View
239
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Català, Italiano, Portuguese, English dossier of JoGiJo
Citation preview
Premi Especial del Jurat 15ena Mostra de Teatre de Barcelona Finalista Scena Simulacro – FIB 2010
Companyia / Compagnia / Companhia Jogijo
català / italiano / português / español / english dosier
Jogijo – acrònim de les paraules Joc – Gioco- Jogo en els tres idiomes dels components
d’aquesta companyia políglota.
Jogijo – acronimo delle parole Joc- Gioco- Jogo nelle tre lingue dei componenti di questa
compagnia poliglotta.
Jogijo – acrónimo das palavras Joc –Gioco- Jogo nas três línguas dos membros desta
companhia poliglota.
Jogijo – acrónimo de las palabras Joc – Gioco – Jogo en los tres idiomas de los componentes
de esta compañía políglota
Jogijo – acronym of the Word game in the three languages of the components of this polygot
company (Joc – Gioco – Jogo)
Fotos Ivan Raga www.ivanraga.com
uduetres@gmail.com Contacte a Espanya: +34 670459763
Contatto in Italia: +39 3283530378
Contacto em Portugal: +351 962988624
U, DUE, TRÊS
17 de desembre de 2009. Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic (Catalunya). Estrena
GIRA 2010
28 abril - Sala Triángulo de Madrid. Scena Simulacro-FIB actúa. (Espanya)
12 maig - Sala Triángulo de Madrid. Final Scena Simulacro-FIB actúa (Espanya) ESPECTACLE FINALISTA
14,15 i 16 maig - Teatre de Ponent de Granollers (Catalunya)
21 i 22 maig - Laboratório Escénico de València (Espanya)
19 juny - V Edizione Via Paal - Lo spettacolo dei bambini. Teatro del Popolo de Gallarate (Itàlia)
del 7 al 18 de juliol - Meridional Teatro de Lisboa (Portugal)
7 agost - ISOLE A[t]TRATTI - 11ª edizione - Teatro Forte della Maddalena d'Alghero (Itàlia)
31 d’agost - L’ultima Luna d’Estate. XIII Edició. Merate (Itàlia)
10 i 11 setembre - Fira de Tàrrega. Espai del Teatre de Ponent. (Catalunya)
19 octubre – Teatre del Raval – 15ena Mostra de Teatre de Barcelona (Catalunya) PREMI ESPECIAL DEL JURAT
GIRA 2011
21 i 22 gener – Sala Trono de Tarragona (Catalunya)
11 març – Vila Real (Portugal)
8 abril – Sala La Planeta de Girona (Catalunya)
12 juny – Il Luoghi dell’Adda. Imbersago. (Itàlia)
2012
27 octubre – Espai ETC. Vic. (Catalunya)
“Una interesante reflexión sobre la absurdidad del comportamiento humano”
Pep Barbany (El 9 Nou – Edició Vallès).
“U, Due, Três es un gran
elogio de la capacidad de
comunicación escénica. Tres
actores hablan al espectador
en tres lenguas – catalán,
italiano y portugués - pero
en un solo lenguaje: el del
teatro”
Jordi Vilarrodà (El 9 Nou)
“La dramaturgia es brillante, como la puesta
en escena, con un aire de improvisación
mesurada que da gran frescura a unos
actores de una vitalidad y ternura fantástica
que juegan y hacen jugar al espectador con
una eficacia y sencillez sorprendente.”
Joaquim Armengol (El Punt)
"Uno spettacolo curioso in cui la lingua
umana dei sentimenti ha il sopravvento su
tutto il resto e che ci dice che il gioco della
guerra può essere spezzato solo dalla
pietà, dalla comprensione, dalla
condivisione pacifica delle differenze."
Mario Bianchi ("Eolo" rivista di Teatro)
“Para hacer buen teatro no hace falta
mucho, basta un buen planteamiento
dramatúrgico, una buena dirección
escénica y unos actores sólidos y eficaces
(Arqués, Panzeri y Cardoso). Muy grata
sorpresa” Nel Diago (Cartelera Túria)
Català
JOGIJO és una companyia nascuda gràcies
a la inquietud de tres actors i un dramaturg
amb un projecte comú. Aprofitant les noves
tecnologies i els viatges low cost, els
components de Jogijo han establert un
curiós mètode de treball a distància
combinat amb intenses sessions presencials
per donar al seu primer espectacle U, Due, Três un estil personal i únic. A l’espectacle
combinen les tècniques actorals de tres actors amb mètodes molt diferents, tres idiomes amb la
mateixa arrel i tot això unit pel text d’un dramaturg que ha utilitzat les improvisacions i les
propostes que li han plantejat els actors.
Després de col·laborar en un espectacle internacional entre Catalunya i Itàlia, els directors
Jordi Arqués i Stefano Panzeri van decidir repetir experiència però aquesta vegada també com
actors. Per això van buscar la complicitat de l’actor portuguès Rui Pedro Cardoso i més tard del
dramaturg català Gerard Guix per què concretés en un text dramàtic les improvisacions i
divagacions d’un grup tan dispers.
