Tot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor 1... · escoltava música Hip Hop en francès i un dia vaig escoltar les paraules "la musicalité", i m'en-ganxaren tot

Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor

11

Té llom i no camina,

explica el que sap i no parla,

té fulles i no és cap planta,

què és aquesta cosa tan estranya?

( E l llibre )

Em diuen Lleó

i el meu llinatge és Pard.

Per al qui no ho endevini,

ja és massa tard.

( E l lleopard )

De la terra vaig al cel

i del cel he de tornar,

sóc l'ànima dels camps

per poder-los conrear.

( L a pluja )


12

TTTT ambé hem duit un aprimador de casa i mot-lles de crespells de mol-tes formes.

DDDD esprés de rentar-nos molt bé les mans, hem anat tots al menjador a elaborar-los.

• Un quilo de farina fluixa • 250 grams de saïm • 300 grams de sucre • Tres vermells d’ou • Una tassa de suc de ta-

ronja • Una tassa d'oli • Dues taronges ratllades • Dues llimones ratllades

UUUU n poquet abans de tenir les desitjades vacances de Pasqua hem fet uns crespells molt bons. En primer lloc les nostres mestres, que són molt bones cuineres, ens han dit els ingredients que necessitem. Apuntau-los, són els següents:

2n Educació Primària 2n Educació Primària 2n Educació Primària 2n Educació Primària

Els nins i nines més dolços Els nins i nines més dolços Els nins i nines més dolços Els nins i nines més dolços de l’escola ens conten de l’escola ens conten de l’escola ens conten de l’escola ens conten com fan uns crespells boníssims.com fan uns crespells boníssims.com fan uns crespells boníssims.com fan uns crespells boníssims.


13

Ara només ens queda posar-los dins una bosseta perquè els pares i els mares en pu-guin gaudir.

ÀÀÀÀ nim, tots a fer crespells! Si seguiu les nostres indicaci-ons vos sortiran tan o més bons que els nostres!

AAAA ra vos explicarem com preparam la pasta per fer els crespells.

Posam tots els ingredi-ents dins un bol i els pastam amb molt d’amor fins que que-di una pasta que no s’aferri als dits. Quan tenim la pasta pre-parada l’hem de aplanar amb l’aprimador i després posam els motlles a sobre. I així, amb molta cura i estimació, ens surten molts de crespells.

EEEE ls fiquem dins el forn gran-díssim que tenim a l’escola i després de mitja horeta ja es-tan llestos. Se sent una oloreta boníssima de crespells per to-ta l’escola, que fa que tots els professors els vulguin tastar.

I després, el més divertit de tot, I després, el més divertit de tot, I després, el més divertit de tot, I després, el més divertit de tot, la preparació al menjador!la preparació al menjador!la preparació al menjador!la preparació al menjador!


14

DDDD ia vint-i-tres de desem-bre, els nins i nines de tercer de Primària ens hem reunit a la capella per fer una audició i una xerrada sobre la Sibil·la. Cada any, quan arriba Nadal, na Dolors ens explica el cant de la Sibil·la a la classe de música; però, enguany volem compartir la joia de veure que la UNESCO ha acomplit el nostre desig a la reunió de Nairobi del 17 de novembre de 2010. Des d’aquest dia, el cant de la Sibil·la és PATRI-MONI DE LA HUMANITAT, i per això, les nostres profes-sores han trobat que era im-portant aprofundir i estudiar una mica més el cant de la Sibil·la.

SSSS abíeu que, cada any, dia vint-i-quatre de desembre so-na a les esglésies de Mallor-ca el cant de la Sibil·la? Fa uns quants segles, l’església silencià i prohibí la Sibil·la. Però, a Mallorca, l’església

secundà el desig popular, i als nostres temples la Sibil·la gai-rebé mai no es deixà d’es-coltar la nit de matines de Na-dal, juntament amb el cant de l’Àngel i, a moltes bandes, el sermó de la Calenda. Mallor-ca, igualment que Braga (Po r t uga l ) i l ’ A l g ue r (Sardenya), esdevé continua-dora d’aquesta tradició que fou abandonada a molts in-drets d’arreu d’Europa des de les prohibicions derivades del concili de Trento.

