42ª Fira Avícola

Raça Prat Enquesta Local

Els comerços més valorats

Els Sentiments

Arriba el Nadal

Desembre 2015 - Nº 1 El Prat de Llobregat - Distribució Gratuïta

* TU

27

22

18

16

15

14

8

4

Revista gratuïta de promoció sociocultural Desembre de 2015 - Nº 1 El Prat de Llobregat PRODUCCIÓ EDITORIAL: Cualitae Cis REDACCIÓ: Iván Guevara DISSENY: Cualitae PUBLICITAT: prat@tudiari.com TEL. 93 425 32 21 (de 9:15 a 15:15) EDITA: Cualitae Cis S.L. B65572893 c/ Riera de Tena, 5 local 6—08014 Barcelona Depòsit Legal: B 29331-2015 La redacció de Tu Diari. Prat, no coincideix necessàriament amb l’opinió dels seus col·laboradors

Sumari 42ª Fira Avícola Raça Prat

Manuel Torres: criador de Pota Blava

Els comerços més valorats

Què ens agrada més de El Prat

Bon Nadal per a Tothom!

GATS, Cooperativisme al Prat

Josep Miquel Piñol:

Entrevista a un Pagès

Agenda / Humor

Relat: Creuant l'Atlàntic

Fires i Mercats

Contacta amb nosaltres

campo@cualitae.com 93 425 32 21 (de 9:15 a 15:15) L'opinió és el futur de totes les cultures

*

Ha nascut el DIARI PRAT. Un nou mitjà de

comunicació al nostre municipi.

Un nou mitjà, però no un mitjà més.

Perquè és una revista independent i contemporània, implicada en la cultura i la vida social.

Perquè els que fem el DIARI PRAT assumim el

compromís d'informar periòdicament als pratencs sobre les activitats culturals, econòmiques i socials que s'estan duent a terme ara mateix, posant l'accent en el foment del consum local.

Perquè creiem que els productes Marca Prat són d'una gran qualitat i per això, des d'aquestes pàgines, farem el màxim esforç per tenir cura i donar suport la nostra producció agrària, avícola, comercial i industri-al.

Perquè estem convençuts que la millor manera de construir el futur, és tenint sempre present el passat, acariciant les nostres tradicions.

Perquè sabem que el consum local és intel·ligència global.

Perquè som un equip de persones amb més de 25 anys d'experiència en estudis socials i de mercat, que volem brindar els nostres coneixements, posant-los al servei de tota la comunitat.

Perquè el nostre objectiu és convertir-nos en un re-ferent entre els lectors interessats en la vida de la nos-tra ciutat, posant l'accent en l'aspecte humà.

Perquè ens interessen les coses que fa la gent.

Perquè ens apassiona la gent que fa les coses.

Per tots aquests motius, ha nascut el DIARI PRAT.

28

30

Pota Blava

42ª Fira Avícola Raça Prat

Una nova edició de la fira més important de la regió. Totes les activitats. Tots els participants. Entrevista a Manuel Torres, criador.

Producte Local - 5

F a temps, la Raça Catalana del Prat era fre-qüent a la comarca del Baix Llobregat. La gran

abundància d'exemplars i la reconeguda qualitat de l'aviram criat al Prat van fer que des de ben d’hora s'associés el nom de la raça al de la ciutat. Els pollas-tres i capons del Prat són alimentats amb un 80% de cereals amb una duració de criança mínima de 90 dies i cada unitat de venda porta una etiqueta numerada amb el segell atorgat per la Unió Europea als aliments de més qualitat.

La celebració de la Fira Avícola de la Raça Prat, els dies previs a Nadal, ha estat l'element dinamitzador més important per a la recuperació, consolidació i di-fusió del pollastre del Prat en la darrera etapa de la seva història.

La Fira ha permès popularitzar l'aviram autòcton del Prat i fomentar-lo, com a producte agroalimentari de qualitat, a tota Catalunya, introduint-lo en el sector de la restauració i de la distribució dels productes de qua-litat amb DOP i IGP.

La campanya comercial nadalenca, en l’entorn de la celebració de la Fira Avícola, concentra el punt màxim de comercialització dels productes de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) Pollastre i Capó del Prat. Al pavelló avícola i ramader de la fira hi són presents una mitjana de 30 criadors i productors que representen el 90% dels pagesos locals.

Fira Avícola

Activitats

6 - Producte Local

C om cada any abans del nadal, durant el cap de setmana del 11 al 13 de desembre, es realitzarà la

42ª Fira Avícola Raça Prat, un dels esdeveniments més importants de la comarca i de tot Catalunya. La Fira romandrà oberta el divendres, de 19:00 a 21:00 hores, dissabte i diumenge de 10:00 a 21:00 Amb la intenció que tots puguem gaudir d'aquesta Fira sense igual, destinat a promoure el consum del producte agrícola més representatiu de la nostra ciutat, publiquem aquesta agenda amb les principals activitats.

* Divendres 11

18:45 h – Animació de la Colla Diables del Prat 19:00 h – Obertura al públic. Chicken`s Run, organizat per la Mostra d’Entitats. Presentació de “Formant espais de Dones 2016”

19:30 h – Un Prat de moda, propostes i tendències. Desfilada i presentación de col·leccions de temporada dels comerços del Prat. Durant tot el dissabte i el diumenge: Fira d’artesans i tallers infantils organizats per l’Associació d’Artesans ArtpArt (Plaça de la Constitució)

* Dissabte 12

10:00 h – Esmorzars de pagès, ambo us de Pota Blava i carxofes Prat. “XIII Ral·li Fira avícola” (sortida des de la pl. de Louis Braille) 11:00 h – Planeta Prat, a càrrec d’El Prat Ràdio. Show cooking dels restauradors finalistes a la millor tapa gastronòmica del Quinto Tapa Pota Blava i lliurament de premis. Organizat per AGT amb la col·laboració de l’Escola d’Hosteleria Hoffmann. 12:00 h – “L’hora del conte”, amb contes nadalencs. 13:00 h – Cercavilla de la Marching Band, a càrrec de l’Escola de Música del Prat “L’hoquei, el teu esport” (Club Hoquei Prat) 13:30 h – Exhibició de karate (Associació Karate-Prat) 14:00 h – Exposició de vehicles antics i clàssics (Amics dels Vehicles Antics i Clàssics del Prat) Lliurament dels premis als guanyadors del 9è Concurs d’Aparadors, lliurament d’acreditacions “El Prat, Comerç de Qualitat”. Organizat pel Consell Municipal de Comerç. 17:00 h – Mostra de folklore estremeny. Taller per a nens i nenes “Crea el teu Pota Blava”. 17:30 h – Dansa (Club Esportiu Estany de la Magarola) 18:00 h – La Beat Urban Exhibició de hop hop. Taller de nusos, (Federació Catalana de Vela) “Vine a provar de portar un gegant”, per l’Associació Gegantera Delta. “Un Prat de moda, propostes i tendències” 18:30 h – Cants i balls de jota aragonesa Batucada, a càrrec de Krestatum 19:00 – Tast d’instruments musicals (Banda de Música del Prat) 19:30 h – Exhibició de balls de saló i llatins 20:00 h – Exhibició de balls flamencs 20:30 h – Exhibició de sardanes

* Diumenge 13

10:00 h – Esmorzars de pagès Mercat de pagès Balls de línea, a càrrec del Programa de Lleure de la Gent Gran “Vine a fer esport amb el teu gos”.

