Anatomia de L_aparell Locomotor - 1r Medicina

7/23/2019 Anatomia de L_aparell Locomotor - 1r Medicina

1/283

CARLOS AVILS SIERRA ANATOMIA DE LAPARELL LOCOMOTOR

1

INTRODUCCI A LANATOMIA

1. DEFINICI I ETIMIOLOGIA

ANATOMIA Tornar a tallar DISSECCI Separar estructures

Aristtil defineix lanatomia com la cincia que estudia lestructura i la funci del coshum. La funci es va separar com a fisiologia, lestructura es el que es coneix com aanatomia prpiament dit.

Quan el cos hum encara no ha nascut (fase prenatal), la cincia que lestudia slembriologia. Es una cincia dinmica, al contrari de lanatomia, que s estticaperqu noms estudia el cos adult.

2. TIPUS DESTUDIS ANATMICS

Existeix lanatomia humana microscpica(histologia) i lanatomia macroscpica.Aquesta ltima pot ser de diferents tipus:

Anatomia descriptiva: Descripci dels diferents elements Anatomia topogrfica o regional: Estudia el cos per regions Anatomia de superfcie: Estudia estructures que poden palpar-se per

superfcie.

Anatomia funcional:La ms propera a la fisiologia. Es parla de la funci dunadeterminada estructura anatmica. Ex: Bceps, flexo del colze (dius la sevafunci encara que no deixes de descriurel)

Anatomia sistemtica: Estudia el cos hum per sistemes. Anatomia clnica o aplicada: Aspectes de lanatomia descriptiva amb una

transcendncia clnica mdica.

Anatomia radiolgica: til pel diagnstic clnic.3. SISTEMA MSCULO ESQUELTIC

Fonamentat en 3 pilars:

Osteologia: Descripci anatmica dels ossos Artrologia: Estudi de les articulacions del nostre cos Miologia: Estudi dels msculs


2/283


2

A ms daquests 3 pilars, en el sistema mscul esqueltic tamb trobem:

Sistema nervis perifric: Nervis Sistema vascular: Vasos (venes i artries bsicament).

Tamb tenim altres sistemes com:

Sistema nervis central Sistema vegetatiu rgans sensitius:Estudiats per lestesiologia. Essencialment oda i ull. Sistema cardiovascular Esplacnologia: Estudi dels rgans interns, estudia les vsceres. Entre aquestes

vsceres trobem: El sistema respiratori, el digestiu, lurinari, el genital ilendocr.

4. NMINA ANATMICA

s el llenguatge anatmic. Es basa en la terminologia llatina. Bsicament quasi b totsels termes anatmics venen del llat.

5. POSICI ANATMICA

Es tracta de la posici de referncia en questudiem el cos. La ms comuna s la bipedestaci(De peu, palmes de mans mirant cap endavant,cames lleugerament separades).Trobem tamb la posici de decbit sup (tombat),el decbit lateral, i el decbit prono (desquena).


3/283


3

6. PLANS CORPORALS

Frontal o coronal: Divideix el cos en una meitat anterior o ventral i una posteriordorsal.

Sagital o mig: Perpendicular al pla frontal. Divideix el cos en 2 parts. Els tallsparasagitals sn talls parallels al pla sagital.

Tranversal o axial: Horitzontal al pla frontal. Divideix el cos en un pla cranial (superior)i en un pla caudal (inferior).

TERMINOLOGIA ANATMICA, LESQUELET I LA PELL

1. TERMINOLOGIA IMPORTANT

I. Superficial/profundII. Lateral/medial: Ens allunyem de la lnia mitja / Ens apropem a la lnia mitja

III. Proximal/Distal: Ms proper del tronc/Ms allunyat del troncIV. Superior (cranial)/ Inferior (caudal): Ms a prop del cap/ms allunyat del capV. Intermig

Terme combinat: Postero-medial


4/283


4

2. TERMINOLOGIA DE MOVIMENTS

I. Flexi/Extensi (duna articulaci):Partint de la posici anatmica, redum elsgraus de larticulaci/ Tornant a la posici

anatmica, augmentem els graus delarticulaci.

II. Adducci/Abducci: Ens acostem a la lnia mitja de larticulaci,aproximaci/Ens allunyem de la lnia mitja, separaci.

III. Rotaci medial/ Rotaci lateral: Gira en sentitcap a la lnia mitja (larticulaci rota en sentitmedial) / Larticulaci gira o rota en sentitcontrari a la lnia mitja.

En el cas de larticulaci entre el cbit i el radi,

la rotaci medial es diu pronaci i la rotacilateral es diu supinaci.

IV. Circumducci: Elmoviment combinat detots els altresmoviments. (sevillanes)


5/283


5

3. ORGANITZACI DE LA PELL

I. Epidermis: Primera barrera que serveix de protecci, formada per cllules mortesque sestan desprenent.

II. Dermis: Serveix per regular lequilibri hdric i la temperatura. Aqu trobem lesglndules de la pell com les sudorpares, que aboquen el seu contingut a lexterior,nervis, receptors cutanis dels nervis, pels (amb follicles pilosos, mscul erector iglndules sebcies) i venes.

III. Fscia superficial o teixit cellular subcutani: Tercera capa amb un gruix variableconstituda per teixit connectiu que forma una mena de xarxa on, entre mig,sacumula teixit adips. Permet que la pell es pugui estirar. s per on es mou la pell(com la matriu extracellular de les cllules). Aqu trobem vasos sanguinis i nerviscutanis, per sense receptors cutanis encara.

IV. Fscia profunda: Monocapa de teixit connectiu elstic que envolta els msculs,creen compartiments entre diferents teixits normalment musculars. A vegades entreaquestes sacumula teixit adips (un tipus de teixit connectiu especialitzat enemmagatzematge de greix.


6/283


6

4. LESQUELET

4.1 Esquelet cartilagins i esquelet ossi

Fa de suport de les diferents estructures del nostre cos. Tamb serveix per a larealitzaci del moviment. Dins de lesquelet tenim 2 tipus:

Esquelet cartilagins Esquelet ossi

Esquelet cartilagins

s un esquelet rgid, per amb una capacitat delasticitat. Serveix de suport per a unasrie destructures com les de la laringe, de la trquea... Est representat a nivell de les

articulacions. La presncia del cartlag en les articulacions, que se situen en laconfluncia entre dos ossos, evita principalment el desgast daquestes. Hi ha diferentstipus de cartlags:

Cartlag hial: El trobem a nivell de les articulacions, de la laringe, de la trquea,bronquis... El trobem tamb a nivell de les costelles, concretament als cartlagscostals.El cartlag hial t un color blanquins en la persona viva, en la persona mortat un color griss. s un cartlag molt resistent al desgast.

Cartlag fibrs: s molt ms resistent que el hial. T una elevada resistncia ala compressi, als impactes. El trobem bsicament en dues estructures: Discosintervertebrals i als meniscos.

Cartlag elstic: T una gran quantitat de fibres elstiques. Es trobaprincipalment a la trompa auditiva i tamb als plecs vocals (al nivell de lescordes vocals).

Esquelet ossi

Representat pels ossos. Es caracteritza per la seva elevada rigidesa. T com a funci elsuport de lestructura del cos i s el lloc dinserci dels msculs i tendons.Aquest esquelet t altres funcions com la protecci dels rgans interns, la reserva desals minerals com fsfor o calci i la reserva hematopoitica, de formaci de cllulessangunies.En ladult noms es produeix sang en els ossos del crani, a linterior de les costelles, alinterior dels coxals, cossos de les vertebres, epfisis de lhmer i del fmur, lloc ontenim la reserva de moll de los.


7/283


7

4.2 Esquelet axial i esquelet apendicular

Lesquelet el podem classificar tamb enesquelet axial i esquelet perpendicular.

Lesquelet axial comprn les costelles, lacolumna vertebral i el crani. Lesqueletapendicular comprn els membres i els coxals.

5. CLASSIFICACI DELS OSSOS

5.1 Ossos llargs

Es caracteritzen per tenir un predomini deleix longitudinal (el vertical). Estanconstituts en els seus extrems per dos capso epfisis. Per una difisi, i per les metfisis

(referent sobretot a ossos de creixement). Ala metfisi tenim els cartlags de creixementdels ossos llargs, sobretot quan som petits,que s quan creixen els ossos. Quan somadults, aix es transforma en os. La metfisises troba just en el final de les epfisis icomenament de la difisi (quadrats deldibuix).

En tots els ossos, inclosos els llargs, existeix

una capa cortical, que a mesura que ensapropem a la difisi s molt ms gruixuda.


8/283


8

Aix serveix com a protecci i millora de la resistncia dels ossos com el fmur. A msa ms tenim los trabecular, que es troba a dins de la epfisis dels ossos, que en elsossos llargs s poc abundant. Aqu dins s on es dna la hematopoiesi, la formaci desang en els buits que queden en los trabecular.En el cas dels ossos llargs tenim la cavitat medullar i poc os trabecular. Aquesta

estructura es diu medulla ssia roja (plena de sang), per amb ledat, es transforma engroga, perqu les cllules sangunies es van substituint per cllules del teixit adips.

El cartlag s una estructura molt poc vascularitzada, amb pocs vasos. Aix indica queuna lesi en aquest suposa una regeneraci dificultosa.Per altra part, tenim el periosti, que est innervat per fibres sensibles al dolor. Estracta duna espcie de membrana que recobreix los compacte excepte all on tenimel cartlag articular, el qual sencarrega de cobrir la superfcie articular de los. Un fetrellevant del periosti s que en el seu interior cont cllules osteogniques,productores de teixit ossi (osteoblasts). Per tant, si traiem el periosti dun os, aquest

no es regenera. El periosti est molt vascularitzat, t vasos sanguinis que es situen a laseva superfcie.Referent als ossos llargs, com el de la foto (fmur), tenim una artria anomenadaartria nutrcia (encerclada en la foto), la qual accedeix a los llarg per la difisi. Lanecrosis la falta de subministrament sanguini dun teixit, aix que si aquesta artriano subministra sang a los, aquest pot necrosar-se.

5.2 Ossos curts

Tenen una forma cubodal, no hi ha un

predomini de leix longitudinal. Aquestest compensat amb leix transversal. Ex:Tars.