L’espectacle va néixer després d’una trobada i del desig de mirar cap al present passant pel
passat. Gràcies a les experiències teatrals de diferents envergadures (agermanaments teatrals,
festivals, etc.) ens vam reunir i vam decidir construir un espectacle que parlés de nosaltres, del
nostre teatre, el Mediterrani, la cultura llatina, el fet que tots som néts de dictadures, que som la
última generació que ha jugat sense ordinadors, i que som, en el fons, ciutadans europeus.
Jogijo va néixer de la idea de parlar senzillament del joc en les nostres tres històries però
alhora del joc com a punt de partida de la creació teatral. A partir del joc de la improvisació ,
primer sota l’atenta mirada d’en Gerard i després d’en Toni, incorporats al grup com a autor
teatral i dissenyador de llums respectivament, aconseguim en poques sessions de treball però
molt intenses donar cos, veu i moviment als suggeriments que cadascú tenia. Si no hagués
estat així mai no hauríem arribat a construir U, Due, Três tal com és, amb la seva escenografia
simple, aparentment buida, amb la seva riquesa de contingut i emocional ni a la seva diversitat
lingüística i musical.
Més enllà del treball a la sala d’assaig, el projecte ha estat possible gràcies als viatges de baix
cost i a la disponibilitat de l’ Institut del Teatre de Vic que ens han cedit la seva infraestructura.
L’espectacle ha estat construït a través d’internet, video, blog i a nivell general a través d’un
intens intercanvi de material, suggeriments, idees desenvolupades de forma individual i
després compartides i reciclades. Vam començar amb un qüestionari sobre el nostre passat, la
nostra infància, una mena d’auto-entrevista que immediatament ens va fer adonar de la riquesa
d’ idees i temes que volíem tractar. La intervenció d’en Gerard ha servit per posar ordre a tot
això, donar-li forma dramàtica i definir definitivament el caràcter, l’estructura i els personatges.
El treball d’assaig a la sala i el disseny de llum han fet la resta.
Italiano
JOGIJO è una compagnia internazionale nata grazie all'incontro artistico di tre attori e un
drammaturgo con un progetto comune. Sfruttando le nuove tecnologie e i viaggi low cost i
componenti di Jogijo hanno costruito un originale metodo di lavoro a distanza combinato con
brevi e intense sessioni di prove "dal vivo"per dare al loro primo spettacolo U, Due, Três uno
stile personale e unico. Nello spettacolo si combinano le tecniche di tre attori con formazioni
molto diverse, tre lingue con la stessa radice, il tutto tenuto insieme dal testo di un drammaturgo
che ha usato il materiale creato dagli attori attraverso l' improvvisazione.
Dopo aver collaborato ad uno spettacolo internazionale tra Catalogna e Italia, i registi Jordi
Arques e Stefano Panzeri hanno deciso di replicare l'esperienza in veste di attori. A tal fine
hanno trovato la collaborazione di un attore portoghese Rui Pedro Cardoso e più tardi di un
drammaturgo catalano Gerard Guix che concretizzasse in un testo le improvvisazioni e le
suggestioni teatrali di un gruppo così “vasto”.
Lo spettacolo nasce da un’incontro e dalla voglia di raccontarsi,nasce dal comune desiderio di
guardare al presente attraverso il passato. Grazie a esperienze teatrali di diversa natura
(gemellaggi culturali, festival etc.) ci siamo conosciuti e abbiamo deciso di costruire uno
spettacolo che parlasse di noi, noi teatranti, noi mediterranei, noi latini, noi nipoti di dittature, noi
ultima generazione a giocare senza cumputer, noi, in fondo, cittadini d’Europa.Jogijo è nata
proprio dall’idea di parlare del gioco nelle nostre tre diverse storie, ma anche del gioco come
punto di partenza della creazione teatrale; proprio attraverso il gioco dell’improvvisazione, sotto
lo sguardo attento di Gerard, e Toni, incorporati al gruppo rispettivamente in qualità di
drammaturgo e disegnatore delle luci, in poche sessioni di lavoro di sala abbiamo dato corpo,
voce e movimento alle suggestioni che ognuno portava con sè, sino ad arrivare a U due três,
alla sua ambientazione assurda, apparentemente vuota, alla sua ricchezza contenutistica ed
emotiva e alla sua varietà linguistica e musicale.Oltre al lavoro di sala, reso possibile solo
grazie ai voli low cost e alla disponibilità del institut de Teatre de Vic che ci ha aperto le sue
strutture, lo spettacolo è stato costruito attraverso internet, video, blog e più in generale
attraverso un fitto scambio di materiali, suggestioni, idee elaborate individualmente e
successivamente rimesse in circolo. Siamo partiti da un questionario sul nostro passato, la
nostra infanzia, una sorta di autointervista che ci ha messo immeditamente di fronte alla
ricchezza di spunti delle tematiche che intendevamo trattare. L’intervento di Gerard ha messo
ordine e ha dato una forma drammaturgica al tutto, ne ha delineato definitivamente carattere,
struttura e personaggi, il lavoro di sala e l’ideazione illuminotecnica hanno fatto il resto.
