Embed Size (px)
Citation preview
CarmelaTrujillo
Il·lustracionsde Nivio
López Vigil
AIXÒ NO POTCONTINUAR AIXÍ
© Grupo Anaya, S.A., Madrid, 2008Projecte realitzat per Ana Sancho
Director editorial: Antonio Ventura
www.anayainfantilyjuvenil.com
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
2
Aquesta és la història d’una família i decom s’adapta a la nova llar en un pobletde muntanya. El canvi respecte de laciutat no resulta fàcil, el pateix sobretotla mare que no es fa a la vida al camp nia l’actitud de les noves veïnes. El parerepara teulades i clivells a les parets pelspobles de la contornada, la mare desen-volupa la seua creativitat pintant i escri-vint i les dues germanes estrenen escolai amics nous.
Una història, de vegades absurda,que parla de la quotidianitat de la famí-lia, de la convivència i de l’adaptació aun lloc molt diferent del d’origen.
Un conte en què predomina la fan-tasia i la màgia que tant els infants comels adults viuen com una cosa natural.
Des que la família de Roser s’ha traslla-dat a viure al poble de Pedratallada, laxiqueta sent la seua mare repetir unavegada i una altra la mateixa frase:«Això no pot continuar així». Les tem-pestes arriben sense avisar, i el sorolldels trons ve acompanyat de pluges quecauen en abundància i es filtra per lesportes i les finestres de la casa on viuen.La Casa Gran, com l’han batejat Roser ila seua germana, és enorme, té duesplantes i huit habitacions.
Les veïnes, igual que les tempestes,també arriben sense avisar, acudeixen ala Casa Gran pensant-se que la mare ne-cessita ajuda: si es troben les portes tan-cades, es pensen que ha sigut el vent iper això toquen el timbre amb insistèn-cia; si la mare no vol deixar-les passar
1INTRODUCCIÓ
Això no pot continuar aixíCarmela TrujilloIl·lustracions de Nivio López Vigil
2ARGUMENT
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
3
perquè la casa està molt desordenada,es pensen que el problema és que neces-sita ajuda i mamprenen a netejar-ho totde dalt a baix; i si s’adonen que la marefa cara de pocs amics, intueixen queestà enfadada amb les filles. En qualse-vol dels tres casos, les veïnes, lluny d’in-terpretar el desig de la mare d’estartranquil·la, envaeixen la casa.
A les tempestes i a les veïnes indis-cretes, s’uneix la sobtada aparició d’unfantasma, però sembla que només elveu Roser. Marià, el fantasma, s’entretéespantant la xiqueta, i el que més liagrada és desordenar la casa. Rosertroba un bon aliat en el seu amic Dà-vor, un company d’escola bosnià quesembla que coneix molt bé les inten-cions dels fantasmes i adverteix la seuacompanya que ha de deixar de fer-licas, perquè li fa xantatge. Dàvor ajudaRoser a combatre la por que sent en-vers el fantasma, i també la que té en-vers el professor, el senyor Mateu, quecada vegada que la mira li provoca uncalfred que la deixa paralitza sense re-mei.
Finalment, Roser confessa a sa mareque el causant del desordre de la casa ésel fantasma Marià i aquesta decideixavisar l’avi que sembla ser un altre ex-pert pel que fa a fantasmes.
L’avi arriba al poble amb el seu fan-tasma particular, el pirata Torscremat,l’espectre d’un familiar, amb la intencióde fer fora Marià. Quan els fantasmeses troben es reconeixen. No sabem quins
fets van viure junts, però la venjança deTorscremat fa que aquest comence acréixer fins que envaeix tota la casa i hoempastifa tot de pols i de teranyines.Per contra, la por que sent Marià quanveu el fantasma del pirata, fa que es re-duïsca fins que quasi desapareix i quealhora desprenga una horrible pudord’all. Quan la situació es fa insuporta-ble, les veïnes arriben i amb les aspira-dores netegen les teranyines i la brutíciaque havia escampat el pirata per tota lacasa, i alhora també aspiren els dos fan-tasmes.
