CASTEL-BRANCO, Inês_Giedion i Guardini contra el jo

7/29/2019 CASTEL-BRANCO, Ins_Giedion i Guardini contra el jo

1/18

Gratacels 1, 2002

TALLER ABI ERTO29


2/18

ilepresentaci6 de La dama de la farma, , 927. Oskar Schlemmer


3/18

GIEDION I GUARDINI:CONTRA EL JO A LrALEMANYA DE 1918Ines CASTEL-BRANCO

INTRODUCCIO

de9+10

Ines Castel-Branco. es estudiant del programa de Doctorat Teoria ihistoria de I'arquitecturall, UPC.Aquest treball ha estat realitzat amb I'ajut d'una beca d'investigaci6atorgada per la Fundaci6 per a la Ciimcia i la Tecnologia dePortugal (SFRH I BD I 8301 12002).

Es molt significatiu qu e I'any 1918 sorgelxm aAlemanya d os t ex to s, provinents d'ambits molt diferents, perc tots dos amb una declarada intenci6 d'anarcontra el jo. Un dels textos fou escrit pe r un historiador de I'art i de I'arquitectura prou influent en I'expansi6 i legitimaci6 del mov imen t modern: SigfriedGiedion (1888-1968). L'autoria de I'altre text es d 'untecleg i filcsof catolic t am be m ol t rellevant dins I'anomenat moviment liturgic: Romano Guardini( 1885-1968).

EI primer article - C o n t r a el jO-1 es curt i incisiu, i posseeix la f o r ~ a i la valentia dels primers escritsd'un gran critic de I 'arquitectura i de I'art. La segonaobra que presento es un capitol d 'un lIibre colpidor iinnovador - L a comunitat liturgica dins L'esperit de laIiturgia-,2 el primer escri t de la immensa producci6inte l' lectual d 'aquest teo leg alemany d 'origen italia.Contra el jo i La comunitat liturgica, malgrat la sevaaparent distancia tematica, proposen al Berlin de 1918

31


4/18

GlEDION I GUARDINI

Bruno Taut. Stadtkrane, vista est

un mateix remei per a la societat desil'lusionada i esceptica de la postguerra: la urgent recuperaci6 d'un esperitcomunitari sota una forta afirmaci6 de vida.

DUES BIOGRAFIES

Cito aquest article per Sigfried Giedion, Escritos escogidos,Colegio Oficial de Aparejadores y Arquiteetos Tecnicos deMurcia, Murcia, 1997, p. 47-50. L'article va sortir per primeravegada a Dos Junge Deutsch/and, Berlin, num. 8/9 (1918), ambel titol de Gegen das Ichll.

2 Cito el capitol La comunitat liturgicall per EI espiritu de laliturgia, Cuadernos Phase, num. 100 (1999), p. 27-35. Laprimera edici6 del lIibre va ser publicada dins la colecci6 dirigida per IIdefonso Herwegen, Ecclesia oranSll, Friburgo, num. 1(1918), amb el titol de Vorn Geist der Liturgie.

3 Vegeu la relaci6 entre Gropius i Giedion, mitjan


5/18

Giedion i Guardini van desenvolupar els seus projectes culturals sota una convulsa realitat polftica i sota elprimer i gran impacte de la tecnologia: I'historiador vaanar als Estats Units el 1938 -conven


6/18

GJEDION I GUARDINI

Vestuari del ballet Tricidico, 1926, Oskar Schlemmer

6 Vegeu Paloma Gil, EJ templo del siglo XX, Serbal, Barcelona,1999. Ames d'aquests arquitectes del primer expressionisme,I'autora ens presenta noms que han revitalitzat la tradicio(Gaudi, Otto Wagner, Ficher 0 Asplund); d'altres que pertanyena escoles locals (Bartning, B6hm 0 Schwarz); i grans mestresde I'arquitectura que han deixat obres i projectes afortunats(Wright Le Corbusier 0 Aalto).

7 Cf. Eugenio Trias, La edad del espiritu, Destino, Barcelona, 2000,p. 395. Per a aquest filosof el barroc es la gran cultura quematerialitza per primera vegada aquesta aHegoria de I'infinit.Tambe Benjamin establira, a la seva tesi sobre el drama barrocalemany, aquesta diferenciacio entre el simbol (unisemic i rela-cionat amb els mons apoHinis) i l'aHegoria (polisemica, ambi-gua i nostalgica).