Português
JOGIJO é uma companhia internacional nascida graças ao encontro artístico de três actores e
um dramaturgo com um projecto comum. Aproveitando as novas tecnologias e as viagens low
cost, os membros de Jogijo criaram um método de trabalho original à distancia combinado
com sessões de ensaios, “ao vivo”, curtas e intensas, dando ao seu primeiro espectáculo U,
Due, Três um estilo pessoal e único. Neste espectáculo misturam-se as técnicas de três
actores com formações diferentes, línguas diferentes, mas com a mesma raíz e tudo unido pelo
texto de um dramaturgo que usou o material criado pelos actores em improvisações.
Depois de ter colaborado num espectáculo internacional entre a Catalunha e Itália, os
encenadores Jordi Arqués e Stefano Panzeri decidiram repetir a experiência mas como
actores. Para esse objectivo encontraram a colaboração de um actor português Rui Pedro
Cardoso e mais tarde de um dramaturgo catalão Gerard Guix que concretizasse em texto as
improvisações e as divagações deste grupo tão diverso.
O espectáculo nasce de um encontro e da vontade de contar, nasce do desejo comum de olhar
o presente através do passado. Graças a experiências teatrais de diversas naturezas
(espectáculo produzido e apresentado em duas cidades geminadas, festivais, etc) conhecemo-
nos e decidimos construir um espectáculo que falasse de nós, nós teatrantes, nós
mediterrânicos, nós latinos, nós netos de ditaduras, nós última geração que brincou sem
computadores, nós, no fundo, cidadãos da Europa. Jogjo nasceu da ideia de falar do jogo nas
nossas três histórias diferentes, mas também de jogo como ponto de partida da criação teatral;
é através do jogo da improvisação, debaixo do olhar atento de Gèrard e Toni, incorporados no
grupo respectivamente na qualidade de dramaturgo e de desenhador de luzes, que em poucas
sessões de trabalho na sala demos corpo, voz e movimento às sugestões que cada um trazia
consigo, até chegar ao U, Due Três, ao seu ambiente absurdo, aparentemente vazio, à sua
riqueza de conteúdo e emoção e à variedade linguística e musical. Além do trabalho de sala de
ensaios, tornado possível graças aos voos low cost e à disponibilidade do Institut del Teatre de
Vic que nos abriu as portas das suas instalações, o espectáculo foi construído através da
internet, vídeo, blog e mais genericamente através de uma troca intensa de materiais,
sugestões, ideias elaboradas individualmente e sucessivamente partilhadas e trabalhadas em
grupo. Partimos de um questionário sobre o nosso passado, a nossa infância, uma espécie de
auto-entrevista que nos colocou de imediato frente a uma riqueza de pontos temáticos que
queríamos tratar. A intervenção de Gerard deu uma ordem e uma forma dramatúrgica a tudo
isto, e delineou definitivamente o carácter, a estrutura e as personagens. O trabalho de ensaios
e o desenho de luzes fizeram o resto.
Español
JOGIJO es una compañía nacida gracias a la inquietud de tres actores y un dramaturgo con un
proyecto común. Aprovechando las nuevas tecnologías y los viajes low cost, los componentes
de Jogijo han establecido un curioso método de trabajo a distancia combinado con intensas
sesiones presenciales para dar a su primer espectáculo U, Due, Três un estilo personal y
único. En el espectáculo combinan las técnicas actorales de tres actores con métodos muy
diferentes, tres idiomas con la misma raíz y todo ello unido por el texto de un dramaturgo que
ha utilizado las improvisaciones y las propuestas que le han planteado los actores.
Después de colaborar en un espectáculo internacional entre Cataluña e Italia, los directores
Jordi Arqués y Stefano Panzeri decidieron repetir experiencia pero esta vez también como
actores. Por ello buscaron la complicidad del actor portugués Rui Pedro Cardoso y más tarde
del dramaturgo catalán Gerard Guix para que concretara en un texto dramático las
improvisaciones y divagaciones de un grupo tan disperso.
El espectáculo nació tras un encuentro y del deseo de mirar hacia el presente pasando por el
pasado. Gracias a las experiencias teatrales de diferentes envergaduras (hermanamientos
teatrales, festivales, etc.) nos reunimos y decidimos construir un espectáculo que hablara de
nosotros, de nuestro teatro, el Mediterráneo, la cultura latina, el hecho de que todos somos
nietos de dictaduras , que somos la última generación que ha jugado sin ordenadores, y que
somos en el fondo, ciudadanos europeos.
Jogijo nació de la idea de hablar sencillamente del juego en nuestras tres historias pero a la
vez del juego como punto de partida de la creación teatral. A partir del juego de la
improvisación, primero bajo la atenta mirada de Gerard y después de Toni, incorporados al
grupo como autor teatral y diseñador de luces respectivamente, logramos en pocas pero
intensas sesiones de trabajo dar cuerpo, voz y movimiento a las sugerencias que cada uno
tenía. Si no hubiera sido así nunca habríamos llegado a construir U, Due, Três tal como es,
con su escenografía simple, aparentemente vacía, con su riqueza de contenido y emocional ni
a su diversidad lingüística y musical.
