2
The Look of Silence Diumenge 14 de febrer de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om La mirada del silencio ARGUMENT Cartell de la pel·lícula Joshua Oppenheimer 1997 These Places We Learned to Call Home (curt) 1998 The Entire Story of the Louisiana Purchase 2003 The Globalisation Tapes (co-dirgida amb Chistine Cynn) 2012 The Act of Killing 2014 The Look of Silence (La mirada del silencio) FILMOGRAFIA Nacionalitat: Dinamarca, Indonèsia, Finlàndia, Noruega, Regne Unit, Israel, França, EUA, Alemanya i Països Baixos Any: 2014 Durada: 103 min. Direcció i guió: Joshua Oppenheimer Producció: Signe Byrge Sorensen Fotografia: Lars Skree Edició: Niels Pagh Andersen Música: Seri Banang i Mana Tahan Versió original indonesia subtitulada a l’espanyol FITXA TÈCNICA DIRECTOR JOSHUA OPPENHEIMER eix a Texas l’any 1974, pero resideix a Anglater- ra des de que se’n va anar a estudiar a Harvard. A més de la seva Llicenciatura en Arts, summa cum laude en Cinema, també obtè un doctorat a la Central Saint Martins College of Art and Design de la Univer- sitat de les Arts de Londres. Ha treballat durant més d’una dè- cada amb milícies, esquadrons de la mort i les seves víctimes per explorar la relació entre la violència política i la imagina- ció del públic. Els seus primers documentals reben algún premi, però es amb The Act of Killing amb el que es dóna a conèixer obtenint 72 guardons internacionals i una nomina- ció al Oscar. Amb La mirada del silencio —que forma amb l’anterior un díptic sobre la impunitat i les seves conse- qüències— arrassa a Venècia (Gran Premi del Jurat, Premi FIPRESCI i Premi FEDORA) i, després, en diversos festivals de tot el món. N través d’imatges del film d’Oppenheimer The Act of Killing, on surten alguns dels perpetradors del genocidi indonesi de 1965, una família de supervivents descobreix com va ser assassinat el seu fill, així com la identitat dels assassins. El documental es centra en el fill més jove, un optometrista anomenat Adi, que decideix trencar amb la submissió i el terror fent algu- na cosa inimaginable en una societat on els assassins se- gueixen en el poder: s’enfron- ta als homes que van matar al seu germà i, mentre examina la seva vista, els demana que acceptin la responsabilitat de les seves accions. A

2016/02/14: LA MIRADA DEL SILENCIO

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Full de sala del 14 de febrer

Citation preview

The Look of Silence

Diumenge 14 de febrer de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om

La miradadel silencio

ARGUMENT

Cartell de la pel·lícula

Joshua Oppenheimer

1997 These Places We Learned to Call Home (curt)1998 The Entire Story of the Louisiana Purchase2003 The Globalisation Tapes (co-dirgida amb Chistine Cynn)2012 The Act of Killing 2014 The Look of Silence (La mirada del silencio)

FILMOGRAFIA

Nacionalitat: Dinamarca, Indonèsia, Finlàndia, Noruega, Regne Unit, Israel, França, EUA, Alemanya i Països BaixosAny: 2014Durada: 103 min.Direcció i guió: Joshua OppenheimerProducció: Signe Byrge SorensenFotografia: Lars Skree Edició: Niels Pagh AndersenMúsica: Seri Banang i Mana Tahan

Versió original indonesiasubtitulada a l’espanyol

FITXA TÈCNICA

DIRECTOR JOSHUA OPPENHEIMER

eixaTexasl’any1974, peroresideixaAnglater-radesdequese’nvaanaraestudiaraHarvard.AmésdelasevaLlicenciaturaenArts,summacumlaudeenCinema,tambéobtèundoctoratalaCentralSaintMartinsCollegeofArtandDesigndelaUniver-sitatdelesArtsdeLondres.Ha

treballatdurantmésd’unadè-cadaambmilícies,esquadronsdelamortilessevesvíctimesperexplorarlarelacióentrelaviolènciapolíticailaimagina-ciódelpúblic.Elsseusprimersdocumentalsrebenalgúnpremi,peròesambThe Act of Killingambelqueesdónaaconèixerobtenint72guardons

internacionalsiunanomina-cióalOscar.AmbLamiradadelsilencio—queformaambl’anteriorundípticsobrelaimpunitatilessevesconse-qüències—arrassaaVenècia(GranPremidelJurat,PremiFIPRESCIiPremiFEDORA)i,després,endiversosfestivalsdetotelmón.