8 Gropius diu en un article simultani a I'obertura de la Bauhaus:Ia meta final del arte: la concepcion creativa de la catedral delfuturo. que 10 unira todo en una forma, arquitectura, esculturay pintura. Citat per Elaine S. Hochman, La Bauhaus. Crisol de 10modernidad, Paidos, Barcelona, 2002, p. 103.

9 No ens es gens dificil de situar els diferents ismes del temps deGiedion dins d'aquests topics: els expressionistes (egocentrics);els cubistes, neoplasticistes 0 constructivistes (fascinats per lamaquina); els futuristes (revolucionaris) i els dadaistes (provo-cadors).

34

rrades -sin un respirar conjunto, orgias de desgarra-miento!.

No ens sera gens diffcil comparar la seva propostade ciu ta t ideal, composta per cases iguals al voltantd'una pla


7/18

corresponen tambe a la ciutat, I 'estat i la naci6) mereixuna explicaci6 espiritual: falta una mirada cap a I'infinit,una mirada conjunta qu e es converteixi en imatge-Que de la marana de lineas entrecruzadas se alcen lasparalelas, que tienen la mirada puesta en el infinito.

Les dimensions comuniciria i espiritual han estat jaanunciades i traduOides formalment en una ciutat igua-litaria i en una catedral posada en el seu centre i apun-tant cap a I'infinit. D 'una manera que potser gairebeimperceptible, Giedion toca un dels temes hermeneu-tics mes cent ra ls a la seva epoca, dient que iLa ciudadse ha convertido en alegoria!. Mes endavant treu el temadel gotic i parla c1arament de simbols. Aquesta diferen-ciaci6 no es gens arbitraria. Simbol i al'legoria esdeve-nen elements contraposats, com tambe Benjamin hohavia subratllat a la seva obra. Podem dir, doncs, que elsimbol feia una remissi6 i relligaci6 amb el sagrat,mentre qu e l 'aHegoria realitza aquesta remissi6 en elm6n intel'ligible i de les idees reflexives.]

Giedion es posa aixi dins el seu temps, reconeixentels canvis culturals mes forts: la racionalitat moderna,creadora de manifestacions en formes sensibles iinteHigibles de la ra6 metaffsica; i una nova hermeneu-tica, que no es mes simbolica sin6 una forma aHegoricade relaci6 exterioritzada, espectacularitzada i no relli-gada amb el misteri.

EI recurs que Giedion fa del gotic es un mecanismeplenament historiografic: evocant una epoca passada, esjustifica un canvi en el present. La persistent idea delgotic er a un 1I0c cornu pe r als arquitectes del canvi desegle. EI gotic pe r a Giedion esdeve, mes que un modelestructural i estilistic, un temps en el que los organismosnunca abandonaban los signos de los simbolos.

Giedion proposa una reinterpretaci6 simbolica flexi-ble, amplia i profunda. L'operaci6 simbolica apareix comI'unica c a p a ~ de destruir les possesions espirituals priva-des, I'individualisme exacerbat i I'aoillament (ja condem-nat pe r \'autor). EI fet art istic i constructiu medieval

- d ' o b r e s d'art religioses que no tenien encaraconciencia de se r a r t - es posat com a exemple d'untreball conjunt, anonim i despreocupat. Tambe Gropiusel 1919, de manera molt semblant a Bruno Taut, consi-derara els gremis de la catedral gotica com a exemplesd'un nou esperit comunitari de vida i de treball: laBauhaus de Weimar sera la nova catedral del futur-0 la catedral del socialisme, en paraules deSchlemmer el 1923 (i davant les por s politiques deGropius)-, una escola igualiciria i col'lectiva, com ungremi de creadors.8

Pero la critica es encara mes colpidora quan Giedionafirma que en el temps medieval el hombre no era naday la tradiccion 10 era todo. La tradici6 sera el cavall debatalla del nostre historiador durant tota la seva vida.Una tradici6 que consolida la mateixa innovaci6, ja qued6na una seguretat i quali tat provinents del silenciosohacer de muchos. Aquest casament o p or t u e n tr e passati futur, entre experiencia i utopia, presenta una novajustificaci6 pe r ales avantguardes que, amb el mite de latabula rasa, no trobaven mai el seu 1I0c te o ric.

En tres exclamacions successives Giedion fa unacritica a la ruptura avantguardista, denotant un profundconeixement dels seus desitjos i fracassos .


