Any II - III Epoca - N." 51 Redacció I Administració: Alt de Sant Pere, 29, pral.-Barcelona-Tel. 22442 25 de Juny de 1932

P R É U:15 CTS.

L'Estatut té al seufavor quelcommés de 251 vots.Té el vot de tot

un poble.

Ò R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A DE C A T A L U N Y A

Defensa de la República M A R X A E N R E R ALa República s'ha defensat

malament. Va cometre Terrorinicial de no anorrear els ser-vents de la monarquia, de nodesarrelar el poder facciós,econòmic, de les classes para-sites que sota la monarquiaforen omnipotents i inescrupo-loses. I va reincidir en l'errorinicial posant-se guant blancen el tracte contra els reaccio-naris, i guant de ferro contraels extremistes d'esquerra, Il'ha enfortit en no resoldred'una empenta i a fons proble-mes urgents i fàcils en un prin-cipi.

El problema burocràtic, elproblema de la justícia, el dela policia, el de la guàrdia ci-vil, el de l'església, el de l'es-cola confessional.

Els problemes essencials del'estructuració del nou estat(Estatut de Catalunya, autono-mia municipal), del règim fis-cal, del règim de despeses, dela política agrària, de la políti-ca social, de l'atur forçós.

I el problema psicològic del'ordre públic, car el Governrepublicà no ha comprès queuns milions de pessetes gastatsen treball són millor garantiad'ordre que uns milions esmer-çats en guàrdies d'assalt i enametralladores i canons per aús urbà.

En el començament, una re-volució essencialment políticaté via lliure. El que fa d'unaembranzida, resta, car l'ene-mic, aterrat pel cop sofert, noreacciona ni saboteja. Per aixòhem vist que en els dos pri-mers mesos de República vafer-se més obra revolucionàriaque en tots els que seguiren,no obstant comptar-hi enl'haver d'aquest la Constitució.

No es va anar més enllà perl'estultícia de bona part delGovern provisional.

Continguda l'empenta revo-lucionària, la reacció es redreçai, avui, poc més d'un any deproclamada la República, esmanifesta en tots sentits i ambaudàcia creixent.

Cal defensar la República.I defensar-la retornant a l'e-

nergia executiva dels primersmesos,

Aprovant ràpidament l'Esta-tut de Catalunya i la lleiagrària.

Aprovant les lleis obrerespreparades (especialment la decontrol obrer), la llei d'autono-mia municipal, la llei electoralamb rigorós vot secret.

Reorganitzant a fons la jus-tícia, la burocràcia, la policia.

Combatent l'atur forçós mit-jançant mesures contra els ca-pitalistes sabotejadors, els pro-pietaris antisocials, i emprès-tits a càrrec dels benestantsper a la construcció d'escoles,d'obres agràries, d'hígíenitza-ció de les ciutats i d'humanit-zació de les cases proletàries.

Castigant almenys amb lamateixa energia que els extre-mistes d'esquerra, els extre-mistes de dreta, moltissim mésperillosos.

I aixecant així l'esperit popu-lar, avui certament decaigut,decebut, per la tortura de lacrisi í les contradiccions col-pidores del Govern i delsseus òrgans.

La millor defensa de la Re-pública no és el màuser, ni hosón les lleis d'excepció. Res nola faria tan inexpugnable, in-commovible, com la continuï-tat de l'obra revolucionària i lasatisfacció interior del poble.

Le« adreces de les Seccions de la U.S. C.de Barcelona

Per a coneixement de tots els nostres afiliats í simpatitzants,publiquem a continuació les adreces de les Seccions barcelonines dela U. S. C. :

Districte I : Alt de Sant Pere, 29 (provisional).Districte II: Av. Francesc Layret, roí.Districte III: La Noguera, 12.Districte IV: Alt de Sant Pere, 29.Districte V: Ronda de Sant Antoni, 100.Districte VI : Ronda de Sant Antoni, 100.Districte VII: Av. Francesc Layret, 101 (provisional).Districte VIIÍ: Montseny, 35.Secció I del Districte IX: Clot, 32.Secció II del Districte IX: Rambla Volart, 75.Secció III del Districte IX: Sampere i Miquel, 2.Secció I del Districte X: Clot, 32.Secció II del Districte X: Passeig del Triomf, 12.

Al mateix dia i en la mateixaGacela han estat dictades pelGovern de la República duesdisposicions que, si bé perta-nyen a camps molt distints iemanen de ministeris ben dife-renciats, és de notar en una ialtra una tendència regressiva^una signiiicació reaccionària,molt significatives, en ,els mo-ments presents i prou per a alar-mar l'observador imparcial.

La primera ha .estat dictadaen matèria de lloguers. El De-cret d'inquilinat, que en el subs-tancial ha vingut essent repro-duït pels governs monàrquics,iia derivat suara per ía dispo-sició de l'AJbornoz en un pro-teccionisme per als propietaris,

ALBERT DEQUINTANA

Després d'unes terribles set-manes lluitant amb la mort, elcos abaltit per les fiblades delmal que anava consumint depressa la vigoria d'una comple-xió robusta, despert l'esperit iafuats els sentits, corn sotjant laimminència del fatal enemic in-visible, l'Albert de Quintana, elvell camarada dels anys d'ado-lescència i bon amic de laU. S. C., ha caigut, com qui diu,a la mateixa trinxera del com-bat.

Nosaltres hem viscut l'angoi-xa d'aquestes setmanes, quan,malgrat la fortitud moral del'amic, vèiem com 1'iMustre ma-lalt anava prenent consciènciaque els metges no trobarien re-mei per al seu mal, que les seveshores eren comptades. I ende-vinàvem l'íntima tragèdia d'a-per a no deixar traslluir l'inten-queü noble esperit, esforçant-sesa desolació i fent el cor fort,per a no fer més greu el dolordel pare i de l'esposa, nit i diaa l'espona del llit.

Polític generós, escriptor im-pecable, advocat dignificador dela toga, orador perfecte, cava-ller de l'ideal, esperit abocat atotes les inquietuds humanes,l'Albert de Quintana desapa-reix en plena joventut, a l'horaque el seu talent podia esmer-çar-se amb la major eficàcia alservei de les illusions de totauna vida.

La minoria catalana perdamb ell un dels seus homes mésprestigiosos i de més afinadasensibilitat política, la Repúbli-ca un dels seus millors servidors

els ''pobrets propietaris" alsquals tan cordialment odiavafins fa poc el propi Albornoz.

L'any 1920, el Govern Bu-gallal, comprenent la necessitatineludible d'una mesura que po-sés fre a l'ambició desmesuradadels propietaris, donava el pri-mitiu Decret de Lloguers, ales-hores molt ben 'rebut, i ambpròrrogues i lleus modificacionsper a afavorir el capital, anavaperllongant-se la vigència delDecret. Vingué la República ien desembre del 1931 va resta-blir gairebé textualment el pri-mitiu Decret, tornant als lloga-ters la perduda facultat de de-manar la revisió dels lloguersabusius quan feia més d'un anyque s'estaven a la casa, facultatque en els propis termes donavael Decret Bugallal i que l'any1925 recollia el ministre d'enPrimo, Ponte i Escartín.

