BELLPUIGARTA

II JUNY 1983 N2 59 -IV EPOCA - ANY XXIV- REVISTA QUINZENAL

ES CONVENT EN FESTES

SANT ANTON! DE PADUA

La fotografia del Convent -acon-

seguida per un agosarat fotograf

enfilat damunt els murs del temple

parroquial- és l'inici de les planes

d'aquesta tirada de Bellpuig, a punt

de començar-se les festes de Sant

An zoni de Pàdua.

El Monestir o el Convent dels

franciscans, assentat, l'any 1581,

dins les terres de Bellpuig -avui, Es

Mustir Vei- pocs anys després fou

atracat a la vora del poble que volia

els frares més a prop.

El titular és Sant Antoni de Pà-

dua, Sant Antoni de Juny, Sant

Antoni del Convent o dels albercocs

qui, aquestes dies, rep la festa de

part dels artanencs, enguany notable-

ment concorreguda per la Peregrina-

ciel Franciscana del Terciaris de Ma-

llorca.

Els "Cavallets" rodaran, volte-

jaran es bellugaran, amenitzant la

commemoració anual.

Altra volta tots cantarem, amb el

cor alegre:

Bons artanencs, alegres!

Veniu, tots, vells i joves,

a fer l'acompanyada

del Sant ben benvolgut!

BELLPUI*WM K LA K LA TIAPANIMAINin SOM.

ECOSNACIMIENTOS:"Dia 24 abril.- Margarita GamundiRibot, hija de Antonio y de Apo-Ionia.- C/. Santa Margarita, 92.Día 15 mayo.- Juan-Jose MislataFerriol.- Hija de José-Antonio yde Catalina. C/. Caridad, 10.Día 22 mayo.- Jaime Sansó Fe-rrer.- Hijo de Miguel y de Magda-lena.- C/. Major, 36. (Colbnia)Día 21 de mayo.- Jerónimo Arti-

10- ow gip-

Ser felip...Com.

(VIII)

Pos -ir -se en camí

Si volem arribar a qualque lloc,cal posar-se ben aviat en camí,conscients de Id tasca irrenun-ciable de les nostres responsa-bilitats.

Es fa necessari sortir d'un ma-teix, rompre la pell endurida del'egoisme propi i agoserar-se aviure una nova aventura de gene-rositat.

Posar-se en cam f es començar unanova tasca, encara que feixuqd,amb la il.lusió del qui pensa quetot és possible i posa tots elsmedis al seu abast per d dur-hod terme.

Posar-se en cam f és mirar semprecap endavant, aprofitant leslliçons de l'experiencia d'unpassat, sense sentir-se esclavit-zats ni dtemorits.

Posar-se en cami en veure el cai-re ho de totes les coses, con-fiar amb la bondat de les perso-nes 1 donar la mi d tots els quiens enrevolten.

REVISTA QUINZENALN° 59 IV EPOCA 11 Juny 1983

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

CONSELL DE REDACCIO :Miguel MoreyAntoni GiliJaume MayolCliment ObradorMa Pilar LucasJoan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra(Administrador)

COL.LABORADORSJeroni GinardPere Pep GilPep CataláPere GiliSebastiá Tous

REDACCIO I ADMINISTRAC1O :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA .

IMPRIMEIXGRAFIQUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Tél. 56 26 04 - ARTA .

Dipbsit Legal, P.M. 57-1969 .

edito4iai

L'ESGLÉSIA SOM TOTS (i III)La pa66a mé que podem donan com a cki6tian6 -com deiem abana-

hauna de aek una pa66a que a6avokeaqui ta cokkaponaabititat detot6 ef6 cneient6. Aque6ta cokneaponaabititat que ja 6'ha exekcitd'una maneka penaonat, e6 pot exekcin - pen6am- a pan-tin d'akad'una 604ma méo onganiltzada. L'Eagthia h un co6 una comuni-tat. Aixb exigeix un6 in6tnumentz, un6 camin6, una cekta okganit-zació que acti La cot.tabonació entke ef6 membnea det CCPS.

Aque6t in6tnument podnia 6en et Con6ett Pannoquiat de Paato-kat. Aque6t Con6ett pot e66ek una gitan ajuda de cada un a con6e-guin t'exencic4 de ta connuponaabititat.

Et Conaett Pakkoquiat de Pa6tokat e6ta 6otmat pen un gkup decnan6 que, pkeaidit pek t'equip pankoquiat, amb ta pantici-pació de nepne6entant6 de tota ea gnup6 de ta pannbquia,negex4ona, dec4deix, pnognama, nevi6a, anima i empeny teaacciona de ta comunitat.

