Embed Size (px)
Citation preview
Pla de comunicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
Unitat de comunicació de l’EAPC: Lluís Bertran Saura, Natàlia Camprubí Santasusana, Daniel Garcia Casado, Jesús Palomar Baget, Carla Roldán Castro
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se’n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya). La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest document ha obtingut l’aprovació de l’Oficina de comunicació del Departament d’Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
© Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya
Versió web del document publicat:
Segona edició: abril de 2018
Primera edició: juliol de 2017
Aquest document és accessible a www.eapc.cat
ÍNDEX Presentació .......................................................................................................................... 5
1 La comunicació ......................................................................................................... 6
1.1 Què és un pla de comunicació? ............................................................................... 6
1.2 Línies estratègiques ................................................................................................. 6
1.3 Missió ...................................................................................................................... 7
1.4 Visió ........................................................................................................................ 7
1.5 La comunicació a l’EAPC ......................................................................................... 8
1.5.1 Diagnosi ................................................................................................................... 9
1.5.2 Objectius del Pla ...................................................................................................... 9
1.5.3 Qui fa la comunicació a l’Escola ? .......................................................................... 10
1.6 Circuit de la comunicació a l’EAPC ........................................................................ 11
1.7 Circuit de la difusió de l’EAPC ............................................................................... 14
1.7.2 Missatges estàndard per cada servei i producte de l’EAPC ................................... 16
1.8 Relacions amb Governació, Administracions Públiques i Habitatge i altres Departaments en matèria de comunicació. .......................................................................... 16
2 Eines i recursos de comunicació i difusió externa a l’EAPC ............................... 17
2.1 Fitxa de productes i serveis de l’EAPC .................................................................. 17
2.2 Web de l’EAPC ...................................................................................................... 19
2.3 Xarxes socials ....................................................................................................... 20
2.3.1 Twitter .................................................................................................................... 20
2.3.2 Facebook ............................................................................................................... 21
2.3.3 YouTube ................................................................................................................ 22
2.3.4 Blogs ...................................................................................................................... 22
2.3.5 Linkedin ................................................................................................................. 23
2.3.6 Freqüència de publicacions .................................................................................... 23
2.4 Espai de la direcció pública ................................................................................... 23
2.5 El Butlletí de l’Escola ............................................................................................. 24
2.6 Llistes de distribució per correu electrònic ............................................................. 24
2.7 RSS ....................................................................................................................... 25
2.8 Tràmits GENCAT ................................................................................................... 25
2.9 Recursos multimèdia ............................................................................................. 25
2.9.1 GIF ......................................................................................................................... 25
2.9.2 Infografia ................................................................................................................ 26
1
2.9.3 Vídeos .................................................................................................................... 26
2.9.4 Imatges per a les xarxes socials i el web ............................................................... 27
2.9.5 Banc d’imatges i d’icones genèriques i corporatives .............................................. 27
2.10 Relació amb els mitjans de comunicació ............................................................... 27
2.11 Publicitat ................................................................................................................ 28
3 Normativa i criteris d’ús de les eines de comunicació ......................................... 29
3.1 Instruccions corporatives de la Generalitat de Catalunya....................................... 29
3.2 Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya ..................................................................................................... 31
3.3 Consells i recomanacions d’ús per al personal de la Generalitat i ús de comptes personals per a informacions, opinions i continguts relacionats amb l’activitat professional . 32
3.3.1 Consells i recomanacions d’ús per al personal de la Generalitat ............................ 32
3.3.2 Ús de comptes personals per a informacions, opinions i continguts relacionats amb l’activitat professional ........................................................................................................... 33
3.4 Imatge corporativa de l’Escola ............................................................................... 34
3.5 Propietat intel·lectual i protecció de dades personals ............................................ 36
3.5.1 Llicències d’ús obert: Creative Commons (CC) ...................................................... 36
3.5.2 Protecció de dades personals ................................................................................ 38
3.6 Usos lingüístics ...................................................................................................... 39
4 Comunicació interna de l’EAPC ............................................................................. 40
4.1 Definició ................................................................................................................. 40
4.2 Tipus de comunicació interna ................................................................................ 40
4.3 Evolució de la comunicació interna ........................................................................ 40
4.4 Objectius ............................................................................................................... 41
4.5 Circuit de la comunicació interna ........................................................................... 41
4.6 Eines de comunicació interna a l’Escola ................................................................ 42
4.6.1 Intranet ................................................................................................................... 43
4.6.2 El Tauler de l’Escola .............................................................................................. 44
4.6.3 En què et puc ajudar? ............................................................................................ 45
4.6.4 Correu electrònic: eapctothom ............................................................................... 45
4.6.5 Reunions d’informació ............................................................................................ 45
5 Mètriques i indicadors de qualitat de la comunicació i les difusions .................. 46
5.1 Quadre de comandament ...................................................................................... 46
5.1.1 Definició ................................................................................................................. 46
5.1.2 Utilitats del quadre de comandament ..................................................................... 47
2
5.1.3 Estructuració .......................................................................................................... 47
5.2 Mètriques i avaluació de la comunicació i de la difusió .......................................... 48
Annex I................................................................................................................................ 51
1. Direcció ..................................................................................................................... 51
1.1 Direcció ..................................................................................................................... 52
1.2 Delegacions territorials de l’EAPC ............................................................................. 53
2. Subdirecció general d’Administració, Serveis i Projecció externa .............................. 55
2.1 Convenis ................................................................................................................... 56
2.2 Accions de cooperació .............................................................................................. 57
2.3 Visites institucionals .................................................................................................. 58
2.4 Convenis internacionals ............................................................................................ 59
2.5 Blog de l’EAPC .......................................................................................................... 61
2.6 Notícies ..................................................................................................................... 62
3. Subdirecció general de Recerca i de Formació en Alta Direcció ............................... 63
3.1 Premis Alfons Ortuño (convocatòria) ......................................................................... 64
3.2 Premis Alfons Ortuño (lliurament de premis) ............................................................. 66
3.3 Presentació de publicacions o de treballs de recerca ................................................ 68
3.4 Convocatòries de recerca ......................................................................................... 69
3.5 Publicacions .............................................................................................................. 71
3.6 Blog de la Revista Catalana de Dret Públic ............................................................... 72
3.7 Revista catalana de dret públic ................................................................................. 74
3.8 European Public Mosaic ............................................................................................ 76
3.9 Blog de la Revista de Llengua i Dret ......................................................................... 78
3.10 Revista de Llengua i Dret .......................................................................................... 80
3.11 Biblioteca: serveis planificats ..................................................................................... 82
3.12 Màster en Direcció Pública ........................................................................................ 83
3.13 Jornades i activitats de la formació directiva ............................................................. 85
3.14 Tercer cicle ............................................................................................................... 87
4. Subdirecció gral. de Captació de Talent i Formació Contínua Professionalitzadora .. 89
4.1 Pla de formació de l’Administració local .................................................................... 90
4.2 Jornades de gran format de l’Administració local ...................................................... 92
4.3 Formació estratègica de la Generalitat de Catalunya i de l’Adm. local ...................... 94
4.4 Jornades de gran format conjuntes de la Generalitat i de l’Adm. local ....................... 96
4.5 El catàleg de formació contínua de la Generalitat de Catalunya ................................ 98
4.6 Activitat formativa ordinària de la Generalitat de Catalunya....................................... 99
4.7 Jornades de gran format de la Generalitat de Catalunya ......................................... 100
3
4.8 Recursos en obert ................................................................................................... 102
4.9 Blogs temàtics d’e-catalunya ................................................................................... 104
Annex II: fitxes tècniques d’imatge corporativa ............................................................ 106
1. Productes i serveis amb imatge corporativa general ............................................... 107
1.1 Gamma de colors .................................................................................................... 107
1.2 Tipografies i composició del text ............................................................................. 108
1.3 Capçaleres .............................................................................................................. 112
1.4 Imatges per a les xarxes socials ............................................................................. 115
1.5 Vídeo ...................................................................................................................... 117
1.6 Power point ............................................................................................................. 124
1.7 Prezi ........................................................................................................................ 128
1.8 Infografies ............................................................................................................... 128
2. Productes i serveis amb imatge corporativa específica ........................................... 130
2.1 Màster en Direcció Pública ...................................................................................... 130
2.2 Revista catalana de dret públic ............................................................................... 136
2.3 Revista de Llengua i Dret ........................................................................................ 138
2.4 Revista European Public Mosaic ............................................................................. 140
2.5 Premis Alfons Ortuño .............................................................................................. 141
2.6 Aula Virtual .............................................................................................................. 141
2.7 EapcOpenLab ......................................................................................................... 141
Bibliografia ....................................................................................................................... 142
4
Presentació L’èxit i l’impacte de les organitzacions depenen, en gran mesura, de les activitats de comunicació i difusió. La irrupció i generalització de l’ús d’internet i de les xarxes socials ha transformat la manera de com ens comuniquem. En els darrers anys, el nombre de canals de comunicació ha crescut exponencialment i la creació de nous marcs multidireccionals ha induït a profunds canvis en la relació entre les persones i les organitzacions.
La comunicació ha de fomentar el diàleg, l’empatia i la participació i aquests han de ser els pilars bàsic que guiïn la nostra comunicació institucional. En aquest sentit, l’elaboració d’aquest Pla de Comunicació (en endavant Pla) té com a principal objectiu garantir una planificació estratègica i una gestió eficaç de les activitats de comunicació i de les eines de difusió, tant des de la vessant interna com externa de l’organització.
La comunicació a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (en endavant EAPC) s’ha d’encaminar des de les dues vessants: per una banda, ha de permetre que els destinataris de les activitats coneguin la nostra missió i visió, així com el conjunt dels serveis que oferim (vessant externa), però per l’altra, i no menys important, la comunicació dins la pròpia EAPC (vessant interna); comunicació que ha der permetre mantenir informats als treballadors i treballadores i motivar-los per tal d’aconseguir que, entre tots, contribuïm a l’assoliment dels objectius i els reptes organitzacionals.
Aquest Pla s’ha impulsat, des de la unitat de comunicació de l’EAPC i amb la col·laboració de les altres unitats, amb el propòsit que es converteixi en una eina útil i eficaç d’informació perquè tot el personal sigui partícip i conegui els objectius i compromisos de la nostra institució.
Finalment, espero que aquest Pla us sigui útil, clar i eficaç i pugui així facilitar la transmissió del coneixement intern i una difusió excel·lent de la nostra activitat.
Agustí Colomines i Companys Director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
1 La comunicació En comunicació existeix una premissa “allò que no es comunica no existeix” i cal tenir present que a les institucions públiques cal afegir una segona premissa relacionada amb la primera “allò que no s’explica no és transparent”, de manera que la combinació d’ambdues reflexions ens porta necessàriament a comunicar i transparentar el que es fa. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) té les necessitats, com qualsevol altre institució pública de comunicar i transparentar la seva activitat, per donar compliments a les línies estratègiques, a la missió i a la visió de l’organització.
La comunicació esdevé una de les eines principals del segle XXI, molt més que en èpoques passades, ja que amb la democratització de l’accés a la informació, gràcies a internet i especialment a les xarxes socials, tothom és lliure de rebre la informació que vol i quan la vol i també pot generar informació a comunicar. Les eines que per una banda semblarien que faciliten la comunicació també la dificulten, la societat està intoxicada i això requereix generar continguts interessants, útils i atractius per tal de tenir més
possibilitats de ser consumits pels destinataris i també cal una comunicació multicanal ja que és l’usuari que selecciona com rep les comunicacions de la institució.
1.1 Què és un pla de comunicació? El pla de comunicació és un document que recull els objectius, els destinataris, els canals que cal utilitzar i tot allò que es refereix a les comunicacions externes i internes de l'organització. En aquest document, s’hi decideix el que es vol explicar sobre l’organització, com es farà i en quin moment es duran a terme les diferents accions.
Un pla de comunicació ha de servir per detectar les diferents tipologies de comunicació, a priori interna i externa, però també horitzontal i vertical sense oblidar la comunicació transversal, dins i fora de la pròpia organització.
La comunicació té com a objectiu principal “donar a conèixer” però no és una mera eina de publicitat o propaganda, sinó que la comunicació, i especialment en una institució pública ha de servir per poder difondre les línies estratègiques de la pròpia organització, més enllà de la difusió dels productes i serveis que realitzi.
En definitiva, el pla de comunicació esdevé una eina planificadora d’una política pública, requereix una bona detecció de necessitats, un disseny dels serveis que es volen prestar, l’execució de les accions i finalment una avaluació de tot plegat que faciliti una retroacció de millora continuada.
1.2 Línies estratègiques El primer que cal saber en tota organització és què es vol comunicar, sens dubte el primer que qualsevol organització hauria de voler comunicar són les seves línies estratègiques, en particular les línies estratègiques de l’Escola són les següents:
• Implantar un model d’EAPC de prestigi orientat a la formació acadèmica, política, administrativa i humanista del personal de l’Administració pública catalana.
• Adequar l’oferta de serveis i recursos de l’EAPC, adreçada a tot el personal de l’Administració pública catalana, a les exigències i demandes polítiques i socials del segle XXI.
• Posicionar l’EAPC entre els principals referents internacionals en la formació continuada de quadres directius i de comandament en l’àmbit públic.
• Reforçar les relacions de l’EAPC amb el sistema universitari català i amb centres homòlegs internacionals, mitjançant la cooperació i col·laboració activa en els àmbits de la formació i la investigació en l’àmbit públic.
1.3 Missió L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) és un organisme autònom de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia, adscrit al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, a través de la Secretaria d'Administració i Funció Pública.
L’Escola ofereix serveis i productes relatius a la captació i reconeixement del talent, la formació, l’assessorament i la recerca en l’àmbit de la funció pública.
Aquests serveis s’adrecen a tot el personal del sistema públic català així com a tots els agents implicats en l’àmbit de la gestió pública, tot col·laborant amb el sistema universitari i amb organitzacions homòlogues d’abast internacional.
L’excel·lència, la innovació, la transparència, el rendiment de comptes (accountability) i la virtut pública són els valors clau que emmarquen el desenvolupament d’aquesta missió.
1.4 Visió En el futur més immediat l’EAPC ha d’esdevenir una estructura d’estat fonamental que ordenarà i racionalitzarà la formació adreçada a totes aquelles persones que participen en el sistema de prestació de serveis públics i serà un referent internacional en la generació i la transferència de coneixement de tot allò que concerneix al govern, la governança, l’administració, la gestió i la innovació d’aquests serveis públics, amb la voluntat de ser un motor de transformació de les administracions públiques catalanes a fi de donar un millor servei a la ciutadania.
Així doncs, l’EAPC té la necessitat de comunicar i difondre els seus productes i serveis i ho ha de fer tenint en compte alguns principis relacionats amb l’estratègia comunicativa, que respon a les preguntes següents:
1. Què prioritzem? 2. A qui li comuniquem? 3. Quines eines fem servir? 4. Quan ho comuniquem?
La resposta d’aquestes preguntes són i han de ser el contingut del pla de comunicació.
7
1.5 La comunicació a l’EAPC L’Escola d’Administració Pública de Catalunya du a terme un elevat volum d’activitats que es caracteritzen per dos realitats, per una banda existeix una gran diversitat de productes i serveis i per altra banda l’Escola incorpora molt sovint nous productes i serveis. Això comporta que el procés de comunicació i difusió ha d’incorporar-se en diversos moments en funció del producte i servei i de la seva novetat, de manera que aquells productes i serveis ja existents poden tenir identificades les necessitats, eines i circuits de difusió i aquells que són nous o que no es duen a terme habitualment requeriran una intervenció anterior.
En tot cas caldrà tenir en compte que la comunicació i la difusió dels productes i serveis no poden tenir-se en compte en les fases finals del disseny i elaboració sinó en fases anteriors.
8
1.5.1 Diagnosi L’Escola d’Administració Pública ha viscut una evolució en relació a la comunicació i difusió de la pròpia institució i de les seves activitats. Es poden descriure tres etapes:
• la primera fins a 2010 que l’EAPC disposava de la pàgina web com a resum d’activitats, productes i serveis fets i bases de dades de correu electrònic que tenien com a finalitat difondre les activitats, especialment formatives, que es feien amb el principal, o fins i tot únic, objectiu que les accions formatives tinguessin el màxim de nombre d’assistents.
• Una segona etapa se situa entre 2010 i 2015; en aquesta etapa l’Escola es dota d’una pàgina web amb una visió de difusió i de les xarxes socials que, corporativament, la Generalitat ha acollit com a pròpies, en concret Twitter, Facebook, YouTube i els blogs.
• La darrera etapa, des de 2015 s’inicia una etapa de planificació estratègica de la comunicació i de la difusió, per una banda es pretén comunicar la institució i es busca difondre els productes i serveis de l’Escola, dit d’una altra manera, des de 2015 s’està començant a crear la marca digital EAPC. La culminació d’aquesta planificació estratègica és l’elaboració d’aquest pla de comunicació.
L’evolució de la política comunicativa és deu a dues realitats, en primer lloc la consideració d’aquesta política com a estratègica per part de les diferents direccions i ,en segon lloc, el fet que la societat i les organitzacions han canviat, però sobretot les eines amb què ens comuniquem.
Els continus canvis en la comunicació obliga a repensar constantment les millors estratègies i a innovar contínuament el com es comunica. L’aparició de noves eines obliga a preveure els canvis futurs com a realitats a curt termini i això comporta que no es pot sistematitzar la comunicació d’una manera estable. Aquest fet, que podria contradir la necessitat de dotar a l’organització d’una eina de planificació estratègica, és determinant per tenir un pla de comunicació que posi de manifest que la comunicació té una raó de ser, no es produeix de manera espontània i no s’improvisa, en tot cas el pla de comunicació ha de permetre una flexibilitat més gran que en etapes anteriors.
