1

Casablancas / Argullol

L’enigma di LeaBENET CASABL ANCAS RAFAEL ARGULLOL

Òpera en tres partsText de Rafael ArgullolMúsica de Benet Casablancas9 - 13 de febrer

Tem

pora

da

20

18-2

019

2 3

L’enigma di Lea

Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President Salvador Alemany i MasVocals representants de la Generalitat de Catalunya Laura Borràs i Castanyer, Francesc Vilaró CasalinasVocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde HerceVocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats i Humet, Marta Clarí PadrósVocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó i EstellerVocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll i Olalla, Manuel Busquet i ArrufatVocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró i Ribas, Luis Herrero BorqueSecretari Joaquim Badia i ArmengolDirector general Valenti Oviedo i Cornejo

Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President d’honor Joaquim Torra i PlaPresident del patronat Salvador Alemany i MasVice-president primer Laura Borràs i CastanyerVice-president segon Javier García FernándezVice-president tercer Jaume Asens i LlodràVice-president quart Marc Castells i BerzosaVocals representants de la Generalitat de Catalunya Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà i Fondevila, An-gels Ponsa i Roca, Pilar Fernández i BozalVocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Joan Francesc Marco Conchillo, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Torres i SanahujaVocals representants de l'Ajuntament de Barcelona Joan Subirats i Humet, Marta Clari PadrósVocals representants de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó i EstellerVocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll i Olalla, Manuel Busquet i Arrufat, Ignasi Borrell i Roca, Josep Maria Coronas i Guinart, Àgueda Viñamata y de UrruelaVocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró i Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura i Batlle, Alfonso Rodés i VilàPatrons d’honor Josep Vilarasau i Salat, Manuel Bertrand i VergèsSecretari no patró Joaquim Badia i ArmengolDirector general del Gran Teatre del Liceu Valentí Oviedo i Cornejo

54

Patrocinadors del 20è aniversari

Gràcies perfer-ho possible.

Mitjans de comunicació

Ópera Actual, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta

Mecenes

Patrocinadors

6

Protectors

7

Col·laboradors

Carlos Abril, Salvador Alemany, Fernando Aleu, Josep Balcells, Joaquim Barraquer, Núria Basi, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Agustí Bou, Josep M. Bové, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Montserrat Cardelús, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Josep Manuel Corrales, M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Joan Esquirol, Antoni Esteve,

Benefactors

Magda Ferrer- Dalmau, Mercedes Fuster, José Gabeiras, José Luis Galí, Jorge Gallardo, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Pere Grau, Calamanda Grifoll, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Gabriel Jené, Sofia Lluch, Rocio Maestre, Josep Milian, José M. Mohedano, Joan Molins,

Josep Ignasi Molins, Josep Oliu, Francisco Reynés, Miquel Roca, Pedro Roca-Cusachs, Josep Sabé, Anna Sala, Francisco Salamero, Lluís Sans, Maria Soldevila, Jordi Soler, Emiliano Suárez, Karen Swenson, Manuel Terrazo, August Torà, Ernestina Torelló, Ana Torredemer, Joan Uriach, Marta Uriach, Manuel Valderrama, Anna Vicens, Josep Vilarasau, Maria Vilardell †, Salvador Viñas

Gràcies perfer-ho possible.

8 9

11 37Argument de l'obra

40

Comentarismusicals

Fitxa tècnica

Repartiment

13Entrevista a Allison Cook

68Cor

16

English synopsis

46Fitxa artística

12Amb el teló abaixat

19

L’enigma di Lea: un conte mític

50

Rafael Argullol

Orquestra

14

Selecció d'enregistraments

80

Biografies

84 28Sobre L’enigma di Lea

Christina Scheppelmann

Sobre la producció

32L’obra de Benet Casablancas: quatre dècades de troballes sonores

58

Germán Gan QuesadaCarme Portaceli

10

Temporada 2018 / 19 Durada aproxim

ada: 1 hora i 45 minuts

L’enigma di Lea

11

BENET CASABL ANCAS RAFAEL ARGULLOL

9 10 12 13

18 h 17 h 20 h 20 h

Febrer Torn Tarifa

FTAG

445 5

Estrena mundial

12 13

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

Direcció musical Josep Pons

Direcció d’escena Carme Portaceli

Coreografia Ferran Carvajal

EscenografiaPaco Azorín

Vestuari Antonio Belart

Il·luminació Ignasi Camprodon

VideocreacióMiquel Àngel Raió

Assistència de la direcció d'escena Ricard SolerAnna Crespo

Assistència de l’escenografia Alessandro Arcangeli

Assistència del vestuari Maria Albadalejo

Operador After FX Àlex Romero

Alumne en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre Xavier Oró

Construcció de l'escenografia Neoescenografía SL

Confecció del vestuariÉpoca Barcelona

Producció Gran Teatre del Liceu

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

ConcertinoLiviu Morna

Assistència a la direcció musicalJordi Francés

Assistents musicalsVéronique Werklé, Jordi Torrent, Jaume Tribó

Assistència a l’edició musicalEsteve Palet

Traductores del text original a l'italiàMaría Isabel Fernández i Ivonne Lucilla Simonetta Grimaldi

Amb el suport d’

12

Fitxa artística

LeaAllison Cook

RamEl somnàmbulJosé Antonio López

Primera dama de la fronteraSara Blanch

Segona dama de la fronteraAnaïs Masllorens

Tercera dama de la fronteraMarta Infante

MilleboccheVigilantSonia de Munck

Repartiment

MilleocchiVigilantFelipe Bou Dr. SchicksalAntic amo d’un circ i psicòlegXavier Sabata

MicheleArtistaDavid Alegret

LorenzoArtistaAntonio Lozano

AugustoArtistaJuan Noval-Moro

14 15

Casablancas / Argullol

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fun-dació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.

Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se-bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Concertino Solista Ass. SolistaC. Associat

Intèrprets

Violí I Liviu MornaEva PyrekOlga AleshinskyOriol AlgueróCharles CourantBirgit EulerSergey MaiborodaOleg ShportOleg SolovievaRaúl SuárezYana TsanovaPaula BanciuMarta Wasilewicz

Violí II Emilie LanglaisRodica Monica HardaJing LiuMercè BrotonsAndrea CerutiPiotr JeczmykKalina MacutaMijai MornaAlexandre PolonskySergi PuenteAnnick PuigBiel Graells

Viola Alejandro GarridoFulgencio SandovalClaire BobijBettina BrandkampJosep BraceroFranck TolliniMarie VanierHelena SotocaSantiago MedinaJavier Albarracin

VioloncelPeter ThiemannGuillaume TerrailMatthias WeinmannAndrea AmadorEsther Clara BraunJuan Manuel StaceyCarolina Bartumeu

Contrabaix Savio De La CorteJoaquín ArrabalCristian SanduSofia BianchiJorge Martínez

Flauta Aleksandra MileticJoan J. RenartSandra Luisa Batista

Oboè Barbara StegemannRaúl Pérez P.Emili Pascual

Clarinet Isaac RodríguezDolores PayáVíctor De La Rosa

Fagot Guillermo SalcedoJuan Pedro FuentesFrancesc Benítez

Trompa Pablo CadenasCarles Chordá SanzEnrique J. MartínezJorge Vilalta

Trompeta Josep Anton CasadoDavid AlcarazRaul Calvo

TrombóJordi BerbegalMiquel SaezLuis Bellver

TubaJosé Miguel Bernabeu

Timpani Artur Sala

Percussió Manuel MartínezDaniel IshandaJose Luis CarreresJoan Salvador

Arpa Tiziana Tagliani

Piano Jordi Torrent

CelestaDaniel Espasa

16 17

Casablancas / Argullol

Cor del Gran Teatre del Liceu

El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena.

El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italia-na, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita García. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding.

Intèrprets

Sopranos IMargarida BuendiaOlatz GorrotxategiCarmen JimenezGlòria López PérezRaquel LucenaEncarna MartínezRaquel MomblantEun Kyung ParkMaria SuchMaria GenísConcepción PerezAnna FarrésBlanca Vazquez

Sopranos II Mariel FontesMª Dolors LlonchMónica LuezasMª Àngels PadróElisabet VilaplanaHelena ZaborowskaVanesa CañizaresElena Medina

MezzosopranosEscarlata BlancoRosa CristoIsabel MasMarta PoloOlga SzaboMarta PlanellaSusana TorregrossaNumil Guerra

ContraltsMariel AguilarSandra CodinaHortènsia LarrabeitiYordanka LeonElizabeth MaldonadoIngrid Venter

Tenors IJosep Mª BoschJosé Luis CasanovaSung Min KangXavier MartínezJoan PradosLlorenç ValeroSergi BellverCarles CremadesJordi AymerichGiorgio ElmoJesus Cantolla

Tenors IIOmar A. JaraGraham ListerJosep Lluís MorenoFlorenci PuigEmili RosésJorge A JassoMarc RendonAlexeider PerezXavier Canela

Barítons Xavier ComoreraGabriel DiapRamon GrauLucas GroppoPlamen PapazikovJoan Josep RamosEduard MorenoFerran AlbrichDaniel Morales

BaixosMiguel Ángel CurrásDimitar DarlevIgnasi GomarIvo MischevMariano ViñualesPau Bordas

FiguracióCésar CarrascoRoger Salvany

BallarinsMiquel BarcelonaSantiago Bernardi Fátima CamposNacho CarcabaChiara MarollaLeandro PérezLaia SantanachMaria Zulueta

¿Què hi fa, si véns del cel o de l’infern, Bellesa, monstre terrible, ingenu i espantós, si els teus ulls que tens, els peus i el teu somriure m’obren la porta d’un Infinit que estimo i mai no he conegut?”

Traducció: Jordi Llovet

Charles Baudelaire: Les flors del mal

AMB EL TELÓ ABAIXAT

“

Benet Casablancas (1956) és un dels compositors catalans més destacats de la seva generació, amb un ampli reconeixement internacional que l’ha dut a estrenar obres a diversos països europeus i del continent americà, a més del Japó. Així mateix, moltes de les seves composicions han estat enregistrades i distribuïdes discogràficament arreu del món.

Format a Barcelona i Viena, va ser deixeble, entre d’altres, de Friedrich Cerha i de Karl-Heinz Füssl. Paral·lelament a la formació musical, es va llicenciar en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir el grau de doctor amb una tesi sobre l’humor en la música, publicada l’any 2000.

La seva obra, compromesa amb l’experimentació i l’avantguarda, ha buscat sempre l’equilibri entre la modernitat i el record de la música entesa des del rigor i la força de l’expressió. I sempre amb estructures recognoscibles a l’interior de compassos pensats i escrits en funció de la coherència interna. Això l’ha dut a escriure per a formes i gèneres diversos i en terrenys tan variats com la música de cambra, simfònica i instrumental. Amb Set

escenes de ‘Hamlet’ (1989), Casablancas va

Compositor

20

Xavier Sabata,

Josep Pons

Carm

e Portaceli

23

aproximar-se a la música teatral, tot i que L’enigma di Lea és la seva primera òpera. A la tasca de compositor de Benet Casablancas, cal afegir-hi la crítica i la docència, amb classes impartides a diverses universitats i conservatoris, entre d’altres el Conservatori Superior de Música del Liceu, del qual és director acadèmic.

Entre els molts reconeixements que ha rebut al llarg de la seva carrera, cal destacar el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007) i el del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes (2013).

22

Chiara M

arolla, David A

legret

Carm

e Portaceli, Xavier Sabata,

Ferran Carvajal, Juan N

oval-Moro

Compositor

25

Paco Azorín

Juan Noval-M

oro, Xavier Sabata,

Antonio Lozano, D

avid Alegret

Paco Azorín, A

ntonio Belart

L’enigma di Lea, originalment en castellà i després traduït a l’italià, es deu a la ploma de Rafael Argullol (Barcelona, 1949), escriptor i catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la

Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Autor, entre d’altres, dels assaigs La

atracción del abismo, El héroe y el único, El

fin del mundo como obra de arte i Maldita

perfección. Escritos sobre el sacrificio y la

celebración de la belleza, Argullol també té una sòlida obra narrativa i poètica, que l’ha dut a obtenir diversos premis i distincions,

entre d’altres el Premi Nadal o el Ciutat de Barcelona.

El text de l’òpera, de caire simbolista, tradueix una de les constants en l’obra

literària de l’autor, centrada en la recerca de la bellesa com a absolut, a partir

de l’estètica inherent al Romanticisme europeu i amb ressonàncies evidents del

Faust de Goethe.

Text

26C

hiara Marolla, D

avid Alegret

Xavier Sabata, C

hiara Marolla, José

Antonio López, N

acho Carcava

Allison C

ook

SOBRE L’ENIGMA DI LEA

Directora artística del Gran Teatre del LiceuChristina Scheppelmann és un procés que descobreix, que dona

vida i que exigeix una gran concentra-ció i dedicació per part de tothom.

I no hem d’oblidar la producció, la interpretació de l’obra per part de la directora d’escena, que, d’aquesta manera, dona vida a la història i in-terpreta el text a la seva manera per comunicar-nos la trama, la seva pròpia dramatúrgia. Així, els seus personatges comencen a viure, adquireixen final-ment la tridimensionalitat, i la música s’eleva de les pàgines i vibra a la sala.

Nosaltres aquí hem començat els assajos a principis de gener, primer els assajos musicals amb el mestre Josep Pons, la pianista i els cantants per repassar la música i identificar les dificultats, aquelles parts que encara necessiten ser treballades. Es trac-ta d’una música difícil d’aprendre, però tots els cantants, des de l’inici,

Aquesta obra de Benet Casablancas i Rafael Argullol és un encàrrec del Gran Teatre del Liceu, que, després d’uns quants anys, torna per fi a presentar una nova creació, una estrena mundial.