Mentrestant, la mare de Roser acom-panya el seu marit, que està hospitalit-zat perquè li havia caigut damunt unllamp mentre que arreglava una teula-da. Mentre que està inconscient a causade l’accident, el pare té una visió d’unsenyor que li diu que ha de dedicar-seals escacs. Després d’una setmana, elspares tornen, i des d’aquell moment elpare es dedica a aquest joc i es fa un ju-gador famós. Periodistes i jugadors acu-deixen al poble a entrevistar-se amb ell ia competir, però un dia s’alça i s’adonaque ha perdut la capacitat de jugar pro-digiosament als escacs, i des de llavorsfins i tot la seua filla Roser el guanya devegades.
L’avi, amb tanta veïna entrant i ei-xint a la Casa Gran, s’enamora d’unad’elles i tots dos decideixen anar-se’n aBenidorm a muntar una empresa de ne-teja especialitzada a eliminar fantas-mes.
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
4
Carmela Trujillo va nàixer a Càceres el1966. És llicenciada en Filosofia i Cièn-cies de l’Educació. Ha rebut diversospremis literaris pels relats per a xiquets iadults que ha escrit, com ara el 1r premidel XXV Concurs de Narrativa InfantilVila d’Ibi per Això no pot continuar així.
Nivio López Vigil. Il·lustrador infantilque ha realitzat més de cent treballs en-tre els quals destaquen les revisions ico-nogràfiques de contes clàssics.
Amb Anaya ha col·laborat en diversostítols en castellà com ara Recordada som-bra, La pareja indomable o Los mons-truos de la niebla, entre d’altres.
Roser: És la protagonista de la història,que conta en primera persona. Una xi-queta a qui de vegades envaeix la por ila paralitza: quan les tempestes i la pe-dra s’abaten sobre el poblet de munta-nya, quan descobreix al fantasma Mariàamagat en un racó de casa disposat a feralguna malifeta, o quan el professor esdirigeix a ella amb aquella mirada quel’espanta. Roser sembla que veu perillson en realitat no n’hi ha.
Margarida: És la germana major de Ro-ser, està a punt de començar 6é de primà-ria, i per l’edat ja comença a comportar-se com un poca-solta. Xiuxiueja amb lesamigues, passeja amb elles pel poble i fatant de cas a la seua germana com abans.
4PERSONATGES3AUTORAI IL·LUSTRADOR
Flora: És la mare de Roser i Margarida iuna dona amb molta fantasia i creativi-tat. Va sovint al bosc a visitar els seusamics els donyets i les fades i els pintaen postals. Arriba a exposar els seus di-buixos a Barcelona i Madrid. Quan estàen ratxa creativa, no sols pinta, sinó quetambé cuina plats molt originals i creaperfums. L’olor de Flora és molt caracte-rístic: quan torna a casa les filles se n’as-sabenten justament per l’olor, fins i totabans de veure-la. El seu marit despertaa l’hospital gràcies a l’olor tan agradableque desprén Flora.
El pare: Es dedica a reparar teulades,goteres i clivells de les cases del poble ide la contornada. És un home peculiar ipassa molt de temps fora de casa, finsque pateix l’accident del llamp: a partird’ací no fa més que jugar als escacs.Sembla que es troba al marge de la vorà-gine que s’esdevé a la Casa Gran: elsfantasmes, les visites de les veïnes i l’a-rribada del iaio.
Dàvor: És amic i company de pupitre deRoser, l’únic a qui la xiqueta confessaque té un fantasma a casa. Dàvor és deBòsnia i quan va arribar amb la famíliaal poble també a sa casa va trobar espe-rits. Sembla que els coneix molt bé i sapque el millor és no fer-los ni cas perquèno s’isquen amb la seua. Ajuda molt Ro-ser a véncer la por. És un xic moltintel·ligent, havia aprés l’idioma ràpida-ment, inventa molins d’aigua en minia-
tura i dibuixa aparells amb noms rarís-sims que ell mateix s’inventa.