1.5.2 Objectius del Pla El pla de comunicació de l’Escola ha de recollir les diferents tipologies de comunicació que l’Escola gestiona i vol gestionar. En primer lloc, la comunicació interna, imprescindible perquè la informació que la pròpia organització genera arribi a tot el personal, de manera que el coneixement de la globalitat de l’organització per part de les persones enforteix el coneixement individual i col·lectiu, però també la pròpia “marca” Escola. En segon lloc, el pla ha de recollir la comunicació existent entre la institució i els destinataris principals de l’activitat de l’Escola, és a dir, alumnes de les diferents administracions i de les diferents especialitzacions de la formació que es du a terme, investigadors, etc. En tercer lloc, cal que el pla de comunicació estableixi mecanismes per relacionar l’Escola amb dos nous col·lectius, per una banda els electes de les diferents institucions catalanes i per l’altra la societat.
9
En definitiva, el Pla de comunicació ha de tenir com a objectius principals:
1. Difondre les línies estratègiques que la Direcció de l’Escola estableixi 2. Millorar la visibilitat i la presència de la institució, tant dins de les propi sector públic
de Catalunya, com a les universitat i a la societat 3. Obtenir el reconeixement institucional per part dels agents públics i privats que en
altres països tenen els centres de formació de personal públic. 4. Millorar la difusió dels productes i serveis que du a terme l’Escola 5. Dotar a la comunicació de l’Escola la transversalitat necessària per a la millora de
l’eficiència 6. Homogeneïtzar la imatge corporativa dels productes i serveis de l’EAPC 7. Cercar l’excel·lència en la gestió de les eines comunicatives i de difusió de l’Escola,
prioritzant criteris de qualitat en la comunicació enlloc de criteris de quantitat 8. Incorporar la previsió de la difusió en el disseny del producte
1.5.3 Qui fa la comunicació a l’Escola ? D’acord amb el Decret 254/2016, de 17 de maig, de reestructuració de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya a la Subdirecció General d'Administració, Serveis i Projecció Externa li correspon les funcions següents, entre d’altres:
• Dissenyar i implementar la política de difusió i comunicació de l'Escola i coordinar les relacions amb els mitjans de comunicació.
• Supervisar i coordinar la gestió del web, de la intranet, de les xarxes socials i dels continguts de les bases de dades d'informació corporativa de l'Escola.
En generals les tasques de la unitat de comunicació són:
1. Establir els criteris i eines de comunicació i difusió de les activitats de l’Escola seguint les indicacions corporatives de la Direcció General d'Atenció Ciutadana
2. Establir la imatge corporativa de l’Escola seguint les indicacions corporatives de la Direcció General de Difusió
3. Establir el calendari de difusió de productes i serveis de l’Escola seguint l'estratègia de l'Escola
10
4. Coordinar les relacions amb mitjans de comunicació i gabinets de comunicació d’altres institucions
Concretament les accions que desenvolupa la unitat de comunicació són:
- Disseny i validar de la imatge corporativa de l’Escola, vetllant pel compliment del PIV - Posicionament de la marca Escola - Establir els criteris comunicatius de l’Escola, seguint les instruccions relatives a la
comunicació i a l’atenció ciutadana - Preveure la comunicació - Segmentar els destinataris - Planificar i fer la difusió dels serveis i productes de l’EAPC pels diferents canals - Gestionar totes les xarxes socials de l’EAPC - Centralitzar i coordinar les relacions amb els mitjans de comunicació, el departament
de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i la resta de departaments en matèria de comunicació
- Gestionar els continguts del web - Elaborar i difondre el Butlletí Extern i el Tauler de l’Escola - Fer el mantenir els Tràmits Gencat - Dissenyar, realitzar i mantenir la intranet de l’EAPC - Establir i millorar les eines de comunicació interna - Elaboració i avaluació de les mètriques relacionades amb la comunicació, la difusió i
la comunicació interna - Gestionar l’atenció ciutadana a través de les xarxes socials
1.6 Circuit de la comunicació a l’EAPC El circuit que s’estableix en el marc de la comunicació esdevé, de forma genèrica un mapa que reprodueix les relacions bilaterals entre totes les unitats i serveis de l’Escola amb la unitat de comunicació i les relacions que la unitat de comunicació té amb els usuaris finals, ja siguin mitjans de comunicació, institucions públiques i/o privades i la ciutadania; sense oblidar el paper que ocupen en aquest àmbit altres organismes i unitats de la Generalitat de Catalunya que, corporativament amb les seves instruccions, influeixen en el circuit de la comunicació, en concret la Direcció General d’Atenció Ciutadana i la Direcció General de Difusió, ambdues vinculades al Departament de la Presidència i el Gabinet de comunicació del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
11
1.6.1.1 Preveure la comunicació En relació al circuit de la comunicació cal diferenciar dues tipologies de continguts, per una banda, aquells productes i serveis planificats i per l’altra, aquells que sorgeixen de manera espontània i que, per tant no són susceptibles de planificació.
Més enllà de les notícies que s’han de difondre en el moment que es produeixen i que tenen, prioritat absoluta per no perdre la vigència, es genera una gran quantitat d’informacions la difusió de les quals cal programar per no saturar els destinataris i per triar el moment idoni perquè la difusió sigui efectiva.
El circuit de comunicació determina, en primer lloc, el “quan” la unitat de comunicació inicia la col·laboració amb les unitats que produeixen els productes i serveis, tradicionalment s’ha considerat la comunicació com un element posterior a l’elaboració del producte, però cal iniciar aquesta col·laboració en moments anteriors, idealment durant el disseny dels productes i serveis quan es tracti de productes nous i en el moment d’elaboració en aquells productes que l’Escola ja ofereix tradicionalment.
Per planificar i estandarditzar la comunicació de l’EAPC s’ha creat un model de fitxa (veure apartat 2.1. Fitxa de productes i serveis de l’EAPC) per a cadascun dels productes i serveis de l’Escola on es recullen el tipus, la freqüència, en quin moment i la quantitat de comunicacions que es realitzaran. Aquestes fitxes s’han pactat amb els serveis corresponents.
12
1.6.1.2 Segmentació dels destinataris L’Escola d’Administració Pública de Catalunya es comunica amb col·lectius diversos i específics, amb els quals ha d’establir una comunicació diferenciada.
Els receptors han de percebre que reben informació perquè és del seu interès i no perquè una màquina envia comunicacions sense discriminar.
Personalitzar les invitacions als actes segons els perfils dels destinataris és una feina exigent, però efectiva a l’hora de quantificar el nombre d’inscrits. Sempre s’intensifica l’atenció cap al missatge si es percep com a destinat a les persones concretes.
Per dur a terme la segmentació dels destinataris actualment s’han dut a terme un seguit d’accions en l’àmbit dels enviaments de correus electrònics, diferenciant, per una banda
l’administració a la qual treballen (Generalitat de Catalunya, administracions locals o universitats), els àmbits d’interès que tenen (innovació, recursos humans, jurídica, etc.) i el seu lloc de treball (personal d’administració general, personal de comandament, directiu, alts càrrecs i electes).
En aquest aspecte cal destacar que el volum de comunicacions i difusions és més gran que en anys anteriors, de manera que cal segmentar molt bé els destinataris, quan les comunicacions o difusions siguin individuals de manera que els usuaris no rebin un excés d’informació que comporti un rebuig de la informació que l’Escola envia.
13
1.7 Circuit de la difusió de l’EAPC
Com en qualsevol tasca que es dugui a terme en una organització esdevé imprescindible establir un circuit de treball amb dues finalitats, per una banda establir els rols que cada actor té en el procés de difusió i conèixer quan es duran terme les diferents accions de difusió.
1.7.1.1 Valorar els diferents canals per on s’ha de fer la difusió L’Escola disposa de múltiples eines de difusió, però no totes són adequades per dur a terme totes les accions de difusió, per aquest motiu cal tenir present tant les pròpies característiques de les eines, els objectius que es volen aconseguir amb la difusió i els públics destinataris.
Cal personalitzar els missatges segons els destinataris als quals s’adrecin, destriar el canal més idoni en cada cas per dur a terme les accions de difusió i alhora adaptar el missatge segons el canal de comunicació emprat. El canal també modifica el llenguatge usat per fer la difusió.
S’ha de tenir en compte que cada eina té les seves particularitats per tant, es desaconsella la publicació automàtica entre eines, això vol dir que cada canal necessita un temps de dedicació i un missatge adaptat a cada eina.
14
1.7.1.2 Estratègies de la difusió Hi ha un seguit d’estratègies que ajuden a amplificar els missatges en l’àmbit de les xarxes socials:
• Fer xarxa: Primer de tot, encara que sigui una obvietat, s’ha de fer xarxa i construir comunitat. Cal seguir activament persones i organitzacions que tenen interessos similars als nostres perquè així podrem conversar, aprendre els uns dels altres i crear coneixement. La nostra reputació a la xarxa també depèn dels usuaris a qui seguim i per això és important analitzar sobre què publiquen els nostres seguidors abans de seguir-los.
• Establir conversa i compromís: És important establir una relació d’igual a igual amb els membres de la xarxa. El fet de ser una institució pública no implica cap mena de superioritat jeràrquica, ans al contrari, som allà per col·laborar amb les persones, per parlar el seu llenguatge i per aprendre d’elles. Hem d’interpel·lar els membres de la xarxa perquè participin a la nostra conversa. Ens interessa que el màxim nombre possible de persones coneguin què fem i què volem assolir, de la mateixa manera que volem saber què pensen elles de la nostra feina i com creuen que la podem millorar. Així, teixint una relació de confiança amb els membres de la xarxa i aportant informació rellevant i atractiva, aconseguirem el compromís (engagement) dels seguidors, que esdevindran, alhora, prescriptors dels nostres serveis. El grau de compromís dels usuaris es valora a partir de les interaccions que fan amb nosaltres.
• Comptar amb influenciadors: A la xarxa hi ha persones que pels seus coneixements i
opinions, per la selecció d’informació que aporten i pel gran nombre de seguidors que tenen esdevenen referents. Els influenciadors (influencers) són nodes de connexions de qualitat a la xarxa que ofereixen sempre informacions rellevants i contrastades. Comptar amb el suport de persones influents, a més de prestigiar la nostra xarxa, afavoreix que els nostres missatges puguin arribar a un nombre més gran de persones i aconseguir nous seguidors. Els influenciadors parlaran bé dels nostres serveis i productes als seus seguidors si nosaltres mantenim una activitat consistent, transparent, rellevant i col·laborativa. Els influenciadors no es compren, sinó que es guanyen.
• Idear noves maneres d’arribar a la gent: La informació a la xarxa és ingent i creix dia a
dia de manera exponencial. Per singularitzar-nos davant de tantes veus i per fer arribar els nostres missatges entre tanta saturació d’informació, cal idear noves maneres de presentar-nos i d’explicar els nostres missatges. Cada cop pren més rellevància el món de la imatge. Amb els telèfons intel·ligents tothom té la capacitat de captar el moment o de crear els seus vídeos. Explicar qualsevol esdeveniment amb imatges o amb vídeos sempre és més atractiu que el llenguatge escrit. Per això val la pena que en la nostra presència a internet usem sempre que sigui possible imatges per il·lustrar els nostres missatges, les quals serviran per atraure l’atenció, per fixar en la memòria del destinatari el nostre missatge i també per provocar emocions.
Així mateix, els nostres missatges arribaran a més gent i tindran més capacitat viral si els emetem mitjançant vídeos senzills i curts. És el que s’anomena tècnica de les narratives digitals, en què els relats, preferentment de caràcter personal, combinen la narració tradicional amb elements multimèdia (fotografies, vídeos, so, música…). També són
15
efectius altres recursos encaminats a fer participar els usuaris, com ara l’elaboració d’enquestes en línia per demanar el parer sobre alguna qüestió o l’organització de concursos, ja siguin d’idees o merament lúdics.
1.7.2 Missatges estàndard per cada servei i producte de l’EAPC
Tot i que pot semblar que l’EAPC du a terme un nombre molt elevat de productes i serveis cal considerar que es poden recollir sota tipologies similars, de manera que es poden establir patrons de missatge que facilitin la comunicació i la difusió dels diversos productes i serveis, tot i que, lògicament, caldrà fer-ne les diferents adaptacions en funció de la concreció del servei i producte i dels diversos destinataris.
També caldrà considerar productes i serveis estàndards durant l’any, aquests missatges han de tenir una doble finalitat, per una banda crear marca a través de missatges que expliquin productes i serveis generals que es presten i per l’altra, també han de servir per informar a través de missatges que no van lligats a una temporalitat concreta.
1.8 Relacions amb Governació, Administracions Públiques i Habitatge i altres Departaments en matèria de comunicació.
La unitat de comunicació ha de coordinar la seva acció comunicativa amb el Departament al qual està adscrit, la necessitat d’aquesta coordinació radica en determinats elements que cal tenir en compte. En primer lloc, el Gabinet de Comunicació del Departament és l’actor que es relaciona directament amb la resta de Gabinets de Comunicació de la Generalitat, en segon lloc té la potestat d’informar a Sala de Premsa de les activitats que es duen a terme i, finalment, els mitjans de comunicació es relacionen gairebé de forma exclusiva amb el Departament i no amb organismes dependents.
Tanmateix aquesta relació també aporta beneficis al Departament, a través de la comunicació es dota de recursos informatius que sense aquesta coordinació no tindrien i, també, la informació que publiquen relacionada amb l’Escola té una major qualitat al tenir interlocució directa.
Lògicament aquesta relació amb el Gabinet de Comunicació del Departament radica en la unitat de comunicació de l’Escola.
La unitat de comunicació és qui es relaciona amb altres Gabinets de Comunicació, per delegació i amb l’autorització del Gabinet de comunicació del Departament.
16
2 Eines i recursos de comunicació i difusió externa a l’EAPC
2.1 Fitxa de productes i serveis de l’EAPC La unitat de comunicació de l’Escola ha elaborat un model de fitxa que té com a objectiu oferir a les unitats i serveis finalistes de l’Escola una mena de Carta de serveis interna dels serveis de comunicació i difusió que s’ofereixen. És un compromís que s’assoleix de manera que la tasca de difusió i comunicació estigui, a priori, pre-establerta i pactada entre la unitat de comunicació i els responsables dels productes i serveis. D’aquesta manera es pot sistematitzar i planificar la difusió i comunicació que fa l’Escola com a institució.
Amb aquestes fitxes les unitats finalistes poden conèixer i exigir el compliment dels elements comunicatius pactats.
Tenint en compte que la comunicació és variable es considera important destacar que aquestes fitxes s’hauran de revisar anualment o a proposta de la unitat de comunicació, quan es determini que els procediments comunicatius pactats no són eficients.
La descripció de productes i serveis amb les seves corresponents fitxes es troben al final del Pla de comunicació, com a annex I.
17
FITXA DE PRODUCTE O SERVEI (model)
Nom del producte/servei Descripció
Responsable/s del producte/servei Unitat o persona
Periodicitat de repetició del producte/servei
Impacte gràfic corporatiu
Etiqueta
Destinataris Principals Descripció col·lectiu prioritari
Secundaris Descripció col·lectiu subsidiari
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web On? Quan?
Twitter Com? Quan?
Facebook Com? Quan?
Espai de la direcció pública On? Quan?
Llistes de distribució
Principals Quan?
Secundàries Quan?
Durant l’acció
Web On? Quan?
Twitter Com? Quan?
Facebook Com? Quan?
Espai de la direcció pública On? Quan?
Llistes de distribució
Principals Quan?
Secundàries Quan?
Després de l’acció
Web On? Quan?
Twitter Com? Quan?
Facebook Com? Quan?
Espai de la direcció pública On? Quan?
Llistes de distribució
Principals Quan?
Secundàries Quan?
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF
Infografia
Vídeo Imatges per a les xarxes socials
Observacions
18
2.2 Web de l’EAPC El web és el canal de difusió institucional d’una organització a internet. Seguint la tendència general actual, cada vegada es navega menys pels webs i en canvi s’accedeix molt més als continguts gràcies al fet que les persones hi arriben a través dels enllaços a les diferents xarxes socials. Per això, és essencial disposar de tots els materials publicats i ordenats al web per poder enllaçar-hi des dels entorns de xarxa social.
També es produeix la situació inversa, en què diferents materials es publiquen als repositoris d’internet i des del web s’hi enllaça com és el cas dels vídeos a YouTube,
El web de l’Escola és el centre neuràlgic d’informació s’hi pot trobar informació de tota l’activitat present, passada i futura de la institució i de les activitats que s’hi desenvolupa. El web està en català i en els idiomes castellà, francès, anglès i occità. Aquests webs no són una traducció literal dels continguts del web en català, sinó que es seleccionen els continguts tenint en compte l’interès que poden tenir.
El web de l’EAPC segueix les directrius que marca l’Acord de Govern d’aprovació dels criteris corporatius dels webs de la Generalitat, de 20 de gener de 2015, que indica que la comunicació de la Generalitat de Catalunya a Internet ha de ser homogènia i coherent perquè s’identifiqui que un web és de la Generalitat. La finalitat és que la persona usuària ha de poder conèixer d’una manera fàcil i inicial que es troba en un entorn oficial de la Generalitat, i ha de tenir una experiència d’usuari semblant i adequada a uns paràmetres de qualitat homogenis.
L’Acord regula diversos aspectes en relació amb els webs i la presència de la Generalitat de Catalunya a internet:
- Autorització dels webs: la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) autoritza o denega la petició de crear un nou web.