Cafetería & Coctelería

c/ Frederic Soler, 25 local

08820 El Prat de Llobregat

Tel. 93.478.23.86

www.cocteleventos.com

@Ktas_ElPrat KTA’S Cafetería & Coctelería

Segueix les nostres xarxes!

Recuperació de la raça Prat

D urant els anys 60, les masies del Prat van mantenir la criança de l'aviram del

Prat evitant la seva desaparició. També, gràcies al treball entusiasta de criadors aficionats del Prat i l'ajut de Rosa Álvarez, vídua de l'avicultor Josep Colominas, es van impulsar diferents campanyes de selecció i va nàixer l'Associació de Criadors de Pollastres de la Raça Prat amb l'objectiu d'assegurar la selecció i difondre la raça d'aviram del Prat.

L'any 1975 l'Ajuntament del Prat va presentar un projecte als productors consistent en organitzar de nou una exposició i contribuir a la recuperació de l'aviram del Prat. Aquest serà el 2n Concurs Expo-sició Avícola Raça Catalana del Prat. Des d'alesho-res, la Fira s'ha celebrat cada any fins als nostres dies.

10:30 h – Plantada de gegants. Taller I concert de gospel. 11:00 h – Cercavilla, (Associació Musical del Prat) Exhibició i taller de vòlei. 11:30 h – “Un Prat de moda, propostes i tendències” Cercavilla dels gegants i gegantons del Prat i colles con-vidades. 12:00 h – Exhibició de puntes de coixí i patchwork. Exhibició de patinatge de velocitat. Arts marcials i més. Acte de lliuramente dels premis de la Fira als criadors d’aviram i als pagesos del Prat. Ballada de sardanes. 13:00 h – Ballada de gegants. Taller “Para muestra un botón” (Associació Saó Prat) 14:00 h – Actuació castellera, (Castellers del Prat) 17:00 h – Balls moderns. 17:30 h – Gimnàstica rítmica. 18:00 h – Tallers interculturals. 18:30 h – Exhibició de balls urbans i training dance. 19:00 h – Ball popular andalús. 19:30 h – Danses africanes. 20:00 h – Sevillanes. 20:30 h – Concert de la Fira Avícola, a càrrec de la So-cietat Coral Recreativa Lo Llobregat de les Flors. La Fira es podrà seguir en directe a través d’El Prat Rà-dio 91.6 o per Internet www.elpratradio.cat ; www.elprat.tv i la web móvil firaavicola.elprat.cat

Producte Local - 7

Entrevista a un criador

Manuel Torres: « El Pota Blava em va donar una segona vida »

8 - Producte Local

N ascut a Villanueva de San Juan (província de Sevilla), després d'haver viscut aquí

durant més de cinquanta anys, Manuel Torres es considera un pratenc més.

La meva vida ha estat molt llarga, d'això es podria es-criure gairebé un best seller. He viscut en molts llocs i vaig acabar aquí al Prat, quan tenia uns vint anys.

Sempre es va dedicar a la criança de pollastres?

En absolut. He treballat durant 42 anys en una fàbrica d'ací del Prat, la Paperera Espanyola. Quan aquesta indústria va tancar les seves instal·lacions, jo encara no tenia l'edat suficient per dedicar-me al noble ofici de no fer res i vaig decidir emprendre una segona vida i em vaig dedicar a la ramaderia.

Llavors, ha hagut d'aprendre des de zero?

Sí, és clar. L'avicultura avui dia és una ciència, a poc a poc, i a base d'ensopegades vas aprenent la forma ade-quada de tractar amb animals com els de la Raça Prat, que són una raça molt exquisida. La vaig triar expres-sament, perquè és una raça molt distingida. Es tracta d'un animal excepcional, en la criança i en tot, té un comportament molt diferent. Nosaltres estem acostu-mats a tractar amb animals híbrids i, llavors, quan et trobes amb un animal de naturalesa salvatge, no mani-pulada, no pots tractar-los amb les mateixes tècniques, t’has d'adaptar tu a ells. Aquest és el cas del pollastre de Raça Prat. Les instal·lacions s'han fet expressament pensant en l'animal que anàvem a ficar dins, l'entorn, el menjar, tot. Tant és així, que Brussel·les ho va enten-dre l’any 1996 i la va fer indicació geogràfica protegida, indicació que només concedeix als productes de més qualitat. Aquest segell de qualitat és l'únic a nivell d'Es-panya.

La raça no és híbrida, és salvatge, se sap de qui-na època data?

A les terres del Prat de Llobregat, no hi ha memòria d'això. És aquí des de sempre. És un animal que, com els pollastres i gallines de tot el món, procedeixen del sud-est asiàtic. Avui ja està en tots els països, però en aquesta zona, segurament per les seves condicions cli-màtiques, va evolucionar cap al pollastre de Raça Prat que coneixem actualment. Els pollastres es van anar desplaçant de manera natural, van anar migrant amb l'ajuda de l'ésser humà. Aquest animal era semisalvat-ge i segueix sent-ho, aquí no s'han modificat en absolut les condicions de l'animal. La seva pigmentació és con-seqüència de l'entorn climàtic. Pot ser l'aqüífer, de la salinitat de la zona, no ho sé, caldria fer una investiga-ció científica, però és melanina, la pigmentació.

Es noten molt les diferències amb altres pollas-tres?

Es noten una barbaritat. Nosaltres, per exemple, no podem tenir animals agrupats a més de vuit per metre quadrat perquè es menjarien entre ells. Lluiten per l'entorn, lluiten pel menjar, pel millor lloc al pal on van a dormir. Els mascles no poden estar junts, nosaltres tenim a un mascle cada deu femelles, separat de la res-ta de mascles. De tota manera, hi ha una llegenda que el pollastre cobreix molt a les gallines. Això no és cert, el gall no necessita cobrir molt a les gallines, amb que les cobreixi un cop cada quinze dies ja és suficient per-què tots els ous que estan dins de l'animal estiguin co-berts.

Aquí hi ha inseminació artificial?

