NUEVA EDICIÓN TEMÁTICA TEMÀTICA · conferÈncia inaugural: innovar amb materials naturals i sistemes mÉs sostenibles, de mÉs baix impacte taula 1 -sostenibilitat i salut taula

PROPOSTA III EDICIÓ CONGRÈS ARQUITECTURA I SALUT

TEMÀTICA

CONFERÈNCIA INAUGURAL: INNOVAR AMB MATERIALS NATURALS I SISTEMES MÉS SOSTENIBLES, DE MÉS BAIX IMPACTE

TAULA 1 - SOSTENIBILITAT I SALUT

TAULA 2 - LA DIVULGACIÓ D’EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES EN ARQUITECTURA

TAULA 3 - MODELS D’ARQUITECTURA AUTOGESTIONADA I PARTICIPATIVA

TAULA 4 - PROGRÉS, TECNOLOGIA, INDUSTRIALITZACIÓ, INNOVACIÓ DE PROCESSOS SALUDABLES EN ARQUITECTURA

Proposta elaborada per Toni Solanas i Elisabet Silvestre 1

NOVA EDICIÓ

Donada la rebuda positiva de les anteriors edicions, es presenta la proposta de programa per a la III edició del Congrés Arquitectura i Salut a celebrar els dies 21 i 22 de maig a la sala d’actes del COAC de Barcelona.

FORMAT

Es planteja un format de 4 taules temàtiques, dues per jornada, amb la participació de 3 a 4 experts en cada una.

NOVETATS

En aquesta edició es proposa caviar l’acte inaugural, de caire més institucional, per una Conferencia Inaugural que permite entrar en materia des d’una vessant integradora dels continguts globals del congrès.

També es comptarà amb una Þla zero dÕexperts per a cada taula temˆtica a Þ dÕenriquir el debat.

arquitectura, clima i salut

III Congreso de Arquitectura y Salud

NUEVA EDICIÓN

FORMATO

NOVEDADES

En esta edición se propone cambiar el acto inagural, de ca-rácter más institucional, por una conferencia que permite entrar en materia desde una vertiente integradora de los contenidos del congreso.Contaremos con la arquitecta Anupama Kundoo de Auroville. También se contará con una fila cero de expertos para cada mesa temática con el fin de enriquecer el debate.

Se plantea un formato de 4 me-sas temáticas, dos por jornada, con la participación de 3 a 4 ex-pertos en cada una.

Dada la positiva acogida de las anteriores ediciones, se presenta la propuesta de programa para la III edición del Congreso de Ar-quitectura y Salud que se cele-brará los dias 21 y 22 de mayo en la sala de actos de COAC de Barcelona.

MESA 1 - SOSTENIBILIDAD Y SALUD. EFICIEN-CIA ENERGÉTICA Y ESPACIOS SALUDABLES

TEMÁTICA

MESA 2 - LA DIVULGACIÓN DE EJEMPLOS DE BUENAS PRÁCTICAS EN ARQUITECTURA.

CONFERENCIA ESPECIAL - INNOVAR CON MA-TERIALES NATURALES Y SISTEMAS MÁS SOS-TENIBLES, DE MÁS BAJO IMPACTO.

MESA 3 - MODELOS DE ARQUITECTURA AUTOGESTIONADA Y PARTICIPATIVA.

MESA 4 - PROGRESO, TECNOLOGÍA, INDUS-TRIALITZACIÓN DE PROCESOS SALUDABLES EN ARQUITECTURA.

Organizado por:


PONENTS

Paulino Pastor. President de F E D E C A I – F e d e r a c i ó d ’ e m p r e s e s q u a l i t a t ambiental interior i síndrome ediÞci malalt-

María Fígols. Vicepresidenta Instituto de Baubiologie España.

Sergio Díaz. Enginyer a CENER. Asociación Slow Energy.

Fila zero: Albert Cuchí, Toni Solanas, Núria Pedrals, Michelle Wassouf, Fabián López,...

Modera: Elisabet Silvestre


SOSTENIBILITAT I SALUT

Les noves directrius de construir i rehabilitar ediÞcis sota concepte dÕeÞciència energètica, i arribant a consum “quasi nul”, obre el debat de com executar per arribar a garantir aquests estˆndards dÕeÞciència e n e r g è t i c a s e n s e comprometre la salut de les persones. Com compatibilitzar ediÞcis h e r m è t i c s , t e c n i Þ c at s , garantint la qualitat de l’ambient interior i evitant la s’ndrome de lÕediÞci malalt? On estˆ el l’mit?

TAULA 1

PONENTES:SOSTENIBILIDAD Y SALUD

Las nuevas directrices de construir y rehabilitar edificios bajo el concepto de eficien-cia energética y llegando al consumo “casi nulo”, abre el debate de cómo ejecutar para llegar a garantizar es-tos estándares de eficiencia energética sin comprometer la salud de las personas.Cómo realizar edificios hermé-ticos, tecnificados, garantizan-do la calidad del ambiente interior y evitando el síndrome del edificio enfermo? Dónde está el límite?

c

MESA 1 Jueves 21 mañana

Paulino Pastor. Presidente de FEDECAI- Federación de empresas de calidad ambien-tal interior y síndrome del edi-ficio enfermo.

María Fígols. Vicepresidenta del Instituto de Baubiologie España.

Sergio Díaz. Ingeniero en CENER. Asociación Slow Energy.


PONENTS

Reyes Gallegos Rodríguez La Ciudad Viva. Sevilla.

To n i M a r í n . R e v i s t a Ecohabitar.

Cèlia Galera. Hàbitat Futura.

Toni Floriac. Agenda de construcció Sostenible

Fila zero: Francesc Labastida (CoAC), Marc Longaron, …

Modera: Toni Solanas


DIVULGACIÓ D’EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES EN ARQUITECTURA

A m b e l c o n e i x e m e n t a c t u a l , l e s b o n e s pràctiques en arquitectura son aquelles que inclouen conceptes e indicadors de sostenibilitat ambiental, dÕeÞciència energètica i de qual i tat de l ’ambient interior que garanteixi el confort i la salut de les persones. Com es difonen a q u e s t s e x e m p l e s d’arquitectura sostenible i saludable? Quin interès desperta? Com arriben a la societat?

TAULA 2

PONENTES:DIVULGACIÓN DE EJEMPLOS DE BUE-NAS PRÁCTICAS EN ARQUITECTURA

Con el conocimiento actual, las buenas prácticas en ar-quitectura son aquellas que incluyen conceptos e indi-cadores de sostenibilidad ambiental, de eficiencia energética y de calidad del ambiente interior que garan-tiza el confort y la salud de las personas. ¿Cómo se difunden estos ejemplos de arquitec-tura sostenible y saludable? ¿Qué intereses despierta? ¿Cómo llegan a la sociedad?

c

MESA 2 Jueves 21 tarde

Toni Floriac. Agenda de la construcción Sostenible.

Celia Galera. Hábitat Futura.

Toni Marín. Ecohabitar.

Reyes Gallegos Rodríguez. La Ciudad Viva. Sevilla.


PONENTS










TAULA 2



ANUPAMA KUNDOO

Arquitecta índia de reconegut prestigi internacional, fundà en 1990 el seu estudi a Auroville. Des dels seus inicis, el seu treball s’ha centrat en la recerca de materials i en experimentar per p r o d u i r u n a a r q u i t e c t u r a innovadora de baix impacte ambiental i adequada al context socioeconòmic. Destaca com a docent en diferents universitats com la Architectural Association de Londres, TU Darmstadt, TU Berlín, la Parsons New School of Design de Nueva York i la Universitat de Queensland en Brisbanc, Australia. Comença una nova etapa com a professora d’arquitectura i tecnología a la Universitat Camilo José Cela, i està treballant en el projecte Unbound. Library of Lost Books, una intervenció́ a la Plaça Salvador Seguí de Barcelona, encàrrec de la Fundació́ Enric M i r a l l e s , r e a l i t z a d a e n col·laboració́ amb les Escoles d’ Arquitectura IAAC de Barcelona, TU Berlin i la UQ Brisbane. La intervenció́ forma part del ‘Circuit d’arquitectura efímera al carrer’ BCN RE.SET.

CONFERENCIA INAUGURAL


PONENTS

BaM Biobui(L)t-Txema

Base A

E T S A V . Solar Decathlon

La Col

Fila zero: Coque Claret, Raons Públiques, Hemp, Canya Viva, Terra, Palla, KLH, Montse Bosch,...



MODELS D’ARQUITECTURA AUTOGESTIONADA I ARTICPIATIVA A

E l s c a n v i s s o c i a l s i econòmics duen a canvis en els models de gestió en arqui tectura. Quines fórmules s’adiuen més a aquests nous temps? És possible un model de g e s t i ó s e n s e l í d e r ? DesmitiÞquen la Þgura de l’arquitecte més patum? Com s’amalgama l’organització, amb l’empoderament personal, els materials naturals amb menys exper iènc ia de gestió,...? Com s’educa als futurs professionals des de les escoles d’arquitectura?

TAULA 3

MODELOS DE ARQUI-TECTURA AUTOGES-TIONADA Y PARTICI-PATIVA

PONENTES:

Los cambios sociales y económi-cos implican nuevos modelos de gestión en arquitectura. ¿Qué fórmulas se adaptan más a estos nuevos tiempos? ¿Es posible un modelo de gestión sin un líder? ¿Desmitifica la figura del arqui-tecto de renombre? ¿Cómo se constituye la organización, con el empoderamiento personal, los materiales naturales con me-nos experiencia de gestión,...? ¿Cómo se educa a los futuros profesionales desde las escuelas de arquitectura?

c

MESA 3 Viernes 22 mañana

La Col

E T S A V. Solar Decathlon

Base A

BAMBiobui(L)t - Txema


PONENTS










TAULA 2



ANUPAMA KUNDOO

Arquitecta índia de reconegut prestigi internacional, fundà en 1990 el seu estudi a Auroville. Des dels seus inicis, el seu treball s’ha centrat en la recerca de materials i en experimentar per p r o d u i r u n a a r q u i t e c t u r a innovadora de baix impacte ambiental i adequada al context socioeconòmic. Destaca com a docent en diferents universitats com la Architectural Association de Londres, TU Darmstadt, TU Berlín, la Parsons New School of Design de Nueva York i la Universitat de Queensland en Brisbanc, Australia. Comença una nova etapa com a professora d’arquitectura i tecnología a la Universitat Camilo José Cela, i està treballant en el projecte Unbound. Library of Lost Books, una intervenció́ a la Plaça Salvador Seguí de Barcelona, encàrrec de la Fundació́ Enric M i r a l l e s , r e a l i t z a d a e n col·laboració́ amb les Escoles d’ Arquitectura IAAC de Barcelona, TU Berlin i la UQ Brisbane. La intervenció́ forma part del ‘Circuit d’arquitectura efímera al carrer’ BCN RE.SET.

CONFERENCIA INAUGURAL

Arquitecta índia de reconocido prestigio internacional, funda en 1990 su estudio en Auroville. Desde sus inicios, su trabajo se ha centrado en la investigación de materiales y en experimentar para producir una arquitectura innova-dora de bajo impacto ambiental y adecuada al contexto socioeco-nómico.Destaca como docente en dife-rentes universidades como la Ar-chitectural Association de Londres, TU Darmstedt, TU Berlín, la Parsons New School of Desing de Nueva York y la Universidad de Queens-land en Brisbanc, Australia. Em-pieza una nueva etapa como profesora de arquitectura y tec-nología en la universidad Camilo José Cela, y está trabajando en el proyecto Un bound. Library of Lost Books. Realizó una intervención en la Plaza Salvador Seguí de Barce-lona, encargo de la Fundación En-ric Miralles, realizada en colabora-ción con Escuelas de Arquitectura IAAC de Barcelona, TU Berlin y la UQ Brisbane. La intervención forma parte del ‘Circuito de arquitectura efímera en la calle’ BCN RE.SET.

INVITADA ESPECIALViernes 22 16:00



PROGRÈS TECNOLOGIA INDUSTRIALITZACIÓ INNOVACIÓ DE PROCESSOS SALUDABLES EN ARQUITECTURA

Com aconseguir arribar a una escala més gran, minimitzant els temps i els costos de l’ús d e m a t e r i a l s n a t u r a l s , tècniques constructives més sostenibles, saber innovar sumant tecnologia i salut, evitar repetir innovar sense a p l i c a r e l p r i n c i p i d e precaució. Com conciliar amb el progrès?

TAULA 4

Fila zero: Saint Gobain (vidres baix emissius), (empreses de mater FAD) Teresa Batlle


PONENTS

Javier Peña. Mater Fad

Lluís Grau. Inercia i aïllament

Pere Juanola. Hemp

Álex Puig. Vivers Ter

G a b r i e l P. Ko s o w s k i ECOCOCON

Caitlin Moore



PROGRÈS TECNOLOGIA INDUSTRIALITZACIÓ INNOVACIÓ DE PROCESSOS SALUDABLES EN ARQUITECTURA

Com aconseguir arribar a una escala més gran, minimitzant els temps i els costos de l’ús d e m a t e r i a l s n a t u r a l s , tècniques constructives més sostenibles, saber innovar sumant tecnologia i salut, evitar repetir innovar sense a p l i c a r e l p r i n c i p i d e precaució. Com conciliar amb el progrès?

TAULA 4

Fila zero: Saint Gobain (vidres baix emissius), (empreses de mater FAD) Teresa Batlle


PONENTS

Javier Peña. Mater Fad

Lluís Grau. Inercia i aïllament

Pere Juanola. Hemp

Álex Puig. Vivers Ter

G a b r i e l P. Ko s o w s k i ECOCOCON

PROGRESO, TECNO-LOGÍA, INDUSTRIA-LIZACIÓN DE PROCE-SOS SALUDABLES EN ARQUITECTURA

PONENTES:

Cómo conseguir llegar a una escala más amplia, minimizando el tiempo y los costes del uso de materiales naturales, técnicas constructivas más sostenibles?Como saber innovar sumando tecnología y salud? Se puede innovar sin aplicar el principo de precaución. ¿Cómo conciliar con el progreso?

c

MESA 4 Viernes tarde

Javier Peña. Mater Fad.

Lluís Grau. Arquitecto.

Jorgen Hempel. Hemp Eco Systems

Alex Puig. Vivers Ter

Gabriel P. Kosowski EcoCocon

Documents

NUEVA EDICIÓN TEMÁTICA TEMÀTICA · conferÈncia inaugural: innovar amb materials naturals i sistemes mÉs sostenibles, de mÉs baix impacte taula 1 -sostenibilitat i salut taula