ANNEX 1. Desenvolupament de la unitat didàctica

COM PODEM SABER LA HISTÒRIA D’UNA ROCA?

1. Presentació de seqüenciació d’activitats En l’elaboració de les activitats s’han tingut en compte les consideracions següents: - El model Terra presentat per C. Márquez (2005). - Els criteris de riquesa competencial d’una proposta o activitat educativa, document elaborat pel CESIRE-CDEC (2008), que breument se sintetitzen en: CONTEXT - CIÈNCIA (MODEL) - MANERES DE TREBALLAR - AUTOREGULACIÓ I AUTONOMIA - TRANSFERÈNCIA I ACCIÓ. - Les activitats tindran presents les idees clau següents (R. M. Pujol, 2003): * Coneixement i gestió de les idees i models inicials dels nens i les nenes. * Identificació de les dificultats i progressos en el procés d’aprenentatge. * Autoregulació dels aprenentatges. * Organització i seguiment del cicle d’aprenentatge. El fet de tenir en compte aquesta última consideració suposa organitzar les activitats en les fases següents, pròpies del cicle d’aprenentatge (Pujol, 2005; Márquez, 2005): a) Fase d’exploració dels models inicials, diagnosi i apropiació dels continguts de tota la unitat. b) Fase d’evolució dels models i regulació de l’aprenentatge. c) Fase d’estructuració i síntesi. d) Fase d’aplicació. Tenint en compte els components anomenats més amunt, es fa la següent proposta d’activitats, mostrades en format de quadre, tal com s’ha presentat a l’alumnat. 2. Proposta de seqüenciació d’activitats

Tipus d’activitat Nom de l’activitat a. Fase d’exploració dels models inicials, diagnosi i apropiació dels continguts de la unitat. a. 1. Activitats d’exploració i comunicació d’objectes.

a.1.1. Observem i ens fem preguntes. a.1.2. Com és? Com imagines que era? Com imagines que serà? a.1.3. Formulació d’hipòtesis. Com explicaries el canvi de la roca? On penses que s’ha pogut trobar aquesta roca? a.1.4. Què en penso? Ho argumento aportant proves i/o evidències.

a.2. Comunicació dels objectius.

a.2.1. Apropiació dels objectius de la unitat, a partir d’un KPSI.

b. Fase d’evolució dels models i regularització de l’aprenentatge. b.1. Seqüència de l’efecte de l’aigua sobre les roques. b.2. El temps geològic.

b.1.1. Conversem per aprendre en grup. b.1.2. Experimentem amb els materials. Com podem canviar “la roca” perquè s’assembli al model? b.1.3. Autoregulació de l’aprenentatge. Què canviaries respecte de les teves idees inicials? b.1.4. Anàlisi dels materials trobats en el mateix lloc: Com ho podríem explicar? b.1.5. Construïm en grup. Elaboració de la maqueta d’un riu. b.1.6. Activitat de coavaluació de les representacions. Quina de les maquetes representa millor les condicions per ser un riu? b.2.1. Com podem representar el temps geològic? b.2.2. Consultem informació i calculem l’edat de la roca del barranc.

c. Fase d’estructuració i síntesi.

c.1. Com podem explicar...?

d. Fase d’aplicació.

d.1. Fem una carta a l’Alcalde.

3. Desenvolupament de les activitats a) Fase d’exploració dels models inicials. Activitat 1. Observem i ens fem preguntes.

a) Què es pretén en aquesta activitat? La finalitat d’aquesta activitat és situar els alumnes en un context i conèixer les seves idees inicials. Els tipus de preguntes que es plantegen i el tipus de descripció que fan sobre el material que se’ls aporta permeten identificar els diferents punts de partida. És important destacar la nostra intenció afectiva vers els alumnes, per tant, en aquesta i en totes les altres activitats que es plantegen cal insistir a fer notar en els nens i les nenes que totes les intervencions són ben rebudes, acollides i valorades de manera positiva. b) Quins materials i recursos necessitem? En aquesta activitat fem servir un seguit de recursos, com ara: El més important, el material recollit en un primer barranc. Consistia en còdols

de diferents mides i formes, sorra, així com restes de material vegetal com trossos de fulles, tiges d’herbes, alguna resta animal (formigues...).

Un recull d’imatges de paisatges, on destaquen les muntanyes, grans roques que ens serveixen per ajudar en la motivació en introduir la unitat didàctica. Aquest recull de fotografies es presenta al grup classe projectat en un canó.

Gravadora per poder enregistrar les sessions. Aquesta eina és molt important

per poder enregistrar totes les aportacions de l’alumnat. A més, si treballem amb aquesta eina també podem adonar-nos d’altres tipus de comunicació no verbal: les reaccions, els gestos, ja que no podem estar pendents en tot moment de recollir per escrit les intervencions de l’alumnat.

