del que tractarem és de veure quin significat social pot teñir aquestaconcentrado. Tot veient quines característiques socials generáis teñen aquestsbarris.

Diguem on vius i et diré qui ets.Amb moltes possibilitats d'endevinar-ho! Aixó significa que, tot i la diversitat depersones que viuen en un barri determinat, depén del barri del que es tracti, hi hames, o menys possibilitats, de trobar-hi gent rica, "sabia" (amb mes titulacions), ambbona salut (mes esperanca de vida), amb determinades maneres de fer, de pensar,etc. En el cas que ens ocupa, el que pretenem és mostrar, amb unes quantes dades,que els barris de Barcelona, on resideixen mes persones de l'elit, teñen unescaracterístiques própies que els converteixen en privilegiáis, en relació a altres barrisde la ciutat.

El primer que cal dir és que la gran rnajona de gent, de grat o per forca, tendeix a nobellugar-se de la zona on viu. La mobilitat geográfica existent és "forcada",fonamentalment, per l'emancipació i els divorcis i per processos d'expulsió, tais comels que hem considerat en relació a l'emigració de Barcelona cap a l'exterior. I,només excepcionalment hi ha canvis de barri, dins de la mateixa ciutat, per causa dela mobilitat ascendent. De fet el que és improbable, pero no impossible, és lamobilitat social ascendent que impliqui un gran salt en l'escala social. El migrant,també en les migracions interiors, és majoritáriament gent jove, en edats compresesentre els 20 i els 40 anys. Pero, tant els joves, en emancipar-se, com els adults que

134

Page 29: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

canvien de residencia, tendeixen a anar a viure a prop d'on vivien. Així hodemostren les xifres de migració interna de l'any 2002, de l'Ajuntament de Barcelona.I constatem que, en el context de l'emancipació deis joves del "baby boom" deisanys setanta, en una situació d euforia sense precedents en el sector de laconstrucció, el canvi de residencia deis que canvien de casa, sense sortir de la ciutat,afecta al 5% de barcelonins. Pero aquest canvi, en la meitat deis casos, és per seguirresidint en el mateix districte.

Tauta 5-6. Migració interna a Barcelona. Per districtes. Any 2002.

Districte de babea

3ARCELONA

1 Ciutat Vella

2. Eíxample

3. Sants-Montjufc

4. Les Corts

5. Sarriá-Sant Gervasi

5. Gracia

7. Horta-Guinardó

5. Nou Barris

9. Sant Andreu

10. Sant Martí

Doblació total

1.527.190

97.282

251.497

169.821

81.951

134.241

114.853

166.655

164.309

136.867

209.714

Migració interna

73.004

9.817

11.539

7.610

2.813

5.244

5.161

7.251

8.135

5.982

9.452

Migració interna' Població

5%

10%

5%

4%

3%

4%

4%

4%

5%

4%

5%

W ¡gradó interna/Wigració internaque no surt deldistricte

46%

4 1 %

53%

30%

46%

37%

52%

6 1 %

59%

62%

Font: Elaborado propia a partir de tes dades del Departament d"Estadística. Ajuntament de Barcelona.

La gran majoria deis que canvien de districte ho fan ais que son geográfica isocialment próxims. I molt pocs ho fan a districtes amb una composició socialcontrastada amb el d'origen. A Nou Barris i Sant Andreu només un 2% (162 i 120)deis que van fer migració interna el 2002 van anar a viure ais districtes de LesCorts i Sarriá-Sant Gervasi. Deis veíns de Ciutat Vella, que és el barrí que té mesmoviment, en relació a la seva població, només un 3% deis que van canviar deresidencia van anar a aquests dos districtes. La mateixa proporció que en el cas deSant Martí. A Sants-Montjuíc van arribar al 7% els que van traslladar-se a aquestsdistrictes, pero només un 2% va migrar per anar a viure a Sarriá-Sant Gervasi, el 5%restant ho va fer a Les Corts. Un districte fronterer amb el d'origen. Alguns deviencanviar de districte, perqué van anar a viure a l'altra banda del carrer. De totamanera és poc en comparació amb el 10% deis migrants de Sant Andreu que vananar a viure a Nou Barris i l'11% a Sant Martí. O I* 11% deis de Nou Barris, que vanfer-ho a Sant Martí. Tot i que, com ja hem dit per tots els barris, la majoria deis quefan migració interna, acostumen a traslladar-se al mateix Districte.