5.3 Ossos irregulars

Els ossos de la cara i el crani. Ex:Esfenoide.


9/283


9

5.4 Ossos sesamoidals

Tenen la forma de la llavor del ssam, snarrodonits. Els trobem sempre all on tenim

un tend. Sels pot considerar com una partossificada del tend. A diferncia de la restadossos, aquests no tenen periosti. Ex: Rtula,als dits dels peus.

5.5 Ossos pneumtics

Sn ossos plens daire que es solen trobaren el crani. Ex: Frontal, temporal.

5.6 Ossos accessoris (supernumeraris)

Sn ossos extra. Aquests ossos podenaparixer com a ossos independents ja quesorgeixen dun centre dossificaciindependent. Sempre apareixen a partirdaquests centres.


10/283


10

6. PROCESSOS DOSSIFICACI

En el nostre cos tenim al voltant de 200 ossos + 6 ossos de la oda mitja: martell,enclusa i estrep.

Tots els ossos soriginen a partir de cllules mesenquimals. El teixit ossi s un teixitcalcificat mesenquimal. En funci del procs de formaci que segueixen els ossos,trobem dos tipus de processos dossificaci:

Ossificaci membranosa: Els ossos que es formen directament a partir de lamesnquima. Ex: Ossos plans del crani.

Ossificaci endocondral: Els ossos es transformen primer en cartlag i,posteriorment, aquest cartlag es calcifica donant lloc a los madur.


11/283


11

Quan es va constituint un os, sigui del tipus que sigui, aquest no sorigina a partir dunnic centre dossificaci. Normalment, les diferents parts de los es van desenvolupanta partir de diferents centres dossificaci.En el cas dels ossos llargs, el primer centre que apareix s el centre dossificaciprimari, s el que dna lloc a la difisi. Desprs apareixen centres dossificaci

secundaris que acabaran de formar les epfisis i daltres.Aquests centres dossificaci van apareixent en diferents fases del desenvolupament itenen una funci important en la determinaci de lestat de creixement dun individuen creixement.

ARTROLOGIA

1. DEFINICI DARTICULACI

Una articulaci s aquella estructura que habitualment es situa en la confluncia dedos ossos, s a dir, entre el lloc de contacte dambds elements.s una estructura que determina el moviment dels ossos entre els que es troba, aix,trobarem articulacions fixes i articulacions mbils.

2. CLASSIFICACI DE LES ARTICULACIONS

Pel que fa el grau de moviment, les articulacions es poden classificar en:

Articulacions fibroses Articulacions cartilaginoses Articulacions sinovials

Articulacions fibroses

Sn aquelles que no permeten el moviment i estan formades per fibres. Existeixendiferents tipus darticulacions fibroses:La sindesmosi tibioperonea, la membrana interssia de la cama (entre la tbia i elperon), les gmfosis, que sn unions fortes que sestableixen entre les dents i lalvol

dentari o les sutures de crani. Aquestes ltimes es tracten dun tipus darticulacionsfibroses que es veuen afectades amb ledat per la calcificaci. Aix, en la gent gran,aquest tipus darticulacions acostumen a trobar-se en la seva prctica totalitatcalcificades. La seva calcificaci dificulta la visualitzaci daquestes sobretot en el crani.No obstant, cal dir que no totes les articulacions fibroses es calcifiquen amb ledat.

De menor a major mobilitat


12/283


12

Articulacions cartilaginoses

Aqu cal distingir dues:

Sincondrosi: Est constituda bsicamentper unions de cartlag hial. Ex: Lniesepifisries dels ossos llargs (metfisis),que s un tipus darticulaci transitria, oels cartlags costals.

Smfisi: Es caracteritza per tenircartlag fibrs. Aquestes articulacions lestrobem als discos intervertebrals (entre elscossos de les vertebres). Laltra s la smfisidel pubis, a la regi dels coxals. Aquestesarticulacions tenen un cert grau demobilitat, encara que no gaire.


13/283


13

Sinovials: Es caracteritzen per ser mbils. Presenten una cavitatarticular plenade lquid sinovial amb una elevada viscositat. Est constitut principalment perprotenes dalt pes molecular. Aquest lquid, per una banda nodreix el cartlag

ja que aquest no est vascularitzat, i per una altra, evita que hi hagi un xocdirecte entre les dues superfcies, o al menys, minimitza el xoc.

El lquid sinovial t una textura similar a la de la clara dou.En cas de patologia, en el lquid sinovial podem trobar cllules sangunies.Aquest lquid est produt per una membrana que forma part de la cpsula querecobreix internament larticulaci, la membrana sinovial. Aquesta membranaest molt vascularitzada i innervada (sensible al dolor). Sencarrega de produiraquest lquid a partir de la sang.

Les articulacions sinovials tenen tamb una cpsula fibrosa, la qual permet elmoviment. Aquesta sinsereix ms avall en un os que en un altre. De vegades, lacpsula fibrosa s molt llarga per permetre una gran amplitud del moviment.

La cpsula fibrosa est reforada per lligaments que poden ser capsulars ointrnsecs (de la prpia cpsula). Aquests lligaments constitueixen un refor dela prpia cpsula. Tenim tamb lligaments extracapsularso extrnsecs, que snlligaments clarament separats de la cpsula. Per ltim trobem lligamentsintracapsulars, els quals estan dins de larticulaci i per tant es troben cobertspel lquid sinovial. Ex: Lligaments creuats del genoll.Tots aquests lligaments reforcen i condicionen el moviment de larticulacisinovial.

La cpsula articular com a tal s el que cobreix tota larticulaci, que est

constituda per la cpsula fibrosa i per la membrana sinovial.

Tant la membrana sinovial com la cpsula fibrosa s molt extensa, molt laxa. A ms, devegades tenim, entre la membrana sinovial i la cpsula fibrosa, acumulacions de teixitadips que eviten que es pessigui la membrana sinovial. Tenim tamb discos articularso meniscos per afavorir la congruncia articular.


14/283


14

3. ESTRUCTURES DADAPTACI

Moltes vegades les superfcies dels ossos que articulen entre s no es complementende manera perfecta, aix que sn necessries unes estructures que resisteixin la pressii els xocs, les estructures dadaptaci. Aquestes estructures estan formades per

cartlag fibrs. Les estructures bsiques dadaptaci sn:

Meniscos: El cas de la tbia i el fmur. Discos Rodets: El cas de lhmer i lescpula.

Totes aquestes estructures no sn cobertes per la membrana sinovial.

4. INNERVACI I VASCULARITZACI

Innervaci

Les articulacions estan molt innervades, en especial la cpsula o membrana fibrosa i la

membrana sinovial. Aix s degut a que existeixen uns propioceptors que informen delestat de tensi dels lligaments de larticulaci. A ms de receptors dels nervis delslligaments tamb trobem receptors del dolor. Tots aquests es troben en la cpsulafibrosa.La innervaci prov de diferents punts, no dun sol lloc. Els nervis tamb innerven lapell i els msculs que rodegen larticulaci, s el que sanomena Llei de Hilton.

Genoll en el qu podem veure el menisc Imatge dun disc


15/283


15

Vascularitzaci

Quasi b tots els vasos que arribena les articulacions sn les artriesque rodegen les epfisis, les

artries epifisries. Aquestesarriben a les epfisis i tamb esfiquen a travs de la cpsulafibrosa, arribant fins a lamembrana sinovial.

5. MECNICA ARTICULAR

Les articulacions es poden classificar en funci del tipus de moviment que poden fer:

Articulacions planes (artrdies):Aquestes articulacions sn dues

superfcies planes. No tenen capeix de moviment, no roten si noque nicament tenen movimentde translaci. Ex: Articulacionsintercapianes, articulacionsacromio clavicular.

Articulacions troclears = Gnglim =frontissa: Aquestes sn articulacionsmonoaxials. Sn cilindres transversals quesadapten sobre una estructura cncava.Permet moviments de flexi extensi,daqu que sigui monoaxial, perqu nomst un eix de moviment, es un eix demoviment transversal.


16/283


16

Articulacions trocals = Trochus = enpivot: Tamb es tracta duna articulacimonoaxial. s un cilindre vertical que esfica dins duna altra estructura cilndricafixa, mentre que el cilindre vertical s

qui rota en un eix longitudinal sobreuna estructura fixa cncava.Lestructura que gira no ha de sernecessriament un cilindre.Ex: Articulaci radio-cubital (proximal,distal), articulaci atlo odontoidal(atlas dent axis).

Articulacions condlies(ellipsodals)Articulacions amb 2 eixos de moviment, snbiaxials. Ex: Articulaci radio carpiana.

Articulaci en sella de muntar(encaix recproc)Es tracta de dues estructurescncaves. Sn biaxials. Poden ferflexi extensi, abducci adducci. Ex: Articulaci carpo metacarpiana (1r dit).


17/283


17

Articulacions esferodals o esferoides o enartrosisSn articulacions multiaxials. Una estructura cncava es mou a dins de lacavitat que deixa una altra estructura cncava. Poden fer rotaci medial rotaci lateral, abducci adducci i tots els moviments conjunts circumducci. Ex: articulaci

escapulo o gleno humeral, olarticulaci del maluc oarticulaci coxo femoral.Els lligaments associats i elstendons tamb limiten lamobilitat de les articulacions,per tant, malgrat que siguinmultiaxials, hi ha articulacionsen aquest grup ms mbilsque unes altres.


18/283


18

MIOLOGIA

1. CARACTERSTIQUES GENERALS

El sistema muscular est format per tots els msculs del cos. Encara que els msculsdel sistema muscular estan formats per un tipus especfic de teixit, altres tipus deteixits musculars formen importants components dels rgans daltres sistemes,inclosos el cardiovascular, el digestiu, el genitourinari i el tegumentari.

Les cllules musculars o fibres musculars, denominades aix perqu sn llargues iestretes quan estan relaxades, sn cllules contrctils especialitzades. Aquestescllules sn les que formen part dels msculs i es poden classificar en:

Fibres musculars llises: Les trobem en vasos sanguinis i rgans interns.Sencarreguen de moure els rgans interns i la sang. Estan innervades pelsistema nervis vegetatiu1.