- Disseny dels webs de la Generalitat: han de presentar una imatge i un disseny corporatiu únic. S’adaptaran al disseny inicial de Gencat i han de seguir les guies d’estil i les pautes del Programa d’identificació visual (PIV)
- Tecnologia: la Generalitat de Catalunya usa com a gestor corporatiu GECO+ - Logotip gencat.cat: tots els webs de la Generalitat han d’incorporar, en el marge
esquerre superior, el logotip Generalitat de Catalunya – gencat.cat - Multicanalitat: tots els webs de la Generalitat de Catalunya s’han de dissenyar i
construir seguint les directrius de webs amb disseny adaptatiu (responsive design) establertes per la DGAC i el CTTI
- Gestors de continguts: els webs de la Generalitat han d’usar el gestor corporatiu GECO+
19
2.3 Xarxes socials L’EAPC està present en les xarxes socials següents:
2.3.1 Twitter És el canal de difusió que més s’ha estès en els últims temps perquè permet als seus usuaris informar i informar-se, fer comunitat, crear sinergies i col·laborar. És una font de coneixement i un canal que amplifica de manera significativa els nostres missatges, ja que l’efecte dels retuits fa que les nostres comunicacions arribin a un major nombre de persones que, al seu torn, poden esdevenir seguidores nostres.
A l’EAPC hi ha un únic canal de Twitter @eapccat a través del qual s’informa, entre d’altres, de notícies, activitats, concursos i difusió de materials. És determinant per a la generació d’una bona identitat digital a Twitter per part de la globalitat de la institució que no es disposin de canals temàtics de productes i serveis, ja que aquest fet fragmentaria la identitat digital d’una institució que encara no té una identitat forta a les xarxes socials i que per la seva mida no es considera oportuna una pluralitat de perfils, aquesta reflexió és compartida per la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya que ens ha manifestat que la millor opció és tenir un únic perfil corporatiu.
Twitter només disposa de 140 caràcters per a cada tuit per la qual cosa cal que la informació sigui sintètica, rigorosa i concisa. Si el text supera aquets caràcters, cal escurçar-lo de manera que sigui intel·ligible; fins i tot, si hi ha més d’una etiqueta, se’n pot esborrar alguna. Per això, és important adjuntar-hi un enllaç, si escau, perquè els usuaris tinguin possibilitat d’ampliar el contingut.
El hashtag és una etiqueta de metadades precedida d’un coixinet (#) amb la finalitat que tant el sistema com l’usuari la identifiqui de manera ràpida. És una eina essencial alhora de fer publicacions a Twitter.
Els hashtag permeten agrupar continguts o opinions en diferents temàtiques, així cada usuari podrà trobar fàcilment tots els tuits més rellevants relacionats amb el tema que desitja. Els més populars sovint es converteixen en tendència ja que són molts els usuaris que estan escrivint sobre el mateix tema, això fa que es pugui convertir en trending topic.
Els hashtag són ideals per a realitzar converses sobre esdeveniments, conferències, campanyes o seminaris en directe.
Les consideracions més importants a tenir en compte al crear un hashtag són:
- El hashtag ha de ser curt, senzill i fàcil de recordar, ja que cada tuit només conté 140 caràcters, amb i sense hashtag. A més, al tenir un hashtag curt els usuaris tindran més espai per a incloure comentaris sobre el contingut.
20
- Ha de centrar-se en la marca i en el missatge central que es vol transmetre ja que donarà visibilitat al nostre tuit i als tuits generats.
- Un hashtag és útil quan la gent el coneix així que per començar a generar converses a través del hashtag s’ha de començar a incloure als recursos existents i als canals.
La unitat de comunicació és l’encarregada de crear els hashtag que s’utilizaran a l’Escola.
L’Escola disposa de hastags permanents i de temporals:
- Permanents: #EAPCblog; #eapcOpenLab; #internacionalEAPC; #directivaEAPC; #MDPeapc#; EPUMeapc; #RCDPeapc; #RLDeapc; #recercaEAPC; #EPUMeapc; #premisortuñoEAPC
- Temporals: #casarogerEAPC; #ENGAP;
- Transversals: #anypratdelariba;
D’acord amb la Guia de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, per a una presència òptima a Twitter, hi ha d’haver activitat de manera continuada sense fer-ne un ús abusiu. En circumstàncies normals es considera òptim publicar d’1 a 10 tuits diaris. Quan es retransmeti un acte en directe, pot interessar de publicar-ne més perquè els usuaris puguin seguir les idees substantives de l’esdeveniment.
D’altra banda, publicar de manera pausada, a intervals temporals lleugerament separats. S’ha observat que una major distància temporal entre cada tuit publicat repercuteix positivament en la visibilitat. Només en casos d’emergències o retransmissions en directe convé ajustar els intervals de separació.
Respecte a la comunicació de la informació, cal que els missatges siguin significatius i s’utilitzi un to proper i genuí però cal mantenir la correcció ja que es representa a una institució. Per tant, no es pot perdre ni la credibilitat ni desvirtuar la imatge de l’organització.
Cal tenir present, a més, que el mòbil és el principal dispositiu des d’on es consulten els continguts publicats a Twitter. En aquest context, els elements multimèdia són un aspecte cabdal en la creació de tuits. És aconsellable, per tant, que l’equip de continguts que gestiona les xarxes socials tingui coneixements bàsics de disseny i edició d’imatges i vídeos per poder crear elements multimèdia que amplifiquin i viralitzin encara més les publicacions.
En un present cada vegada més mòbil, Twitter té molts ingredients per convertir-se en un dels principals actors de l’ecosistema digital.
2.3.2 Facebook
Facebook és una plataforma social per comunicar i compartir entre usuaris, informació, fotografies, vídeos i enllaços. A més, els usuaris poden participar a les comunitats que els interessin. Facebook és una de les xarxes socials més conegudes arreu del món i amb més usuaris actius. En aquest sentit, és una plataforma adient per adreçar informació a una audiència àmplia.
21
Al perfil del Facebook de l’Escola s’hi troba un recull de les activitats de manera que els usuaris poden interactuar fent comentaris, recomanacions a altres perfils d'aquesta xarxa social.
Tot i que Facebook permet escriure missatges més extensos que a Twitter també cal fixar-se com a objectiu la brevetat per optimitzar-ne la visualització des de dispositiu mòbils. Per fer més atractiu el contingut i convidar a la interacció, és recomanable incloure-hi elements multimèdia (com ara imatges, gifs o vídeos de reproducció automàtica) i enllaços que proporcionin informació més extensa o continguts relacionats que puguin ser d’interès per als receptors dels missatges.
Es recomana publicar una mitjana d’entre dos i tres missatges diaris a Facebook, depenent del tipus d’activitat. A Facebook es publiquen informacions procedents de fonts pròpies:
- Nous apunts al blog corporatiu. - Retransmissions en directe d’actes: enllaços a pàgines per seguir a través de la
reproducció en temps real (streaming) actes concrets. - Publicació de nous vídeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris d’internet. - Novetats del web, noves seccions, publicacions. - Quan se citi un organisme, departament, marca o servei amb pàgina pròpia a
Facebook, caldrà referenciar
2.3.3 YouTube
YouTube és una plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartir vídeos. És idoni per difondre vídeos informatius i didàctics. Amb el temps s’ha convertit en l’estàndard de vídeos en línia i el seu cercador és el més utilitzat per trobar continguts audiovisuals.
Al canal eapc Youtube s’hi troben els recursos audiovisuals de l'Escola, vídeos de jornades, tutorials de formació i altres eines que poden ser d'utilitat per a la formació dels usuaris.
L’organització del canal de l’Escola es du a terme a través de llistes de reproducció, que poden ser temàtiques o bé quan hi ha diversos vídeos d’una mateixa acció formativa també s’agrupen a través de llistes de reproducció.
2.3.4 Blogs
Podríem dir que els blogs van ser la primera eina de comunicació a l’abast tothom, ja que permetien gestionar un espai a internet sense tenir coneixements d’informàtica i poder exposar les idees i conversar amb els lectors. Això comporta un gran salt qualitatiu, ja que la comunicació esdevé bidireccional.
Les organitzacions també han posat en marxa blogs per exposar idees i continguts d’una manera propera i per conversar amb els seus lectors, tot i que actualment la conversa és ubiqua i té lloc a diferents xarxes socials. Per exemple, un apunt publicat en un blog pot ser que no tingui comentaris en el mateix blog, però en canvi en tingui a xarxes com ara Twitter o Facebook.
La recomanació general és publicar un apunt per setmana o setmana i mitja (o més), ja que és la mesura justa per deixar temps per a la lectura i possibles comentaris dels usuaris. En aquest sentit, és més important la qualitat que la quantitat. Així mateix, caldrà valorar quines hores i quins dies són més oportuns per a la publicació i difusió dels apunts segons el
22
comportament de la xarxa que alimenti el blog en qüestió. D’aquesta manera, s’aconseguirà la màxima propagació de l’apunt a través de les diverses eines de xarxa social.
L’Escola d’Administració Pública disposa dels tres blogs següents:
- L’eapc blog és institucional i un espai obert a la conversa al voltant dels projectes de l’Escola. Els continguts d’aquest blog són de dos tipus: articles generats per la pròpia organització i articles demanats a especialistes de matèries relacionades amb les matèries que l’Escola du a terme (aquests articles van signats pels autors externs). La finalitat d’aquest blog és reflexionar sobre temes relacionats amb l’EAPC. També s'hi parla de diferents temes relacionats amb la formació, Internet, innovació, gestió del coneixement i governança electrònica i oberta (eGovernment i openGovernment). Es fa una publicació cada dimarts.
- L'RCDP blog analitza temes d’actualitat, articles d’opinió i notícies rellevants dels àmbits del dret públic i la ciència política. Es fa una publicació cada dimecres.
- L'RLD blog podreu trobar apunts d’anàlisi de temes d’actualitat, articles d’opinió i notícies rellevants dels àmbits de la lingüística, sociolingüística, dret lingüístic, etc. Es fa una publicació cada dijous.
2.3.5 Linkedin
És una plataforma d’interacció de professionals que intercanvien experiències per millorar la seva praxi laboral.
El grup de Linkedin de l’Escola és la xarxa que més recentment s’ha creat i a hores d’ara s’està analitzant els usos i continguts que la plataforma pot donar al posicionament de l’EAPC en una xarxa professional.
2.3.6 Freqüència de publicacions
D’acord amb la Guia de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, cal intentar racionalitzar els missatges a publicar, ja que, s'ha observat com un major espai temporal entre missatges publicats repercuteix positivament en la visibilitat. Es recomana espaiar els missatges a les diferents plataformes i publicar de manera pausada. La freqüència de publicació òptima per a cada xarxa depèn del tipus de contingut i, evidentment, en casos de directe i d'emergències, està justificat publicar missatges en intervals temporals més ajustats. Com a recomanació general s'aconsella publicar mensualment uns 150 tuits i unes 50 publicacions a Facebook. D'altra banda, també es recomana una publicació mínima regular.
2.4 Espai de la direcció pública L’Espai de la direcció pública (EDP) és el punt de trobada i d'intercanvi d'experiències dels directius i directives de les administracions i organitzacions públiques del país.
El lloc s’ha promogut per l'Escola per tal que tothom pugui crear i compartir el coneixement directiu que té adquirit per la seva ocupació pública, amb la finalitat de construir una direcció pública catalana professional. L'EDP cerca la col·laboració dels seus integrants, mitjançant
23
una estructura senzilla i oberta a la participació i als suggeriments sobre tot allò que s'estimi d'interès per a la direcció pública, amb el benentès que l'EAPC actua com a moderadora i agent dinamitzadora, amb el compromís d'administrar-lo i de fer-ne el manteniment.
2.5 El Butlletí de l’Escola Els butlletins electrònics són una eina de comunicació fonamental per establir fidelització amb els usuaris. És el que s’anomena una eina push, perquè porta les informacions allà on són els usuaris.
El butlletí electrònic de l’EAPC es va iniciar al març de 2017 i s’envia el primer dia laborable de cada mes per correu electrònic. S’hi inclouen les notícies i activitats de l’Escola més rellevants i contenen enllaços cap a la informació ampliada.
Al web de l’EAPC i a la intranet es poden consultar tots els butlletins editats.
2.6 Llistes de distribució per correu electrònic
Les llistes de distribució són mecanismes de difusió d’informació basades en el correu electrònic. L’objectiu es fer arribar missatges a varis usuaris a la vegada, enlloc d’enviar un missatge individual a cadascun d’ells.
Els usuaris es poden subscriure a les llistes de distribució següents:
- Formació de l'EAPC per al personal de la Generalitat i les universitats públiques catalanes
- Formació de l'EAPC per al personal de les administracions locals catalanes l’Administració local
- Recerca i publicacions de l'EAPC
- Novetats de la biblioteca de l'EAPC
- Revista catalana de dret públic
- Revista de Llengua i Dret Cal saber què s’ha de difondre a través de llistes de distribució, que poden ser exclusivament d’una comunitat reduïda amb interessos comuns, i què s’ha de difondre més intensivament a través del web i de les xarxes socials en comunicacions obertes a tota la ciutadania.
Per fer difusió a través del correu electrònic, és important agrupar els continguts que vulguem comunicar per evitar ser massa intrusius amb els nostres destinataris. A més, els destinataris externs prèviament han d’haver donat el consentiment a rebre aquella
24
comunicació, han de poder donar-se de baixa de la recepció dels correus de manera senzilla i han de poder accedir a les dades de què disposi l’organització de la seva persona, ja que tenen el dret a rectificar-les i cancel·lar-les.
D’acord amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal, els fitxers que continguin dades de caràcter personal han d’estar degudament registrats per l’organització independentment del seu suport (sigui o no sigui automatitzat). Per a finalitats de difusió s’han de demanar les dades personals mínimes necessàries: nom i adreça de correu electrònic.
2.7 RSS RSS són les sigles de RDF Site Summary o Rich Site Summary, un format XML per sindicar o compartir contingut a la web. S'utilitza per difondre informació actualitzada freqüentment a usuaris que s'han subscrit a la font de continguts. El format permet distribuir continguts sense necessitat d'un navegador, utilitzant un software dissenyat per llegir aquests continguts RSS (agregador).
Per poder llegir els feeds RSS es necessita una aplicació denominada agregador o lector de feeds, o bé fer servir un navegador que doni suport a marcadors vxius.
Els subscriptors de l’RSS de l’Escola reben un missatge cada vegada que s’hi publica una notícia al web de l’Escola.
2.8 Tràmits GENCAT Tràmits gencat és el catàleg de tràmits de la Generalitat de Catalunya on es recull la informació de tots els tràmits de la Generalitat. És un projecte d’Administració electrònica i de governança oberta que apropa l’Administració a la ciutadania mitjançant un espai web que mostra tots els tràmits organitzats temàticament, amb una estructura ordenada i redactats amb un llenguatge clar i entenedor.
El Manual de redacció i estil de Tràmits gencat és una eina de suport als redactors que facilita que els diferents departaments segueixin una estructura estàndard en l'elaboració del continguts. La revisió i la publicació dels continguts la duu a terme l'equip de Tràmits de la Direcció General d'Atenció Ciutadana (DGAC), mitjançant l'aplicació d'un control de qualitat basat en les directius establertes. La relació entre la DGAC i els redactors s'estableix mitjançant comunitats de professionals (comunitats de pràctica), formació especialitzada i pertinença a una llista de distribució i a un mateix grup de la plataforma de treball col·laboratiu.
2.9 Recursos multimèdia
2.9.1 GIF
Un GIF animat (Graphic Interchange Format) és un tipus de format d’imatge utilitzat per crear animacions curtes que corren en bucle.
Actualment és molt utilitzat a les xarxes socials perquè permet incloure una animació en un format de senzilla edició, amb facilitat de transmissió perquè té poc pes en front dels vídeos i per la seva gran compatibilitat.
25
La utilització dels GIF comporta els avantatges següents:
• Dinamització de la comunicació: la imatge animada es reprodueix de manera immediata això fa que s’augmentin les probabilitats que els usuaris visualitzin la comunicació que estem portant a terme
• Facilita la retenció visual: pot completar i millorar la comprensió d’un concepte • Produeix un impacte emocional: un missatge a través d’un GIF pot motivar, inspirar,
fer recordar o propiciar una reacció positiva • Animació d’infografies: permet donar un toc creatiu a una imatge fixe donant un
moviment repetit a un element per ressaltar-lo o captar l’atenció.
Els GIF hauran de seguir els disseny corporatiu de l’EAPC.
2.9.2 Infografia
La infografia és una combinació de textos i d’imatges sintètiques i explicatives amb la finalitat de comunicar informació de manera visual. Són una eina útil i essencial per representar informació, són fàcils d’assimilar i recordar.
Tenen també altres avantatges com ara la possibilitat de compartir-les en xarxes socials i esdevenir virals, i la de fer augmentar el nombre de visites al web si són prou atractives i identifiquen una organització o una marca pels colors i el disseny usat.
El format més habitual és PNG o JPEG i per dissenya-les usarem imatges o gràfics lliures de drets o bé imatges de les quals tinguem els drets d’autor o d’explotació. S’han d’acompanyar un text explicatiu i descriptiu.
En el cas dels departaments de la Generalitat de Catalunya, organismes autònoms i empreses públiques s’ han de seguir les pautes gràfiques per a les infografies establertes en el Programa d’identificació visual amb les adaptacions establertes per l’Escola
2.9.3 Vídeos
Es publicaran aquells vídeos que per qualitat i contingut puguin ser útils i interessants per als usuaris. S’han de tenir en compte els drets d’autor abans de publicar-lo. A més, si hi apareixen persones és preferible que es vegin de lluny o d’esquena, perquè si es poden reconèixer han d’haver-nos donat el seu consentiment per escrit (drets d’imatge) i les imatges i la música han de ser nostres o tenir una llicència d’ús obert com les Creative Commons (CC). És convenient etiquetar els vídeos amb les paraules claus corresponents per optimitzar la cerca.
