11

DiSEÑADOR HI HAVIA UNA VEGADA CENT DONES QUE VAN … · 2021. 1. 27. · Contes de bona nit per a nenes rebels, el projecte literari amb major finançament col·lectiu de la història,

  • Upload
    others

  • View
    4

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • A C A B A D O S

    D i S E Ñ A D O R

    E D I T O R

    C O R R E C T O R

    E S P E C I F I C A C I O N E S

    nombre: Silvia

    nombre: Ivan

    nombre:

    Nº de TINTAS: 4/0

    TINTAS DIRECTAS:

    LAMINADO:

    PLASTIFICADO:

    brillo mate

    uvi brillo uvi mate

    relieve

    falso relieve

    purpurina:

    estampación:

    troquel

    título: Cuentos de buenas noches para

    niñas rebeldes

    encuadernación: TD sin sobrecubierta

    medidas tripa: 18 x 24 cm

    medidas frontal cubierta: 185 x 246

    medidas contra cubierta: 185 x 246

    medidas solapas:

    ancho lomo definitivo: 21 mm (PLA)

    OBSERVACIONES:

    10265635estrellapolar.cat

    @EditorialEstrellaPolar

    @llibresjoves

    @EstrellaPolarEditorial

    HI HAVIA UNA VEGADA CENT DONES QUE VAN HAVER DE DEIXAR ENRERE ELS SEUS PAÏSOS, PERÒ AIXÒ NO ELS VA IMPEDIR CANVIAR EL MÓN.

    AQUESTES SÓN LES SEVES HISTÒRIES.

    De Rihanna a Carmen Miranda; de Gerda Taro a Hanna Arendt, aquest llibre narra les històries de cent dones valentes que, per diferents raons, van haver d’abandonar els seus llocs d’origen.

    Cent noves històries de superació protagonitzades per dones que tenen un nexe comú: començar des de zero en un país que no és el seu. De xefs a cirurgianes, de músiques a polítiques, aquestes biografies inspiraran les nostres nenes a seguir els seus somnis,

    sense importar-los on les portin.

    Perquè totes les nenes haurien de créixer sabent que poden ser tot allò que vulguin ser.

    «Qui llegeixi aquest llibre abans d’anar-se’n a dormir té garantits somnis grans i inspiradors».

    Fiona Noble, The Guardian

    «Sembla que l’hora d’anar-se’n a dormir acaba de millorar». Taylor Pittman, HuffPost

    Elena Favilli és una periodista i autora guardonada que pretén trencar tots els sostres de vidre. El 2016 va escriure, amb Francesca Cavallo, Contes de bona nit per a nenes rebels, el projecte literari amb major

    finançament col·lectiu de la història, que ha estat traduït a més de cinquanta idiomes. L’Elena va créixer a Itàlia i, actualment, és directora executiva de Rebel Girls, una companyia dedicada a descobrir i posar

    en valor el paper de la dona. Viu a Los Angeles amb el Lafayette, un brac italià.

    #nenesrebels

  • T_10265635_100 dones immigrants.indd 3T_10265635_100 dones immigrants.indd 3 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • Estrella Polar

    Títol original: Good Night Stories for Rebel Girls: 100 Immigrant Women Who Changed The World© 2020, Timbuktu Labs, Inc.Publicat per primera vegada en anglès el 2020 per Timbuktu Labs, Inc.Per Elena Favilliwww.rebelgirls.co© de la traducció: 2020, Lara Estany

    Disseny de la coberta i lettering: Cesar IannarellaDisseny gràfic: Annalisa VenturaDirecció d’art: Giulia Flamini

    © 2020, Edicions 62, S. A., Estrella PolarAv. Diagonal, 662-664, 08034 BarcelonaPrimera edició: novembre del 2020ISBN: 978-84-18135-69-9Dipòsit legal: B. 17.786-2020Imprès a Catalunya

    El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre té la qualificació de paper ecològic i procedeix de boscos gestionats de manera sostenible.

    Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 /93 272 04 47). Tots els drets reservats.

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 4T_10265635_100 dones immigrants.indd 4 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • P R E F A C I 11