Fibres musculars estriades: Sencarreguen de moure els ossos (musculaturaesqueltica) i dimpulsar la sang (musculatura cardaca). La principal difernciaentre la musculatura esqueltica i la cardaca s que la primera t un carctervoluntari i est innervada i controlada per lencfal i la medulla espinal mentreque la segona est controlada pel sistema nervis vegetatiu.

Les fibres musculars que composen els msculs les podem trobar en el ventre, que enel microscopi apareixen en forma de bandes (estries). Aquestes fibres es troben unidesa travs duna capa de teixit connectiu o epimisi.Val a dir que una fibra muscular no acostuma a recrrer tot el mscul, si no que esramifica.

En el cas de les fibres musculars estriades, aquestes es poden organitzar de duesmaneres:

Parallelament a leix longitudinal del mscul, donant msculs amb una granamplitud de moviment.

Obliquament a leix longitudinal del mscul, s a dir, en disposici no parallelaa aquest. Aquesta disposici proporciona un moviment molt ms redut alsmsculs, per com a conseqncia daquesta manca de moviment sels hiconfereix una gran potncia. Ex: Msculs penniformes.

Malgrat tot, els msculs amb fibres musculars en disposici obliqua tenen msquantitat daquestes en un mateix volum que no pas els msculs en disposiciparallela.

Dins del sistema muscular, podem dir que tenim tres tipus principals de msculs:

1Es tracta dun sistema nervis autnom que transmet limpuls de manera involuntria des del sistemanervis central fins la perifria, estimulant aparells i sistemes interns.


19/283


19

Mscul estriat esqueltic: Mscul somtic voluntari 2 que conforma la majorpart dels msculs esqueltics del sistema muscular, movent o estabilitzant elsossos i altres estructures. Ex: Globus oculars.

Mscul estriat cardac: Mscul visceral involuntari que forma la major part deles parets del cor i parts adjacents dels grans vasos, com la aorta.

Mscul llis: Mscul visceral involuntari que forma la major part de les paretsdels vasos sanguinis i rgans buits (vsceres), que transporten substnciesmitjanant contraccions seqencials coordinades (contraccions peristltiques).

Els msculs esqueltics sn coneguts com a msculs de manera general. Quan ensreferim a la longitud dun mscul, incloem el ventre i els tendons en la seva definici.

Ventre: Porci contrctil carnosa del mscul Tendons: Suneixen a diferents ossos. Els tendons tenen un origen i una

inserci en cada mscul. Normalment lorigen s ms ben b proximal mentreque la inserci s ms distal, s el cas dels membres, per exemple.A ms a ms, podem entendre lorigen com la part fixa o immbil i la insercicom a la part dinmica o mbil.

2Mscul que rep lestmul del sistema nervis somtic o voluntari.


20/283


20

2. CLASSIFICACI DELS MSCULS

2.1 Classificaci dels msculs segons la seva morfologia

Msculs plans: Els trobem a nivell de la musculatura abdominal, msconcretament a la paret de labdomen. Aquest tipus de msculs poden teniruns tendons molt grans anomenats aponeurosis. A ms daquests tendons,trobem els tendons rafe, que sn aquells que es troben enmig dun mscul,unint fibres. Ex: Mscul milohioidal3, mscul oblic extern...

Msculs penniformes: Sn aquells que tenen forma de ploma pel que fa ladisposici dels fascicles4 i poden ser unipenniformes, bipenniformes omultipenniformes. Ex (respectivament): Mscul extensor llarg dels dits, ventresdel gastrocnemi, deltoides.

Msculs fusiformes: Sn aquells que tenen forma de fus, amb un ventrearrodonit i gruixut i amb uns extrems acabats en punta. Ex: Bceps braquial.

Msculs quadrats: Aquells que tenen 4 costats iguals. Ex: Mscul quadratfemoral5, pronador quadrat...

Msculs circulars o esfinterians: Rodegen una obertura o orifici estretint-loquan es contrau. Ex: Orbicular de la boca, orbicular dels ulls.

3

Mscul localitzat a la part central de la mandbula4 Conjunt de fibres musculars5 Mscul de la regi gltia


21/283


22/283


22

3. PLACA MOTORA DUN MSCUL

Es tracta del conjunt de fibres musculars dun mscul determinat, innervat per unanica neurona motora o motoneurona.Aquells msculs que no tenen molta precisi de moviment sn aquells amb un nombre

de fibres alt, al voltant de 200. Ex: Mscul gluti major. Aquells msculs que tenen unmoviment molt precs tenen aproximadament dentre 1 a 5 fibres musculars. Ex:Msculs de la m.Per tant, quantes menys fibres musculars duna placa motora innerva unamotoneurona, ms precs s el moviment del mscul.

4. TO MUSCULAR

El to muscular fa referncia a la contracci parcial, passiva i continua dels msculs queajuda a mantenir la postura. Aquesta petita fora duta a terme per les fibres muscularses va transmeten a travs daquestes amb la fi devitar latrfia muscular. D aquestamanera, mai un mscul es trobar 100% relaxat perqu sempre hi haur un tomuscular.

5. INNERVACI MUSCULAR

La innervaci dels msculs s mixta. Els nervis del mscul provenen del sistema nerviscentral, de la medulla ssia i de lencfal. A ms de fibres musculars, tamb trobemfibres sensitives, que informen al mscul del seu estat de contracci. Aquestainformaci la reben propioreceptors que trobem a nivell dels tendons i msculs.Trobem tamb nervis que viatgen amb les fibres cap al mscul i que regulen el flux desang que li arriba. Si no arriba senyal dels nervis a un mscul, es produeix atrofiamuscular.


23/283


23

6. VASCULARITZACI MUSCULAR

Un mscul es troba vascularitzat per venes i artries en la seva majoria en la secciventral, mentre que el tend no es troba quasi b vascularitzat malgrat estar innervat.

Si no arriba sang a un determinat mscul, es produeix una necrosi muscular.


24/283


24

ANNEXOS SISTEMA LOCOMOTOR

Trobem una srie destructures annexades al sistema locomotor, que sn:

Fscia superficial: Est formada per teixit connectiu. Fscia profunda

Es tracta duna fscia amb septes intermusculars. Crea, per tant,compartiments intermusculars que faciliten lacci muscular. Aquesta fscia est formada per teixit connectiu i fibrs de naturalesa elstica.

A nivell del tronc aquestes fscies sn molt ms primes, algunes delles rebennoms propis. Ex: Fscia lata de la cuixa.Tenim tamb fscies profundes engruixides en determinades parts. Ex: A nivell

de la cuixa tenim el lligament iliotibial7. Tenim tamb els retinacles a nivell deles articulacions. Sn anells que fixen i mantenen en posici determinatstendons quan aquests passen per les articulacions.

Les fscies profundes creen compartiments cervicals, servint de barrera en ladisseminaci de determinades infeccions s a dir, que limiten la disseminacide determinades infeccions. De vegades tamb poden funcionar com a puntsdinserci de determinats msculs.

7Banda lateral que va per la cuixa formant estructures engruixides.


25/283


25

Bosses sinovials: Sn estructuresen forma de bossa amb una paretmolt fina que cont lquid sinovialen el seu interior. Les trobemsempre a prop destructures

mbils que es troben en contacte:Os pell, tendons os... Ex: Pre-rotuliana, trocantria.Poden comunicar-se amb la cavitatarticular duna articulaci, encaraque no sempre.

Beines sinovials: Estructura que envolta el tend protegint-lo de la fricciamb altres estructures, com en el cas de les bosses. A vegades estan

cobertes per una capa externa que les protegeix.

Tant les bosses com les beines sn estructures molt frgils en el sentit deque tenen la membrana molt fina. Es poden inflamar (bursitis per les bossesi sinovitis per les beines). La beina no cobreix totalment el tend, si no queacostuma a envoltar-lo. Ex: Tendons dels flexos dels dits.


26/283


26

Correderes osteofibroses: s unaestructura que deixa un canal per onpassa un tend. Ex: Tend del bcepsbraquial.

Trclees (politges): Fixa un tend amb una altra estructura, per exemple,un os. Ex: Es forma un anell en el tend del mscul digstric amb la intencide qu aquest no faci un moviment vertical a partir daquest punt.

Vincles i mesotendons: Els vincles eviten la luxaci dels tendons dels dits.Fixen els tendons a les falanges (ossos).El mesotend s un conjunt de vasos que li proporcionen sang al tend.


27/283


27

SISTEMA VASCULAR O CIRCULATORI

Inclou nicament els vasos sanguinis i els limftics. Aquestes dues estructures estroben ntimament relacionades amb laparell locomotor.

1. VASOS SANGUINIS I COR: SISTEMA CARDIOVASCULAR

El sistema cardiovascular configura la xarxa de transport de sang del cos hum. Atravs daquest sistema, el cor bombeja sang grcies als vasos sanguinis.

Estructura bsica del cor

El cor est format per 4 cavitats, i la circulaci comena amb lacci del ventricleesquerre: Impulsa la sang a sortir del cor irrigant tots els teixits del cos. Lartria quesurt daquest ventricle s laorta ascendent.

Un cop que la sang arriba als teixits per proporcionar oxigen i nutrients, tenim unmecanisme de retorn vens que envia tot aix a un sistema vens, el qual desembocaen latri dret a travs de dues venes, la vena cava superior(recull la sang de la meitatsuperior del cos) i la vena cava inferior (recull la sang de la part inferior del cos).Aquesta sang passa pel ventricle dret, que lenvia a travs de venes als pulmons, on lasang soxigena.Desprs, aquesta sang retorna a travs de venes pulmonars al ventricle esquerre,tornant a comenar el cicle. Laorta i les venes caves constitueixen la circulaci major osistmica. Les artries i venes pulmonars constitueixen la circulaci menor o pulmonar.


28/283


28

La sang transporta nutrients, oxigen i productes de desfet de les cllules. Existeixentres tipus de vasos sanguinis: artries, venes i capillars.

Artries: Tot all que surt a travs dels ventricles. Les artries transportensang molt oxigenada a gran pressi.