Paktint de ta neat4tat que ja tenim a Anta d'una gkup6 que tkebatten i duen any6 de neaponaabititat, u pod/14a 6okman et Con-eft Pakkoquiaf. Podkia utak 6onmat pek aque6t6 membke6: un ke-

pne6entant pen cada un d'aque6t6 gkup6:La comun4tat deta 6nane6 6kanci6can6

- ta comunitat de Le' Genmane6 de fa Cakitat- et gnup de Cateque6i d'inKanta de 2 2 i 3 9 EGB- et gnup d'inOnta de 4P i 5 -9 EGB- ef gnup de Cateque6i de 22 etapa- et gkup de Catequeai d'Adutt6- et gkup de Tnobadea Pke-matkimoniata- e/6 gqup6 de Revió de Vida- et gkup de Mi66ion6et gnup d'Acció Soc-at o Cdnitaaet gnup de Mih6i0n6et gkup de Tenci_ani6 Fkanci6can6

- et gnup de viude6Amb et temo podnia havek - hi tamb(5 una kepne6entació def6 Chi6

tan- que, pet motiu que 6igui, no eatan integkata en cap 6enaconcketa. S'hauka de tnebaffan també pek aconaeguin un Conzettd'Adminitnació de t'economia pankoquiat 4 un gnup d'animació deLe cetebnaciona i de ta vida de ta comunitat cniatiana.

EL Con6eft aenh aixi kepkeaentatiu de tota ta comunitat panno-quiat i de tota ea gkup6 que tkebatten.

Et Con6ett no h 6otament conauttiu, 6ind que té pode4 pen adecid-Ln en quaaevof tema ne6ekent a ta noatna E6gtéaia d'Anta,aempne que guakdi cohekència amb tu opciona pcotokatde ta Diocui)

et6 acokda pke6o6 pen Le6 pankbquie6 det Sectok o Anx , pke6tat.Lo que tenim ben ctak h que et Conaett no ha d'e66eŸt una e6 -

tkuctuka mé6, 6i nó un gkup animadon de ta 6 ena evangetitzadonapaatokat de ta no6tka Eagthia d'Anta. Si no ajudaa a keatitzan aqueat objectiu de ne6 6env1nia 6e'n haukia de pke6cindik.

Votem acaban aque6ta 6'ekie de ke6texion4, convidant tota et6qui votgueu entút - uo t en Eagtéaia a panticipak amb ta voatnait.tu6i6, amb ta vo6tka ckitica sana con6tnuctiva amb ta vos-tna 6eina a 6 1 de que de tot aixb en vagi aont una E6gtéaia-Comunitat viva i neaponaabte.

L'Eguip paknoquiat

No basta posar-se en camí pertrobar el sentit d la vida. EsLambe necessari seguir endavant,treure força de les cdiqudes,encendre el Ilum de l'il.lusidenmiq de la fosca i cercar entot moment l'aliment de Idfraternitat.Qui no es posa en cam{ i no cer-ca noves rutes a l'experiènciade la vida, no sabrà mai quin co-lor té l'esforç i quina joia d6-na I'dlegrid de anar endavant.

GREGORI MATEU

2 86

raaa al d4ecto4

Sr. Director Revista BellpuigARTA

Muy Sr. mio:Por medio de la presente le

enviamos un comunicado para supublicación en la revista queUd. dirige, agradeciéndole quelo publicarán en Castellano y Ca-talan.

COMUNICADO DE LA AGRUPACION SO-CIALISTA DE ARTA.- PSOE.

La Agrupación Socialista deArtá hace público al pueblo, queel concejal electo por el PSOE,Dn. Jose Mislata Cuellar ha pre-sentado la dimisión como afilia-do del PSOE, haciendo constarque seguirá como concejal inde-pendiente, desligado completa-mente del Partido. Por lo que,todo lo que pueda hacer el Sr.Mislata como concejal será en ca-rácter personal y no como conce-jal Socialista.

COMUNICAT DE L'AGRUPACIO SOCIA-LISTA D'ARTA.- PSOE

L'Agrupació Socialista d'Arthfa públic al poble que el regi-dor electe pel PSOE, Dn. JosepMislata Cuellar ha presentat ladimissió rom afillat del PSOE,fent constar que seguir com aregidor Independent, deslligatcompletament del Partit. Pertant, tot allb que puga fer elSr. Mislata com a regidor serhen carhcter personal I no com aregidor Socialista.

Sin más, y recibiendo nuestroagradecimiento se despide de Ud.muy atentamente su affmo.s.s.

Secretario General A.S. Arta

Dr Rm.

cities Súcias.- Hijo de Guillermoy de Juana.- C/. Costa i Llobe-ra, 63.Día 28 de mayo.- Andreu Risque-rra Gaya.- Hijo de Juan y de Mar-garita.- C/. Ramón Llull, 34.

DEFUNCIONES: Dia 10 de mayo.- Antonio TorresGili.- C/. Pou d'Avall, 32.- a)Sua.Día 12 de mayo.- Bartolomé Ca-brer Escanellas.- Costa i Llobe-ra, 49.- a) JutjéDía 16 de mayo.- Antonia Bis-querra Esteva.- Costa i Llobe-ra, 68.- a) BlancaDin 3 de junio.- Juan NicolauPastor.- Na Caragol, 3.- a)Cenra.Día 3 de junto.- Pedro LlinásPalou.- C/. Gran Via, 23.- a)Tiu.