Más allá del trabajo en la sala de ensayo, el proyecto ha sido posible gracias a los viajes de
bajo coste y a la disponibilidad del Institut del Teatre de Vic que nos han cedido su
infraestructura. El espectáculo ha sido construido a través de internet, video, blog y a nivel
general a través de un intenso intercambio de material, sugerencias, ideas desarrolladas de
forma individual y luego compartidas y recicladas. Empezamos con un cuestionario sobre
nuestro pasado, nuestra infancia, una especie de auto-entrevista que inmediatamente nos hizo
dar cuenta de la riqueza de ideas y temas que queríamos tratar. La intervención de Gerard ha
servido para poner orden a todo esto, darle forma dramática y definir definitivamente el
carácter, la estructura y los personajes. El trabajo de ensayo en la sala y el diseño de luz han
hecho el resto.
English
JOGIJO is a company born thanks to the concerns of three actors and a playwright with a
common project. Taking advantage of new technologies and low cost airlines, Jogijo
components have established a curious way of distance working combined with intense
rehearsal sessions to give their first show U, Due, Três a unique and personal style. The show
combines very different acting techniques from three actors, three languages with the same root
and all united by the text of a playwright who has used improvisation and proposals that have
raised the actors.
After co-operate in an international show between Italy and Catalonia, the directors Jordi
Arqués and Stefano Panzeri decided to repeat this experience again but also as actors. So they
seek the complicity of a third actor, the portuguese Rui Pedro Cardoso and later the Catalan
playwright Gerard Guix to write a text based on improvisations.
U, Due, Três: Perquè? Perche’?
U. Per scoprire attraverso il Teatro che, anche se con nomi diversi, i giochi e i “riti del cortile”
sono gli stessi
Due. Per costruire uno spettacolo in cui ognuno di noi parlasse di se stesso solo a partire
dall’incontro con l’altro.
Três. Perchè le nostre tre lingue si sono fuse in un “ita-port-alano” che sa di vino e olive e
anche un po’ di prosciutto...
Stefano Panzeri
U. Porque estar em palco em ensaios à procura do espectáculo é uma cúmplicidade intensa.
Criá-lo a partir de nós, dos dois lados do palco. De todos os lados.
Due. Porque quisémos juntar as nossas memórias contando com as diferenças geográficas e
linguísticas e com as semelhanças de vontades e entusiasmos para contar uma história.
Três. Porque juntámos o Mar e o Oceano. Porque à ancestral oliveira que nos une, quisemos
acrescentar o futuro que nos atraía.
Rui Pedro Cardoso
U. Perquè amic i teatre s'escriuen d'una manera molt semblant en italià, portuguès i català.
Due. Perquè com que em costa escollir entre un vi Conti o un vinho verde o un priorat, em
quedo amb tots tres.
Três. Perquè som néts (o besnéts) de tres dictadures i és important no oblidar-ho.
Jordi Arqués
U. Perquè una de les millors satisfaccions d’un escriptors és veure un text seu interpretat en
diferents llengües
Due. Perquè en l’era de la comunicació i el progrés hauríem d’obrir-nos i acostar-nos més a la
gent que tenim al voltant i no tancar-nos dins les nostres fronteres
Três. Perquè projectes com aquest fan que coneguis a gent molt interessant i d’alguna manera
t’enriqueixen professionalment però sobre tot a nivell personal
Gerard Guix
FITXA / SCHEDA / FICHA DI U, Due, Três
Companyia / Compagnia / Companhia Jogijo
Títol / Titolo/ Título: U, DUE, TRÊ
Llengues / lingue / línguas: italiano, portugués, catalán
Actors / Attori / Actores : Jordi Arqués (CAT), Rui Pedro Cardoso (P), Stefano Panzeri (I)
Dramatúrgia / Drammaturgia / Dramaturgia: Gerard Guix (CAT)
Idea, disseny escènic i direcció / Idea, scenografia e regia / Ideia, desenho cénico e direcção:
Jogijo
Disseny de llums / Disegno luci / desenho de luz: Toni Font
Música original / Musica originale / Música original: José Júlio Lopes
Durada / Durata / Duração: 60 min
Sinopsis / Sinossi / Sínopse / Sinopsis / Synopsis:
Un català, un Italià i un portuguès es troben en una trinxera. No és un acudit, és el punt de
partida de U, Due, Três. En un espai indefinit que a mesura que avança l’espectacle cobra vida
pròpia, tres actors es veuen immersos en una situació surrealista: una guerra sense un enemic
identificable. L’espai, un quadrat buit marcat al terra amb cinta blanca, es converteix en trinxera
de jardí, lloc de joc, de vida i quasi de mort. Un lloc on cadascú dels tres actors, mentre
esperen un perill que sembla que mai no arriba, tindrà un moment biogràfic per mostrar-se a sí
mateixos i com és la seva terra. Tots venen d’un lloc, d’un passat diferent, no saben res dels
altres i hauran d’enfrontar-se a aquesta situació d’aïllament primer per separat i després de
forma conjunta. Un dramaturg, fora d’aquest espai, com si fos un deus ex machina, mou els fils
de tot el què passa dins d’aquest quadrat, ho manipula a través de les indicacions que escriu
en un paper que després llença dins d’espai dels actors. Són ordres poc concretes però que
fan que es trenqui el delicat equilibri que intenten mantenir els tres personatges dins la trinxera.