8/18

GIEDION I GUARDINI

Manifest de la Bauhaus

10 Diu Worringer: "com mes poc la humanitat. en virtut del seupoder de reconeixement espiritual, s'hagi a m i s t a n ~ a t amb elfenomen del men exterior i hagi adquirit una relacie familiaramb ell, mes poderosa sera la incitacie a extreure'n aquellabellesa absoluta suprema (que es la "forma en s i, I'abstraccie).Wilhelm Worringer, Abstracci6 i empatia, Edicions 62, Barcelona,1987, p. 56.

11 Vasili Kandinsky, De 10 espiritual en el arte. Contribuci6n al amili-sis de los elementos pict6ricos, Paidos, Barcelona, 2001, p. 101.

12 Wilhelm Worringer, "Ideas crfticas sobre el arte nuevo (1919),dins EI arte y sus interrogantes, Buenos Aires, Nueva Vision,1959. p. 67.

36

el de I'atormentat -i aixo ens recorda la comparaciopsicologica que Worringer fa entre I 'home primitiu iI'home contemporani, tots dos no familiaritzats amb elmon exterior-,'o sino una reivindicacio de/en la tranquil'litat, para volver a nacer, acrecentado, en una olamayor.

En Iloc de la inadaptacio humana en relacio al mon,sembla que al final Giedion demani una ac ti tud conscient i critica, amb implicacions politiques, socials i espirituals - d e companerismo, de generacionsentremesclades i d'una nova pietat-. Pero el punt fortrau en la continu"itat historica que, en el fons, ha estatdefensada en to t I'article: donde el hijo continua, en vezde tener que derribar, 10 que proviene del padre. Lamemoria haura de sustituir I'oblit, i el treball coHectiutrencara I'individualisme exacerbat. EI canvi defensats'expressa, pe r fl, com una profecia mes del Zaratustrade Nietzsche: significa, en realitat, el reconeixement pe rpart de les avantguardes d'un necessari submergir-se enel temps present (I'instant-eternitat), fet en c1au comuniciria i espiritual, per tal d'e levar-se i neixer de nou.

GUARDINI: ICLA COMUNITAT L1TURGICAII

La Liturgia no parte del yo sino del nosotros: son lesprimeres paraules del capitol basic de L'esperit de la litur-gia. Aquest nosaltres, com ens diu Guardini, sera elsubjecte de la liturgia, en sustitucio de I'individu. Estracta de la massa dels creients, d'una col'lectivitat queviu una altra dimensio: rebasa los terminos de un espacioconfinado y abarca en su radio de accion a todos los creyen-tes del mundo; e, igualmente, desborda los Iimites deltiempo, unint-se amb estrets vincles a la comunidadtriun(ante de la Gloria, para la cual el tiempo no existe.L'autor afirma alhora que nega I'espai i el temps; elslimita per dilatar-Ios. Hi ha, dones , una paradoxa que esmantindra en to t el text - una estreta vinculacio entre


9/18

el m6n visible i I'invisible, entre I'ambit huma i eldivf-. La col'lectivitat de que parla, que es troba en elm6n visible afirmant-se com a unitat organica en la fe,es diu Esglesia.

EI tealeg fa de seguida una analogia entre I'Esglesia iI'Estat. No Ii es aliena la situaci6 concreta que viuAlemanya just acabada la guerra. Guardini es refereix a10 yo manida controversia sobre el caracter real 0 idealde l'Estat entes en tant que Unidad superior, pera to ti aixf diu que hi ha un indiscutible sentiment d'unitat-{


10/18

GIEDION I GUARDINI

Programa de la Bauhaus

13 Vegeu ccTeoria de los misterios (Dom Odo Casel)n. dins Josep M.Rovira Belloso, Los Sacramentos. simbolos del Espiritu, Centre dePastoral Liturgica, Barcelona, 2001, p. 109-114.

14 Iidefonso Herwegen, cclglesia y alma. La actitud ante el misteriodel culto y su transformaci6n en la edad median, CuardenosPhase, num. 79 (abril 1997). p. 17.

15 Walter Gropius. ccLa e sc en a d e la B au ha us n (1923). extret deJose A. Sanchez (ed.), La escena moderna. Manifiestos y textossobreteatro de la epoca de las vonguardias, Akal, Madrid, 1999.p. 197. Des de 1921 estava ja en funcionament el taller delteatre de la Bauhaus (aquell any canvia de director. sustituint aLothar Schreyer I'artista Oscar Schlemmer), mentre que el tallerd'arquitectura nocomens;aril fins I'any 1927.