El fantasma Marià: És un fantasma re-bel i juganer a qui li agrada desordenarla casa, traure les coses del lloc i veuredesprés com renyen Roser perquè pen-sen que és la culpable. El seu alé fa olord’all i és gelador, deixa una pesta pertota la casa insuportable.
L’avi Marcel: És un ancià rondinaire iamb molt mal caràcter, que ha empitjo-rat des que va quedar viudo. Ell tambépateix un fantasma, un avantpassat queel seguix com la seua ombra. Temps des-prés d’haver arribat comença a festejaramb Nora, una veïna, i el seu caràctercanvia i es torna un vellet encantador.Com diu la seua filla, l’amor el fa millorpersona.
El fantasma del pirata Torscremat: És elfantasma del pare d’un rebesavi de la fa-mília materna. Es caracteritza per omplir-ho tot de brutícia, de teranyines immun-des i perquè crida contínuament d’unamanera insuportable.
El senyor Mateu: És el professor de Ro-ser. Un senyor carregat d’anys, molt alt,amb les celles poblades i blanques, ullsclars quasi transparents, llavis molt fins iaspecte temible, encara que després noresulta ser una persona dolenta, és mésla llegenda que l’alumnat n’ha creat.
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
5
q L’afecte està present al llarg de tota lanovel·la, tant de la mare cap a les fillescom en la relació entre els membres dela família. Fins i tot arriben a agafar-losafecte les veïnes. Però sobretot s’apreciaen la relació de la mare amb les xique-tes, de fet, aquella escriu un quadern enquè conta tot el que les filles diuen, so-mien o fan.
«Deia que si no s’apuntaven els bons re-cords, aquests fugirien un dia qualsevol»(P. 11-12).
«… als ulls hi havia un afecte que em vaomplir de calforeta» (P. 66).
q L’amistat entre Roser i Dàvor es con-solida al llarg de la història, però des delprincipi la xiqueta s’adona que podràconfiar en el nou company de pupitre.
«—Benvinguda. Sóc Dàvor —em va dirquan em va veure—. Compartirem pupi-tre.
I, sense esperar-m’ho, em va estrényerla mà tan fort que em va tornar la valen-tia. Va ser llavors quan vaig saber queem podia llegir la ment, perquè em vadir:
—Per ara, evita mirar el professor alsulls. Primer necessites prendre posició en
la batalla per a poder guanyar-la» (P. 33-34).
q La superació de la por és fonamentalen aquesta història. Roser té por del fan-tasma, de les tempestes que cauen sobreel poble i del professor nou. Però el seuamic Dàvor l’ajudarà a recobrar la segu-retat en si mateixa.
«—T’està fent xantatge. T’aposte el quevulgues que ell té més por que ningú.T’ha amenaçat perquè no té ni idea dequè fer amb la seua por, per això latransmet als altres» (P. 43).
«—La por només existeix si la deixescréixer en la ment. Si et mantens serena iconfiada, estàs fora de perill» (P. 84).
q La fantasia és un altre dels temes fona-mentals en aquesta història. D’una ban-da, la fantasia de la mare que veudonyets i els pinta, i d’una altra, la fanta-sia dels fantasmes que apareixen a casacom éssers vius.
«En aquell bosc va conéixer una família dedonyets primmirats que li van servir de mo-dels improvisats per a les postals que a par-tir de llavors va començar a pintar» (P. 18).
«El fantasma Marià es va donar a conéi-xer la primera nit que vam passar a laCasa Gran. Va aparéixer just quan es vanapagar les ciris que la mare havia trobaten un calaix de la cuina» (P. 20).
