1.- LA NOVA ARQUITECTURA

A partir de l’inici del s. XX l’arquitectura va rebutjar tan l’estil recarregat del modernisme com les tendències historicistes, i es va centrar a buscar un estil senzill i funcional. A mesura que va avançar el segle, els avenços tècnics van fer possibles edificis cada cop més agosarats.El primer gran corrent del segle va ser el funcionalisme, desenvolupat fins la Segona Guerra Mundial. L’estil defensava una construcció ideada a partir de la utilitat de l’edifici, sense donar importància a la bellesa estètica i decorativa. La principal escola funcionalista va ser l’alemanya Bauhaus liderada per Gropius i Mies van der Rohe. La figura més destacada va ser Le Corbusier, important teòric de l’arquitectura que va reduïr els edificis a les seves línies arquitectòniques més bàsiques.

Residència Gropius, Gropius

Pavellò alemany, Mies van der Rohe

Villa la Roche, Le Corbusier

Davant la fredor dels edificis funcionalistes, malgrat asumir moltes de les seves idees bàsiques, va aparèixer un corrent alternatiu: l’organicisme, que proposava formes orgàniques i integrar

l’arquitectura al medi natural. El seu representant més destacat el Lloyd Wright.

Casa de la cascada, Lloyd Wright

A partir de 1970 alguns arquitectes desenvolupen l’arquitectura postmoderna, utilitzant elements decoratius i constructius propis de períodes anteriors combinats amb el llenguatge funcionalista i les noves tècniques de construcció. Al Japó va tenir gran repercussió, amb Isozaki.

Domus, IsozakiParal·lelament es va desenvolupar l’escola High-tech, caracteritzada per l’exhibició dels components tecnològics i estructurals de l’edifici. Els seus principals representants són Foster i Rogers.

City Hall de Londres, Foster

Bodegues Protos, Rogers

A partir del 1990 apareix el desconstructivisme, que crea formes desordenades i fantasioses gràcies al disseny per ordinador i als nous materials. El seu principal representant és Gehry.

Museu guggenheim, GehryPer altra banda existeixen arquictures d’autor, no adjudicables a cap escola. Dins d’aquest camp destaquen Meier i Nouvel.

Esglèsia del Jubileu, Meier

Torre Agbar, Nouvel

2.- LES PRIMERES AVANTGUARDES (I)

Durant la primera meitat del s. XX Europa coneix un seguit de moviments pictòrics coneguts com avantguardes, caracteritzats per qüestionar-se i rebutjar l’art del passat, rebutjar la imitació de la realitat i experimentar amb nous materials i noves tècniques.El fauvisme és la primera avantguarda. El color s’utilitza sense relació amb la forma, sense intentar que els objectes tinguin el seu color real. Moltes vegades prevaleix el gust estètic de l’artista sobre la realitat. Matisse és l’autor més destacat.

Paral·lelament al fauvisme es va desenvolupar l’expressionisme, moviment on dominen les línies trencades i les formes corbes i anguloses. Els colors són exagerats i molt contrastats, per transmetre agressivitat. És un moviment bàsicament alemany, amb dos corrents:a) Die Brücke (El pont): intenta reflectir l’ambient socio-polític que va precedir la Primera Guerra Mundial. Els dos artistes més importants són Kirchner i Heckel.

Soldat i puta, Kirchnerb) Der Blaue Reiter (el genet blau): liderat per Marc i Kandinski, va arribar a l’abstracció a partir de l’esquematització de la forma.

Composició IV, Kandinski

Picasso serà l’iniciador del cubisme amb les Senyoretes del carrer d’Avinyó, amb la reconstrucció geomètrica de l’espai i la sobreposició en un mateix pla i de forma simultània de diferents punts de vista del mateix objecte, trencant amb el punt de vista únic propi de la perspectiva renaixentista. Els cubistes, a més dels retrats, es van interesar per les natures mortes i els objectes de la vida quotidiana. Picasso, Braque i Gris són els autors més destacats.

Senyoretes del carrer d’Avinyó, Picasso

Retrat de Picasso, Juan Gris

Casas en l’Estaque, George Braque

A Itàlia es funda el futurisme per Marinetti, que va proclamar la mort de l’art passat i va exalçar el moviment i la tecnologia, com a senyals d’ identitat del món modern. Van intentar reproduïr la sensació de velocitat, dinamisme i canvi mitjançant el simultaneisme, repetint les imatges

successivament i de manera superposada per a crear una mena de seqüència fílmica.

El cavaller ros, Marinetti

3.- LES PRIMERES AVANTGUARDES (II)

La Segona Guerra Mundial, els avenços tecnològics i els importants canvis socials que en vans ser conseqüència van provocar que els artistes es tornessin a replantejar la funció i el sentit de l’art. L’art ja no va voler representar el món, sinó donar-ne una interpretació o descobrir emocions.El dadaisme pretenia construir un art il·lògic i absurd com a reflex de la bogeria durant la Primera Guerra Mundial. Duchamp defensava el caos davant l’ordre i la imperfecció, i l’ actitud irracional i provocativa com a eina creadora.

Font, DuchampL’abstracció va ser el moviment renovador de la pintura amb més èxit del s. XX. El seu iniciador va ser Kandinski, que va abandonar la figuració i va intentar transmetre sensacions i emocions només amb l’harmonia de les línies i els colors.