NOTICIES I SUCCESSOS

Nunca hemos sido de la o-pinión de hacer una determinadapropaganda; pero cuando esta serefiere a todo nuestro pueblo,pensamos que bien vale la pena.

Claro es que nos referimos alo editado por el semanario delT.O. alemán T.U.I., en laactualidad el que más visitantestrae a nuestras islas, y la for-ma de citar nuestra villa es delo más elocuente.'

Desde el citar la antiguedaddel pueblo hasta el yatradicional mercado de losmartes, pasando por las cuevas,talayots y el Santuario de SantSalvador, podemos decir que pormediación de este semanario,desde ahora, Arta, sera muchomás conocido.(Nr. 63 del 27.5.83, TUI-Ser-vice).

ENCUENTRO ANUAL DE TERCIARIOSFRANCISCANOSDía 15 de junio 1983

PROGRAMA A las 10,45, en la iglesia parro-quial de la Transfiguración, me-moria del curso y misa concele-brada que presidirá y homiliaráel M.R.P. Jose Angulo, MinistroProvincial.Acabada la misa, Salve a laVirgen en el santuario de SanSalvador, y reunión de discreto-rios en el mismo santuario.

De 14 a 16 horas, tiempo libre,el Museo Arqueológico de ArtA es-tará abierto, gratuitamente,para los romeros franciscanosque quieran visitarlo.

A las 15,15, acto recreativo yde convivencia en la plaza delConvento. Tomarán parte los tipi-

RESIDENCIA El pasado sábado día 4 de ju-

nio, las personas mayores denuestra Residencia fueron invita-das a disfrutar de unas horas dedistracción y asueto fuera denuestra villa.

Dicha invitación fue hechapor la dirección de "S'ERA DE PU-LA", la cual organizó una excur-sión en autocar (cedido por Auto-cares Sard de C. Rat lada) alAuto-Safari de Son Servera, don-de se les enserió el parque deanimales y se les obsequió contoda clase de bebidas refrescan-tes.

Acto seguido se dirigieron PS'Era de Pula donde disfrutatonde una excelente y abundante co-mida, servida con gran cariño yatenciones por parte del perso-nal de dicho establecimiento.

Desde estas páginas vaya nues-tra enhorabuena a los promotoresde este desinteresado gestohacia nuestros ancianos (los cuá-les quedaron muy contentos, y nocesan de alabar a estos bienhe-chores) y hacemos votos para quecunda el ejemplo y se sucedanactos semejantes de cariño ycomprensión hacia esta gran obraque acaba de nacer en Arta, yque tan bien ha sido acogidaentre nuestro pueblo y comarca.

EXCURSION .Tal como anunciamos en nues-

tro anterior número, se celebróel día 5 la programada excursiónal "Matzoc".

Alrededor de unas 60 personasse congregaron en el Trespolet,para en coches dirigirse haciael "Pi d'en Cendra" y • a pieseguir hasta la playa desMatioc, donde después de cele-brar una Eucaristia muycompartida en ilusiones y frater-nidad, disfrutamos de un bariomuy frío pero muy agradable.Después de comer fuimos enexcursión hasta la "Torre d'Au-barca" desde donde se disfrutade una bella panorámica y de unaire fresco y buen sol.

Seguidamente otro bario en laplaya y vuelta otra vez a la "Vi-la".

cos "Cavallets" y la agrupación"Arth balla i Canta" de aquellavilla y hermanos de otras frater-nidades.

La jornada se terminará, de16,30 a 17 horas, con una brevevisita a la franciscana iglesiade San Antonio de Padua.

ARTA TN IA PRENSA EXTRANJERA

3 87

EL

BATLE

Jaume Morey Sureda

A ta 6e664.6 de p4e6a de po,s6e)mió de t nou Ajuntament, en JaumeMokey Suneda, candidat nombke 1 dei Gkup Independent, va e'seketegit com a Batte d'Akta. Et cakkec no ti é6 nou, ja que dukantaque6t6 quatte any dakkek6, ja havia e6tat at Akont det'Ajuntament. A t'hoka de començak aque6ta nova etapa, hem vot-gut pakta4 amb ett, pen demanat-ti te6 6eve6 impke ,sion6 deoké'sde ta Campanya Etectokat i, at mateix temo, nepa46a4, encakaque ia mott pen damunt, te6 necmsitats ungent's que baix et 6eupunt de viAta, té et pobte d'A n.-ta.