Venes: Tot all que arriba al cor. Les venes transporten sang a baixa pressii aquesta s poc oxigenada. Capillars: Estructures ms primes que formen un llit capillar on es

produeix lintercanvi doxigen, nutrients, productes de desfet i altressubstncies.

El calibre o gruix de les artries va disminuint progressivament a mesura que anemsortint del cor, mentre que el calibre de les venes augmenta a mesura que ensapropem al cor.

Tots els vasos sanguinis tenen una estructura bsica formada per tres capes separadesper diverses membranes, que sn capes fines de teixit connectiu.

I.Tnica interna o endoteli: Est constituda per les cllules endotelials, formant unendoteli que es troba en contacte amb la llum.

Membrana elstica interna

II.Tnica mitja o mscul llis: Constituda per cllules de musculatura llisa, formant elmscul llis.


29/283


29

Membrana elstica externa

III.Tnica externa o adventciaEn les grans artries trobem vascularitzaci dels propis vasos. Aquests vasos arriben a

la capa externa, a ladventcia, es diuen vasorum.

Les artries tenen una tnica mitja molt ms gruixuda mentre que les venes tenenmolt poc teixit muscular. Aquestes ltimes tenen ms teixit elstic amb una llum moltgran.

2. TIPUS DARTRIES I VENES

2.1 Tipus dartries

Les artries subministren la sang als teixits. Per una banda tenim:

Artries elstiques, les quals les trobem a prop del cor. Tenen gran poderd'elasticitat.A la capa mitja tenim moltes fibres elstiques. Aix s molt important perququan es contrau el cor durant la sstole, l'artria es va dilatant i les paretss'expandeixen. Quan el cor es relaxa, en la distole, aquesta artria torna al seucalibre original. D'aquesta manera, la pressi arterial i el flux de sang esmantenen constants. Amb ledat, les artries es tornen rgides i aquestmecanisme es debilita.


30/283


30

Existeix una malaltia, larteriosclerosi, que afecta a lestructura de les parets deles artries i pot arribar a trencar-les. No sha de confondre larteriosclerosiamb laterosclerosi, que s la producci duna placa a la llum de lartria, laplaca dateroma8. Aquesta es pot donar, per exemple, a lartria aorta.

Artries musculars: Regulen el flux sanguini als diferents rgans i teixits delnostre cos. Tenen una capa muscular molt desenvolupada amb unes paretsarterials molt gruixudes. Aquestes artries, al final, desemboquen en unespetites artries de dimetre inferior a 1mm que sn les arterioles, les vies deconducci terminals de la sang. Aquestes arterioles continuen amb els capillarssanguinis. Ex: Artria femoral.

2.2 Tipus de venes

El sistema vens acumula el 80% de la sang de tot el cos. Aquest sistema vens pot ser

superficialoprofund:

Sistema vens superficial o epifascial: El trobem immers a l'interior de lafscia superficial, sota de la pell. Ex: Vena safena major. En aquest tambtrobem artries per com a capillars.

Sistema vens profund o subfascial: Aquestes venes acompanyen a lesartries, que acostumen a ser dobles, comunicant-se entre elles. Ex: Venafemoral, vena radial.

8 Placa de colesterol que pot arribar a calcificar-se.


31/283


31

Entre les venes es produeix una mena de xarxa per la qual aquestes poden estarintercomunicades que sanomena anastomosi. Aquestes xarxes sn abundants alsistema vens superficial i poden trobar-se tamb en determinades artries.

3. VLVULES: MECANISMES DIMPULS DE LA SANG

Les venes, a diferncia de les artries, presenten vlvules al seu interior. Aquestesvlvules tenen com a funci ajudar a que la sang retorni cap al cor i sn presentssobretot a les venes de les extremitats inferiors.Quan aquestes vlvules fallen, es produeixen les varius. Aquestes patologies escaracteritzen per una insuficincia en la funcionalitat de les vlvules superficials,encara que tamb pot donar-se en vlvules de venes profundes. Una manera detractar aquestes varius s eliminant les venes afectades, cosa que no suposar danysexcessius al sistema vens grcies a les anastomosis, que permetran que es cren nous

camins per on la sang podr continuar circulant malgrat lextirpaci de la venaafectada.


32/283


32

4. ALTRES MECANISMES PER A LIMPULS DE LA SANG

Les artries comprimeixen les parets de les venes profundes iafavoreixen que la sang vagi pujant mitjanant ones pulstils.

Tamb existeix un sistema a travs dels msculs, quecomprimeixen les venes profundes en rodejar-les, de talmanera que la vena s'estreny i la sang puja. Aquestsmecanismes s'anomenen bombes musculars.


33/283


33

5. CIRCULACI ARTERIAL

L'artria ascendent (1) surt del ventricle esquerre i puja. A continuaci, s'encorba capa la dreta per donar lloc a l'arc artic (2). Daquest arc artic surten tres vasos:

2a = Tronc braquioceflic, el qual dna lloc a dues artries: 2aa = Artria cartida comuna dreta, la qual irriga la part dreta del

cervell. 2ab = Artria subclvia dreta, la qual va a irrigar les extremitats dretes

del cos.

Tamb trobem la cartida comuna esquerra, que irriga la part esquerra delcervell i lartria subclvia esquerra, que irriga les extremitats esquerres delcos.

Lartria ascendent continua girant per desprs comenar a baixar, donant lloc al'artria descendent (3 i 4), formada per l'artria aorta torcica (3) i lartria aortaabdominal (4).La baixada de lartria descendent es caracteritza perqu aquesta ha de travessar elmscul del diafragma per continuar per labdomen, moment en qu es diferencialartria aorta torcica a artria aorta abdominal. Un cop aqu, lartria aortaabdominal es divideix en dues branques 4a. Aquestes sn les artries ilaques. Entrobem dues:

4aa = Artria ilaca externa, que irriga lextremitat inferior dreta 4ab = Artria ilaca interna, que irriga la pelvis i la zona gltia


34/283


34

6. CIRCULACI VENOSA

La vena cava inferior i la vena cava superior travessen desemboquen en latri dret,travessant-lo.

Vena cava inferior: Recull tota la sang de la part inferior del cos. Aquestatravessa el diafragma acompanyada de lartria aorta abdominal i en aquest casno canvia de nom, continua anomenant-se vena cava inferior. Un cop a la regilumbar, aquesta es divideix en les venes ilaques externes i internes.

Vena cava superior: Recull tota la sang de la part superior del cos. Abansdarribar al cor, daquesta en surt la vena ziga, la qual recull tota la sang de laregi del tronc.

A ms, aquestes dues venes recullen la sang de les venes braquiocefliques:

Vena braquioceflica esquerra Vena jugular: Recull la sang del cap Vena subclvia esquerra: Recull la sang dels membres superiors

Vena braquioceflica dreta


35/283


35

SISTEMA LIMFTIC

1. DEFINICI I COMPONENTS DEL SISTEMA LIMFTIC

s un sistema que forma part del sistema de defensa del nostre cos, el sistemaimmunolgic. s un sistema de conductes que fan un drenatge del lquid intersticial9.Normalment, tots els productes de desfet que no sn assimilats pel sistema vens, sncaptats pel lquid intersticial.

El sistema limftic est constitut per:

Capillars limftics: Sn cecs en els seus extrems per molt permeables. Elscapillars van augmentant de mida i aquest lquid intersticial, que penetra dinsdels capillars, es transforma en la limfa. Aquesta, t un color transparentexcepte en el cas dels capillars limftics al voltant de lintest, on s de color

blanc. Aix s degut a qu aquests capillars han de recollir tots els greixos delintest, el quilo, a travs dels quilomicrons. En el cas de lintest prim, aaquests capillars tamb sels anomena capillars lctics.

Vasos limfticsAquests vasos limftics estan formats per nduls limftics, per la limfa i perfollicles limftics:

Els nduls limftics: Tenen de 0.5 a 2.5 cm de dimetre. Tenen una cpsula bendesenvolupada i es troben tapiats en compartiments on trobem els follicles

limftics. Els nduls limftics sn limfoides secundaris10.Als vasos existeixen vlvules que transporten la limfa en un nic sentit.Els nduls limftics es troben connectats entre s per aquests vasos limfticsformant xarxes de nduls limftics.Aquests nduls limftics acaben desembocant en uns grans troncs o conducteslimftics de gran dimetre, els quals desemboquen, finalment, en el sistemavens. Tenim dos conductes limftics:

Conducte torcic: A la part central del trax. Recull tota la limfa de lameitat esquerra del cos.

Conducte limftic dretAquests dos desemboquen justament en la uni de les venes jugular interna subclvia.

*Les cllules canceroses poden passar al sistema vascular sanguini i al sistemalimftic. Aleshores, envaeixen els nduls limftics, produint-se una resposta

9

Aquell lquid que trobem entre els diferents tipus cellulars, entre els teixits.10 Llocs on les cllules fabricades en els rgans limfoides primaris maduren i es fan immunocompetents.El timus (productor de limfcits T) i la medulla ssia sn exemples drgans limfoides primaris.


36/283


36

inflamatria, augmentant aquests de mida degut a la proliferaci dels follicleslimftics.

2. TIPUS DE NDULS LIMFTICS

Nduls limftics superficials (epifascials): Sn palpables. Estan a sota de lapell. Es troben agrupats formant cadenes en determinades regions delnostre cos. Ex: Cervicals, a laxilla, a la ingle o a la regi femoral.Sn importants perqu a travs de la palpaci podem diagnosticar unainfecci.*Ales mucoses internes trobem les amgdales que s teixit limfoide associata les mucoses. Tamb trobem teixit limfoide a la faringe o al voltant de latrquea i els bronquis, al tub digestiu o als vasos lctics.

Nduls limftics profunds: Acompanyen a les venes i a les artries. No sntan palpables. Aquests nduls travessen la fscia profunda i es connectenentre ells.

A lencfal, ni al cartlag ni a los trobem vasos limftics, no hi ha una infiltracidaquest sistema en aquests llocs.A vegades, al voltant dels rgans interns tamb trobem nduls limftics.


37/283


37

En blau, el conducte limftic dret, que drena la part dreta i central del cos. En verd, elconducte limftic torcic, que drena la part esquerra.