Aquí no, és tot natural. No estic en contra de la insemi-nació artificial, no em sembla una tècnica agressiva ni que desnaturalitzi en absolut, però nosaltres no ho fem. De la mateixa manera tampoc tallem pics, perquè no ens ve de gust tallar pics. Seria convenient, per pro-tegir-los d'ells mateixos, però no ho fem. Molta gent hauria d'entendre una mica més l'entorn avícola a ni-vell industrial, perquè ens estan venent una cosa que ens està perjudicant a tots, avicultors i consumidors. El tema de la gallina en gàbia. Una gàbia és el millor lloc en el qual pot estar una gallina per produir ous, el mi-llor lloc amb gran diferència. L'ou que posa en un en-torn natural és menys higiènic i sa que el que es posa en una gàbia comercial. No cal ser massa intel·ligent per entendre això. Si un animal posa l'ou en un lloc on no té possibilitat que quedi contaminat, aquest ou surt perfectament net. El sòl de la gàbia està inclinat per-què, tal com surt l'ou, caigui en un lloc net. En un en-torn natural el posa, i després potser el pica, el trenca…

Producte Local - 9

Les gallines ponedores són diferents de les al-tres?

Jo tinc gallines de tipus comercial, però la Raça Prat no val per ponedora. Les gallines de raça Prat les tinc en un entorn totalment natural, perquè a més han d'estar en contacte amb els mascles perquè facin el que han de fer. Tinc les de tipus comercial i després tinc les de raça Prat. Hi ha dues línies de la raça Prat, que són la “aleonada” i la blanca. La albina manca de pigment en el seu plomatge, i la ploma surt completament blanca. És l'única diferència que hi ha entre les dues, el color de la ploma.

Hi ha hagut algun canvi últimament en la cri-ança o al mercat?

No, canvis en l'entorn de la criança de l'animal o qual-sevol altre factor que pugui influir, cap. L'únic canvi ha estat a nivell econòmic. Hem patit una crisi i aquest tipus d'animal, com altres productes comercials d'alta gamma, ha patit una minva en la seva renda.

El consum és majoritàriament local o es ven també a la resta d'Espanya o altres països?

Per dificultats de logística, el consum és més aviat lo-cal; els pobles dels voltants, Barcelona... Principalment és un consum de la província, després hi ha molta gent que ho sol·licita des d'altres zones i llavors se'ls envia. Hem tingut, fins i tot, un distribuïdor a nivell comerci-al, una cadena bastant important de Catalunya, però com tots els altres, només se’n recordaven del pollastre per Nadal, i això no és una cosa que a mi m'interessi, al Nadal es distribueixen sols...

Veiem que la producció d'ous és baixa, tenen poca venda?

No, el que passa és que és un ou bastant car de produir. Si us fixeu en els preus hi ha una diferència del doble. L'ou d'una gallina híbrida, criada en gàbia, que produ-eix massivament, té un cost més baix. La Raça Prat, és un animal totalment natural, autòcton d'aquí, és una gallina que posa menys i que menja més. Això encareix molt el producte i, tot i que estan al doble de preu que els altres, l'esforç no compensa. Jo tinc ous de raça Prat perquè he de tenir gallines per a la reproducció, sinó no tindria, tindria només per al meu consum per-sonal.

10 - Producte Local

Creu que si puja el preu llavors ja no tindria mercat?

Si el pujo hauria de competir amb altres ous mal inter-pretats pel consumidor, perquè interpreten que algu-nes condicions de criança són fruit després de qualitat, quan no és així. I és clar, hauria de competir amb el campero, amb l'ecològic, amb tot aquest seguit d'ous que són exactament iguals que el comercial.

Aquestes condicions de criança, no influeixen

en la qualitat de l'ou?

Influeixen molt poquet. S'està venent la idea que són determinants quan només és un valor afegit.

El públic en general s'espanta molt per les con-dicions de criança, els antibiòtics...

Antibiòtics no se li donen a cap animal destinat al con-sum, ni per sacrificar ni per a produir ous. Està rotun-dament prohibit. Els avicultors en aquest país som molt conscients d'això i sempre complim aquesta nor-

ma rigorosament. Quan hi ha una malaltia en una partida, es cura aquesta malaltia i no es torna a vendre fins que el vete-rinari no ho autoritza.

Aquí s'ha escapat un po-llastre ...

Sí, han deixat una porta oberta, però després torna, vol estar amb els altres. Aquests són animals molt exercitats, són veritables atletes. Un animal que es mou durant tot el dia, per descomptat, no estarà tan inflat com un que no té un es-pai mínim per caminar. I el temps de criança també és enormement gran. Un pollastre de polleria, dels que mengem diàriament a 6 € el quilo, és un animal que té 35 o 40 dies com a màxim. Els nostres tenen entre 5 i 6 mesos.

Producte Local - 11

A quin preu es ven aquest animal?

Nosaltres, en la nostra granja, per al consumidor final el venem a 15,50 € el quilo, més barat que qualsevol altre de la mateixa qualitat.

I al consumidor, què li diria?

Li diria que no sigui ximple i que no s'estigui esperant que arribi el Nadal per menjar-se un pollastre, perquè s'està privant d'un plaer durant tot l'any. I que no ho especiï quan ho cuini. És un gust tan potent que, si ho barreges amb espècies, perdrà el gust, i no ho gaudiràs.

Què és el més positiu que ha après dels pollas-tres?

El seu esforç, el seu afany de lluita, de superació, de no conformar-se amb el que li toca, de buscar el millor. És

diferent als altres pollastres, els broiler no tenen això, són animals creats per l'ésser humà per cobrir una de les nostres necessitats. Per exemple, la gallina s'ha mo-dificat genèticament per aconseguir que produeixi molts ous, gairebé un per dia, això és completament anòmal en el món animal. El natural és que una gallina posi un cada 2 o 3 dies. També és veritat que tots dos animals són molt necessaris. Si avui no tinguéssim el gran invent que va suposar el pollastre broiler no po-dríem menjar pollastre diàriament, per una qüestió econòmica. Avui, la població del món modern, està completament coberta en les seves necessitats gastro-nòmiques perquè hi ha aquest tipus d'animal, tot s'ha de dir. I això no és només en els pollastres, és tota la indústria alimentària.

Moltes gràcies, Manuel

12 - Producte Local

Opinió

Què és el que més interessa als nostres veïns? Els serveis més necessaris. Els temes més importants. Els comerços amb més èxit.

Ona Nuit, el restaurant favorit dels pratencs

H em fet una enquesta sobre els comerços més coneguts pels

habitants del Prat i els hem demanat que els valoressin. Qui s'ha endut les palmes ha estat la pastisseria Mon-tserratina —a l'Avinguda Verge Montserrat—, que ha resultat cone-guda per un 77% dels entrevistats i, de mitjana, ha rebut una valoració de 8,04 (sobre 10) .

Pel que fa a moda, les botigues més populars del municipi són Fonollosa i Santos Sabateries, amb una mitja-na de 6,78 i 6,93 respectivament.

Més varietat de gustos es recullen en la categoria de cafeteries i restau-rants. Encapçala la llista el Ona Nuit amb 7,98 punts; seguit de prop pel Gastrobar Cèntric amb 7,92. Aquest últim, a més, ha estat conegut pel 66% dels enquestats. També han rebut bones puntuacions bar Afrika (7,41), seguits per Jhon Duck, el Cortijo del Prat i L'Artesà.