AAAA l començament, el cant de la Sibil·la era interpretat per preveres, que varen ser substituïts amb els pas dels segles per un nin cantor. Actu-alment, a la majoria de les es-glésies continua sent un nin el que canta, o una nina, o una dona. La Sibil·la surt amb dos escolans amb ciris, que l’acompanyen fins al presbiteri o la trona.

3r Primària3r Primària3r Primària3r Primària La SibilLa SibilLa SibilLa Sibil·la la la la

(Patrimoni de la humanitat)(Patrimoni de la humanitat)(Patrimoni de la humanitat)(Patrimoni de la humanitat)


15

EEEE l cant de la Sibil·la conté un gran nombre d’estrofes que generalment es redueix a les següents: Lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà. Als mals dirà molt agrament: - Anau, maleïts, en el turment!aneu-vos-en en el foc etern amb vòstron príncep de’infern. Als bons dirà:- Fills meus veniu!Benaventurats posseïu el regne que està aparellat des que el món va esser creat. Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vullau pregar que de l’infern vulla’ns llirar!. Lo jorn del judici Parrà qui haurà fet servici.

LLLL a vestimenta de la Si-bil·la sol consistir en una tú-nica, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i habi-tualment una capa. El cap es cobreix amb un cobrecap, quasi sempre del mateix co-lor que el vestit. A les mans duu una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant i, quan aquest acaba, la fa servir per dibuixar una creu a l’aire.

PPPP odríem qualificar el cant de la Sibil·la com un dels fe-nòmens més singulars i relle-vants de la tradició musical mallorquina, per la conver-gència de tradició popular i música culta i perquè consti-tueix un cas únic on es po-den llegir les diferents pràcti-ques musicals que s’han pro-duït al llarg dels segles.


16

més major, al més jove, etc. El Sagrat Cor guanyà, una altra vegada, el premi al grup més nombrós: 330 per-sones. Leyre Meliá 4t C Primària

E l dia de Sant Sebastià vaig participar a la Diada ci-clista amb el meu pare. Ens vàrem reunir en una plaça molt grossa amb els altres participants de l’escola. Per poder participar-hi ens do-naren un mocador blau, un buf vermell i un dorsal amb un número. Vaig fer tot el camí amb na Maria, na Carmen i el meu pare. El recorregut ens va costar molt perquè hi havia unes costes molt llargues. A Son Moix vàrem veure una exhibició d’un ciclista que feia equilibris i bots amb la bicicleta, va ser molt di-vertida.

D esprés donaren els pre-mis. Hi havia premi a la mi-llor bicicleta, al participant

4t Primària4t Primària4t Primària4t Primària

La diada ciclista La diada ciclista La diada ciclista La diada ciclista


17

L a diada ciclista d’en-guany va ser molt divertida però esgotadora. A més a mi se’m va foradar una ro-da. Hi vaig anar amb en Blai i na Xisca (la seva mare). Quan vàrem arribar a la costa, a mig camí vaig haver de baixar de la bici, en canvi en Blai va pujar tota la costa.

E n arribar a Son Moix, anàrem a veure al sub-campió d’acrobàcies en bi-cicleta que es deia Carles. Va botar un metre i qua-ranta centímetres! Més tard va començar el sorteig. Jo tenia el número 388, però no em va tocar res, oooooooooooohhhh! A en Xim, el germà de na Mar, per ser el nin més pe-tit que va fer tota la diada amb bicicleta li varen do-nar un premi.

L a nostra escola, Sagrat Cor va guanyar per cinquè any consecutiu. Tots và-rem gaudir molt fent esport per la nostra ciutat amb els nostres amics de l’escola i amb la família.

S egur que repetirem el pròxim any!