38/283


38

SISTEMA NERVIS

1. DEFINICI I CLASSIFICACI DEL SISTEMA NERVIS

Interactua amb el nostre medi extern i intern i respon duna manera adequada alsestmuls. Tenim diferents tipus:

Sistema nervis central Sistema nervis perifric Sistema nervis vegetatiu

El sistema nervis de relaci ens permet relacionar-nos amb el nostre medi.

El sistema nervis centralest format per lencfal i per la medulla espinal. El sistema nervis perifric est constitut per nervis que surten i arriben al

sistema nervis central. En aquest cas, els nervis que emergeixen de la base delencfal es diuen nervis cranials. Sn nervis perifrics. Dins daquest sistemanervis perifric ens centrarem en els nervis espinals, els quals surten de lamedulla espinal.La funci del sistema nervis perifric s executar les funcions que venen delsistema nervis central. Aquests nervis perifrics recullen la sensibilitat delnostre entorn (tacte, visi...), qualsevol estmul s recollit pels nervis espinals ocranials.

2. FIBRES DELS NERVIS PERIFRICS

Fibres eferents: Surten des del sistema nervis central cap a fora. Aquestesbsicament van als rgans interns. Tenim:

Fibres somatomotores, que van cap a la musculatura esqueltica. Fibres visceromotores, que van a la musculatura llisa, a les glndules i al

mscul cardac.

Fibres aferents: Van directament al sistema nervis central.

Fibres somatosensitives: Recullen la informaci dels estmuls de la pell,articulacions, tendons, msculs... Els seus receptors sn linici de les fibressomatosensitives.

Fibres viscerosensitives: Recullen la sensibilitat de les vsceres i dels vasosbsicament.

SN de relaci


39/283


39

Lorigen de les viscerosensitives i les visceromotores s el sistema nervis vegetatiu oautnom i est a linterior de lencfal i de la medulla espinal. Per tant, el medi internest controlat pel sistema nervis vegetatiu.


40/283


40

3. ESTRUCTURA DUN NERVI PERIFRIC

En un nervi perifric trobem ms ben baxons neuronals. Els nervis estan envoltatsde la capa de mielina, que s un allant dels

estmuls elctrics que augmenta lavelocitat de la transmissi sinptica.Lagrupaci dels axons dna lloc alsfascicles nerviosos, que sagrupen per aconstituir un nervi. El perineure s un teixitque envolta el nervi, per protegir-lo. A ms,aquests nervis estan vascularitzats, els hiarriben vasos.


41/283


41

4. NERVIS ESPINALS: TIPUS

Tenim 31 parells de nervis espinals. Dins daquests trobem:

Nervis cervicals (8) que sortiran dels 8 segments de la medulla cervical. Nervis torcics (12) amb 12 vrtebres torciques associades Nervis lumbars (5) Nervis sacres (5)que corresponen al nombre de vrtebres de los sacre. Nervis coccigis (1) de la regi del cccix.

Tots els nervis espinals surten de la medulla, la qual est organitzada en segmentsespinals pels quals surten aquests nervis.

5. CONSTITUCI I CARACTERSTIQUES DELS NERVIS ESPINALS

Constituts per dos arrels:

Arrel dorsal o posterior: Sempre t naturalesa sensitiva. Cada una daquestessempre t un gangli espinal, cosa que no succeeix en larrel motora o ventral.

Arrel ventral o anterior: Sempre t naturalesa motoraPer tant, totes les fibres sensitives que li arriben a la medulla a travs del nervicirculen per larrel posterior.

Les dues arrels es fusionen per a constituir el nervi espinal. Aquest surt dels foratsintervertebrals de les vrtebres. Aquests forats tamb es diuenforats de conjunci.Quan els nervis surten daquests orificis es divideixen en:

Branca posterior o dorsal = Ramo posterior: Curta; innerva la part dorsal deltronc, el que comunament diem esquena. Aquestes branques van a innervar elsmsculs de lesquena, i en aquest cas, cada mscul est innervat per diversosnervis espinals.

Branca ventral o anterior = Ramo ventral: Innerva la porci ventral i lateral deltronc a ms dels membres. Aquestes branques sorganitzen de manera

diferent, formant plexos nerviosos, dels quals surten els nervis terminals. Ex:Plexe braquial, el plexe lumbar. Daquests plexes finalment surten nervisterminals com el nervi femoral (innerva el qudriceps femoral) o el nervi radial.Aquests nervis terminals estan constituts per la fusi de diferents segments,que van a innervar a un nic mscul.

Les dues branques porten fibres motores i fibres sensitives. En un mateix nervi entrobem dels dos tipus.

Dins de la substncia grisa trobvem neurones sensitives i motores organitzades enfibres, que van a innervar diferents estructures:


42/283


42

Msculs: Una fibra motora sencarrega de contraure el mscul. Tendons: Les fibres sensitives surten en aquest cas dels ganglis espinals, no de

la substncia grisa, i van a parar a tendons, innervant-los.


43/283


43

*El reflex rotuli s degut a un sistema nervis constitut per dos neurones. Per uncostat rebem lestmul que li hem donat al tend del mscul qudriceps i desprs

aquest es transmet a travs de la neurona fins al mscul, provocant moviment.

Els nervis espinals tamb tenen

connexions amb el sistemanervis vegetatiu. El que feiabsicament era controlar laccidrgans vitals i vasos i estavaconnectat amb els nervis espinalso perifrics.

La longitud de les fibres nerviosespot arribar a 1,5m, com s el casdel nervi que arriba fins el peu

com el nervi sural (sensitiu).

La part ventral de la medulla ssempre motora mentre que lapart dorsal es sensitiva. Tot elque arriba a la medulla es per lapart dorsal, tot el que surt, s perla part anterior o ventral. Lesfibres sensitives de lencfal vanper la part superior.


44/283


44


45/283


45

DERMATOMA, MIOTOMA I TRONC

1. DERMATOMA I MIOTOMA

Dermatoma: Branca sensitiva de la pell que es troba innervada per un nic segmentmedullar espinal. No hi ha un lmit precs entre ells, es troben una mica solapats. Eldermatoma est relacionat amb les fibres sensitives.

Miotoma: Part dun mscul que est innervada per un determinat segment medullar.El miotoma est relacionat amb les fibres motores.

Sn estructures derivades del mesoderma paraxial. A ms, pels nervis terminals sovintporten fibres de diferents segments medullars.

2. TRONC

El tronc s la regi del cos que va des del cap fins lorigen de les extremitats. Si ensreferim a lesquelet, inclou:

Columna vertebral, costelles i estern. Tots tres formen part de lesquelet axial. Trobemtamb, encara que no formant part de lesquelet axials, els coxals, que es troben a lapart baixa del tronc.

2.1 Columna vertebral

ARTICULACIONS DE LA COLUMNA VERTEBRAL

Entre els cossos vertebrals (2):Discos intervertebrals (smfisi)

Un disc intervertebral subica entre dos cossos vertebrals. Est format per una

porci cartilaginosa hialina enganxada a los. Al mig trobem una estructura


46/283


46

cartilaginosa amb una gran quantitat daigua anomenada nucli pulps, i al seuvoltant tenim fibres de collagen que constitueixen lanell fibrs.Els discos intervertebrals constitueixen un 25% del total de la columna vertebral.

Les seves funcions sn: Suport del pes corporal, evitar el desplaament dels cossos

vertebrals entre s grcies al nucli pulps, que actua damortidor fent la columnavertebral molt resistent a la pressi. Aquesta funci tamb s deguda a lanellfibrs, molt resistent a la tracci, que evita que els cossos vertebrals es desplacin.Si aquests es desplacen, es produeix una luxaci.

Com a conseqncia de la gravetat, els discos intervertebrals fan que a la nit, lanostra alada sigui ms petita, reduint entre 1 o 2cm (un 1% del cos). Quan una

persona s jove, la compressi es reversible al mat, per quan vas envellint, lacapacitat de revertir aquest encongiment es va perdent.

De vegades aquests discos poden degenerar en una hrnia discal, la qual esprodueix quan lanell fibrs del disc intervertebral es torna ms lax i el nucli pulpsshernia (es mou) cap a un costat, produint un esbombament del disc Hrniadiscal. Els llocs on s mes comuna sn les vrtebres lumbars, concretament a lesL4 L5 o a les L5 S1, ja que sn les queestan sotmeses a ms pressi.La conseqncia clnica daquestes hrniess la compressi de la sortida dels nervisespinals, entre ells el nervi citic, el qualemergeix justament daquestes vrtebres

lumbars. Pel seu diagnstic, el millormtode per a detectar-les s lRMN.

Els discos intervertebrals estan reforats per lligaments, que sn:

Lligaments longitudinals anteriors: Estracta de bandes fibroses que donenestabilitat a la columna vertebral limitant laseva extensi excessiva. Van des de la base

del crani fins los sacre.

Lligaments longitudinals posteriors:Cobreixen posteriorment els cossos de lesvrtebres i tamb fan el mateix recorregutque els longitudinals anteriors. Limita eldesplaament de les vrtebres en sentitposterior. Evita la flexi excessiva de lacolumna vertebral. Els longitudinalsposteriors, per, no sn tan amples com els

anteriors. Tapissa la superfcie anterior delcanal vertebral.


47/283


47

Entre els arcs vertebrals (4)Es tracta de les estructures amb major mobilitat de la columna vertebral. Aquestagran mobilitat s deguda a les articulacions que presenten, les zigapfisis. Aquestessn articulacions sinovials artrdies, planes. Aix vol dir que permeten moviments

de desplaament lleuger. No obstant, malgrat que el moviment individual decadascuna daquestes articulacions no s molt gran, la suma del moviment decadascuna daquestes li confereix a la columna una mobilitat considerable.De totes maneres, la capacitat de moviment de la columna vertebral va disminuinten sentit craneocaudal.

Les zigapfisis es troben reforades per diversos lligaments:

Lligament groc (2): Uneix les dues lmines dels dos cossos vertebrals. s unlligament molt gruixut. Limita la flexi dels arcs i en conseqncia la de la

columna vertebral. Ajuden tamb a lextensi de retorn a la posicianatmica.En la introducci del lquid anestsic, es punxa a nivell de la columnalumbar i es travessa aquest lligament, en altres paraules, serveix dereferncia per a la punci lumbar.