R.- Que. significat per vosaltres, els Independents,l'esser la Ilista mes votada a les darreres eleccions?.3.M.S.- Primerament he de dir que pel nostre Grup,aquestes eleccions tenien un significat que cap altregrup anava a cercar. Interpretam que els vots obtingutssOn cl resultat d'un judici cri"tic a una actuació dequatre anys. Evidentment, si nosaltres haguessim fetuna feina negativa o dolenta (com pareix que alguns

ens han volgut acusar) .aleshores no s'hagués produitaquest resultat. Els demés Grups, a l'hora dels resul-tats, creim que únicament poden pensar que els seusvots sOn el producte del desig d'unes persones, d'jnagent, que pensen en ells com a millor alternativa. No-saltres, endemés de tot aixO' també pensam que elsnostres vots responen fora dupte a una aprovació de lanostra gestiO. Per altrd part creim que bastants d'a-quests vots, s'han manifestat cap a una opcié que haevitat en tot moment el joc brut i tot tipo decampanya difamatoria cap a altres grups. Ens ha sabutgreu el fet de qué algíms s'hagin dedicat met, a l'atacals demés.

Noltros ens plantejarem competir davant l'electoratdeixant fora tot atac personal. I aixi" ho férem.

Pero vull dir que tan personalment com a nivell de

grup ens ha sabut molt de greu aquests atacs personalsque davall-davall s'han let. dirigits concretament a

nosaltres. En certa manera, el vots aconseguits per no! -tros potser indiquin un rebuig an aquestes actuacions.B.- El fet de qué a l'Ajuntament no hi hagi un grup quecompti amb la majoria absoluta, sera causa d'unaperillosa ingovernabilitat?.J.M.S.- No crec que s'arribi an això. Ten en compteque Punic; o l'entesa de dos grups ja aconsegueixaquesta majoria. Ara, lo que pens que s'ha de garan-titzar es que hi hagi un grup que entengui que, conjun-tament, s'ha de dur l'iniciativa.B.- Han existit negociacions per par vostra i d'altresgrups?.

Més que negociacions jo diria que canvis d'im-presions o converses. Endemés, noltros, tant el PSOEcom Inriependents no feim allé de dir jo té don aixòperque tu em donis això altre. Lo que hem fet ha estatel plantejar al PSOE la necessitat d'una majoria. 1 siaquesta majoria es du a terme, els seus integrantshauran de tenir una participaci6 real dins aquesta majo-ria o conjunt.B.- Pere), teniu ja perfilada l'organització interna del'Ajuntament?.J.M.S.- Si', com pots pensar ja hem estudiat les diferen-tes maneres de repartir la responsabilitat entre elsnous membres del Consistori, pensant sempre enaquesta governabilitat que s'ha Waconseguir.B.- Fa quatre anys, els que llavors formaven el Grupdl ,CD, vos acusaren de marginar-los. Passara' lomatei x?].M.S.- El nostre desig es que tots el Grups tengum unaresponsabilitat. Per-6 que aquesto responsabilitat siaassumida i complida. Ells tenien unes Delegacions.Aleshores no interessa donar una responsabilitat o asig-nar unes funcions als que no estan disposats a cumplir.B.- Vols dir amb això que 1 Grup d'UCD no cumplirenaixi" com era d'esperar?.J.M.S.- Efectivament. Una cosa es que ells tenguessinles delegacions que volien i l'altra que el Ple majorita-riament les asignas unes altres. Hi ha una cosa certa.Es va fer una distribució de delegacions el Grup d'UCDno renuncia, encara que, com he dit, no se li asignaren

4 88

les que volien perque el Ple de l'Ajuntament majorita-riament no ho troba oportá. I no voldriem que ara enstornassen donar com excusa el fet de que ells no tenenles funcions que desitgen. En tot cas, el que haurien defer es renunciar aquestes atribucions o no acceptar-les.B.- L'haver estat ding l'Ajuntament durant aquests pas-sats anys, de segur que vos haura donat una experiênciaimportant. Pensau, després de tot això, canviar lavostra forma d'actuació al front de l'Ajuntament?.3.M.S.- No. Globalment la nostra actuaci6 será la ma-teixa, no pretenem modificar-la. Precisament aquestaexperiência es la que ens indica que el nostre plante-jament i la nostra feina, són positives an el nostre en-tendre.B.- El Grup d'Independents un grup d'esquerres, no escert?.1.M.S.- Si', efectivament, noltros som un grup d'esque-rra, ara bé, una esquerra no radical. Una esquerra queno es planteja com enfront d'una dreta. Es tracta, sen-zillament d'una °Ki° de progrés i que, an aquest cas,es d'esquerres, ara en cap moment enfrontada a una°Ki° que qualcú pugui dir de dreta.B.- Un cop assolida la batleria, tendreu ja programades oestudiades unes realitzacions o tasques ms o manco ur-gents a realitzar a Ar -,:a?.].M.S.- Efectivament, hi ha una serie de necessitatsmes o manco urgents que ja ens hem plantejat, entreles que cal destacar les següents: Depuradora, Institutde BUP, Centres d'EGB i Formació Professional, Instal-lacions Esportives....B.- Perquè ide, no en parlam tina mica de tot això?

Creim que aquest Centre Estatalssari, ja que es una altra °Ki° que es pot oferir alspares que aixi' podran escollir entre l'ensenyança priva-da i l'estatal.