Pel que fa a llibreries, les més conegudes han estat Ate-nea i Drac, mentre que la més ben valorada ha resultat ser Piscis (amb 7,44 punts), lamentablement tancada des de fa un temps.

Pel que fa a petits comerços per comprar aliments, els pratencs prefereixen el Mercat Municipal, el de Plaça Blanes i el supermercat Millan.

També és apreciada l'agència de viatges Over Transal-vania (7,53), la clínica dental Quirodent (7,44) i el cen-tre mèdic Batec (7,33), també tancat ja.

Sondeig Comercial

Els comerços més coneguts i els més ben valorats

Pizzería - Cafetería Afrika

Un Mercat Municipal amb 100 anys d'història

14 - Opinió

Opinió - 15

El millor i el pitjor

Què ens agrada més de El Prat i què caldria millorar

Què és el que més ens agrada del Prat?...

Els espais naturals (platja, zones verdes), la tran-quil·litat i la proximitat amb Barcelona són les quali-tats que més aprecien els habitants del municipi.

… i el què menys?

La falta de neteja en espais públics i la pol·lució són les majors preocupacions, seguides per alguns problemes de convivència, especialment entre veïns que tenen animals i aquells que no.

Com valoren els pratencs els seus serveis ?

A demanar-los que puntuïn de l’1 al 10 diferents serveis en la nostra localitat, els enquestats s’han mostrat una mica crítics. La millor valoració ha estat per al trans-port públic (urbà i interurbà), amb un 7,66. En segon lloc se situa la seguretat ciutadana (policia local i Mos-sos d'Esquadra), amb 7 punts.

Els serveis més devaluats tenen a veure, d'alguna ma-nera, amb la salut i la qualitat de vida. L'assistència sanitària ha rebut un 6,56 i les residències d'ancians públiques, tot just un 5,62.

Font: Cualitae

Bon Nadal a Tothom!

C omença un nou mes de de-sembre i, amb ell, els carrers,

els comerços i les llars s'omplen de llums de colors, fulles de vesc, Pa-res Noel i arbres nadalencs. Alho-ra, sembla com si tots ens tornés-sim més amables i bondadosos amb els nostres semblants.

El Nadal és una data associada a la religió, però que poc té a veure amb ella. El que realment cele-brem és el naixement, el ressorgir de la vida. Ja durant l'època clàssi-ca, els romans festejaven les Sa-turnalias, en honor a Saturn, déu de l'agricultura. S'intercanviaven regals, s'alliberaven esclaus i se suspenien guerres i negocis. El 25 de desembre, es celebrava el Nai-xement del Sol Invicte, en ho-nor al déu Apol·lo.

Als països nòrdics, també festeja-ven en aquestes dates el naixement de Freyr —déu del sol naixent, la pluja i la fertilitat— i ho feien ado-rant al gran Arbre de l'Univers. Aquest és un costum que hem con-servat fins als nostres dies a tot el món occidental, tot i que ara en diem Arbre de Nadal.

Al llarg dels temps, molts altres déus van tenir la seva festivitat al voltant del 25 de desembre (com Helios a Grècia, Mitra a Pèrsia, Huitzilopochtli entre els Asteques o el Nen Jesús, sense anar més lluny).

La raó és molt simple: el solstici d'hivern. És el dia més curt de l'any i, a partir d'aquesta data, el sol comença a fer-nos notar més la seva presència, dia a dia. És una cursa cap a la primavera. Els ar-bres comencen a donar els seus fruits. Els camps ja estan sembrats i les llavors es preparen per brotar. El cicle torna a iniciar-se i sabem que la vida continuarà avançant, de manera lenta però inexorable, fins a cobrir cada centímetre de sòl al nostre voltant.

Per això, volem proposar-vos que aquest Nadal, quan estigueu cele-brant al costat dels vostres éssers estimats, al marge de les creences religioses, penseu en el solstici, en aquesta estrella que ens il·lumina i

ens escalfa, a la terra que ens rega-la els seus fruits.

Aquest Nadal, celebrem la vida.

Bon Nadal! Bon solstici a tot-hom!

Celebració - 17

GATS

« Treballem perquè la gent sigui feliç »

18 - Associacions

O scar Rando té una vasta experiència treba-llant amb persones discapacitades i en el

món sindical. Martí Miquel és educador social i ha treballat, sobretot, amb la infància i al De-partament de Justícia. Tots dos són directors de GATS (Grups Associats pel Treball Sociocul-tural). Ens trobem amb ells un dilluns al mig-dia al barri de Sant Cosme, on tenen la seu, i això ens han explicat.

Quan i per què sorgeix la idea de GATS?

Oscar: Fa just 15 anys, ara al desembre. Ens preguntà-vem que per què s'actua en el sector social com ho fan els monarques absolutistes, amb allò de «tot pel poble, però sense comptar amb el poble». Vèiem que es fan coses per a les persones, però que al final el que preval és la rendibilitat econòmica, el sou del director general de la fundació que guanya un dineral. Això ens genera-

va sensacions estranyes sobre el que és la integració i el que hauria de ser realment.

GATS comença com un projecte que intenta buscar aquesta coherència entre per què diem unes coses i per què acaben passant unes altres a l'entorn de la inter-venció social. Estem molt vinculats a l'educació social, als moviments socials, polítics, veïnals i sindicals del Baix Llobregat, som gent de tota la comarca, la majoria de Cornellà, el Prat i Sant Joan Despí. Inicialment, GATS és un projecte de reflexió sobre com ser més co-herents amb aquests plantejaments, des de la interven-ció social, per millorar la vida de les persones. Però de seguida ens adonem que fer reflexió per ser coherent, en propostes d'acció concretes, no serveix massa, i això és una mica l'embrió de Gats. Ràpidament, per dotar-nos d'aquesta coherència, vam començar a gestionar, a proposar, com diuen les Madres de Plaza de Mayo: protesta, però amb proposta.

I el poble, ¿va respondre a aquestes propostes?

Oscar: No ens referim tant al poble. Era més un tema a nivell intern, de per què els professionals no eren coherents amb els missatges que estàvem llançant com a sector. El més important són les persones, el medi ambient (diuen) i després et trobes amb gerents de la fundació cobrant 6.000 € al mes. Això no és coherent amb el que nosaltres estem defensant. Defensem que hi hagi una redistribució, una millor vida per a més persones, perquè quan un cobra tant, segurament li està prenent a un altre. Hi ha principis d'equitat i de justícia que no vèiem plasmats en aquells moments en el moviment del Tercer Sector. Nosaltres ens situem en el marc de l'economia solidària. Vam optar per fer mo-dels econòmics d'intervenció territorial que millorin la vida de les persones, amb distribució de recursos i una distribució d’excedents que es faci respectant el medi ambient, i moltes altres qüestions que no s'estan res-pectant.