Això, per descomptat, vol dir que tot és nou, també la producció, i mal-grat que els cantants, els pianistes, l’orquestra i el cor s’hagin preparat la música, cadascú la seva part de la partitura, només durant els assajos senten per primera vegada com sona en conjunt, com les parts se sumen i donen vida a una cosa nova, trans-cendental i màgica.

La música, fins ara, ha romàs des-coneguda, mai s’ha sentit com s’ha pensat, ha estat escrita i imaginada pels creadors, i fins i tot ells la senten per primera vegada cantada i tocada per cantants i músics.

L’experiència de la creació és única,

Allison C

ook, David A

legret

Estrena Mundial

31

van estar entusiasmats amb les seves parts i contents de poder-hi participar.

Tenim un repartiment magnífic, cantants-actors disposats a seguir Carme Portaceli, la directora d’esce-na, en la creació de la part escènica. Portaceli fa que l’artista descobreixi i creï el seu personatge, i que trobi l’expressivitat adequada perquè més tard pugui seduir, transmetre i con-vèncer el públic.

És un procés que es mou a un ritme pausat, segur i determinant, durant diverses setmanes, a la sala d’orquestra. Es puja a l’escenari quan ja s’ha arribat a la recta final i al moment més difícil, perquè hi con-flueixen tots els elements: cantants, ballarins, orquestra, cor, escenogra-fia, vestuari, moviments a l’escenari... Ja falta poc per encadellar-ho tot, i

ens hi apropem amb ganes i curio-sitat per veure i sentir l’òpera en la seva totalitat... per primera vegada.

És un esforç important muntar una estrena mundial, però és una ne-cessitat i una responsabilitat, perquè el repertori operístic ha d’evolucio-nar amb noves creacions, i volem donar impuls i assegurar un futur viu a la lírica, tot fent descobrir al públic obres noves, estimulant la curiosi-tat i, alhora, donant oportunitats als artistes d’aquí.

Tot plegat és un gran repte, i es-perem que el gran públic reconegui l’esforç immens de tothom i percebi l’orgull de tots nosaltres per haver donat vida a una nova creació. Vos-tès seran testimonis d’una cosa que encara no s’ha vist mai, una cosa nova i estimulant.

Benet C

asablancas, Ferran Carvajal,

Rafael Argullol, Paco A

zorín

Equip de L’e

nig

ma d

i Le

a

SOBRE LA PRODUCCIÓ

Jordi Francés, Josep Pons, Allison C

ook

Un home, Ram, per haver intentat posseir la Mort, serà castigat a ser cec i a no sentir, només serà raó, con-vertit així en un gel incapaç de sentir ni amor, ni empatia, ni desig…; no hi veu, no ensuma; no sent res. Només posseeix, també com Lea, la meitat del seu ésser.

Situo el primer acte d’aquest text en el futur, tot creant un món dis-tòpic, referència visual per a qualse-vol europeu del segle XXI. Un món uniforme, on tothom pensa igual, vesteix igual, com si es pertanyés a una secta de la qual, si en surts, ets un outsider immediatament i has de ser castigat i «uniformitzat». Un món de terror.

El segon i tercer actes tornen enrere, als nostres dies, a una mena de «manicomi» on hi ha els outsiders que han de ser tractats per ser com

Durant segles hem vist com la visió de «la dona» ha estat creada des de la projecció dels desitjos i la necessi-tat dels homes, que eren els que de-cidien el nostre món segons les seves necessitats econòmiques i, per tant, ètiques. La creació d’aquest univers seu era en l’òptica de totes les coses, de tots els éssers humans i dels seus rols dins d’aquest món creat a «la seva imatge i semblança».

L’enigma di Lea parla d’això. Una dona ha estat violada per un «ésser superior» i, a partir d’aquest moment, caminarà errant per l’univers, víctima dels seus sentits i desposseïda de la raó. Tots els homes «l’admiraran i en tindran por» i voldran posseir-la per posseir així aquest secret que ella té dins seu. Només té la meitat d’un és-ser humà, la part dels sentits; li man-carà, doncs, l’altra, la de la raó.

Directora d’escenaCarme Portaceli

34

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

35

tothom. L’essència del món distòpic ja existia al nostre present.

Aquí hi ha una dona, Lea, i un home, Ram, que han estat castigats negant-los la meitat de la seva condi-ció humana: la raó i els sentits, res-pectivament. En aquest manicomi, un metge/domador, el Dr. Schicksal, serà una mena de mestre de cerimònies d’un joc en el qual es podrien arribar a ajuntar els dos mons, però la impo-sició de la «uniformització» no per-metrà que això s’esdevingui. Només amb la seva unió, amb la unió del Yin i el Yan, del femení i el masculí, de la llum i la foscor..., només amb aquesta unió aconseguirem destruir el futur terrible que hem vist a la primera part.

I potser amb el seu vagareig, Lea ho podria aconseguir…

La música de Benet Casablancas i el text de Rafael Argullol ajuden a endinsar-nos en aquest món que expliquem amb una precisió enorme des de l’escenari.

Vull agrair que m’hagin prestat

durant un temps el seu cor. Comp-tem amb aquest càsting de luxe, de primera, encapçalat per Allison Cook, una actriu exigent i brutal i una cantant que se’t fica a l’ànima. I José Antonio López, i Xavier Sabata, Sonia de Munck, Felipe Bou, Sara Blanch, Anaïs Masllorens, Marta Infante, David Alegret, Antonio Lozano, Juan Noval-Moro, i tot el Cor. Uns i unes grans intèrprets que t’arriben al cor en aquesta tasca tan difícil que és can-tar i actuar al mateix temps i que sem-pre han estat disposats a fer tot el que els demanava, per complicat que fos.

I, òbviament, vull agrair el lliura-ment i el talent de tot el meu equip, Paco, Ferran, Ricard, Antonio, Ignasi, Anna, María, Alessandro… Gràcies.

I, per descomptat, a l’equip mera-vellós i professional del Liceu, des dels tècnics fins a la Direcció. Moltes gràcies.

I ara, el més important, que us arribi a abduir el que passa a l’esce-nari, que no en pugueu treure els ulls tota la estona que dura l’espectacle.

Perquè el bell no és res més que el principi del paorós, començ que encara suportem, ben just, i ens n’admirem així, perquè tranquil·lament desdenya destruir-nos. Tot àngel és paorós”.

Traducció: Manuel Balasch

Rainer Maria Rilke: Elegies de Duino.

“

36

L’enigma di Lea

37

Argumentde l'obraL’enigma di Lea

Assaigs de L’enigm

a di Lea al Liceu. (A. Bofill)

Allison Cook i José Antonio López. Assaig al Liceu (A. Bofill)

38

L’enigma di Lea

Ball de Lea i violació divina ¹ Època: mítica. Lea balla una dansa estàtica que es conver-teix en un moviment espasmòdic de possessió. De sobte, la noia cau fulminada i és coberta per un núvol de foscor. Lea llança un crit esfereïdor seguit d’un panteix i un silenci. Lea té una visió d’allò que és la immortalitat i es converteix així en aquella que en posseeix el secret. A continuació, i obsessivament, Lea canta la paraula «abboeh».²

Cor de sacerdotsL’entrada dels sacerdots precedeix la manifestació de la llegenda del secret, la proclamació del càstig de Lea per haver-se creuat amb les entranyes de Déu i l’emergència dels dos vigilants, Milulls [Milleocchi] i Milboques [Mi-llebocche]³. Aquests vetllaran perquè Lea no desveli el secret i la jutjaran amb calúmnies i injúries.

Vagareig de Lea ⁴ Milleocchi i Millebocche acusen Lea i li recorden que és una possessió de Déu o una criatura per al plaer diví i que no ha de desvelar mai el secret. Enfollida, Lea emet continus «abboeh» i dialoga amb els vigilants, els quals, abans d’allunyar-se, l’adverteixen: «Mai no estimaràs, Lea, perquè ets la puta de Déu».

Entrada de les tres dames de la fronteraL’espai esdevé un territori de frontera: un penya-segat, un llac, el mar. Les tres dames de la frontera envolten Lea i ballen al seu voltant,⁵ i li anuncien que ha arribat al límit final del món on tot es confronta de manera inevitable i que trobarà Ram, el somnàmbul.

Trobada de Lea i RamLea s’apropa a Ram i l’interroga. El somnàmbul revela un somni en el qual espiava una dama despullada –la

Part I Mort– banyant-se en un riu.⁶ Després va arribar a una ciutat alliberada de la Mort i en la qual la vellesa havia deixat d’existir. Ara Ram ignora si viu despert o en un somni i camina sense descans: «He renunciat als sen-tits però tot és penombra». El càstig de Ram és ara ser gel i pura raó. Lea s’identifica amb la seva pròpia història i, quasi abraçant-se al seu cos, promet a Ram de rompre el gel amb el foc que la crema. Millebocche i Milleocchi interrompen bruscament Lea i la comminen a continuar. Lea és arrossegada fora de l’escenari per Millebocche i Milleocchi i les tres dames de la frontera repeteixen la paraula «Finisterre». Les ombres ballen des del capdamunt del penya-segat.

Argument de l'obra

39

Al pati de la Institució OutsidersÈpoca: any 2019. Lea es troba tancada en un lloc urbà, suburbial i desolat, al costat d’uns individus marginats, entre els quals destaca un home aparentment cec. Mi-lleocchi i Millebocche vigilen com a zeladors-psicòlegs.

Cor de guardians filantropsAl pati de la Institució, els guardians filantrops s’auto-defineixen com a éssers mig policies mig psicòlegs al servei dels interns, «nàufrags de la vida, criatures per-dudes buscant allò que mai no troben».

Entrada del Dr. SchicksalEl Dr. Schicksal, antic amo d’un circ, és el psicòleg prin-cipal de la Institució, que narra la història de Lea, porta-dora d’un secret, i a la qual se li apropen els homes, que tremolen de por quan hi són davant. Diversos artistes li han demanat la cessió del seu secret, entre ells tres dels quals Schicksal s’afanya a explicar-ne la història.⁸

Part II ⁷

40 41

8 Recitat-cantatEl cant de Schicksal es presenta amb un ritme molt marcat. De vegades es demana al solista (contratenor) la resolució de passatges de la partitura en sprechstimme (recitat-cantat).

1 Introducció El calmo e misterioso inicial, a mode d’introducció, s’obre amb un solo de flauta –símbol de puresa– en pianissimo que a poc a poc s’anima i con-dueix a un esclat orquestral, la descàrrega del qual es correspon amb el xoc traumàtic de la violació de Lea. El motiu de Lea, recurrent al llarg de la partitura, es basa en el salt intervàlic de dues notes (Mi-La).

3 Milleocchi i MilleboccheMilleocchi i Millebocche tenen un estil de cant propi: coloratura amb pas-satges en semicorxeres ([Millebocche, soprano) i un cant més lineal (Mi-lleocchi, baix profund). Ambdós personatges, a més, estan puntuats instru-mentalment pel corn anglès i el contrafagot. Les seves alçades referencials (Mib-Sib) els ubiquen als antípodes de Lea.

2 «Abboeh»La paraula «abboeh» i el motiu musical corresponent actuen com un man-tra, un eco permanent per a una història circular.

4 Ària de LeaL’escena inclou l’ària de Lea «Quella fanciulla anelante», amb un llenguat-ge quasi modal, transparent, senzill i diatònic, i amb l’omnipresència de la flauta, que subratlla la fragilitat i transparència del personatge. També es repeteix el motiu intervàlic Mi-La que caracteritza Lea.

6 Aparició de RamEl cant de Ram (baríton) es sustenta sobre un teixit orquestral escorat cap a la corda mitjana-greu (violes-violoncels), per subratllar la noblesa del personatge. Al llarg de la trobada entre Lea i Ram s’endevina un tractament harmònic diferent per a cadascun.

5 Les tres dames de la fronteraCada dama té la seva pròpia arietta. El seu cant, parsimoniós i empàtic, contrasta amb el nerviosisme que caracteritza Milleocchi i Millebocche.

7 El Dr. SchicksalEl llenguatge d’aquesta segona part, sobretot a partir de l’aparició del Dr. Schicksal, esdevé paròdic i satíric, pròxim a allò grotesc, juganer i més incisiu.

Com

entaris m

usicals

40

10 ScherzoNovament, el grotesc i el paròdic es donen cita en aquest passatge, amb el qual culmina el caràcter general d’scherzo d’aquesta segona part.

9 Els Tres TenorsL’escena incorpora elements paròdics que remeten a la tradició operística, fet que es reflecteix en el tractament vocal de les intervencions successives dels tres tenors: Michele entona un madrigal, de tall cambrístic, mentre que Lorenzo aborda una cavatina amb més aparença orquestral. Finalment, Au-gusto canta una arietta molt més expressiva, amb gran orquestra, i d’aires quasi veristes.

11 Adagio

Tota aquesta tercera i darrera part funciona com un gran adagio, que cul-minarà amb el reconeixement dels dos personatges protagonistes, Lea i Ram, fins a assolir dimensions utòpiques i catàrtiques.

13 InterludiL’escena es resol mitjançant un interludi orquestral, a mode d’anticlímax, a la vista de les indicacions notturno amoroso i poco lento e un poco rubato de la partitura.

15 Himne de les tres damesL’última intervenció de les tres dames de la frontera (andantino) presenta una expressió recollida i per moments implorant, a mode d’himne.