Aqui . voldria fer un aclariment: Qualcú amb no séquins fins i amb molta mala idea, ha dit que l'Ajunta-ment potenciaria la construcció d'un Centre Estatalperque un dels dos privats existents hauria de de-sapareixer. Aixe no es cert ni molt manco. L'ensenye-ment estatal es un dret que no es pot negar i el que espreten es poder oferir-lo, com a complementari o alter-natiu dels existents. Precisament fa pocs dies, el Dele-gat d'Educació digue a la Directora i al President del'Associaci6 de Pares d'un Col.legi d'Arta', que un cen-tre no es pot tancar. Que l'ensenyança es lliure i que,segons la seva opini6 a Arta', donat el número dematriculats, hi cap perfectament un tercer Col.legi.

En quant el Centre de Formació Professional, esta.també programada la seva construcció. De fet, l'Ajun-tament ja ha fet la cessió dels terrenys.B.- Les perspectives, per lo que pareix, són espe-rançadores...].M.S.- Efectivament, podria esser molt bé que dinstres anys, tenguessim totalment equipats tots els Cen-tres-, tant d'EGB, com ritlp i

es totalment ncce-

DE PU R A DOR AJ.M.S.- Creim que la construcció d'una depuradora estotalment necessari. Bàsicament per la possibilitat realexistent de contaminaci6 de les aigos d'Arta. eviden-ment, també les de Capdepera. Per cert, aquest Ajunta-ment ens ha posat un Contenciós a l'Ajuntament d'Artaper aquests vertits d'aigües brutes. Tot això fa queaquesta construcció sia urgent i necessaria.

Per la seva realitzaci6 tenim ja sol.licitat i conceditde Obres Hidrauliques, organisme depenent d'ObresPúbliques, el 50% del cost. Estam únicament a l'esperade Pactualitzaci6 del Projecte i l'adecuació dels costosque estan fent a Obres Hidrauliques.

CENTRE ESTATAL D'EGB DE FORMACIOPROFESSIONAL

Esta previst també la construcció d'un Centre Es-tatal d'EGB de 8 unitats, al que s'integraria el provis-sional que ara esta funcionant a la Central.

INSTAL.LACIONS ESPORTIVESEn quant a les instal.lacions esportives, pensam en

la realitz2ci6 d'una primera etapa, encaminada al'acondicionament de les actualment existents, es a dir,complementar-les amb vestuaris, magatzem i bar, ser-veis que consideram necessaris perque es pugin aprofi-tar debudament les pistes existents. Per això, comptamamb l'ajuda del Consell Insular, que aportaria unatercera part; el Consejo Superior de Deportes, amb un'altre terç i l'Ajuntament, el terç restant.

Més endavant ja s'estudiaria la construcció d'una pis-cina i noves pistes i instal.lacions, per - 6 aixe ja no so- nqüestions immediates. En tot i amb aixe, naturalmentpoden sortir noves necessitats o oportunitats queanirem resolguent.

dc&&&&&&&&L'Urbanisme, Turisme, la Promcci6 Cultural, Jardins iParcs, són altres qüestions de les que també parlaremamb el Batle però que, per manca d'espai aplaçam peraltres ocasions.

5 89

Col.laboracions

"Benaurats els pobles que tenen histeria, S4 laconèixen i l'estimen".

M. de sLozoya

Ha arribat a les nostres mans el ben cuidat volum.encara calent, publicat a Mallorca en l'any 1983, de lahisteria d'Artà en el segle XV. la coneixi'em els tomscorresponents als segles XIII i XIV, obra de Mn. Llo-renç Lliteras. Es, el 'fibre que hem rebut, la continua-ció de ia cerca de les arrels d'un poble i que esperamtengui la conclusió en els segles que fatten.

Arta té la sort d'haver tengut, sobretot, tres fillsil.lustres en el camp de la hilleria local: Dn. JosepRamis d'Ayreflor i Sureda, Mn. Llorenç Lliteras i Mn.Antoni Gill Ferrer que, amb encert indiscutible, hananat publicant les seves investigacions en les reSriec-fives històries.

La histeria ens conta el bategar de la vida de lacomunitat, el glatir de l'anima d'un poble que començaa caminar donant la cara als vents de la contrarietat ide la dissort.

Els artanencs, junts com a brins d'una gavella, ha n.sabut aguantar l'embat del dolor i del sofriment. Tam-hf; han sabut repertir-se les Ilesques de les alegries.D'aquesta manera s'han anai.configurant els trets deIa nostra nissaga. Ara mateix interessa molt coneixertot allò que ens ha anat fent poble, que ha marcat lanostra carn i ens ha duit a ésser qui som.

Recollir totes les vibracions d'un poble en el campde la histeria, sentint-nos fills dels nostres avant-pas-sats, es, sens dubte, una manera adient de fidelitat ales nostres arrels que sempre donen sentit a un futurprofitós i brillant.