I en aquest moment, en quins projectes esteu treballant?

Martí: Ara estem en un canvi d'entitat cap a un parai-gua jurídic una mica més ampli, on hi càpiguen totes aquelles propostes que portem fent durant temps, com el Festival Esperanzah o Eticom-Som Connexió, la cooperativa de telefonia mòbil i internet, projectes com El Xiringuito de la platja, projectes que estem imple-mentant amb comunitats de veïns per poder donar su-port a persones que tenen una situació de treball pre-cària i que amb la nostra ajuda i suport poden llançar-se a fer coses per tenir feina.

Parlem del Festival Esperanzah...

Martí: Sempre havíem tingut ganes de muntar festes i moltes coses per a la gent. Però no perquè sí, coses que tinguessin un rerefons de transformació. Quan nosal-tres vam venir aquí al barri, l'Ajuntament ens va deixar un local gratuït, en un pla que tenen per normalitzar el barri. Cosa que està molt bé, perquè aquí hi ha un munt de locals comercials i no hi ha tants comerços.

Oscar: Un barri normalitzat ha de tenir persianes obertes i, com que el comerç no ho dinamitzava, l'A-juntament el que decideix és posar entitats, i aquí apa-reix Gats.

Martí: I nosaltres vam decidir fer intervencions al barri. A mi em rondava pel cap muntar actuacions en l'àmbit sociocultural com a mesura de transformació i vam pensar en un festival de música. Vam conèixer a través Ràdio Chango, una pàgina web amb la qual col·laboràvem, un festival de Bèlgica que ens agradava perquè era un model transformador i els vam anar a veure, dient-los que érem un grup de persones del Prat que volíem fer el mateix que ells però aquí, i ens van dir que endavant. Vam tenir un parell de reunions fins que vam fer les primeres edicions. Les primeres edici-ons van ser un malbaratament energètic i de diners important per part nostra. Però al marge d'això, hem anat variant el format fins arribar al que hem fet aquest any a la setena edició.

Totes les heu fet al Parc Nou?

Oscar: Totes menys una, que es va fer entre el Parc Nou i la platja del Prat, quan el Esperanzah va ser l'ele-ment reivindicador dels moviments contra l'Eurovegas. Llavors es va fer una marxa que va recórrer tota la part del riu del Baix Llobregat fins a la platja. Es va fer així per defensar els espais naturals.

Associacions - 19

Martí: El que ens volien posar aquí era un "Las Ve-gas" del Baix Llobregat, i molts alcaldes del voltant ho recolzaven. Per sort, el d'aquí no. Els alcaldes estaven disposats a pagar aquest preu perquè la gent tingués feina, encara que fos un treball de merda, amb unes condicions precàries i saltant-se totes les normatives. Vam ser moltes les persones i entitats que vam dir «No».

GATS genera treball d'una altra manera...

Oscar: És clar, és un dels nostres objectius principals. GATS intenta treballar perquè la gent sigui feliç, i la gent per ser feliç necessita un accés a la cultura, una relació determinada amb el medi ambient i el poder treballar, tenir una economia. GATS toca totes aquelles branques que nosaltres entenem que són necessàries perquè la gent sigui feliç. La part socioeconòmica, una feina que ens generi benestar, una dinàmica de vida, uns ingressos per poder viure i desenvolupar-nos ple-nament com a persones, és un dels nostres objectius prioritaris. És el que estem desenvolupant en els últims anys, que la gent pugui treballar i que es desenvolupin models d'economia solidària en el territori.

I, ho esteu aconseguint?

Oscar: Hi ha hagut un crei-xement important. En els úl-tims 3 anys hem fet la Eticom-Som Connexió que és la pri-mera cooperativa de telèfon mòbil i internet que hi ha a tota Espanya. Fem una con-nexió al capital social de la cooperativa per poder-lo des-envolupar, i està creant llocs de treball. Al laboratori d'eco-nomia solidària, nosaltres intentem ajudar a gent que té projectes econòmics d'empre-sa, i orientar-los cap a l'eco-

nomia solidària. Tu pots fer-te autònom o muntar una societat, però també hi ha models cooperatius fona-mentats en la col·laboració, en la suma de petits esfor-ços individuals per fer grans projectes col·lectius, que també s'han de tenir en compte. Això ho treballem aquí i amb els plans d'ocupació de l'Ajuntament; més que orientar-los a ser un projecte finalista com es fa habitu-alment, nosaltres els intentem utilitzar per generar un projecte d'empresa que permeti que aquesta persona pugui seguir treballant quan se li acabi el suport de l'Ajuntament.

És una cosa que cal aprendre, també, ¿o està preparada la gent per això?...

Martí: Forma part de l'opció pedagògica. L'èxit no és del cent per cent, però és una línia de treball que cal provar.

Martí Miquel Oscar Rando

20 - Associacions

Oscar: Nosaltres treballem amb uns diners que són prestats (de l'administració, de persones i empreses que ens donen suport) per això hem de ser molt acu-rats. Hem de dedicar-nos a aquest tipus de projectes on la persona és central, on no es cobren salaris molt grans (per la idea de redistribució que defensem), on tot el que es fa està en consonància amb els espais na-turals i, sobretot amb la idea que l'economia és un mo-tor de transformació brutal. Si volem canviar el món, cal canviar l'economia. I això precisament és el que fem. Pensar formes de col·laboració entre el sector pú-blic i l'empresa privada amb voluntat de servei públic, perquè hi hagi més gent que pugui treballar... Al final és una idea molt simple. És decidir localment on volem posar els ous, si a la cistella d'aquesta gent que porta tant de temps enriquint-se a costa dels altres, o volem començar a derivar ous a les cistelles col·lectives, a les cistelles que busquen que les persones puguin viure millor i tenir feina. És complicat perquè no venim de models cooperatius, on la gent estigui acostumada a participar, però aquest és el repte. Si no ho intentem això seguirà igual o pitjor.

És un treball dur. Més que el del Festival Espe-ranzah...

Martí: El Festival també ho és. Hem tingut moltíssi-mes dificultats per tirar-lo endavant, perquè comences del no-res. El primer any ja vam comptar amb que ens aniria malament, el segon va ser més complicat i també ens va anar malament. L'important és no tirar la tova-llola ... De sobte et trobes amb una estrella que vol par-ticipar en el festival no per ser un festival en si, sinó perquè és un festival que serveix per alguna cosa, i això atrau alguns artistes, com és el cas de Manu Chao aquests últims anys.

Oscar: El Festival Esperanzah el vam configurar inici-alment com una eina de comunicació, que hauria de

tenir un impacte positiu en el barri, perquè la gent can-viés la seva percepció, per desestigmatitzar el barri, que la gent que viu en ell no s'avergonyís d'això. Com que això ja ho hem aconseguit, aquests últims anys intentem que l'Esperanzah serveixi per potenciar l'eco-nomia solidària.

Quins projectes voleu fer en el futur?