Composició VIII, Kandinski

El surrealisme va ser un moviment literari i artístic molt influït per les teories de la psicoanàlisi de Freud. Va intentar representar la realitat més profunda de l’èsser humà: el subconscient i el món dels somnis. Per fer-ho, es recorria a formes abstractes o simbòliques. Destaquen Miró, Magritte i Dalí.

El començament del dia, Miró

La persistència de la memòria, Dalí

Després de la Segona Guerra Mundial, els corrents dominants van ser l’informalisme a Europa i l’Expressionisme abstracte a E.U.A. Tots dos corrents mostren un rebuig cap el dibuix, una clara cerca a la creació de signes pictòrics i a la investigació de l’expressivitat de la matèria.

Dins l’informalisme, destaca Dubeffet, que barrejava diferents materials (vidres, sorra, fusta…) amb la pintura. Dins l’expressionisme abstracte destaquen Pollock i Kooning.

La vaca amb un nas subtil, Dubuffet

Número 5, Pollock

A la dècada del 1950 va sorgir a Londres i Nova York l’ anomenat pop art. Tenia un caràcter novament figuratiu, i incorporava elements de la vida quotidiana, de la societat de consum i a personatges famosos com a temàtiques.Warhol és el representant més destacat

Marily Monroe, Warhol

L’abstracció va continuar avançant, i a la dècada del 1960 s’arriba a la total desmaterialització de l’objecte artístic amb l’art conceptual. Es dona més importància a la idea i el procés artístic que a l’objecte artístic final. Destaquen manifestacions d’art efímer com el body art (els artistes utilitzen el seu propi cos com a superfície artística) i el land art (la natura i els seus elements són objectes artístics). Destaca Vasarely

Sense Títol, Vasarely

A finals dels anys 60 es va desenvolupar l’hiperrealisme, que va reprende la figuració com a resposta al distanciament que provocaven les obres conceptuals. Es va cercar reproduir la realitat amb el major realisme possible. Destaquen Estes i Close.

Cabines telefòniques, Estes

Autoretrat, Close

4.- TENDÈNCIES POSTMODERNES I ART DIGITAL

A partir de 1970 s’imposa la postmodernitat, innovant la mirada cap al passat i recuperant tècniques i models d’èpoques anteriors.Les primeres tendències postmodernes són el neoexpressionisme alemany i la transavanguarda italiana. Totes dues ofereixen llibertat als artistes per utilitzar fragments i tècniques d’artistes anteriors, l’utilització de teles molt grans, la voluntat de recuperar la bidimensionalitat tradicional del suport de la tela i la figuració.Dins del neoexpressionisme destaquen Baselitz i Basquiat, i de la transavanguarda italiana Chia i Clemente.

Endavant vent, Baselitz

Acuari, Chia

Molts altres estil es van succeir durant la resta del segle XX, molts d’ells dins el corrent del revival (recuperació d’estils anteriors). El neo-pop utilitza elements del còmic, del còmic i dels dibuixos animats, i el neominimalisme recupera l’abstracció geomètrica com a base del seu llenguatge.

1660 Pennsylvania Avenue, Britto (Neo-pop)

L’ús de les noves tecnologies en l’art és una de les grans innovacions de finals del s. XX. L’art digital es replanteja el paper de l’espectador. L’artista utilitza un suport magnètic i una pantalla, i les imatges poden ser reeditades (originàries de cine i/o televisió) o originals de l’artista.

Performance digital

5.- L’ ESCULTURA

Els escultors del s. XX també es van allunyar del naturalisme, introduint l’abstracció i experimentant amb nous materials i tècniques.El cubisme també va tenir un fort impacte a l’escultura. Una de les novetats més importants va ser la introducció del buit a les obres. Els escultors més importants dins el cubisme van ser Archipenko i Gargallo.

Pierrot-Carroussel, Archipenko

El profeta, Gargallo

Els futuristes italians també van intentar introduir el moviment a les escultures cubistes, destacant Boccioni. Els constructivistes russos es van orientar cap al maquinisme i l’ús de materials industrials, com Pevsner.

Formes úniques de continuïtat en l'espai, Boccioni

Dinamismo 30º, Pevsner

El dadaisme i el surrealisme també van tenir impacte sobre l’escultura. Duchamp va introduïr objectes de la vida quotidiana com a obres d’art, i Giacometti va presentar imatges de ferro de gran longitud.

La fuente, Duchamp

La gàbia, Giacometti

Calder va trencar amb la concepció tradicional de l’escultura com un cos estàtic, creant el concepte de volum sense massa i incorporant el temps a l’art. La seva principal innovació va ser l’escultura cinètica. Moore va jugar amb les formes còncaves i convexes, donant una gran importància al buit a les seves escultures. Va intentar tornar a un cert primitivisme, sovint mitjançant obres de gran format.

Sostre de l’aula mgna de l’universitat de Caracas, Calder

Tall de ganivet, peça dos, MooreA les darreres dècades del s. XX es renuncia a la figura humana, i l’escultura es centra a l’expressivitat i missatge dels objectes. El pop art utilitza els objectes domèstics, i el land art provoca la intervenció a la natura amb obres efímeres.

Land Art