c) Desenvolupament de l’activitat. Presentem l’activitat a l’alumnat dels diferents cicles i escoles. Els portem fotografies de diferents paisatges i els comentem que entre tots aprendrem a identificar i interpretar algunes de les marques i senyals de fenòmens que passen en el nostre entorn, aprendrem a ser uns bons “lectors” d’alguns fets naturals del món que ens envolta i el que ens diuen els materials que trobem al nostre voltant. Igual que un veterinari sap interpretar –“llegir”– els símptomes de l’estat d’un animal, per exemple si una gossa està embarassada, en quin moment li poden néixer els cadells o, un mecànic sap identificar i interpretar els símptomes, l’estat d’un cotxe, nosaltres farem d’investigadors, de lectors, en aquest cas de la informació que ens poden oferir les roques. Per afavorir el context de les activitats de la unitat didàctica que presentem, dialoguem sobre la professió dels geòlegs, a què es dediquen i quins tipus d’activitats duen a terme. Se’ls presenta el material que s’ha recollit en una sortida: unes roques, còdols (de barranc) de diferents mides, amb la seva forma característica llisa i arrodonida, i sorra. Se’ls demana que se les mirin, individualment, primer a ull nu i després utilitzant la lupa de mà, la binocular si es dóna el cas... En petits grups, de 3 o 4 alumnes, poden comentar aspectes com: quines característiques tenen en comú, quines les diferencien... Després es proposa al grup classe que entre tots facin una descripció d’una peça del material, sense anomenar en cap moment la paraula roca (ells en diuen pedra). Els donem aquesta consigna perquè va ser un suggeriment d’una nena dels primers grups on es van començar a fer les intervencions. Aquesta activitat a ella li va suggerir un joc que ens va explicar, i vàrem pensar que el fet de no anomenar la paraula roca els faria esforçar a utilitzar altres paraules que ajudessin en la descripció, incloent-hi l’elaboració d’una llista de qualitats (vàrem haver de repassar els adjectius) que es podrien proposar treballar, com a endevinalla, en un altre grup d’alumnes. La consigna elaborada finalment, i que es va utilitzar en la resta de grups, va ser la següent: “Fem una descripció d’aquest objecte (roca), sense dir en cap moment el seu nom, de manera que entre tots puguem arribar a una descripció el més completa possible. Les característiques no es poden repetir.” Expliquem que han d’anar anomenant les característiques de la roca, els aspectes que es veuen i altres que no es veuen que s’infereixen. Presentem l’analogia sobre

com podem descriure un cotxe, quines coses podem anotar i anomenar sobre un cotxe. Hi ha parts que no veiem, però que sabem que hi són. Totes aquestes dades que aporten els nens i les nenes es van recollint amb la gravadora (després aquesta informació serà transcrita per ser més còmoda d’utilitzar). Seguidament demanem que individualment es facin tres preguntes sobre el material que tenen al seu davant. Se’ls demana que siguin preguntes que anomenem intel·ligents, que no tractin solament de coses que veiem fàcilment. Aquesta informació es recull en fulls individuals. Això serveix com a avaluació i diagnosi inicial. El tipus de preguntes que fan ens indica d’on partim i estan directament relacionades amb el grau de coneixement dels conceptes que s’aniran introduint (Roca, 2008). A partir d’aquí s’elaborarà una categorització de les preguntes inicials que es fa l’alumnat. Per elaborar aquestes categories ens basarem en les indicacions que presenta Montserrat Roca, en la seva llicència d’estudis del 2008. Activitat 2. Com és? Com imagines que era? Com imagines que serà?

a) Què es pretén en aquesta activitat? Es pretén fer una reflexió inicial sobre què és l’objecte que tenim al davant, però no solament com a objecte, sinó també com a element que té una història, al llarg del temps. Aquí intervé el factor temps geològic i també l’actuació d’un agent del canvi (l’aigua) sobre les roques, que les fa evolucionar.

b) Quins materials i recursos necessitem? El material que es dóna a l’alumnat és un full individual per poder repensar les seves idees sobre les preguntes que es formulen. c) Desenvolupament de l’activitat. Se’ls presenta el full en les tres fases en què s’ha de representar la història de la roca, i es fan les següents preguntes:

- Com és la roca? - Com t’imagines que era? - Com t’imagines que serà?

El que és important aquí és que primer tinguin moltes idees sobre el que tenen a la mà, que s’imaginin coses... Després se’ls demana que s’imaginin com pensen que era abans, i com serà d’aquí a un temps. Com imagines que era?

Com és la roca? Com imagines que serà?

Aquí es poden fer preguntes als nens que poden ajudar a aclarir què és el que es pretén que facin. És molt important que entenguin el que se’ls demana, ens n’hem d’assegurar. El fet de passar a pensar sobre com s’imaginen que era abans a com s’imaginen que és ara (que implica no solament veure l’aspecte exterior que té ara) implica plantejar-se que hi ha hagut un canvi, cal plantejar-se què canvia, què es manté, què ho ha fet canviar (agent del canvi), com intervé el temps i com ho podem explicar. És important, en aquest cas, analitzar quines idees donen i com ho argumenten. Activitat 3. Formulació d’hipòtesis: Com explicaries el canvi de la roca? On penses que s’han pogut trobar? a) Què es pretén en aquesta activitat? En aquesta activitat pretenem que l’alumnat puguin elaborar hipòtesis sobre possibles explicacions a les preguntes que els formulem. D’aquesta manera, els nens i les nenes tenen la possibilitat de desenvolupar la capacitat de considerar que poden existir diverses formes d’explicar o descriure el mateix fenomen. b) Quins materials i recursos necessitem? Utilitzarem el mateix full que en l’activitat anterior.