Els vídeos hauran de seguir els disseny corporatiu de l’EAPC.
26
2.9.4 Imatges per a les xarxes socials i el web
Les fotos s’han de publicar amb una bona qualitat de la imatge i amb un contingut interessant per al ciutadà. Es recomanen els formats JPG i PNG per a fotos i imatges per publicar a internet.
Cal tenir en compte que no es poden emprar els següent tipus d’imatges:
- Imatges de menors d’edat sense el consentiment per escrit dels pares o tutors - Imatges amb contingut ofensiu (maltractaments, violència, etc.) - Imatges amb poca qualitat (massa pixelades o que no se'n diferencia el contingut)
Així mateix caldrà tenir en compte dos elements més en els usos de les imatges, per una banda el respecte a la propietat intel·lectual de les imatges i que les imatges que s’usin han de seguir criteris ètics i, entre altres elements, evitar que les imatges utilitzades puguin ferir la sensibilitat dels usuaris i cal evitar imatges amb contingut ideològic.
2.9.5 Banc d’imatges i d’icones genèriques i corporatives
En relació al punt anterior, una bona pràctica és utilitzar imatges i icones genèriques que siguin propietat de la Generalitat de Catalunya o bé que siguin propietat expressa o elaborades per l’Escola d’Administració Pública.
Per facilitar aquesta tasca a les diverses persones que poden necessitar imatges i icones des de la unitat de comunicació s’ha creat un banc d’icones i d’imatges que es trobaran tant a la intranet com a la xarxa oberta per poder ser utilitzades sense preocupar-se per la propietat intel·lectual o la protecció de dades de les persones que puguin aparèixer.
2.10 Relació amb els mitjans de comunicació Com s’ha dit anteriorment la relació amb els mitjans de comunicació es du a terme, prioritàriament, a través del Gabinet de comunicació del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Tot i això, és evident que l’Escola pot relacionar-se directament amb mitjans de comunicació i aquests poden contactar amb l’Escola.
La unitat de comunicació de l’Escola centralitzarà les relacions amb els mitjans de comunicació i d’aquesta manera també es podrà coordinar amb el Departament, de manera que si algun mitja de comunicació s’adreça a qualsevol treballador/a de l’Escola caldrà derivar-ho a la unitat de comunicació de l’Escola.
27
2.11 Publicitat La publicitat a les xarxes socials és una eina molt potent de cara a millorar el posicionament dels continguts, però sobretot per poder segmentar millor els missatges, especialment Twitter i Facebook disposen de publicitat de pagament.
En aquest àmbit caldrà seguir les indicacions i la supervisió de la Direcció General d’Atenció Ciutadana per la publicitat a les xarxes socials.
28
3 Normativa i criteris d’ús de les eines de comunicació
3.1 Instruccions corporatives de la Generalitat de Catalunya La pàgina web de l’Escola segueix els criteris corporatius de la Generalitat de Catalunya, establerts a l’Acord del Govern d’aprovació dels criteris dels webs de la Generalitat. Aquest acord estableix principalment el format del domini del web de l’Escola, el disseny responsiu del web de l’Escola i que el gestor de continguts és GECO+. El web de l’EAPC té com a recurs de suport la Guia Web Gencat. El web de l’Escola, segueix les directrius del web gencat i s’ha dissenyat per facilitar l'accés a continguts i serveis necessaris des de qualsevol lloc i a tothora. Per això s’ha elaborat sota el concepte de web únic (one web) i amb disseny responsiu (responsive design), que permet l’accés multidispositiu (telèfon mòbil, tauleta, portàtil, ordinador de taula). A més el nou portal presenta novetats rellevants: gestor de continguts en programari lliure, simplicitat en la comunicació (notícies i llenguatge), avisos de protecció civil, plataforma d’exposició de dades obertes i alguns serveis més que en faran augmentar l’ús i utilitat. Les característiques principals del web són
• Disseny adaptatiu: El portal és ara accessible des de qualsevol dispositiu, ja sigui un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil. Tota la informació està disponible per a tots els tipus d’usuaris en qualsevol moment ja que els continguts i l’estructura s’adapten per ser visibles i llegibles per a tots els dispositius.
• Integració de serveis de dades obertes: La Generalitat genera una gran quantitat de dades que ara són accessibles a través del web, com són la previsió del temps, l’estat del trànsit o les incidències del transport públic.
• Reordenació de continguts: el web s’ha reorganitzat per tal de ser més accessible a la ciutadania i les empreses, amb gran preeminència del cercador i una millora en l’estructuració temàtica que fa més fàcil trobar allò que es cerca.
• Nou espai d’actualitat: Amb les darreres notícies i reportatges que afecten la població en els àmbits gestionats per l’Administració
• Multiidioma: La gestió de continguts multiidioma permet que els usuaris que consulten el web en un idioma mai trobin continguts en altres idiomes, millorant la visita dels usuaris.
• Canvi tecnològic: La Generalitat ha canviat el sistema tecnològic de gestió dels continguts per passar d’un web estàtic a un web dinàmic. Això també ha comportat un estalvi econòmic ja que el nou gestor, Open CMS, és software lliure disponible sota la llicència GNU LGPL.
La Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les Xarxes Socials. La Guia conté el procediment que cal seguir per obrir bústies, comptes i perfils de qualsevol departament, servei o marca (per extensió, també d'ens amb personalitat jurídica pròpia i empreses públiques participades majoritàriament per la Generalitat) en aquests espais de relació i participació. Així mateix, enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i
29
objectius de presència en cadascuna, les recomanacions per a una presència adequada i reexida i també els criteris d'estil comunicatiu més adequats per a cada eina de xarxes socials.
Procediment d’obertura de xarxes socials corporatives: La unitat o servei de l’Escola que consideri oportú l’obertura d’un perfil no existent ho haurà de comunicar a la unitat de comunicació de l’Escola, amb qui es valorarà la idoneïtat de fer-ho. L’obertura d’un nou perfil oficial a les xarxes socials es duu a terme en paral·lel entre la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC) i la unitat de comunicació de l’Escola. Cal que el nou perfil resolgui necessitats comunicatives de la unitat envers la ciutadania i que alhora encaixi dins l’estratègia comunicativa global de la Generalitat. És per això que es demana un procés previ de reflexió abans de sol·licitar-ne l’obertura. Tasques prèvies a la sol·licitud oficial que es faran conjuntament entre la unitat o servei sol:
- Definir objectius: Defineixen l’estratègia a les xarxes. Cal preguntar-se quin rol es vol que les xarxes socials juguin en la unitat i saber la importància que té dins la unitat diferents aspectes com l’atenció al ciutadà, la informació d’activitats pròpies, el guany de visibilitat o l’assoliment de col·laboracions ciutadanes.
- Escoltar: Es recomana estudiar el que s’està dient sobre el tema de què es vol
tractar. En el cas de Twitter, la DGAC demana, en el moment de l’obertura, cinc perfils semblants per poder-s’hi comparar. També són útils per veure com actuen: quins recursos empren, a quina hora publiquen, amb quin tipus de continguts ho fan i, fins i tot, veure quin impacte aconsegueixen amb les publicacions.
- Conèixer la ciutadania: Cal definir els principals públics objectius. Quins continguts
els interessa? A quins espais tenen presència? Com són aquestes persones? A partir d’aquí es pot començar a pensar com han de ser els continguts que es publicaran, a quines hores serà millor publicar o a quins espais cal tenir presència i a quins no.
- Escollir canals: S’ha de tenir en compte que cada eina té les seves particularitats i
que necessita un període d’aprenentatge. Quan es defineixin els canals en què hi haurà presència, caldrà pensar en el tipus de contingut i les persones que els elaboraran. Obrir un canal exigeix una regularitat en l’activitat. Cal ser capaços de mantenir-la mentre el perfil estigui obert. Tenir un sol perfil que funcioni és millor que tenir-ne cinc
La unitat de comunicació de l’Escola serà la responsable de gestionar directament totes les xarxes socials de l’EAPC i en serà la responsable davant de la Direcció General d’Atenció Ciutadana.
30
- Estratègia de continguts: Es poden fer servir les dades d’analítica del web per
esbrinar quins són els continguts que més interès desperten. Es recomana una estratègia de continguts flexible i viva, capaç d’adaptar-se als canvis i a les necessitats de la ciutadania. Abans d’obrir el perfil, cal que les persones editores elaborin una llista de 20 tuits i 10 publicacions de Facebook possibles.
3.2 Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
El 19 de març del 2010 es va dur a terme la jornada Visibilitzar o Marcar? Repensar el Gènere en la Llengua Catalana, organitzada pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). A petició del GELA, es va constituir un grup de treball per continuar l'anàlisi de l'aplicació dels criteris d'ús no sexista de la llengua. La Direcció General de Política Lingüística, en aquells moments Secretaria de Política Lingüística, en va formar part. El resultat de la feina feta pel grup de treball va ser el document «Acord sobre l’ús no sexista de la llengua»,1 que recull uns principis generals sobre l'aplicació de criteris lingüístics relacionats amb aquesta qüestió. El valor d’aquest document és el consens aconseguit en els principis generals que han de fonamentar l’ús no sexista del llenguatge i la qualitat lingüística i comunicativa en els textos que l’Administració i els organismes públics adrecen a la ciutadania. L'«Acord sobre l’ús no sexista de la llengua» es va fer públic al novembre del 2010.
El Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística ha elaborat la «Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya», que ara us presentem. L’objectiu d’aquesta guia és adaptar els criteris de la Generalitat, publicats a Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua, als principis generals de l’«Acord».
El resultat final és fruit de la col·laboració amb els serveis lingüístics dels departaments d’Empresa i Ocupació, Benestar Social i Família, Salut, Justícia i Ensenyament, i l’Institut Català de les Dones. La «Guia d’usos no sexistes» vol ser una eina que faciliti la consulta i la resolució de dubtes pel que fa a l’ús d’estratègies i recursos lingüístics en els textos de l’Administració pública. Per això, el text és una síntesi dels criteris, amb exemples, límits i remarques dels diferents recursos de conformitat amb l'«Acord».
Es pot consultar la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya aquí
Es pot consultar la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya aquí
31
Es busca l’equilibri entre genuïnitat, respecte i claredat en la comunicació. Per acabar, volem remarcar, tal com es diu en l’«Acord», que els textos de les administracions públiques han d’estar lliures d'usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua.
Considerem que és fonamental, des de les administracions públiques, tenir cura de no trair el funcionament genuí del català i, al mateix temps, promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos de l’Administració en general, però sobretot en els institucionals.
Així doncs, en matèria d’usos no sexistes de la llengua en el marc de la comunicació per part de l’Escola se segueixen els criteris fixats per la Direcció General de Política Lingüística i de l’Institut Català de les Dones.
3.3 Consells i recomanacions d’ús per al personal de la Generalitat i ús de comptes personals per a informacions, opinions i continguts relacionats amb l’activitat professional
La Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya ha elaborat uns Consells i recomanacions d’ús per al personal de la Generalitat i sobre l’Ús de comptes personals per a informacions, opinions i continguts relacionats amb l’activitat professional, de manera que qualsevol actualització anirà a càrrec de la mateixa Direcció General. Aquestes indicacions s’han actualitzat el març de 2017 i són les següents:
3.3.1 Consells i recomanacions d’ús per al personal de la Generalitat Les xarxes socials ofereixen un nombre il·limitat de possibilitats de les quals les persones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable. Fins i tot quan interaccionen des dels seus perfils personals a les xarxes socials, com que són membres de la institució, han de tenir en compte una sèrie de recomanacions per garantir-ne un bon ús.
Les opinions que s’emeten en qualsevol perfil de xarxa social són de caire personal i en cap cas extrapolables a l’organització. L’empleat o empleada té dret a expressar lliurement les seves opinions o punts de vista sobre qualsevol tema que cregui oportú, tenint present que qualsevol activitat a la Xarxa queda enregistrada indefinidament i és accessible per a tots els usuaris.
En general, per evitar possibles conflictes amb el servei que s’ofereix, es recomanen un seguit d’accions:
• Qualsevol treballador de la Generalitat, amb presència a les xarxes socials, pot expressar aquesta condició lliurement.
• Cal usar el correu electrònic no corporatiu per registrar comptes personals a qualsevol pàgina externa a la Generalitat, ja que aquesta informació pot ser mal interpretada o utilitzada per a fins no desitjats.
• S’ha d’evitar participar en accions o moviments que puguin suscitar una degeneració de la reputació de l’organisme de la Generalitat en el qual es presta serveis.
32
• Es recomana actuar de forma transparent i respectant la legislació. Per a aquelles actuacions personals vinculades amb l’àmbit professional, cal recordar que la normativa lingüística recalca la responsabilitat del funcionariat en la normalització lingüística del català en tots els seus àmbits d’actuació.
• No s’han de publicar comentaris despectius ni ofensius a internet. • Si s’usen les xarxes socials durant la jornada laboral, cal fer-ne un bon ús i sempre
orientat a aconseguir una millora del servei que s’ofereix. •
3.3.2 Ús de comptes personals per a informacions, opinions i continguts relacionats amb l’activitat professional
Cada cop és més habitual l’ús de comptes personals per difondre informacions i tot tipus de continguts relacionats amb l’activitat professional pròpia. Un ús correcte d’aquest recurs pot representar una bona oportunitat per bastir una estratègia d’enfortiment de la marca de l’organització reforçant i promovent la imatge pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Per assolir aquest objectiu:
• Els continguts rellevants de caire professional publicats des dels perfils personals s’han de difondre originàriament des dels comptes institucionals pels professionals de la Generalitat que tenen assignada específicament aquesta tasca. D’aquesta manera, el compte institucional esdevé la font primera d’informacions d’una unitat o institució determinada, es potencia la marca institucional i es posa de relleu el bon nivell de compromís entre el professional i l’organització.
• Les persones que formen part de l’Administració de la Generalitat no han de fer difusió d’informació ni documents als quals han tingut accés en virtut del lloc de treball que ocupen. La publicació d’informacions o continguts de la Generalitat des de perfils personals de les persones que hi treballen es regeix pels mateixos criteris aplicables a la resta de la ciutadania. És a dir:
a) Es pot difondre informació sol·licitada prèviament a la Generalitat de Catalunya en exercici del dret d’accés que la Llei reconeix a qualsevol ciutadà.
b) Es pot difondre informació que la Generalitat ha publicat abans per mitjà de qualsevol dels seus canals o perfils oficials o en compliment de les obligacions de publicitat activa.
En definitiva, ocupar un lloc de treball amb accés directe a informació, documents o dades no atorga un privilegi especial i no permet difondre’ls directament, encara que puguin ser de lliure accés per part de qualsevol ciutadà.
• Els perfils personals que comuniquin informacions o documents procedents de repositoris o d’altres sistemes d’informació de la Generalitat de Catalunya han de citar o fer d’alguna manera evident la font i han de respectar les condicions d'ús establertes d’origen. Especialment en tot el que fa referència al respecte als drets de propietat intel·lectual, el dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge i la protecció de les dades personals. I encara
33
de manera més accentuada en el cas de continguts que facin referència als col·lectius més vulnerables.
3.4 Imatge corporativa de l’Escola El programa d’identificació visual (PIV) és el manual que estableix les normes gràfiques de senyalització i identificació visual de la Generalitat de Catalunya. Inclou les guies d’estil del web corporatiu, els esdeveniments, les fires i les exposicions, incloses les de caràcter internacional. El seu objectiu és garantir la coordinació i gestió de la imatge corporativa de la institució i establir un procediment en l’aprovació de noves marques. La Generalitat de Catalunya ha de subjectar-se al contingut del PIV en el procés de realització de qualsevol disseny o redisseny relacionat amb la identitat visual de la institució.
La normativa gràfica per a les xarxes socials de la Generalitat finalitat d’aquest document és proposar un conjunt de criteris d’identitat corporativa per fer coherent i homogeneïtzar la presència de la Generalitat de Catalunya en les xarxes socials i les eines d’Internet (anomenades també mitjans de comunicació social o social media, en anglès): blog, Twitter, Facebook, Youtube, Flickr, Slideshare i Wikiloc.
Qualsevol element que es dissenyi per part de l’Escola haurà de ser aprovat per la Direcció General de Difusió, de manera que en cap cas es podrà dissenyar una nova imatge ni es podrà crear una imatge sense la corresponent aprovació. La unitat o servei que tingui la necessitat de crear o renovar la seva imatge ho sol·licitarà a la unitat de comunicació de l’Escola.
Cal tenir present que l’Escola ha de poder oferir unes eines corporatives de presentacions pels docents i que aquests no poden utilitzar la imatge corporativa establerta per la Generalitat de Catalunya, donat que no representen a l’organització.
34
L’Escola disposa de dos imatges corporatives que segueixen els criteris gràfics per als identificadors: La unitat de comunicació de l’Escola ha dissenyat la imatge corporativa que aplicarà a tots els productes i serveis de l’Escola. Tot i això actualment l’Escola disposa d’alguns productes i serveis que tenen la seva marca identificativa pròpia, que es respectarà mentre no es modifiqui. En tot cas tots els recursos de comunicació i difusió que s’elaborin en el marc d’aquests productes com ara vídeos, infografies, materials de difusió, etc., hauran de tenir la validació prèvia a la seva utilització. Els productes i serveis que actualment tenen un disseny propi són:
- Revista catalana de dret públic - Revista de Llengua i Dret - European Public Mosaic - Màster en direcció pública - Aula virtual
Els recursos corporatius de l’Escola, tant genèrics com de productes i serveis amb disseny propi es poden consultar a l’annex II d’aquest Pla de comunicació.