Cada actor, durant tot l’espectacle parla només la seva llengua materna i les ordres del
dramaturg són en anglès. A U, Due, Três, com a la realitat la guerra es converteix en un joc i el
joc en una guerra.
Un italiano, un catalano e un portoghese si ritrovano in una trincea. Non é una barzeletta, é il
punto di partenza di U, Due, Três. In uno spazio indefinito che man mano che avanza lo
spettacolo prende vita, tre attori si vedono immersi in una situazione surreale: una guerra senza
un nemico identificabile. Lo spazio, un quadrato vuoto delimitato semplicemente da un nastro
adesivo bianco, diventa cortile, trincea, luogo di gioco, di vita e quasi di morte, luogo in cui
ognuno dei tre attori ha un momento "biografico per raccontare se stesso e la sua terra, luogo in
cui tutti e tre aspettano, al riparo da un pericolo incombente che sembra non arrivare mai.
Ognuno arriva da un luogo, da un passato diverso, non sa di incontrare altre persone, decide
prima di isolarsi e poi di mettere in comune, di fronte al pericolo incombente, tutto ciò che ha.Un
drammaturgo, fuori da questo spazio, come un deus ex machina tiene e tira le fila di ciò che
avviene dentro il quadrato, lo manipola attraverso delle indicazioni che scrive e lancia nello
spazio di scena. Ordini non meglio identificati che vanno eseguiti e che sovvertono il precario
equilibrio dei tre nella trincea. Ogni attore per tutto lo spettacolo parla solo la sua lingua madre
mentre i messaggi del drammaturgo sono in inglese. In U, Due , Três, come nella realtá, la
guerra si converte in un gioco e il gioco in una guerra.
Um português, um catalão e um italiano encontram-se numa trincheira. Não é uma anedota,
é o ponto de partida de U, Due, Três. Num espaço indefinido, que ganha vida à medida que o
espectáculo avança, três actores vêem-se imersos numa situação surreal: uma guerra sem um
inimigo identificável. O espaço, um quadrado vazio marcado apenas por fita adesiva branca,
transforma-se em pátio, trincheira, campo de jogos, de vida e quase de morte, espaço onde
cada um dos actores tem um momento biográfico para falar de si e da sua terra, espaço onde
os três actores esperam, abrigados da ameaça iminente que parece não acontecer. Cada um
vem de um lugar diferente, tem um passado diferente, não sabia que ia encontrar outras
pessoas, primeiro isolam-se e depois decidem partilhar tudo o que têm. Um dramaturgo, de
fora deste espaço, como um deus ex machina controla os fios de tudo o que acontece dentro
do quadrado, manipula através de indicações que escreve e lança para cena. Ordens pouco
claras que são cumpridas e que quebram o delicado equilíbrio das três personagens na
trincheira. Em U, Due, Três tal como na realidade, a guerra transforma-se em jogo e o jogo em
guerra.
Un catalán, un italiano y un portugués se encuentran en una trinchera. No es un
chiste, es el punto de partida de U, Due, Três. En un espacio indefinido que a medida que
avanza el espectáculo cobra vida propia, tres actores se ven inmersos en una situación
surrealista: una guerra sin un enemigo identificable. El espacio, un cuadrado vacío marcado en
el suelo con cinta blanca, se convierte en trinchera de jardín, lugar de juego, de vida y casi de
muerte. Un lugar donde cada uno de los tres actores, mientras esperan un peligro que parece
que nunca llega, tendrá un momento biográfico para mostrarse a sí mismos y cómo es su
tierra. Todos vienen de un lugar, de un pasado diferente, no saben nada de los otros y deberán
enfrentarse a esta situación de aislamiento primero por separado y después de forma conjunta.
Un dramaturgo, fuera de este espacio, como si fuera un deus ex machina, mueve los hilos de
todo lo que pasa dentro de este cuadrado, lo manipula a través de las indicaciones que escribe
en un papel que luego lanza dentro de espacio los actores. Son órdenes poco concretas pero
que hacen que se rompa el delicado equilibrio que intentan mantener los tres personajes dentro
de la trinchera. Cada actor, durante todo el espectáculo, habla sólo su lengua materna y las
órdenes del dramaturgo son en inglés. En U, Due, Três, como en la realidad, la guerra se
convierte en un juego y el juego en una guerra.
A Catalan, an Italian and a Portuguese are in a trench. This is not a joke, is the starting
point of U, Due, Três. In an undefined space in a constant change as the show goes on, three
actors are immersed in a surreal situation: a war without an identifiable enemy. The space, an
empty square on the floor marked with white tape, becomes a trench garden, a playground, a
place of life and death where each of the three actors, awaiting for a danger that seems never
comes, will have a biographical moment to show themselves and to talk about their countries.
All come from a place, a different past, they know nothing of each other and must deal with this
situation of isolation first separately and then together. A playwright, outside this space, like a
deus ex machina, pulls the strings of everything that happens within this square, as manipulated
it through the instructions written on paper and then launches into the square. They are specific
orders to break the delicate balance trying to maintain the three people inside the trench. Each
player, throughout the show, only speak their native language and the commands are in
English. In U, Due, Três, as in reality, the war becomes a game and the game becomes a war.