c) Desenvolupament de l’activitat. Aquesta activitat és la continuació de l’anterior, per tant, s’ha de fer en la mateixa sessió. El fet de treballar l’activitat anterior, la 2, suposa posar en funcionament unes primeres idees sobre un canvi que ha sofert el material mostra i, plantejar-se un abans i un després, això suposa incorporar el fet del temps. En aquesta activitat, la 3, el que es demana és pensar sobre l’agent del canvi (l’aigua), quins canvis provoca al llarg del temps quan actua sobre el material. També sobre què ha passat en aquest en concret, què s’ha conservat, què ha canviat i imaginar com deu ser el lloc on s’ha recollit. La consigna que es dóna als infants és la següent: “Tenint en compte els dibuixos i descripcions que heu fet en l’activitat 2, ara us demanem que contesteu a les preguntes de la pissarra i ho escriviu en el full”. Les preguntes escrites són: “Com explicaries el canvi de la roca?” “On penses que s’ha pogut trobar?” Se’ls dóna una explicació addicional, se’ls fa notar que per passar d’un dibuix a un altre, és a dir, d’un abans a un ara, el dibuix sobre la roca ha canviat, igual que quan observem el dibuix de la roca ara, i la roca després, el dibuix és diferent. També recomanem que abans de passar a contestar les preguntes ens hem d’assegurar que tot l’alumnat entengui les preguntes que fem. Ho podem comprovar demanant als nens i les nenes que expliquin amb les seves paraules què els demanem en les preguntes. Activitat 4. Què en penso? I ho argumento aportant proves i/o evidències. a) Què es pretén en aquesta activitat? La finalitat d’aquesta activitat és, per una banda, percebre el nivell de coneixement sobre les idees clau que es treballen a la unitat i, per una altra, ajudar a prendre consciència sobre el fet que hi ha diferents maneres de mirar, d’observar, d’argumentar sobre un mateix problema, pregunta, i que totes són tingudes en compte i ajuden en la construcció dels aprenentatges. b) Quins materials i recursos necessitem? En aquesta proposta necessitarem els fulls amb les preguntes que hauran d’anar contestant els i les alumnes. c) Desenvolupament de l’activitat. Individualment es demana a l’alumnat que contestin a unes preguntes argumentant la seva resposta. Se’ls deixa molt clar que el que interessa és com ho contesten, la justificació que donen, més que pensar si està bé o no.

Les preguntes que es van proposar van ser les següents:

1. Totes les roques del nostre planeta, de la Terra, són igual de velles? Dóna arguments.

2. Creus que ara mateix s’estan formant muntanyes? Raona la teva resposta. 3. És possible que una muntanya pugui arribar a gastar-se i tornar-se una

esplanada? Dóna arguments. 4. Si això passés, nosaltres ho podríem arribar a veure? Raona la teva

resposta. Davant la dificultat que aquestes preguntes poden comportar, es planteja el fet d’assegurar-se que tot l’alumnat entengui què és el que es demana. En aquests casos va molt bé preguntar als nens i les nenes què han entès, i fer que ho expliquin, així ens assegurem què allò que diuen és allò que en essència volíem demanar. El fet d’explicar-ho oralment ajuda a comprendre-ho. Després de pensar-ho i de reflectir-ho per escrit, de manera individual, cada infant ho exposa al gran grup. El fet d’exposar-ho als companys genera una conversa molt interessant, que fa que s’hagin d’anotar i enregistrar les diferents intervencions. Activitat 5. Apropiació dels objectius de la unitat. Realització d’un KPSI. a) Què es pretén en aquesta activitat? En aquesta activitat es pretén que els alumnes es familiaritzin amb els continguts que es treballaran. També, que siguin conscients del que pensen, del que saben i del que són capaços de fer, a partir d’una reflexió personal individual. b) Quins materials i recursos necessitem? El material que es dóna a cada alumne és el KPSI següent:

valoració Data inicial:

Data final:

KPSI sobre La interpretació del nostre entorn. Marca amb una creu en el número corresponent.

1 2 3 4 1 2 3 4

Sóc capaç d’identificar senyals a les roques, que m’indiquen on es poden trobar.

Sóc capaç de fer un dibuix i/o maqueta del lloc on penso que es poden trobar algunes roques.

Sóc capaç de fer una línia del temps on es mostri el temps que tarda a evolucionar una roca.

Sóc capaç d’argumentar si al nostre entorn, les muntanyes o les roques estan canviant o no en aquest moment.

Sóc capaç d’explicar, amb argumentacions, com és que hi ha tanta sorra al mar.

1. No sóc capaç de fer-ho. 2. Sóc capaç de fer-ho amb dificultat. 3. Sóc capaç de fer-ho bé. 4. Soc capaç d’explicar-ho als companys

c) Desenvolupament de l’activitat. El KPSI és un qüestionari d’autoavaluació de l’alumnat que permet fer una avaluació inicial d’una manera ràpida i fàcil. La informació que s’obté mitjançant aquest instrument es basa en la percepció que l’alumnat té del seu grau de coneixement. Se’ls presenta a l’alumnat dels diferents grups de mostra un KPSI en què queden reflectits els principals objectius de la unitat. De la mateixa manera, en acabar la unitat reprendrem aquest qüestionari per fer una nova valoració al final, que ens servirà també com a informació en l’avaluació final. b) Fase d’evolució dels models i regulació de l’aprenentatge. Activitat 6. Conversem per aprendre en grup. a) Què es pretén en aquesta activitat? És important fer notar la necessitat i la importància d’aquesta manera de treballar per aprendre, ja que així es potencia el fet de conèixer les diferents maneres d’opinar i pensar de la resta de companys. Això permet a l’alumnat contrastar les diferents opinions i és un dels factors que els ajuda a avançar en l’aprenentatge. En la formació dels grups, elaborem en el nostre cas i, per a cadascuna de les classes en què s’han fet aquestes actuacions, un contracte didàctic. Aquest tipus de document és una eina facilitadora del compromís del grup vers la tasca conjunta. Per tant, cal elaborar aquesta eina didàctica a l’inici de les activitats del treball grupal. En aquest contracte didàctic, que pot tenir molts formats, facilita i fa palesa la reflexió sobre el funcionament del grup. Es recomana que en finalitzar les activitats grupals, es faci una valoració sobre la responsabilitat que han manifestat els membres del grup i, el funcionament del grup. b) Quins materials i recursos necessitem? El full que nosaltres els donem a cada grup és el següent:

Contracte didàctic Càrrec Encarregats Material Portaveu Dibuixant Fotògraf

Escriviu cinc actuacions que us facilitaran el bon funcionament del grup: Data: Signatures:

c) Desenvolupament de l’activitat. Es proposa fer grups cooperatius de 3 o 4 alumnes (depenent del total d’alumnes de l’aula). Hi ha alumnes que ja saben què és treballar en grup cooperatiu; en cas que hi hagi grups que no hi sàpiguen, s’explica i s’elaboren els criteris de funcionament entre tot el grup classe. La formació dels grups cooperatius es pot fer de múltiples maneres; nosaltres triem la de lliure elecció de grup, en el cas dels alumnes dels cursos més alts (4t i 6è), i pel que fa als grups de segon nivell de Cicle inicial (2n), fer-los amb l’ajut del mestre tutor. Aportem als alumnes un full model de contracte didàctic, ells han de decidir els càrrecs i les normes del grup. Ho deixem escrit després de consensuar-ho entre tota la classe. El full que se’ls dóna presenta un format senzill, que pot variar en funció de les necessitats dels grups; alguns dels condicionants per a la varietat de formats del contracte didàctic, venen donada principalment pel tipus de pràctica que els nens hagin tingut en l’ús d’aquesta eina i, també en funció de l’alumnat de la classe quant a la seva dinàmica de relació entre ells. En finalitzar les activitats en grup cooperatiu se n’ha de valorar el funcionament.

Activitat 7. Com podem canviar aquesta roca perquè s’assembli al model?

a) Què es pretén en aquesta activitat? Reprenem aquesta activitat utilitzant el material de l’activitat 2. L’organització es farà en grups cooperatius. Cada grup ha de donar una possible explicació de l’acció o accions que han passat als materials, per passar de l’estat de com s’imaginen que era, a com és, i d’aquest a com serà. L’important aquí és donar una explicació en relació amb el que creuen que li ha passat, quina acció pot haver sofert, i quina és la o les característiques que veiem, que ens ho han fet pensar. Tots els grups han d’omplir un full amb la seva explicació, que ha de ser consensuada entre tots els integrants del grup. b) Quins materials i recursos necessitem? Per a cada grup:

- Una safata gran amb mostres dels diferents materials (roques de diferents mides, arena...).

- Una safata amb diferents “roques de fang”, guixos, roques normals, escuradents, bastonets de fusta, paper de vidre, martell...

El material que es dóna als nens anomenat “roques de fang” és el material que decidim presentar-los, per poder actuar-hi més fàcilment. No són més que trossos de fang deixats assecar, de formes irregulars i cantelludes, semblant a les formes que tenen les roques que ens podem trobar en una sortida pel camp o la muntanya. La característica d’aquest material és que es pot transformar fàcilment, i actuar-hi fent-li accions, com rascar, picar... A més, el resultat de les accions que se’ls pot fer es poden comparar amb les mateixes accions amb altres materials de diferents característiques, guix, roques normals...

c) Desenvolupament de l’activitat. S’explica a tota la classe la finalitat de l’activitat, que és donar resposta a la pregunta que se’ls formula: Com podem canviar aquesta roca (la roca de fang) perquè s’assembli al model (roca de la mostra). S’explica a tot el grup classe que aquesta activitat té diferents fases: - Per una banda, i encara que ja s’hagin format els grups cooperatius de 3 o 4 alumnes, i encara que cada membre tingui una tasca dins el grup, en aquest cas cada alumne/a ha d’experimentar i pensar sobre el que està fent. Per tant, han d’utilitzar tot el material que se’ls proporciona, ja que la vivència passa per un procés individual, per després poder comentar-ho en grup i contrastar les seves idees. Aquesta primera part la fan lliurement i les accions han de ser intencionals, és a dir, amb un objectiu: explicar quina és la millor manera de transformar la roca inicial amb la final. La consigna que se’ls dóna és: “Agafeu una roca, la que vulgueu de la safata del material que hem recollit en una sortida, penseu que aquesta roca ens serveix de model. Després heu d’agafar altres roques de diferents materials, guix, fang, i les heu de transformar perquè s’assemblin a la que tenim com a model. Heu de fer servir totes les eines que us proporcionem.” En una segona fase de l’activitat s’ofereix a cada un dels grups un full on han d’anar anotant les seves experiències, que ens ajudaran a focalitzar la seva observació, les idees que s’hi han d’anotar han de ser fruit del consens entre ells. Les idees han de centrar-se en aquestes preguntes, i donar una altra possibilitat al final, que ells com a grup, podran proposar d’escriure. Cal dir-los que han de contestar les 10 primeres preguntes, les dues del final les hauran de contestar més tard.

1. Quines accions heu fet sobre els materials? (picar, rascar, trencar...)

2. Quins materials han estat més “fàcils” de transformar?

3. Quan has transformat la roca, què has observat sobre:

4. Què es conserva?

5. Què canvia?

6. Què passa amb el material de les roques sobre les quals fas accions?

7. Quina és l’acció que millor resultat t’ha donat per a la transformació? Descriu-la.

8. Quant temps has tardat a fer la transformació en cadascun dels materials amb què ho has provat?

9. A la natura, com penses que s’ha produït aquest canvi de la roca?

10. Què li ha pogut provocar aquest canvi?

Altres propostes d’idees que us podeu plantejar:

Com explicaries que en el mateix lloc de la mostra s’hagin trobat diferents tipus de materials? (còdols de diferents mides, sorra, bocinets de tiges, restes d’animals, formigues...)

Com t’imagines que és el lloc on s’han trobat aquestes roques? Feu un dibuix o bé una descripció del lloc com l’imagineu.