Oscar: Amb el finançament que ens doni l’Esper-anzah, volem fer una cooperativa de gestió de serveis i productes socials. Per exemple, que la gent es pugui plantejar la gestió o la neteja de la seva comunitat, que serveis que l'Ajuntament contracta empreses de fora es puguin fer amb persones del Prat. També treballem en la construcció d'una fundació dedicada exclusivament al foment, al coneixement i a la gestió de l'economia solidària al Prat de Llobregat. També, el treball de GATS de tots aquests 15 anys ha fet que de GATS pas-sem a PLEGATS, la suma de 15 petites empreses d'eco-nomia solidària, fundacions, cooperatives, societats laborals, que fan economia en el territori i que generen gairebé cent i escaig de llocs de treball anuals. És un pas més perquè la gent pugui accedir a tot el que la pot fer feliç.

Associacions - 21

Josep Miquel Piñol: Agricultor

« Nosaltres tenim les arrels aquí, com les de les plantes »

O riginari del Prat de Llobregat i de família pratenca, en Josep Miquel Piñol es defi-

neix com 100% pota blava. És agricultor des dels 14 anys, com abans ho van ser el seu pare, el seu avi i totes les generacions prèvies, fins on arriba la memòria. Avui és l'únic dels seus ger-mans dedicat al sector agrari. Al demanar-li que comparés la seva realitat d'avui amb la de fa 33 anys, quan va començar la seva tasca, això ens va dir:

Avui, els preus de venda continuen sent els mateixos, encara que tota la resta hagi augmentat; jornals, entra-des, abonaments, impostos... I les vendes han baixat. Abans hi havia molta més terra que ara, no hi havia tantes infraestructures, no estava l'AVE, ni aquests

polígons que veus, els camps arribaven més lluny. Ha baixat molt la proporció de terra agrícola, i també hi ha menys gent dedicada a la producció agrícola. No és que baixin les vendes, sinó que els productes vénen d'altres costats, s'ha globalitzat el mercat. Per exemple ara, durant tot l'any, tens préssecs, pomes, melons, etc. Abans es consumia més coses d'aquí.

Però, al estar al costat de la ciutat, no li convé econòmicament, al consumidor, comprar pro-ductes del Prat?

El transport és l'únic avantatge que tenim. Nosaltres podem tallar un producte al matí i a la tarda ja està a la botiga. És un producte fresc. Però clar, aquí tenim pro-duccions petites, camps petits, i no podem competir amb els grans latifundis d'altres regions d'Espanya, o fins i tot del món.

22 - Entrevista

Què creu que caldria canviar perquè el camp torni a funcionar, aquí, com en l'època que vostè recorda?

A més de relleu generacional (que ja no ve ningú darre-re nostre), el que cal és que la gent valori el nostre pro-ducte. Si veu en una prestatgeria del mercat productes d'altres zones, que sempre tingui preferència pel local. Perquè si després aquesta gent surt a passejar, o en bicicleta, i vol veure uns camps bonics i un bon paisat-ge, que sàpiga que això porta uns costos, i hi ha una empresa darrere produint. Nosaltres no estem per fer paisatges, necessitem vendre el que produïm. Tenim camps ben cuidats, els cuidem per aconseguir un pro-ducte de major qualitat, però aquest esforç s'ha de veu-re recompensat. No podem competir en preus, perquè ara van cap avall, però sí en qualitat. Si pots escollir, doncs primer el d'aquí.

Moltes vegades no apareix l'origen de cada pro-ducte quan un el va a comprar...

I, quan apareix, hi ha molt engany... Per exemple, la carxofa era marca Prat, perquè Prat és una marca, la carxofa d'aquí és de la més valorada de tota Espanya. No obstant això, ara tu veus carxofes per Barcelona o fins i tot aquí pel Prat que posen "Prat", però realment són d'altres llocs, els hi posen "Prat" per poder-la ven-dre, enganyen a la gent. Jo he posat denúncies, però ningú ha fet res...

La varietat que es conrea aquí es diu Blanca de Tudela. Aquesta varietat, conreada a la manera d'aquí, amb l'aigua i la forma que tenim de tallar-la, és de molta millor qualitat que la que ve de fora. La carxofa nostra és la més valorada; preu per preu es ven abans aquesta, però el que faltaria és aguantar una mica més els preus, que s'acostin als costos reals. No dic subvencions, però sí que s'ajusti el mercat als preus de cost. En els pri-mers mesos de producció el preu és alt, però al febrer, març, abril, que és quan treus més quilos de producció, el preu baixa. Aquest preu el posa el mercat, no és real.

Hi ha molta carxofa al mercat que no és del

Prat, però que el consumidor pensa que sí?

Més de la meitat. Nosaltres posem una cobridor de caixes de plàstic que posa "Carxofa del Prat", però clar, després ve el llest que et compra dues caixes a tu, i la resta de la temporada compra altres carxofes i aprofita el plàstic per posar-les sempre allà. Marcar-les seria molt costós.

Entrevista - 23

Quin mercat tenen les carxofes del Prat, fins on arriba?

Arriba a tota Barcelona i províncies. A Marcabarna hi ha diversos canals de venda. Tenim la cooperativa agrí-cola i també pots anar a qualsevol lloc de Mercabarna a vendre a comissió.

El nostre camp ha perdut territori últimament a favor de diferents indústries...

Mira, si es donés el cas que jo tingués la propietat de la meva terra, i em paguessin un bon preu per ella, jo po-dria comprar-me una terra en una altra part de Catalu-

nya, seguir fent el que faig, i encara em quedaria una mica de marge de diners per tenir tranquil·litat... Però les nostres arrels són aquí, al Prat. La família, els meus avis, els meus rebesavis... Tots eren agricultors, i jo he seguit... No és el mateix que quan traslladen a una per-sona que treballa en una fàbrica. Nosaltres tenim les arrels aquí, com les de les plantes...

En teoria, la terra agrícola està protegida, no hi ha cap solució per parar als grans inversors?

Si tu et jubiles i els teus fills no seguiran la teva feina, i poses la terra en venda, i jo, com a agricultor, et pago 5 i una empresa et paga 15. Està clar el que faràs, no?

24 - Entrevista

D'això depèn? Tan aïllada està l'agricultura de la resta de l'economia?

Aquí sí. L'agricultura al Baix Llobregat és residual, no té pes ni res. La visió de l'urbanita de nosaltres és més com a paisatgistes que com a productors.

Hi ha zones on s'està produint, a petita escala, un tipus de producte més delicatessen. Per la ubicació geogràfica del Prat, prop de Barcelo-na, ¿no seria ideal?