    A D E L A I D E H E R R M A N N ● I L• L U S I O N I S T A 14

    A L I C E G U Y - B L A C H É ● D I R E C T O R A D E C I N E M A 16

    A N G E L I C A R O Z E A N U ● J U G A D O R A D E T E N I S T A U L A 18

    A N I T A S A R K E E S I A N ● P E R I O D I S T A I A N A L I S T A D E M I T J A N S D E C O M U N I C A C I Ó 20

    A N N A W I N T O U R ● C A P D E R E D A C C I Ó 22

    A N N E H I D A L G O ● P O L Í T I C A 24

    A N N E W A F U L A S T R I K E ● A T L E T A P A R A L Í M P I C A 26

    A N N I K A S Ö R E N S T A M ● G O L F I S T A 28

    A R I A N N A H U F F I N G T O N ● E S C R I P T O R A I C E O 30

    A S M A K H A N ● X E F 32

    B A N A A L A B E D ● A C T I V I S T A 34

    C A R M E N H E R R E R A ● A R T I S T A 36

    C A R M E N M I R A N D A ● C A N T A N T I A C T R I U 38

    C A R O L I N A G U E R R E R O ● P E R I O D I S T A I P R O D U C T O R A 40

    C H I N W E E S I M A I ● E X E C U T I V A F I N A N C E R A 42

    C L A R A J U L I A N A G U E R R E R O L O N D O Ñ O ● J U G A D O R A D E B I T L L E S 44

    C L A R A L E M L I C H S H A V E L S O N ● A C T I V I S T A 46

    C L A U D I A R A N K I N E ● P O E T A I D R A M A T U R G A 48

    D A N I E L A S C H I L L E R ● N E U R O C I E N T Í F I C A 50

    D A N I E L A S O T O - I N N E S ● X E F 52

    DA P H N E KO L L E R ● C IENTÍFIC A DE L A COMPUTACIÓ I EMPRENED OR A 54

    D I A N E V O N F Ü R S T E N B E R G ● D I S S E N Y A D O R A D E M O D A 56

    • 7 •• 7 •

    ÍNDEX

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 7T_10265635_100 dones immigrants.indd 7 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • D O R E E N S I M M O N S ● C O M E N T A R I S T A E S P O R T I V A 58

    E D M O N I A L E W I S ● E S C U L T O R A 60

    E I L E E N G R A Y ● A R Q U I T E C T A I D I S S E N Y A D O R A D E M O B L E S 62

    E L E N A P O N I A T O W S K A ● P E R I O D I S T A 64

    E L I S A R O J A S ● A D V O C A D A 66

    E L I S A B E T H K Ü B L E R - R O S S ● P S I Q U I A T R A 68

    E L I Z A B E T H N Y A M A Y A R O ● P O L I T Ò L O G A 70

    E M I L I E S N E T H L A G E ● O R N I T Ò L O G A 72

    E M M Y N O E T H E R ● M A T E M À T I C A 74

    F A T M A I P E K A L C I ● A C T I V I S T A 76

    F R I E D A B E L I N F A N T E ● V I O L O N C E L• L I S T A I D I R E C T O R A D ’ O R Q U E S T R A 78

    G E R A L D I N E C O X ● F I L A N T R O P A 80

    G E R A L D I N E H E A N E Y ● J U G A D O R A D ’ H O Q U E I S O B R E G E L I E N T R E N A D O R A 82

    G E R D A T A R O ● F O T Ò G R A F A 84

    G L O R I A E S T E F A N ● C A N T A N T 86

    G O L D A M E I R ● P O L Í T I C A 88

    H A N N A H A R E N D T ● F I L Ò S O F A I T E Ò R I C A P O L Í T I C A 90

    H A Z E L S C O T T ● M Ú S I C A I A C T I V I S T A 92

    I L H A N O M A R ● P O L Í T I C A 94

    I N D R A D E V I ● I O G U I 96

    J A W A H I R J E W E L S R O B L E ● À R B I T R E 98

    J O S E P H I N E B A K E R ● A R T I S T A I A C T I V I S T A 100

    J U D Y C A S S A B ● P I N T O R A 102

    J U L I E T A L A N T E R I ● M E T G E S S A I P O L Í T I C A 104

    K A R E N C O R R ● J U G A D O R A D E B I L L A R 106

    K A R E N H O R N E Y ● P S I C O A N A L I S T A 108

    K A R I N S C H M I D T ● M Ú I X E R I V E T E R I N À R I A 110

    K E I K O F U K U D A ● J U D O K A 112

    L A S K A R I N A « B O U B O U L I N A » P I N O T S I S ● C O M A N D A N T N A V A L 114

    L I N A B O B A R D I ● A R Q U I T E C T A 116

    L I S A S T H A L E K A R ● C A M P I O N A D E C R I Q U E T I C O M E N TA R I S TA 118

    • 8 •• 8 •

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 8T_10265635_100 dones immigrants.indd 8 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • L I Z C L A I B O R N E ● D I S S E N Y A D O R A D E M O D A I C E O 120

