SETMANA DE LA CIÈNCIAAL XXV OLIMPÍADA

L’ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

MARIE CURIE

C. de la Dàlia 2 bis 08004 Barcelona Tel. 93 289 06 30 www.xtec.cat/ies25enaolimpiada-bcn

L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2011 com l'Any Internacional de la Química. L'any 2011 coincideix amb el centenari del Premi Nobel de Química atorgat a Marie Curie i de la fundació de l'AssociacióInternacional de Societats Químiques.

Per coincidir amb l'any del centenari de la concessió del premi Nobel de química a Marie Curie, 2011 constitueix un marc ideal per retre homenatge a la contribució de les dones a la ciència i promoure-la.

És una de les dones més excepcionals del segle XX i de la història de la ciència. Pionera en l'estudi científic i en la reivindicació dels drets i oportunitats de les dones.

Prima, petita, tímida, absent, introvertida i envellida prematurament per l'exposició reiterada a la radiació, però també emprenedora, persistent, sacrificada i apassionada pel coneixement que beneficiï a la humanitat. Incansable en la seva lluita per aments el coneixement científic va donar la seva vida per una causa més enllà d'un laboratori. Un dona en tot sentit compromesa amb la seva disciplina (química i física) però també amb el seu temps i la seva societat.

Marie Curie va ser la primera:• Promoció en la carrera de Física• Dona en doctorar-se en França• Dona a obtenir una Càtedra a la Sorbona• Dona en rebre un Premi Nobel• Científica en rebre dos Premis Nobel

Marie Curie va ser una física i química que va viure entre 1867-1934. Va contribuir granment amb la comprensió de la radioactivitat i els efectes dels raigs x.

Marya Sklodowska, o més coneguda per Marie Curie, el seu nom afrancesat i el seu cognom de casada Curie, va néixer el 1867 a Varsòvia (Polònia) en el si d'una família de pocs recursos. El seu pare va ser professor de matemàtiques i física, i la seva mare professora de música. La seva mare, que va morir de tuberculosi quan ella tenia 11 anys, no va poder donar tot l'afecte als seus fills perquè podia contagiar per contacte.

Marie va destacar des de molt petita per la seva intel·ligència: als 4 anys no només sabia llegir perfectament, sinó que ja mostrava un gran interès per la física. En aquella època, a Polònia no es permetia a les dones anar a la universitat, però Marie va aconseguir assistir a classes clandestines que feien antics universitaris. La Universitat Flotant de Varsòvia, una revolucionària escola nocturna on es pretenia formar un bloc de dones compromeses que al seu torn poguessin educar els pobres, brutalment oprimits i desposseïts de la seva cultura pels russos.

Polònia no existia després de ser trossejada pels imperis austro-hongarès, alemany i rus. En la Polònia russa una adolescent Marie Sklodowska agraïa al cel cada dia que acabava sense ser deportada a Sibèria.

Marie va traçar un pla: treballaria per costejar els estudis de la seva germana major a París qui, tan aviat comencés a guanyar-se la vida, la portaria amb ella a França i pagaria al seu torn la seva formació.

Així va ser com, amb 23 anys, Marie va arribar a París i es va matricular a la Facultat de Ciències de la Sorbona. De seguida va sacrificar la comoditat de viure amb la seva germana, per la solitud d'unes golfes gèlid en el qual, això sí, podia estudiar en pau tantes hores com tingués el dia: «Feia tant fred que, per poder dormir, apilava tota la meva roba sobre el llit ». El 1893 es va convertir en la primera dona que va obtenir la llicenciatura en Ciències Físiques i ho va fer amb la millor qualificació del seu curs. Poc després es llicenciaria també en Matemàtiques i començaria la seva primera investigació: el magnetisme en l'acer.

En aquest moment el director de l'Escola de Física i Química de París, Pierre Curie, també estudiava els camps magnètics. Van ser presentats. Abans de dos anys van recórrer el nord-oest de França en sengles bicicletes pagades amb els diners rebuts com a regal de noces. «Seria bonic passar per la vida junts, hipnotitzats pels nostres somnis; el teu somni patriòtic, el nostre somni humanitari i el nostre somni científic», li va escriure Pierre a Marie.