Una vegada el grup ha anat experimentant, comunicant les seves idees entre els seus membres i repensant les seves idees, cada portaveu exposa les conclusions del seu grup. Un cop acabada l’exposició, la resta de nens i nenes de la classe poden fer preguntes sobre el que no han acabat d’entendre o els interessa aprofundir. La idea clau aquí és la de desgast, erosió, en funció del tipus de material (més tou, més dur); lligada a la idea del temps geològic. Tallant.

Rascant amb materials.

Rascant amb altres roques.

Rascant amb paper de vidre.

Utilitzem diferents instruments, quins resultats produeixen?

Activitat 8. Autoregulació de l’aprenentatge. Què canviaries respecte de les teves idees inicials? a) Què es pretén en aquesta activitat? Tal com diu Rosa María Pujol (2003): “Aprendre és un procés de canvi constant que mai acaba. En aquest procés d’aprenentatge és totalment necessari pensar en el que s’està fent i aprenent, en el que un sabia i ara sap. És en funció d’aquest pensar sobre el pensar i l’haver que un practica, quan s’activa el mecanisme que possibilita avaluar i regular tant els objectius com les accions que es realitzen”. Tots els alumnes han de repensar el que havien suposat en un inici sobre com canvia la roca basant-se en el que ara han treballat. Amb això es pretén que agafin consciència que les seves idees poden variar, gràcies a la comparació amb altres idees dels companys i manipulant de manera intencional. b) Quins materials i recursos necessitem? - El full de l’activitat 2. - Enregistrament de la sessió, per fer-ne la transcripció posterior. c) Desenvolupament de l’activitat. Se’ls proposa que tornin a treure el full de l’activitat 2. Cada un dels alumnes, de manera individual, l’ha de tornar revisar sobre la base del que han après en l’activitat anterior, després d’haver treballat i experimentat amb el material.

Es demana a l’alumnat que reflexionin sobre si canviarien alguna cosa respecte de les seves idees inicials i, què és el que l’ha fet canviar. Les seves justificacions les anotaran en un full. En veu alta es fa comentar als nens i nenes les seves reflexions. Activitat 9. Anàlisi dels materials trobats en el mateix lloc: Com ho podríem explicar? Elaboració de noves hipòtesis sobre com pensen que és el lloc on s’han trobat els materials. a) Què es pretén en aquesta activitat? Aquesta activitat va lligada a l’anterior. A més de treballar la roca, cal que els alumnes facin una reflexió sobre tot el material que se’ls ha proporcionat. Incidint a plantejar-se com poden explicar les diferents mides de roques (en aquest cas còdols) i altres materials trobats com la sorra, trossos de tiges i fulles de plantes i restes d’animals. En aquesta activitat es planteja completar el full de l’activitat anterior, després d’haver fet una anàlisi dels diferents materials, però que ens haurà d’ajudar a poder plantejar de nou noves hipòtesis sobre on creuen que s’han pogut trobar aquestes roques i materials. b) Quins materials i recursos necessitem? - Necessitem les safates amb el material recollit, roques, sorra... - Paper d’embalar gran, per penjar-lo a la classe. c) Desenvolupament de l’activitat. Ampliant l’activitat anterior, la 7, els proposem als alumnes que facin una observació i descripció dels materials de les safates. La pregunta que els fem al grup classe és: “Com podem explicar la varietat de mides de les roques, la sorra, i altres restes?”. Els alumnes, en grup, han de pensar sobre això. Se’ls demana que argumentin les seves respostes. Cada grup exposa les seves reflexions, s’anoten en un paper d’embalar. Després s’inicia una conversa entre tota la classe. La part final d’aquest procés d’activitats que van forçosament lligades és la de respondre a la pregunta: “Com penseu que és el lloc on s’ha trobat el material?”. Les diferents hipòtesis han de ser anotades. Però justament són aquestes les que seran iniciadores de l’activitat següent, que ha de tractar de la comprovació d’una de les hipòtesis, la que decideixin entre tots.

Activitat 10. Construïm en grup. Elaboració de la maqueta d’un riu. a) Què es pretén en aquesta activitat? A partir de la necessitat de comprovar les hipòtesis formulades, es proposa construir en grup cooperatiu una maqueta d’un riu, ja que una de les hipòtesis plantejades per alguns grups és aquesta possibilitat. La pròpia activitat té un procés; per una banda, decidir en gran grup (grup classe) què es necessita per fer un riu. Per una altra, cada grup ha de fer un dibuix del que serà la seva maqueta i decidir quin material necessita. Per últim, realitzar la maqueta. En aquesta activitat es pretén que siguin els alumnes mateix els que, en grup cooperatiu, prenguin decisions per seguir tot el procés fins a la presentació de la maqueta que cada un dels grups farà a la resta de grups, explicant-ne el procés de construcció i el funcionament. És important destacar aquí que la finalitat és explicar-ho als companys i companyes. Les idees clau que aquí es treballen respecte al model Terra són: la circulació superficial de l’aigua, el cabal d’aigua, el pendent del llit, la força de la gravetat; a més de la morfologia d’un riu, llit, ribes, naixement, desembocadura; el transport, l’erosió per l’aigua i la sedimentació. b) Quins materials i recursos necessitem? Els alumnes mateix són els que decideixen com fer la maqueta, quins materials necessiten, quina persona del grup ha de proporcionar cada material i, finalment, construeixen la maqueta a la classe. De la classe se’ls proporciona safates grans de l’aula de ciències, que poden servir de suport. c) Desenvolupament de l’activitat. Iniciem l’activitat fent referència a les hipòtesis que s’han plantejat en l’activitat 9. Triem per comprovar la hipòtesi que aquest material s’ha pogut trobar en un riu. La present activitat va encaminada a proposar la construcció d’una maqueta d’un riu, per tal de comprovar una de les hipòtesis. Es fa una conversa prèvia encaminada a crear la necessitat de fer una maqueta per comprovar les idees que expliquen la hipòtesi. Però per poder fer la maqueta d’un riu, necessitem saber quines condicions s’han de complir per poder dir que una cosa és un riu. Per tant, plantegem als nens i nenes les preguntes: “Què és un riu?”, “Què es necessita per ser un riu?”. Entre tot el grup classe es va discutint i anotant a la pissarra els aspectes que s’han de complir per ser un riu. Aquestes condicions s’han de tenir presents en l’elaboració de la maqueta. Aquesta activitat té diferents moments de realització:

1. Elaboració d’un dibuix previ, que ha de fer cada grup, per fer-se la idea de com volen fer la maqueta i, per tant, què necessiten. Això comporta pensar sobre els materials i quins d’aquests ha de proporcionar cada membre del grup; així doncs, els alumnes han de fer una previsió del que necessiten i una distribució de les tasques que s’han de fer. Tota aquesta presa de decisions, s’ha d’anotar en el full on s’ha de fer el dibuix (esbós) de la maqueta i la distribució de tasques. El temps per planejar aquesta sessió ha de ser previ a la pròpia construcció de la maqueta. Un o dos dies abans de la construcció.

2. Els alumnes de cada grup han de disposar del temps necessari per poder recollir el material, que han d’aportar el dia de la construcció de la maqueta.

3. Elaboració de la maqueta a la classe. Els membres del grup han de ser

responsables per tal que tot funcioni bé. La valoració del grup s’ha de fer al final de l’activitat per tal de poder valorar el grau d’autonomia i responsabilitat del grup i dels alumnes. Dins els grups hi ha d’haver algun dels membres que faci fotos del procés de construcció.

4. Explicació de la maqueta per cada un dels grups. Com a grup cooperatiu tenen

distribuïdes unes funcions que s’han de complir i respectar. Per tant, el nen o nena encarregat de l’explicació als companys, ho ha de fer de la millor manera possible, per tal que la resta de grups ho puguin entendre.

5. Al final de l’explicació la resta de grups poden fer preguntes d’aspectes que no

els quedin clars o bé d’aprofundiment. El grup ha d’intentar contestar a les preguntes.

6. Valoració del funcionament del grup. Cada grup ha d’anar exposant la seva

opinió sobre el funcionament del grup. Destacant els aspectes que han funcionat bé i d’altres que poden millorar.

Activitat 11. Coavaluació de les representacions. Quina de les maquetes representa millor les condicions per ser un riu? a) Què es pretén en aquesta activitat? A l’alumnat se li han de plantejar activitats de coavaluació; aquesta en concret es planteja col·lectivament, en el conjunt del grup classe. Aquest tipus d’activitat ajuda l’alumnat a prendre consciència dels aspectes que ja han interioritzat i dels que els han presentat o els presenten problemes. Respecte a tots en general, i

tenint en compte les opinions i les propostes dels companys, els alumnes poden millorar les seves construccions i idees. b) Quins materials i recursos necessitem? Les maquetes realitzades en grups. c) Desenvolupament de l’activitat. Una vegada cada grup ha exposat la seva maqueta, es proposa la pregunta a tot el grup classe: “Quina de les maquetes representa millor les condicions per ser un riu?”, “Per què?”. Els alumnes han de valorar quina de les maquetes representa en essència la idea de riu, naixement, quant al corrent, el pendent, el llit, el transport de les “roques”, l’erosió, la sedimentació (aspectes que tenim presents a la classe en el full de paper d’embalar). Tots els alumnes han de valorar les maquetes dels companys. Entre tots han de decidir quina ha estat la millor. Llavors cada alumne comparant aquesta amb la seva ha d’anar proposant canvis en la seva pròpia per tal de millorar-la. En definitiva, aquesta coavaluació ha de proporcionar als alumnes eines per tal de millorar les pròpies produccions i ser conscient d’aquesta millora i regulació. Activitat 12. Com podem saber quant temps ha tardat la nostra roca a tenir l’aspecte que té ara? a) Què es pretén en aquesta activitat? En aquesta activitat es pretén treballar el temps geològic paral·lelament al cronològic, que li serveix de suport cognitiu. Per una banda s’intenta que els nens i les nenes utilitzin el temps cronològic de la seva línia del temps viscut, amb dibuixos que expliquin fets significatius. Per una altra, i respecte al temps geològic, cal explicar amb un suport (una tira llarga de paper) fets com ara: “Quan temps penseu que ha tardat la Terra a formar-se fins arribar a l’actualitat?”, “Quan penseu que van existir els dinosaures i com eren?”, “Quan van començar a existir els primers homes i com vivien?”, “Quan temps ha tardat la roca a tenir l’aspecte que té ara?”. El que també pretenem és la conscienciació de poder utilitzar diferents patrons de temps, anys, milers d’anys, milions d’anys, segons la situació en què es trobin.