En el sentit contrari veiem una cosa molt similar. Un 2% deis veíns que van migrarde Les Corts, sense marxar de Barcelona, van fer-ho a Nou Barris (poc mes decinquanta persones). La mateixa proporció deis de Sarriá-Sant Gervasi (estemparlant de poc mes d'un centenar de persones), en la mateixa situació. També és el2% el deis "emigrants" d'aquest districte que van anar a viure a Sant Andreu. Un 3%en el cas de Les Corts. A Ciutat Vella un 3% de Les Corts i un 4% de Sarriá-SantGervasi. I, en el cas de Sant Martí, la proporció respecte deis que van canviar decasa d'aquests districtes és un 6% i un 5% respectivament. Cal teñir present queaquest dos darrers districtes han estat afectáis per les rehabilitacions. I en el darrer hiha el Poblenou rehabilitat. Pero, el moviment existent, és poca cosa comparat amb eltrasllat de Les Corts a Sarriá-Sant Gervasi, on la proporció arriba al 19% deisemigrants interns. O el 10% deis de Gracia cap a Sarriá-Sant Gervasi. Exactament

135

Page 30: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

la mateixa proporció respecte deis migrants que van fer aquest camí en senfrtcontrari- De tota manera cal recordar que la base a la que s'aplica la proporció ésmolt petita (veieu el quadre de migracions internes de mes amunt) i la proporció mesimportant és sempre la deis que es traslladen al mateix districte.

El que volem accentuar, dones, és la relativa estabilitat de les poblacions en cadazona de residencia. Que de totes maneres está desigualment distribuida. Compareuel 10% sobre el total de Ciutat Vella (46% del qual es queda al districte), amb el 3 i el4% de Les Corts i Sarria Sant Gervasi (30% i 46% es queden al districte). En el casdeis barris en els que centrem l'atenció, on es concentren les elits, l'estabilitat ésremarcable, tenint en considerado la conjuntura d'eufória ¡inmobiliaria, la granquantitat de joves de la generado del "baby boom" que arriben a l'edat d'emancipar-se i els de preus deis habitatges. Que és del que ara tractarem.

El preu de l'habitatge.Segons el seguiment que fa el Departament d'estudís fiscals de rAjuntament deBarcelona, els barris amb l'habitatge, de primera i segona má, mes cars, des de fames d'una década, son Sarria, Pedralbes, Sant Gervasi, la Dreta de l'Eixample, LesCorts, l'Esquerra de l'Eixample i Gracia. Alguns anys, l'oferta d'habitatge ha estatespecialment cara a la Sagrada Familia, Sant Antoni, Fort Pius i el barrí Gótic. Peroels barris citats al principi, fa deu anys que son dalt de tot del ránquing (la majonad'aquests molts mes, pero no hem treballat dades anteriors). I son, tal com hem vist,els barris mes freqüentats per les elits. Amb la diferencia que a Pedralbes i la Dretade l'Eixample trobem mes elits económiques, i a ('Esquerra de l'Eixample i Graciames elits culturáis i polítiques. D'altres, que apareixen esporádicament alcapdamunt de la classificació deis mes cars, es corresponen, en la majoria de casos,amb barris afectats o próxims a les zones mes intensament rehabílitades,associables amb determinades elits culturáis.

