Processos de Venda

Aplicacions del càlcul comercial

Carles®

Interes SimpleQue es l´interes?

hi ha de diversos tipus, com:

- Quantitat de diners que s´abona com a contraprestació al prestec d´un capital.

- Quantitat de diners que el comprador abona al comerciant en una operació de pagament aplaçada.

- Contraprestacio que es dona per depositar una quantitat de diners durant un temps en una entitat de crédit

Interes Simple

Definició:la contraprestació que s´ha de d´abonar

al rebre le cesió de la disponibilitat d´un capital durant un temps determinat.

Interes = el preu dels diners

capital temps capital + interes

Càlcul de l´interes simple

per poder calcular l´interes, cal coneixer una serie de variables com:- Capital -Temps -Tipus d´interes

i = (C*r*t)/100*k o tambe Cn=Co( 1+n*i)

C: capital r: redit (interes) t: tempsk: unitat de temps, que podra ser:1 si “t” s´ha expressat en anys12 si “t” s´ha expressat en mesos360 si “t” s´ha expressat en dies (any comercial)

Calcul de l´interes simple

Hem de veure que el Cn sera igual a:Capital final = Capital + interes =

Co + II de la formula original de l´interes

que podem extraure?- El capital a posar. Co=- El ratio o interes a aplicar. i o r=- El temps que durara. t o n=

Descompte comercial

Que és el descompte comercial?Es la quantitat que es deixa de rebre, per rebre un capital

abans del moment acordat.

Així doncs, el descompte comercial s´aplica al desplaçar una quantitat en el temps, de un moment futur al present

Calcul del descompte comercial

Cal coneixer que: d=Cn-C0 Cn=N i que Co=E

D= Cn*n*id: descompteN: nominalr: interest: tempsk: igual que el interes simple

Calcul del descompte comercial

Les variables s´aillen igual que l´interes simple

Així doncs l´efectiu que ens donaran al descomptar sera igual a:

Efectiu = Nominal – descompte

La negociació

a) EFECTES EN GESTIÓ DE COBRAMENT.

Librador: el cobradorLibrado: el pagadorServei bancari per el que un banc es compromet a

realitzar el cobrament del nominal de la lletra de canvi mitjançant una transferencia amb el banc del lliurat.

La negociacióEFECTES EN GESTIÓ DE COBRAMENT- El librador evita anar a casa del librado.

(obligat per llei el dia del venciment)- El banc aplicara una comisió per el servei- La propietat de la lletra no pasa en cap

moment al banc.- El banc sols ofereix un servei per la

transferencia.

La negociaciób) NEGOCIACIÓ/DESCOMPTE D´EFECTESOperació financera mitjançant la que el librador

rebra l´efectiu de la lletra, es a dir nominal menys el descompte corresponent abans del venciment.

- El librador obte una quantitat abans del venciment

- El banc aplica un descompte comercial.- El descompte que aplica el banc es el bº per

ells.

NEGOCIACIÓ/DESCOMPTE D´EFECTES

Librador

banc librado

E = N - d N

-La lletra passa a mans del banc

-El librador asumeix un possible deute si el librado no paga

Tècniques Estadístiques

Conceptes bàsicsVariable: Quantitat o qualitat a estudiar en

un proces estadistic. “X ”Observacions: Son les dades que

representa la variable estudiada. “Xi”Intervals: Son conjunts de dades entre dos

limits, el inferior ( Li) i el superior (Ls).La dificultat radica en veure si les dades

son de l´interval o no. Així:* ( Li –Ls * Li – Ls)

Conceptes bàsics

Marca de classe: Valor que representa cadascun dels intervals en que s´agrupen les observacions per poder realitzar calculs. “Ci”

Es sumen els limits i es divideix entre 2

Ci = (Li + Ls)/2

Conceptes bàsicsFreqüencia: Nº de voltes que es repeteix

cada observació. Però distinguirem:-Freqüencia absoluta: : Nº de voltes que es repeteix

cada observació en termes absoluts. “ ni”- Freqüencia absoluta acumulada: Suma de cada

freqüencia absoluta. “N”.- Freqüencia relativa: Resultat de dividir la freqüencia

absoluta entre la suma de freqüencies. “fi”fi = ni / N

- Freqüencia relativa acumulada: Suma de cada freqüencia relativa, mes les anteriors. “FI”. La seva suma ha de ser 1

Presentació de conceptes basics

Xi ni fi Ni Fi

Presentació de conceptes basics

Xi ni fi Ni Fi

MENU RESTAURANT DEMANDA CLIENT1 132 213 324 115 186 12

Mesures cetralsEstudiarem: la mitjana aritmetica, mediana i

moda.• Mitjana aritmetica: Suma ponderada de tots

els valors de la variable per les seves freqüencies relatives. El seu simbol es: i la formula:

Sabries calcular-la amb les dades de l´exercici anterior?

Mesures centralsEstudiarem: la mitjana aritmetica, mediana i moda

• Moda: Es el valor de la variable que mes voltes es repeteix, es a dir, el que presenta una mojor freqüencia absoluta (ni). La seva anotació es Mo.

Xi ni1 62 163 284 125 2

Mesures cetrals

Estudiarem: la mitjana aritmetica, mediana i moda.* Mediana: Es el valor central de la variable, es a dir,

el que està situat just al centre de la serie dividint aquesta en dues parts iguals. “ Me”

Xi ni1 62 163 284 125 2

Xi ni1 62 163 144 125 26 4

Amb intervals• Cal calcular Ci• Per calcular la Me:

• Per calcular la Mo:

Amb intervalsXi ni fi Ni Fi Ci Ci * ni

0-5 6

5-10 18

10-15 26

15-20 21

20-25 12

25-30 3

Calcula les mesures centrals

Xi ni

1 92 183 324 255 8

Xi ni

0-5 95-10 18

10-15 3215-20 2520-25 825-30 2

Mesures de dispersió

Estudiarem:• El rang de la distribució• Desviació mitja• Variança• Desviació tipicaAbans cal dir que es una desviació (di):La resta de cada valor que agafen les

observacions de la variable (Xi) menys la mitja aritmetica.

Mesures de dispersió

• El rang de la distribució. (R)El seu objectiu es determinar entre

quins dos limits s´observen els valors de la variable.

Xi ni1 32 43 74 95 2

Rang= 4(5-1)

Mesures de dispersió• Desviació mitja. (dm)1.- Calculem les desviacions ( di)2.- Apliquem la formula:

Xi ni /di/ /di/ * ni1 32 83 144 65 1

Mesures de dispersió• Variança. ( σ2

x )

Formula:

• Desviació tipica ( σx )Es l´arrel quadrada de la variança.

Formula:

Mesures de dispersióXi ni /di/ /di/2 /di/2 *ni

1 3

2 8

3 14

4 6

5 1

Calcula les mesures centrals i les de

dispersió

Xi ni1 52 103 164 85 26 157 12