1. Xarxes socials:
2. Resta d’usos:
S’estableixen dos nivells d’expressió gràfica corresponents a les entitats i a les unitats de la seva estructura interna. Les denominacions han de ser sempre completes i ordenades segons l’organigrama, sense abreviacions ni sigles. Exemple:
Aquest logo s’ha utilitzar exclusivament en les xarxes socials i en les eines d’Internet
35
3.5 Propietat intel·lectual i protecció de dades personals La propietat intel·lectual (PI), segons la defineix l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, són els drets legalment reconeguts sobre diversos actius intangibles: tota creació de l’enginy i la intel·ligència humanes, ja sigui literària, artística o científica. És el que es coneix com a drets d’autor o copyright (que es representa amb el símbol ©).
La propietat intel·lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets: els morals i els d'explotació.
3.5.1 Llicències d’ús obert: Creative Commons (CC) Una llicència és un document que especifica què es pot i què no es pot fer amb una obra de creació: garanteix permisos i estableix restriccions. Les llicències d’ús obert no tenen caràcter restrictiu i donen llibertat als autors per publicar i difondre les seves obres en un format que en garanteixi de manera explícita la còpia, la distribució i la modificació: el que es coneix com a filosofia copyleft, en contraposició al copyright (tots els drets reservats).
Malgrat haver nascut en contraposició al copyright, el copyleft ha de partir dels drets que el copyright atorga als autors per prescindir de tots els drets d’explotació o d’uns quants (els drets morals són sempre irrenunciables). Així tenim que no es pot llicenciar cap obra amb llicències d’ús obert si no s’és prèviament propietari dels seus drets d’autor. Les llicències d’ús obert són una manera, doncs, de fer servir la legislació sobre propietat intel·lectual per assegurar que una obra sigui de lliure disposició.
Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a incrementar l’abast d’obres creatives disponibles perquè altres persones puguin utilitzar-les, modificar-les i compartir-les legalment, sota unes condicions determinades.
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement definits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
• Reconeixement, o Attribution (by): en qualsevol explotació de l’obra autoritzada
per la llicència cladrà reconèixer l’autoria.
• No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs
derivats per a finalitats comercials.
• Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o
generar una obra derivada de l'obra original.
• Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen
obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.
36
Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:
• Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres
derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap
restricció.
• Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres
derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original
amb finalitats comercials.
• Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet
un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de
les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
• Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es
permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
• Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i
de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència
igual a la que regula l'obra original.
• Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de
l'obra però no la generació d'obres derivades.
A aquestes sis llicències cal afegir la llicència CC0, que comporta renunciar a tots els drets de propietat intel·lectual (llevat dels drets morals inherents) i posar l’obra al domini públic. Per aplicar a una obra una llicència Creative Commons calen els requisits següents:
- Ser propietari dels drets de l’obra (o bé obtenir per escrit el permís del propietari o els propietaris per llicenciar la seva obra amb CC)
- Decidir quin tipus de llicència és la més apropiada per a l’obra en qüestió - Mostrar l’avís i el logo de la llicència triada en un lloc visible de l’obra, incloent-hi la
reproducció del text complet de la llicència o un enllaç a aquesta informació.
La utilització de les llicències d’ús obert (com ara CC) permet als creadors atorgar més llibertat respecte del que altres persones poden fer amb les seves obres. Els beneficis que comporten per a la difusió del coneixement són els següents:
- Permeten la lliure circulació de les obres, la qual cosa n’implica una difusió molt més gran que si algú en tingués els drets exclusius de distribució.
- No obliguen els usuaris a sol·licitar permisos cada cop que volen difondre una obra aliena (la qual cosa agilita molt el procés, especialment en els casos d’obres d’autoria múltiple).
37
- Faciliten la millora contínua de l’obra per part dels usuaris. - Animen els usuaris a crear noves obres basades en l’obra original, o bé fer-ne obres
derivades, com ara traduccions, adaptacions, o treballs amb un altre abast o enfocament
3.5.2 Protecció de dades personals El dret a la protecció de les dades personals és un dret fonamental consistent a garantir que les persones puguin controlar què es fa amb les seves dades. Així, han de poder saber qui té les dades, quines són, d’on provenen, per a quina finalitat s’usen i a qui es faciliten.
El control sobre les dades es pot exercir sobre qualsevol tipus de tractament que se’n faci, ja sigui automatitzat o no. Respecte de les seves dades personals, tothom té els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, que s’han d’exercir davant l’entitat que en disposa.
Entenem per dades personals aquelles dades referents a la nostra persona que ens identifiquen o ens poden arribar a identificar, com ara nom, cognoms, DNI, adreça postal i electrònica, número de telèfon, característiques físiques, veu, fotografies, etc.
També són dades personals les que fan referència a l’origen racial o ètnic, la salut i la vida sexual, i les que revelen la ideologia, l’afiliació sindical, la religió i les creences. Aquestes dades es consideren sensibles i estan especialment protegides per la llei. De la mateixa manera es consideren les dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives.
La publicació de dades a internet o a les seus electròniques de les institucions públiques està sotmesa als principis i garanties establerts per la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal.
Cal tenir en compte aquestes directrius:
- Només podrem difondre informació que contingui dades de caràcter personal quan tinguem el consentiment del titular de les dades o quan la difusió derivi dels principis d’una norma amb rang de llei.
- És recomanable limitar la publicació de números identificatius, com ara el DNI o d’altres, conjuntament amb la identificació completa de la persona, llevat que ho exigeixi la normativa aplicable.
- Les dades que s’han de demanar han de ser adequades, pertinents i no excessives en relació amb les finalitats per a les quals es demanen. Aquestes finalitats han de ser determinades, explícites i legítimes.
- Els formularis que recullin dades personals han d’incorporar un avís en què s’informi la persona que facilita les seves dades de quina és la normativa que regula la protecció de dades, en quin fitxer es desaran, quin ús se’n farà i quin organisme n’és el responsable, com també de quins mitjans disposa per exercir els drets d’accés, modificació, cancel·lació i oposició a la cessió de les dades personals.
38
3.6 Usos lingüístics A les plataformes socials, s’ha de buscar la interacció amb els usuaris i atreure nous seguidors. És un entorn que pertany a les persones, on cal saber posicionar-se en un pla d’igualtat. Per tant, el model comunicatiu de les organitzacions de govern i de les administracions ha de ser concís, clar i neutre, sense usos discriminatoris. Tot i que ha de presentar un alt nivell de correcció lingüística i rigor informatiu, cal tenir sempre en ment que es conversa amb la ciutadania i, per això, és imprescindible adoptar un llenguatge natural que li sigui familiar i entenedor i amb el qual pugui empatitzar.
Cada suport comunicatiu té un estil concret. Es pot passar de models més formals com ara els continguts al web, a missatges de to més fresc i proper, fins i tot fent ús d’emoticones, com ara a Twitter Cada xarxa social, cada eina, té les seves pròpies característiques; algunes fins i tot tenen una sintaxi i una gramàtica pròpies.
La Generalitat de Catalunya recomana pels continguts digitals:
- utilitzar un llenguatge natural, proper i entenedor - construir frases curtes i directes, a mode de titular, això fa els missatges més
transparents i intel·ligibles - mantenir sempre la correcció lingüística i el to respectuós - incloure elements que fomentin la interacció empàtica, com ara emoticones o
continguts multimèdia
• Vocabulari de les xarxes socials
El centre de terminologia de la llengua catalana, TERMCAT, disposa d’un diccionari en línia que recull el vocabulari de les xarxes socials.
39
4 Comunicació interna de l’EAPC
4.1 Definició La comunicació interna es pot definir com el conjunt d’activitats efectuades per una organització per a la creació i manteniment de bones relacions amb i entre els seus membres, a través de l’ús de diferents mitjans de comunicació que els mantinguin informats, integrats i motivats per contribuir amb la seva feina a l’assoliment dels objectius organitzacionals.
Per a complir els seus objectius les empreses requereixen d'un equip humà degudament capacitat, informat i compromès. En aquest sentit, la comunicació interna compleix un paper fonamental, en tant que contribueix a crear un clima laboral saludable que permet el desenvolupament de bones idees a més de potenciar la productivitat dels col·laboradors.
4.2 Tipus de comunicació interna Segons la direcció amb la que circulen els missatges la comunicació interna pot ser:
1. Comunicació descendent: es tracta de la comunicació formal bàsica i històricament més utilitzada. Sorgeix de la direcció i descendeix als diferents nivells de la piràmide jeràrquica. La seva finalitat és informar de les instruccions, objectius o polítiques de l’empresa Aquest tipus de comunicació vertical i rígida tendeix a quedar-se obsoleta davant dels nous mitjans de comunicació i la cultura interactiva de les noves generacions
2. Comunicació ascendent: són els missatges que circulen de baix a dalt a la institució, neixen a la base de l’organització i arriben a la direcció. Permet als treballadors plantejar idees i suggeriments, així com donar retroalimentació a la comunicació descendent. Quan funciona correctament, permet que els empleats percebin un interès real de la direcció cap als treballadors. Això es tradueix en una disminució de les pressions del treball i de la tensió en les relacions interpersonals
3. Comunicació horitzontal: és la que existeix entre persones o àrees de l’empresa que es troba al mateix nivell jeràrquic. En aquesta categoria gran part de la comunicació sol ser informal, a través de relacions d’amistat i companyonia.
4.3 Evolució de la comunicació interna La comunicació interna, que històricament transmetia verticalment informació organitzacional i estava lligada a l’àrea de Recursos Humans, s'està independitzant i ha evolucionat en forma i contingut. És a dir, l'objectiu ja no és només informar, sinó que també comprometre, motivar i alinear estratègicament a tots els membres de l'organització, tasca que es converteix encara més desafiant si considerem que les necessitats i inquietuds dels treballadors han canviat, per la qual que en aquest procés la tecnologia és clau. Així, les noves eines digitals permeten que la comunicació flueixi en totes les direccions i que els receptors puguin convertir-se també en emissors.
40
4.4 Objectius La comunicació interna respon als objectius següents:
- A nivell relacional: establir una relació fluida entre les diferents persones que coexisteixen a l’organització per mitjà de canals adequats
- A nivell operatiu: facilitar la circulació i intercanvi d'informació entre tots els nivells de l'organització, permetent així un funcionament més àgil i dinàmic de les diferents àrees i una millor coordinació entre elles. Això implica l'acció de dissenyar, avaluar i mantenir les xarxes d'informació entre les àrees i les persones.
- A nivell motivacional: motivar i dinamitzar la tasca dels membres de l'organització, contribuint a crear un clima de treball agradable, que redundi en una millor qualitat del treball i en la millora de la productivitat i competitivitat de la companyia. Fomenta la participació del personal
- A nivell actitudinal: obtenir l'acceptació i integració dels empleats a la filosofia, valors i fins globals de l'organització.
- A nivell formatiu: Donar suport, capacitar i enfortir les competències comunicatives entre els membres de l'organització.
4.5 Circuit de la comunicació interna
41
La comunicació dintre d’una organització s’esdevé en un sistema complex i obert que implica un flux de missatges que tenen un propòsit, una direcció i que es produeixen en un mitjà concret. Implica persones, actituds, sentiments, relacions i habilitats. Els fluxos de comunicació es produeixen a través de xarxes formals (seguint el camí dels rols definits en l’organigrama de l’organització) o bé a través de xarxes informals (sorgeixen dins de l’organització, sense planificació i al marge dels conductes oficials). Està bé que hi hagi aquests dos vessants perquè entre la multiplicitat d’informacions que genera una organització no tot s’ha de canalitzar a través de la cadena de comandament, però sí que és important que les informacions rellevants sobre les polítiques de la institució i els seus treballadors arribin de manera puntual i a través dels canals establerts, ja sigui mitjançant reunions o comunicacions amb les unitats implicades o a través de la intranet. Perquè la comunicació interna sigui efectiva tothom a l’organització n’ha de ser coresponsable, ja que, totes les unitats generen informació que s’ha de posar a l’abast de tothom. Aquesta implicació de tota la institució ajuda a crear identitat corporativa, promou la transparència i, per descomptat, permet fer d’una manera més eficient la feina de tots. Així doncs, per garantir que els fluxos d’informació siguin adequats, cal la implicació de tots i cadascun dels membres de l’organització. I això és més cabdal com més gran sigui l’organització i com més variats siguin els àmbits de què tracta i els actors que hi intervinguin.
4.6 Eines de comunicació interna a l’Escola
42
4.6.1 Intranet És un sistema de xarxa privat que permet posar junts tots els recursos necessaris sota un únic Portal Corporatiu. Els principals beneficis que aporta a l’organització són:
- Facilitat d’ús - Millora la rapidesa i eficiència de la comunicació amb els empleats - Facilita la gestió del coneixement de l'empresa - Millora la imatge de l'empresa - Brinda estandardització - Redueix costos operatius, estalviant temps i diners: permeten a una organització
gastar menys temps en coses que no afegeixen valor, com la recerca d'informació per resoldre un problema
- La productivitat i l’eficiència s'incrementen a mesura que el coneixement corporatiu és més accessible i la informació més precisa
- Construeix una cultura de col·laboració - Millora la integració en la cadena de valor mitjançant l'extensió de les aplicacions de
l'organització al Portal Corporatiu. - La flexibilitat en el temps de lliurament del coneixement es guanya a mesura que la
informació sempre estigui a un clic de distància. - Pot usar-se com a suport per a la formació dels empleats.
L’Escola disposa d’una intranet (https://eapc.intranet.gencat.cat/intranet_eapc/index.html) redissenyada a l’octubre de 2016. El seu objectiu principal és esdevenir un espai on l’empleat pugui trobar d’una manera fàcil i ràpida aquella informació que necessita. Així mateix, esdevé un eina de comunicació d’informació referent a la institució, des dels seus valors, la cultura organitzativa, els plans de treball, etc, així com de les notícies i novetats.
És una eina pensada per adaptar-se a les necessitats de l’organització i que es manté constantment actualitzada. A més, disposa d’un canal perquè els treballadors facin arribar propostes, suggeriments i consultes en relació amb el portal, així com comentaris sobre els continguts.
43
L’estructura actual de la intranet és la següent: - Menú principal a la part superior: amb els apartats següents:
o notícies o l’escola o persones o eines i serveis o gestió administrativa
- Destacats - A 1 clic: amb els enllaços més utilitzats pel personal de l’Escola - El nostre espai!: on hi ha accés a el Tauler i En què et puc ajudar? - Recursos EAPC: amb enllaços als recursos de l’EAPC c - Recursos Gencat: inclou els enllaços directes a les aplicacions corporatives de la
Generalitat de Catalunya - Enllaços directes a les xarxes socials de l’Escola
4.6.2 El Tauler de l’Escola
El Tauler de l’EAPC és un butlletí intern que reben els empleats de l’EAPC el segon dimarts de cada mes a través del correu electrònic i que també es troba a la Intranet.
El Tauler de l’EAPC consta de tres parts:
1. EAPC endins: on s’inclouen continguts interns, com noves incorporacions i projectes interns
2. EAPC enfora: on es pot trobar el més destacat que s’ha fet a l’EAPC 3. Digueu-hi la vostra!: un espai on tothom de l’EAPC pot afegir-hi els continguts que
vulgui compartir amb la resta de companys (recomanacions, propostes,...)
44
4.6.3 En què et puc ajudar? Aquest és l’espai on el personal de l’Escola pot compartir aquells coneixements, habilitats o destreses que creu que poden ser d’utilitat per a la resta de companys i companyes de l’Escola.
4.6.4 Correu electrònic: eapctothom
L’Escola disposa d’un grup de correu ([email protected]) que conté tots els correus electrònics dels empleats de l’Escola per a utilitzar en les comunicacions que es volen fer arribar a tot el personal.
L’ús d’aquests tipus de correus s’ha de limitar a aquelles missatges que reuneixin les condicions d’immediatesa i que afecti a tot el personal, és a dir, que la primera opció comunicativa serà el Tauler intern i la comunicació als responsables de la intranet.
Concretament s’utilitzarà en les ocasions següents:
- Per informar de noves incorporacions - Per a convocar a reunions de tot el personal - Per a informacions que afecten a tot el personal com nous projectes de l’Escola,
horaris, vacances o cursos.
4.6.5 Reunions d’informació
Les reunions són un espai de comunicació interna per a informar, capacitar, reflexionar i prendre decisions. A l’EAPC hi ha tres tipus de reunions taxades:
- Reunions setmanals de l’equip directiu - Reunions mensuals (Enric Prat de la Riba): reunió dels caps de servei i
responsables - Reunions convocades per la Direcció per informar de temes com nous projectes,
seguiment d’objectius, resultats dels equips motor, etc. La periodicitat ve determinada per la Direcció. Es preferible realitzar aquestes reunions a la sala d’actes per poder fer streaming per arribar a les delegacions de l’EAPC al territori
45
5 Mètriques i indicadors de qualitat de la comunicació i les difusions
5.1 Quadre de comandament
5.1.1 Definició
El quadre de comandament és un instrument que recull de forma sintètica i sistematitzada la informació rellevant sobre la gestió, la realització d’actuacions i l’assoliment dels objectius d’una organització, amb la finalitat de ser utilitzada per la direcció, especialment en la presa de decisions.
En la seva aplicació, a l’entorn de les institucions públiques, el quadre de comandament integral vol ser un instrument per:
• Mesurar la gestió corporativa: mostrant-se com una eina efectiva per enllaçar la visió, la missió i l’estratègia de l’organització amb els objectius operatius de les seves diferents unitats.