Els barris que teñen preus mitjos mes barats son Ciutat Meridiana-Vallbona, TrinitatVella, Poblé Sec, la Sagrera, la Bordeta-Hostafrancs, Bon Pastor, Roquetes-Verdum, Barri del Besos, Zona Franca-Port, Font de la Guatlia, Congrés, Gótic iRaval. Barris en els quals no tenim cap enquestat, tret d'aquests darrers de CiutatVella. El Gótic podria ser una manifestado emblemática del gust deis "bobos"10,burgesos -bohemis. Indivtdus en els quals predomina el capital cultural, que sesenten atrets pels cascos antics de les grans ciutats, tot i la seva degradado. Quesovint és viscuda des de la distancia que es pot permetre qui no depén de l'entorn. Ise'l pot mirar com un paisatge huma, tant pintoresc com els venerables edificismedievals deis que está fet. Només caldria fer un seguiment de les escoles i lesactivitats extra-escolars a les que van ais seus filis per entendre que estem dient.Quedi peí projecte11.

Pera, mes enllá deis "bobos", que segurament acaben residint en els allotjamentsmes cars deis barris mes "barats", ais barris mes freqüentats per l'elit es corresponen

m D. Brooks. Bobos in Paradise: The New Upper Class and How Thev Gol There. New York: Simón & Schuster, 2000.

En tot cas l'aprofundiment en aqucsl tipus de dades ha de servir per vcure que les dificultáis, de tot tipus. d'un sector importantd'habitants d'aquests barns, no és del tot incompatible amb la vida del privilegia! que ha decidit residír-hi. La incompatibilitat noméss'anuncia pcis treballadors, residents tradicionaJs d'aquests barris. Dones la presencia del "bobo" augmenta les possibilitats que siguinrehabilitáis. I, per tant, i ' inici d'un procés d'expulsió deis sectors de la població que no poden permetre's el luxc de viure en un barríamb moltes dificultáis de tot lipus. i a l'hora molt car Per tant, no deis socialmenl exclosos, la situació deis quals no es modificarásubstancialmcnt, sino deis que comenten a ser-ho en aquest procés

136

Page 31: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

amb els que teñen els preus mes alts de l'habitatge. Aquests es converteixen en unexcellent mecanisme de selecció del veínat. Limitant l'accés at barrí a la majoria dela poblado. Expulsant ais que no es corresponen amb el seu perfil. I posant lescondicions per garantir un entorn social prou uniforme com per facilitar la transmissióde capitals a la següent generado. En aquesta mateixa línia de la discriminadoeconómica, podem considerar una dada mes. Es tracta de l'índex de capacitateconómica que utilitza el de parta me nt d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona.

La capacitat económica en els barris.L'índex de capacitat económica que utilitza l'Ajuntament está constituí! per unacombinació de les següents variables: la categoría socioprofessional; la potenciamitjana deis turísmes; l'edat mitjana deis turismes; el valor cadastral mitjá de lesconstruccions i el valor cadastral mitjá del sol deis habitatges. Que ('indicadoreconómic que hagi d'utilitzar una administrado, de la importancia de l'Ajuntament deBarcelona, no reculli mes directament les rendes de treball i del capital dona idea dela censura política a la que están sotmeses aqüestes dades. Aixó contrastasensiblement amb les primeres campanyes de deciaració de renda i de patrimoni,després de la reforma fiscal del 1977, mort el dictador. Aquesta llei establia lapublicació de les Mistes de contribuents, per tal de facilitar-ne el control. Moltsajuntaments democrátics, sorgits de les primeres eieccions, van penjar les dadesdeis declarants de l'impost de Renda i del de Patrimoni i els diaris van fer publiquesdades de personatges significats, amb noms i cognoms. Pero les aspiracions d'uncanvi social profund i la transparencia informativa en materia de renda vandesaparéixer rápida i simultániament. De seguida va suprimir-se la cláusula legal dela publicació de dades físcals, amb l'excusa de no facilitar informació ais terrorístes.L'acomodació de les elits polítiques, económiques i socials a tes novescircumstáncies va aconseguir-se amb una rapidesa que contrasta amb la lentitudamb la que s'han estat implementant la mentalitat i les actituds democrátiques meselementáis durant els 30 darrers anys. Així dones, ens hem de conformar amb aquestindicador. El resultat del qual no ens ha d'impedir utilitzar separadament alguna deles dades amb les que está construí!. Possiblement mes riques i mes rendibles queel mateix indicador.