És que el nostre producte estrella, la carxofa, és una delicatessen, en cap altre lloc es pot trobar com aquí. Abans hi havia el meló i la mongeta del Prat, però això s'ha perdut. Ara la gent compra marques. Nosaltres només tenim meló durant dos mesos, però les botigues compren les marques que els permeten tenir meló tot l'any, sense importar d'on vingui. Ara s'han fet els hí-brids, i s'han perdut les varietats d'abans. Fan un to-màquet híbrid més resistent al transport, per exemple, altres fan híbrids perquè tinguin una determinada for-ma, etc. Si em deixen triar una planta a la qual li hagi de fer menys tractaments perquè és resistent a un fong del sòl, per exemple, jo triaré aquesta planta ja que tindré menys costos.

Encara queden llavors de les antigues varietats

del meló del Prat?

No. El que fem amb el meló és mirar varietats que si-guin com les que teníem nosaltres, una varietat que es deia Pinyonet, i una altra que es deia Pell de gripau... El que nosaltres oferim amb el tomàquet i amb el meló de l'estiu, és que el tallem a punt. Al no tenir transport, no ho hem de tallar verd per posar-lo a la venda a la setmana següent. Es madura a la planta, no en el camió i aquest és el nostre plus.

Si poguéssim tornar el temps enrere, tornaria a triar dedicar-se a l'agricultura?

Quinze anys enrere, t'hagués dit que sí, però ara m'ho plantejaria seriosament. Estem anant cap enrere. Fa 20 anys, com més plantaves més guanyaves. Ara, com més plantes, més perds. Es perden cultius per la poca venda...

Parlem del bo que té la seva feina, llavors...

És un treball a l'aire lliure, una feina que m'agrada. No estic tancat entre quatre parets. És veritat que a l'estiu suem i a l'hivern passem fred, però treballem al costat de casa nostra, no hem de fer desplaçaments llargs. Quan veus un camp que creix bé, compensa tota la fei-na feta.

Vostè fa cultiu ecològic?

Jo practico una tècnica que es diu "producció integra-da". Vol dir que tinc els mateixos productes que els ecològics, però no he de fer tant tractament. A mi em segueix un tècnic el cultiu, i jo respecto la fauna depre-dadora d'insectes. Si el clima acompanya i hi ha una bona proporció d'insectes depredadors, jo amb pocs tractaments passo el cultiu. Si hi ha uns dies de mal temps i tinc una plaga que m’ataca fort el cultiu, hi ha una sèrie de productes autoritzats i puc atacar-los amb aquests productes. En els cultius ecològics aquests pro-ductes no existeixen i han de fer molts tractaments des de la sembra per mantenir la planta alerta. L'objectiu de l'agricultura (ja sigui tradicional, integrada o ecolò-gica) és que, quan analitzin el fruit que jo tallo, tingui zero residus. Això jo ho compleixo, tinc la certificació i cada any em vénen els inspectors sense avisar, se’n porten un tros qualsevol i l'analitzen. Amb això hi ha molta més seguretat alimentària que abans.

I aquest control, el passen també els productes que vénen de fora?

No, només se li fa als productes d'aquí. Per exemple, al mercat espanyol tenim diversos productes que estan prohibits a Europa, però que a l'Àfrica estan permesos, com molts insecticides que es troben en els tomàquets del Marroc i poden tenir productes que són perjudici-als per a la salut del consumidor.

Però si el producte està prohibit, com és que

permeten que entri al país?

Perquè a les duanes l'únic que controlen és que no en-trin drogues, la resta els és igual. Ens han arribat diver-ses plagues que aquí no teníem, juntament amb les fruites que arriben de fora.

Com es fa, llavors, per competir contra això?

El que realment ens dóna més benefici és la venda di-recta, ens estem reconvertint tots a la venda directa. Un té una botiga, un lloc en el mercat, cosa que abans no era així ...

Si no tingués botiga pròpia, podria subsistir?

No. Hi ha èpoques de l'any en que la venda de la boti-ga, encara que sigui de poca quantitat, supera el in-gressos de la venda a l'engròs. Anar al mercat ha estat una idea molt encertada, perquè és un mercat on els preus són ajustats, i són preus de productor. A més d'això, la idea del "Mercat de Pagès" funciona perquè el producte sempre és fresc i local.

Moltes gràcies per haver-nos atès.

Gràcies a vosaltres.

La botiga de’n Josep Miquel es diu La Masia i es troba situada en el carrer de Castella, 57 del Prat de Llobregat. També es pot visitar la seva pàgina web: http://lamasiafruitesiverdures.cat

26 - Entrevista

Concert final projecte Cocoon: Alfred Gc + Els Txemurris + Milú + Albufera. Divendres 11, a les 22:30 h. Entrada gratuïta.

SoulKillers + Flaming Shakers. Dissabte 12, a les 22:30 h. Entrada: 6 € amb consumició.

Concert al bar amb Dejà-Blues. Diumenge 13, a les 20 h. Entrada gratuïta.

Concert dels Combos de l'Escola Municipal de Música del Prat. Dimecres 16, a les 19 h. Entrada gratuïta.

NØVAK: Arcos de Nepal + Comando Suzie + Mandívula + Die-6- + Cuartilla y Muto + Atemp (djs). Dissabte 19, a les 21:30 hores. Entrada: 5 € amb CD

Leire Dj. Divendres 18, a les 23 h. Entrada gratuïta.

Concert al bar amb MAAD. Diumenge 20, a les 20 h. Entrada gratuïta.

Nit de nadal a La Capsa amb La Frizz & Sr Kabuto Djs. Dijous 24, a les 00:30 hores. Entrada gratuïta.

Jam Session! Diumenge 27, a les 19 h. Entrada gra-tuïta.

Cap d'any a La Capsa]: La Loca Histeria + Lullaby Dj + Dj Riballo. Dijous 31, a les 01 h. Entrada: 17 €

La Capsa és un projecte cultural de proximitat que vol afavorir el desenvolupament cultural i integral de la ciu-tadania.

L’adreça de La Capsa és

Avda. Pare Andreu de Palma, 5-7

Agenda - 27

La Capsa

Programació desembre

Fede Calandria

ww

w.f

edec

ala

nd

ria.c

om

Contacta amb nosaltres

prat@tudiari.com 93 425 32 21 (de 9:15 a 15:15)

EL SEU ANUNCI AQUÍ PER NOMÉS 44,82 €

28 - Ficció

—Tot això era molt diferent abans de la Guerra Defini-tiva —va dir el vell sense apartar la vista de l'única fi-nestra de la cabina—. Tant de bo poguessis veure-ho com jo ho vaig veure.

El jove es va acostar per contemplar amb ell la vasta monotonia de l'Atlàntic.

—Doncs deuria ser realment diferent, perquè ara no té cap gràcia.

—Ja ho crec que sí... Jo vaig viure tota la meva joventut a San Jorge, la tercera ciutat submarina que es va cons-truir a l'Atlàntic. Tan diferent a tot això... En aquell llavors sí que «tenia gràcia»...

No feia molt temps que Julio havia deixat de ser un nen i començava a sentir curiositat pel món d'abans de la guerra, quan els ordinadors ho controlaven tot i les persones podien comunicar-se entre si de forma gaire-bé instantània.