N

travésd’imatgesdelfilm d’Oppenheimer The Act of Killing,onsurtenalgunsdelsperpetradorsdelgenocidiindoneside1965,unafamíliadesuperviventsdescobreixcomvaserassassinatelseu

fill,aixícomlaidentitatdelsassassins.Eldocumentalescentraenelfillmésjove,unoptometristaanomenatAdi,quedecideixtrencaramblasubmissióielterrorfentalgu-nacosainimaginableenuna

societatonelsassassinsse-gueixenenelpoder:s’enfron-taalshomesquevanmataralseugermài,mentreexaminalasevavista,elsdemanaqueacceptinlaresponsabilitatdelessevesaccions.

A

The Look of Silence The Look of Silence

COMENTARI

l’Altra Cara De l’Orror

maneradecontracampde The Act of Killing,La mirada del silenciocompletaeldípticdeJoshuaOppenheimersobrelamassacredepropd’unmiliódecomunistes,simpatitzantsoassimilats,acàrrecdels“es-quadronsdelamort”alaIn-donèsiade1965-1966.Contra-campenlamesuraque,men-trealaprimera—impactantireconeguda—entregal’atencióesfixavadecididamentenelretratdelsassassinspersobredequalsevolatenciósobrelesvíctimes,araelfilconductorésprecisamentalgúproperaelles.Estractad’AdiRukun,unoptómetranascutel1969,pocdesprésdelacrueltortu-raiassassinatdelseugermàRamli,queesperonatpelveldel’oblitqueamagalaveritatdelsfets,iqueesfaevidentperlatergiversacióamblaqueaquestssóntractatsal’escola

A

José Enrique MonterdeCaimán CdC nº40

delsseusfills,decideixexplo-rarelquehapassatatravésdesuccessivestrobadesambelsassassinsapartirdel’excusadelasevarevisióoftalmolò-gica.Així,davantl’obstinaciódeThe Act of Killing,onlesvíc-timesnomésapareixiencomatals,gairebéenelmésferotgeanonimat,davantlapreemi-nènciadelsseussàdicsescor-xadors(perfectamentinstal-latsiprotegitspelrègim),únicsposseïdorsdelaparaula,vistos,aixòsí,desdeldistan-ciamentquecertsrecursosdeposadaenescenapermetien(l’al·lusióagèneresfílmicsdeHollywood,comelmusicaloelcinemadegàngsters),araensofereixladolorosaempresad’Adique,aprofitantlasevaac-tivitatprofessional,vatrobant-seambelsdiversosresponsa-blesiexecutorsdel’assassinatdelseugermà,alsqualsnocostagaireextreureelrelatdelquehapassat,bàsicament

perquènosentenlamenorombradeculpaopenediment.Propiciantlacuriositatdel’espectadorvehiculadaenelpersonatgedeAdi(aparentisorprenentmentimpassiblealasevaempresa),s’arriba—davantelsilenciobligatdelsmorts—aunmajorconeixe-mentdelquehapassat.Sisu-peremelsdubtesquesemprepodensorgirenavaluarlaimmediatesaisinceritatdelestrobades,ladisponibilitatdelsexecutorsperparlardavantlacàmera,larelativanaturalitatdecadaescena,inevitablement“construïda”perserfilmada,etc...;ésadir,sisuperemunasèried’interrogantsquehabi-tualmentsorgeixenentornalarelacióentredocumentalirealitat(encaraqueelfetquelapel·lículapropiciïaquestdebatontològicjaésunvalorafegit),m’interessarecalcarunparelld’aspectesdelfilmmésenllàdelesgransqüestions/de-

núnciesjaprèviesiclaramentexposadesenlaprimeraentre-ga.Elprimerserial’ampliaciódelfocuscapalsparesd’AdiiRamli,tanvíctimesdelarepressiócomelseufillmort,ilessevesdiferentsformesd’assumireltrauma;elsegon,l’actitudnotantdelsassassins(tandesinhibidaiexhibicio-nistacomenelfilmanterior),sinódelsseusfills,enelscasosenquèaquestsacompanyenlasevaentrevestaambAdi.Conèixer,reconèixer,assumir,oblidar,heretar,demanarper-dó,rebutjarlaculpadelsseusparesimplicalaprospectivad’unassumpteque,senseha-verdequedarenterratenunpassathistòric,evacuatdelamemòria(silenciosa),tampocpotimpedirunfuturcomúalsfillsdelsmortsidelsseusas-sassins.