La histeria ha evolucionat .fonamentalment en elsdarrers temps. Avui la metodologia té moltes d'exi-

gencies per acceptar com a cienti fica l'obra d'unhistoriador tant en alló que fa a la materia quant a laforma d'expresar-la. história narrativa -encaraque fonamentada en documents valids- s'ha passat auna histbria sistematitzada. :la no compten tan solsels fets exemplars, sinó Lambe' els que no ho són tant.Ara es conta tot, inclUs els petits details, per a desco-brir les fondes arrels d'un poble. Es dóna valor a lavida de cada dia i no tan sols ails fets extraordinaris.Cal coneixer els homes, com vi4en, cóm pensen, cómes comporten, cóm orogressen, 6m participen de lavida del poble. Són gairebé •Imp*tants els camins. lescases, els llibres, Pensenyanca, les epic-Jennies, el culte,Padministració, les propietats, lei, festes i les doiente-ries, entre moltes d'altres coses.

L'historiador no jujta sinó gut explica. Ens mostrauna Ilarga teringa de fets, sempre interessants, els sis-tematitza i els fa mengi'vols al poble que cerca la ven-tat del seu passat. I això, exactament, ha fet Mn.Antoni Gili Ferrer, en aquest nou volum de la históriadel nostre poble. Basta fullejar l'index general dmArtaen el segle XV" per a comprovar de primer cop devista que l'obra te' un ordre precis i una claretat diàfa-na. Els documents van inclosos enginyosament en eltext. Tambe les notes estan ben posaaes al peu de lapagina amb les corresponents sigles. Tot esta en el seulloc i no ens duu a la confusió.

L'autor posa poques paraules i ben dites, pocs judi-cis i encertats. Es el lector el qui ha de jutjar a gustseu, reflexionant sobre els fets probats. No es glorificares, no s'amaga res, tot s'explica objectivament.

Antoni Gili és un home enamorat d'Arts. Hp ha de-mostrat al llarg de la seva existencia amb els seus tre-balls i la seva dedicació al poble. Pero', tambe, es unenamorat dels temps yells, dels temps que passaren.Aquests dos amors l'han fet cercar diligentment i ambpaciencia I6s- notes autentiques, espigolacies amb preci-sic)", dels arxius, com a úniques fonts que poden apagar

lase. t.Ale ventat histórica.

• n'aquests amors a la patria i a la seva història, benmantiestacies en l'obra que comentam, estam ben se-guri que n'han de participar les ¡oyes generacions delnostre poble. Elles haurien d'ésser les primeres destina-taries del treball del nostre historiador.

Cal observar que el llibre esta escrit en la nostrallengua com cal a la histeria d'un poble que tant es-tima la parla dels seus avant-passats.

Sera, en definitiva, una gran sort per a tots els arta-nencs' fruir de l'oportunitat de trescar pels caminois dela vida austera i agoserada de la história llunyana deIa nostra vila, que batega dms el llibre que comentam,pellucada laboriosament dia rera dia i que avui tenimel goig de posar en les mans dels nostres veins.

Gregori Mateu Estarelles

(*) Gili Ferrer, Antoni: Arta en el segle XV, GràfiquesMiramar, Mallorca, 1983, pgs.254.

ACTE DE PRESENTACIÓde

"ARTA EN EL SEGLE XV"darrer Ilibre publicat per Antoni Gili Fe-

rrer, volum tercer de la História d'Artà.

Dia 17 de juny de l'any 1983, a les 9,30del vespre, al Saló del Centre Social:Plaça d'Espanya, 2.

Hi pendran part:Gregori Mateu, Prior del

Convent i Jaume Morey, batle.

6 qn

G.A. T.820C/ Binicanella, 12 - Tel. 58 55 15/52

CALA MILLORCarretera Cala Aquila - Tél. 56 40 17

CALA RATJADA .

CHARTER INTERNACIONALIda y vuelta:AMSTERDAM 22.900.- PARIS 19.490.-LONDRES 17.500.- BERLIN 38.100.-COPENHAGUE 30.100.- GINEBRA 19.900.-FRANKFURT 29.100.-DUSSELDORF 29.800.-

CHARTERS NACIONALESBARCELONA 5.450.- OVIEDO 13.000.-VALENCIA 6.000.- BILBAO 9.000.-MADRID 8.500.- MALAGA 12.500.-SANTIAGO 13.500.-

TRANSCONTINENTALES(Tarifas sólo avión)

NEW YORK 62.840.-MIAMI 72.112.-STO. DOMINGO 69.980.-

Y otros puntos. CONSULTEMOS

VIAJES PROGRAMADOSITALIA, 11 días H.xxx P/C 41.850.-PARIS, 7 " H. xx H/D 39.225.-LONDRES 8 " H. xx H/D 34.900.-URSS 9 " H. xx P/C 89.600.-ANDORRA 5 " H. xx P/C 17.400.-CANARIAS 7 noch. H.xxx HID 28.500.-x (traslados)