Si l'indicador captes la capacitat económica podríem dir que la seva desigualdistribució, per barris, es manté inalterable des de 1988. L'any mes antic del quedisposem d aquesta dada. I reflecteix l'avantatge relatiu deis Eixamples i deis barrisresidenciáis, al nord de la Diagonal, on hem trobat concentrades les elitsenquestades. De tota manera, la singular composició de l'indicador barreja massacoses com per indicar exclusivament capacitat económica. Com el nom de l'indicadorvol fer entendre. Incorpora, per exemple, l'actitud deis ciutadans davant la fiscalitatmunicipal o alguns hábits de consum. Ambdós remeten a la posició social, pero tantperqué teñen relació amb el capital económic, com perqué la teñen amb el cultural iel social. Combinació interessant, pero difícil d'interpretar. Una dada que l'indicadorinclou i que paga la pena de veure separadament, és la de l'ocupació.

137

Page 32: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Grafic 5-3. índex de capacitat económica centrat Zones estadistiques. Barcelona 1988, 1991,1996.

L'ocupació va per barris.Linteres d'aquesta variable no ha d'ocultar-nos la seva complexitat. Una ulladarápida a les classificacions oficiáis de les ocupacions dona idea de les dificultáis queimplica la identificado de l'activitat professional deis individus, tal com hemassenyalat quan hem tractat de l'ocupació deis nostres enquestats. Tot i amb aixó, lariquesa de la informació és prou important com per correr el risc d'equivocar-nos. I lariquesa és tal perqué refereix l'individu ais seus possibles ingressos, pero també alseu reconeixement social i a la capacitat de realitzar la seva voluntat. Per tant al seucapital económic, pero també al seu capital polític, social i cultural. I d'aquest darrer,en especial a l'escolar. I per aixó mateix és tant rellevant. Veiem com quedaclassificada la població deis barris de Barcelona en funció de l'ocupació declarada:

Grafic 5-4. Situació professional. Barcelona 1996.

— • — Personal directiu

Técnics r professionalscientificsTécnics i protessionalssuponEmpléate

adminístralas—K— Treb servéis i vertedora

corriereIÍ- Treb qualificats activ

agrána i pescaTreb industria iconstrucció. artesans

t Operadora mst: maquinaria i muntadors

Trcballadors noqualificats

1 — • • — Pomni»! directtu

I Tienes < protusunote UmtUa

Tacnas i pinfesstonals suport

1 EmpWns »lnnr»BHMHui

Trab wvvui I vmodora coman;

Trat> quaHtuMa acHu agiirta I pos

6,0»

B.0%

10.0%

a.o%

10.0%

0.0%

a

Tmb. Indústn* 1 conabucclú, irtuans

- Operados na owqutnift* i muntadon

| TnbaMrton no QtMlfflcaU

PonmanMOM

1* JKr

BARCOONA

10JK

30J»

36,«%

19%

1 M »

0 J »

0.4%

B.4%

M »

0,0%

1 OUWVMta

9 J »

(3,6%

» i »6,0%

17.3%

< í »

10,7»

B*%

«.3%

0,1»

/ S

EtxsnpM

n wH.5%

28.0%

9,4»

«J)%

0 . »

5,7»

5.5»

4.8%

A*"

Udt̂ UID

9.5%

14J%

27,1%

6,5»

18.0%

0.3»

10.0»

11.3»

7.0%

0.1%

4 LasCotí

1S3%

29.6»

27j6»"

4.7»

7,7»

0J»

0.4»

8 J »

17»

0.1%

—«^- :-«>

S 6MTÜ-STOMVMI

17,3»

3B.Í%

23,0»

3,4»

5.7»

0J%

3,4%

3.S*

4.0%

(Odón

18,0%

28.1%

26.6%

5,6»