Res de nou no comportava ladisposició de la República. Mescom sigui que les revisions avuidia eren factibles per la majorcultura del poble, que abans noen feia ús, i per la major con-fiança en els tribunals de Justí-cia, les cambres de la Propietatde tot Espanya s'aixecaren comun sol home, clamant i geme-gant, rasgant-se les vestidures,dient a tort i a dret que perdiendiners amb el negoci de les ca-ses.

Dues disposicions aclaratò-ries ha dictat el ministeri deJustícia : la primera, 11 de març,més per enterbolir que no pasper aclarir. La segona, 16 dejuny (Gaceta del 18), per arro-donir el confusionisme creat, 1ha vingut a dir el Govern de laRepública el que no hauria go-sat fer cap dels Governs ultra-

i Catalunya un dels seus primersciutadans.

El grup parlamentari de laU. S. C., tan bon punt fou cone-guda la nova—no per ésser pre-vista menys dolorosa—del tras-pàs del company, trameté a lafamília i a la ciutat de Gironasentits testimonis de condol, idelegà un dels companys per aassistir a Madrid al trasllat deles despulles.

JUSTÏCIA SOCIAL, en re-cordar avui les mostres de no-bilíssima amistat rebudes del'Albert de Quintana, expressaa la família de l'amic perdut,particularment al pare i a lamuller, la part vivíssima quepren en el seu dol.

conservadors que havíem patit:i és que en les sentències, elsjutges hauran de tenir en comp-te el benefici o renda que corres^pon als propietaris, l'augmentde contribucions i impostos, lesdespeses de conservació de lesfinques.

Abans es resolia aquestaqüestió molt • més fàcilment :l'augment de contribucions i im-postos era repartit a proporcióentre els llogaters; ara, el MÎTnisteri es preocupa paternal-ment que el propietari tinguiassegurada la renda : l'automa-tisme de la llei li fa por, i noes recorda de les brutalitats iabusos de tota mena comesospels propietaris en temps nogaire llunyans.

La segona disposició a què esrefereixen aquestes considera-cions, emanada del ministeri dela Guerra, crea una Comissió pera harmonitzar les lleis vigentsde Justícia militar amb les dic-tades per la República. Ambtota seguretat ha recordat l'ac-tual ministre de la Guerra lespromeses fetes l'onze de maigdel 1931, des de la Gaceta, enésser reduïda la jurisdicció delstribunals de Guerra als fets es-sencialment militars per raó dela matèria delictiva, prescindintdel lloc d'execució i de la per-sona. El fur quedava reduït alsnaturals límits de l'esfera d'apli-cació del Codi de Justícia militarquedava molt minvada. Tot ique el Decret referit havia me-rescut ratificació com a llei, toti que alguns delictes (injúries al'exèrcit i forces assimilades, co-meses per mitjà de l'imprem-ta, etc.) havien estat exclososdel fur militar, atribuïts als tri-bunals ordinaris, al Jurat, eranecessària, però, a l'entendre del'Azaña, una Comissió que estu-diés, la manera de portar a lapràctica això tan senzill i quecat" preparació no necessita.

Influència de les dretes?Maniobres reaccionàries? Si enel primer cas es protegeix elcapital, la segona disposició técura de perllongar un fur arbi-trari, una casta que crèiem es-borrada i reduïda al no-res.

Sembla com si els governantsde la República s'haguessin do-nat compte que han arribat allímit de concessions i inicien arala davallada. ¿Som al capda-munt i retrocedim? No estariade més advertir que hi ha tot unpoble que vigila. I que no soma Xile, precisament.

PERE MATEO

Pag. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICAL'ànima assassina del feixisme Els radicals i l'Estatut

Gairebé coincidint amb laprohibició governamental delsmítings antifeixistes organitzatsper la Unió Catalanista de Ca-talunya, el feixisme italià come-té dos nous crims monstruosos :afusellà per l'espatlla dos su-posats anarquistes, els quals fo-ren responsables del delicte de"pensar en un atemptat" contraMussolini.

En el paradís italià el pensa-ment, la intenció es castiguenamb la mort. I en el món capi-talista cap veu no protesta. 1en el Vaticà, refugi del Vicaride Jesús, resen, hipòcritament,uns quants parenostres per lesànimes dels condemnats !

Va parlar-se una vegada delcordó sanitari contra Rússia. 1per alguns anys va haverJii cor-dó sanitari. Tanmateix, a Rús-sia, tot un poble se sotmetia aheroiques privacions i sofrences,encisat en la creació d'un ordresocial més just, d'una civilitza-ció més humana.

Ningú no parla d'un cordósanitari, no, contra Itàlia, sinócontra l'assassí Mussolini i elsseus botxins. I a Itàlia, Musso-lini no somia en crear una civi-lització més humana, un ordresocial més just, ans bé delin-queixi esclavitza, per a perpe-tuar les més punyents injustíciesi ressuscitar tenebrositats me-dievals.

¿No és ja hora d'un redre-çament de la democràcia occi-dental? ¿No és ja un deure deconsciència isolar els banditsque saquegen Itàlia, amb lacomplicitat d'un rei digne dedir-se Borbó, i són el deshonordel gènere humà ?

El feixisme no és una teoria,una doctrina, un ideal. Es l'ex-plosió de l'animalisme primari,la superació dels vicis agònics ipsicològics d'una humanitat tre-ballada per la superstició, l'e-goisme i el trogloditisme. Elfeixisme no ofereix cap possibi-litat constructiva. Es una amena-ça permament, una promesa se-gura de guerra si no és anihilat,promptament, pel poble italià iel refús clar, categòric, de laconsciència universal.

La guerra al feixisme és ne-cessària, i és un deure que obli-ga tots els homes honrats.

Molts ciutadans varen entu-siasmar-se amb els discursosfoscos, insincers, de Lerroux.Però, nosaltres, no. Nosaltresvàrem dir que Lerroux era elLerroux de sempre, i que el ler-rouxisme és, encara, pitjor queLerroux.

Els fets ens donen la raó.Malauradament I

En la sessió de la setmanapassada, l'enemic implacable del'Estatut fou la minoria radi-cal. La paraula enverinada, foude la minoria radical. El gestofensiu, provocador, fou de laminoria radical. 1 les esmenesobstruccionistes, humiliants, fo-ren de la minoria radical.