• Oferir una visió completa de l’organització: configurant-se com un element essencial del sistema d’informació i del de control de gestió, amb la intenció de millorar les capacitats del/de la directiu/iva per prendre decisions.
46
5.1.2 Utilitats del quadre de comandament Seguint el Manual de disseny de quadres de comandament per a les unitats directives de la Generalitat de Catalunya (1999), es pot resumir les diverses utilitats que un quadre de comandament pot proporcionar als seus usuaris:
• “Millora el seu procés de presa de decisions i els facilita aconseguir els resultats desitjats.
• Sistematitza els controls de l’organització. • Facilita la comunicació en sentit:
− Ascendent: presentació de resultats, plantejament de noves estratègies. − Descendent: comunicació d’objectius, d’actuacions i de delegació de
funcions. • Indueix processos de planificació en aquells casos en què aquesta no estigui prou
desenvolupada. • Ajuda a comprendre el caràcter interdepartamental de l’acció de govern. • Facilita un coneixement ràpid i sintètic dels aspectes essencials de l’organització i del
seu entorn: recursos disponibles, actors principals amb els quals s’ha de relacionar, factors clau que convé controlar, fonts d’informació, tendències dels factors clau i de l’entorn, etc.
• Serveix com a instrument de diàleg amb els col·laboradors i de descentralització”.
Els quadres de comandament integrals no recullen de forma completa tota la informació que existeix a l’organització, sinó que resumeixen aquells elements que es considera factors d’informació crítics per alinear els/les directius/ives i les unitats vers la consecució dels objectius fonamentals de la institució.
Per això es pot definir aquests tipus d’eines en diferents nivells organitzatius, i dissenyar en conseqüència quadres de comandament pel nivell:
• Estratègic: incorporen la mesura de la direcció política. • Operatiu: vinculats a objectius de control de la gestió operativa dels diferents serveis
o fins i tot quadres de comandament que mesurin el grau de desenvolupament de les activitats ordinàries d’una entitat
El quadre de comandament integral, en la seva versió contemporània, és una eina pràctica de gerència pública que proveeix una estructura d’informació que ajuda a centrar-se en els indicadors de cada procés crític de l’organització.
5.1.3 Estructuració
Per poder estructurar un quadre de comandament integral és fonamental partir del llistat d’objectius estratègics i operatius de l’organització, ja que el quadre de comandament respon precisament a la idea de constituir-se com a mecanisme de mesura o control del seu grau de consecució. Vol col·laborar en la millora de l’eficiència i l’eficàcia de la funció directiva, ja que pretén aportar una visió general de l’organització, que ha de situar el/la directiu/iva públic/a en una bona posició per a la presa de decisions.
47
5.2 Mètriques i avaluació de la comunicació i de la difusió Mesurar l’activitat que s’infereix és imprescindible, ja que permet conèixer l’evolució dels esforços i recursos dedicats a aquesta tasca i traçar propostes per millorar la comunicació que s’emet.
Les mètriques són rellevants, però l’aspecte clau que cal tenir sempre present és l’avaluació de l’impacte. Així, un cop que es disposa de les dades i els indicadors, cal relacionar-los amb les dades d’altres canals per poder comparar l’impacte que tenen els uns i els altres. Igualment interessant és relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de l’organització i veure si s’han complert. A més, amb la informació obtinguda, es poden
fer, per exemple, previsions d’actuacions o planificar-ne de noves.
En relació a la comunicació externa i interna es realitzen les mètriques següents:
1. Mètriques de les eines de difusió: es comptabilitza el nombre d’eines de difusió emprades en cadascun dels productes i serveis de l’EAPC. Les dades s’agrupen mensualment, trimestralment i anualment.
Les dades s’extreuen de l’eina corporativa de la Generalitat i les dades que facilita la DGAC.
48
2. Mètriques del web de l’EAPC
Mètrica del web de l'EAPC Indicador Total
Visites Mitjana de visites per dia Durada mitjana de la visita % de visites internacionals Pàgines vistes Mitjana de pàgines vistes per dia Pàgines vistes per visita Nombre de notícies publicades
3. Mètrica de les xarxes socials de l’EAPC
Mètrica de les xarxes socials de l'EAPC Xarxa social Concepte Nombre Total
Twitter Seguidors Piulades
Mencions
Seguidors Entrades
Interaccions (M'agrada, Comentari, compartir)
Youtube Vídeos publicats Visualitzacions
4. Mètriques de la intranet
Mètrica de la Intranet Indicador Total
Notícies publicades Nous continguts Actualització de continguts
Les dades de l’activitat de la intranet es comptabilitzen manualment. No disposa d’elements tècnics per al comptabilització de visites
Annex I 1. Direcció
1.1 Direcció
Nom del producte/servei Direcció
Responsable/s del producte/servei Direcció de l’Escola
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta -
Destinataris Principals Usuaris interns de les administracions
públiques catalanes Secundaris Ciutadania i sector privat i social
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Notícia A demanda
Twitter Una piulada A demanda
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Butlletí de l’Escola
Primer laborable de cada mes
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions Tots els continguts d’aquesta secció es traduiran a tots els idiomes
1.2 Delegacions territorials de l’EAPC
Nom del producte/servei Delegacions territorials de l'EAPC
Responsable/s del producte/servei Delegats i delegades territorials
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals
Personal públic que treballa al territori, tant de l’administració de la Generalitat com d’administracions locals
Secundaris -
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats,activitats format jornada
Tres setmanes abans
Twitter 3 piulades Una per setmana
Facebook No No
Espai de la direcció pública No No
Llistes de distribució
Municat o Municat per territoris
Tres setmanes abans
- -
Durant l’acció
Web Si es tracta de jornades, materials
L'endemà de l'activitat formativa
Twitter Si hi ha notícia Quan es publiqui
Facebook No No
Espai de la direcció pública No No
Llistes de distribució
Si hi ha notícia de materials, als assistents
Quan es publiqui la notícia
Personal públic de la matèria
Quan es publiqui la notícia
Després de l’acció
Web No No
Twitter No No
Facebook No No
Espai de la direcció pública No No
Llistes de distribució
No No
No No
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF No No
Infografia No No
Vídeo No No
Imatges per a Per activitats globals al territori
53
les xarxes socials
Observacions
54
2. Subdirecció general d’Administració, Serveis i Projecció externa
55
2.1 Convenis
Nom del producte/servei Convenis
Responsable/s del producte/servei Subdirecció general d’Administració, Serveis i Projecció externa
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta -
Destinataris Principals En funció del conveni
Secundaris En funció del conveni
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Notícies En signar-se el conveni
Twitter Una piulada En signar-se el conveni
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web Notícies Activitats que desenvolupin el conveni
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions Es farà la traducció pel multi idioma en anglès, francès i espanyol
56
2.2 Accions de cooperació
Nom del producte/servei Accions de cooperació
Responsable/s del producte/servei Internacional
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta -
Destinataris Principals Agents nacionals amb perspectiva
internacional / cooperació
Secundaris Agents internacionals / cooperació amb interès i relacions amb l’Escola
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Notícia Quan es faci l’acció
Twitter Una piulada en cada idioma Quan es faci l’acció
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions Es farà la traducció pel multi idioma en anglès, francès i espanyol
57
2.3 Visites institucionals
Nom del producte/servei Visites institucionals
Responsable/s del producte/servei Internacional
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta -
Destinataris Principals Agents nacionals amb perspectiva
internacional
Secundaris Agents internacionals amb interès i relacions amb l’Escola
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Notícia Quan es faci la visita
Twitter Una piulada en cada idioma
Quan es faci la visita
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions Es farà la traducció pel multi idioma en anglès, francès i espanyol
58
2.4 Convenis internacionals
Nom del producte/servei Convenis internacionals
Responsable/s del producte/servei Internacional
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta -
Destinataris Principals Descripció col·lectiu prioritari
Secundaris Descripció col·lectiu subsidiari
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Notícia
Quan s’autoritzi la signatura pel Govern
Quan se signi el conveni
Twitter Una piulada en cada idioma
Quan s’autoritzi la signatura pel Govern
Quan se signi el conveni
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web Notícia
Quan es facin accions de desenvolupament del conveni
Twitter Una piulada en cada idioma
Quan es facin accions de desenvolupament del conveni
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
59
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions Es farà la traducció pel multi idioma en anglès, francès i espanyol
60
2.5 Blog de l’EAPC
Nom del producte/servei Blog de l’EAPC
Responsable/s del producte/servei Responsable de Projectes de Comunicació, Difusió i Xarxes Socials
Periodicitat de repetició del producte/servei Setmanal, els dimarts
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta #EAPCblog
Destinataris Principals Personal públic
Secundaris Ciutadania
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter Demà a
l’#EAPCblog parlarem....”
Dilluns
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Pàgina d’inici Dimarts
Twitter 3 piulades Dijous, divendres i diumenge
Facebook Una entrada Dimarts
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web Notícia Resum mensual
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
61
2.6 Notícies
Nom del producte/servei Notícies
Responsable/s del producte/servei Responsable de Projectes de Comunicació, Difusió i Xarxes Socials
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Vermell
Etiqueta -
Destinataris Principals -
Secundaris -
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web - -
Twitter Dues piulades Durant la setmana següent
Facebook Una publicació Durant la setmana següent
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web Butlletí extern Primer laborable de cada mes
Twitter Una piulada del butlletí extern
Primer laborable de cada mes
Facebook Una publicació Primer laborable de cada mes
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Butlletí extern -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
62
3. Subdirecció general de Recerca i de Formació en Alta Direcció
63
3.1 Premis Alfons Ortuño (convocatòria)
Nom del producte/servei Premis Alfons Ortuño (convocatòria)
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Cada 2 anys
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #PremisOrtuñoEAPC
Destinataris Principals Personal d'innovació del sector públic,
participants i d'altres edicions
Secundaris Tot el personal públic
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web
- Notícia - Recerca - Pàgina dels Premis Alfons Ortuño - MUNICAT
En publicar-se la convocatòria
Twitter Durant el termini per presentar projectes
Cada 3 dies
Facebook Durant el termini per presentar projectes
Un a la setmana
Espai de la direcció pública
Durant el termini per presentar projectes
En publicar-se la convocatòria
Llistes de distribució
Directius públics, innovadors, MUNICAT
En publicar-se la convocatòria
- -
Durant l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web
- Notícia - Recerca - Pàgina dels Premis Alfons Ortuño - MUNICAT
Quan finalitza el termini i s'anuncia el nombre de candidatures presentades
Twitter Una piulada
Quan finalitza el termini i s'anuncia el nombre de candidatures presentades
64
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
Informació de premis i del termini
En publicar-se la convocatòria
Observacions
- S'informarà a comunicació de l'existència d'una convocatòria quan s'enviïn les bases a l'assessoria jurídica - Abans de la publicació de la convocatòria s'ha d'actualitzar el tràmit gencat
65
3.2 Premis Alfons Ortuño (lliurament de premis)
Nom del producte/servei Premis Alfons Ortuño (acte de lliurament de premis)
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei 2 anys
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #PremisOrtuñoEAPC
Destinataris Principals Personal d'innovació del sector públic,
participants i d'altres edicions
Secundaris Tot el personal públic
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats 3-4 setmanes abans
Twitter Des de la publicació al destacats fins el dia següent del lliurament
Cada 3 dies
Facebook Un missatge
En publicar-se al destacats
Espai de la direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Directius públics, innovadors, MUNICAT, participants altres edicions - -
Durant l’acció
Web Emissió en directe -
Twitter Transmissió en directe -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web
- Notícia - Recerca - Pàgina dels Premis Alfons Ortuño - MUNICAT L'endemà del
lliurament dels premis Twitter Una piulada per
premiat
Facebook Missatge amb la notícia
Espai de la direcció pública
Missatge amb la notícia
66
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - -
Imatges per a les xarxes socials
Informació de l'acte (previ)
Un Imatges per a les xarxes socials per anunciar a cada premiat
Observacions - Caldrà informar a comunicació el format de l'acte quan s'hagi decidit - Recordar fer la invitació si hi participa el/la conseller/a
67
3.3 Presentació de publicacions o de treballs de recerca
Nom del producte/servei Presentació de publicacions o de recerca
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Quan es faci la presentació d'una publicació o d'una recerca
Impacte gràfic corporatiu Propi / lila (logotips | plantilles)
Etiqueta #recercaEAPC
Destinataris Principals Personal públic temàtic
Secundaris Recerca i universitats
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats 3 setmanes abans
Twitter Difusió del destacats
3 piulades, un cada setmana
Facebook Un missatge
Difusió del destacats
Espai de la direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Personal públic temàtic Recerca i universitats
Durant l’acció
Web -Notícies -Recerca -MUNICAT (si és adm. local)
Al dia següent de l'acte de presentació
Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Després de l’acció
Web -
- Twitter -
Facebook -
Espai de la direcció pública -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - - Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
68
3.4 Convocatòries de recerca
Nom del producte/servei Convocatòria de recerca
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Quan hi ha una convocatòria de recerca
Impacte gràfic corporatiu Propi / lila
Etiqueta #recercaEAPC
Destinataris Principals Recerca i publicacions
Secundaris Directius públics de totes les administracions
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web
-Apartat convocatòries de recerca -Notícies -Notícies de recerca -MUNICAT
Quan es publica al DOGC
Piulada durant el termini de presentació de la sol·licitud de la subvenció
Cada 3 dies
Facebook Un missatge
Quan es publica al DOGC
Espai de la direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Recerca i publicacions Directius públics de totes les administracions
Durant l’acció
Web - - Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web
-Apartat convocatòries de recerca -Notícies -Notícies de recerca -MUNICAT
Quan es resol l'atorgament de les subvencions i s'indiquen els treballs adjudicats
Twitter Piulada Quan es publica la notícia Facebook Missatge
69
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
Sí -
Observacions
- S'informarà a comunicació de l'existència d'una convocatòria quan s'enviïn les bases a l'assessoria jurídica - Abans de la publicació de la convocatòria s'ha d'actualitzar el tràmit gencat
70
3.5 Publicacions
Nom del producte/servei Publicacions
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Quan hi ha una publicació
Impacte gràfic corporatiu Propi / lila
Etiqueta -
Destinataris Principals Personal públic temàtic Secundaris Recerca i publicacions
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - - Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Durant l’acció
Web
- Apartat de publicacions corresponent -Carrusel d’últimes publicacions -Notícia -MUNICAT (si va referència a adm. Local)
En el moment de la publicació
Twitter Una piulada
Facebook Un missatge Espai de la direcció pública
Si té interès per a directius públics
Llistes de distribució
Recerca i publicacions
Personal públic temàtic
Després de l’acció
Web - -
Twitter Quatre piulades Una per trimestre
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - - Vídeo - - Imatges xarxes socials - -
Observacions
71
3.6 Blog de la Revista Catalana de Dret Públic
Nom del producte/servei Blog Revista Catalana de Dret Públic
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Setmanal (dimecres)
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #RDCPeapc
Destinataris Principals Acadèmics, investigadors, docents
Secundaris Personal públic i societat
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter "Demà al blog #RDCPeapc parlarem de ..."(1)
Durant el dia anterior
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Pàgina d'inici Dimecres
Quatre piulades en diferents franges horàries (una del títol i tres sobre el tema) amb imatge i etiqueta
Dimecres Divendres Diumenge Dimarts
Facebook Una publicació Dimecres
Espai de la direcció pública
Només si els tema és d'especial interès per a directius públics
Dimecres
Llistes de distribució
Subscriptors del blog Automàtica
- -
Després de l’acció
Web
- Notícia sobre el resum mensual - Notícia sobre el resum anual conjunt amb la resta de blogs
- Darrer dia laborable de mes - Primera quinzena de gener
Twitter Esporàdicament, durant l'any, es piularan articles del blog
Facebook Esporàdicament, durant l'any, es publicaran articles del blog
72
Espai de la direcció pública Resum mensual amb la resta de blogs
Llistes de distribució
Subscriptors del blog
- Resum mensual el darrer dia laborable de mes - Resum anual la 1a quinzena de gener
Autors i col·laboradors de la Revista
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
- Durant la setmana santa, de l'1 d'agost al 15 de setembre, i del 20 de desembre al 8 de gener no es publiquen articles al blog - La petició de difusió als autors correspon als responsables del blog (1) Condicionat a tenir l'article el dia abans de la seva publicació abans de les 12 hores
73
3.7 Revista catalana de dret públic
Nom del producte/servei Revista Catalana de Dret Públic
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Juny - desembre
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #RDCPeapc
Destinataris Principals Acadèmics, investigadors i docents
Secundaris Personal públic i societat
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Avançament sumari al blog
Deu dies abans de la publicació
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web
- Notícia - Notícia a Recerca - Notícia a idiomes (si hi ha articles en llengües)
El dia de la publicació
- Una piulada de publicació de la RCDP i - Una piulada per cada article
- Cada dia fins acabar els articles a partir de la publicació - Repetició desprès del període de vacances
Facebook Una entrada per article Una per setmana
Espai de la direcció pública Una entrada
El dia de la publicació
Llistes de distribució
Col·laboradors, autors, subscriptors RCDP
- -
Després de l’acció
Web - -
Twitter Durant l'any es planificaran 3 piulades per cada article
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de - -
74
distribució - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - -
Imatges per a les xarxes socials
Un per article, a fer servir per a les piulades de cada article
Caldrà tenir el títol i l'autor/a dels articles a finals de maig i a finals d'octubre
Observacions Revisió de continguts entre els responsables RCDP i comunicació, dues setmanes abans de la publicació
75
3.8 European Public Mosaic
Nom del producte/servei European Public Mosaic
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Gener - maig - juliol - octubre
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #EPUMeapc
Destinataris Principals Personal directiu i acadèmics de
l'estranger
Secundaris Personal directiu i acadèmics de Catalunya
