ESTRUCTURA MURÀRIA Torre Agbar, Barcelona ( Jean Nouvel & Fermín Vázquez, 2003 )

La torre, està concebuda com a una sola peça, sense parts ni discontinuïtats. Té una sola cara, que es pot rodejar completament. La façana es un mur portant construït en formigó armat en la part baixa i mitja, i amb perfils d’acer en la part alta (cúpula).La trascendència de la geometria en la construcció de la torre, es fa evident quan s’entén com s’ha construït, especialment pel que fa a dos aspectes: El mòdul de la finestra ( i la seva relació amb el detall de la façana) i la formació dels murs de formigó. Aquests dos aspectes demostren la capacitat del formigó per adaptar-se a geometries complexes o no complexes dotant als edificis d’una estructura rígida i compacta.Els dos murs estructurals de formigó s’han aixecat a l’hora. S’utilitza un encofrat autotrepant que permet usar el mateix mur com a suport de l’encofrat del següent tram. Més informació sobre la torre Agbar

9.1. NOMÉS ESTRUCTURA

ESTRUCTURA MURÀRIA

MUSAC Castilla y León( Mansilla y Tuñón, León, 2005 )El formigó constitueix tota l'estructura portant de l’edifici, superfície a la vegada que defineix les parets dels espais exteriors en tons blancs.

Formigó blanc encofrat amb taulells de fusta, paviment de formigó contïnu polit Les taulades estàn formades per 500 vigues de formigó blanc prefabricat. La façana està recoberta per panells de vidre.

mur adossat

mur exempt 6m

mur exempt 3m

buit

ESTRUCTURA DE PILARS. Edifici Lloyd’s, Londres ( Richard Rogers & Partners, 1978-1986 )

És l’exemple més famós del treball de Rogers, que pertany a un corrent arquitectònic anomenat hi-tech. Mentre que les sis torres són les característiques més sensibles, el focus principal de l’edifici està en el lloc de treball interior. Aquest és el cub al voltant del qual tota l’activitat gira en una serie de galeríes. Les instal.lacions de l’edifici com lavabos, cuines, ascensors, etc. estàn col.locades a l’exterior de l’edifici per a no interferir en el desenvolupament dels treballs de negoci de l’empresa asseguradora Lloyd’s. Així doncs, és accessible des de fora la qual cosa fa independents les diferents parts de l’edifici ( oficines i serveis ). L’estructura és totalment vista, però els pilars de formigó, que són els que suporten realment l’edifici, es troben en la part interior, cedint el protagonisme visual a l’acer inoxidable i el vidre ( visibles des de l’exterior ). Com podem observar en la planta, els pilars ( de formigó prefabricat) es distribueixen arreu de la part “exterior” i també en l’atri central deixant practicable tota la part que els separa. L’estructura està pensada per ser ampliable verticalment, afegint móduls dels esmentats pilars prefabricats.

Viaducte de Millau ( Norman Foster, Millau )

Els pilars tenen entre 77 i 246 m. La seva forma és la d'una Y invertida en la direcció longitudinal. El Viaducte de Millau està constituït per vuit trams de tauler d'acer, que es Donen suport sobre set pilars de formigó. El Viaducte de Millau Pràcticament la duplicació l'alçada del que fins llavors era el pont més alt del món.

Esglèsia de la Llum, Osaka ( Tadao Ando,1989 )L’arquitecte japonés Tadao Ando utilitza el formigó per a “intentar crear un espai ric amb el pressupost mínim en aquesta era inundada de materialisme”, segons paraules textuals de l’artista. Si analitzaem la seva estructura veiem a simple vista que està composta per una simple caixa de formigó amb una paret que travessa un dels laterals de l’edifici de manera oblíqua, de manera que ens trobam davant d’una estructura murària, suficiente per a complir la funció de suport per a la que ha estat disenyada a la vegada que otorga al seu interior un espai d’ altres elements estructurals. El material amb que ha estat realitzada aquesta obra juga un paper estètic degut a que la façana és completamente de formigó, la qual li otorga sobrietat. Destaca també la importància de la llum natural, la qual penetra a través de la gran creu de la façana i va canviant durante el dia, el que per a Tadao Ando representa la relació de l’home amb la natura.

Chapel of Brother Klaus ( Peter Zumthor)

El cos de la capella es va costruir entorn a una “ cabanya” de troncs d’arbre de la zona, els quals varen servir com a encofrat per al formigó, ( realitzat amb grava de riu, ciment blanc, aigua i sorra groguenca-vermella ), que va ser vertit en tongades de mig metre fins arribar als 12 d’alçada. Una vegada assecat el formigó es va fer una fogura i es van cremar els troncs, donant a l’interior una textura certament peculiar.