Lerrouxisme, després de la

CRÈDIT IPREVISIÓSOCIETAT COOPERATIVACerts, 678. l.o'-TcL 16871

L'objecte de la Societatés practicar la coope-ració en el crèdi t ,l'estalvi i la previsiósuprimint el lucre enaquestes activitats

sessió lamentable d'aquell dia,és sinònim d'imperialisme, id'imperialisme a la manera deRoyo Villanova, d'Alba, deMelquíades Alvarez. I sota lacapa protectora i crematísticade March,

Cal, doncs, que comencem apensar si un representant dellerrouxisme barceloní pot for-mar part del govern de Cata-lunya, i si la minoria de regi-dors lerroüxistes ha de conti-nuar compartint el govern de laciutat amb la Unió Socialista deCatalunya i l'Esquerra Republi-cana de Catalunya.Insolència clerical

Insolència clericalUn bisbe va signar una pas-

toral indigna. Va malparlar dela República. Va ofendre lesllars emancipades dels prejudi-cis religiosos. Peí castigar lesseves procacitats, el Govern liha retingut el sou.

El càstig no correspon al de-licte.

Per molt menys centenars deciutadans estan privats de lli-bertat.

I ciutadans que la necessiteni la mereixen més que el senyorbisbe, car darrera ells hi ha fa-mílies que pateixen fam, i da-vant ells un ideal humà.

És cosa curiosa que vulguinésser campions de la famíliaindividus ^que han començat perrenegar de la pròpia i refusar-se a constituir-ne una pel seu

compte. Si el matrimoni civil ésun concubinat, ¿com qualifica-rem els bisbes que no es casende cap manera, trencant lleis di-vines i naturals? Neguem auto-ritat moral als individus querenuncien al deure gloriós i fei-xuc de crear una família, d'ofe-rir a la humanitat noves gene-racions, noves possibilitats deformes superiors de civilitza-ció.

I sostenim que aquests indi-vidus egoistes i mancats, quanagravien llars honrades i lliu-res, han d'ésser castigats dura-ment, per judicar el que igno-ren i pel crim d'esterilitat vo-luntària.

Mal fos el papa !

J. COMÔRERA

UNITAT S INDICALVI

«La Internacional Si&dical Roja ekfundà en un moment ttt qui ambiavaqtn ftditm /«r ttl·la irttxa n ti frattitnttníc atui un atac défont \ conquistarràpidament el* sindicats... »

(Dilcnn de Zinoviev, 1924)

Llegiu bé les paraules de Zi-noviev, dites el mes de juliol del'any 1924 en el V Congrés dela Internacional Comunista. Re-presenten per a nosaltres la sín-tes'ì/ de la nova ètica neomar-xista, que havia de commoureel proletariat organitzat i por-tar en els seus rengles la met-zina d'una moral amb eixam-ples.

Zinoviev parla d'un frontenemic en el qual es volia obriruna bretxa amb un atac de fons.L'atac s'iniciava l'any 1920 ambla fundació de la I. S. R. Debell antuvi hom podria creureque aquest enemic ha d'ésser elcapitalisme, si no es confessésexplícitament que es persegueixla conquista ràpida dels sindi-cats,

¿ Per què lluitar contra el ca-pitalisme internacional, ajudanti sollicitant l'ajut de totes lesorganitzacions proletàries delmón? Zinoviev i els que aquestlíder representava se n'hauriendonat vergonya. En canvi, ata-car a fons i apoderar-se d'a-quelles organitzacions desprésde lluites acarnissades, això erafeina revolucionària! Que hifeia que dels sindicats només enquedés l'esquelet! La qüestióera que portessin enganxadal'etiqueta comunista.

Però com que els morts queMoscou matava amb l'espasa deZinoviev gaudien d'una salutexcel·lent a desgrat de totes lesestocades, aquest mestre d'es-grima estudià nous procedi-ments i un cop els hagué trobaten donà lliçons als seus aprofi-tats alumnes. No sense haverconfessat prèviamente el fracàsde les antigues bottes. Seguimescoltant-lo en aquest discurshistòric del 1924:

"...Això passava en l'èpocaen què crèiem conquistar la ma-joria deïs obrers en poc temps.Ja sabeu que després el movi-ment disminuí en intensitat; totsels problemes, totes les dificultatstàctiques de la Internacional co-munista durant aquests cincanys tenen llur origen en aque-

lla minva. La socialdemocràcias'ha consolidat en general i tam-bé dintre els sindicats. Aral'hem de combatre amb uns mit-jans més lents t més dissimulats.Heus ací en el que consisteix lanovetat de la situació que novoleu comprendre..."

Ja veieu si el joc era senzill.Equivalia'a dir: "JNo hem po-gut destroçar aquests traïdorsreformistes arnb una guerra fra-tricida. Ni la calúmnia, ni lesveritats amagades, ni els fingi-ments, ni les trompades han fetcaure malalt i morir el sindica-lisme anterior a la nostra nai-xença. Doncs bé: ara seremamics, o ho farem veure. Pro-posarem fronts únics, parlaremd'unitat sindical, ens adreçarema les masses dient-los que calrestar units. Si així aconseguimenredar la gent, si obtenim queens creguin bons minyons i noes malfiïn, els assaltarem les di-rectives i el .moviment sindicalserà nostre..."

Potser, ben mirat, trobaríemque ho deia de fàisó més diàfa-na, per bé que amb més enginy.Si no, anem llegint el que reco-manava Zinoviev:

"Volem fer ús de les nostresarmes segons les exigències dela lluita de classe., I bé ; aquestesexigències són tan especials ac-tualment, que hem de provar deconservar la unitat dels sindicatsi cònquistar-hi la majoria, anantper viaranys fora del camí nor-mal. Abans teníem fe en unatac de front. Després n'hemvist la impossibilitat... Avui per-seguim la mateixa fi per unprocediment més lent. Hem devèncer, costi el que costi... Aixíprepararem el terreny, anirema trobar les masses amb el motd'ordre d'unitat. No hem de té-mer res. Si els nostres enemicsens expulsen, contestarem ambuna campanya general a favorde la unitat."

Us recomano els darrers pa-ràgrafs. "No hem de témerres." Com si diguéssim que notenien res a perdre anant a casadel veí, la rialla als llavis i labranqueta d'oliver a les mans,però amb l'odi al cor i amb elcervell en activitat preparant lafeina d'envolupament, a talld'aranya. No hem de témer res.

És a dir: "El robatori que anema cometre, l'assalt que volemrealitzar no ens costaran grancosa. Als socialdemòcrates elsrepugnen els procediments deviolència, sobretot emprats con-tra proletaris d'altres tendèn-cies." (Pla bé demostrà saber-ho Kakhiani, un dels dirigentscomunistes de Geòrgia, llavorsde la revolta dels patriotesgeorgians, que s'escaigué pel se-tembre de 1924. Aquest cap or-todoxe, en donar compte d'al-guns detalls de la insurrecció idel perill que podien córrer unspresoners bolxevics, digué tex-tualment: "Els menxevics handemostrat ésser febles, covardsi pusil·lànimes. Han volgut ferun alçament democràtic segonsels principis democràtics, / nohan volgut executar cap delsnostres companys, per més quenosaltres haguem afusellat unsquants centenars de companysseus i fins i tot alguns membres4e llur Comitè Central") "Nohem de témer res"... 1 tall

S» els nostres enemics ens ex-pulsen, contestarem amb unacampanya generat a favor de launitat. Es a dir: "Allargaremla mà, donarem el bes de Judesals reformistes, però si aquestsno es deixen vendre i coneixent-nos el joc ens expulsen, crida-rem que són uns escissionistes,uns enemics perillosos de la uni-tat, i amb aquesta plataformaconquistarem les masses."