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Durant l’acció
Web - Notícia - Pàgina específica - Notícia en anglès
En publicar-se
Twitter - Una piulada genèrica - Una piulada per cada article
Les dues setmanes posteriors a la publicació
Facebook Un missatge en català i un en anglès
En publicar-se Espai de la direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Mailchimp
Directius catalans
Després de l’acció
Web - -
Twitter Repetició de la piulada de cada article entre números
Durant l'any
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - - Vídeo Els de l'EPUM Difusió amb article Imatges per a les xarxes Genèric del tema principal
76
socials
Observacions Revisió de continguts entre els responsables RCDP i comunicació, dues setmanes abans de la publicació
77
3.9 Blog de la Revista de Llengua i Dret
Nom del producte/servei Blog Revista de Llengua i Dret
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Setmanal (dijous)
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #RLDeapc
Destinataris Principals Acadèmics, investigadors, docents
Secundaris Personal públic i societat
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter "Demà al blog #RLDeapc parlarem de ..."(1)
Dimecres anterior
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Pàgina d'inici Dijous
Quatre piulades en diferents franges horàries (una del títol i tres sobre el tema) amb imatge i etiqueta
Dijous Dissabte Dilluns Dimecres
Facebook Una publicació Dijous
Espai de la direcció pública
Només si els tema és d'especial interès per a directius públics
Dijous
Llistes de distribució
Subscriptors del blog Automàtica
- -
Després de l’acció
Web
- Notícia sobre el resum mensual - Notícia sobre el resum anual conjunt amb la resta de blogs
- Darrer dia laborable de mes - Primera quinzena de gener
Twitter Esporàdicament, durant l'any, es piularan articles del blog
Facebook Esporàdicament, durant l'any, es publicaran articles del blog
78
Espai de la direcció pública Resum mensual amb la resta de blogs
Llistes de distribució
Subscriptors del blog - Resum mensual el
darrer dia laborable de mes - Resum anual la 1a quinzena de gener
Autors i col·laboradors de la Revista
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
- Durant la setmana santa, de l'1 d'agost al 15 de setembre, i del 20 de desembre al 8 de gener no es publiquen articles al blog - La petició de difusió als autors correspon als responsables del blog - El dia de publicació del blog és exclusivament els dijous i una publicació setmanal (1) Condicionat a tenir l'article el dia abans de la seva publicació abans de les 12 hores
79
3.10 Revista de Llengua i Dret
Nom del producte/servei Revista de Llengua i Dret
Responsable/s del producte/servei Servei de Recerca, Documentació i Publicacions
Periodicitat de repetició del producte/servei Juny - Desembre
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #RLDeapc #RLDengap
Destinataris Principals Acadèmics, investigadors i docents
Secundaris Personal públic i societat
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Avançament sumari al blog
Deu dies abans de la publicació
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web
- Notícia - Notícia a Recerca - Notícia a idiomes (si hi ha articles en llengües)
El dia de la publicació
- Una piulada de publicació de la RLD i - Una piulada per cada article
- Cada dia fins acabar els articles a partir de la publicació - Repetició desprès del període de vacances
Facebook Una entrada per article Una per setmana
Espai de la direcció pública Una entrada
El dia de la publicació
Llistes de distribució
Col·laboradors, autors, subscriptors RLD
- -
Després de l’acció
Web - -
Twitter Durant l'any es planificaran 3 piulades per cada article
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
80
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - -
Imatges per a les xarxes socials
Un per article, a fer servir per a les piulades de cada article
Caldrà tenir el títol i l'autor/a dels articles a finals de maig i a finals d'octubre
Observacions Revisió de continguts entre els responsables RLD i comunicació, dues setmanes abans de la publicació
81
3.11 Biblioteca: serveis planificats
Nom del producte/servei Biblioteca: serveis planificats
Responsable/s del producte/servei Responsable de la Biblioteca
Periodicitat de repetició del producte/servei Butlletí de sumaris Butlletí de novetats Bibliotecària suggereix (cada butlletí es fa cada dos mesos)
Impacte gràfic corporatiu Verd
Etiqueta -
Destinataris Principals Novetats de la biblioteca
Secundaris -
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Principals -
Secundàries -
Durant l’acció
Web - Apartat biblioteca - Notícies
El dia de la publicació
Twitter Una piulada A partir de la publicació al web
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Novetats de la biblioteca
A partir de la publicació al web
Secundàries -
Després de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Principals -
Secundàries -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges xarxes socials - -
Observacions
82
3.12 Màster en Direcció Pública
Nom del producte/servei Màster en Direcció Pública
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació en Alta Direcció
Periodicitat de repetició del producte/servei Anual
Impacte gràfic corporatiu Propi
Etiqueta #MDPeapc
Destinataris Principals Directius i electes
Secundaris -
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web
- Destacats - Formació - Pàgina pròpia - Destacta amb imatge al menú
-
Twitter Durant el període d'inscripció Dos a la setmana
Facebook Un missatge En iniciar-se el període de preinscripció
Espai de la direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Directius i electes
A demanda A demanda
Durant l’acció
Web Presentació del MDP al Destacats
2-3 setmanes abans de la presentació del MDP
Twitter Dues piulades a la setmana
En iniciar la difusió de la presentació
Facebook Un missatge
Espai de la direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Directius i electes
A demanda A demanda
Després de l’acció
Web Notícia de la presentació del MDP L'endemà de la
presentació Twitter
Una piulada amb la notícia de la presentació del MDP
Facebook - -
Espai de la direcció pública
Notícia de la presentació del MDP
L'endemà de la presentació
Llistes de distribució
Principals -
Secundàries -
83
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
Per la preinscripció -
Observacions Caldrà tenir en compte el tràmit GENCAT per la preinscripció i per la matriculació. Caldrà fer una trobada abans de l'inici del màster (3-4 setmanes abans) i durant el màster es faran dues reunions de seguiment.
84
3.13 Jornades i activitats de la formació directiva
Nom del producte/servei Jornades i activitats específiques de la formació directiva
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació en Alta Direcció
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Blau
Etiqueta #directivaEAPC
Destinataris Principals Alts càrrecs i directius
Secundaris Altres demanda
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats Tres setmanes abans
Twitter Tres piulades Una per setmana
Facebook Difusió del Destacats Tres setmanes
abans
Espai de la direcció pública
Llistes de distribució
Alts càrrecs i de 28 a 30 + col·lectius específics A demanda (26 i 27) A demanda
Durant l’acció
Web - Apartat de documents de jornades/directiva - Notícies Al dia següent de
l'activitat
Twitter Difusió dels materials de la jornada
Facebook - -
Espai de la direcció pública
- Piulades durant la jornada
- Difusió dels materials de la jornada
Al dia següent de l'activitat
Llistes de distribució
Alts càrrecs i de 28 a 30 GENCAT directiva
Després de l’acció
Web -
- Twitter -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Principals -
Secundàries -
85
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo Amb caràtules corporatives -
Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions S'inclouen en aquest apartat les jornades obertes del MDP i els diàlegs
86
3.14 Tercer cicle
Nom del producte/servei Tercer cicle
Responsable/s del producte/servei Secció de la Formació en Alta Direcció
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Propi / blau
Etiqueta #TercerCicleEAPC
Destinataris Principals Personal de la Generalitat i de local
específic en funció de la matèria Secundaris Personal de la Generalitat i de local
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web
- Pàgina de Màsters i Postgraus - Destacats per difondre la preinscripció /inscripció
A demanda
Twitter Difusió del Destacats
Quan es publiqui al destacats
Facebook - -
Espai de la direcció pública
Difusió del Destacats
Quan es publiqui al destacats Llistes de
distribució
Personal de la Generalitat i de local específic en funció de la matèria -Personal de la Generalitat i de local
Durant l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web - Si es fa la cloenda al destacats - Notícia posterior
Tres setmanes abans de la cloenda
Twitter Una piulada per setmana
Facebook - -
Espai de la direcció pública
- Si es fa la cloenda al destacats - Notícia posterior
Tres setmanes abans de la cloenda
87
Llistes de distribució
- Personal de la Generalitat i de local específic en funció de la matèria - Personal de la Generalitat i de local
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo Si es fa cloenda - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
88
4. Subdirecció gral. de Captació de Talent i Formació Contínua Professionalitzadora
89
4.1 Pla de formació de l’Administració local
Nom del producte/servei Pla de formació de l'Administració local
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora i de Selecció per a l'Adminitració local
Periodicitat de repetició del producte/servei Durant l'any
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Personal de les administracions locals
Secundaris Responsables de formació local
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - Notícia - MUNICAT
Detecció de necessitats
Twitter Detecció de necessitats Tres piulades
Facebook Detecció de necessitats Un missatge
Espai de la direcció pública
Detecció de necessitats Un missatge
Llistes de distribució
Alumnes dels dos anys anteriors Un missatge
- MUNICAT - Responsables de formació local
Un missatge
Durant l’acció
Web - Notícia - MUNICAT - Wiki formació
Desprès del consell rector desembre
Twitter Difusió de la notícia
Desprès del consell rector desembre, i durant la primera quinzena de gener
Facebook Un missatge Desprès del consell rector desembre Espai de la
direcció pública Un missatge
Llistes de distribució
Alumnes dels dos anys anteriors Un missatge
- MUNICAT - Responsables de formació local
Un missatge
Després de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - -
90
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
91
4.2 Jornades de gran format de l’Administració local
Nom del producte/servei Jornades de gran format de l'Administració local
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora i de Selecció per a l'Adminitració local
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Treballadors de les administracions locals
Secundaris Col·lectiu específic de la temàtica
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats Tres setmanes abans de la jornada
Twitter Tres piulades Una setmana
Facebook Difusió del Destacats
3 setmanes abans de la jornada
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- Formació per a l'Administració local - MUNICAT - Responsables de formació locals
3 setmanes abans de la jornada
Col·lectiu específic de la temàtica
Durant l’acció
Web
- Apartat de documents de jornades - Notícies - MUNICAT
Al dia següent de l'activitat
Twitter Difusió dels materials de la jornada
Al dia següent de l'activitat
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- Formació per a l'Adm. Local - MUNICAT - Responsables de formació local
Al dia següent de l'activitat
Col·lectiu específic de la temàtica
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
92
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo Amb caràtules corporatives -
Imatges per a les xarxes socials
Sí -
Observacions
93
4.3 Formació estratègica de la Generalitat de Catalunya i de l’Adm. local
Nom del producte/servei Formació estratègica de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració local
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora i de Selecció per a l'Adminitració local
Periodicitat de repetició del producte/servei Gener i febrer
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Personal de la Generalitat de Catalunya i
les administracions locals
Secundaris Òrgans estratègics
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Durant l’acció
Web Una notícia per a cada organisme estratègic
Gener i febrer
Twitter Piulada de la notícia
Quan es publiqui la notícia Facebook Missatge de la
notícia Espai de la direcció pública
Missatge de la notícia
Llistes de distribució
- - - -
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
94
Observacions Aquest contingut consisteix en explicar les activitats estratègiques que els Departaments demanen a l'Escola
95
4.4 Jornades de gran format conjuntes de la Generalitat i de l’Adm. local
Nom del producte/servei Jornades de gran format conjuntes de
la Generalitat de Catalunya i de l'Administració local
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora i de Selecció per a l'Adminitració local
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Treballadors de la Generalitat i de l'Adm.
Local Secundaris Col·lectiu específic de la temàtica
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats Tres setmanes abans de la jornada
Twitter Tres piulades Una setmana
Facebook Difusió del Destacats
Tres setmanes abans de la jornada
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- Formació per Generalitat i universitats - Formació per a l'Administració local - MUNICAT - Responsables de formació locals
Tres setmanes abans de la jornada
Col·lectiu específic de la temàtica
Durant l’acció
Web
- Apartat de documents de jornades - Notícies - MUNICAT
Al dia següent de l'activitat
Twitter Difusió dels materials de la jornada
Al dia següent de l'activitat
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- Formació per a Generalitat i universitats - Formació per a l'Adm. Local - MUNICAT - Responsables de formació local
Al dia següent de l'activitat
Col·lectiu específic de la temàtica
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo Amb caràtules corporatives -
Imatges per a les xarxes socials
Sí -
Observacions
97
4.5 El catàleg de formació contínua de la Generalitat de Catalunya
Nom del producte/servei El catàleg de formació contínua de la Generalitat de Catalunya
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora
Periodicitat de repetició del producte/servei Darrer trimestre de cada any
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Personal de la Generalitat de Catalunya
Secundaris
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Durant l’acció
Web Notícia Darrer trimestre
Twitter Piulada de la notícia
Quan es publiqui la notícia Facebook Missatge de la
notícia Espai de la direcció pública
Missatge de la notícia
Llistes de distribució
- - - -
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions Aquest contingut consisteix en explicar les demandes de formació del catàleg que ens han fet els Departaments de cara a l'any següent
98
4.6 Activitat formativa ordinària de la Generalitat de Catalunya
Nom del producte/servei Activitat formativa ordinària de la Generalitat de Catalunya
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Personal de la Generalitat de Catalunya
Secundaris Col·lectiu específic de la temàtica
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Formació per a Generalitat i Universitats
A demanda, quan no hi ha prou inscripcions
Col·lectiu específic de la temàtica
A demanda, quan no hi ha prou inscripcions
Durant l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Després de l’acció
Web - -
Twitter - -
Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- -
- -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - -
Infografia - -
Vídeo - - Imatges xarxes socials - -
Observacions
99
4.7 Jornades de gran format de la Generalitat de Catalunya
Nom del producte/servei Jornades de gran format de la Generalitat de Catalunya
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris Principals Treballadors de la Generalitat
Secundaris Col·lectiu específic de la temàtica
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web Destacats Tres setmanes abans de la jornada
Twitter Tres piulades Una setmana
Facebook Difusió del Destacats
Tres setmanes abans de la jornada
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Formació per Generalitat i universitats 3 setmanes abans
de la jornada Col·lectiu específic de la temàtica
Durant l’acció
Web - Documents de jornades - Notícies
Al dia següent de l'activitat
Twitter Difusió dels materials de la jornada
Al dia següent de l'activitat
Facebook - -
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Formació per Generalitat i universitats Al dia següent de
l'activitat Col·lectiu específic de la temàtica
Després de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - -
Vídeo Amb caràtules corporatives -
100
Imatges per a les xarxes socials
Sí -
Observacions
101
4.8 Recursos en obert
Nom del producte/servei Recursos en obert
Responsable/s del producte/servei Servei de Formació Contínua Professionalitzadora
Periodicitat de repetició del producte/servei A demanda
Impacte gràfic corporatiu Taronja
Etiqueta -
Destinataris
Principals Personal públic de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals
Secundaris Personal públic de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals en funció de la matèria
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Durant l’acció
Web - Notícies - MUNICAT
Quan es publiquin els recursos Twitter Piulada
Facebook Missatge
Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Personal públic de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals
Quan es publiquin els recursos Personal públic de
la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals en funció de la matèria
Després de l’acció
Web - - Twitter Dues piulades anuals de cada material Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - - Vídeo - -
102
Imatges xarxes socials - -
Observacions
103
4.9 Blogs temàtics d’e-catalunya
Nom del producte/servei Blogs temàtics d’e-catalunya
Responsable/s del producte/servei
Periodicitat de repetició del producte/servei Impacte gràfic corporatiu Etiqueta -
Destinataris
Principals
Secundaris
Canals de difusió i calendarització
Abans de l’acció
Web - - Twitter - - Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Durant l’acció
Web
Twitter Facebook Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
Després de l’acció
Web - - Twitter Facebook - - Espai de la direcció pública - -
Llistes de distribució
- - - -
Recursos multimèdia a utilitzar
GIFF - - Infografia - - Vídeo - -
104
Imatges per a les xarxes socials
- -
Observacions
105
Annex II: fitxes tècniques d’imatge corporativa
106
1. Productes i serveis amb imatge corporativa general
1.1 Gamma de colors Els criteris d’ús de la gamma de colors seran els establerts al Programa d’Identitat Visual fitxat per la Direcció General de Difusió (http://guiaweb.gencat.cat/ca/disseny/colors/)
De la gamma de colors establerta al PIV a l’Escola es faran servir els següents:
• L’Escola
• Formació
• Biblioteca
• Formació directiva
• Publicacions i recerca
• Tercer cicle
107
1.2 Tipografies i composició del text Els criteris d’ús de les tipografies seran els establerts al Programa d’Identitat Visual fitxat per la Direcció General de Difusió (http://identitatcorporativa.gencat.cat/ca/aplicacions/formularis-i-documentacio-administrativa/documentacio-administrativa/).
Les indicacions principals en aquesta matèria es poden resumir amb els criteris següents:
Els textos més habituals amb què la Generalitat de Catalunya es manifesta i es comunica amb els ciutadans i altres administracions o institucions són els documents administratius.
La presentació acurada dels textos és un dels elements principals de la imatge externa d’una institució. Per això, és important que les persones que redacten els documents tinguin en compte els criteris formals establerts, ja que això a més d’afavorir la identificació visual del document també facilita la lectura de l’escrit i la comprensió ràpida del contingut.
Entre tots els elements que contribueixen a dotar d’identitat els textos escrits emesos per la institució, la tipografia és el principal perquè és el que el receptor pot percebre més ràpidament. L’ús indiscriminat de diverses famílies tipogràfiques impedeix d’identificar d’immediat l’emissor. Per tant, no és suficient que la identitat de la institució es manifesti únicament a través dels logotips, sinó que també ha d’abastar la presentació global dels textos escrits.