Mª del Mar 4t B primària

Per cinquè any consecutiu la nostra Per cinquè any consecutiu la nostra Per cinquè any consecutiu la nostra Per cinquè any consecutiu la nostra escola torna a guanyar el premi al escola torna a guanyar el premi al escola torna a guanyar el premi al escola torna a guanyar el premi al

grup més nombrós grup més nombrós grup més nombrós grup més nombrós !!!!


18

I m'encanta ser cantant perquè per a mi és una forma d'expres-sar els meus pensaments, els meus sentiments i el més impor-tant... és una manera de fer feli-ces els milers de persones que m'escolten i compren els meus discs. Vaig començar a cantar quan vaig començar a parlar. Qui compon les cançons? Costa Qui compon les cançons? Costa Qui compon les cançons? Costa Qui compon les cançons? Costa molt?molt?molt?molt? En la majoria de casos jo com-

ponc les cançons de La Musicali-

té però tots els membres del grup

sempre aporten les seves idees i

els seus arranjaments musicals.

Compondre cançons és un pro-

cés molt dur perquè sempre com-

pons una cançó amb la intenció

que sigui millor que totes les al-

tres i per això duu molt d’ e sforç

creatiu.

Què vos va inspirar per fer la Què vos va inspirar per fer la Què vos va inspirar per fer la Què vos va inspirar per fer la

vostra cançó vostra cançó vostra cançó vostra cançó Cuatro elementosCuatro elementosCuatro elementosCuatro elementos????

La cançó Cuatro Elementos parla

de l'amor entre dues persones

que discuteixen molt i es barallen

molt però, al mateix temps són

dues persones que no poden

viure l'una sense l'altra.

Jaime Perpiñá,

cantant i baix del grup La

Musicalité

Jaime Perpiñá Barceló va néixer

a Palma el 18 de novembre de

1976, encara que actualment re-

sideix a Madrid. Estudià a l'escola

l'EGB d'on se ’ n va anar el 1992.

Als catorze anys començà a fer

diverses feines per poder ajudar a

casa i pagar-se les sessions de

gravació. Als 24 anys decidí dedi-

car-se exclusivament a la música

i deixà qualsevol feina que no fos

musical. Actualment és el cantant

i baix del grup La Musicalité, con-

junt consolidat el 1999 que ja ha

assolit fama per tot Espanya.

Amb La Musicalité signà un con-

tracte amb Sony Music per gravar

els seu primer disc, Tonada des-de ti. El 2010 signaren un con-

tracte amb Warner Music Spain i

aparegué el seu darrer disc Cua-tro elementos del qual ja s'han

venut més de 25.000 còpies. El

single principal Cuatro elementos

és la sintonia oficial de la sèrie La pecera de Eva de Tele5, ha servit

per gravar el seu primer videoclip

amb la participació de l'actriu

Amaia Salamanca i sona per to-

tes les emissores de radio.

Quan eres petit, la teva afició era Quan eres petit, la teva afició era Quan eres petit, la teva afició era Quan eres petit, la teva afició era cantar?, ja volies tenir aquesta cantar?, ja volies tenir aquesta cantar?, ja volies tenir aquesta cantar?, ja volies tenir aquesta professió?professió?professió?professió? Idò sí, quan era petit ja em que-dava hores i hores tancat a l ’ ha- bitació cantant sobre els discs que m'anava posant. M'encanta-va! La veritat és que a molts de nins de la meva edat els demana-ven: Què vols fer quan siguis gran? Ells no sabien què respon-dre, però jo ja sabia que volia ser músic i cantant. Per què se vos ocorregué ano-Per què se vos ocorregué ano-Per què se vos ocorregué ano-Per què se vos ocorregué ano-menar el grup així? D ’ on tra-menar el grup així? D ’ on tra-menar el grup així? D ’ on tra-menar el grup així? D ’ on tra-guéreu el nom? guéreu el nom? guéreu el nom? guéreu el nom? Fa molt temps jo escoltava música Hip Hop en francès i un dia vaig escoltar les paraules "la musicalité", i m'en-ganxaren tot d ’ una. El nom em va elegir a mi i no jo el nom.