Una raresa, els raigs Becquerel, era el centre d'atenció científic del moment, més estranys encara que els raigs X, recentment descoberts per Roentgen. «Em vaig entusiasmar al conèixer el nou fenomen i resoldre dedicar-me a estudiar a fons», va dir Marie Curie referint-se a les desconcertants emanacions de les sals d'urani. Marie va descobrir que els compostos de tori (el segon element natural més pesat després del urani) també s'acomiadaven a aquell nou tipus de raigs. La ciència estava a punt de trobar la radioactivitat.

Després incomptables experiments, la pura observació va donar pas al més exigent mesurament. Com l'urani és escàs i car, Marie va resoldre treballar amb pechblenda, un mineral que conté un petit percentatge del metall radioactiu.

Va tractar tones de pechblenda i després de mesos de finíssim treball va obtenir uns mil·ligrams d'un parent llunyà de l'oxigen de molt elevat pes molar al que va batejar com poloni.

Marie va veure clar que per caçar el nou fantasma farien falta instal·lacions a escala industrial on processar ingents quantitats de pechblenda. I l'Escola de Física de París va engrandir sense saber-ho la llegenda dels Curie concedint-los un «miserable cobert vell de fusta, amb goteres, que abans fos una sala de disseccions, un encreuament entre estable i soterrani per guardar patates».

Tres anys després, un desgastat gresol de porcellana brillava amb tons blaus en la foscor, contenia menys d'una desena part de gram d'alguna cosa mai vista i monstruosament radioactiva: s'havia descobert el radi. «Si hagués estat sol -admetria Pierre- mai m'hauria embarcat en semblant tasca».

Els Curie van comprendre que si el radi danyava els teixits, podia usar-se per atacar cèl·lules canceroses i, amb aquesta finalitat, van idear diversos tractaments de radioteràpia.

El 1906, Pierre Curie va morir atropellat per un cotxe de cavalls mentre creuava distretament un carrer de París.

El 1911, Marie va rebre la notícia que havia estat guardonada amb el seu segon premi Nobel.

En 1915, juntament amb la seva filla Irene, conduïa temeràriament entre les trinxeres de la Primera Guerra Mundial cotxes que ella mateixa havia equipat amb aparells de raigs X, o ensinistrava a centenars d'operaris per utilitzar les nombroses unitats radiològiques que va instal·lar en ple front de combat. Contradeia així el diagnòstic que en fes, el 1913, vídua i malalta, Albert Einstein: «Madame Curie és enormement intel·ligent, però té l'ànima d'un arengada, no sap gaudir ni patir».

Però abans, el 1908, Marie Curie s'havia convertit en la primera dona a la qual la República de França atorgava una càtedra. Va ser de Física, va ser la Sorbona, va ser un mur alt i vell que queia.

El 1934, la medul·la òssia de Marie Curie, picada per la llarga exposició a la radioactivitat, no es va poder defensar d'una anèmia i un dels grans talents que ha donat la ciència va morir. No hi va haver sacerdot ni es van escoltar oracions, Marie no era creient, però sí uns grams de terra polonesa sobre el seu taüt.

El 1935, Frederic Joliot i Irene Joliot-Curie van rebre el premi Nobel pel descobriment de la radioactivitat artificial, una troballa que dos anys abans havia omplert d'orgull a Marie, primera a conèixer els resultats dels seus deixebles.

7 de novembre de 1867. Naixement a Varsòvia (Polònia, aleshores del Imperi Rus). Sklodowska és el cognom familiar.

Filla d’un mestr de física i d’una mestra i pianista. La menor de 5 germans.

Viatja a París per estudiar a la Universitat de la Sorbona (octubre de 1891).

Estudia i treballa (classes particulars) a París.

Llicenciatura en Física (1893), primer estudiant de la promoció (independentment del gènere).

Investigació amb Lippmann (Premi Nobel de Física, 1908) en 1893. Sobre magnetisme.

Llicenciatura en Matemàtiques (1894), segon estudiant de la promoció.

Coneix a Pierre Curie (1894), professor de l’Escola Superior de Física i Química Industrials e investigador destacat en magnetisme.