El Programa d’identificació visual estableix que la tipografia Helvetica, en totes les seves variants, és la tipografia corporativa de la Generalitat, de manera que la identificació de la Generalitat, el conjunt del senyal i el logotip, només es pot compondre en Helvetica.
Però, la tipografia Helvetica té una propietat intel·lectual subjecta a les lleis de dret d’autor, per tant, no és una tipografia gratuïta.
Per això, i atès que no tots el departaments, organismes autònoms i empreses públiques disposen de l’Helvetica, per a la composició dels textos dels documents administratius s'ha d'utilitzar la família tipogràfica Arial.
Cos tipogràfic
El cos tipogràfic es determina en funció de l’ús que se li vol donar.
Amb caràcter general, el cos de lletra que s’ha de fer servir als documents administratius és el cos 11 i, de manera específica, s’ha d’ampliar o reduir segons el text de què es tracti. Així, s’han d’escriure en:
Cos 7 o 8
- Les dades d’identificació del document (les dades de l’Arxiu i la versió del document)
- Les notes a peu de pàgina
Cos 9
- Les citacions textuals de normes jurídiques - Els peus de fotografies, d’il·lustracions i gràfics
108
Cos 10
- La numeració de les pàgines (xifres aràbigues)
- Les taules i els gràfics (excepte els títols, en cos 11)
Cos 12
- Els discursos institucionals redactats per a la lectura pública
- Els títols dels apartats
Cossos del 14 al 18
- Els títols dels documents
Cos 28 o superior
- Els títols de les portades
Interlineat
L'interlineat és l'espai blanc que separa les línies en una composició tipogràfica. En aquest cas, l'efecte que té en la llegibilitat no és determinant, tret dels casos en què el blanc és manifestament insuficient o excessiu. Es considera adequat un interlineat un o dos punts superior al del cos de la lletra i inadequat un de superior.
Per tant, es recomana el cos 11, amb interlineat ‘simple’ o ‘múltiple’ 1,15, ja que un interlineat 1,5 resulta excessiu. En el cas de textos molt extensos, es pot reduir el cos a 10 i mantenir l'interlineat 1,15.
Usos tipogràfics especials
Tot i que el tipus de lletra que cal fer servir de manera general és la rodona, de vegades es fa necessari utilitzar-ne d’altres (negreta o cursiva) per destacar paraules o parts del text i, d’aquesta manera, facilitar-ne la interpretació.
És molt important, però, evitar duplicar els recursos tipogràfics com, per exemple, escriure en negreta i majúscula alhora, o en cursiva i subratllat alhora, o en cursiva i entre cometes alhora.
Pel que fa als usos tipogràfics, cal seguir els criteris següents:
- Negreta: La funció més comuna de la negreta és permetre la localització immediata de les paraules dins del document. Però, les funcions de remarca que moltes vegades s’atribueixen a la negreta no li són pròpies. El recurs de la negreta no té sentit si se n’abusa; cal utilitzar-lo amb molta mesura, per tal de no carregar visualment els textos, ja que una saturació de negretes en un text pot diluir-ne l’efecte que es pretén aconseguir. Per això, cal restringir-ne l’ús i limitar-lo als criteris que s’especifiquen a continuació. En els documents administratius, s’escriuen en negreta:
- Els títols dels documents
109
- Els títols dels apartats i subapartats - Els epígrafs.
Per exemple: . En una acta de reunió, s’escriuen en negreta els epígrafs ‘Identificació de la sessió’ i ‘Ordre del dia’. . En un informe, s’escriuen en negreta els epígrafs ‘Fets’, ‘Fonaments de dret’, i ‘Conclusions’. Però en altres textos, sobretot en els de caràcter periodístic (notes de premsa, butlletins de notícies, etc.), atès que la negreta s’ha convertit en un mitjà distintiu habitual en la premsa escrita, els gabinets de premsa dels departaments poden fer-ne l’ús periodístic convenient , és a dir, un ús menys restrictiu, sempre amb el criteri general de moderació.
- Cursiva:
Com a criteri general, s'ha d'evitar l'ús de la cursiva, del subratllat i de les versaletes. Però, en determinats casos, la cursiva té unes funcions distintives importants. Així, doncs, s’han d’escriure en cursiva:
- Les paraules o els fragments que es vulguin remarcar especialment, ja sigui per definir-los o per emfatitzar-los.
- Les paraules o frases que s’utilitzen com a denominació d’elles mateixes
- Els títols de llibres, catàlegs, tríptics, publicacions periòdiques, obres de teatre, pel·lícules, programes de ràdio i televisió, obres pictòriques i escultòriques, etc.
- Els estrangerismes no adaptats al català.
- Els llatinismes.
- Els noms científics llatins que s’usen universalment per designar els animals i les plantes.
- Les notes o remissions que s’insereixen, entre parèntesis, en un text.
- Les paraules o els fragments expressament mal escrits i els de registre col·loquial o d’argot vulgar (que normalment s’eviten en els documents administratius).
No s’han d’escriure en cursiva:
- Les citacions textuals, que van entre cometes, fins i tot en el cas que s’escriguin en altres llengües.
- Les sigles de les obres que s’escriuen en cursiva, per exemple DOGC.
- Els mots provinents d’altres idiomes que han estat adaptats al català.
Majúscules i minúscules
En termes generals, les majúscules s’utilitzen per marcar paraules que apareixen en posició inicial o després de determinats signes de puntuació (funció demarcativa), en oposició a les minúscules, que són el tipus de lletra ordinari. Pel que fa a l’ús de majúscules i minúscules, cal seguir els criteris establerts per la Direcció General de Política Lingüística.
110
No s’han de fer servir les majúscules com a recurs per a destacar.
Cal tenir en compte el següent:
- No s'han d'escriure paraules o títols en majúscules. - En els títols i els subtítols només s'ha d'escriure en majúscula la inicial de la primera
paraula que els forma. - De la mateixa manera, en els quadres, taules o gràfics, esquemes, mapes
conceptuals, etc. només s'ha d'escriure en majúscula la inicial de la primera paraula del text que apareix a cada casella.
Marges
Quan s’elaboren els dos tipus de plantilles de Word cal establir els marges, que cal respectar en l’elaboració dels documents administratius. Aquests marges són els següents:
Documents d’un sol full:
Superior: 6 cm Inferior: 3,5 cm Esquerre: 3 cm Dret: 2 cm
Documents de més d’un full:
Superior: 4 cm Inferior: 3,5 cm Esquerre: 3 cm Dret: 2 cm
Paràgrafs
L’equilibri ha de ser el criteri general de la distribució dels paràgrafs. Això significa que, en els documents en què el paràgraf és l’únic element d’estructuració de la pàgina, s’han de rebutjar:
-Els paràgrafs excessivament llargs, perquè no inciten a llegir el text. Per tant, és convenient fragmentar-los, fins i tot en el cas que tractin del mateix tema, i utilitzar connectors d’enllaç.
-Els paràgrafs excessivament curts, perquè semblen una enumeració d’idees inconnexes. –
Els paràgrafs desequilibrats, és a dir, la barreja de paràgrafs excessivament llargs amb altres de massa curts.
Justificació del text
El text ha d'anar alineat a l'esquerra, sense justificar i no s'han de partir paraules a final de línia. El text justificat és a dir, alineat per l’esquerra i per la dreta, sembla més regular i uniforme, però té l’inconvenient que produeix sovint un espai irregular entre paraules, de manera que una separació entre paraules superior a 5 mm sí que pot fer incòmoda la lectura.
Per això, els textos dels documents administratius de la Generalitat s’han d’escriure alineats per l'esquerra (text bandera), per facilitar-ne la lectura, seguint l’eix vertical on recolza el text del logotip de la Generalitat de Catalunya (la G de Generalitat).
111
1.3 Capçaleres
Fitxa tècnica de les capçaleres
- Mida del triangle: 14,4414 ample x 9,569 alçada - Opacitat: 75% - Color: el color fosc de cadascuna de les capçaleres - Lletra: mida: 14 pt i color: blanc
Taronja= Fosc: Clar: C: 32 C: 0 M: 76 R: 102 M: 78 R: 252 Y: 82 G: 26 Y: 98 G: 76 K: 55 B: 0 K: 0 B: 0
112
L’Escola
Formació
Biblioteca
113
Formació directiva
Recerca i publicacions
Tercer Cicle
114
1.4 Imatges per a les xarxes socials
L’Escola
Formació
Biblioteca
115
Formació directiva
Publicacions i recerca
Tercer Cicle
116
1.5 Vídeo
Fitxa tècnica dels vídeos
Dibuix:
- Mida: 1280 px d’ample x 720 px d’alçada - Opacitat: 100%
Ombra paral·lela:
- Distància: 45 px - Mida: 5 px - Angle: 30 º - Opacitat 50%
Mode de fusió: Subexposar color
Lletra:
- Helvetica - Mida: 42pt gran / 36pt petita - Color: negre o blanc
Estil: bold/mèdium
Peu de pàgina:
- Mida: 45,15 cm d’ample x 3,03 cm d’alçada - Lletra: Helvetica
117
L’Escola
Vermell Fosc
Clar
C: 38
C: 0 M: 100
R: 104
M: 95
R: 255
Y: 74
G: 0
Y: 91
G: 0 K: 29
B: 17
K: 0
B: 0
118
Formació
Taronja Fosc
Clar
C: -
C: 0 M: -
R: 134
M: 41
R: 255
Y: -
G: 54
Y: 90
G: 168 K: -
B: 21
K: 0
B: 0
119
Biblioteca
Verd Fosc
Clar C: 35
C: 47
M: 80
R: 23
M: 0
R: 157 Y: 92
G: 70
Y: 98
G: 255
K: 35
B: 44
K: 0
B: 0
120
Formació directiva
Blau Fosc
Clar C: 100
C: 57
M: 62
R: 0
M: 0
R: 0 Y: 41
G: 68
Y: 18
G: 255
K: 29
B: 97
K: 0
B: 255
121
Publicacions i recerca
Lila Fosc
Clar C: 98
C: 63
M: 100
R: 49
M: 80
R: 180 Y: 34
G: 0
Y: 0
G: 0
K: 21
B: 107
K: 0
B: 255
122
Tercer Cicle
Taronja Fosc
Clar
C: 32
C: 0 M: 76
R: 102
M: 78
R: 252
Y: 82
G: 26
Y: 98
G: 76 K: 55
B: 0
K: 0
B: 0
123
1.6 Power point Per elaborar una presentació en power point cal tenir present les qüestions següents:
• Tipografia: s’ha d’utilitzar l’Helvetica o l’Arial en totes les seves variants • Text:
o El text de cada diapositiva s’ha de limitar a unes quantes frases. Visualment és més entenedor un text espaiat que “respira” que una massa de lletres que no incita a la lectura. Si una diapositiva està molt plena és preferible dividir-la en dues i il·lustrar els textos amb petites imatges de recurs.
o S’ha de tenir una cura especial amb la redacció i l’ortografia. Els errors es magnifiquen quan es veuen projectats a la pantalla.
o S’ha d’evitar escriure només en majúscules. o Si s’han de presentar moltes dades numèriques, és preferible fer servir gràfics i,
sobretot, extreure una conclusió que aporti significat a les xifres. • Harmonia i netedat del disseny:
o Un disseny molt vistós pot fer disminuir l’impacte del missatge i distreure el discurs verbal. La simplicitat visual ajuda a transmetre claredat conceptual.
o S’han de fer servir transicions de diapositiva naturals, preferentment l’escombrat d’esquerra a dreta.
o S’han de reservar les animacions d’elements o diapositives als moments en què realment són necessàries. L’excés disminueix l’efectivitat del recurs i, fins i tot, és contraproduent.
• Icones: o Als llistats, és preferible fer servir icones o Les icones són més visuals que els números o les lletres o Les icones han de ser senzilles, mai una distracció
124
L’Escola
Formació
125
Biblioteca
Formació directiva
126
Publicacions i recerca
Tercer Cicle
127
1.7 Prezi Per l’elaboració de les presentacions amb Prezi s’ha de seguir la normativa que conté les especificacions per a l’aplicació i la reproducció correctes de la identitat gràfica de la Generalitat de Catalunya amb els colors corporatius de cada producte.
1.8 Infografies Per a l’elaboració de les infografies s’han de seguir les pautes gràfiques del Programa de Identitat Corporativa. Els colors de les infografies són les que es detallen a continuació:
L’Escola Formació
128
Biblioteca Formació directiva
Publicacions i recerca Tercer Cicle
129
2. Productes i serveis amb imatge corporativa específica
2.1 Màster en Direcció Pública Logotip
Colors
Aquests colors també formen part de la identitat corporativa però són secundaris. La seva aplicació sempre ha de complementar-se amb l’ús dels colors principals o com a mínim, un d’ells:
130
Octàgon
Tipografia
Línies, fletxes i gràfic de línies
131
Programa
1 columna:
2 columnes:
3 columnes:
132
Capçalera
Imatges xarxes socials
Vídeo
133
Power Point
Infografies
134
135
2.2 Revista catalana de dret públic Logo
Capçalera
Imatge xarxes socials
Vídeo
136
Power Point
Codi de colors
137
2.3 Revista de Llengua i Dret Logo
Capçalera
Imatge xarxes socials
Vídeo
138
Power point
Codi de colors
139
2.4 Revista European Public Mosaic Logo
Imatge xarxes socials
Vídeo
Codi de colors
RGB: 199, 209, 0 RGB: 134, 143, 0
#EPUMeapc
eapc.gencat.cat/epum
140
2.5 Premis Alfons Ortuño Logo
2.6 Aula Virtual Logo
2.7 EapcOpenLab Logo
Imatge xarxes socials
141
Bibliografia
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2012) Pla de Comunicació Digital i Xarxes Socials de l'Ajuntament de Barcelona [en línia]. Barcelona. Direcció de Comunicació i d’Atenció Ciutadana. [Consulta: 21 de març de 2017]. <http://governobert.bcn.cat/sites/default/files/MG_Presid%C3%A8ncia_xarxes%20soc_260912.pdf> CONEXION ESAN (2015). Ocho ventajas de la comunicación interna para las empreses [en línia]. Conexión Esan. [28/10/2015]. [Consulta: 4 de maig de 2017]. <http://www.esan.edu.pe/apuntes-empresariales/2015/10/ocho-ventajas-comunicacion-interna-para-empresas/> DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Quadre de comandament integral per a directius/ives [en línia]. Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 d’abril de 2017]. <http://formadiba.diba.cat/web/sites/default/files/public_resources/continguts/028QCID_cas2_01/recursos/descargas/ca/cu5_ca2_001.pdf> ENTENDIMIENTO.COMUNICACIONES SIGNIFICATIVAS (2011). Origen, evolución y objetivos de la comunicación interna [en línia]. Blog Entendimiento comunicaciones significatives. [11/05/2011]. [Consulta: 3 de maig de 2017]. <https://culturacomunicativa.wordpress.com/2011/05/11/origen-evolucion-y-objetivos-de-la-comunicacion-interna/> GENERALITAT DE CATALUNYA (1999). Manual de disseny de quadres de comandament [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Organització de l’Administració, Escola d’Administració Pública de Catalunya <http://eapc.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/col_leccio_manuals_i_formularis/11._manual_de_disseny_de_quadres_de_comandament/document/manuals11.pdf> GENERALITAT DE CATALUNYA (2011). Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 15 de juny de 2017]. <http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219> GENERALITAT DE CATALUNYA (2015, 1a edició). Guia de comunicació Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. [Consulta: 25 d’abril de 2017]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/publicacions_per_temes/gestio_del_coneixement/guia_comunicacio.pdf> GENERALITAT DE CATALUNYA (2015, 7a edició). Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió. [Consulta: 4 d’abril de 2017]. <http://serveisdigitals.gencat.cat/web/.content/02_CATALEG_SERVEIS/xarxes-socials/pdf/guia_xarxa.pdf> GENERALITAT DE CATALUNYA (2017). Què és Tràmits gencat? [en línia]. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 de març de 2017]. <http://web.gencat.cat/ca/tramits/sobre-tramits-gencat/que-es-tramits-gencat/> GENERALITAT DE CATALUNYA (2017). Manual dels governs a Twitter [en línia]. Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència. [Consulta: 30 de maig de 2017]. <http://serveisdigitals.gencat.cat/web/.content/02_CATALEG_SERVEIS/xarxes-socials/20170504-Manual-dels-governs-a-Twitter.pdf>
142
GUIAWEB.GENCAT.CAT [pàgina a internet]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 12 de maig de 2017]. <http://guiaweb.gencat.cat/ca/inici/> IDENTITATCORPORATIVA.GENCAT.CAT [pàgina a internet]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 26 d’abril de 2017]. <http://identitatcorporativa.gencat.cat/> MARKETING DIRECTO.COM (2012). Cómo usar hashtags en Twitter: una guia sencilla para los marketeros [en línia]. [Consulta: 29 de març de 2017]. <https://www.marketingdirecto.com/digital-general/social-media-marketing/como-usar-hashtags-en-twitter-una-guia-sencilla-para-los-marketeros> PALOMAR, Jesús. Ús professional de les xarxes socials: pla de comunicació 2.0 i guia d’usos [en línia]. Diputació de Barcelona. [Consulta: 7 de març de 2017]. <http://formadiba.diba.cat/web/sites/default/files/public_resources/wiki_prod/manuals_basics/081UPXS/006.html> SERVEISDIGITALS.GENCAT.CAT [pàgina a internet]. Barcelona: Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 9 de maig de 2017]. <http://serveisdigitals.gencat.cat/ca/serveis/xarxes-i-missatgeria-instantania/xarxes-socials/procediment/> TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/156/ > VIQUIPEDIA (2016). Creative Commons [en línia]. [Consulta: 20 de març de 2017]. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons>
143