16 «Abboeh» (finale)Novament –i per última vegada– la paraula «abboeh» es repeteix com a l’inici de l’òpera, com un mantra xiuxiuejant, com una pregunta oberta que quedarà sense resposta, i dona pas a un passatge orquestral que sintetitza el drama precedent. El retorn de la flauta recorda la centralitat de Lea, tot evocant el més íntim de la condició humana: instint, dolor, coneixement, amor i compassió.

14 Intervenció del CorEl cor aporta un rerefons de crítica social, amb un desenvolupament musi-cal que busca l’expressió de les tensions del nostre temps. El passatge coral, de tall polifònic, aconsegueix poderosos punts climàtics, que inclouen les fortes imprecacions al doctor Schicksal.

12 Duet d’amorEs tracta d’un duet musicalment molt intens, estàtic i amb una atmosfera misteriosa i intimista. La irrupció abrupta de Milleocchi i Millebocche ve marcada per un canvi sobtat d’acoloriment orquestral i paleta harmònica.

41

42 43

L’enigma di Lea Argument de l'obra

Guinyol burlescEls tres artistes (Michele, Lorenzo i Augusto) apareixen al costat de Lea disposats a captar el seu rostre sota les tres formes de l’amor: virginal, místic i sexual. Milleocchi i Millebocche recorden a la noia a qui pertany, però el Dr. Schicksal els fa fora. Michele, Lorenzo i Augusto canten la bellesa de Lea, que es mostra esmunyedissa en la seva dansa.⁹

La màgia del Dr. SchicksalEl Dr. Schicksal i el cor s’alternen en una representació espectral i paròdica. Schicksal es vanta d’haver estat el fundador del circ més antic¹⁰ i del destí dels homes. Després afirma que Lea no lliurarà a cap artista la clau del seu secret, malgrat que la noia ha mostrat sentir de-bilitat per Ram, el somnàmbul. Aquest apareix i confessa el cop dur que ha suposat l’aparició de Lea. El Dr. Schick-sal ha embruixat Ram, «per tal que hi vegi sense veure-hi i, despert, dormi, tot explicant un relat incomprensible».

Al jardí de la InstitucióÈpoca: any 2019. Els reclusos han desaparegut, excepte Lea i Ram, el somnàmbul, el qual desitja que Lea posi per a ell, que sigui la seva model per tornar a mirar, malgrat que confessa: «Alguna cosa em va llevar els sentits», sen-se els quals no pot comprendre, més enllà de la maledic-ció que se li abraona al damunt.¹² Ara, Ram vol esculpir Lea sense cisell i sense ulls. Ella comença a ballar al vol-tant del somnàmbul, fins a tocar el seu cos. Milleocchi i Millebocche intenten atrapar Lea, però les tres dames de la frontera aconsegueixen mantenir-los allunyats.

Part III ¹¹

Escena eròtica de Lea i RamLea i Ram fan l’amor en una relació simètrica a la pos-sessió de Déu del principi. Lea renuncia al seu secret a canvi que el somnàmbul torni a sentir.¹³

ProdigiProdigi i miracle de l’amor en combinació amb la visió immortal. Reaparició de les tres dames de la frontera. Milleocchi i Millebocche cauen fulminats i desapareixen.

Cor d’espectadorsVestits de carrer, els espectadors declaren el seu desig d’impedir que Lea i Ram aconsegueixin el seu propò-sit: «Les nostres existències són vulgars [...] i no hem d’atiar la vana sospita que una vida d’un altre tipus hau-ria pogut ser possible [...] perquè ens tranquil·litza que els homes siguin titelles en un guinyol fantasmal».¹⁴ De seguida demanen al Dr. Schicksal que proclami ben alt que la llibertat no és possible, i després apareix de sobte per confessar que no se’l respecta en tota la seva vàlua.

Intervenció final de les tres dames de la fronteraLes tres dames de la frontera declaren que, sense Déu o amb Déu, s’ha de concedir a l’home un fil de llum.¹⁵ Per això Lea i Ram mereixen «el seu moment d’amor en la nit interminable». Un cor invisible canta la paraula «abboeh».¹⁶

Consulteu l'argum

ent en format de lectura fàcil

4544

Madama Butterfly Jaume Tribó

Assaigs de L’enigm

a di Lea al Liceu. (A

. Bofill)

Part ILea’s dance and Divine rape ¹ Time: the mythical age. Lea performs an ecstatic dance, which be-comes a spasmodic movement of possession. Suddenly, the girl falls as if thunderstruck and is covered by a cloud of darkness. Lea lets out a chilling scream followed by a gasp and a silence. Lea has a glimpse of what immortality is and thus becomes the possessor of the Secret. Then Lea begins to obsessively sing the word “abboeh.” ²

Chorus of priestsThe entrance of the priests precedes the launch of the legend of the Secret, the proclamation of Lea’s punishment for having cros-sed with the loins of God and the emergence of the two guardians, Milojos and Milbocas³. They will ensure that Leah does not reveal the Secret and will judge her with slander and insults.

Lea’s wanderings ⁴Milojos and Milbocas accuse Lea and remind her that she is a pos-session of God or a creature for divine pleasure and that she must never reveal the Secret. In a rant, Leah continuously utters “abboeh” and dialogues with the guardians, who, before leaving, warn her: “You will never love, Lea, because you are the whore of God”.

Entrance of the Three Ladies of the FrontierThe space becomes a borderline territory: a cliff, a lake, the sea. The Three Ladies of the Frontier surround Lea and dance around her⁵, announcing to her that she has reached the world’s final limit where everything is inevitably confronted and where she will find Ram, the Sleepwalker.

Lea meets RamLea approaches Ram and begins to question him. The Sleepwalker reveals a dream in which he spied the nakedness of a lady -Death- bathing in a river.⁶ After that, he arrived in a city liberated from Death and in which old age had ceased to exist. Now, Ram does not know if he lives awake or in a dream, walking without rest: “I have renounced the senses, but everything is in a constant state of twilight”. Ram’s punishment is now to be ice and pure reason. Lea identifies her own story with his and, nearly hugging his body, promises Ram to break the ice with the fire that burns within her. Milbocas and Milojos abruptly interrupt Lea and urge her to conti-nue. Lea is dragged offstage by Milbocas and Milojos and the Three Ladies of the Frontier repeat the word "Finisterre". The shadows dance from the top of the cliff.

English synopsis

Part II ⁷At the Outsiders Institution courtyardTime: the year 2019. Lea is confined in a desolate, urban slum area, along with marginalised individuals, among whom a seemingly blind man stands out. Milojos and Milbocas stand guard as care-takers-psychologists.

Chorus of Philanthropic GuardiansIn the Institution courtyard, The Philanthropic Guardians define themselves as half policemen half psychologists at the service of the residents, “life’s castaways, lost creatures searching for what they never find”.

Doctor Schicksal’s entranceDoctor Schicksal, former owner of a circus, is the Institution's Se-nior Psychologist, who narrates Lea’s story, a bearer of a secret, and who is approached by men, who tremble with fear when they face her. Several artists have asked him to reveal her secret, inclu-ding three of those who Schicksal is about to tell her story to. ⁸

Burlesque puppet theatreThe Three Artists (Miguel, Lorenzo and Augusto) appear next to Lea, ready to capture the image of her face under the three forms of love: virginal, mystical and sexual. Milojos and Milbocas remind the girl to whom she belongs, but Doctor Schicksal sends them away, out of sight. Miguel, Lorenzo and Augusto sing of Lea’s beau-ty, who is evasive in her dance.⁹

Doctor Schicksal’s magicDoctor Schicksal and the chorus alternate in a spectral, parodic representation. Schicksal boasts of having been the founder of the oldest circus¹⁰ and the destiny of men. Afterwards, he assures them that Lea will not reveal the key to her secret to any artist, even though the girl has shown weakness for Ram, the Sleepwalker. He appears, confessing the scourge that Lea’s appearance has been to him. Doctor Schicksal has bewitched Ram, “so that he sees without seeing and, awake, sleeps, explaining an incomprehensible story”.

48

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

The initial calmo e misterioso, as an introduction, opens with a flute solo - a symbol of purity - in pianissimo, which slowly becomes livelier and leads to an orchestral explosion, whose salvo corresponds to the traumatic shock of Lea’s rape. Lea’s motif, recurrent throughout the score, is based on the interval between two notes (E-A).

1

The word “abboeh” and the corresponding musical motif act like a mantra, a permanent echo for a circular story.

2

Milojos and Milbocas each have their own singing style: coloratura with passages in semi-quavers (Milbo-cas, soprano) and more linear singing (Milojos, deep bass). Both characters, in addition, are punctuated instrumentally by the English horn and the contrabassoon. Their referential pitches (Eb-Bb) place them at the other extreme of Lea’s.

3

The scene includes Lea’s aria “Quella fanciulla anelante”, with an almost modal, transparent, simple and diatonic language, and with the omnipresence of the flute, which emphasizes the character's fragility and transparency. It also repeats the E-A interval motif that characterizes Lea.

4

Each lady has her own arietta. Their parsimonious and empathetic singing contrasts with the nervousness that characterizes Milojos and Milbocas.

5

Ram’s singing (baritone) is sustained on a woven orchestral fabric using medium-deep sounding stringed instruments (violas-cellos) to underline the character’s nobility. Throughout the meeting between Lea and Ram, different harmonic treatment can be surmised for each one of them.

6

The language of this second part, especially from the appearance of Dr. Schicksal, becomes parodic and satirical, close to the grotesque, playful, and more incisive.

7

Schicksal’s singing is presented with a very marked rhythm. Sometimes, the soloist (countertenor) is asked to resolve the score’s passages in Sprechstimme (recited-singing).

8

Musical commentsPart III ¹¹In the Institution’s gardenTime: year 2019. The inmates have faded from sight, except for Lea and Ram, the Sleepwalker, who wants Lea to pose for him, to be his model so he can see again, although he confesses: “Something took my senses away”, without which he can understand nothing, beyond the curse that hangs over him.¹² Now, Ram wants to sculpt Lea without a chisel and without eyes. She begins to dance around the Sleepwalker, until she touches his body. Milojos and Milbocas try to hold on to Lea, but the Three Ladies of the Frontier manage to keep them away from each other.

Erotic scene with Lea and RamLea and Ram make love in a relationship symmetrical to God's possession at the beginning. Lea renounces her secret in exchange for the Sleepwalker to feel again.¹³

WonderWonder and miracle of love in combination with the immortal glimpse. Reappearance of the Three Ladies of the Frontier. Milojos and Milbocas fall thunderstruck and vanish.

Chorus of SpectatorsDressed in street clothes, the Spectators declare their desire to prevent Lea and Ram from achieving their purpose: “Our existen-ces are vulgar (...) and we should not feed the vain suspicion that some other type of life might be possible (...) because it reassures us that men are puppets in a ghostly puppet theatre”.¹⁴ Immedia-tely, they ask Doctor Schicksal to shout out that freedom is not possible, after which he suddenly appears to confess that he is not respected for what he is worth.

Final intervention of the Three Ladies of the FrontierThe Three Ladies of the Frontier declare that, with God or without God, a ray of light¹⁵ should be granted to humankind. Therefore, Lea and Ram deserve “their moment of love in the endless night”. An invisible choir sings the word “abboeh”.¹⁶

The scene incorporates parodic elements that refer to the operatic tradition, which is reflected in the vocal treatment of the successive interventions of the three tenors: Michele intones a chamber music type madrigal, while Lorenzo tackles a cavatina with more orchestral packaging. Finally, Augusto sings a much more expressive arietta, with great orchestral accompaniment, and nearly veristic touches.

9

One again, the grotesque and the parodic meet in this passage, which culminates the general scherzo character of the second part.

10

All this third and last part works like a great adagio, which will culminate with the recognition of the two main characters, Lea and Ram, reaching utopian and cathartic dimensions.

11

Musically, it is a very intense duet, ecstatic and with a mysterious and intimate atmosphere. The abrupt irrup-tion of Milojos and Milbocas is marked by a sudden change of orchestral coloration and harmonic palette.

12

The scene is resolved by an orchestral interlude, as an anti-climax, under the score’s indications: notturno amoroso and poco lento e un poco rubato.

13

The chorus comes with a background of social criticism, with a musical development that seeks to express the tensions of our time. The polyphonic choral passage reaches powerful climatic points, which include the overwhelming imprecations to Dr. Schicksal.

14

The last intervention of the Three Ladies of the Frontier (andantino) presents a contained and, at times, imploring expression, like a hymn.

15

Once again - and for the last time - the word “abboeh” is repeated as at the beginning of the opera, as a whispered mantra, as an open question that will remain unanswered, following an orchestral passage that synthesizes the preceding drama. The return of the flute reminds us of Lea’s centrality, evoking the most intimate of the human condition: instinct, pain, knowledge, love and compassion.

16

50

Kàtia Kabànova

51

L’enigma di Lea: un conte mític

Rafael ArgullolEscriptor i filòsof

Rafael Argullol

L’enigma di Lea, l’òpera que hem construït Benet Casablancas i jo, és el fruit d’una estreta col·laboració entre tots dos que es va iniciar fa uns anys. El 2011 Benet Casablancas, amb el qual m’unia, a més d’una sòlida amistat, una notable complicitat intel·lectual, em va proposar que féssim una òpera conjuntament. Era una idea seductora però plena de dificultats.