Això era la bona doctrina co-munista de temps enrera. Avuiaquesta doctrina ha sofert al-gunes metamorfosis : els comu-nistes, mestres escissionistes,s'han escissionat ells mateixosen vàries tranques. Però enl'any 1932 algunes d'aquestesbranques tenen encara la ma-teixa dèria del tronc : apoderar-se del moviment sindical, dirigir-lo i subordinar-lo a la centralpolítica.

No fa gaire que La Batalla,fent la crítica del moviment (?)del 29 de maig, deia si fa no fael mateix que jo havia escrit enaquestes columnes (i). Així opi-nava l'òrgan bloquista: "Lesmasses treballadores van alssindicats de la C. N. T. creient

(1) Núma. 7,1} 119 de JUSTÍCIA SOCIAL,any I, època lli.

per CARLES CARQUES

que, efectivament, es tracta desindicats. Però aviat es conven-cen que* el que triomfa en llur sino són els interessos generals •de la classe treballadora, econò-

^mics en tal cas, sinó el partidis-me declarat d'una minoria quedirigeix i s'imposa."

Exacte. Però hem de sabertots que, si de bona fe volemunes organitzacions sindicalsfortes i eficaces, hem de bande-jar-ne les etiquetes ideològiquesi cercar-hi la convergència versunes aspiracions comunes; peròde cap manera s'ha de fer unacampanya sistemàtica contra latendència llibertària — enca-raavui predominant en els ele-ments directius de la C. N. T.—amb la secreta intenció d'esmi-colar-la i d'instaurar al seu llocla tendència abassegadora delB. O. C., tan política i tan per-judicial per al sindicalisme comqualsevol tendència amb fumsde supremacia.

Quant als que en el passat de-fensaren la política desastrosadels Lenin, Trotzky, Zinoviev icompanyia en el que es refereixal sindicalisme, convé que reca-pitulin els perjudicis que hanocasionat a la classe treballado-ra amb llurs procediments escis-sionistes i, abans de donar lli-çons d'unitat sindical, recitinmodestament un sincer meaculpa.

La prohibició governa-tiva dels míting» anti-

feixistesGustosament transcrivim la següent

carta adreçada al C. E. de la ü. S. C.:

"Sr. President del Partit "unió Socia-lista de Catalunya".

Honorable ciutadà:La Junta directiva de 1'"Ateneu Re-

pública" ha pres l'acord de manifestar-vos la seva adhesió a l'acte d'exalçarla figura de Matteotti, socialista assassi-nat per les hordes del feixisme, i quel'autoritat governativa us va suspendre.

A l'ensems ens plau ^comunicar-vo*afegiu la nostra protesta a les que tin-gueu bé a fer contra l'acte arbitrari desuspendre un acte politic, puix aquestasuspensió indica que hem entrat en unrègim de feixisme disfressat, el qualcaldrà posar a ratlla.

Rebeu l'afectuosa salutació dels quèus desitgen visqueu molts anys per hicausa de la República i del Socialisme.—Barcelona, 14 de juny de 1932.—£1 pre-sident, Eduard Layrel.—El secretari,Just Vilanova."

Justícia Social Pag. 3

Un article de l'Albert de QuintanaUn deure de Catalunya

El cas de "Justícia Social"Com a tribut d'homenat-

ge a l'amic desaparegut, ho-norem les nostres planes re-produint un article inserit a/'"Autonomista", de Giro-na, pel desembre de ic2¡,en hores difícils per a lavida del nostre periòdic, enel qual es transparenta totala noblesa, la generositat il'ample esperit polític del'Albert de Quintana, tanlluny de les miserietes i pe-tites passions que prostituei-xen sovint, fer la falla delshomes, les més altes causeshumanes. JUSTÍCIA SO-CIAL féu aleshores una cri-da. Fora del nostre camp,¿quantes veus varen respon-dre? Recordem només la del'Albert de Quintana i lad'un altre esperit generós.

El darrer número del setma-nari socialista publica, en cap-çalera, una crida digna i sere-na a l'opinió catalana. JUSTÍ-CIA SOCIAL, després d'unavida més densa que llarga, estroba en moments d'angúniaeconòmica. Adverteix, sense jac-tancia, allò que significa en l'i-deari del poble català, i acabademanant col·laboració i subs-cripció.

Cal que tots els catalanns enssentim al·ludits per la crida ique tots la contestem, sigui pú-blicament, sigui en el clos deles nostres consciències. No pelque significa, ideològicament,JUSTÍCIA SOCIAL, sinó pelque, genèricament, significa elperill de desaparició de l'òrgand'un sector de la vida políticaper mancança d'ajut.

D'on ve aquest m a l ? Ens dolde di r-ho, però a Catalunya hi

ha una opinnió massa estesa querefereix a petites minories latasca de realitzar tots els esfor-ços; tenim el temperament pocsolidari i ens manca l'habitud dela petita contribució diària a 4esempreses que ens interessen;la nostra vida té llargs perío-des d'inhibició i petites guspiresd'activitat. Això ens priva, però,de mostrar-nos exigents ambaquells que suporten la tasca defer tot sols allò que hauríem defer tots plegats.

Si s'obrís una enquesta entreels editors dels periòdics políticsde Catalunya, la conclusió seriad'una amargor tremenda. Totsels nominalment afiliats al sec-tor d'opinió que la fulla defen-sa es creuen amb dret intangi-ble d'ésser-hi considerats i ate-sos... Si se'ls complau, no hoagraeixen, perquè ja s'hi creienamb dret; si no se'ls pot com-plaure, se'n van esbufegant, esdonen de baixa—si eren subs-criptors, que algun cop es des-cuiden d'ésser-ne—i es conver-teixen en propagandistes deldescrèdit contra el pobre diari.

JUSTÍCIA SOCIAL és l'o-bra d'una minoria selecta, cata-laníssima, que s'ha emprès unatasca que cap partit d'esquerrano havia reeixit a realitzar aCatalunya : situar el proletariaten una posició adequada al seuideal, però amb una concreta ifèrvida modalitat territorial.No s'ha volgut engrossir el so-cialisme internacional amb unalegió anònima, sinó integrar-loamb el socialisme català. 1aquesta tasca era profundamentinteressant i urgent a Catalu-nya, on la classe treballadora,cansada d'explotacions iniques

—la del lerrouxisme barcelo-ní—, desorientada per campa-nyes apolítiques i desenganyadaper la mancança de sentit pràc-tic dels nacionalistes republi-cans, es lliurava al marasme,JUSTÍCIA SOCIAL vingué aresoldre abnegadamente aques-ta urgent necessitat i a situar-seen el camp de la política cata-lana en una posició austera i cla-rament definida.