16 Vegeu E. Hochman, op. cit., p. 169-173.17 Lothar Schreyer. ccLa obra de arte escenican (1916), extret de

Jose A. Sanchez, op. cit., p. 177.18 L Moholy-Nagy, ccTeatro, circo, variedadesn (1925), extret deJose A. Sanchez. op. cit . p. 196.19 Vegeu C. Innes, EI teatro sagrado. EI ritual y la vanguardia. Fondo

de Cultura Econ6mica, Mexico OF. 1992; F. Torres Monreal, EIteatro y la sagrado. De M. de Ghelderode a F. Arrabal. Universidadde Murcia. Murcia. 2000; i tambe els lIibres d'aquests dramaturgs, des del pioner A. Artaud, Le theatre et son double,Gallimard. Saint-Amand. 2000 (v.o. 1938), f ins a J. Grotowski,Hacia un teatro pobre, Siglo veintiuno editores, Mexico OF. 1992(v.o. 19M).

38

doble eoneesi6n, que es una exigencia de sacrifici -u ndespojarse de si mismo i de la seva autonomia- i unaactitud de cooperaei6n actuante y positivo - pe r tald'eixamplar la perspectiva de vida i poder sent ir com aseus els interessos de la comunitat-. Guardini diu queel sacrifici i la cooperaci6 adquireixen un caracterobjectiu per a cadascun dels individus, renunciant alsseus pensaments per plegarse a las inteneiones de laLiturgia. Pregar, participar, disposar, obeir i romandrepassaran a realitzar-se en comu.

Guardini vol superar les deficiencies del pensamentiHustrat occidental i sustituir I'existencia humana com aindividualitat per una vivencia de comunitat. EI creientes convidat a abandonar sus propios raciocinios y meditaeiones, el mezquino cireulo de sus intereses persona-les. Una sor tida de I'egoisme es el gran repte queproposa, juntament amb una vivencia autent ica de Isritus encara que no s 'entengui el seu sen ti t profund imfstic -debido a la eomplejidad y riqueza de eontenidomimieo, plostieo y piadoso de la Liturgia-. Hi ha, doncs,la demanda d'una doble obertura - a l s altres i al 'Altre- que pressuposa abandonar la via unicamentracional i tambe el taranna subjectivista del moment.

Aquest paragraf s'insereix plenament dins I'esperitdel moviment liturgic que esta en els seus inicis. Lacomplexitat que Guardini assenyala -entre racionalitati misteri- era el problema que tractaven de formulara ltres te61egs com Odo Casel 0 I'abat IIdefonsoHerwegen del monestir benedictf de Maria-Laach.Aquest monestir -o n a partir de 1920 ja se celebravala missa de cara al poble- era el bressol inteHectualdel moviment liturgic a Alemanya.Casel desenvolupava teol6gicament una teoria delsmisteris que reconciliava els cultes rituals de les religions de misteris (que entusiasmaven molta gentd'aquell temps) amb la presencia de Crist als sagraments (0 misteris), justificant aixf la importancia ritualde la liturgia. 13


11/18

Herwegen reclamava un retorn a la viveneia originaria del misteri cristia, per fer front a Ia crisis religiosa denuestro tiempo. EI misteri era aixf un element creadorde comunitat: Por su referencia al Misterio, todo individuosale automaticamente de su aislamiento, queda incorporadoen _un todo organico, conservando, sin embargo, su personaIidad.'4

Encara que posin I'accent en elements distints, totsels membres del moviment liturgic cerquen les fonts delcristianisme, abandonant una pietat subjectiva(intellectual, afectiva 0 moral) per una vivencia delsmisteris; el que guanya es I'aceio Iiturgica (ritual, simbolica i comunitilria).

Eis mots amb que estan formulats aquests prineipisens recorden el teatre de la Bauhaus en la seva faseinicial, pie de ressonancies de I'obra d'art total wagneriana.