    L O R E L L A P R A E L I ● A C T I V I S T A 122

    L U P E G O N Z A L O ● A G R I C U LT O R A M I G R A N T I L Í D E R S I N D I C A L 124

    L U P I T A A M O N D I N Y O N G ' O ● A C T R I U 126

    M A D E L E I N E A L B R I G H T ● P O L Í T I C A 128

    M A L I K A O U F K I R ● E S C R I P T O R A 130

    M A R C E L A C O N T R E R A S ● H E M A T Ò L O G A 132

    M A R I A G O E P P E R T M A Y E R ● F Í S I C A T E Ò R I C A 134

    M A R J A N E S A T R A P I ● A U T O R A D E N O V E L• L A G R À F I C A 136

    M A R T A E M P I N O T T I ● S A L T A D O R A B A S E 138

    M E R L E N E J O Y C E O T T E Y ● V E L O C I S T A 140

    M I N J I N L E E ● E S C R I P T O R A 142

    M I N M E H T A ● C I R U R G I A N A O R T O P È D I C A 144

    M U Z O O N A L M E L L E H A N ● A C T I V I S T A 146

    N A D I N E B U R K E H A R R I S ● P E D I A T R A 148

    N A M I i R E N H A Y A K A W A ● A R Q U E R E S 150

    N I K I Y A N G ● A N I M A D O R A I A C T R I U D E D O B L A T G E 152

    N O O R I N A Y A T K H A N ● E S P I A 154

    O L G A K Ó R B U T ● G I M N A S T A 156

    P A U L A N E W B Y - F R A S E R ● T R I A T L E T A 158

    P E A R L T R A N i T H U G E T K A ● O D O N T Ò L O G U E S 160

    P N I N A T A M A N O - S H A T A ● A D V O C A D A I L E G I S L A D O R A 162

    R A P E L A N G R A B A N A ● C I E N T Í F I C A D E L A C O M P U T A C I Ó I E M P R E N E D O R A 164

    R E Y N A D U O N G ● X E F 166

    R I H A N N A ● E M P R E S À R I A I C A N T A N T 168

    R O J A M A Y A L I M B U i S U J A N A R A N A ● O R G A N I T Z A D O R E S S I N D I C A L S 170

    R O S A L I E A B E L L A ● J U T G E S S A 172

    R O S E F O R T U N E ● E M P R E S À R I A I O F I C I A L D E P O L I C I A 174

    R O S E L I O C A M P O - F R I E D M A N N ● M I C R O B I Ò L O G A 176

    S A M A N T H A P O W E R ● D I P L O M À T I C A 178

    S A N D R A C A U F F M A N ● E N G I N Y E R A E L È C T R I C A 180

    • 9 •• 9 •

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 9T_10265635_100 dones immigrants.indd 9 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • S A R A M A Z R O U E I ● G E Ò L O G A P L A N E T À R I A 182

    S A R A M C L A G A N ● E D I T O R A D ’ U N D I A R I 184

    S A U L A N W U ● F Í S I C A 186

    S U R Y A B O N A LY ● P A T I N A D O R A A R T Í S T I C A 188

    S U S A N F R A N C I A ● R E M E R A 190

    S U S A N P O L G A R ● C A M P I O N A D ’ E S C A C S 192

    T E R E Z A L E E ● A C T I V I S T A 194

    T I M N I T G E B R U ● C I E N T Í F I C A D E L A C O M P U T A C I Ó 196

    T U R I A P I T T ● A T L E T A I E S C R I P T O R A 198

    V E L M A S C A N T L E B U R Y ● C I R U R G I A N A D E T R A S P L A N T A M E N T S 200

    X I Y E B A S T I D A P A T R I C K ● A C T I V I S T A 202

    Y O K Y M A T S U O K A ● E N G I N Y E R A R O B Ò T I C A 204

    Y O S H I K O C H U M A ● C O R E Ò G R A F A I I N T È R P R E T 206

    Y O U N G J E A N L E E ● D R A M A T U R G A 208

    Y U A N Y U A N T A N ● B A L L A R I N A 210

    Z A I N A B S A L B I ● A C T I V I S T A 212

    E S C R I U L A T E V A H I S T Ò R I A 214

    D I B U I X A E L T E U R E T R A T 215

    G L O S S A R I 216

    I L • L U S T R A D O R E S 218

    A G R A Ï M E N T S 220

    S O B R E L ’ A U T O R A 221

    • 10 •• 10 •

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 10T_10265635_100 dones immigrants.indd 10 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • A N G L A T E R R A E S T A T S U N I T SA N G L A T E R R A E S T A T S U N I T S

    • 14 •• 14 •

    1 1 D ’ A G O S T D E 1 8 5 3 – 1 9 D E F E B R E R D E 1 9 3 21 1 D ’ A G O S T D E 1 8 5 3 – 1 9 D E F E B R E R D E 1 9 3 2

    I L • L U S I O N I S T AI L • L U S I O N I S T A

    ADELAIDE HERRMANN

    H i havia una vegada una nena que tenia un talent especial per a les arts escèniques. Mentre altres nenes de l’època victoriana aprenien les tasques de la llar, l’Adelaide practicava acro-

    bàcies, dansa i un esport nou anomenat ciclisme artístic. Una nit, l’Adelaide va veure un espectacle de màgia a Londres

    que li va canviar la vida. El mag, Alexander Herrmann (més conegut com Herrmann el Gran), va demanar un voluntari entre el públic i l’Adelaide va aixecar la mà de seguida. El mag li va agafar un anell que duia, el va encendre i el va fer reaparèixer en un llaç lligat al coll d’un colom!