RACO- DEL POETAeifte4eiri

A Joana Anna Sanxo

Se que era un mati" d'Abrili el vaig trobar a la muntanya.Portava un capell suati una taleca de cabra,i s'ajudava a dur els anysamb un gaiato d'ullastre."Bon dia tingueu germa"m'escomete amb veu cansada."Bon dia. I d'on veniu?vaig gosar a preguntar-li,i ell com fent el desentesno em digue" mitja paraula."Perque anau esbarriat?Perque heu deixat la companya?"vaig insistir. I alca els ullscom d'una fondaria amargai vaig afinar, dins d'ells,tot un ermas d'enyorancesi em dona' a entendre, Ilavors,que els ahirs no recordava,i estalviant ferm els motsem conta', entre moltes pauses,que anava captant pels Hoesun poc de pa i companatge,i despenjant qualque fruit

que oferien les baldanes,bevent per les fonts i els pousi pels cruis de les llivanyes,dormint per dins covitxolsi entre soques foradades,i que a la tardor, pel boscs'escolten... murmuris magics.I em confessa que, al present,ii tenia confiança,pero' que de I , avenir,

vegades, no es fiava,perque es trobava retut .per a proseguir el viatge...Jo ii vaig dir que la nitesperas que, sens recança,potser ii clogués els ulls,curant-li aixi" les nostalgies...I ell constesta, convençut,alçant trista la mirada,"mai no esperis el desti",si veus que el carni" s'allarga,que aixi" com desperta els jorns,tambe ence'n les esperancesi amb el desti" ens trobaremsols quan el carni" es desfaci..."

Subaix rolivar crargent,el blau del mar alenava.I quan ja mig encorbat.

anar-se'n es disposava,gentil, m'alldrgd la ma,ruada, amorosa i balba,

enfurinya el seu esguardper l'infinita foraria.Dins la nina dels seus ulls,quo abans estava entelada,hi vaig veure una baldorlluenta. de coses dares.

Se que era un ma ti' d Abrili el vaig trobar a la rniintanva.

Portava un capon suati una talcca de cabra.D'on venia, no bu va dirperque el passat ja oblidavai s'ajudava a dur els an \amb un gaiato d'ullastre.caminant cap al futur...

Mai no sabre on anava?.Joan .Mesquida

Mt ma/altaDe la nit negra, com tomba callada i misteriosa,l'ungla nefasta, s'afica dins la earn febrosa

l'angúnia em desperta de somnis de malastrunanca.Fatigosa la respiració, dels minuts,l'hora no puc veure passada

quan sembla que de P.infortunil'hnima n'ha dessem presa,encara dins la foscor, l'orella alerta,de la primera oronella sent el piular.

El cor s'eixampla! Insistentmentla mirada Iluenta i calenturosa,per entre les escletxes de les persianes,la primera hum cerca afanyosa.

Com si del so d'un clan i emperiós esperassen l'ordre,de sota d'un bell voladís que pot contar Ilargaempren volada i cantúria, histbria,un esbart d'oronelles de pitera blanca,per a saludar l'aurora que esquinça la foscúriateixida amb fils de taranta blava.

Amunt, oronelles d'esquena negra i pitera blanca!A l'aire, formant cercles i piuladissa, atracau-meQuant te desig claror del dia! l'alba

Quant te necessita l'anima mia!

Oronelles: Vosaltres que de l'espai sou senyores,empenyeu, amb la vostra esquena negra,la foscor buida i traicionera,més allà del riu sinistre,on descarragava la barca de Caronte.Perb.., amarrau-la, fortament, a les estaques!Que no s'escapi la paura de la nitque ens porta mals presagis!I, amb llaços de diàfana esperança,duis-me la Ilum de Helios que els mals espanta.

Oronelles d'esquena negra i pitera blanca.Amb la vostra voladissa,siau-me missatgeres de salut i benaurança

Miguel Tous

ESPORTS

u\ LU flAflOit ILALIULR "loro"

EL ADIOS DE UN LUCHADOR, LA PER-SONIFICACION DEL EQUIPO EN yDURANTE MUCHAS TEMPORADASNació: 4 de agosto 1951¿Antecendentes deportivos?.- Nin-guno.¿Equipos en los cuales has ju-qado?.- Siempre en Arta, en 1PRegional, en 3P Regional hastala 3P Nacional y un arm en Cap-depera ya que en Artá no habíafútbol de ninguna clase.¿Lugares en los que ' hasjugado?.- Creo que en todos,menos de portero, pero principal-mente de lateral derecho.¿7nfrenadores guy has tenidu?.-

Muchos, muchísimos. Por citaralgunos diríamos queFiguereta"en Arta y en elCapdepera, junto con GarciaPlata y Jaqueta; J. Carrie); Bes-tard; Sastre; J. Carrie); Arqué;Barceló (que no llegue a entre-nar); Bernat; Pubil y Sebatián"Salem".