Espai mínim / Spazio minimo /Espaço mìnimo: 5 x 4 m
Temps de muntatge: 2 hores aproximadament / Tempo di montaggio: 2 ore c.ca / Tempo de
montagem: 2 horas apróximadamente
Temps de desmuntatge: 1 hora aproximadament / Tempo di smontaggio: 1 ora c.ca / Tempo de
desmontagem: 1 hora apróximadamente
Personal necessari: 1 tècnic / Personale necesario: 1 tecnico / Pessoal necessário: 1
técnico
CURRICULUMS / CURRICULA:
Rui Pedro Cardoso Portugal
Estreia-se, profissionalmente, em 1989 no espectáculo 1900, Il Palazzo
dell’illusione, com o Teatro Invito e sob direção de Luca Radaeli, em
Lecco, Itália. Em 1995 termina o curso de formação de actores da
Escola Superior de Teatro e Cinema. Como actor participou em
diversos espectáculos dos quais destaca:Despir a que está nua, de
Gabriela Gambarro, encenação de São José Lapa, 1995; Cenas de
uma Execução, de Howard Baker, encenação de São José Lapa/
Alberto Lopes, 1997; Oceanos e Utopias de Philippe Genty e François
Cofino, 1998; Memorial do Convento, de José Saramago, 1999, e
Mãe Coragem e os seus Filhos de Berthold Brecht, 2001,
encenações de Joaquim Benite; Quem mostra-bô és caminhe
longi?, espectáculo criado em regime de residência artística na
República de S. Tomé e Príncipe entre Setembro e Dezembro de 2001,
segundo texto de Zézé e Miguel Hurst. Encenação de Miguel Hurst,
com assistência de Rui Pedro Cardoso; As Barcas, de Gil Vicente,
encenação de Giorgio Barbieri Corsetti, direcção de João Grosso,
2002; Sobre os Rios de Babilónia, de António Borges Coelho, encenação de Vítor Gonçalves,
2003; Sonho de uma Noite de Verão, de William Shakespeare, direcção de São José Lapa,
2006; Jacques e o seu Amo de Milan Kundera, encenação de Rui Luís Brás, 2006; O Mistério
do Planeta Negro de Ana Teresa Silva, encenação de Paulo Ferreira, 2007; A Gaivota num
voo rasante sobre as Aguncheiras, a partir do texto A Gaivota de Anton Tchékov, adaptação
e direcção de São José Lapa, 2007; As Aventuras de D. Redonda I, a partir da obra
homónima de Virgínia Castro e Almeida, adaptação e direcção de São José Lapa, 2007; As
Aventuras de D. Redonda II, a partir da obra homónima de Virgínia Castro e Almeida,
adaptação e direcção de São José Lapa, 2008; O Rancor, Exercício sobre Helena, de Hélia
Correia, encenação de Alberto Lopes e São José Lapa, 2009.
Encenação. O Pedido do... Urso, adaptação e encenação de duas comédias em um acto
de Anton Tchékov, no Cine-Teatro Municipal João Mota, Sesimbra, e no Espaço das
Aguncheiras, 2008. Traduz e encena o monólogo Novecento de Alessandro Baricco,
adaptando-o para dois actores, Daniel Martinho e Ricardo Carriço, na sala estúdio do Teatro da
Trindade, no Teatro da Luz, Lisboa, e no Auditório Eunice Muñoz, Oeiras, 2003. A Tartaruga
que Canta, de Sénuovo Agbota Zinsou, encenação de Rui Pedro e Miguel Hurst, no Auditório
Municipal Fernando Pessa e no Auditório do Instituto Português da Juventude, Lisboa, 2002.
Formação complementar 2005 . Laboratório teatral com Laura Curino, no âmbito do VII
Festival de teatro popular de pesquisa “L’ultima luna d’estate” em Lecco, Itália. 2000 .
Workshop dirigido por Ferruccio Soleri do Piccolo Teatro di Milano, “A Mascara na Commédia
Dell’Arte” na Fundação Calouste Gulbenkian, CAM/ACARTE, Lisboa. 1997 . Workshop para
actores com a companhia Belga “STAN”, no Centro Cultural de Belém. 1995 . “Técnica de
Máscara”, por André Gago, no Teatro Taborda em Lisboa. 1993 . Workshop teatral dirigido por
Antunes Filho no ambito do Festival lnternacional de Teatro de Lisboa de 1993. 1991 . “VII
Stage lnternazionalle di Commédia DeIl’Arte” dirigido por Antonio Fava, Réggio Emilia em ltália.
1989/90 . Aprende a técnica de Andas durante o seu estágio com o “Teatro lnvito”, em Lecco,
ltália. 1989 . Oficina Municipal de Teatro de Oeiras, com direcção de João Calvário e Vera
Castro. 1987 . Estágio Internacional de Tearto, “Young People and the Arts”, com direcção do
encenador David Byrne, Dublin, República da Irlanda.
