Fabra i Coats

Lídia MartellClaudia Sabater

Neus Gràcia

A començaments del segle XIX, Sant Andreu de Palomar

era un petit nucli agrícola. A partir de 1830, com a conseqüència de la industrialització, es produeix un important increment poblacional i urbà i fins l’any 1880 el poble no començà a ser clarament industrial.

Història abans de Fabra i Coats

Els orígens de Can Fabra es formen a l’any 1839 quan

Ferran Puig i Gibert, un industrial potent i relacionat socialment, crea el “vapor de Fil” una fàbrica de filatures ubicada a Sant Andreu de Palomar. Des de 1869 l’empresa passarà a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra). Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil i de cotó d’Espanya Fabra.

Orígens de Fabra i Coats

Després de la mort de Ferran Puig i Camil l’empresa

passa a ser dirigida pels germans Ferran Romà Fabra i Puig. L’any 1903 es fusiona amb la casa escocesa “J&P Coats” i en surt l’empresa “Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats” que monopolitzarà el sector en l’àmbit estatal. Aquesta fusió quedà en el nomenclàtor del barri de Sant Andreu de Palomar ja que el carrer de la l, on havia terrenys de l’empresa, passà a anomenar-se Carrer d’Escòcia.

Segons propietaris de la fàbrica

El conjunt d'instal·lacions fabrils que formaren part de

l'empresa o giraven en torn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des del vapor del fil o el vapor del rec", "els alemanys", "les filatures", "Ca n'Alzina", "Can Portabella", "Can Mamella" o "Can Fabra": els primers per l'energia que s'utilitzava, el vapor; "els alemanys" per l'origen dels seus directius; i "Can Mamella", per nodrir una població obrera extensa i alhora prodigar un seguit d'avantatges socials pioners a l'època.

Fabra i Coats a l'antiguitat

L'edifici, ara ja conegut com a "Can Fabra",

ocupava dues illes, entre la fàbrica de Sant Andreu i la Fàbrica del Rec, va ser construït a finals del segle XIX, d'acord amb els models constructius del segle XVII. Hi comptava amb un carrilet de connexió entre dues vies que van ser retirades durant els anys seixanta i substituït per una vagoneta amb pneumàtics.

Quan ocupava la fàbrica

Amb la introducció de la firma britànica es va dur a terme (a

partir de 1903), una sèrie d'innovacions en el camp dels serveis socials de l'Empresa. Can Fabra anirà donant a Sant Andreu els trets de colònia industrial seguint el model de Borgonyà, a Torelló. Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i a poc a poc la seva organització interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bombers propi. A partir de l'any 1949, el grup britànic va anar augmentant la seva participació fins a arribar al 85% l'any 1992

Innovacions en l'antiguitat de la

fàbrica

L'any 1970 van començar els tancaments

d'instal·lacions i l'acomiadament de treballadors. Les diferents naus s'anaren tancant fins que només va quedar activitat a la nau del carrer Sant Adrià, ara ja tancada.

Les instal·lacions de Fabra i Coats

Recentment ha estat restaurada una part de la nau

industrial per convertir-la en un Centre Cultural. La resta d'espai que encara ocupa la vella fàbrica ha estat adquirit per l’Ajuntament per tal de destinar-lo a espai cultural. Els 12.000 metres quadrats, distribuïts en quatre plantes, es pretén destinar-los a uns 2.000 joves creadors, convertint-se així en el pilar del pla municipal per a la conversió dels antics edificis industrials en laboratoris de creació artística.

Canvis actuals de Fabra i Coats

El projecte guanyador per a tal remodelació ha estat

projectat pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez: "Volem que Fabra i Coats sigui una fàbrica ocupada per la creació. El modelocupa guia la nostra proposta: una intervenció que garanteixi la nova funció de l'edifici, però que al mateix temps sigui mínima [...] un treball de consolidació, rehabilitació i compartimentació que permeti acollir al màxim de creadors, afavoreixi la seva tasca i fomenti la seva convivència".

Projectes futurs de Fabra i Coats I

Aquests objectius han estat perseguits mitjançant un

estudi dels panells separadors dels diferents àmbits que volen que siguin flexibles, lleugers i econòmics, per tal que es puguin "montar i desmuntar amb facilitat per atendre a les necessitats canviants dels creadors". La demanda d'aquests espais per part dels usuaris es pot fer a través de l’Ajuntament de Barcelona.

Projectes futurs de Fabra i Coats II

FIBRES TÈXTILS

Lidia MartellNeus Gràcia

Claudia Sabater

Fibres Naturals

Hi ha tres tipus: Vegetals

Animals

Minerals

Fibres Vegetals

Normal ment les fibres vegetals es fan amb: Del fruit o llavor: Cotó, coco...

De la tija: Lli, cànem, jute…

De la fulla: Espart, pita...

Fibres Animals

De l’ovella: La llana De la cabra: El moher, caixmir... Del conill: Angora D’altres tipus d’animals: Seda, cavall, alpaca...

Fibres Minerals

Només n’hi ha un que és el següent:

Amiant

Fibres Artificials

Hi ha tres tipus:

Rayó cuproamoniacal

Rayó viscosa

Rayó acetat

Sintètiques

Hi ha quatre tipus:

Poliamides: Niló, perlé… Polièsters:Tergal, terlenka... PoliacrilonitrilsOrló, leacryl… Poliuretans:Licra...

Procés de la llana

Claudia SabaterNeus GràciaLídia Martell

PROCÉS DE LA LLANA Per començar agafen la llana en brut i

comencen a preparar-la; la renten, , etc.

Després passa per un procés complex que es diu

filatura, on parteixen la llana, per poder utilitzar-la en els telers.

Per continuar passa per el tissatge , en que es fa

servir els telers per anar teixint la tela.

Per finalitza es fan uns tractaments finals que

s’apliquen als teixits, que s’anomenen els acabats.

En acabar la tela és

emmagatzemada. On ja es podrà portar a les botigues per vendre-la