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
6
5VALORS
q L’ajuda que presten les veïnes tafane-res resulta incòmoda a Flora al principi,però a mesura que passen els dies i lapresència dels dos fantasmes resulta in-suportable, aquesta ajuda arriba a sermolt valuosa. La mare aprén a valorarque d’alguna manera és la forma que te-nen aquestes dones de comunicar-se id’acollir-la al poble.
«I va traure profit d’unes conversacionsmolt agradables amb unes senyores que,quan no criticaven les persones que noestaven presents, tenien una forma moltbonica de veure la vida» (P. 18).
«Margarida i jo no ens en sabíem avenirperquè totes elles van formar un equipperfecte en aquella setmana d’absènciadels pares: cada tres hores es rellevaven
per a netejar i per preparar el dinar, el be-renar o el sopar» (P. 73).
q El silenci és un valor molt preuat per lamare, només a través d’aquest és capaçd’entrar en contacte amb la natura i des-cobrir els sons, els colors i els éssers quel’habiten: els donyets, que només aparei-xen quan tot està en silenci.
«... Sent conscient de la respiració, de lescoses que veuen els ulls, de les que to-quen els dits. No sé, coses d’aquestes.Únicament si pots aconseguir una cosatan senzilla, els donyets i les fades vin-dran fins a tu» (P. 37).
«—Te’ls presentaré. Però recorda que hasde romandre en silenci» (P. 37).
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
7
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
8
ABANS D E L A L E C T U R A
A C T I V I T A T S
Tot seguit us oferim unesactivitats d’animació lectora.Algunes són prèvies a lalectura del llibre i tenen laintenció de suscitar l’interésde l’alumant, i d’altres sónper a fer-les després d’acabarel llibre i serviran per arecrear aspectes diversos del contingut d’aquest i fomentar la creativitat dels lectors.
LA COBERTA DEL LLIBRE
Proposarem a l’alumnat que observe lacoberta, que lligen el títol i que es fixenen la il·lustració. Realitzarem una plujad’idees en què cada alumne o alumnaexpresse la seua opinió sobre la coberta.S’especularà sobre el contingut de lahistòria que estan a punt de llegir, quèvol dir el títol, quina informació aportala il·lustració, etc.
AIXÍ COMENÇA…Llegirem el començament del llibre:
«Mai arribàrem a acostumar-nos aaquell poble de muntanya. Mai. Potserperquè les pluges arribaven de la mateixamanera que ho feien les noves veïnes.D’improvís. Sense tocar a la porta. Lesunes i les altres, les pluges i les veïnes, ensagafaven sempre desprevinguts, ambensurt i amb desconcert…».
Pararem ací i proposarem a l’alumnatque a partir d’aquesta presentació delsfets invente el primer capítol de la histò-ria, com si fóra l’autora.
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
9
DESXIFREM IMATGES
Les il·lustracions aporten molta informa-ció, il·lustren el text i l’enriqueixen.Aprendre a llegir imatges és tan impor-tant com llegir el text. A mesura queavance la lectura, demanarem a l’alum-nat que observe atentament les il·lustra-cions i que hi busque informació sobrel’argument. Quins personatges hi aparei-xen? Com són? Què els passa? Com sónaquestes il·lustracions? Quines tonalitatshi predominen? Com són les línies deldibuix? etc.
UN ALTRE FINAL
Quan l’alumnat acabe de llegir el llibreinventarà un altre final. Demanarem quedeixe volar la imaginació i que escrigaun final diferent a partir del moment queels fantasmes queden atrapats en lesaspiradores de les veïnes: Torna la calmaa la casa? Els fantasmes desapareixendefinitivament o tornen? Arriben nousesperits?
PROPOSEM UNA SOLUCIÓ
Proposarem a l’alumnat que imagine queha de trobar una solució al problemadels fantasmes. Com se’n desfarien? Quèdirien a Roser i a la família que hauriende fer per tal d’acabar per sempre amb eldesordre i la mala olor de la casa?Escriurem una llista en la pissarra ambels suggeriments de l’alumnat i despréssotmetrem les propostes a votació.