9,9»

0 . »

0.0»

8,3»4.4%

CON

%

7 HDtto-OiánMU

• J »

15.0%

34.0»

6,2%

« J »

0í%

ti*»

11,4»

7,2*0,0%

l% ^

0. NouBMlto

7,3»

9.4»

21.3»

6.7»

14.3%

0,3%

15,1*

16.T»

»m0,0»

= * -

9 SamAndtM

8 J H

19.9»

26*»

6.7»

12.0%

0,3%

12.1*

12,6»

0.4»

0,1»

^ J1

10 S*«Uwtl

9,0»

18.7% 1

6,7»

12.9%

0í%

HA»

11,1»

7,0»

0.1%

Font: Elaborado propia a partir de les dades del Cens de 1996.

138

Page 33: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

En el gráfic queda prou ben reflectida la posició de cada districte. Tot i que es tractid'agregats que ajunten espais urbans amb composicions socials massa separades,amb l'excepció deis casos mes extrems. Els districtes de l'Eixample, Les Corts,Sarriá-Sant Gervasi i Gracia destaquen per relevada proporció de técnics,professionals i científics. Aquesta categoría resulta molt mes discriminadora que nopas la que refereix al Personal Directiu. Tot i que la seva proporció també éscomparativament superior en els barris de les elits que en la resta de la ciutat. Peroel contrast el dona la categoría deis técnics que pressuposa ocupacions querequereixen titulació universitaria. Ais districtes de Les Corts i Sarria - Sant Gervasiés la categoría mes freqüent. I ais Eixamples i Gracia, tant freqüent com la de Técnicde suport, que molt sovint demana formado escolar, mes enllá de Tactual formacióobligatoria. Ets barris de les elits son plens de gent que diu fer ocupacions quedemanen un llarg període de formació escolar. Que segueixen essent les miflorremunerades i socialment reconegudes.

Una bona manera de veure com contrasten aquests resultats amb els de la resta dela ciutat és agrupant les categories clarament no manuals i les manuals. El resultatés el següent:

Taula 5-7. Situació professional. Categories agregades. Barcelona 1996.

9

1.2,3,

4,0

5,6.7.8,9

BARCELONA

57,1%

5,9%

37,0%

1- Ciutat Vella

42.8%

6,1%

51,1%

2Eixample

69,5%

5,4%

25.1%

3- Sants-Montjuic

51,1%

6.5%

42.4%

4. LesCorts

73,0%

4,8%

22,2%

5. Sarria -St. Gervasi

80,0%

3,4%

16,6%

6Gracia

66,6%

5,7%

27.7%

7. Horta-Guinardó

49.8%

6,3%

43,9%

8. NouBarris

38,0%

6,8%

55,2%

9 SantAndreu

49,3%

6.8%

44,0%

10SantMarti

49,3%

6,8%

43,9%

*1 Personal directiu; 2 Técnics i professionals científics; 3 Técnics i professionals de suport; 4 Empleats Administradus; 5Treballadors de servéis i venedors de corriere; 6 Treballadors qualificats actrvitat agraria i pesca; 7 Treballadors de laindustria i construcció, artesans; 8 Operadors inst. maquinaría i muntadore; 9 Treballadors no qualificats. 0 ForcesarmadesFont: Elaboració propia a partir de tes dades del Cens del 1996.

L'agrupació de les categories 1,2 i 3 troba el seu máxim en el districte del que hemdit que era lepicentre de les elits. I la proporció resultant és espectacular. Abasta el80% deis ciutadans que en respondre les preguntes del Cens van assenyalar unaocupació. El segueixen Les Corts, l'Eixample i Gracia. En l'altre extrem Nou Barris,amb menys de la meitat de técnic que Sarriá-Sant Gervasi. Seguit de Ciutat Vella,Sant Martí, Sant Andreu i Horta Guinardó. Al mig, Sants.

Hi ha alguns barris, justament el de les elits, en els que no adscriure'sprofessionalment a una ocupació no manual és una raresa notable.