De todos ellos guardo gratosrecuerdos, incluso de Barceló.,Qué jugadores destacarlas enestos arms que has jugado?.-locales: J. Vicens, y de los de-más, sin duda Hernandez "elcanario".,Mejor satisfacción?.- El ascen-so a Categoría Nacional.¿Peor Recuerdo?.- La lesión,única y definitiva que me apartadel fútbol, frente al Badía

¿Qué jugador adversario ha sidomas difícil de controlar?.- Sinlugar a dudas Genestar (cuandojugaba con el Escolar) y Verdes,un extremo del Calviá.¿Equipo que te ha impresionadomás a lo largo de estos años?.-El Poniente.¿Que se siente al recibir un ho-menaje?.- Lo que yo sentí fuealegría y tristeza. Alegríaporque la gente te ha ayudado,apoyado, y ha confiado en tíincluso el día del adiós, y tris-teza por tener que decir un

adids a la práctica del fútbolde una manera más competitiva ytambién rabia, ya que queríaseguir más tiempo, pero no puedeser.¿Qué dirías a los Socios: Quesigan apoyando al equipo .Aficionados: lo mismo.Directiva: que siga con la mismalínea (sólo que deberían cuidarun poco más a los juveniles).Público en general: que chillenpero que no regateen esfuerzo enapoyar a todos los demás como lohan hecho conmigo.¿Qué crees que falta al fútbol local?.- Más jugadores del pueblo -y algo más de coordinación entreJos equipos.¿Qué sobra?.-....¿Qué jugadores locales ves conmas porvenir?.- Jose Maria, R.Ferrer, y D. Serra, a los demásaún les falta luchar para triun-far.

Por último querría dar las gra-cias a todos aquellos quedurante tantos años me hanapoyado y que asistieron o noasistieron en el homenaje, peroque ya me lo habían hecho otrasveces, cuando su aliento nofalto en los momentos decisivos.Gracias al Artá y a los artanenses .

MAY (IL

.SEBASTIAN G1)M1LADespedida o Descanso?

En el último día como entrena-dor del C.D. Artá, tuvimos la o-casión de poder charlar un ratocon Sebastian Gomila, más conoci-do por "Salem", después de haberfinalizado el encuentro homenajea Ferrer (Toro) y en lo alto deSant Salvador, le preguntamos:... Sebastian, ¿Porqué temarchas?.-

Vais un poco confundidos,'esdecir no me voy de Artá, dejopor el momento mi deporte favori-to, que como muy bien sabeis esel fútbol. Lo dejo a un lado yaque encuentro que llegó el momen-to de descansar, ei poder estarmás asiduamente con mi família,y por supuesto el pensar tranqui-lamente si dentro de un . tiempono muy lejano vuelva a seguir

como hasta el momento.¿Quieres describirnos como

ha sido tu paso por Arta?.-Bueno, para mí no ha sido un

paso por este pueblo, pienso sin-ceramente que tengo cosechadosmuchos amigos y por ello, másque nunca me veo ligado a todaesta afición que con su comporta-miento con jogadores y bloquedirectivo han ayudado de formaespecial que esta temporada selograse el objetivo. Una aficiónque en los momentos difíciles secalla, es una afición que te dala confianza necesaria para quetu forma de actuar se vea acepta-da, y piensc que los artanenseshan aceptado totalmente mi direc-ción en el equipo; pero tambiénquiero hacer constar que la ayu-da obtenida por parte de Juan Al-zamora (Carter), ha sido deltodo elogiable, y a buen sequroque mi trabajo no hubiera dadoel fruto actual, repito sin sucolaboración.

¿Qué piensas de los jóvenesdel Artá?.-

No puedo ya pensar en ellos,ya se realizaron y ten por se-guro que la satisfacción quetengo es muy grande. Posible-mente tuve mucha suerte en el mo-mento de sacarlos por primeravez, pero esta aliada, hay quebuscarla, alguna vez la encuen-tras, mejor siempre es en benefi-cio de todos, y .esta temporada,

fue de esta forma. Pero por des-gracia no pude terminar comohubiese deseado mi trabajo, mequede con las ganas de poder veractuar a fondo a Rosselló, fueuna lástima ya que con él y Agus-tin seguro que en campo adversohubieramos conseguido muchos máspositivos, por supuesto sinmenospreciar a los demás compo-nentes de esta plantilla, ya quesin su hombría y ganas de traba-jar no se hubiese podido conse-guir la ya mencionada meta. Otrohandicap fue el enlace matrimo-nial de Mascaró(al que deseomucha felicidad); pero fuerondos meses de una baja forma im-presionante, lo entiendo y porello quiero que así lo escribas,(escrito está).... Para finalizar, ¿Te espera-bas el obsequio de esta tarde?.-

Sinceramente no, ya que comote dije en un principio no mevoy, dejo por un lapsus de tiem-po este deporte; pero creo since-ramente que, el detalle se lo me-recían todos estos 17 jugadoresque componían la plantilla,desde estas líneas quiero darmil gracias a todos ellos y porsupuesto a toda la afición.

Estas fueron a grosso modo yde una manera informal las pala-bras de Sebastián Gomila, en elmomento de entregar el mando alfuturo preparador, Antonio Riera.

Artigues

8 92