5è E.P5è E.P5è E.P5è E.P Entrevistes a antics alumnes molt Entrevistes a antics alumnes molt Entrevistes a antics alumnes molt Entrevistes a antics alumnes molt especials de la nostra escola.especials de la nostra escola.especials de la nostra escola.especials de la nostra escola.


19

un blog (www.llucalemany.com) i

allà parlo del que més m’interessa

en el moment d’escriure. A vosal-

tres vos convid a escriure’n un on

conteu les coses del dia a dia i

que parleu de la vostra visió so-

bre les notícies que estan suc-

ceint ara al món.

Coneixes molts de futbolistes?

Per sort o per desgràcia, la meva

feina i la vida m’ha fet conèixer

molts de futbolistes i amb alguns

d’ells mantenc una relació

d’amistat des de fa anys. Per a mi

són persones normals que l’única

diferència que tenen amb la resta

del món és que es dediquen a

pegar coces a una pilota i, de tant

en tant, jugar un partit contra en

Messi o en Cristiano Ronaldo.

Per a què es necessita una pe-

riodista al col·legi de metges?

Al principi vaig començar al

Col·legi de Metges per ajudar a

redactar la revista que feim tri-

mestralment, així com actualitzar

la plana web i escriure emails i

cartes als més de 4.500 metges

que hi ha a les Illes Balears.

Com que, a més de periodista sóc

llicenciada en Publicitat i Relaci-

ons Públiques, el president del

Col·legi i el meu cap varen decidir

canviar-me un poc les funcions i

ara duc el departament de màr-

queting.

Lluc Alemany,

periodista i col·laboradora

a Ultima Hora

Lluc Alemany va néixer a Palma

el 20 de febrer de 1981. Estudià a

la nostra escola fins al 1996. Ac-

tualment és llicenciada en Perio-

disme per la Universitat de San

Pablo-CEU de Madrid i llicenciada

en Publicitat i Relacions Públi-

ques per la Universitat Oberta de

Catalunya (UOC).

Dins l'àmbit laboral, ha fet feina al

Departament de Comunicació de

la Fundació Reial Mallorca, al

mateix Club i a l’Oficina Comer-

cial de l’Ambaixada d’Espanya a

Bogotà (Colòmbia). Actualment

és la responsable del Departa-

ment de Màrqueting del Col·legi

Oficial de Metges de les Illes Ba-

lears des de 2009 i és

col·laboradora de la secció d'es-

ports del diari Ultima Hora des de

fa més de 6 anys, especialitzada

en el Mallorca B, el Mallorca Ju-

venil i les lligues de 3a divisió i

preferent de futbol.

Quines assignatures estudies

per ser periodista?

Diuen que els periodistes sabem

de tot i no sabem de res. I això és

ben cert. A la carrera estudiam

una mescla d’assignatures de

cultura general, com poden ser

història, literatura, economia, pen-

sament polític... i altres de més

específiques, com són redacció

periodística, fotografia, televisió i

ràdio, etcètera.

El que és molt important per ser

un bon periodista és estar al dia

del que passa al món i continuar

llegint molt i formant-se en dife-

rents matèries un cop acabada la

carrera.

De quins temes t'agrada més

escriure?

Des de petita m’ha agradat es-

criure. Per ca meva hi ha contes

escrits per mi, i em vaig trobant

quaderns amb històries sempre

que obro un calaix. Ara he acon-

seguit que em paguin per escriu-

re, i és un gran privilegi. El que

m’agrada d’escriure és que la

persona que em llegeix ha

d’imaginar el que estic contant i

cada un ho interpreta d’una ma-

nera diferent. Del que més m’a-

grada escriure és de futbol, i de

tot el que envolta aquest món

apassionant. Però, també m’a-

grada escriure d’història i de co-

ses que passen a la vida quotidia-

na. Per això, per poder escriure

del que més m’agrada, vaig crear


20

Víctor Mayol,

realitzador de TV a l'A-

cadèmia d'OT (Gestmusic,

Tele5)