Altrament, la diversitat idealés necessària en la vida pública.Un poble unànime va a la mortespiritual per atròfia dels òr-gans de control. A mi, homed'esquerra, m'interessa i desitjouna opinió més ençà i altra mésenllà de la meva i per això sóchome d'esquerra, que sense puntde referència no podria ésser-ho. 1 el mateix passa als homesde dreta i als extremistes. Perdamunt de tot l'específic es tro-

ba el genèric, i hi ha categoriesuniversals, continentals, nacio-nals i locals que absorbeixen lesdiferències i imposen solidari-tats profundes i permanents.

Per això, per ésser JUSTÍ-CIA SOCIAL l'òrgan repre-sentatiu d'un sector viu, real,digne i auster de Catalunya, elproblema de la seva vida es fainteressant per a tots els cata-lans. El tresor del nostre idealés massa considerable perquètinguem l'esbojarrada pretensióde vetllar-lo i garantir-lo, nos-altres tots sols. Fem, doncs,tot el que sigui al nostre abastper a respondre a la crida del'honrat setmanari socialista.Pensem que quan plega un òr-gan d'opinió en la política d'unpoble, en l'espai que el cobrice-la s'hi extingeix un estel. I, enla ruta dels pobles, la llum, permolta que n'hi hagi, mai no éssobrera.

Entreteniments anarquistesA Solidaridad Obrera del dimarts de

la passada setmana hem trobat un soltque ens ha deixat molt parats.

Sota el títol "A los obreros consumi-dores de Villanueva y Geltrú", una "Co-misión organizadora" fa una crida al«obrers consumidors vilanovins en laqual, després de denunciar la cobdíciadels botiguers del poble, els invita a for-mar part d'una "Comisión de DefensaEconòmica" que, segons es veu, està apunt de sortir del forn. L'objectiu d'aques-ta "Comisión" els nostres lectors el po-dran veure en aquestes ratlles del solt:"Nosotros, una vez constituída y legali-zada la "Comisión de Defensa Econó-mica", organizaremos una tenaz y deci-dida campaña contra el aumento de lassubsistencias, declarando el boicot a loscomponentes de la sociedad que nos ocu-pa (una determinada societat comercialdel poble), y llegando, si fuera preciso,a la compra colectiva de los artículosde primera necesidad por grupos, cuyosensayos en otras poblaciones y en estamisma han tenido un éxito rotundo."

Les dues frases subratllades d'aquesttext ho han estat per nosaltres, car teniminterès que destaquin d'una manera es-pecial. En primer lloc, veiem que aques-ta "Comisión" no farà res abans d'es-

tar legalizada; això vol dir que els nos-tres companys anarquistes ja van tro-bant gust en les lleis y nitres accessorisburocràtics.

En segon lloc, veiem que la finalitatde la "Comisión" és la de gemegar, quei-xar-se, protestar, boicotejar, sabotejar, isols com a últim recurs la d'organitzarels seus adherits en grups econòmics pertal d'anar a la compra en comú delsarticles de primera necessitat que els sónnecessaris.

Quina manera -tan curiosa tenend'obrar aquests companys!

Allò que hauria d'éser el primer pas,és a dir, la compra en comú dels arti-cles, ho deixen en últim terme com es-poruguits del treball i la responsabi-litat que això els representaria. És moltmés fàcil redactar manifestos i protestara crits.

Però el més bonic del cas és que aVilanova i Geltrú ja existeix una orga-nització autènticament obrera que té unafinalitat d'ordre'similar per bé que supe-rior a la de la "Comisión" que ara espretén crear i que l'està complint ambforça èxit d'ençà una colla d'anys. Elscomponents de la "Comisión organizado-ra" ignoren, segurament, l'existència aVilanova de la Cooperativa de consum

MoralitatsHome de geni: imporia que

el teu geni sigui tan ben dissi-mulat en el teu talent, que homsigui conduit a atribuir al teuart allò que és degut a la na-tura. * * *

Les objeccions neixen sovintd'aquesta senzilla causa queaquells que les fan no han tro-bat per fils mateixos la ideaque ataquen.

* * *

Només cal anomenar Ciènciael conjunt de les receptes quereïxen sempre. Tota la» resta ésliteratura.

* * *

Un Fet és allò que es passade tenir significació.

* * *

El despertar fa als somnisuna reputació que no mereixen.

* * *

L'optimisme i el pessimismenomés s'oposen en allò queno és- * * *

Com que la majoria de crimssón actes de somnambulisme, lamoral hauria de consistir a des-vetllar a temps el terrible dor-milega.

PAUL VALÉRYPer la transcripció:

ULISSES

"La Regeneradora", la qual està portanta cap una lluita aferrissada en defensade la classe obrera contra els botiguersdel poble i contra un altre enemic moltmés poderós i temible—ignorat també,segons sembla, per la "Comisión organi-zadora"— : l'Economat de la Fàbrica Pi-relli, del mateix poble.

¿No seria més pràctic per a tots ple-gats, companys anarquistes, que es dei-xéssiu estar de "Comisiones de DefensaEconòmica" i anéssiu a enfortir els ren-gles de la Cooperativa ja existent, pertal d'ajudar-la en la seva tasca, detanta transcendència per als obrers vila-novins, en lloc d'entrete,nir-vos en assaigsinfantils i totalment mancats d'eficàciasocial, superats pràcticament pel mateixanarquisme ?

LL. A.

Des de temps immemorablela dona, malgrat totes les lloan-ces d'excelsos poetes, els qualsa través del temps s'han esfor-çat a sublimar la seva gràcilfigura, elevant-la a la supremacategoria d'àrbitre dels destinsde la humanitat, la realitat haestat sempre una evident con-tracció d'aquests conceptes, sihem de jutjar per la considera-ció i el respecte que la dona ensmereix en tots els ordres de lavida.

Per a no barrejar idees i con-ceptes, em circumscriuré a par-lar de la dona com a factor enla producció, perquè entenc queés aquest un camp d'experimen-tació prou ample per a treure'nnombroses conseqüències, la im-portància de les quals ha de pe-sar damunt la consciència de tothome liberal, i servir-li d'estí-mul per a fer quelcom encami-nat a fer desaparèixer aquestrègim d'injustícia social en quèvivim, en el qual la dona és laque sofreix més, perquè si coma obrera està subjecta al mateixjou capitalista, com a dona ésuna víctima innocent dels preju-dicis de la famí l ia i de la socie-tat.

L'increment que ha pres — ique cada dia va en augment —la substitució de l'home per ladona en la indús t r ia i en el co-merç, és veritablement alar-mant si es té en compte el que

LA »!• NA EN EL TREBALLper FRANCESC VILADOMAT

això representa en el seu dobleaspecte moral i econòmic.