Stefano Panzeri Italia
Si diploma come attore presso il corso di formazione professionale per
attori del Teatro Stabile del Veneto Carlo Goldoni di Venezia diretto da
Giulio Bosetti nel luglio del 1997.
Nel 1998 segue debutta in L’uomo la bestia e la virtù di Pirandello per la
regia di Giuseppe Emiliani con il Teatro Carcano.
A partire dalla stagione 1999-2000 inizia a collaborare con il Centro
Teatrale dell’Università di Salamanca (Spagna) con il quale partecipa a
numerose produzioni in lingua spagnola e inglese, inoltre fonda
l’associazione culturale RONZINANTE con la quale collabora come
attore, regista e successivamente docente (E fu sera e fu mattina per
Scenario 2008, Stanze sonore da S. Beckett,2006, Novecento di A.
Baricco 2001, Il servitore di due padroni di Goldoni 2001, Don
Chisciotte di M.de Cervantes 2003, Pic –nic in campagna di F. Arrabal
2005, e i progetti in lingua spagnola Notas y palabras entre sangre y
arena 2007e Allo stesso tempo/al mateix temps etc 2008.)
Nel 1998 inizia lo studio della maschera e della Commedia dell’Arte con
il maestro Antonio Fava (Scuola internazionale di Commedia dell’Arte di Reggio Emilia).
Dal 2001 collabora come scritturato e poi come socio con la compagnia Teatro Invito di Lecco
sia per produzioni di teatro ragazzi ( Il ragazzo degli aquiloni 2008, Racconti di contorno 2007 e
Senza paura 2006) sia per adulti ( La cena in scena 2006, Il bosco di Macbeth 2002, Vaghe
stelle dell’orsa 2001)
Dal 2007 collabora con la compagnia Albero Blu di Lecco ( Stracci, 2008 in qualità di regista e Il
bambino con il pigiama a righe 2008), con il Teatro del Buratto di Milano, Teatro Stabile per
l’Infanzia ( Il mio papà è Ulisse 2008, La Lavapaure 2009) con il Teatro Città Murata di Como
(Verranno a te sull’aure 2009) e con il Teatro Sociale di Como/coop Attivamente (Clandestino in
casa 2009), con la compagnia Teatro Stabile dell’Insubria (Il Canto di Natale 2009 come
regista), con la compagnia Teatro Immagine di Venezia (I Promessi Sposi 2007).
Sempre in qualità di attore ha lavorato presso il Piccolo Teatro di Milano- Trame d’autore (Blu
2004) e con la Biennale Teatro (Ulisse e l’arte della navigazione 2008).
Dal 2000 ha continuato la formazione attorale con Laura Curino sulla narrazione, Giorgio Rossi
sul teatro danza, e Claudia Contin, Marcello Bartoli, Enrico Bonavera e Carlo Boso sulla
maschera e la Commedia dell’Arte.
Nel 2008 ha iniziato una collaborazione con l’attore Jordi Arques di Vic, (Spagna) con il quale
ha co-diretto il progetto di gemellaggio teatrale tra Italia e Spagna Allo stesso tempo/al mateix
temps.
Jordi Arqués Catalunya
Estudia art dramàtic a l’escola superior de l’institut del teatre del 1996 al
2000.
És becat a participar a la Prima del teatro a San Miniato (Itàlia) l’any 1999.
Durant aquest anys participa també en diversos espectacles tant com a
actor Les carrega el diable (1997), divertiments turístics (1999), com a
director el repartidor de peixos (2000).
A partir d’aquest moment segueix formant-se amb Postgrau sobre
Biomecànica.(2000).Professor: Roberto Romei I Curs Shakespeare in
movement.(2000). Professora: Shona Morris, Curs sobre Thomas
Bernhard.( 2001). Professor: Konrad Zschiedrich, Curs de Dansa
teatre.(2002-2003). Professor: Moreno Bernardi. Curs de dansa
teatre.(2006). Professors: Nicolas Rimbaud i Coral Troncoso. Postgrau de
pedagogia Teatral (2006-2007). Curs de entrenament actoral (2007).
Professor:Javier Daulte. Curs Teatre Total (2007). Professors:Joseph
Alford i Carolina Valdés. Curs d’interpretació davant la càmera.(2007).
Professor: Esteve Rovira. Curs de poesia.(2009). Professora: Núria
Candela. Curs d’entrenament actoral.(2009) Professor: Juan Carlos Corazza. Curs
d’interpretació davant la càmera.(2009). Professor: Santiago Zannou
L’any 2001 funda la companyia CorCia Teatre I fan el seu primer espectacle Cor. En la
companyia fa desenvolupat diferents projectes tant com a actor, Entremeses de Cervantes y
Lope de Rueda.(2004), La Celestina(2005) Projecte Llenamú(2008) i com a director: Rinconete
y Cortadillo.(2006). Figures d’aigua.(2006). Retalls del Ter.(2006).Torn de nit.(2009).
Des de L’any 2002 participa com a actor en diferents produccions com El publico.(2002), Les
filles de king Kong.(2002) Cap a la mort.(2003). Salveu les nostres ànimes.(2004). Estem
quedant fatal.(2006). Els contes de la Vila de R. (2006). La fàbrica.(2006). Missatges al
vent.(2007).