LES PORS
La protagonista d’aquesta història té pordels fantasmes, de les tempestes i del seuprofessor. Preguntarem a l’alumnat dequè té por i com fa per a superar-la. Amés, suggerirem que opine sobre els con-sells que dóna Dàvor a la seua amigaRoser: Què els semblen? Són bons con-sells per a superar la por?
DESPRÉSD E L A L E C T U R A
DURANT L A L E C T U R A
ABANS D E L A L E C T U R A AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
10
1
Observa la coberta del llibre, no té títol. A partir del que et suggereix la il·lustració, pensa un títol nou i escriu-lo en el lloc corresponent.
D E L A L E C T U R A2AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
11
ABANS
• Com és el personatge que apareix en la il·lustració?
• De qui creus que pot tractar-se?
• Quin paper li donaries en la història?
• Quines dades d’interés apareixen en la coberta i en la contracoberta del llibre?
D E L A L E C T U R A1
12
DESPRÉS
Observa aquesta il·lustració i respon les qüestions següents.
• Quins personatges hi apareixen?
• On estan?
• Què fan?
• Amb què compara la mare de Roser aquestes dones?
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
DESPRÉS D E L A L E C T U R A2
13
Escriu tot seguit què entenen les veïnes quan…
• troben les dues portes tancades (la principal i la del pati).
• la mare els diu que no poden passar perquè estava tot desordenat.
• la mare les rep amb cara d’enfadada.
En la novel·la apareixen unes quantes dites. Torna a llegir-les amb calma iescriu què penses que signifiquen.
• EL REMEI ÉS PITJOR QUE LA MALALTIA.
• FICAR LA POTA.
• EL MÓN ÉS UN MOCADOR.
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
D E L A L E C T U R A
14
DESPRÉS 3
Escriu V (verdader) o F (fals) segons correspon en les frases següents:
Tres de les veïnes aconsegueixen atrapar els fantasmes amb una corda.
La mare de Roser no para de dir: «Això no pot continuar així».
El poble on es traslladen Roser i la seua família es diu Pedrapolida.
Al pare de Roser, li cau un llamp damunt quan anava amb motod’un poble a un altre.
El fantasma del pirata Torscremat és un avantpassat de la famíliamaterna de Roser.
El fantasma Marià fa una olor de brisa marina molt agradable.
La mirada del senyor Mateu deixa gelada Roser.
L’avi Marcel al final del llibre se’n va a escalar l’Himàlaia.
Les postals de la mare de Roser no agraden a ningú i les té guardadesen un calaix.
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
DESPRÉS D E L A L E C T U R A
15
4
En el llibre que has llegit es conten les aventures de Roser per a alliberar-se dels fantasmes que apareixen a sa casa. Però ara dóna la volta a lahistòria i imagina què faria un fantasma perquè els humans el deixarentranquil a sa casa.
AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ
SOLUCIONS
Abans de la lectura
FITXA 2
En la coberta apareixen el nom de la col·lecció a quèpertany el llibre, de l’autora i de l’il·lustrador i el logo-tip; en la contracoberta figuren, a més de la sinopsi,també el nom de la col·lecció i el logotip, l’edat per a la qual està recomanat el llibre, el codi de barres i l’ISBN.
Després de la lectura
FITXA 1
• Les veïnes del poble.• A la Casa Gran, la casa de la família de Roser.• Ajudar la mare de Roser a netejar la casa. • Amb les tempestes, perquè apareixen d’improvís.
FITXA 2
• Entenien que s’havien tancat per culpa d’un colp de vent i per això tocaven insistentment el timbre finsque obria. • Entenien que necessitava ajuda i es posaven a ordenar-ho tot i a netejar-ho. • Entenien que Roser i la seua germana devien haverfet alguna malifeta i per això estava enfadada.
FICHA 3
F/ V/ F/ F/ V/ F/ V/ F/ F