Els mateixos districtes de les elits que son els que teñen l'habitatge mes car, ('"índexde capacitat económica" mes alt i on l'activitat ocupacional a la que s'adscriuen lamajoria de la seva població és la de técnic, intellectual o científic, també teñen uncomportament electoral singular. Aixó és el que examinarem tot seguit.

Digues on vius i et diré si votes.Els barris de les elits teñen una singularitat electoral. Amb independencia de leseleccions de les que es tracti, sempre son les que registren un nivell de participadomes alt. Si agafem la historia de les eleccions al Parlament de Catalunya, el districteamb mes elevada participado sempre ha estat Sarriá-Sant Gervasi, sense cap

139

Page 34: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

excepció des del 1980. El segueixen Les Corts, l'Eixample i Gracia. En l'extremcontrari tenim Ciutat Vella, Nou Barris i Horta-Guinardó. Els barris amb un perfil mesallunyat de ('anterior, des del punt de vista de l'ocupació deis seus habitants.L'esceptícisme popular respecte de la política i els polítics, fonamentat perl'experiéncia (historia individual i col lectiva) podrien explicar aquest comportament.En contraposició, els barris de les elits, tendeixen a creure i identificar-se amb elsistema, en la mateixa mesura que se senten próxims ais que han de governar, ambindependencia del signe polític del que es tracti12.

Gráfic 5-5. Participado de Barcelona a les eleccions municipals. Per districtes.

D1. Ciutat Vella

D7. Horta-Guinardó

• 8 Nou Barris

D3 Sants-MontjuTc

• BARCELONA

D9. SantAndreu

• 10. Sant Marti

D 6. Gracia

• 2. Eixample

• 4. Les Corts

D5. Sarriá-Sant Gen/asi

1980 1984 1988 1992 1995 1999 2003

Elaborado propia a partir de les dades electorals.

El mateix passa amb les eleccions a "las Cortes", al parlament Europeu i en leslocáis. Pero en aqüestes darreres la diferencia entre els districtes clarament de leselits i els que están en l'altre extrem son menors.

Gráfic 5-6. Abstenció a Barcelona, per barris. Municipals 2003.

Elaboració propia a partir de les dades electorals

Aquest dibuix que apareix reiteradament, que assenyala la singularitat deis barris enels que viuen les elits enquestades en relació al preu de l'habitatge, Tíndex

En el barrí de Cirácia és on IC i ERC treuen els seus millors resullats. tol i que seinpre ha guanyat CIU. A les Corts i Sarriá-SantGervasi ha guanyal sempre CIU. Pero també és en els districtes on el PP treu millors resultáis.

140

Page 35: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

económic", l'ocupació i la participado electoral, també el tornem a trobar quananalitzem com es distribueix la poblado immigrada a la ciutat de Barcelona. Veiem-ho.

La geografía de la immigració a Barcelona.Si atenem ais llocs en els que s'ubiquen les elits, veiem que son els que teñen unaproporció mes baixa d'immigrants procedents de paísos "pobres" o del sud social. Ésevident que aixó está directament vinculat amb les variables consideradesanteriorment. Les barreres económiques i socials afecten a tothom, vingui d'onvingui. Amb mes contundencia, si cal, ais immigrants, desproveíts del capital cultural isocial especific del territori on van a parar. Les estratégies de supervivencia deiscollectius de migrants economics difereix en fundó de les seves característiques.Pero, majoritáriament, tendeixen a concentrar la seva residencia en barris moltdetermináis. Condicionats per ('experiencia deis predecessors, i la corresponenttransmissió de les informacions i valoracions respecte de qué cal fer en les sevescircumstáncies. I a la recerca deis avantatges assignats al veínatge amb persones dela mateixa procedencia.