Durant aquest temps dirigeix diferents espectacles com Garbellat.(2004), Misteri de
Dolor.(2005) Amfitrió.(2007). FO l’ombra del fantasma. (2007) Les dones de Sondheim i
Kander.(2007) Molt Soroll per res.(2007) Dansa d’agost.( 2007) RJ amor a mort. (2008) Juli
Cèsar. (2008) Tenim la llengua molt llarga.(2009)
L’any 2008 engega una col·laboració amb l’actor italià Stefano Panzeri amb el que co-dirigeix
un projecte d’agermanament teatral entre Itàlia i Catalunya anomenat Allo Stesso Tempo/ al
mateix temps.
Desde el 2000 també forma part de l’equip docent de l’Institut del Teatre i des del 2006
assumeix el càrrec de coordinador acadèmic de l’Institut del Teatre, Centre d’Osona.
Des de el 1988 és membre actiu de Ventall Teatre i actualment forma part de la junta de
directiva.
Ha treballat també ens diferents projectes d’audiovisual Si tingués una vida (2006). Camí.
(2006). El cuadro. (2006). La flor del mal.(2007). Nimelamia. (2007). 9 mm. (2007). Ego. 2008.
La Nit (2008). El bitllet ( 2009). L’home d’esquena. (2009)
L’any 2009 ha format part com a actor i com a assessor lingüístic del llargmetratge Pa Negre
del director Agustí Villaronga.
Gerard Guix Catalunya
El 2011 publica les dues primeres parts de la seva trilogia fantàstica, El
prodigi i L’Enginy (Estrella Polar), i la novel·la Tot el que hauries de
saber abans d’estimar-me (Columna).
El 2010 guanya el premi Pin i Soler de Novel·la que atorga l’Ajuntament
de Tarragona per la seva novel·la Tot el que hauries de saber abans
d’estimar-me.
El 2009 estrena Steve McQueen l'obra escrita especialment per l'Aula
de Teatre de la Universitat de Vic que es pot veure en mostres de
teatre de València i Tarragona. Rep una beca del Centre d'Art i Natura
per una estada de treball durant tot el mes d'agost al Tyrone Guthrie
Center d'Annaghmakerrig (Irlanda) on escriu part del seu nou projecte
teatral que explora la vinculació entre Adolf Hitler i Charles Chaplin.
L'obra Sóc una màquina comença gira per tot Catalunya. Actualment
està treballant juntament amb el director Nacho Cerdà en una nova
adaptació televisiva d'Ivern, el guió que fa deu anys va escriure Sergi
Belbel.
El 2008 viatja a Birmingham (U.K.), és convidat pel The REP –
Birmingham Repertory Theatre a la Generation Conference 2008, una trobada de professionals
del teatre britànic per evaluar les noves tendències pel teatre a les escoles, la inclusió social i
els nous mètodes per a joves dramaturgs. The REP li engarrega documentar la conferència
amb un extens informe que compara la realitat actual del teatre britànic amb el català. Gràcies
a la subvenció concedida per la Insitució de les Lletres Catalanes per a l'escriptura de la seva
quarta novel·la, viatja a Suïssa per portar a terme el treball de recerca necessàri. A finals d'any
estrena, com a dramaturg, l'obra de teatre Sóc una màquina, que suposa la primera producció
que la companyia Teatre de Guerrilla fa amb el seu nou segell República de Guerrilla.
El 2007 viatja a Birmingham i Londres gràcies a una beca concedida pel British Council on
estableix contacte amb diversos autors, directors i teatres. Col·labora amb The REP –
Birmingham Repertory Theatre (U.K.). Estrena el juny al Teatre Romea de Barcelona i dins del
31è Festival de Barcelona Grec, la seva obra Gènesi 3.0 (El cementiri), i al juliol, a la Mostra
d’Arts Vives del Castell de Montesquiu (Barcelona) una òpera contemporània amb llibret i
direcció escènica propia titulada Lyophilisé. A l'octubre viatja a Bari, Itàlia, per col·laborar amb
el Teatro Kismet Opera. Al novembre publica la seva tercera novel·la Dia de caça (Columna
Edicions)
El 2006 guanya el Premi Fundació Romea de Textos Teatrals amb l'obra El cementiri, debuta al
cinema com a guionista del curtmetratge El quadre i a la televisió com a guionista dels gags
que Teatre de Guerrilla protagoniza en l'exitosa sèrie de TV3 Caçadors de bolets.
El 2005 publica la seva segona novel·la, La deriva dels continents (Angle Editorial) i s'incorpora
a la companyia Els Joglars como ajudant de direcció d'Albert Boadella per l'espectacle En un
lugar de Manhattan.
El 2004 debuta en la direcció teatral amb l'obra Salveu les nostres ànimes, Finalista a millor
obra a la 9a Mostra de Teatre de Barcelona i representada a la Sala Beckett de Barcelona.
El 2000 publica a Madrid la seva primera novel·la Memorias (sucias y hambrientas) (Edición
Personal).
És soci de SGAE, CEDRO i GAC – Guionistes Associats de Catalunya.
Recommended