    Pocs mesos més tard, quan l’Adelaide es va mudar a Nova York, se’l va tornar a trobar. Es van casar i junts van crear un dels especta-cles de màgia de més èxit del país. Herrmann el Gran era l’estrella i l’Adelaide l’ajudava interpretant diversos papers, inclosos el de ba-llarina i el de bala de canó humana!

    El 1896 l’Alexander va morir sobtadament. L’Adelaide es va que-dar tota sola amb el show de màgia, un magatzem d’atrezzo i ani-mals, i una pila de deutes. Però aviat es va adonar que només hi havia una persona amb prou experiència per continuar el llegat de Herrmann el Gran: ella mateixa.

    Durant més de trenta anys, va continuar actuant com la «Reina de la Màgia». Després d’un incendi que va destruir el magatzem, l’Ade-laide va jurar que renaixeria com un fènix d’entre les cendres. I ho va fer. Va prosseguir les actuacions fins que, arribada a la setantena, es va retirar definitivament.

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 14T_10265635_100 dones immigrants.indd 14 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • I L • L U S T R A C I Ó D E C A M I L L E D E C U S S A C

    «LES QUALITATS MÉS IMPORTANTS D’UN MAG SÓN L A SEGURETAT I L A CONFIANÇA EN UN MATEIX».ADEL AIDE HERRMANN

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 15T_10265635_100 dones immigrants.indd 15 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • F R A N Ç A E S T A T S U N I T SF R A N Ç A E S T A T S U N I T S

    • 16 •• 16 •

    1 D E J U L I O L D E 1 8 7 3 – 4 D E M A R Ç D E 1 9 6 81 D E J U L I O L D E 1 8 7 3 – 4 D E M A R Ç D E 1 9 6 8

    Hi havia una vegada una nena que es deia Alice que va passar part de la seva infància viatjant entre França (el país de resi-dència de la seva mare), Xile (el del seu pare) i Suïssa (on vivia amb la seva

    àvia). Quan es va fer gran, l’Alice es va convertir en la secretària d’una

    empresa de càmeres reconvertida en un estudi de cinema. El cine era

    una forma d’art nova i apassionant. Però les primeres pel•lícules no te-

    nien res a veure amb les d’avui dia. Simplement mostraven gent fent

    coses quotidianes, com un grup de treballadors sortint d’una fàbrica.L’Alice creia que aquelles cintes eren avorrides i per això es va plan-

    tejar: «Què passaria si les pel•lícules es poguessin utilitzar per explicar històries?». Poc després, va demanar en préstec un equip de filmació per gravar el seu primer curtmetratge, La fada de les cols. Només du-rava un minut, però es va convertir en una de les primeres pel•lícules que explicaven una història de ficció.

    Amb el temps, l’Alice va passar a ser la cap de producció de l’estudi i ben aviat va començar a experimentar noves maneres de fer pel•lícu-les i a afegir-hi efectes especials. Es va casar amb un company que també era director, Herbert Blaché, i es van mudar als Estats Units. El 1910 l’Alice va inaugurar el seu propi estudi de cinema, Solax Company. Al cap de pocs mesos en va crear un altre de més modern, que es va acabar convertint en l’estudi cinematogràfic més gran del país.

    Com que el Herbert n’era el president, l’Alice tenia total llibertat per fer les seves pel•lícules. Va ser la primera directora de cinema de la his-tòria i va produir prop d’un miler de films, molts dels quals encara per-duren. L’Alice va rodar la seva última pel•lícula el 1920.

    D I R E C T O R A D E C I N E M AD I R E C T O R A D E C I N E M A

    ALICE GUY-BLACHÉ

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 16T_10265635_100 dones immigrants.indd 16 5/10/20 16:475/10/20 16:47

  • I L • L U S T R A C I Ó I L • L U S T R A C I Ó D E H E L E N L ID E H E L E N L I

    «NO HI HA RES REL ACIONAT AMB L A POSADA EN ESCENA D’UNA PEL•L ÍCUL A QUE UNA DONA NO PUGUI FER AMB L A MATEIXA DESTRESA QUE UN HOME». AL ICE GUY-BL ACHÉ

    T_10265635_100 dones immigrants.indd 17T_10265635_100 dones immigrants.indd 17 5/10/20 16:475/10/20 16:47