Si considerem els habitants de Barcelona, de nacionalitat no espanyola, que figurenal Padró d'habitants a Gener deí 2004 i en fem dos grups, en funció de siprocedeixen de paísos del "primer món" (GRUP 2: Paísos de la EU-15, EE.UU.,Canadá, Australia, Japó) o de la resta de paísos (GRUP 1), tenim que el barri en elque teñen un pes superior el Grup 2, en relació a la població de la zona, ésPedralbes(7,2%). Seguit peí Pare (6,5%) i el Gótic (6%) a Ciutat Vella i deVallvidrera-Les Planes (5,4%) i Sarria (4,6%) al districte de Sarriá-Sant Gervasi iDreta de l'Eixample (4,2%). La diversitat en la composició d'aquest grup i lespossibilitats de la majoria deis seus membres permeten buscar solucions mesindividualidades a la residencia. Solucions individuáis que els portaran des deisbarris residenciáis mes luxosos, amb mes valor económic, ais pobres, pero mesvaluosos des del punt de vista cultural. Els que en teñen menys d'immigrantsd'aquesta procedencia son Bon Pastor, Trinitat Vella, Roquetes, Nou Barris, SantAndreu, Congrés, Sagrera, Vilapicina, Barri Besos, Verneda i Ciutat Meridiana. Totsells amb menys d'un 0,5% de població amb aqüestes nacionalitats. Únicament teñenmes d'un 4% de pobladors amb aquest origen els barris assenyalats en les posicionsmáximes.

En el cas deis immigrants que hem recollit en el Grup 1, els deis paísos pobres, elpes relatiu mes gran el teñen al barri del Raval (43,1%), seguit del Pare (24,8%),Poble-sec (21,1%), Trinitat Vella (18,9%), la Barceloneta (17,3%), el Gótic (15,7%) iCiutat Meridiana (14,4%). També teñen mes d'un 10% d'immigrants de paísos delsud, en relació a la seva població: la Bordeta-Hostafranchs, Sants, el barri del Besos,Sant Antoni, la Sagrada Familia, la Font de Guatlla, l'Estació del Nord i I'Esquerra del'Eixample. Els barris amb menys habitants d'aquesta procedencia son Pedralbes(3,3%), Vallvidrera (3,6%), Sarria (4,5%), Sant Gervasi i les Corts (4,8%).

141

Page 36: DHOMES ODONES DCOLLECTIU · 2016-12-12 · que es correspon amb el 19% de les adreces principáis de les institucions a les que están vinculades les persones a les que vam trametre

Taula 5-8. Població estrangera de Barcelona per barrís, en funció de la procedencia. 2004.

Districte 1.ZEG1.ZEG2.ZEG 3.ZEG 4Districte 2.ZEG 5.ZEG6.ZEG 7.ZEG 8.ZEG9.districte 3.ZEG10.ZEG 11.ZEG12.ZEG13.

ZEG 14.ZEG 15.Districte 4.ZEG 16ZEG 17.Districte 5.ZEG 18.ZEG 19.ZEG 20Distncte 6.ZEG 21.ZEG 22Distncte 7.ZEG 23.ZEG 24.ZEG 25.Districte 8.ZEG 26.ZEG 27.ZEG 28.Districte 9.ZEG 29.ZEG 30.ZEG 31.ZEG 32.ZEG 33Districte 10ZEG 34.ZEG 35.ZEG 36ZEG 37ZEG 38.

*iomCiutat VellaJarcelonetaPareGoticRavalEixampleSant AntoniIsquerra EixampleDreta EixampleEstactó NordSaqrada FamiliaSants-MontjuícDoble-secWontjuícZona Franca- Pon;"ont de la Guatlla3ordeta--tostrafranesSantsL.es Corts.es Corts3edralbesSarná-SantGervastsant GervasiSamaVallvidrefa-LesPlanGraciaGraciaCallearesHorta-Guinardó3u ¡nardo-tortaVal! d'Hebron*Jou BarrisVilapicinaTuró Peir^oquetesVerdumCiutat Meridiana*Sant AndreuSagraraSongrésSant Andreu3on Pastorrrinitat VellaSant Martí:ort PiusPoblenouSarris BesosílotVemeda