El progrés en la mecànica il'adopció de mètodes modernsper a simplificar tota mena detreballs, fent-los més fàcils d'e-xecutar, ha permès fer aquestcanvi amb gran satisfacció delspatrons, els quals són els únicsque hi surten guanyant, fent deltreball de la dona una de les mésiniques explotacions.

La perspicàcia dels industrialsi comerciants ha sabut descobriren la dona qualitats especialsper a executar grnn nombre detreballs amb més rapidesa i per-fecció que els homes.

La dona, per natura, és méshumil, més dòcil i més adapta-ble que l'home, i, sobretot, méssoferta i menys exigent; té, pertant, totes les qualitats necessà-ries i favorables al patró orgu-llós de la seva autoritat i asse-degat de lucre.

La feblesa de la dona en l'or-dre físic, i el respecte que hau-ria de merèixer quan la veiemrevestida de la dignitat de mare,no són obstacles que els seusexplotadors tinguin en compteper sotmetre-la constantment atreballs excessivament feixucs

que mustiguen ràpidament la se-va bellesa i perjudiquen el seuorganisme ; és precisament apro-fitant-se de la seva santa resig-nació que han generalitzat elstreballs a preu fet amb unspreus tan baixos, que en la ma-jor part de les indústries, per atreure's una dona quatre o cincpessetes de jornal, ha de passarvuit o més hores treballant des-esperadament fins esgotar les se-ves forces.

Són nombrosíssimes les indús-tries en les quals la dona és vil-ment explotada; només que peranomenar-ne unes quantes, po-drem citar les indústries del lli-bre, fabricació de sobres, capsesde cartró, joguines, perfumeria,objectes sanitaris, marroquine-ria, etc., etc.

En les indústries de productesquímics, també la dona és un im-portant factor de producció, r nocal dir els estralls que causaaquesta mena de treball en eldelicat organisme de la dona, imés si es té en compte que lamajor part d'aquestes obreressón noietes de tretze a divuitanys. En aquestes indústries hiha una renovació constant depersonal a causa de malalties

ocasionades per l'aspiració degasos tòxics i polsines verinoses.

En les indústries metal·lúrgi-ques com són, fundicions, fàbri-ques d'envasos metàl·lics, ob-jectes de llauna, material elèc-tric, trefileries i teixits metàl·lics,fàbriques d'agulles, de botons, ialtres objectes estampats, sóntambé en gran nombre les donesque hi treballen, executant fre-qüentment treballs impropis delseu sexe, pel pesats i perillososque són, del qual n'és una provaevident el gran nombre de donesaccidentades que es veuen en lesMútues d'accidents del treball.

Malgrat d'haver de treballaren aquestes condicions, en lamajor part de les indústries eljornal de la dona rarament ex-cedeix el tipus de sis pessetes perjornada.

Però encara hi ha més; l'ex-plotació de la dona com a factorde producció té un radi d'acciómés extens que el que fins arahem assenyalat.

La dona, ni dintre de la sevapròpia llar pot veure's lliure del'explotació burgesa. Tots conei-xeu, o almenys en teniu esment,'tota una sèrie de treballs que ladona fa a casa. Són les indús-

tries de la confecció, les qualsenclouen gran nombre d'espe-cialitats i que, malgrat ésser labase del sosteniment d'una ex-cessiva quantitat d'establimentsque es dediquen a la venda d'a-quests productes, són un verita-ble escarni a la misèria, i unafront per als organismes sindi-cals obrers, en els quals els tre-balladors, "els homes", hempassat tota la nostra vida bara-llant-nos amb la discussió deprincipis i tàctiques, i no hemsabut exigir—ni tan sols ho hemintentat d'una manera formal—la igualtat de condicions en eltreball per a aquesta dona que,tantes vegades, en la seva quali-tat de mare, filla o esposa, por-tats per un fals concepte de dig-nitat, que en el fons no és altracosa que la vanitat mateixa, enshem sentit ofesos, i havem res-post irats i promptes a qualse-vol violència, quan en la nostrapresència se l'ha fet objecte dela més petita desconsideració, onomés en sorprendre en qualse-vol persona estranya una mi-rada massa impertinent.

És necessari haver-ho vist deprop per a fer-se càrrec del quesón aquestes indústries de laconfecció.

Es compten per milers les do-nes que treballen per a aquestsestabliments exuberants de luxei de llum, on tot ho "regalen" i

(Seguiré)

Pag. 4 Jus t í c i a Socia l

La Cooperació en el futur econòmicde Catalunya

Divendres passat tingué lloc a l'Ate-neu Polytechnicum l'anunciada conferèn-cia del nostre company I,luis Ardiacasobre el tema que encapçala aquestesratlles.

El conferenciant comença per adver-tir que en tractar de la necessitat i dela possibilitat de substituir el règim eco-nòmic actual per un altre de més eficaçi de més just, cal no deixar-se mai em-portar per consideracions simplistes isuperficials, filles de les circumstànciesdel moment, sinó que és necessari estu-diar amb detenció i serenitat els fona-ments que d'una manera permanent ser-veixen de base a qualsevol sistema.Així, davant la depressió econòmica ac-tual, en lloc de fer derivar de les sevesterribles conseqüències sobre l'economiapopular la fallida del sistema econòmiccapitalista, el que procedeix és revisara fons els principis que el sustenten pertal de decidir si són prou aptes per aassegurar d'una manera estable el ben-estar de la col·lectivitat, a desgrat de lesdificultats que el seu funcionament pí-gui comportar. Sentats aquests punts,el conferenciant parla del profit, mòbilsuprem de l'economia capitalista, i deles crisis. La successió dels períodes dedepressió i de prosperitat econòmiquesés tan essencial al règim econòmic ac-tual que, si arribés a suprimir-te per es-tablir una estabilitat en les relacionseconòmiques, el règim capitalista arri-baria a desaparèixer en curt terme detemps, car amb l'estabilitat desaparei-xeria la possibilitat del profit, mòbilsuprem—com s'ha dit—de l'economiacapitalista. Mes com sigui que aquestaestabilitat és indispensable per al pro-grés social de la humanitat, és necessa-ri cercar un altre sistema econòmic quela pugui garantir tot conservant el mí-nimum d'avantatges que ens pot oferirel règim capitalista.