48/283


48

Lligament interespins (1): Sestenenentre les apfisis espinoses de lesvrtebres adjacents. Es fixen des de labase del vrtex de cada apfisis

espinosa i es barregen amb ellligament supraespins posteriormenti amb els lligaments grocsanteriorment i a cada costat.

Lligament supraespins (1): Banda longitudinal que passa per darrere deles apfisis espinoses. Aquest lligament supraespins arriba a los occipitalper la part superior, concretament fins la protuberncia occipital externa ial sacre per la part inferior.

El lligament supraespins connecta idiscorre al llarg dels extrems de lesapfisis espinoses vertebrals des de lavrtebra C7 (la primera en protusi) finsel sacre. Des de la vrtebra C7 fins elcrani, el lligament es fa estructuralmentdiferent a les parts ms caudals isanomena lligament nucal. El lligamentnucal s una estructura triangular comuna fulla de paper situada en el pla mig

sagital. Serveix per la inserci de msculsde la regi posterior del coll i per limitarla flexi. Tamb facilita el retorn a laposici anatmica.


49/283


49

Lligament intertransvers (2): Uneixenles apfisis transverses.

2.2 Noms especfics darticulacions de la columna vertebral

ARTICULACI LUMBOSACRA.

Es troba a la regi lumbar, en la transici L5 S1. Es tracta duna articulaci amb moltpoca mobilitat. Aquesta articulaci pot arribar a fusionar lL5 amb la S1.

Lartrosis la degeneraci de les estructures articulars, que afecten al cartlag i a l os.En aquesta patologia, los acostuma a produir unes prolongacions anomenadesostefits,que sn signes molt caracterstics de lartrosi que a partir dels 40 o 50 anys lamajoria de la gent ja presenta. En els cassos de persones grans fins i tot aquestsostefits poden arribar a unir-se donant lloc a la fusi d1 o 2 vrtebres, cosa quelimita el moviment de la columna. A ms a ms, aquests ostefits poden arribar a

comprimir els nervis i, en el cas de la columna cervical, poden arribar a comprimir lavascularitzaci de les vrtebres cervicals en afectar les artries vertebrals.

ARTICULACI SACROCOCCGIA O COCCGIA

Es una articulaci sinovial amb certa mobilitat respecte del sacre. Aquesta t presentaels lligaments sacrococcigis, un anterior i un de posterior. De manera molt habitual,aquesta articulaci fusiona el cccix11 amb el sacre. El cccix s una estructura formadaper 3 o 4 vrtebres fusionades.

RIMERA ARTICULACI DE LA COLUMNA VERTEBRAL: ARTICULACI ATLANTO-OCCIPITAL

Latlas (C1) s la primera vrtebra cervical. Est connectada amb los occipital. Elscndils de los occipital sarticulen amb les apfisis articulars superiors de latlas permitj duna articulaci condlia. Aix permet dos tipus de moviments: Lateralitat Abducci/Adducci i flexi/extensi.Larticulaci est protegida per lligaments, les membranes atlantooccipitals, lanterior ila posterior, que es troben a nivell dels arcs vertebrals.

11 Part terminal de la columna vertebral formada per 3 o 4 vrtebres fusionades.


50/283


50

La membrana atlantooccipital anteriorva des de larc anterior de latlas fins al foratmagne12, a la part anterior daquest forat.La membrana atlantooccipital posteriorva des de larc posterior fins arribar al foratmagne, a la part posterior daquest forat. s travessada per lartria vertebral, la qualt un trajecte ascendent per tota la columna cervical. Un cop que travessa latlas,

travessa aquesta membrana i accedeix al conducte vertebral, arribant fins linterior delcrani.Aquestes membranes limiten el moviment de larticulaci.

El cos t simetria bilateral, per tant, all que trobem en el costat dret, normalment eltrobem tamb en el costat esquerre, com s el cas de lartria vertebral.

SEGONA ARTICULACI DE LA COLUMNA VERTEBRAL: ARTICULACI ATLANTO AXODAL

Es divideix en dues articulacions:

- Articulacions atlanto axodal lateral (2)- Articulacions atlanto axodal medial

Articulacions atlanto axodals laterals

Articulacions que es produeixen entre les apfisis articulars superiors de laxis i lesapfisis articulars inferiors de latlas. Sn les que connecten laxis amb latlas, i snzigapfisis i articulacions planes artrdies.

12 Estructura de transici entre el crani i el conducte vertebral


51/283


51

Articulacions atlanto axodal medial

Es produeix entre larc anterior de latlas i la dent o apfisi odontoide de laxis. Quangirem el cap, larc anterior de latlas gira al voltant de la dent de laxis. En aquestaarticulaci trobem una srie de lligaments que subjecten lestructura:

- Lligament del vrtex de la dent: Des de la punta de lapfisi odontoide de laxisfins el forat magne.

- Lligaments alars: Des de lapfisi odontoides fins el forat magne.Aquests dos tipus de lligaments limiten el moviment de rotaci.

- Lligament cruciforme de latlas: T un fascicle vertical o longitudinal, que va desde los occipital fins a laxis. I un fascicle transversal, el lligament transvers delatlas, que va des de larc anterior al posterior.

Aquests lligaments eviten que la dent vagi cap enredera .

- Membrana tectrica: s ms profunda que la resta i es troba a la part anterior delconducte vertebral. s la part superior del lligament longitudinal posterior.

Per tant, larticulaci atlanto odontoidal axial o medial est constituda perlarticulaci entre larc anterior de latlas i la dent i la que es situa entre la dent i el

lligament cruciforme de latlas.


52/283


52


53/283


53

2.3 Msculs dorsals del tronc

Els situem a la regi interior dorsal del tronc. Sn msculs profunds. Tambsanomenen msculs epiaxials. Aquests es divideixen en:

- Mscul transversoespins: Soriginen a les apfisis transverses i sinserten en lesapfisis espinoses. Si salten 1 o 2 vrtebres es diuen msculs rotadors, quepermeten la rotaci de la columna i es troben per tota ella.

Tenim tamb els msculs multfids que salten entre 2 i 4 vrtebres. Aquestspermeten la rotaci de la columna i una mica dextensi. Es troben per la regilumbar de la columna.

Msculs semiespinosos, que salten ms de 4 vrtebres. Sn bsicament extensors.Els trobem al nivell del trax (semiespins del trax) i al coll (semiespins cervical

o del coll) i al cap (mscul semiespins del cap), que sorigina a les apfisistransverses de la regi cervical i sinserta a nivell de los occipital, al cap).Aquest ltim s un mscul posterior del coll s molt llarg, arriba fins al trax.Sinserta per sota de la lnia nucal superior i ajuda a lextensi del cap. Quan escontrau unilateralment, tamb permet la rotaci.

Els msculs transversoespinosos tenen un origen ascendent.

- Msculs segmentaris: Connecten les apfisis transverses (intertransversos) i lesespinoses (interespinosos). Sn els ms petits de tots.


54/283


54

2.4 Mscul erector de la columna vertebral

El mscul erector de la columna vertebral s realment un conjunt de msculs queconstitueixen bandes musculars molt grans que es troben situats per sobre delstransversoespinosos. Aquests msculs grans estan innervats per diferents nervis

provinents de les branques dorsals dels nervis espinals.

Est constitut per 3 flexos musculars, de medial a lateral:

Mscul espins o epiespins:Mscul espins torcic (mET) : Soriginen a les apfisis espinoses de la regilumbar baixa i sinserten a les apfisis espinoses de les vrtebres superiors.

Mscul espins cervical o del coll (mEC): Salten de les apfisis espinoses

torciques a les cervicals.Aquest mscul espins estn la columna vertebral, s erector de la columna.

Mscul longssim:Mscul longssim o longssim del trax (mLT): Mscul que sorigina a les apfisistransverses de les vrtebres lumbars fins arribar a les apfisis transverses de lesvrtebres torciques i a les costelles, fins arribar al seu tubercle.

Mscul longssim del coll (mLC): Salta de les apfisis transverses de la regi

dorsal alta fins les apfisis transverses de la regi cervical ms baixa.

Mscul longssim del cap (mLCp): Surten de les apfisis transverses de lescervicals fins arribar a lapfisi mastoide.

Quan nosaltres observem aix costa de distingir perqu es veu tot com unconjunt de fibres que van saltant a diferents localitzacions.

Mscul iliocostal:Mscul iliocostal lumbar(mICL): Sinserten als angles de les 6 ltimes costelles.Soriginen al sacre, les apfisis espinoses de les vrtebres lumbars i les duesltimes torciques i els seus lligaments supraespinosos i la cresta ilaca.

Mscul iliocostal torcic (mICT): Sinserta en els angles de les sis costellessuperiors i lapfisi espinosa de C7. El seu origen est als angles de les siscostelles inferiors.

Mscul iliocostal cervical (mICC): Sorigina en els angles de les costelles 3 a 6 isinserta en les apfisis transverses de C4 i C6.

s un mscul amb funci erectora.


55/283


55

2.5 Msculs espinotransversos 13

Tenen funci dextensi de la columna cervical. Els trobem a la regi cervical perdarrere del mscul. Surten de les apfisis espinoses i es dirigeixen a les apfisis

transverses. Es poden dividir en dos:

Mscul espleni del cap: Sorigina a les apfisis espinoses del trax per tamba la zona cervical i sinserta per sota de la lnia nucal superior i inferior i alapfisi mastoides. Cobreix el mscul semiespins del cap.

Mscul espleni del coll: Sorigina a les apfisis espinoses del trax per tamba la zona cervical. Sinserta a les apfisis transverses de vrtebres cervicals.

Fscia toracolumbar: Cobreix les estructures musculars anteriors i agrupa el mscul

erector i lespinotransvers. Acaba a langle de les costelles, on sinserten els iliocostals.Aquest tipus de fscia toracolumbar est formada per fibres elstiques i servir depunt dinserci de mltiples msculs. Ex: Mscul dorsal ample.

13s important no confondrels amb els transversoespinosos. Els espinotransversos estan per sobredaquests.