Totalpoblado

97410154822112S1978240973

2523213639395475399782919€50403

1698573514C

71328811

9844

187847620e818896888913459,

13477S9696S34287315S

114672841271

30963167333,6688S7007¿29255

1649106602C8604412503

137330517811342050781122538573

21069S1195353123245586300957344

Estrangers35.165

3.40670364 728

19.99534.5685.095

132715.4773.9716.754

24.9698.539

772.5931.260

2.5179.9837.37C5.58C

1.79C13.2089.4063463

33813 30299273.375

14.5581

6.6224.8353.101

16.4916.7347.7442.013

12.0854.9711.0873.25O1

9681.80S

21.7021.5306.48129477 2463.49Í

Estrangers/Total

36,122

33,323,948,813,7

1413,913,7

13,613,414,7

24,310,8

912.a

13,413,1

c

8,113.39.89,7

10.110,711,6

ii.a10,98,79.S6,9

10,610

10,2S

16.18,89,68,16,47,9

21,110,312,812.2

12,0011,56,1

Grup 1286812 6795 2473 100

17 65525,2493.9369 6023.32629445441

21.3437405

632.2131.027

2.1388.4973.7533.315

4366 1704.6961.537

1138.30C5.9592 198

11 496;5.103|3.8312.562

14648.5 9626.8821.804

10.0764.192

9172.53Í

8121.62C

17.4541 0604 70626846019.2.985

Grup24577ATI

1374118615407011861

27641694784908

2121650

2214157

23985S

219C1222968

545535421565170

31612391

7701392744437211571267247

57542227

54223

1721

2676331

11671

100780296

Resta1.907

25041544280C

2.308296905457243409

1.505|484

121667€

140627

1.4271.043

3841.5831.168

36155

1.8411.581

4071.670

775567328

1 272505615152

1.467552116492139168

1.572139608163447215

Grupi/Total29,4%17,3%24.8%15,7%43,1%10,0%10,8%10.1%8.3%

10.1%10,8%12,6%21,1%8,8%7,7%

10,4%

11,4%11,2%4.6%4,8%3,3%4,6%4,8%4,5%3.6%7.2%7,1%7,1%6,9%7.6%5,5°/J8,8%!8.9%9,0%8.0%

14.4%7,3%8,1%6,8%5,0%J6,6%

18,9%8.3%8,9%8,9%

10,9%9,6%5,2%

Grup2/Total4,7%3,1%6,5%6,0%3.8%2.8%2,4%

i_ 2,9%4,2%2,7%1,8%1.2%1,8%0,3%0,7%1,6%

1,3%1,1%2,7%1,8%7,2%4,0%3,7%4,6%5,4%2,8%2,8%i2.5%J0,8%1,1%0,6%0,7%

0,3%0,4%0,3%0,5%0,4°/^0,4%0,4%0,4%0.1%0,2%1,3%2.8%2,2%0.4%1,2%0,5%

Resta/Total2.0%1,6%2,0%2.2%2,0%0,9%0,8%0.9%

1,1%0,8%0,8%0,9%1,4%1,7%0,6%0,8%

0,7%0,8%1,7%1,5%2.9%1,2%1,2%1,1%1,7%1.6%1,9%1,3%1,0%1,2%0,8%1,1%0,8%0,8%0.7%1,2%1.1%1,1%0.9%1.0%1,1%2,0%0,7%1.2%1.1%0,7%0,7%0,4%

GRUP 1 Patsos en "vies de desenvolupament" o del "sud" no ¡nctosos en el Grup 2GRUP 2; Paisos de la EU-15, EE UU., Canadá. Australia. JapóRESTA Procedencia no detallada Poden pertanyer tant al Grup 1 com al 2•Xtfra oficial de població per districtes es la de 1 de gener de 2002. la d'estrangers es (Jet gener del 2004.Font. Elaborado oropta a partir de les dades del Departament d'Estadistica Ajuntament de Barcelona

142