Davant d'aquesta impossibilitat delcapitalisme sorgeix l'economia estatalque s'encarrega d'aquelles funcions eco-nòmiques que el sistema capitalista nopot ja complir o compleix d'una mane-ra defectuosa. Mes si l'economia esta-tal té un marge d'avantatge sobre l'e-conomia capitalista, no pot ésser consi-derada, ni de bon tros, com una fórmu-la definitiva, sinó simplement un règimtransitori pertal de preservar la col·lec-tivitat dels efectes nocius del sistematransitori per tal de preservar la col·lec-pel seu propi compte els organismes ne-cessaris per a prendre de les mans del'Estat aquelles funcions econòmiquesque li són pròpies. Seguidament, el con-ferenciant al·ludeix el moviment coope-ratiu, que amb la seva experiència denoranta anys en totes les branques del'economia popular, ha donat npixementa una nova doctrina econòmica queavui apareix com la única possible d'in-troduir d'una manera permanent unprincipi d'ordre i de justícia en el con-junt de l'economia. Els dos gians prin-cipis sobre els quals es basa l'economiacooperativa són la supressió del profiti l'hegemonia del consumidor. Davantel mòbil del profit de l'economia capi-talista, l'economia cooperativa proclamaun mòbil molt més humà i més fecund queaquell: el de la necessitat organitzada.Contra certes tendències sindicalistes i so-cialistes, la doctrina cooperativa exigeixl'hegemonia del consumidor en l'orde-nament de l'economia col·lectiva, car aixòno sols representa el reconeixement delgran valor econòmic i jurídic del con-sumidor, sinó l'establiment d'una eco-nomia subjectada a les necessitats delconsum i inspirada només en la satis-facció d'un servei.

A continuació el conferenciant fa re-marcar la feblesa i la fragmentació del'economia capitalista catalana i la pos-sibilitat de substituir-la ràpidament peruna economia cooperativa, I-asada en

Subscripció permanentpro JUSTÍCIA SOCIAL

Donatili«SUMA ANTERIOR. . i,404^5 Ptes.E. Saleta, de Badalona . 5Josep Casas 0*50X. X 25Lisini Andreu . . . . 2Torrotja, del Priorat. . 30J. Torroja 25Rochdale 50

Total. . . i ,54i '"5 Ptes

Correu administratiuBatdomer Ramon, de Figue-

res 46 Ptes.Joan Jané, de Sabadell, gir. . 8 »Francesc Misse, de Sant Ce-

loni 27 >

l'organització de les masses consumido-res en potents organismes de distribu-ció, els quals, a l lur torn, servirien desuport per a la creació d'empreses in-dustrials i de crèdit D'aquesta manera—i seguint només l'exemple d'altres paï-sos que no presenten les condicions fa-vorables de Catalunya — seria possiblemodificar profundament, en un curt ter-me de temps, les directrius actuals del'economia catalana, orientant-les versuna major perfecció, no sols en l'aspec-te social, sinó en l'aspecte material, carno hi ha cap altra fórmula niés pròdigade riqueses que la Cooperació.

El conferenciant estudia seguidamenti d'una manera molt breu, car la man-ca de temps així li ho imposava, els di-versos problemes que l'organització coo-perativa de l'economia catalana plan-teja. Es detura en l'aspecte de les rela-cions entre les cooperatives agrícoles iles de consumidors i exposa la n«cessi-

tat de crear comitès mixtos per tal d'es-tablir de comú acord, no sols el preu justdels articles i les condicions del proveï-ment, sinó la política a seguir en laqüestió duanera i en la fixació de lesquotes d'exportació. Assenyala també laconveniència de posar en relació direc-ta les cooperatives agrícoles catalanesamb les cooperatives de consumidorsestrangers, i acaba parlant t'è la coope-ració intermunicipal per a l'establimentde serveis públics, és a dir, de la possi-bilitat que tenen els municipis, com a re-serveis public«, s'organitzin cooperati-vament per a la creació d'empreses co-munes per a l'explotació de serveis pú-blics de llum i força, transports, comu-nicacions, etc., realitzant d'aquesta ma-nera una aportació valuosíssima al con-junt de les activitats cooperatives cata-lanes que ara tot just s'inicien en unaforma ordenada i conscient.

L'orador fou aplaudit.

C O M A R C A L SMOLINS DE REI

A la "Federació Obrera"Amb una nombrosa concurrència, el

dissabte dia n del corrent se celebràl'anunciat festival artístico-cultural,amb la valuosa col·laboració de la com-panyia teatral que tan encertadament di-rigeix en Figuerola, i de la qual, a mésd'altres artistes de reconegut mèrit, for-men part l'excel·lent actor August Bar-bosa i les eximies primeres actrius Emí-lia Baró i Elvira Jofre.

De la conferència d'en Bertrand deQuintana sols diré que jumai havia sen-tit una diatriba tan formidable i docu-mentada contra la pesta negra que en-vaeix tants de pobles. Té un valor in-calculable aquesta conferència pel fetque gairebé en tota ella es demostrala falsedat de la religió i la maldat delsque es diuen els seus ministres, emprant,per això, textos dels anomenats llibressagrats.

Amb paraula eloquentíssima i ambuna enorme profusió de detalls l'oradordemostra i explica el perquè de la tità-nica lluita entre el dogma i la ciència,entre la llum i les tenebres. Dedica unrecord als que per defensar i prego-nar les noves investigacions dfc laciència foren víctimes de la inquisi-ció. Fa una crida al poble perquè des-prenent-se de rutines i falses convenièn-cies socials, s'alliberi per sempre mésde la tutela del capellà i faci una vidapurament laica.

Durant la seva brillant peroració l'o-lador fou aplaudit moltes vegades, i enacabar el seu parlament escoltà unafervorosa ovació.

De l'obra teatral d'en Pejoan—laqual obtingué una execució impecable,que honora moltíssim la companyia Fi-guerola—sols diré que té un argumenttan interessant, és tan vibrant tota ella,són traçats tan vigorosament els perso-natges, que acredita el seu autor com aun dels escriptors de més positiu mèritde Catalunya.

Tota l'obra, des de la primera escenafins al final, és seguida amb creixentinterès.

Davant l'entusiasme del públic, ennombroses ocasions s'interrompé breu-ment la representació. L'autor escoltàa cada final d'acte clamoroses ovacions,i, en acabar la representació, davant lainsistència del públic, hagué de dirigira aquest la paraula, donant-li les grà-cies per la fervorosa acollida que haviatingut l'obra.

Dintre de poc i per la mateixa com-panyia, "reprise" de l'obra i també al-tra conferència a càrrec de l'amic Ber-trand de Quintana.

Podem dir sense exagerar que aques-ta obra és molt superior per tots con-ceptes a les que sobre la mateixa ma-tèria han escrit Fola i tants d'altresautors.

MANUEL ROGER

MANRESAConferència de JoaquimXirau.

Reproduïm de El Dia, de Manresa:"Tal com estava anunciat, dissabte, a

les deu del vespre, Joaquim Xirau,d'Unió Socialista de Catalunya, donàa l'estatge d'Unió Catalanista Republi-cana la conferència sobre el tema: "Va-lors humans del Socialisme".

Féu una exposició del que el socia-lisme entén per llibertat humana, les se-ves valors i la seva finalitat, la qualno és altra que reglamentar tots elsmoviment» de l'home, a fi que tots elsseus actes responguin a garantir l'úni-ca llibertat possible: la llibertat de l'es-perit, la llibertat de la intel·ligència i

també la Iliberta\t d'exposició de lesidees que la consciència i la intel·ligèn-cia suggereixin a l'home. Aquesta és,sota el punt de vista socialista, l'únicallibertat que hi ha possible.