56/283


56

2.6 Msculs suboccipitals

A la part ms profunda del coll es troben els msculs suboccipitals. Estan al mateix plaque els transversoespinosos.

1. Mscul recte posterior menor del cap: Sorigina en el tubercle posterior delatlas i sinserta en la lnia nucal inferior.

2. Mscul recte posterior major del cap: Sorigina en lapfisi espinosa de la C2(axis) i sinserta tamb en la lnia nucal inferior. Lapfisi espinosa de laxis sbfida perqu all sinsertaran molts msculs.

Aquests dos estenen el cap.


57/283


57

3. Mscul oblic superior del cap: Sinserta en la lnia nucal inferior i sorigina enlapfisi transversa de C1. T un moviment de rotaci per tamb dextensi.

4. Mscul oblic inferior del cap: Sorigina a lapfisi espinosa de C2 i sinserta alapfisi transversa de C1. Rota latlas al voltant de laxis. Tamb tenen un

moviment dextensi, per s ms important el seu moviment de rotaci.

Triangle occipital: Espai virtual format pel mscul recte posterior major del cap i elmscul oblic superior del cap que passa lartria vertebral i les branques nerviosesdorsals que surten del primer nervi cranial (C1) que aniran a innervar els msculsque formen el triangle i tamb la pell de la zona nucal.


58/283


58

MSCULS ACCESSORIS DE LA RESPIRACI

El mscul principal s el diafragma. Trobem altres msculs accessoris de la respiracique es troben a la mateixa caixa del trax:

Msculs intercostals: Tapen la paret de la caixa torcica, s a dir, ocupenlespai intercostal. La capa superficial est formada pels intercostals externs, lacapa interna pels intercostals interns. Les fibres ms profundes daquestsdiscorren per sota dels vasos intercostals i sn els intercostals ntims.

Msculs subcostals: Els trobem a la regi posterior i inferior de la paret trax.Els subcostals estan al mateix nivell que els intercostals. Es tracta dundesdoblament dels msculs intercostals ntims, que van de costella en costella,mentre que aquests van de dos en dos espais intercostals. Tots ells actuenconjuntament en el procs dexpiraci.

Fscia endotorcica, protegeix per dintre tota la cavitat torcica i tapissa lamusculatura intercostal ntima i subcostal.

Msculs transvers del trax: Format per 4 o 5 bandes que sestenen per unir-sea la part posterior de lapfisi xifoides, a la part inferior de lestern, junt alscartlags costals. Passen superolateralment i sinserten entre el segon i siscartlag costal. Sembla que tenen una funci expiratria dbil.

Msculs elevadors de les costelles: Es tracta de msculs que trobem a la paretexterna del trax, a tota la regi torcica. Sn msculs segmentaris inspiratoris.Sinserten a les costelles, a nivell del tubercle costal.

Msculs serrats: Msculs que trobem a la part dorsal i els trobem en relaci almscul erector de la columna. Es situen en un pla intermig entre la fsciatoracolumbar i els msculs superficials de lesquena, per sobre dels intercostalsi de lerector de la columna. Msculs molt petits i plans.*La fscia toracolumbar es continua al coll amb la lmina cervical de la fsciacervical.

Mscul serrat posterosuperior: Est a la zona duni entre el coll ilesquena. Sorgeix de la part inferior del lligament nucal en el coll i lesapfisis espinoses de C6 o C7 fins les vrtebres T2 o T3 i sinserta alsangles de les costelles 2a i 6a.

Mscul serrat posteroinferior: Est a la zona duni de les regionstorcica i lumbar. Sorgeix de les apfisis espinoses de les dues vrtebrestorciques, les dues primeres vrtebres lumbars i la fscia toracolumbar.Discorre superolateralment i sinserta a la part inferior de les tres oquatre costelles inferiors. Sorigina, per tant, en el tram de T11 L3 i

sinserta en el tram de les costelles 9 12.


59/283


59


60/283


60

1. INNERVACI I VASCULARITZACI DEL TRAX

Innervaci

La membrana intercostal externa i la interna estan recobrint una part del que elsintercostals externs i interns no acaben de recobrir en les costelles. Un nervi espinaltorcic dna una branca dorsal, que innerva els msculs posteriors de lesquena i unabranca anterior, que s el nervi intercostal prpiament dit. Aquest nervi travessa lamembrana intercostal interna i es colloca entre lespai del mscul intercostal ntim ilintern. Aquest surt pel costat del mscul intercostal interior cap a fora i forma labranca cutnia lateral (innerva la pell de la paret torcica lateral i abdominal) i tambsurt per la part superior formant la branca cutnia anterior (innerva la pell de la caraanterior del trax i labdomen). Tamb trobem les branques collaterals que sorgeixenprop dels angles de les costelles i descendeixen al llarg de la vorera superior de la

costella inferior, collaborant en la innervaci dels msculs intercostals.

Vascularitzaci

Artries

Les artries de la paret del trax es diuen artries intercostals del trax. Surten delartria aorta torcica. Aquesta subica al costat esquerra del cos de les vrtebrestorciques. Trobem dues artries intercostals:


61/283


61

Artries intercostals anteriors: Desemboquen en les artries torciquesinternes.

Artries intercostals posteriors: Salen de lartria aorta torcica.Aquestes dues passen entre els msculs intercostals interns i els ntims i es

distribueixen en els msculs intercostals, cobrint la pell i la pleura parietal. Estanunides per anastomosis.

Venes

Les venes intercostals acompanyena les artries i nervis intercostals isn les ms superiors en els solcscostals. Tenim 11 venes intercostalsposteriors i una vena subcostal a

ambds costats. Les venesintercostals posteriorssanastomosen molt ms dbilmentque les artries intercostals amb lesvenes intercostals anteriors. Lamajor part de les venes intercostalsposteriors desemboquen en elsistema vens ziga/hemiziga) iacaben a les venes torciquesinternes.


62/283


62

CAVITAT TORCICA

1. GENERALITATS, COMPONENTS I FUNCIONS DEL TRAX

El trax s un cilindre irregular amb una obertura superior i una inferior. Aquestaltima est tancada pel diafragma. La paret musculoesqueltica del trax s flexible iest constituda per vrtebres, costelles i msculs ordenats segmentariament, i perlestern.La cavitat torcica rodejada per la paret del trax i el diafragma est subdividida entres compartiments principals: Dues cavitats pleurals, una dreta i una esquerra, quecontenen els pulmons, i el mediast14.

Algunes de les funcions ms importants del trax sn:

La respiraci, que a ms dels pulmons es dna grcies a la paret torcica, lescostelles, el diafragma i la pressi negativa exercida per les cavitats pleurals.

La protecci dels rgans vitals grcies a la paret torcica i a la morfologia deldiafragma.

La conducci que proporciona el mediast a les estructures que travessen eltrax completament.

Les estructures de la caixa torcica formen una estructura tancada que protegeix els

elements viscerals que trobem dins de la cavitat i interv directament en la respiraci(dins de la cavitat torcica troben les cavitats pleurals, on els pulmons sexpandeixen.Per fer-ho, tenen que lluitar contra la fora de la gravetat, cosa que saconsegueix ambuna certa pressi negativa dins de les cavitats pleurals. Quan aquestes es trenquen,entra aire i el pulm es collapsa.).El conjunt de la caixa torcica ha de completar-se amb una musculatura que tanqui lacavitat.

A nivell del cos de les vrtebres trobem unes superfcies articulars les quals sarticulenamb el cap de les costelles. Aquestes ltimes tenen, cadascuna delles, dues caretes

articulars (cada costella sarticula amb dos cossos vertebrals i, tamb, amb el discintervertebral). Aix succeeix en totes les costelles excepte la primera i les duesltimes (les flotants).Les apfisis transverses de les vrtebres tamb tenen una careta articular, les qualssarticulen amb el tubercle de la costella corresponent.

14 Env gruixut i flexible de parets blandes i orientades en sentit longitudinal en posici mediosagital.Cont el cor, lesfag, la trquea, els nervis i els grans vasos sistmics.


63/283


63

2. LLIGAMENTS DE LA CAVITAT TORCICA

Les articulacions costotransverses sn articulacions sinovials entre la tuberositat de lacostella i lapfisi transversa de la vrtebra relacionada. Aquestes articulacions estanestabilitzades per dos forts lligaments extracapsulars que sestenen entre lapfisitransversa i la costella en el costat medial i lateral de larticulaci.

Trobem, en aquest tipus darticulacions, dues cavitats articulars: Una cpsula articulari un lligament intracapsular que uneix el cap de la costella al disc intervertebralanomenat lligament intraarticular del cap de la costella. Es tracta dun lligament curt,per potent.

Trobem tamb un lligament radiat que va des del coll de la costella fins els cossos idisc vertebrals que subjecten cadascuna daquestes. Les lmines filamentoses, quesn lligaments costotransversos, quals reforcen la posici del tubercle de la costella ilapfisi transversa. Aquests lligaments costotransversos van de la costella a lapfisi

transversa que subjecta larticulaci i tanquen lespai entre ambdues estructures.Poden ser de dos tipus:

Lligaments costotransversos laterals: Laterals a larticulaci i uneixen lextrem delapfisi transversa a la part rugosa no articular del tubercle de la costella.

Lligaments costotransversos superiors: Es tracta dun fascicle que uneix la superfciesuperior del coll de la costella (el tubercle costal) a lapfisi transversa de la vrtebrasuperior.


64/283


64


65/283


65

3. MOVIMENTS DE LA CAVITAT TORCICA

Com ja sha dit, totes aquestes articulacions sn de tipus sinovial, s a dir, realitzenmoviment. Cadascuna daquestes, no obstant, realitza un moviment petit, per enconjunt, la suma de moviments proporciona una dinmica a la cavitat torcica suficient

per a realitzar les seves funcions. De fet, el sumatori de tots els possibles movimentsque es poden realitzar en cada una de les superfcies articulars es tradueix en un eix demoviment que passa pel coll de la costella. Els dos eixos (esquerre i dret) es creuen enlaire just per davant del cos de la costella.