52

L’enigma di Lea

Paco Am

ate

Al principi, Benet havia pensat que podíem basar-nos en alguns dels meus llibres, però després de rumiar-hi uns dies em vaig inclinar per escriure un text completament nou sobre el qual es compondria la música. De seguida ens vam posar d’acord i també vam acordar que literatura i música es relacionessin en un pla d’estricta igualtat, tot recuperant l’esperit amb què va aparèixer l’òpera amb Claudio Monteverdi i, encara més enllà, el del mateix teatre grec. Per tant, jo no escriuria un «llibret» ni combinaria un conjunt de fragments textuals –tal com s’esdevé sovint a l’òpera contemporània–, sinó que tractaria de desenvolupar una història argumental sencera.

Així va sorgir el text de L’enigma di Lea. Les condicions d’escriptura d’aquest text van ser per a mi molt diferents de qualsevol altre text que hagués escrit, perquè acompanyant les paraules havia de pensar en els hipotètics sons amb què es fusionarien. Va ser un experiment sorprenent i gratificant. Quan vaig tenir una primera versió del text em vaig reunir amb Benet Casablancas en múltiples ocasions i vam explorar junts les possibilitats musicals de la història que jo havia concebut. Aquestes trobades em van resultar un gran aprenentatge, perquè el meu interlocutor em va introduir en dificultats i potencialitats que jo, com a escriptor, no intuïa. Vull pensar que, paral·lelament, ell també va descobrir facetes que, com a compositor, desconeixia. La meva primera versió de L’enigma di Lea es va anar ajustant mitjançant les nostres diverses reunions fins a arribar al text definitiu que havia de servir de base per a la composició musical. Després del meu primer moviment literari, era el torn de Benet Casablancas, tot i que la veritat és que durant el llarg període de la composició musical vam intercanviar opinions ben sovint.

Des d’un principi vaig considerar per a mi mateix L’enigma di Lea com un conte mític. Amb això volia expressar que es tractava d’una història en què realitat i mite tenien una tal intimitat que arribaven a confondre’s totalment. Aquesta història és, fonamentalment, una història d’amor i alhora la història d’un secret. La portadora d’aquest secret, Lea, és una dona que, després de ser sotmesa a circumstàncies excepcionals, convertida en protagonista absoluta, deambula per l’espai i el temps, pels països i pels segles, nàufraga en la seva existència i posseïda per una passió gairebé impossible de canalitzar.

El primer acte de L’enigma di Lea s’esdevé en un escenari indeterminat cronològicament. El desencadenant és la violenta possessió de Lea i l’inici del seu vagareig pel món. Des del primer moment, la dona és acompanyada i vigilada per dos guardians, Milleocchi (Milulls) i Millebocche (Milboques), que seran els encarregats de fer-li avinent tothora la seva condició de dependència. Aparentment Lea és lliure d’anar per on vulgui i d’actuar com li plagui, però de fet és una presonera encerclada per una vigilància totalitària. Tots els seus actes són espiats i no té gens d’intimitat. Durant el seu bandejament, Lea es

troba amb Ram, el segon protagonista de l’obra, un home que també viu errant, marcat com Lea per un estigma. Tots dos protagonistes descobreixen les afinitats que els uneixen, però aquesta atracció mútua és avortada per la intervenció de Milleocchi i Millebocche, que proclamen la impossibilitat d’estimar que determina el camí de Lea. Cap al final del primer acte, en un paisatge de frontera, apareixen de sobte les tres dames de la frontera, missatgeres de la llum en un territori desolat i ombrívol per a la condició humana. Prèviament un cor d’homes ha cantat la situació de Lea i les vicissituds que comporta el seu secret.

53

54 55

L'italiana in Algeri Rafael Argullol

Al segon acte de L’enigma di Lea l’acció es trasllada al nostre present. Lea està reclosa en una institució singular, destinada, pel que sembla, a la tutela d’éssers esgarriats i marginals. Un cor mixt de zeladors psicòlegs s’encarrega de descriure l’estat de Lea i el tarannà del centre que l’acull. A l’argument esdevé rellevant el paper del director del centre, el Dr. Schicksal, antic propietari d’un circ i a hores d’ara rector i ideòleg de la institució. El Dr. Schicksal (o Dr. Destí, en la traducció de l’alemany) és un personatge grotesc i ampul·lós per igual. Gràcies a la seva actuació, el que és tràgic esdevé còmic, i a l’inrevés; patrocina jocs que duen a terme els reclusos. En un d’aquests jocs, tres escultors tenors han de mirar de seduir Lea per aconseguir-ne el secret i, d’aquesta manera, la possibilitat de fer una obra perfecta. Mitjançant tres intervencions successives, els escultors tenors Michele, Lorenzo i Augusto canten l’amor virginal, l’amor místic i l’amor sexual. Però són rebutjats per Lea, que només para atenció a un altre reclús, un que es mou com un somnàmbul: és Ram, de fet, que ha reaparegut en la història. Milleocchi i Millebocche es mantenen a l’aguait tota l’estona, mentre que el Dr. Schicksal presencia, divertit, la representació.

El tercer acte passa al jardí de la institució. Lea i Ram, ja havent-se reconegut mútuament, culminen la història d’amor iniciada al primer acte malgrat l’oposició continuada de Milleocchi i Millebocche. Lea cedeix el seu secret a canvi que Ram, un home mutilat sensorialment, recuperi la seva capacitat sensitiva. També reapareixen les tres dames de la frontera, pupil·les de la institució que regenta el Dr. Schicksal. Aquestes tres dames, portaveus d’un humanisme antitotalitari, defensen que fins en temps foscos els éssers humans han de gaudir d’una nova oportunitat. Un cor d’espectadors s’hi mostra escèptic i perplex, i no ho creu possible. L’obra acaba en una atmosfera de clarobscur amb Lea novament sola, com al principi, però posseïdora de l’experiència iniciàtica que ha viscut.

Jupiter i Io d’ Antonio da

Correggio (ca. 1532-33)

56 57

Paco Am

ate

58 59

L’enigma di Lea

L’obra de Benet Casablancas:

quatre dècades de troballes

sonores

Germán Gan QuesadaProfessor titular de Musicologia. Universitat Autònoma de Barcelona

Du Fremde: Musik. Du uns entwachsener Herzraum. Innigstes unser, das, uns übersteigend, hinausdrängt.

Germán Gan Quesada

(R. M. Rilke, “An die Musik”, 1918)

60 61

L’enigma di Lea

Entre les Dues peces per a piano (1978), una de les primeres composicions conservades en el seu catàleg, i el seu quart quartet de corda, Widmung, dedicat al Quartet Casals i estrenat al maig de l’any passat, s’estenen quatre dècades d’intensa labor creativa del músic de Sabadell Benet Casablancas, el qual, amb L’enigma di Lea, aconsegueix un punt d’inflexió determinant en la seva producció. Quaranta anys que l’han convertit en una figura imprescindible en la vida musical i cultural actual, tant per la repercussió internacional de la seva obra, en sales de concert i en el panorama discogràfic, com per la transcendència i amplitud de la seva activitat pública com a docent, conferenciant i escriptor.

Com pocs compositors del nostre temps, Casablancas representa un estrany exemple d’inquietud permanent, allò que en segles passats constituïen els studia humanitatis: literatura, arts plàstiques i fins i tot la recerca científica no són camps aliens als seus interessos, arrelats en una tradició cultural i artística d’ampli abast per projectar-se de manera fecunda en la modernitat més acusada. Les seves aportacions musicològiques i assagístiques, el seu acostament al fenomen musical des de perspectives inexplorades —així, en la seva influent monografia El humor en la música (2000)— i la seva participació freqüent en mitjans escrits generals i especialitzats són, d’aquesta manera, facetes complementàries de la seva creació estrictament sonora, i doten Casablancas d’un perfil multidisciplinari i humanístic que interactua decisivament amb les seves propostes musicals.

Després del seu trasllat a Viena el 1982 sota el magisteri de Friedrich Cerha, el compositor comença a definir un estil propi que fuig tant de l’adscripció militant en les tendències estilístiques del seu temps com de l’assumpció inconscient dels seus trets sonors superficials; una independència en la qual Casablancas es deixa guiar en tot moment pel principi irrenunciable del respecte a la seva pròpia veu interior, a l’encalç d’una voluntat constructiva, d’expressió i intenció comunicativa que situa intèrpret i espectador en el necessari lloc de privilegi que bona part de la música contemporània ha tendit a obviar. Claredat i contrast són premisses primordials per a la consecució d’aquests objectius i per a l’articulació d’edificis sonors aixecats com “arquitectures de l’emoció”, una feliç expressió que serveix com a subtítol al vademècum sobre la figura de Casablancas editat per Javier Pérez Senz per a Galàxia Gutenberg a finals del 2017.

Així, la riquesa del treball motívic, en treball constant de subtil variació, no eludeix l’establiment de complexes textures contrapuntístiques, però estan recolzades en la diàfana diferenciació de zones de registre sonor i en la fermesa de referències i centres tonals que equilibren la percepció cromàtica i dialoguen amb les estratègies de comprensió tonal tradicionals; d’altra banda, la presència de colors instrumentals massius en contundents tutti no exclou el tractament individualitzat de timbres solistes, com a rerefons sonor (corda greu,

Casablancas representa un estrany exemple d’inquietud

permanent, d’interessos arrelats en una tradició

cultural i artística d’ampli abast per projectar-se

de manera fecunda en la modernitat més acusada.

Germán Gan Quesada

percussió) o amb marcat protagonisme solista (vent fusta), exprés en el tríptic d’obres concertants escrites per Casablancas entre 2010 i 2012 per a clarinet, trompa i saxofon contralt. I l’impuls rítmic, rigorosament dissenyat, es concreta en moments de demorada expectació estàtica —el compositor és mestre en la consecució de suggeridores atmosferes nocturnes (Petita música nocturna, 1992)— contrapesats per episodis scherzants de captivadora vitalitat.

Aquestes característiques generals troben la seva expressió més dilatada en obres simfòniques, ja siguin de gran format orquestral o bé concebudes per a plantilles més reduïdes, a les quals el compositor ha

dedicat una atenció privilegiada en l’última dècada, fins a l’escriptura de Sogni ed Epifanie. Un bagliore tra notti (2014), encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. En aquestes obres hi desfilen alguns dels referents intel·lectuals de Casablancas, contemplats sempre com a incitació sonora inicial i no com a excusa per a la intenció il·lustrativa insubstancial: William Shakespeare, Paul Klee, John Milton, Fernando Pessoa o Mark Rothko són subjacents, d’aquesta manera, en obres com The Dark Backward of Time (2005), Alte Klang (2006), Darkness visible (2008) o Four Darks in Red (2009). Però cal subratllar com la “petita forma” també pot recollir reeixidament, a manera de depurada decantació, aquesta cerca d’una contrastada nitidesa en la

62 63

Claredat i contrast són premisses primordials per a l’articulació d’edificis sonors

aixecats com a “arquitectures de l’emoció”.

L’enigma di Lea Germán Gan Quesada

L'enigma di Lea. Partitura m

anuscrita de Benet C

asablancas

presentació de materials sonors acuradament perfilats; no és estrany, doncs, que en el catàleg del compositor es trobin tantes composicions que aposten per aquesta concentració formal i expressiva, de l’aforisme i haiku pianístics (Tres aforismes, 1996/2003; sengles col·leccions de Tres Haikus, datades el 2007/08 i 2013) a l’epigrama per a diverses formacions (Epigrames per a sextet, 1990; New Epigrams per a orquestra de cambra, 1997; Set epigrames (2000/03) i Epigramas cervantinos (2016), tots dos escrits per a piano).

Al llarg de tota l’obra de Casablancas, com indicàvem a l’inici, la vocació de contemporaneïtat no exclou la intel·ligent assumpció d’elements, gèneres i músiques del patrimoni històric, ja sigui en forma d’homenatges explícits (Moviment per a trio ‘a la memòria de Frederic Mompou’, 1984; Sí, a Montsalvatge, 2012; Dues pàgines per a Granados, 2016), ja sigui com a reflexió més abstracta sobre algun

dels seus principis estructurals (In manera di Passacaglia, 1992/96; Passacaglia per a violí sol (2006/07); Ricercare para Chillida, 2014). I és, probablement, en el terreny del quartet de corda, tal vegada el de més exigent compromís per al compositor actual, on la tensió entre expressió renovada i profund coneixement de la naturalesa essencial de la tradició aconsegueix en Casablancas fruits d’altíssima qualitat i notable difusió pública, des dels juvenils Cinc interludis —Quasi variazioni— (1983) fins al ja esmentat Widmung, passant per la seva col·laboració amb el Quartet Arditti en pàgines com Encore for Arditti (2004) o l’String Quartet núm. 3 ‘ragging in the Dark’ (2008/09).

Finalment, si el quartet de corda és pedra de toc obligada per a l’ofici del compositor actual, no ho és menys la seva confrontació amb la veu humana, entesa per Casablancas com inscrita en context semàntic i, en moltes ocasions, dramàtic, que excedeix la seva consideració

64

Germán Gan QuesadaL’enigma di Lea

com a únic mitjà sonor i contribueix de manera irrevocable a l’afany comunicatiu perseguit pel compositor. Obres com les fonamentals Set escenes de Hamlet (1988/89, revisades el 1997) o les més recents Seis glosas sobre textos de Cees Nooteboom (2010) apunten a aquesta possibilitat d’expansió dramàtica del discurs musical en Casablancas, així com, en un concepte més estricte de “música vocal”, el fan el seu Retablo sobre textos de Paul Klee (2007), la seva única obra coral (Jo tem la nit, 2008, amb text de J. V. Foix) i les seves pàgines solistes sobre versos de Miquel Martí i Pol (Poema d’amor, 1981), Joan Oliver (Ja és hora que se sàpiga, 2000) o el mateix Foix (És per la ment, 1993).

Quatre dècades, dèiem, de pelegrinatge per un camí personal, singularíssim, d’intuïcions musicals, ressonàncies intel·lectuals i afinitats estètiques desplegades en una creació presidida per la decidida exploració de nous horitzons exteriors i per l’aprofundiment progressiu en l’íntim “espai cordial” que la música, en paraules de Rilke, erigeix en el nostre interior per manifestar-se en dominis de major transcendència: aquest és el punt de partida de l’univers sonor de Casablancas i el viatge al qual ens convida, a L’enigma di Lea i en tota la seva obra.

L'enigma di Lea. Partitura manuscrita de Benet Casablancas

EXPOSICIÓ

L’ULL DE LA MÚSICAACTIVITATS A L'ENTORN DE L'ENIGMA DI LEA

Del 4 de febrer al 31 de març al Balcó Foyer

Amb la participació dels fotògrafs Josep Molina, Igor Cortadellas, May

Zircus, Eva Guillamet, Michal Novak, Ricardo Ríos, Zabet i Martí Artalejo

Els assistents a les funcions podran visitar-la abans de l'inici de la funció i durant l'entreacte.

Fo

to: Z

abe

t

65

66 67

L’enigma di Lea Cronologia

Paco Am

ate

68 69

L’enigma di Lea

“És una partitura molt bonica i en Benet fa que les paraules es cantin amb molta facilitat”

Allison Cook

Estrenar un rol sempre és un esdeveniment, però ser la primera persona a cantar un paper és tot un repte. La soprano Allison Cook, tota una experta en la música contemporània, serà la primera cantant en posar-se a la pell de Lea, la protagonista de L’enigma di Lea.

ENTREVISTA

Allison Cook

Robert Wolanski

70 71

Gran Teatre del Liceu. Sense cap mena de dubte vostè és una de les cantants més compromeses amb la música de nova creació. Per què aquest interès per les noves composicions?

Li interessa més la música d’avui que el gran repertori?

Calen unes característiques vocals especials per a cantar papers com el de Lea?

Allison Cook. He estat molt afortunada, durant la meva carrera, de poder participar en nombroses estrenes. Això m’ha aportat una gran sensació de llibertat perquè no hi ha expectatives de com “s’hauria” d’executar o esculpir una peça. Com a artista, em sembla que fer quelcom per primera vegada és tot un regal.

Mai no he buscat, de manera intencionada, la música con-temporània. Sento que, com a pianista i violoncel·lista, és la música qui em va trobar i es va adaptar al meu caràcter. M’agrada fer servir el cervell per entendre el paisatge musical dels compositors, i tot i que de vegades pot ser una feinada, no m’avorreixo mai!

Per a mi, tant és si canto Monteverdi, Schönberg o Strauss, la tècnica vocal és la mateixa. Apliques la teva tècnica a cada paper i després acoloreixes la música segons l’estil que se’t demani.

Quan es va representar Quartett al Liceu vostè va dir que era l’òpera del futur perquè era multimèdia. Quin creu que és el futur de l’òpera?

Espero de tot cor que l’òpera segueixi evolucionant i que aques-ta meravellosa forma d’art segueixi sent vigent. En la societat

Quina opinió té sobre L’enigma di Lea?

Bé, després de dues setmanes d’assajos és difícil donar una resposta completa. No obstant això, per a mi, l’única veritat del meu personatge és que és un animal de pur instint que tro-ba un animal de raó pura i se n’enamora, una idea tan antiga com el món i que, tot i així, està més viva que mai.

És molt possible que amb L’enigma di Lea hi hagi gent que vegi per primer cop una òpera contemporània. Quins consells els hi donaria abans de començar la representació?

Els recomanaria que llegissin l’argument i que estiguessin oberts a qualsevol experiència...

A qui creu que pot agradar aquesta òpera?

Bé, mai es pot saber a qui li agradarà una cosa ni perquè. Allò que podem fer com a artistes és oferir el millor de nosaltres per representar el paper que se’ns ha assignat i deixar que sigui el públic el que trobi la seva pròpia resposta.

L’enigma di Lea Allison Cook

L’enigma di Lea és una òpera amb música del compositor Benet Casablancas, coneixia la seva obra abans de rebre l’encàrrec d’interpretar al personatge de Lea?

Coneixia Casablancas, sí, però mai no havia cantat el seu pai-satge musical... ja que aquesta és la seva primera òpera.

actual tothom fa front a diversos reptes, i una forma d’art tan transformadora com l’òpera hauria de reflectir tot això a tots els nivells possibles per tal que el públic en fos partícip.

72 73

Va ser fàcil acceptar l’encàrrec de protagonitzar l’estrena mundial d’aquesta òpera?

Va ser molt senzill. Primer de tot, la meva experiència can-tant aquí amb Quartett fa dos anys m’ha proporcionat un dels records més feliços de la meva carrera. Tothom en aquest teatre es preocupa per les coses. Tothom té cura de la música, de l’obra, del vestuari, de la il·luminació... i, com a artista per compte propi i nouvinguda, tot això ho perceps. És meravellós treballar-hi.

Com definiria, des del seu punt de vista, la música de Benet Casablancas?

Descriuria la música d’en Benet com fluïda, etèria, esotèrica i, alhora, acollidora.

Pretty Yende

“Espero de tot cor que l’òpera segueixi

evolucionant i que aquesta meravellosa forma d’art

segueixi sent vigent”

L’enigma di Lea

Una de les particularitats de la música contemporània és que l’intèrpret pot conèixer el compositor i l’autor del text. Ha pogut parlar amb Benet Casablancas? Quins consells li ha donat?

Ens hem estat enviant correus electrònics durant més de 18 mesos. És un privilegi poder ser-hi present quan el composi-tor pot elaborar la seva música amb la teva veu... Quina gran oportunitat!

El fet de comptar amb els autors de l’obra, és una ajuda o un condicionant?

Quan m’ofereixen la possibilitat de fer un paper, jo decideixo si l’accepto o no. Aleshores, si l’accepto, és responsabilitat meva complir amb el contracte fent-ho tan bé com pugui... Tant se val si el compositor va viure fa 300 anys com si es troba en l’auge de la seva carrera.

74 75

L’enigma di Lea

Des del punt de vista del cantant, el procés de preparació d’una nova òpera com L’enigma di Lea quan comença?

Com es prepara per a interpretar un personatge que, mai abans, havia interpretat ningú?

Em van fer arribar el primer acte de la peça fa dos fa anys per saber si el voldria cantar. Un any després vaig rebre el tercer. Lògicament, mentrestant vaig assumir altres compromisos i em vaig haver de preparar per a altres rols i concerts, perquè quan planifiques la teva feina has de tenir en compte no només el temps que ets a l’escenari sinó també el temps d’estudi.

De la mateixa manera que qualsevol altre. Tradueixo paraula per paraula el text, aprenc les notes i els ritmes compàs a com-pàs, i aleshores la caracterització i l’obra adquireixen sentit.

Allison Cook

La preparació d’un personatge com Lea és molt diferent al de personatges ja coneguts com, per exemple, Salome?

Per a mi és exactament el mateix...

Centrem-nos en les característiques de Lea, la protagonista de L’enigma di

Lea, qui és Lea i quin paper juga en la trama argumental?

Com és la música que descriu a Lea?

Lea és l’amant dels déus, tot i que ella no n’és conscient. És una persona que actua purament per instint en un món en què es té por d’aquesta manera de viure, i per això és manipulada “pel seu propi bé”.

Sovint és melancòlica. No ens ha d’estranyar si tenim en comp-te que deambula a través dels segles cercant respostes al seu turment i al seu malestar.

“Descriuria la música d’en Benet com fluïda, etèria, esotèrica i, alhora, acollidora”

Quina relació té el seu personatge amb la resta dels que apareixen a l’òpera?

Amb el personatge de Ram de seguida s’adona de l’amor i el desig que sent per ell. Amb Millebocche i Milleocchi es troba confosa pel verí que li transmeten. Amb el Dr. Schicksal en-cara no hem assajat, però de nou hi ha un estat de confusió i paràlisi. Amb les tres dames està confosa pels missatges que li envien, però es deixa endur per la seva humanitat i les aures divines que destil·len.

Com és, per a la veu, la partitura de L’enigma di Lea?

És una partitura molt bonica i en Benet fa que les paraules es cantin amb molta facilitat.

76 77

Allison Cook

L’enigma di Lea és una estrena mundial que compta amb una producció de Carme Portaceli, què pot avançar-nos del que veurem a l’escenari?

Creu que aquesta nova òpera i aquesta nova producció seduiran el públic del Gran Teatre del Liceu?

La Carme i el seu equip són el futur de l’òpera! Hi veuràs un veritable funcionament del text connectat de manera visceral amb la música. Per descomptat, és una directora de teatre merescudament reconeguda, de manera que per a ella el text és d’una importància cabdal. Tant ella com el seu fantàstic equip també fan servir molt els recursos multimèdia, així que, de nou, s’avança en l’estatus de l’òpera dins la indústria de l’entreteniment actual.

No soc una especialista en apostes ni tinc una bola de vidre, però crec que aquest equip que el Liceu ha format és d’una força artística increïble i penso que tenim grans coses a dir!

www.amicsliceu.com | segueix-nos a:

Amic Jove(menors de 35 anys)

Amic

40 € / any

80 € / any

Amic Protector

Amic Preferent

Amic Benefactor

200 € / any

500 € / any

800 € / any

VIU LA TEVA PASSIÓ AMB NOSALTRES

FES-TE AMICDEL LICEU!

Què dónesSuport al LiceuDifusió a l’activitat artística del TeatreAjuda a promoure l’òpera i la música

Què repsConferències, col·loquis i cursosEntrades pels assaigs generalsEl llibre Temporada d’òpera

Visites culturalsDescomptesPublicacions de l’Associació... i molt més

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Fo

to:

A.

Bo

fill

Antonio AguadoOriol Aguilà Jordi Aguiló

Aurora Aguyé Francisco Alcaide

Jordi Alcover Salvador Alemany

Eulàlia Alsina Amics de l'Òpera de Tarragona

Joan Enric Andreu Juan José Arauna

Montserrat Balagué Marc Balcells

Montserrat Balsells David Barroso Ramon Bassas

Montserrat Baulenas Manuel Bertran

Inés Bertran Jorge Ariel Binaghi

Montserrat Boix Sofia Boixet

Beatriz Bonet Sebastià Borràs M. Àngels Bosch

Agustí Bou Josep M. Bricall

José Ignacio Brugarolas Manuel Busquet

M. Dolors Busquets Joan Carles Camós M. José Cañellas

Francesc Carbonell Margarita Carrillo M. Teresa Casals Mercè Castells Guzman Clavel

José M. Coronas David Correa Jordi Costa

Anna Cruella José Miguel Cuatrecasas

Andrea de Escalada Julio de la Cruz Francisco Egea

Montserrat Escofet Salvador Escofet

Isabel Escudé Joan Esquirol

Carmen Farré Maria Farré

Javier FernándezPilar Fernández

Jordi Gago Anna M. García F. Xavier Garriga Carme Garriga Albert Garriga

Francisco Gaudier M. Rosa Gené

Álvaro Gibernau Associats Gimó Roqué S.L.

Ezequiel Giró Joan González Maria Gorgues Jaume Graell

Montserrat Grifell Jordi Guallar Gustav Heess

Pepita Izquierdo Rosa M. Jubert Eulàlia Juncosa Susana Krahmer

Emilio Llorca Tomàs Llusera

M. Carmen Lorente Rosa Massagué

Emilia Massagué Mercè Mata

Giovanni Melillo M. Rosa Miquel Alfons Miralles Manel Mogas

Joaquima Moix Anna Molero

Julio Molinario Beatriz Morales Catalina Munar M. Glòria Nebot

M. Ángeles Nicolás Teresa Nicolau

M. Antònia Nirella Esteve Nofre

Marta Obregón Núria Oliveras

Maite Ollé Eduardo Ortega Francesc Ossó

Stefano PalatchiJosep M. Palet Joan Pallarès

Antoni Pascual Antonio Planas

Josep M. Plantada M. Asunción Prats Rosa M. Provencio

Pura Puchal Josep Ramió

Azucena Ramírez Joan Josep Reig Joan Revoltós Manel Ribera Josep Roca

Helena Roca Encarna Roca

Anna M. Rocamora Marisol Rocha Tomy Romero

Lluís Rosso M. Carme Rusiñol

M. del Carmen Sáez Anna M. Sagarra

Montserrat Sahagun Antoni Sala

Montserrat Sala Bernardo Salgado

Montse Sansalvador Montserrat Sirera

Societat del Gran Teatre del LiceuMaria Soldevila

Joan Carles Souto Jaume Subirà Salvador Sust Josep Torras

Noemí Torrent Josep Torrent Roser Torres Antoni Torvà Agustí Tosas

Francesca Trepat Heribert Turu

Carmen Verdiell Isabel Vergé

M. Antònia Vilà Jordi Vilallonga Teresa Vilardell Tristan Xancó

MOLTES GRÀCIES!

Amics del Liceu col·labora amb

l’estrena mundial de “L’enigma di Lea”

Per a mi et vas convertir en l’encarnació visible d’aquell ideal invisible el record del qual obsedeix els artistes com si fos un somni exquisit”.

Traducció: Jordi Larios

Oscar Wilde: El retrat de Dorian Gray

“

80 81

L’enigma di Lea

El poder expressiu, el rigor, el minuciós virtuo-sisme i la depuració d’un llenguatge musical que conjuga tradició i avantguarda han convertit el compositor, musicòleg i pedagog català Benet Casablancas (Sabadell, 1956) en un dels músics espanyols amb més projecció en l’escena con-certística internacional i en el món discogràfic. Entre els seus millors intèrprets destaca la Lon-don Sinfonietta amb un extraordinari disc pu-blicat per Sony, The Art of Ensemble, gravat en directe a Londres el 2017 sota la direcció inspi-rada i flexible de Felix Krieger. El prestigiós con-junt britànic, al qual va dedicar el 1997 els seus New Epigrams, compta amb solistes de luxe com el clarinetista Mark van de Wiel a Dove of Peace. Homage to Picasso (Concert de Cambra núm. 1 per a clarinet i ensemble) i el trompista Michael Thompson a ...der graue Wald sich un-ter ihm schüttelte (Concert de cambra núm. 2 per a trompa i ensemble).

Els traços personals de la seva escriptura i les seves influències musicals es revelen amb precisió, naturalitat i equilibri en un programa que inclou versions de referència de partitures com Mokusei Gardens. A Viennese Notebook, que evoca, a través de cinc moviments breus, els seus anys de formació a Viena i la seva amistat amb Cees Nooteboom; la potent Four Darks in Red, after Rothko, que plasma amb singulars troballes cromàtiques la seva fasci-nació per la pintura de Rothko, i Octet i Dance, Song and Celebration, un homenatge lluminós i vital a Xavier Montsalvatge, que completen el programa.

Set escenes de Hamlet, fruit de la seva confessada admiració pel teatre i la poesia de William Shakespeare, ha estat interpretada en més de 40 ocasions des que es va estrenar el 1989 i segueix captivant per la seva intensitat dramàtica: al costat de la versió de cambra, gravada per a Naxos pel conjunt Barcelona

216, amb direcció de Manuel Valdivieso i Paul Jutsum com a narrador, destaca la podero-sa versió simfònica dirigida per José Ramón Encinar, amb l’Orquesta de la Comunidad de Madrid i l’actor William Keen, que forma part d’un monogràfic del segell Stradivarius que inclou, entre altres obres, una notable versió d’Alter Klang.

Josep Pons, que ha dirigit sovint aquesta gran partitura, va gravar a l’Auditori Nacional de Madrid el 2010 una extraordinària versió amb l’Orquesta Nacional de España (ONE), en un àlbum de la col·lecció Anemos que constitueix el millor retrat de l’obra simfònica del composi-tor català i que inclou dues obres mestres més com Tres epigrames i Darkness visible. És, sens dubte, una mostra del millor Casablancas, amb un domini complet dels recursos orquestrals i un refinament sonor extraordinari.

Una altra peça que il·lustra la seva devoció per Shakespeare és The Dark Backward of Time, obra encàrrec de l’Orquestra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Catalunya (OBC), estrenada el 2006. El cor d’aquesta partitura, amb sonori-tats àmplies i molt expansives i moments de gran tensió, respira quietud en un clima intimista de gran transparència. Salvador Mas ofereix, amb l’OBC, el primer —i molt notable— enregistra-ment mundial d’aquesta obra en un disc que in-clou els refinats i expressius Tres epigrames i pri-mers enregistraments de Postlude, Love Poem i Intrata sobre el nom de DALÍ.

Un altre conjunt excepcional, el Quartet Arditti —un referent en la música contem-porània—, recrea de manera magistral els seus Trios i Quartets en un disc del segell Tritó gra-vat el 2009 a l’Auditori de Girona. Completen aquest retrat discogràfic els registres impe-cables de la seva obra pianística a càrrec de Jordi Masó i Miquel Villalba (Naxos), i David Casanova (Columna Música).

Benet Casablancas, un retrat discogràfic

Selecció d'enregistraments

Selecció en CD

The Art of Ensemble: Dove of Peace. Homa-

ge to Picasso; ...der graue Wald sich unter

ihm schüttelte; Mokusei Garden. A Vienne-

se Notebook; Four Darks in Red, after Ro-

thko; Octet, i Dance, Song and Celebration.

Mark van de Wiel: clarinet. Michael Thomp-son: trompa. The London Sinfonietta. Di-rector: Felix Krieger. Sony.

Orchestral Works: Alter Klang. Tres epigra-

mes. Darkness visible. Orquesta Nacional de España (ONE). Director: Josep Pons. Anemos.

Complete Strings Quartets and Trio. Arditti Quartet. Tritó.

Set escenes de Hamlet, Alter Klang i altres obres. William Keen, narrador. Orquesta de la Comunidad de Madrid. Director: José Ramón Encinar. Stradivarius.

Seven Scenes from Hamlet. New Epigrams.

Barcelona 216. Manel Valdivieso. Naxos.

The Dark Backward of Time i altres obres. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacio-nal de Catalunya (OBC). Director: Salvador Mas. Naxos.

Piano Music. Jordi Masó i Miquel Villalba. Naxos.

Paráfrasis de la emoción; obres per a piano de Benet Casablancas i Demian Luna. Co-lumna Música.

Javier Pérez SenzPERIODISTA I CRÍTIC MUSICAL

82 83

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

Lea Les tres dames de la frontera

Dr. Schicksal Milleocchi / Millebocche

Figurins d'A

ntonio Belart

84 85

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

8584

Ferran Carvajal

Coreògraf

da per un gran nombre de prem

is, com

diversos Premis M

ax de teatre, premis

de la crítica, Premis A

DE a la m

illor di-recció, Prem

is de les Arts Escèniques de

la Generalitat Valenciana o Prem

is Buta-ca, entre d’altres. Entre els seus treballs recents hi ha la direcció de la sarsuela Policias y ladrones (Tom

ás Marco) al Te-

atro de la Zarzuela de Madrid, Franken-

stein (Mary Shelley) al Teatre N

acional de C

atalunya, Troyanas (Eurípides) al Festival de M

èrida, Galileu (B. B

recht) al Teatre C

apitol de Barcelona o Nom

és són dones (C

armen D

omingo) al Teatre

Nacional de C

atalunya.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Escenògraf

Estudià escenografia i direcció d’escena a l’Institut del Teatre de B

arcelona. Ha

realitzat més de cent cinquanta esceno-

grafies per a òpera, teatre de text, dansa i m

usicals. La seva activitat professional a Espanya es desenvolupa m

ajoritàriament

al Centro Dram

ático Nacional i Teatro Es-

pañol de Madrid, així com

al Teatre Lliu-re, Teatre N

acional de Catalunya, Festival

Grec i G

ran Teatre del Liceu.

Com

a escenògraf ha treballat amb els

directors Lluís Pasqual, Carm

e Portaceli, M

ario Gas, Francisco N

egrín, Sergi Belbel o Víctor U

llate, entre d’altres.

En el terreny operístic ha dirigit Do

n G

iovanni al Teatro Com

unale de Sàsser

Paco A

zorín

Nascut a G

andesa, des de jove es dedica professionalm

ent a la indústria audio-visual i per a les arts escèniques com

a director artístic i figurinista. H

a rebut diversos prem

is, com el M

ax per Black el payaso i A

Little Night M

usic, i també

el Premi G

audí per la direcció artística de El G

ebre.

Ha treballat am

b directors com M

arta An-

gelat (Escenas de un matrim

onio), M

ario G

as (Mort d’un viatjant, La C

lementina,

Las troyanas o A Little N

ight Music), Joan

Lluís Bozzo (La perrichola), Jordi Cortés i D

amián M

uñoz (Ölelés), Rafael A

margo

(Poeta en Nueva York), C

arme Portace-

li (Por, menjar-se ànim

a), Calixto Bieito

(Els cavallers de Verona), Helder Costa

(El baile), Albert Boadella (Yo tengo un

primo en A

mérica), A

gustí Vilallonga (El pasajero clandestino

) o Vicente Aranda

(Si te dicen que caí) entre d’altres.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Considerat com un dels directors m

és rel-levants de la seva generació, Josep Pons (Puig-reig, 1957) ha construït forts lligam

s am

b orquestres com G

ewandhauss de

Leipzig, Staastkapel le de Dresden, O

r-chestre de Paris, C

ity of Birm

ingham

Symphony O

rchestra, Royal Stockholm

Philharmonic, T

he Deutsche Kam

mer-

philharmonie Brem

en o BBC Sym

phony O

rchestra, amb qui ha fet diverses apari-

cions als BBC Prom

s de Londres. Des del

Directora d’escena

Llicenciada en història de l’art per la Uni-

versitat de Barcelona, des de l’any 200

1 és professora de direcció i interpretació a l’Institut del Teatre de la D

iputació de B

arcelona. Des del 20

14 és la vicepres-identa de l’A

cademia de las A

rtes Es-cénicas. El 20

05 va assum

ir la direcció artística de la Factoria Escènica Internac-ional (FEI) i des del 20

17 és la directora artística del Teatro Español de M

adrid. La seva llarga i exitosa trajectòria està avala-

Carm

e Portaceli Josep P

ons D

irector musical

Biografi

esD

irector, coreògraf i actor. Format en in-

terpretació, dansa contemporània i altres

tècniques de movim

ent a Barcelona, am-

plià la seva formació am

b dramaturgs ar-

gentins, al Movem

ent Research de Nova

York i amb la com

panyia DV

8 Physical Theater de Londres.

Va ser integrant de la companyia del Tea-

tre Lliure entre els anys 200

3 i 200

7 com

a actor i coreògraf, sota la direcció d’Àlex

Rigola. La seva aposta multidisciplinària

en la direcció de movim

ent escènic i co-reografia li ha perm

ès participar en més

de cinquanta muntatges escènics, entre

els quals set òperes, amb els directors

Carm

e Portaceli, José Luis Góm

ez o Àlex

Ollé (La Fura dels Baus). H

a realitzat una quinzena de projectes audiovisuals per a cinem

a i televisió, i ha estat guardonat am

b el Premi A

PEI de la premsa per la

seva interpretació a la sèrie de Televisió de C

atalunya El cor de la ciutat.

La seva última creació com

a director és N

ot a mom

ent too soon, estrenada al M

ercat de les Flors.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

6/07 am

b Der fliegende H

ol-länder, i hi ha tornat am

b Simon Bocca-

negra (200

8/09) i A

nna Bolena (2010

/11).

FigurinistaA

ntonio Belart

i Otello al Festival C

astell de Peralada, a m

és de les seves col·laboracions amb el

Gran Teatre del Liceu, on debutà la tem

-porada 20

08/0

9 amb Le nozze di Figaro,

i hi ha tornat amb el m

ateix títol (2011/12), i tam

bé amb Il prigionero, Suor A

ngelica i Tosca (20

13/14), La voix humaine i U

na voce in off (20

14/15) i Le nozze di Figaro (20

16/17).

2012 és el director musical del G

ran Teatre del Liceu i és tam

bé director honorari de la O

rquesta y Coro Nacionales de España.

Ha estat director titular i artístic de la

Orquesta C

iudad de Granada i va ser fun-

dador de l’Orquestra de C

ambra Teatre

Lliure de Barcelona i de la Jove Orquestra

Nacional de C

atalunya. Va ser director m

usical de les cerimònies olím

piques Bar-celona 92. L’any 1999 va ser distingit am

b el Prem

io Nacional de la M

úsica que otor-ga el M

inisterio de Cultura i és acadèm

ic de la Reial A

cadèmia C

atalana de Belles A

rts. Ha enregistrat m

és d’una cinquante-na de títols per a H

armonia M

undi i per a D

eutsche Gram

mophon, havent obtingut

els màxim

s guardons: Gram

my, C

annes C

lassical Awards, G

rand Prix de l’Academie

Charles C

ross, Diapasson d’O

r, Choc de la

Musique. Va debutar al G

ran Teatre del Li-ceu el 1993 i aquesta tem

porada ha dirigit Kàtia Kabànova de Leoš Janáček, i dirigirà les produccions de L´enigm

a di Lea de Benet C

asablancas i Rodelinda de Händel.

86 87

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

86

Directora del C

or

Conxita G

arcia és la directora del Cor

del Gran Teatre del Liceu, càrrec que

la projecta com una de les figures m

és rellevants de la direcció coral de la seva generació. N

ascuda a B

arcelona, es

graduà en direcció d’orquestra, direcció de cor i cant. Va ser directora-fundadora del Cor Jove de l’O

rfeó Català i sotsdirec-

tora de l’Orfeó C

atalà. També ha estat

directora del Cor dels A

mics de l’Ò

pera de G

irona i presidenta de la Federació de C

orals Joves de Catalunya, am

b qui va ser guardonada am

b el Premi N

acional de C

ultura de la Generalitat de C

atalunya (1994). Paral·lelam

ent a l’activitat com a

directora del cor del GTL i com

a direc-tora invitada d’altres agrupacions corals, desenvolupa tam

bé una important labor

Conxita G

arcia

seves obres són interpretades a tot Eu-ropa, als Estats U

nits, el Canadà, el Japó

i Llatinoamèrica, per la London Philhar-

monic, D

eutsche Radio Philharmonie,

BB

C Sym

phony Orchestra, O

NE, O

BC

, London Sinfonietta, Seattle C

hamber

Players, NH

K Orchestra de Tòquio, o els

quartets Casals i A

rditti, entre d’altres; dirigides per V

ladimir Jurow

ski, Oliver

Knussen, Josep Pons o Vasily Petrenko. Prim

er compositor en residència de l’A

u-ditori de Barcelona (2013-2015), ha rebut, entre d’altres, els prem

is Ciutat de Bar-

celona (1992), Nacional de la G

eneralitat de C

atalunya (2007) i N

acional de Música

del Ministerio de C

ultura (2013). És autor

del llibre El humor en la m

úsica (Galaxia

Gutenberg, 20

14) i el 2017 li fou dedicat

el volum A

rquitecturas de la emoción. La

música de Benet C

asablancas, coincidint am

b el seu seixantè aniversari.

amb la novel·la La razón del m

al, el 200

2 el Prem

io Casa de A

mérica am

b Una ed-

ucación sensorial, el 2010

la seva obra Visión desde el fondo del m

ar va guanyar el Prem

i Ciutat de Barcelona i el Prem

io C

álamo al m

illor llibre de l’any. La seva darrera publicació és Poem

a (2017). En el terreny del teatre de text i de l’òpera ha col·laborat am

b La Fura dels Baus en una versió de D

ie Zauberflöte (W. A

. Mozart)

al vaixell teatral Naum

on. El text de l’òpera L’enigm

a di Lea, concebut com un conte

mític, es publica coincidint am

b l’estrena m

undial de l’obra al Gran Teatre del Liceu.

87

Benet C

asablancas C

ompositor

Format m

usicalment a Barcelona i V

ie-na, tam

bé està llicenciat en filosofia i es doctor en m

usicologia per la UA

B. Les

pedagògica en cursos internacionals de direcció coral. H

a realitzat nombrosos

concerts per les millors sales d’arreu

d’Europa i nombrosos enregistram

ents per a C

D, D

VD

, ràdio i televisió. Debutà

al Gran Teatre del Liceu com

a mestra

assistent del cor i ha col·laborat en la di-recció m

usical de diferents produccions operístiques. C

ontinuadora del l’estil de cant iniciat per Rom

ano Gandolfi i se-

guit per José Luis Basso, de qui Conxita

Garcia en fou directora assistent, va ser

nomenada directora titular del C

or del G

ran Teatre del Liceu l’any 2015.

Rafael A

rgullol A

utor del text

Escriptor i filòsof barceloní. És autor de trenta-cinc llibres de poesia, narrativa i assaig. El 1993 va guanyar el Prem

i Nadal

Il·luminador

S’inicià professionalment al m

ón del tea-tre com

a actor. Entre els anys 1984 i 1994 col·laborà am

b la Companyia Josep M

aria Flotats com

a ajudant de direcció d’esce-na al Teatre Polioram

a, i en quinze espec-tacles m

és dirigits pel mateix Josep M

aria Flotats, i tam

bé amb Sim

one Benmussa,

Maurizio Scaparro i Pierre Rom

ans. Du-

rant aquest període també treballà com

a il·lum

inador amb A

lain Poisson. El 1995 entrà a form

ar part de l’equip de direcció del Teatre N

acional de Catalunya com

a coordinador artístic, tasca que desenvo-lupà fins al novem

bre del 2016. C

om a

il·luminador, entre d’altres, ha dissenyat

els espectacles teatrals Temps salvatge

de Josep Maria M

iró, dirigida per Xavier A

lbertí; Frankenstein de Mary Shelley,

Ignasi Cam

prodon

dirigida per Carm

e Portaceli; Islàndia de Lluïsa C

unillé, dirigida per Xavier Albertí;

Ricard III de William

Shakespeare, dirigida per Xavier A

lbertí; Jane Eyre de Charlotte

Brontë, amb direcció de C

arme Portaceli,

o Purgatorio d’Ariel D

orfman, am

b direc-ció de Josep M

aria Mestres.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Videocreador

Miquel À

ngel Raió

La seva activitat professional actualment

està centrada en la videocreació per a teatre de text, òpera, dansa i circ. H

a treballat com

a realitzador de publicitat, sobretot per a les productores O

video i Picnic. H

a dirigit diversos documentals,

que s’han presentat al Festival de Màlaga

i Mem

orimage de Reus.

Des de l’any 20

09 dirigeix la com

panyia L’A

viador, de la qual és mem

bre cofun-dador. Tam

bé és autor de diversos tex-tos teatrals, com

Els accidents del Petit Príncep o C

ristalls irisats de plàstic xinès.

A m

és, dedica una part del seu temps a

la docència; imparteix classes de m

anera regular a l’escola de cinem

a Bande à Part de B

arcelona, i ofereix tallers o forma-

cions a Barcelona, Mallorca, C

osta Rica i C

olòmbia.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

88 89

L’enigma di Lea Casablancas / Argullol

8988

Anaïs M

asllorens M

ezzosoprano (Segona dam

a de la frontera)

Nascuda a Barcelona, es llicencià en art

dramàtic m

usical a l’Institut del Teatre de Barcelona, i s’ha form

at en cant amb A

na Luisa C

hova. En la seva trajectòria ha can-tat a l’Auditorio Kursaal de Sant Sebastià, Teatre Principal de València, Teatros del C

anal i Auditorio Nacional de M

adrid, i al Palau de la M

úsica de València, amb rols

diversos: tercera verge nua (Moses und

Aron

), mam

ma Lucia (C

avalleria rusti-cana), M

addalena (Rigoletto), Dorabella

(Così fan tutte), la bruixa (H

änsel und G

retel), Bradamante (A

lcina) i María (El

rey que rabió). L’han dirigida els m

estres Jan Latham

-Koenig, Javier Corcuera, Enri-que G

arcía Asensio, Pablo M

ielgo o Carles

Santos, entre d’altres.

José Antonio L

ópez

Sara Blanch

Baríton (Ram)

Am

b una activitat diversificada en els cam

ps del recital, el concert i l’òpera, recentm

ent ha cantat en auditoris tan rellevants com

el Musikverein de Viena o

la Berliner Philharmonie, am

b les simfòn-

iques de Cincinnati o de la B

BC

, a més

de la del Festival de Budapest. L’han diri-git els m

estres Ivor Bolton, Iván Fischer, Pablo H

eras-Casado, N

icola Luisotti, Lo-rin M

aazel, Andrea M

arcon, Juanjo Mena,

Gianandrea N

oseda, Víctor Pablo Pérez, M

aurizio Pollini, Josep Pons i Cristophe

Rousset. Entre els seus comprom

isos re-cents destaquen el rol protagonista d’El público (M

auricio Sotelo) al Teatro Real de M

adrid, o els debuts com a M

acbeth i Ford (Falstaff) a Sevilla i L’holandès (D

er fliegende H

olländer) a València. També

Soprano (Primera dam

a de la frontera)

Allison C

ookM

ezzosoprano (Lea)

ha cantat òperes de Händel, com

Rada-m

isto a Mèxic o Rodelinda a M

adrid, en una producció del director C

laus Guth.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2016/17 am

b el Rèquiem de M

o-zart, i hi ha tornat am

b Un rèquiem

ale-m

any de Brahms (20

17/18).

Mezzosoprano

(Tercera dama de la frontera)

Nascuda a Lleida, estudià cant a la U

ni-versitat d’O

strava (República Txeca). La seva trajectòria m

usical ha estat centra-da, sobretot, en el terreny sim

fònic, amb

especial atenció a la música antiga, fet

que l’ha portat a actuar als principals au-

Marta Infante

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 200

8/09 am

b La Ventafocs de Co-

mediants per al Petit Liceu, i hi ha tornat

amb el m

ateix títol les temporades 2010/11,

2011/12, 2012/13 i 2013/14. A m

és, també ha

cantat Così FUN

tutte (2012/13), una versió de C

arol López del títol de Mozart.

Especialista en el repertori de l’òpera contem

porània, ha demostrat la seva va-

lidesa en aquest registre protagonitzant ro

ls com

Marie de W

ozzeck d’A

lban B

erg, duquessa d’Argyll de Pow

der her face de Thom

as Adès, Judith d’El castell

de Barbablava de B

éla Bártok, la dona

d’Erwartung d’A

rnold Schönberg i Émi-

lie du Châtelet d’Ém

ile de Kaija Saariaho. A

questa temporada té previst debutar en

el rol de Salome de Richard Strauss en

una nova producció d’Adena Jacobs per

a l’English National O

pera de Londres, dirigida per M

artyn Babbins. A m

és, serà novam

ent la marquesa de M

erteuil de Q

uartett de Luca Francesconi al Teatro alla Scala de M

ilà i a l’Opernhaus D

ort-m

und, Judith al Teatro Nacional de São

Carlos de Lisboa i en gira am

b l’Scottish O

pera, i així mateix l’esposa de G

reek de M

ark-Anthony Turnage a la Brooklyn

Academ

y of Arts.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 2016/17 am

b Quartett.

ditoris i festivals espanyols, però també

a Am

èrica del Sud, el Pròxim O

rient i el Japó. H

a treballat amb Víctor Pab-

lo Pérez, Aldo C

eccato, Leon Botstein, Edm

on Colom

er, Carlos Kalm

ar, Kees Bakels, O

ttavio Dantone, Paul G

oodwin,

Enrico Onoffri i Vaclav Luks, entre altres

directors. Mestres que l’han dirigit am

b orquestres com

ara la Nacional d’Espan-

ya, Orquestra Sim

fònica de Barcelona i N

acional de Catalunya (O

BC), la d’RTVE,

de la Com

unidad de Madrid, Sinfónica

de Madrid, N

acional de El Salvador, a més

de les formacions La C

aravaggia, Orques-

ta Barroca de Sevilla, La Capilla Real de

Madrid, C

apella de Ministrers, Collegium

1704 (Txèquia) i A

nthonello (Japó).

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Nascuda a D

armós (Ribera d’Ebre, Tarra-

gona), ha estudiat amb Isabel C

añas, Eli-senda C

abrero, Enedina Lloris, Francesca Roig i C

armen Bustam

ante, i actualment

amb la soprano M

ariella Devia.

Després de debutar am

b la Lisístrata d’A

lbert Carbonell, va cantar T

he little sw

eep i Die Zauberflö

te a Sabadell, Il viaggio a Reim

s a Pesaro i Das Lied der

Frauen vom Fluss am

b La Fura dels Baus. D

es d’aleshores ha cantat L’occasione fa il ladro i La serva padrona a Barcelona, L’italiana in A

lgeri, Il vespro siciliano (P. J. von Lindpainter) i Le C

omte O

ry al Fe-stival Rossini de W

ildbad, Don Pasquale

a Castelló, D

on Giovanni a Sabadell, D

ie Zauberflöte a Sevilla i Salern, La viejeci-ta al Teatro de la Zarzuela de M

adrid, El gall d’or al Teatro Real de M

adrid i L’elisir d’am

ore a Oviedo, entre d’altres. El 20

16 guanyà el quart prem

i del Concurs Inter-

nacional de Cant Francesc Viñas, a m

és d’obtenir els prem

is a la millor cantant

espanyola i catalana, i el de millor intèrp-

ret de sarsuela.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2016/17 amb Thaïs, i aquesta tem

po-rada hi ha tornat am

b L’italiana in Algeri.

90 91

L’enigma di Lea Benet Casablancas

9190

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 2002/03 am

b Il viaggio a Reims i hi ha

tornat amb Turandot (20

04/0

5), Fidelio (20

08/0

9), Pagliacci (2010

/11), Il burbero di buon cuore (20

11/12), Il turco in Italia (20

12/13), L’Atlàntida (20

13/14), Così fan

tutte (2014/15), l’oratori de Pau Casals? El

pessebre (2015/16), Rèquiem

de Mozart

(2016/17) i Roméo et Juliette (2017/18).

Xavier Sabata

Contratenor (D

r. Schicksal)

Nascut a A

vià (Berguedà), va estudiar

cant a l’Escola Superior de Música de

Catalunya (ESM

UC

) i posteriorment va

fer perfeccionament a la M

usikhoch-schule de Karlsruhe. A

més, està graduat

en interpretació teatral per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Entre els seus com

prom

isos aquesta

temporada hi ha Bertarido (Rodelinda)

en la producció de Claus G

uth a l’Opéra

de Lió i a Santiago de Xile; O

ttone (L’in-co

ronazio

ne di Po

pp

ea), dirigit per

Diego Fasolis a l’Staatsoper U

nter den Linden de Berlín; Endim

ione (La Calisto

) al Teatro Real de M

adrid, dirigit escèni-cam

ent per David A

lden i musicalm

ent per Ivor Bolton, i O

ttone (Agrippina) a

Turku (Finlàndia) amb direcció de M

ax-im

Emelyanychev. La tem

porada passada va protagonitzar Rodelinda a M

adrid, Ri-naldo a Basilea i al Théâtre des C

hamps

Élysées de París, i cantà al Festival de Peralada i al cicle de lied del Teatro de la Zarzuela de M

adrid.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

8/09 am

b L’incoronazione di Poppea.

Juan Noval-M

oroTenor (A

ugusto)

Estudià cant al Conservatorio Superi-

or de Música Eduardo M

artínez Torner d’O

viedo i musicologia a la U

niversitat de la m

ateixa ciutat; posteriorment seguí

formant-se am

b Renata Scotto a l’Opera

Studio de l’Accadem

ia di Santa Cecilia

de Roma, tot com

pletant la formació

amb Teresa B

erganza, Jaume A

ragall, Raïna Kabàivanska, C

hris Merritt, Raúl

Gim

énez i Daniel M

uñoz. Especialitzat en repertori contem

porani, ha partici-pat en les estrenes d’òperes de Król Lear de Paw

eł Mykietyn interpretant el paper

protagonista al festival Sacrum Profa-

num de C

racòvia, The perfect american

de Philip Glass al Teatro Real de M

adrid, La m

untanya màgica de Paw

eł Mykietyn

als festivals de Malta, Varsòvia, Katow

ice i C

racòvia; la sarsuela Maharajá de G

uill-erm

o Martínez al Teatro C

ampoam

or d’O

viedo, Guru de Laurent Petitgirard a

Szczecin (Polònia) i Antífrida d’Á

ngel del C

astillo a Madrid.

Debuta al G

ran Teatre del Liceu.

Teatro C

ampo

amo

r d’Oviedo, B

anco (M

acbeth) a Vigo, T

imur (Turandot) a

Màlaga, Filippo II (D

on Carlo) a Sabadell

i Esteban (Fuenteovejuna) a Oviedo.

També ha cantat al Théâtre du C

apitole de Tolosa de Llenguadoc, Teatro dell’O

p-era de Rom

a, Deutsche O

per am Rhein de

Düsseldorf, Teatro Regio de Parm

a, Con-

certgebouw d’A

msterdam

, Teatro Massi-

mo de Palerm

, Wiener Staatsoper, Teatro

Nacional de Santiago de X

ile o Maggio

Musicale Fiorentino, entre d’altres.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 1998/99 amb A

lcina i hi ha tornat amb

D. Q

. Don Q

uijote en Barcelona (2000/01), D

on Giovanni (20

02/0

3) i La bohème

(2011/12) i Madam

a Butterfly (2018/19).

David A

legret Tenor (M

ichele)

Nascut a Barcelona, cursà estudis de m

e-dicina abans de dedicar-se a la m

úsica. Es-tudià a la M

usik Akadem

ie de Basilea amb

el baríton Kurt Widm

er.

Especialista en el repertori rossinià i mo-

zartià, ha cantat La Cenerentola, Il turco

in Italia, Il barbiere di Siviglia, L’italiana in A

lgeri, Semiram

ide, Il signor Bruschino o D

on Giovanni; am

b actuacions per tot el continent: Viena, H

èlsinki, Roma, Trieste,

Brussel·les, Zuric, Ham

burg, Klagenfurt, Lisboa, Torí, París, M

etz, Toló, Luxemburg,

Munic, M

adrid, Barcelona, Montpeller i als

Festivals de Garsington, Pesaro i Pergole-

si-Spontini de Jesi. En oratori, el seu rep-ertori inclou obres de M

onteverdi, Bach, H

ändel, Mozart, H

aydn o Honegger, entre

altres compositors.

Soprano (Millebocche)

Estudià a l’Escuela Superior de Canto de

Madrid, on va rebre el Prem

i Fi de Carre-

ra Lola Rodríguez Aragón. És una cantant

habitual dels escenaris lírics espanyols: Teatro de la Zarzuela, Teatros del C

anal i A

uditorio Nacional de M

adrid, Teatro C

ampoam

or d’Oviedo, Teatro B

aluarte i G

ayarre de Pamplona, Teatro A

rriaga de B

ilbao i Teatro Calderón de Vallad-

olid, entre d’altres. L’han dirigit els me-

stres Alan C

urtis, Andreas Spering, Jesús

López Cobos, Pablo H

eras-Casado, José

Ramón Encinar, José M

iguel Pérez-Sierra i A

ntonino Fogliani; i els directors d’es-cena Lluís Pasqual, G

ustavo Tambascio,

Emilio Sagi, Luis O

lmos, Ignacio G

arcía i Tom

ás Muñoz. Recentm

ent ha cantat La m

alquerida als Teatros del Canal i O

viedo

Sonia de Munck

Baix (Milleocchi)

Llicenciat en dret l’any 1990, seguí la seva form

ació com a cantant am

b Antonio

Blancas i A

lfredo Kraus. Entre els seus com

promisos recents hi ha W

urm (Luisa

Miller) al Teatro di San C

arlo de Nàpols,

Colline (La bohèm

e) al Teatro São Pedro de São Paulo, Sparafucile (Rigoletto) al

Tenor (Lorenzo)

Nascut a M

úrcia, es formà al C

onserv-atori Superior de M

úsica de València

amb C

onsol Rico i Ana Luisa C

hova. El seu repertori actual inclou rols com

Don

Ottavio (D

on Giovanni), Belm

onte (Die

Entführung aus dem Serail), Tam

ino (Die

Zauberflöte), Ferrando (Così fan tutte),

Felipe Bou

Antonio L

ozano

i Der Kaiser von A

tlantis al Teatro Real de M

adrid, on properament participarà a

The telephone, or L’amour à trois.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tem-

porada 200

9/10 am

b Doña Francisquita i

hi ha tornat amb W

erther (2016/17).

Aufidio (Lucio Silla), Lindoro (L’italiana in A

lgeri), Elvino (La sonnambula), Sostrate

(Il prigioner superbo), El jove com

te (Die

Soldaten

), Don G

aspar (La favorita),

Amintas (L’O

limpiade), C

laudio (La Salust-ia) i Acis (A

cis and Galatea), entre d’altres.

Ha actuat al Teatro alla Scala de M

ilà, Te-atro Real de M

adrid, Teatro Cam

poamor

d’Oviedo, O

pera Philadelphia, Teatro La Fenice de Venècia, Teatro dell’O

pera de Rom

a, Teatro di San Carlo de N

àpols, N

ationale Opera i C

oncertgebouw d’A

m-

sterdam o Palau de les A

rts de València.

Debutà al G

ran Teatre del Liceu la tempo-

rada 200

8/09 am

b La cabeza del Bautista, i hi ha tornat am

b Parsifal (2010/11), Lucio

Silla (2012/13) i Kàtia Kabànova (2018/19).

92 93

DIRECCIÓ GENERALValentí OviedoSecretaria de direcció Ariadna PedrolaAssessoria jurídica Anna FerrandoElionor Villén

DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓChristina ScheppelmannLeticia Martín PlanificacióYolanda BlayaMaria SubiranaContractació i figuracióAlbert CastellsMeritxell PenasM. Carme VenturaProducció executivaSilvia GarciaJoan RimbauProducció d’esdevenimentsMuntsa IngladaDeborah TarridasSobretítolsAnabel AlendaGloria NogueEl Petit Liceu i giresCarles GibertPilar Villanueva

DIRECCIÓ MUSICAL Josep PonsAntoni PallèsJosep Mª Armengol Núria PiquerArxiu musical Josep Carreras Elena RosalesMestres assistents musicals Rodrigo de Vera Vanessa García Jaume Tribó Véronique WerkléRegidors Lluís Alsius Luca CerutiMicky Galindo Sebastián PopescuOrquestra Òscar Alabau Olga Aleshinski César Altur Joaquín Arrabal Sandra Luisa Batista Lluís Bellver Francesc Benítez Jordi Berbegal Josep M. Bernabeu Claire Bobij Kostadin Bogdanoski Margaret Bonham Bettina Brandkamp Esther Braun Mercè Brotons Pablo Cadenas Josep Antón Casado Andrea Ceruti

J. Carles Chordà Carles ChordàFrancesc Colomina Carme Comeche Charles CourantSavio de la Corte Birgit Euler Juan Pedro Fuentes Alejandro Garrido Juan González Moreno Ródica Mónica Harda Piotr Jeczmyk Christo Kasmetski Magdalena Kostrzewszka Émilie Langlais Francesc Lozano Jing Liu Kalina Macuta Sergii Maiboroda Enric Martínez Juanjo Mercadal Jordi Mestres Aleksandra MileticAlbert Mora David Morales Liviu Morna Mihai Morna Emili Pascual Mª Dolors Paya Enric Pellicer Raúl Pérez Cristoforo Pestalozzi Ionut Podgoreanu Alexandre Polonski Sergi Puente Annick Puig Ewa Pyrek Joan Renart Mª José Rielo Artur Sala Guillermo Salcedo Fulgencio Sandoval Cristian Sandu Birgit Schmidt Oleg Shport Oksana Solovieva Juan M. Stacey Raul Suárez Renata Tanellari Guillaume Terrail Peter Thiemann Franck Tollini Yana Tsanova Marie Vanier Bernardo Verde Jorge Vilalta Matthias Weinmann CorConxita GarciaMargarita Buendía Alexandra Codina Xavier Comorera Rosa Maria Cristo Miguel Ángel Curras Dimitar Darlev Gabriel Antonio Diap Mariel Fontes Ignasi Gomar

Olatz Gorrotxategi Plamen G. Papazikov Ramon Grau Lucas Groppo Andrés Omar Jara M. Carmen Jiménez Sung Min Kang José L. Casanova Hortènsia Larrabeiti Yordanka León Graham Lister Glòria López Pérez M. Dolors Llonch Raquel Lucena Mónica Luezas Alejandra M. Aguilar Josep M. Bosch Elisabet Maldonado Encarnació Martínez Xavier Martínez Isabel Mas Caballé José Antonio Medina Ivo Mischev Raquel Momblant José Luís Moreno Daniel Muñoz Mª Àngles Padró Eun Kyung Park Marta Polo Joan Prados Florenci Puig Joan Josep Ramos Miquel Rosales Emili Roses Olga Szabo Maria Such Llorenç Valero Ingrid Venter Elisabet Vilaplana Mariano Viñuales Helena Zaborowska Guisela Zannerini

DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONSNora FarrésPremsaMartín Zaragüeta DigitalChristian Machío EdicionsSònia Cañas Arxiu Helena Escobar Producció d’audiovisuals Maria Basora DissenyLluís Palomar

Relació personal Gran Teatre del Liceu

DEPT. ECONÒMIC- FINANCERAna Serrano Cristina Esteve Control econòmic M. Jesús Fèlix Gemma Rodríguez Comptabilitat Jesús Arias M. José García Tresoreria i assegurances Jordi Cabrero Roser Pausas CompresM. Isabel Aguilar Javier Amorós Eva Grijalba Anna Zurdo DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIALMireia MartínezMontse Cardona Jesús GarcíaTeresa LlealComercial i territori Pol Avinyó Aleix PratdepàduaGemma PujolVisitesYolanda Bonilla Abonaments i localitats Mª Carme Aguilar Emma Blancafort Josefa Padrós Sònia Puig-Gros Marta Ribas Gemma Sánchez

DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I ESDEVENIMENTSHelena Roca Sandra Modrego Sandra Oliva Mireia Ventura Esdeveniments Isabel Ramón Marcos Romero Paulina Soucheiron DEPT. RECURSOS HUMANS I SERVEIS GENERALSJordi Tarragó Administració de personalJordi Aymar Mercè Siles Formació i seguretat i salut laboral Rosa Barreda Recepció Cristina Ferraz Servei mèdic Mireia Gay Seguretat Ferran Torres Informàtica Pilar Foixench Raúl López Xavier Massotti Albert Sust

Instal·lació i manteniment Susana Expósito Domingo García Isaac Martín

DEPT. DE RELACIONS INSTITUCIONALSRelacions Públiques Estefania SortLaura Prat SalaMarian Casals Projecte socialIrene Calvís Servei EducatiuMercè NúñezJosep Maria Sabench

DEPT. TÈCNIC Xavier Sagrera Oficina tècnica Marc Comas Guillermo Fabra Natàlia Paradela Eduard Torrents Coordinació escènicaMaria de Frutos Miguel Ángel Garcia Txema Orriols Administració de personalCristina Viñas Logística i transportJorge González Blai Munuera Lluís Suárez Maquinaria Albert Anguera Ricard Anguera Joan A. Antich Natàlia Barot Albert Brignardelli Raúl Cabello Ricard Delgado Yolanda Escoda Sebastià Escutia Emili Fontanals Angel HidalgoRamon Llinàs Eduard López Begoña Marcos Aduino J. Martínez Manuel Martínez Roger Martínez Eduard Melich Albert Peña Esteban Quífer Carlos Rojo Salvador Pozo Esther Sanclemente Andrés Sánchez Jordi Segarra Bautista V. Molina Francesc X. LópezOficina tècnica luminotècnia Carles A. Pascua Susana Abella José C. Pita Ferran Capella

Sergi Escoda Jordi Gallues J Pere Gil Anna Junquera Antonio Larios Joaquim Macià Francesc Macip Antoni Magriña Vicente Miguel Enric Miquel Alfonso Ochoa Robert Pinies Ferran Pratdesaba Josué Sampere Tècnica d'audiovisuals Jordi Amate Antoni Arrufat Amadeo Pabó Carles Rabassa Josep Sala Antoni Ujeda Atrezzo Stefano Armani José Luis Encinas Miguel Guillén Fernando Jiménez Antoni Lebrón Ana Pérez Lluís Rabassa Javier Andrés Rodríguez Jaume Roig Josep Roses Mariano Sánchez Vicente Santos Regidoria Llorenç Ametller Laia Daniels Immaculada Faura Xesca Llabrés Jordi Soler Sastreria Rui Alves Alejandro Curcó Rafael Espada David Farré Cristina Fortuny Victòria Gallego Carme González Jamaine Kässler Esther LinuesaJaime Martínez Dolors Rodríguez Glòria Royo Javier Sanz Montserrat VergaraAna Sabina Vergara Alba ViaderPatrícia Viguer Eva VílchezCaracterització Susana Ben Hassan Monica Núñez Liliana Pereña Miriam Pintado Núria Valero

94 95

Casablancas / Argullol

DireccióNora Farrés

Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar

Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales

Col·laboradors en aquest programaRafael Argullol, Albert Galceran, Germán Gan, Javier Pérez Senz, Jaume Radigales

DissenyBakoom Studio

MaquetacióBakoom Studio

FotògrafsPaco Amate, Antoni Bofill I Christian Machío

L'enigma di Lea està dedicada a Alfonso Casablancas Portí (†), Maneleta Domingo París, Maria Lourdes Antràs Aubry i Virgínia Casablancas Antràs.

ImpressióDilograf, S. L.Dipòsit Legal: B 15885-2018

Copyright 2018 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d´aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatgeliceubarcelona.cat / mecenes@liceubarcelona.cat / 934858631

Comentaris i suggerimentsedicions@liceubarcelona.cat

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacionsEMAS (Ecomanagement and Audit Scheme)ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental)ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)