Víctor Mayol Enseñat va néixer el 17 de juliol de 1979 a Palma. Es-tudià tota l'EGB a l'escola, d'on se ’ n va anar el 1995 a l'IES Ra-mon Llull. Després, continuà amb els estudis privats de televisió i cinema al IDEP de Barcelona. Tornà a l'escola uns anys després per fer-hi el taller de ràdio i actual-ment es dedica al món de la tele-visió com a autònom, fent feina a mesura que el van necessitant. Durant aquests anys ha treballat al Canal 4TV, a TeleNova, al Ca-nal 37, a Mediapro ( Barcelona ) i a Gestmusic ( Barcelona ) . La seva feina més important i que més il·lusió li ha fet ha estat la darrera, de realitzador a l'acadè-mia d'Operación Triunfo de Tele5 ( 2 011 ) . Segons ens ha mani-festat, li encanta la televisió, és la seva vida. T'agrada fer feina a la televisió?T'agrada fer feina a la televisió?T'agrada fer feina a la televisió?T'agrada fer feina a la televisió? Per suposat que m'agrada, de

molt petit ja tenia molta curiositat pel tema, fa poc la meva mare em va regalar un dibuix emmarcat que vaig fer amb cinc o sis anys, en el qual es pot veure un control de realització de televisió... Increï-ble!, encara no m'explic com amb aquella edat ja sabia què era un control. Podríem dir que la televisió és la meva vida, i m'ha donat moltes alegries i satisfaccions personals i professionals. A què t'agradaria dedicarA què t'agradaria dedicarA què t'agradaria dedicarA què t'agradaria dedicar----te ara, te ara, te ara, te ara, després d' OT?després d' OT?després d' OT?després d' OT? Idò, per sort o per desgràcia no ho puc triar jo, a televisió ens con-tracten per obra, és a dir, pel que dura el programa. Com a molt és per tres mesos més o manco, encara que n'hi ha que duren menys, igual estàs només un mes contractat. És molt dur en aquest sentit, diguem que no sabem el que significa estabilitat laboral, s ’ ha d ’ estar contínuament llui-tant.. Sempre que puc elegesc Palma per treballar, és la meva ciutat, la meva illa i el meu lloc, ho tenc molt clar. Hi ha molta menys activitat audiovisual que a Barce-lona o a Madrid, però s ’ hi viu tan bé... Es difícil la teva feina?Es difícil la teva feina?Es difícil la teva feina?Es difícil la teva feina? Sí i no, crec que com totes; quan

els agafes el truquet, són més

fàcils, el que passa és que en el

meu treball canviam contínua-

ment de mecànica. No és el ma-

teix fer un programa documental

de la història de Balears per a IB3

que un concurs musical com Ope-ración Triunfo, Cada programa té

les seves necessitats i has de

saber quines són, intentant fet-ho

el millor que puguis. Hi ha una

cosa clara, tant si el que fas és

per a un canal local d'un poble

com per a un canal nacional com

Tele 5, has de posar-hi les ma-

teixes ganes, els nervis són els

mateixos i has d'estar igual de

centrat o més. De vegades, quan

tens menys mitjans i menys gent,

has d'estar molt més a sobre per-

què has d'assumir més coses a la

vegada.

Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?

Per suposat, la resposta és Sí. No

en tenc el menor dubte, estic molt

content de tot i de tots, guard molt

bon record dels mestres, fins i tot

d ’ aquells que m'ho feien passar

malament en els exàmens. Sem-

pre pos el Sagrat Cor com a

exemple a l'hora d'inculcar valors

als alumnes, però d'una forma

molt lògica i sense obligar ningú.

Pel meu gust, tot el que feien o

ens deien era per al nostre bé i

perquè el dia de demà fóssim

algú. Quan em demanàreu

aquesta entrevista no ho vaig

dubtar un sol instant. Moltes grà-

cies a tots, professors i alumnes.

Documents

Tot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor 1... · escoltava música Hip Hop en francès i un dia vaig escoltar les paraules "la musicalité", i m'en-ganxaren tot