En cada un daquests eixos es podr realitzar un moviment de rotaci al voltant deleix. s a dir, es produeixen rotacions de les costelles al voltant de totes les sevesarticulacions (una per una, els moviments sn quasi b imperceptibles. El sumatoridna lloc a moviments de rotaci).


66/283


66

Les costelles dreta i esquerra no es mouen independentment. El moviment dunadetermina el de la contrria (grcies a la uni per lestern). No parlem de segmentsindependents: Tota la caixa torcica es mou en conjunt. Lestern obliga a que unmoviment es tradueixi al de tots a la vegada.

Per a qu es produeixi el moviment de rotaci de les costelles sha de subjectar elsistema a lestern: Totes les costelles, excepte les dues ltimes, suneixen a lestern permitj dun tros de cartlag.Existeix una connexi de los amb el cartlag costa: El periosti que envolta els ossos escontinua amb el pericondri, que rodeja el cartlag (la diferencia est en la ossificaci).

Les costelles no estan disposades horitzontalment, si no de forma obliqua: van decranial a caudal i de posterior a anterior. Estan en caiguda respecte de la columna Aixpermet que el sistema funcioni activament durant els moviments de respiraci.

El moviment de rotaci al voltant de leix que passa pel coll de les costelles elevaaquestes i a lestern, es tracta duna articulaci trochus.

Quan es produeixen els moviments inspiratoris, la obliqitat produir lelevaci de lescostelles (augment de leix anteroposterior), cosa que desencadenar undesplaament de tot el sistema cap amunt, augmentant encara ms lespai de leixanteroposterior.

4. DIAFRAGMA

La caixa torcica s una espcie de con, s a dir, t les parets distals ms amples queles superiors. A ms, les ltimes costelles suneixen de forma indirecta a lestern.

El diafragma s una lmina muscular en forma de volta que t a sota la cavitatabdominal i a dalt, la cavitat torcica. La major part del diafragma est constituda perun tend central. Es tracta del mscul de la respiraci, encara que no lnic, ja quetrobem altres msculs accessoris de la respiraci que intervenen sobre les costelles ipoden ajudar a respirar en casos excepcionals.

La volta ascendeix durant laspiraci i descendeix durant la inspiraci. Lescurament

es fa en la perifria: Quan descendeix, el tend saplana i fa que les fibres muscularsvagin cap a fora: El diafragma empeny cap a fora les costelles ms distals, augmentantleix transversal de la cavitat torcica.

Quan el diafragma seixampla tamb ho fa la base de la caixa torcica. Aquestaaugmenta de volum i el pulm es pot expandir. s a dir, les costelles fan lo que eldiafragma els indica: Quan el diafragma descendeix, les costelles de la part inferiorseleven, fent que selevi tot el sistema. Quan sexpulsa aire, el diafragma i les costellestornen a la seva posici inicial.


67/283


67


68/283


68

5. MUSCULATURA INTERCOSTAL

Els msculs de la paret torcica inclouen els que emplenen i suporten els espaisintercostals, els que sestenen entre lestern i les costelles i els que creuen variescostelles en les seves insercions. Els msculs intercostals sn tres msculs plans que es

troben en cada un dels espais intercostals entre costelles adjacents. Cadascun delsmsculs daquest grup es denomina segons la seva localitzaci:

Els msculs intercostals externs sn els ms superficials Els msculs intercostals interns es troben entre els intercostals externs i els

ntims.

Msculs intercostals externs

Onze parells de msculs que sestenen des de les vores inferiors de la costella superior

fins la superfcie superior de la costella inferior. Aquests msculs sestenen en la parettorcica des de la zona del tubercle costal fins els cartlags costals, on cada capa escontinua en forma de membrana intercostal externa que acaba de tancar lespai.Aquests sn ms actius en la inspiraci. Van de darrera cap endavant i de dalt a baix.

Msculs intercostals interns

Onze parells de msculs que discorren entre la vora ms inferior i lateral dels solcscostals superiors fins la superfcie superior de les costelles inferiors. Sestenen des deles regions paraesternals, on els msculs es disposen entre els cartlags costals

adjacents fins langle de les costelles posteriorment, prolongant-se i formant lamembrana intercostal interna, que cobreix lespai que els intercostals externs deixenobert. Aquests sn ms actius durant la expiraci i les seves fibres estan en direccioposada a les dels intercostals externs. s a dir, van de davant cap endarrere i dabaix adalt. Es troben en un pla ms inferior que els externs.

Msculs intercostals ntims

Sn els menys individualitzats de la musculatura intercostal i tenen fibres en la mateixaorientaci que els intercostals interns. Sn ms evidents en la paret torcica lateral.

Sinserten en les superfcies internes de les costelles adjacents al llarg de la vora medialdel solc costal. Sn quasi b un desdoblament dels interns. Sn ms actius en laexpiraci.


69/283


69

6. VASCULARITZACI I INNERVACI DELS ESPAIS I LA MUSCULATURA

INTERCOSTALS

La vascularitzaci i la innervaci dels espais i la musculatura intercostals corre entre lescapes dels msculs (solc costal en la part inferior de la costella).

Els troncs principals dels vasos i nervis intercostalsvan en lespai que hi ha entre elsmsculs intercostals interns i ntims (una vena, una artria i un nervi: van como vanV,A,N)15. Es situen en aquest petit espai anomenat solc costal. Hi ha altres ms petits,que sn ramificacions daquests.La part superior de lespai intercostal ha de ser respectada des del punt de vista

quirrgic en bipsies o puncions torciques. El que no sha de fer s buscar lespai, sino que hem de buscar el centre de lespai intercostal.

15 Regla mnemotcnica.


70/283


70


71/283


71

DIAFRAGMA

Tenim 11 nervis intercostals, ja que el nmero 12 es diu nervi subcostal. Tots ells snbranques anteriors que innerven msculs accessoris de la respiraci i del trax, inclososels serrats posteriors.

1. COMPOSICI I CARACTERSTIQUES DEL DIAFRAGMA

El diafragma s el mscul respiratori principal. Si aquest mscul no pot contraures simprescindible la respiraci assistida. Aquest sencarrega de separar el trax delabdomen. T una porci muscular perifrica i una porci tendinosa central.De costat t forma de bolet. T dues cpules, la dreta i lesquerra. En el cas de la dreta,tenim una cpula una mica ms elevada degut a que just a sota, per la part abdominal,trobem el fetge. A la cpula esquerra i a la part central, des de labdomen, trobemlestmac i la melsa. Al nivell central hi ha una depressi degut a qu el cor es troba

just a dalt, a sobre de la porci tendinosa. Per altra part, a banda i banda del cortrobem els pulmons. Per ltim, als dos costats, fent fora cap a dalt, trobem elsronyons.

Per la part superior, pel trax, el diafragma s convex. No obstant, per la part inferior,per labdomen, s cncau.

La porci muscularsinserta en diferents parts del trax. De fet, la porci muscular t 3parts:

Porci esternal: Est situada a la part ms anterior i ha vegades pot ser que nohi sigui, degut a que les seves fibres sn molt fines.

Porci costal: A la vora interna de les 6 ltimes costelles sorigina la porcicostal del diafragma.

Porci lumbar: Sorigina de les vrtebres lumbars.Aquestes porcions fan referncia al lloc on soriginen les fibres daquesta porcimuscular.

Entre aquestes porcions hi ha petites estructures triangulars que es formen endelimitar les porcions musculars:

Triangle esternocostal o Morgagni: s un triangle on no hi ha musculatura Triangle costolumbar de Bochdaleck

Aquesta espcie de triangles sn espais que queden entre els msculs i sn unpunt clau per a la formaci dhrnies de labdomen cap al trax. A ms a ms,

aquests triangles poden estar afectats congnitament pel que fa la formaci del


72/283


72

diafragma i pot ser que siguin ms grans del normal. Aix produeix hrnies dedeterminades parts de lintest.Ambds triangles estan formats per teixit connectiu i constitueixen un punt dedebilitat de la paret muscular degut a que noms es troben coberts per la fsciamuscular.

La porci esternalconsisteix en extenses lmines musculars que sinserten en les caresinternes dels sis cartlags costals inferiors i les seves corresponents costelles a cadacostat. Les porcions costals formen les cpules dreta i esquerra.

La porci lumbar sorigina a les apfisis transverses i dna dos pilars diafragmtics,que sn feixos musculotendinosos que seleven des de les cares internes dels cossosde les tres vrtebres lumbars superiors, el lligament longitudinal anterior i els discosintervertebrals.

El pilar dret s el que baixa fins L3 o L4 i el pilar esquerre baixa fins L2 o L3, persempre el dret s el ms baix i sinserta a la part anterior dels cossos vertebrals.Els fibres del diafragma del pilar dret es desdoblen i formen un orifici, un hiat, el hiatesofgic per on passar lesfag. Aquest hiat, de vegades, pot ser ms gran i es potficar part de lestmac en linterior daquest forat produint -se una hrnia de hiatus. Elmotiu de la hrnia acostuma a ser una anmala laxitud del forat esofgic.


73/283


73

2. MOVIMENTS DEL DIAFRAGMA

En la inspiraci, el diafragma escontrau i la cpula diafragmticabaixa de nivell per la part superior.

Per tant, la inspiraci s un procsactiu.En la expiraci, augmenta la pressiabdominal i el diafragma torna a laseva posici inicial. Per tant,lexpiraci s un procs passiu.

3. VASOS, NERVIS I LLIGAMENTS DEL DIAFRAGMA

Vasos associats al diafragma i vascularitzaci

El centre tendins t un forat al costat dret, el forat de la vena cava inferior (abansdarribar al cor, travessa el diafragma). Lartria torcica interna prov del trax,sorigina a lartria subclvia i, en travessar el diafragma, es continua com a artriaepigstrica superior.

La vena torcica interna s la continuaci de la vena epigstrica superior, a nivell delabdomen, i desemboca a les venes braquiocefliques, les quals acaben desembocanta la vena cava superior.

El diafragma est vascularitzat per branques que venen del trax i branques que venende labdomen.

La cara superior est vascularitzada per les artries frniques superiors que provenende lartria aorta torcica. Aquesta banda del diafragma rep branques de lartria

7/23/2

Documents

Anatomia de L_aparell Locomotor - 1r Medicina