BIOGRAFIA MARIE CURIE (I)

BIOGRAFIA MARIE CURIE (II)

Pierre Curie dirigeix la seva Tesi Doctoral en un tema nou, los ‘rajos del urani’descoberts per Becquerel en 1896.

Material d’estudio: minerals d’urani (pechblenda i chalconita), usant una combinacióde mètodos químics i físics.

12 d’abril de 1898, Lippmann presenta els primers resultats de Pierre i Marie a la Acadèmia de Ciències.

Acunya el terme radiactivitat (radioactivitat).

Marie i Pierre Curie descobreixen que el tori (element número 90, que habia estat descobert per Berzelius el 1815 ) també és radiactiu.

Troben que la radiactivitat dels minerals d’urani depenia de la qualitat de la mostra i era major que les sals d’urani pura.

Juliol de 1898. Publiquen el descobriment del poloni (element químic número 84).

26 de decembre de 1898, anuncien el descobriment del radi (element número 88).

BIOGRAFIA MARIE CURIE (III)

1903. Premi Nobel de Física. Només s’havia proposat a Becquerel i Pierre Curie, aquest no l’aceptaria si no s’inclou a Marie. Es concedeix per la investigació del fenomen de la radiactivitat.

1903. Reben la Medalla Davy de la Royal Chemical Society.

1904. Pierre i Marie reben la Medalla Matteuci.

1904. Pierre és nomenat professor a La Sorbona.

19 d’abril de 1906. Defunció de Pierre Curie.

13 de maig de 1906. La universitat de la Sorbona l’ofereix la càtedra de Pierre, que acepta.

1906. Obtenció de radi pur. No es patenta el procediment d’aïllament.

1911. Es rebutja el seu ingrés a l’Acadèmia de Ciències.

Participació en els 7 primers Congressos Solvay (1911, 1913, 1921, 1924, 1927, 1930 i 1933).

1911. Premi Nobel de Química. Per l’aïllament i caracterització del poloni i el radi.

1914. Es crea l’Institut del Radi (actualment Institut Curie) per a investigar en medicina, física, biologia i química.

Participa activament en la Primera Guerra Mundial organizant serveis hospitalaris i de radiologia (ús de rajos X i de radiactivitat). Donació de les medalles dels Premis Nobel per a contribuir a l’economia nacional durant la guerra.

BIOGRAFIA MARIE CURIE (IV)

Visites a Espanya: 1919 (Congré Nacional de Medicina), 1931 (abril, Residència de Estudiants, convidada de la II República a la que habia defensat en foros internacionals) i 1933 (Comissió Internacional de Cooperació Intel·lectual).

En els anys 1920s inicia una intensa activitat internacional auspiciada per la Lliga de Nacions.

1921. Viaje als Estats Units. Recapta fons per a l’Institut del radi. El 20 de maig visita la Casa Blanca i rep la donació equivalent a un gram de radi.

4 de juliol de 1934. Defunció en Sallanches (Françaa). De leucèmia/anèmia perniciosa.

Curi (Ci): Antiga unitat de radiactivitat.

Curi: element atòmico número 96.

1995: Enterrament en el Panteó dels Homes Il·lustres de França. Primera dona en el Panteó pels seus propis mèrits (només hi ha dos, l’altra és l’esposa de Marcellin Berthelot, enterrada junt al seu marit).

BIOGRAFIA MARIE CURIE (V)

Després d’haver fet un breu recorregut per la vida d’aquesta meravellosacientífica veureu, en tres parts, el capítol 22 de la sèrie “Érase una vez …los inventores” per tal d’entendre millor la història i vida de Marie Curie.

Dibuixos animats sobre la vida de Marie Curie (24 min)

Part 1 (8 min)

Part 2 (8 min)

Part 3 (8 min)

Recordeu que la propera setmana celebrarem a l’institut la “Setmana de la Ciència”. Per tal motiu, a l’aula 0.2 a l’hora de l’esbarjo, s’emetran diversespelícules i documentals al voltant de la vida de Marie Curie, la radioactivitati la Ciència en general.

No us les perdeu!