—Explica'm, avi, és veritat que a San Jorge hi havia aparells elèctrics per controlar la temperatura?

—No només a San Jorge —va recordar Josep amb can-sada nostàlgia. —Totes les ciutats de l'Atlàntic tenien

equips de ventilació que estabilitzaven el clima. No has d'oblidar que, els que estàvem més baix, vivíem a dos-cents metres sota aigües gelades. Hagués estat impos-sible subsistir d'una altra manera. Igualment, si ha-guessis nascut en aquells temps, no et resultaria tan espectacular. Fa cinquanta anys qualsevol persona po-dia controlar el clima del seu pròpia llar amb un apa-rell d'aire condicionat individual... Sense importar si fora nevava o hi havia un sol de justícia, dins de casa podies mantenir una temperatura constant de 22 graus Celsius.

—Increïble!... I com es va perdre tot això? Per què no tornen a construir centrals elèctriques per tenir apa-rells com els d'abans?

—El consum seria insostenible. La Terra té els dies comptats, Julio... Els recursos energètics que ens que-den s’han d'invertir en traslladar humans a les colòni-es... La nostra atmosfera és altament radioactiva, ja gairebé no neixen nens aquí. Un sol viatge a Mart o a Ceres consumeix gairebé tots els recursos que la huma-nitat pot produir en una setmana... Potser la teva sigui l'última generació de terraqüis... Tu, que encara ets a temps, hauries de pensar en emigrar...

Un relat d'Iván Guevara Il·lustrat per Txiki González

Creuant l'Atlàntic

—Creu-me, avi, no hi ha dia que no ho faci...

—Intentaré ajudar-te a reunir els diners... El futur és a les estrelles; allà veuràs amb els teus propis ulls la veri-table grandesa de la raça humana... El nostre il·limitat poder d'inventiva!... Imagina't! Quan jo era jove aquest mateix viatge que avui triga deu dies no ho haguéssim fet en menys de catorze hores.

—Catorze hores per creuar l'Atlàntic!

—Per creuar l'Atlàntic i arribar a Comodoro, que no és poca cosa! ... Quinze mil quilòmetres en línia recta!

—Carai!... No m’ho puc ni imaginar!

Josep riu amb més tendresa que alegria. Els relats d'a-bans de la guerra despertaven la curiositat del noi.

—Com feien?

—Avions —l'home es va posar dempeus enèrgicament i va emfatitzar l'explicació fent planejar la seva mà, en ziga-zaga, per tot l'ample de la cabina. —Anàvem vo-lant per sobre dels núvols. Tu has vist avions en foto-grafies... És clar que, des que hem hagut de tornar als motors de vapor per al transport, els avions es van con-vertir en un impossible tecnològic...

—No sabia que podien arribar a aquestes velocitats...

Josep va tornar a seure al costat de la petita finestra i va mirar a través d'ella sense veure realment l'Atlàntic, visualitzant un món que ja no hi era. Aquell món de la seva joventut en que es construïen ciutats submarines per combatre el problema de la superpoblació. Avui totes les ciutats de l'Atlàntic estaven abandonades. In-cloent San Jorge, la ciutat on havia passat els millors vint anys de la seva vida; la finalitat de la seva infància, la seva adolescència, l'amor d'Inés, els fills... Fins que l'ambició dels homes el va portar al front de batalla!... Amb dos mesos n'hi va haver prou per acabar amb tota la bellesa que alguna vegada va tenir el món. Després

de la Guerra Definitiva ni tan sols va poder tornar a la seva llar submarí. San Jorge ja no existia. Les ciutats de l'Atlàntic havien perdut la seva raó de ser ja que la superpoblació mundial havia deixat de ser un proble-ma i estava molt lluny de tornar a ser-ho.

Quaranta-cinc anys havien passat des de la Guerra i ara no tenia més que al seu nét... Julio, que havia deci-dit tornar a Comodoro Rivadavia per ocupar la casa familiar. Ell ja era vell, es va dir Josep, però encara tenia un motiu per viure. Aconseguiria que Julio pugés a una nau amb rumb a la Lluna o, potser, a Mart. El futur estava a les colònies, la Terra era per als morts.

—Preparat, avi —la veu del noi el va tornar a la realitat. —Ja gairebé és l'hora d'anar a sopar.

—Vés tu primer, jo estaré de seguida.

Necessitava quedar-se sol un moment. Potser plorar... S'havia fet l'hora de sopar per novena vegada des del començament del viatge. Això significava que l'endemà arribarien a Comodoro i, de forma ineludible, passari-en pel lloc on quaranta-cinc anys abans s'havia erigit San Jorge. El seu San Jorge.

Va decidir que s'asseuria davant de la finestra de la cabina i observaria per última vegada el que havia que-dat de la seva ciutat. Encara que només fossin els fona-ments, no deixaria de mirar-los fins que el tren els ha-gués perdut en la distància... San Jorge, les últimes ruïnes, les més australs del Desert Atlàntic.

Ficció - 29

IvanGuevaraLibros.blogspot.com

Literatura popular, com abans. En edició acurada, com ara.

Tinta sobre paper, com sempre…

...Perquè futurs eren els d'abans!

Mercat de Pagès al Prat de Llobregat

T ots els dissabtes de 9 a 14 hores, a la plaça de Pau

Casals (El Prat de Llobregat), es realitza el Mercat de Pagès.

Josep Miquel Piñol, de La Masia

(lamasiafruitesiverdures.cat), ens explica que al febrer de 2016 el mercat farà 3 anys.

Tot va començar amb una prova pilot al Mercat de Sant Boi. Va fun-cionar i llavors es va portar al Prat. A poc a poc, la gent ho va anar co-neixent i avui ja compten amb di-versos mercats a la zona, però el que tothom pren com a referència segueix sent el del Prat, ja que sempre es vigila que el producte sigui local.

No es tracta d'una cooperativa, simplement són agricultors parti-culars de la zona que s'han agrupat en aquest esforç comú que benefi-cia tant als productors com als consumidors.

Ens veiem dissabte que ve a la pla-ça Pau Casals!

Mercat de Segona Mà

T ambé a la plaça de Pau Ca-sals es realitza el Mercat de

Segona Mà d'intercamvi i ven-da del Prat. Sempre que les con-dicions meteorològiques ho per-metin, el mercat obre de 10 a 14 hores, el primer diumenge de cada mes (excepte gener, juliol i agost).

És un lloc ideal per adquirir, a

molt bon preu, productes de sego-na mà, com ara llibres, discs, jocs i joguines, instruments musicals, material informàtic, material es-portiu, eines, roba i complements, parament de la llar, petits electro-domèstics i aparells elèctrics, ma-terial de jardinería, etc.

També es pot participar de la ven-da, pagant una taxa de només 5€ i completant un formulari que està disponible a la seu electrònica del web municipal www.elprat.cat a partir del dia 15 de cada mes.

30 - Mercats

SOM PRATENCS !