EI 1923 Gropius reformulava el seu plantejament dela Bauhaus i opinava sobre I'art escenic -que considerava proper a I'obra arquitectonica- dient: Como en laarquitectura, todos los miembros pierden su propio Yo envirtud de una comun y mas alta vitalidad de la obra total.De este modo se reunen en la obra escenica una multiplicidad de problemas artisticos, cada cual supeditado a suspropias leyes, en una nueva mayor unidad.'s La unitat quepostulava s'assemblava molt a una Iiturgia OohannesItten creara veri tables liturgies en les seves c1assescultuals integrades en una Iinia mfstica mazdeista).'6Tanmateix, altres artistes s'expressaran en termes comfe, esperit, comunio, comunitat, participaeio 0 interioritat, sobretot en el teatre total de la Bauhaus.

Lothar Schreyer, primer director del tal ler de teatrede la Bauhaus el 1921, reivindicara una experiencia interior que sigui un culte. EI nou teatre es comparat per ella una nova esglesia i I'escenari es vist com un espejocosmico de la vida. Schreyer reclamara una espiritualitatesseneial per a la creaeio d'una comunitat espiritual: 1lugar del arte lugar de culto. 1 teatro actual carece de espi-

ritu. Con el arte escenico, el reino del espiritu conquista elteatro.'7

Tambe Lilzlo Moholy-Nagy, el 1925, defensara unteatre de la totalitat que s'apropi ales experieneiesmes populars i instintives de les masses (com el eirc i elteatre de varietats 0 de comics). L'espai teatral haura dese r coherent amb la nova unitat i acabar amb les separaeions entre escenari i espectador (actiu i passiu):Debe surgir (inalmente una actividad que no deje muda ala masa, que no la emocione solo interiormente, sino que Iepermita incorporarse, participar y confluir con la accion de10 escena en el mas alto nivel de un extasis liberador.'8Oscar Schlemmer, el mateix any, a partir d'una concepc io tecnieista i geometr ica, parlara d 'una necessariatransformaeio de I'espectador pe r tal d'assolir unacorrespondencia espiritual.

Trobem, doncs, paral-lelismes entre I'acte liturgic iI'experieneia teatral; si mes no perque tots dos impliquen un collectiu huma que partieipa en unes accionsdramatitzades, desenvolupades en un espai i temps finits(effmers) pero eixamplables (que connecten amb altresdimensions interiors), que requereixen uns gestosexpressius i una comunio en les viveneies.

Tambe el tema del sacrifici sera present a to t elteatre sagrat, d'Artaud fins a Grotowski. Nomes queel sacrifici proposat pe r aquests dramaturgs es profa,es una ascesi fisica i emoeional de I'actor, que s'autoexigeix un esfon;: de perfeceionament i credibilitat.L'impacte en el public (Ia crueltat d'Artaud) es unintent d'estimular la partieipaeio i implicacio dels que hiassisteixen, en una comunio perceptual directa i viva."Ala liturgia, en canvi, no hi ha espectadors i, no obstant,e s parla tambe d'una conflueneia (se rena i activa) enI'accio.

La practica efectiva del conviure implica, comexplica Guardini, un engranaje completo y dificil del yoen el nosotros. EI teoleg es conseient que la sevademanda implica unes relacions humanes aprofundides

de

39


12/18

H.. ~ l t u ! i 9 E ! ' h !!Or1'1_ ~ r d i w A:ud(Jii Sd... "t ; t

GIEDION I GUARDINI

hilOlee:nossen

M....'" fi10 ~ b e - . W_ \ 4 ~ . " l iP ,,-,~ i l'!8t_tO_ l ;iwl ~ 1 \ 1 I....!__ lbcl'1m"", tO__ ~ " " . ,ru.. ..s - i [ j i" a__,_t'" ."ff

M. -''II 1';M" .. I. . . . . SO""",Y 1 l I ' I w f f ~ _ Ill%! ~ " " " . -G_. loc. cit.. p. 16-17.

pe r I'espiritualitat: ahara el problema se compliea muchomas, pues impone vivir la vida de los demos miembrosmisticos del Cuerpo de Cristo y vivirla como si fuese supropia vida. A la realitat objetiva del nosaltres se Iiafegeix la dimensi6 invisible anunciada ja al comenc;:a-ment - q u a n parlava d'un espai i temps mes enlla de lesmesures fisiques, tema que ens recorda I'habitarpoetic del seu amic Heidegger-. La crida es, pe r tant,complementiriament antropologica i teologica: unaprimera formulaci6 d'una filosofia de la liturgia, ambtantes ressonancies humanes que ens recorda la posterior teologia antropologica de Ran her, propera a lasubjectivitat de la gent.


13/18

EI text avan


14/18

GIEDION I GUARDINI

Rudolf Schwarz croquis para Vom Bau der Kirche. 1938

22 R. Guardini. Sobre la iglesia del Dia del Corpus de RudolfSchwarz (1929). citat per P. Gil. op. ci t p. 110.

23 R. Guardini. EI talante simb61ico de la liturgia. CuadernosPhase. num. 113 (2001). p. 52.

24 Mies van der Rohe. Una capilla. Illinois Institute ofTechnology (1953). dins Fritz Neumeyer. Mies van der Rohe. Lapalabra sin artificio. Reflexiones sobre arquitectura 1922-1968. EICroquis. Madrid. 2000. p. 496-:-497.

25 Mies van der Rohe. Rudolf Schwarz (1963). dins F. Neumeyer.op. cit.. p. 503.

42

Aquesta vinculaci6 entre liturgia i arquitectura es fanotar en un moment en que la gran majoria de les esglesies modernes s'assemblen a temples depurats simbolicament pero sense relaci6 formal ni funcional ambI'assemblea liturgica (i els seus requisits de flexibilitat).EI di


15/18

Sintonitzant amb I'art del seu temps, s era capac;: dereconeixer I'absencia d'imatges com una imatge, 0 derelacionar el buit amb el silenci, i la nova materialitatexposada amb la veritat de la fe. A L'essencia del cristia-nisme afirmara I' esser huma com a icona de Deu, unaobra d'art dinamica i mai acabada.

Eis seus escrits sobre la senzillesa i nuesa de I'arquitectura moderna semblaven explicar una opci6 arquitectonica com la de Mies van der Rohe, i la simplicitatformal de la seva unica esglesia de 1949, la St. SaviorChapel. Dira Mies: No hay nada espectacular en la capi-I/a; pretendia ser sencil/a; y de hecho es sencil/a. Pero, apesar de su sencillez no es primitiva, sino noble y en supequeno tamano radica su grandeza, en realidad, monumental.'

Tambe Mies van der Rohe es deixara influir pelpensament de Guardini i per I'obra constru"ida i eillegatintellectual de Schwarz -especialment per les sevesnumerosas y bel/as iglesias i la seva inequiparableprofundidad de reflexiom>-?5 Mies te tambe una admiraci6 particular pel teoleg amb qui es reuneix i de quilIegeix lIibres (que omple d'anotacions). La filosofia deGuardini es concreta i vitalista, nietzcheana en el desigde transformaci6 espir itual i en la recerca d'una novaunitat experimentada criticament.

A Mies Ii interessa la simultane"itat d'elementsoposats que Guardini va comenc;:ar a exposar ja des deL'esperit de la Iiturgia: entre el desenvolupament personal i la subordinaci6 al tot; entre la subjectivitat i I'objectivitat; entre la interioritat i la voluntat d'expressi6.Mies reflexiona sobre aquestes consideracions deGuardini -mo l t particularment en el llibre Cartes desdel I/ac de Como (1927)- i les aplica, en les sevesconferencies, a la situacio de I'arquitectura actual i al'escissi6 vital provocada per I 'e ra tecnica. Tots dosvolen di r un si al temps modern, pero lIuitant per laconstruccio d'una veritable cultura integrada. TambeI'arquitectura de Mies desitja crear una transparEmcia

ordenadora de I'espai, un espai modern i obert a I'esperit.

Guardini, pe r la seva banda, desenvolupara unpensament pluridisciplinar i treballara creativament lesimplicacions de la liturgia amb I'antropologia, la sociologia, la filosofia i I 'art modern. La fecunditat del seupensament es po t trobar ja en aquesta obra prematura.

TRETS COMUNS A GIEDION I GUARDINI

Giedion i Guardini estan immersos en el seu temps. Eisdos textos presentats pertanyen a un moment moltparticular: son textos datats i situats a I'Alemanya quees desperta despres del fracas de la Primera GuerraMundial. Una forta consciencia del present els porta autilitzar un to messianic, I'ara i aquf com a oportunitat de canvi i salvacio.

La critica al jo esdeve una critica al pensamentillustrat: la racionalitat portada a I 'extrem es I'origen dela individualitat moderna. La complexa tasca de tots dossera un intent de conjugacio d'una personalitat critica(de la post-sospita) amb un esperit collectiu.

Hi ha un esperit comunitari que s' expr essamitjanc;:ant imatges: I'ona, la corba, la ciutat 0 la catedral,per a Giedion; el cos mistic de Crist i els seusmembres, per a Guardini. Les imatges pertanyen alscontextos arquitectonico-urbanistic i teologic, respectivament. La incidencia de la seva reflexi6, pero, volescampar-se a una concepcio integral de la societat i del'Esglesia.

Eis dos autors evoquen un passat concret com aantidot dels mals del present. Afirmant la innovacio ila tradicio, volen projectar un futur en continu"itatamb el passat i conscient de la situacio controvertidadel present : la diffcil conjugacio entre I'home i latecnica (capac;: de construir el progresi tambe laguerra).

de9+10

43


16/18

GlEDION I GUARDINI

44

La reivindicaci6 del gotic 0 de I'antiguitat cristianaporta en si mateixa un reclam mes fort: una vivenciacomunitaria i un pensament simbolic (en oposici6 al'allegoric). Hi ha, en els dos articles, una nova interpretaci6 espiritual, com un renaixement nietzschea: queen Giedion guanya un aspecte artistic (I'obra constru'idaes tambe una obra espiri tual) i que en Guardini rep unaconcepci6 liturgica (aquesta vivencia comunitaria es elfonament de I'Esglesia).

En els dos art icles es po t descobrir encara I'utopiade I'obra d'art total. Es Nietzsche qui ressona i impulsales avantguardes amb el seu crit destructor de totamoral itat del passat, anunciant una nova i alliberadareligi6 de I'esperit. Sense mirar les part iculari ta tsromantiques de la primera aparici6 d'aquesta utopia aI'opera de Wagner, es ara ben viva la voluntat d 'uni6 isfntesi entre I 'art i la vida, entre els ri tus i la fe. I encaraque Nietzsche sigui el gran cri tic de la religi6, Guardinino s'esta de comentar-Io i de treballar-Io a la seva dtedra a Berlin.

La Bauhaus, encara que no hagi sofert la influenciadirecta de cap dels nostres autors, es un mira" importantfssim dels grans debats i tendencies del moment i, per tant, tambe de la posici6 inteHectual de Giedion iGuardini-. Formada en un ambient expressionista iredemptor, la Bauhaus de Dessau s 'apropa molt a unideal de vida comunitaria i espiritual. EI seu teatre esuna veritable obra d'art total , canviant de suports 0lIenguatges -me s expressionistes, mistics 0 constructivistes- pero sempre trencant les distancies entre elsespec tado rs i els actor s, I'art i la tecnica, I 'esperit i elcos. Aques ts s6n tanmateix els ideals del movimentliturgic.


17/18

Finalment, cal eixamplar el temps i assenyalar lesxarxes i influencies dels dos autors. Giedion marcaraindubtablement la interpretaci6 i recepci6 del moviment modern. Quan se'n va als Estats Units, el 1938,explicara I'art i I'arquitectura modernes a una socie ta tmolt d iferent de I'europea, sense historia pero moltmes familiaritzada amb la tecnica. EI gran filosof que Iiensenya el metode de fer historia es Benjamin: unahistoria que, al contrari del que moltes avantguardesvolien fer creure, no presentava cap ruptura radical ambel passat. L'historiador Giedion no es va collocarsobre el pedestal de la historia sin6 en el seu tempsconcret, rescatant il'luminacions, analitzant les societatsi proposant una vida harmonica i millor.

Tambe Guardini va trencar amb I'anacronisme deI'Esglesia catolica, atrevint-se a anali tzar fins i to tNietzsche, Dostoyevski 0 d'altres autors normalmentapartats de I'ambit teologic. Va poder, tanmateix, endinsar-se en temes arquitectonics i artistics amb unamirada oberta: en lIoc de negar I'estetica moderna,l'abstracci6 0 la buidor espacial, Guardini va relacionarla amb la necessaria depuraci6 simbolica i figurativa deI'era tecnica. Nietzsche Ii va donar la inspiraci6, profetitzant un vitalisme que Guardini aplicara a la liturgia i aI'Esglesia en general.

Podem concloure que, I'any 1918, la coincidenciad'aquests dos articles no es casual: tots els ambits de lacultura necessitaven regenerar-se espiritualmentenfrontar-se als nous i perillosos temps moderns.

de9+10

45


18/18

Dizengoff circle. Tel-Aviv. 1935. Architect: Genia Averbuch

Documents

CASTEL-BRANCO, Inês_Giedion i Guardini contra el jo