9.2. ESTRUCTURA I TANCAMENT

Tenerife espacio de las Artes( Herzog & de Meuron, Tenerife, 2008 )

És un exemple de la utilització en l'arquitectura del formigó vist. L'edifici a primera vista pot donar sensació de hermetisme i assemblar a un "bunker" en el qual no penetra la llum, però n'hi ha prou amb mirar una segona vegada per adonar-se que les façanes de formigó estan esquitxades de múltiples vidres, en concret 1.200 , de diferents formes i mesures que permeten que la llum il.lumini l'espai interior i, a més aconsegueixen per a l'edifici una pell molt atractiva i dinàmica des del punt de vista visual. L'edifici es centra en una sèrie d'elements diagonals i uns sòls inclinats que inclouen una rampa de manera que els diferents espais culturals per als que ha estat dissenyat conflueixen i s'entrellacen sense perdre cada un la seva singularitat dins del conjunt.

PHAENO SCIENCE CENTER ( Zaha Hadid, Wolfsburg, 2005 )

Aquesta obra de l'arquitecte angloiraquí és un exemple de les possibilitats estètiques que ofereix el formigó. El Phaeno Science Center a Wolfsburg és una gran caixa de formigó que es recolza sobre uns cons, estables gràcies al gran pes de l'obra i alhora suport per a la mateixa, que travessen l'edifici i que li permeten combinar a l'arquitecte aquesta resistència que li confereix el material, amb la maleabil.litat necessària per crear aquestes formes complexes que seria impossible crear amb cap altre tipus de material constructiu. És per això que el formigó assumeix un paper fonamental en aquesta obra, a nivell estructural i estètic. Per exemple, aconsegueix elevar la gran i pesada mola que suposa l'edifici en si, deixant d'aquesta manera un ampli espai públic sota l'estructura i també utilitzar les possibilitats plàstiques del formigó que permeten construir-lo sense seguir cap directriu volumètrica comú, sinó que, totalment al contrari, els paral · lelepípedes i les angules aguts abunden tant a la façana com en la planta d'accés.

Palazzetto dello Sport ( Pier Luigi Nervi, Roma, 1956 )

L'escenari està construït amb volta de creueria feta de closques de formigó prefabricats de 61m de diàmetre.

Gran part de l'estructura va ser de prefabricats, de manera que la cúpula va ser construïda en 40 dies.

9.3. ESTRUCTURA I COBERTA ( GRANS LLUMS )

Opera house( Jørn Utzon, Sidney, 1973 )

Estan presents a la coberta de l'edifici unes grans peces de formigó, que composen 10 closques. La complexitat d'aquests "closques" va provocar que la forma elipsoïdal que havia de tenir l'estructura originalment fos canviada per esfèrica, ja que era perillosa la seva construcció. Tot i que l'aparença de l'edifici pot provocar l'efecte que aquesta fet en formigó vist, això no deixa de ser un conseqüència dels milers de rajoles en color blanc brillant i crema mat que van ser utilitzats per recobrir els panells de formigó prefabricat.

9.4. FORMIGÓ PREFABRICAT

VIVIENDES A FUKUOKA

( Steven Holl, Japó 1989 )

Bibliografia i fonts d’informació

Phaeno Science Centerhttp://www.arquinews.com/obra/zaha-hadid/phaeno-zaha-hadid/El Croquis: Zaha Hadid 1983-2004 http://www.construmática.comOpera Househttp://www.soloarquitectura.com/foros/showthread.php?p=544475http://moleskinearquitectonico.blogspot.com/2008/05/la-pera-de-sdney.htmlhttp://www.soloarquitectura.com/foros/archive/index.php?t-48237.htmlTEA Tenerife Espacio de las Arteshttp:// www.plataformaarquitectura.clhttp://islasterritorio.blogspot.com/2008/11/tenerife-espacio-de-las-artes.htmlhttp://www.teatenerife.es/article/show/edificioIglesia de la luzEl Croquis Tadao AndoWikipèdia http://www.wikipedia.comArqhyshttp://www.arqhys.comYoutubehttp://www.youtube.esTodoarquitecturahttp://www.todoarquitectura.comViviendas unifamiliares nº9(biblioteca la Salle)Concrete construction Manual(Birkhauser )Soloarquitecturahttp://www.soloarquitectura.comConstrumaticahttp://www.construmatica.com