b) Quins materials i recursos necessitem? - En aquesta activitat es fan servir rotlles de paper de calculadora, gomets de colors i retoladors. - Fotografies seqüencials sobre el creixement dels cabells d’una persona. - Llibres i altres recursos on apareguin línies del temps geològiques. c) Desenvolupament de l’activitat. Iniciem l’activitat proposant a l’alumnat la pregunta: “Com podem saber quant temps ha tardat la nostra roca a tenir l’aspecte que té ara?”. Aquesta pregunta és la generadora d’una conversa inicial de tota la classe. Presentem la pregunta: “Com sabem l’edat que teniu?”, per analogia. Plantegem després l’activitat que cada nen elabori la seva línia de la vida, donant-los el mateix tros de tira de paper. Poden dibuixar i escriure els fets que ells considerin importants al llarg de la seva vida, fins a l’edat que tenen. Cada nen ha d’exposar als companys com ha elaborat la seva línia del temps, quins són els aspectes que ha tingut clars, quins problemes ha tingut a l’hora de fer-la. Aquesta activitat suposa primer de tot, que el tros de tira de paper representa la seva edat fins el dia en què es fa l’activitat, això ja representa una dificultat de marcar quin és el patró per distribuir el temps, en aquest cas l’any. A més, no tots els nens tenen la mateixa edat, això suposa generar conversa sobre com cada nen ha de distribuir el seu temps cronològic. Per passar a treballar el temps geològic es planteja la pregunta: “Quanta tira de paper necessitarem per representar el temps que passa des de la formació del món fins al dia d’avui?”. Aquesta pregunta és generadora de diverses opinions, que s’han d’anar exposant en la conversa de la classe. Entre tots s’ha de decidir fer una llarga tira de paper, que representarà el temps des de l’origen de la Terra fins a l’actualitat. Es planteja als nens la possibilitat de marcar en aquesta tira fets com ara:

- Quan es va produir la formació de la Terra? - Quan van aparèixer els dinosaures? Com era el lloc on vivien? - Quan van aparèixer els primers homes de la prehistòria? Com vivien? - Quan va començar a existir la civilització egípcia? Com vivien? - Quan van existir els romans? Quines característiques tenia la seva forma de

viure? - Com representaríem el temps que han viscut els nostres avis? Com vivien

ells?... - I la nostra roca, on la situaries? Quant temps ha passat fins arribar a ser

com és? Què necessitaríem saber per poder situar-la en la nostra línia del temps?

Totes aquestes preguntes són generadores de conversa en gran grup, que ens ha d’ajudar a aclarir coses com:

- Què necessitem per poder situar bé totes les èpoques de la història que abans ja hem intentat identificar? Buscar un patró de temps que ens ajudi a poder marcar les edats de manera correcta cronològicament.

- On situaríem la nostra roca? - Quins materials hem d’utilitzar per fer la consulta? - Com ho representarem finalment?

Activitat 13. Consultem informació i calculem l’edat de la roca del Barranc de la Fotx. a) Què es pretén en aquesta activitat? El que es pretén és que l’alumnat consulti i utilitzi diferents fonts d’informació, bibliogràfica (dels alumnes mateix o procedent de la biblioteca escolar) o cercant-la a través d’internet (a partir d’unes pàgines concretes). La informació que trobarà a la biblioteca escolar ha de poder estar ben catalogada i organitzada per tal que sigui fàcil localitzar-la i consultar-la. Des de fa uns quants anys, el programa d’Innovació Educativa sobre biblioteques escolars Puntedu i el seu programa informàtic, Epèrgam, han fet possible a moltes de les escoles de Catalunya, la possibilitat de catalogar, organitzar i dotar tant informàticament com amb varietat de material imprès, les biblioteques escolars de la majoria de les nostres escoles. b) Quins materials i recursos necessitem? - Material divers de consulta, en diferents formats (llibres de coneixements, fulletons, enciclopèdies, google amb adreces concretes). - Biblioteca escolar i ordinadors, per poder accedir a la base de dades Epèrgam. - Fotos del Barranc de la Fotx i de les roques que s’hi poden trobar. c) Desenvolupament de l’activitat. Gràcies a un geòleg del poble, col·laborador en moltes ocasions en activitats que s’han fet a la nostra escola, s’obté la informació que les roques del Barranc de la Fotx són de l’època Juràssica, i així sorgeix la necessitat de saber l’edat de les roques del barranc. c) Fase d’estructuració i síntesi. Activitat 14. Activitat de síntesi i estructuració: Com li podem explicar al meu amic aquests fets? a) Què es pretén en aquesta activitat. En aquesta activitat pretenem que l’alumnat expliciti què està aprenent, com relaciona els coneixements i com els presenta. Cada alumne i alumna ha de trobar la seva manera d’expressar els coneixements que ha anat construint. Aquests coneixements, però, els entenem com a no acabats, sinó més aviat com a punts d’inici d’altres amb els quals els pot relacionar, al llarg de la vida (Sanmartí, a: Couso i altres, 2005). Cal dir també, que cada alumne pot millorar la seva síntesi, contrastant-la amb la dels companys, mestres o altres materials de consulta (Sanmartí, a: Couso i altres, 2005).

b) Quins materials i recursos utilitzem. El material que utilitzem és el full individual on es proposen una situació i una pregunta. c) Desenvolupament de l’activitat. Se’ls presenta a l’alumnat el full individual, on s’exposa la situació que han d’explicar a una determinada persona, la qual s’ha plantejat unes preguntes. Els alumnes han de donar la seva explicació a les preguntes per tal d’ajudar a la persona que les ha fet. La situació que es planteja és la següent: El diumenge passat vaig fer una sortida amb uns amics, vàrem passejar pel Barranc de la Fotx. Un d’aquests amics va comentar que era molt curiós que en un lloc tan sec s’hi puguin trobar tantes roques semblants, i es preguntava com podien haver arribat fins allí. Tenint en compte el que hem anat treballant aquests dies, i considerant també el temps geològic, quina explicació li podries donar perquè pogués comprendre aquests fets? d) Fase d’aplicació. Activitat 15. Fem una carta adreçada a l’Alcalde del nostre poble. a) Què es pretén en aquesta activitat. En aquest moment, els i les alumnes ja saben el tipus d’informació que ens donen els materials trobats en el medi natural, i com podem identificar part aquesta informació. Per tant, el propòsit de l’activitat és poder permetre al nostre alumnat desenvolupar la capacitat de plantejar-se actuacions en el medi, per tal de preservar-lo. b) Quins materials i recursos necessitem. Un model de carta formal, adreçada a una persona d’un servei públic, en aquest cas l’Alcalde del poble. c) Desenvolupament de l’activitat. Valorant la importància del Barranc de la Fotx pel seu interès natural, tant en la vegetació, com per les seves característiques geològiques, sobretot pels materials que conté, fòssils, roques... hem de crear la necessitat en els nostres alumnes de confeccionar una carta a l’Alcalde del poble per tal de fer-li un suggeriment. Aquest suggeriment sorgeix de la necessitat de transmetre la idea dels nens de l’escola sobre la instal·lació d’uns cartells on s’informi als visitants de la necessitat de preservació del medi natural, en aquest cas el barranc, per tal de conservar-lo