Diu que la revolució francesa, en de-ci etar els drets de l'home, alliberàaquest de l'esclavatge de la noblesa, dela clerecia y del militarisme, les tresbranques que esclavitzen el poble, i ha-gueren de sotmetre's al poble obeint lesseves ordres. Però amb tot i això en-cara quedà una cosa externa materialque impedí i impedeix encara a l'homeésser lliure: la riquesa. Per això elsocialisme vol sotmetre aquesta riquesai posar-la al servei de la llibertat del'home, de la llibertat de la Humani-tat Diu que la República espanyola, enenderrocar la monarquia, ens ha alli-berat de dues oligarquies que impedienaquesta llibertat humana que propugnael socialisme: el militarisme i el cleri-calisme. Però encara queda per ender-rocar aquesta força de què us he par-lat—diu el conferenciant—. Ca! sotme-tre la riquesa. Peç això el socialismevol recollir aquesta riquesa perquè ser-veixi per a garantir a l'home aquestallibertat. Però això és una tasca moltdifícil i delicada. Perquè ens podríemtrobar en el cas que, pensant-nos reco-llir la riquesa, el que vingués a lesnostres mans fos la misèria. EI socialis-me defuig sempre de donar cops decap endebades, defuig de la violènciai fomenta' la seva força en la discipli-na. El socialisme no admet cabdills. Peraixò és precís sotmetre's a aquesta dis-ciplina de cada dia, de cada hora, decada minut, per a aconseguir aquestaperfecció, la qual és necessària per acaptar la riquesa, única valia que avuis'oposa a la llibertat humana.

El parlament de Joaquim Xirau, d'u-na claredat i profunditat de pensa-ment admirable, fou seguit amb un res-pectuós silenci pel nombrosíssim públicque s'ha emprès i que, al nostr« enten-

Cal felicitar la Directiva de la Sec-ció local d'Unió Socialista de Catalu-nya per la seva intensa tasca culturalque s'ha emprès i que, al nostre enten-dre, era molt necessària per a orientarl'opinió sobre temes tan interessantscom els que han anat tractant els homessocialistes que han desfilat per la tri-buna d'Unió Catalanista Republicana.Les nombroses demandes d'ingrés a laUnió Socialista, d'homes afins a aques-ta ideologia, són una prova palesa dela necessitat que hi havia a Manresade fundar una secció de la Unió Socia-lista de Catalunya, la qual difonguésels seus ideals. Proven també l'encertdels seus dirigents, als quals cal felici-tar efusivament."

Sobre l'afer AlomarUn diari de Madrid, entre

els càrrecs acumulats contra Ga-briel Alomar, ha dit que aquestfou separat de la Unió Socia-lista de Catalunya per haver-senegat a satisfer les quotes quecom afiliat li corresponien.

En honor a la veritat, i lleial-ment, hem de manifestar que elciutadà Gabriel Alomar fou se-parat de la Unió Socialista deCatalunya per discrepàncies fo-namentals en la interpretació iexecució dels deures estatutarisgenerals i disciplinaris.

Els Parlamentaris CatalansDurant la tercera setmana de

juny, ultra els que ocupen altscàrrecs polítics, foren presentsa Madrid els següents diputatsdels partits catalans:

U. S. C.: Campalans, Serra iMoret, Josep Xirau.

Esquerra: Aiguader, Aragay,Belli, Bordas, Companys, Den-càs, Gassol, Grau, Layret, Llu-hí, Loperena, Palet, Puig i Fer-reter, Palacín, Riera, Santaló,Sbert, Selvas, Tarradellas, Tor-res, Ventosa, Antoni Xirau.

P. R. C.: Nicolau d'Olwer,Esteve.

Lliça: Abadai, Estelrich, Ra-hola.

Independents: Carrasco, Co-rominas, Dolcet, Suñol.

Per error de composició—que ens dol vivament—en lallista de la setmana darrera dei-xà de figurar-hi el nom del se-nyor Gassol.

Ens plau de fer constar queen la generalitat de les sessionsconsagrades a l'Estatut s'ha re-marcar l'assistència de gairebétots els diputats de Catalunyapertanyents als partits d'orga-nització general espanyola, comsón ara el company Ruiz Leci-na i els senyors Estalella, Simó,Puig d'Asprer, Ayats, i altres.

UnióSocialistadeCatalunya

Mítings i ConferènciesAVUI

Conferència de Joan Comorera a laSecció de Manresa, a les deu del vespre.Tema: "Vella i nova espiritualitat".

Conferència de Rafael Campalans ala Secció dels Districtes V i VI, a lesdeu del vespre.

Conferència d'Elionor Serrano a Mo-llerusa, a les nou del vespre.

Conferència d'Estanislau Ruiz a laSecció del Districte VIII, Montseny, 35,principal, a les deu del vespre. Terna:"La intervenció de la dona en la polí-tica".

DEMÀ

Conferència de Joan Comorera a Sam-pedor, a les onze del matí. Tema: "EJsocialisme a Catalunya".

Míting inaugural de la Secció de Ma-taró, a les onze del matí. Oradors:

Joan Rovira.Àngela Graupera.Josep Xirau.M. Serra i Moret.

Conferència de Joan Comorera a SaatFructuós, a les quatre de la tarda.

Conferència d'Elionor Serrano a laSecció de Lleida, a les onze del matí.Tema: "La dona en la politica".

ãf2SFrancesc Traitai; "Era una dona com

les altres".—Edifions Proa; Bibliote-ca "A tot vent", vol. 44.—Badalona,1931.

Una història quotidiana, grisa, nar-rada amb tota la força de la simplici-tat. La novel·la d'Erèmia, una dona comles altres. I, encara, com diu l'autor, noés sinó "un temps d'obra"; quan, mortala protagonista, s'insinua la probabili-tal que la mort ha estat deguda a quel-com que s'escapa de la normalitat, elllibre s'acaba. Francesc Tr.ibal nomésha volgut mostrar-nos l'ànima d'unadona com les altres,

És la senzillesa el que dóna relleu ala novel·la, el que la fa suggestiva; d'a-questa senzillesa en deriva to' el seuvalor. Valor sòlid ; els passatges un poclents i la confusió que de tard en tardapareix, no tenen cap importància. Enuna paraula, Era una dona com les al-tres és una novel·la que captiva precisa-ment perquè no passa res, perquè parladirectament a l'esperit.

J. R. i T.

Secció del Districte VIIILa Comissió Excursionista de la Secció

del Districte VIII de la U. S. C. hainaugurat una caseta de bany a la platjade Montgat, la qual posa a la disposicióde tots els afiliats del Partit, tots els

diumenges des de les sis del matí.

TIP. CATALAN»-vich , 16 Tel. 737» - Barcelona