en el seu estat òptim, ja que és una zona que per les seves característiques conté informació sobre la història i el temps geològic, que ens pot permetre comprendre agents naturals de l’erosió, així com la informació que ens aporten els elements i materials que hi podem trobar. La sessió s’inicia plantejant el fet que durant una sortida recollíssim materials del barranc, roques, fòssils, vegetació de la zona... però que aquesta actuació la féssim moltes vegades. Aquí es genera una conversa sobre la pregunta: “Què creieu que passaria si aquestes recollides fossin intensives?”. Aquesta pregunta genera intervencions de l’alumnat de reconèixer el fet que quan ens emportem materials, ens estem emportant part de la informació que ens proporciona l’indret. A la classe de 6è es formen grups cooperatius per tal de fer dues activitats:

- Per una banda, aportar idees sobre quina és la informació que hauria de contenir la carta, i què volem transmetre; és a dir, sobre el fet que hem estudiat a la classe el fenomen de l’erosió, l’aigua com agent del canvi, i el temps geològic; també el fet que el barranc forma part d’un patrimoni natural que hem de preservar.

- Per una altra, conèixer la tipologia de la carta formal i, la seva elaboració. Proposem als alumnes que omplin la taula següent, per tal de reflexionar sobre el que es demana, i decidir què posaran a la carta.

Què hem de fer? Com ho hem de fer? Amb quines proves?

Valorar la importància del Barranc de la Fotx pel seu interès natural

Valorar la importància del Barranc de la Fotx pel seu interès científic

Valorar la importància del Barranc de la Fotx pel seu interès cultural

Importància de preservar el patrimoni

Recomanacions

Escriure una carta formal

Paral·lelament, es proposa a l’alumnat de 2n nivell de Cicle inicial i 2n nivell de Cicle mitjà que facin les seves propostes per afegir i completar la carta. Les propostes seran recollides pels companys i les companyes de 6è, per tal d’enriquir les seves. Les aportacions dels grups es posen en comú i s’elabora un quadre final amb totes les aportacions dels grups.

El pas següent és l’elaboració de la carta tenint en compte el model que es proposa de carta formal. El tipus de format de carta que se’ls proporciona està extret del Suplement GUIX 239, de novembre 1997, font Coromina, i és el següent:

Data

Nom i adreça del signatari

Nom i adreça del destinatari

Salutació:

Introducció:

Exposició argumentada:

Conclusió:

Comiat:

Signatura:

4. Fulls de treball utilitzats per l’alumnat en la realització de la UD.[P1] 4.1. Full de l’alumne activitat 1. 4.2. Full de l’alumne activitat 4. 4.3. Full de l’alumne activitat 5. 4.4. Full de l’alumne activitat 6. 4.5. Full de l’alumne activitat 15.

Full de l’alumne activitat 2. Escola: Curs: Data: Nom:

Com t’imagines que era?

Com és la roca? Com t’imagines que serà?

Full de l’alumne activitat 4. Escola: Curs: Data: Nom: Contesta a aquestes preguntes: 1. Totes les roques del nostre planeta, la Terra, són igual de velles? Dóna arguments. 2. Creus que ara mateix s’estan formant muntanyes? Raona la teva resposta. 3. És possible que una muntanya pugui arribar a gastar-se i tornar-se una esplanada? Dóna arguments. 4. Si això passés, nosaltres ho podríem arribar a veure? Raona la teva resposta.

Full de l’alumne activitat 5. Centre: Data: Curs: Nom: KPSI sobre La interpretació del nostre entorn.

valoració Data inicial: Data final:

Marca amb una creu en el número corresponent.

1 2 3 4 1 2 3 4

1. Sóc capaç d’identificar senyals a les roques, que m’indiquen on es poden trobar.

2. Sóc capaç de fer un dibuix i/o maqueta del lloc on penso que es poden trobar algunes roques.

3. Sóc capaç de fer una línia del temps on es mostri el temps que tarda a evolucionar una roca.

4. Sóc capaç d’argumentar si al nostre entorn, les muntanyes o les roques estan canviant o no en aquest moment.

5. Sóc capaç d’explicar amb argumentacions com és que hi ha tanta sorra al mar.

1. No sóc capaç de fer-ho. 2. Sóc capaç de fer-ho amb dificultat. 3. Sóc capaç de fer-ho bé. 4. Soc capaç d’explicar-ho als companys. Full de l’alumne activitat 6. Contracte didàctic

Contracte didàctic Grup: Data: Càrrec

Encarregats

Material

Portaveu

Dibuixant

Fotògraf

Escriviu cinc actuacions que us facilitaran el bon funcionament del grup: Data: Signatures: Full de l’alumne activitat 15. Model de carta formal.

Data

Nom i adreça del signatari

Nom i adreça del destinatari

Salutació:

Introducció:

Exposició argumentada:

Conclusió:

Comiat:

Signatura: