Embed Size (px)
Citation preview
93 ARXIUSde IEse de Barcelona
Treball realitzat amb Iajut de la Caixa de Pensions
ALGUNS CARAacuteCTERS DEL MARGALL (Lolium multiflorum varo westerwoldicum)
CORRELACIONATS AMB LA PRODUCCIOacute
F CASA~AS L BOSCH(l) MC RUIZ DE VILLA(2) L LORENTE(3)
INTRODUCCIOacute
Eacutes inevitable que en les primeres fases deIs programes de millora genetica vegetal es facin tries o seleccions basashydes en aspectes fenotiacutepics de les plantes Posteriorment una vegada realitzats els creuaments i estudiada la descendencia se sap si aquesta bondat fenotiacutepica corshyrespon als millors genotipus
En el cas de millora per produccioacute la manera meacutes segura d escollir els bons fenotipus eacutes tallar la planta assecar-la i pesar-la Aixoacute a meacutes deacutesser molt
laborioacutes impedeix o retarda les fecunshydacions necessaries per estudiar el genoshytipus ja que hem de tallar la planta
Per evitar aquest problema i daltres tal com haver de treballar fins al final del cicle d explotacioacute de la planta amb milers dindividus ben separats amb el que aixo comporta de necessitats despai de maneig i de temps de control el millorador acostuma a estudiar en primer lloc si hi ha bones relacions entre el caracter a millorar -la producshy
(l) Departament de Biologia de lEscola dEnginyeria Teacutecnica Agriacutecola de Barcelona
(2) Biacuteoestadiacutestica Facultat de Biologiacutea Universitat Central de Barcelona
(3) Becaria de la Caixa Rural Provincial de Barcelona al Departament de Biologia de rEscola dETA de Barcelona
94 AR X IUS de lEse dAgric de Barcelona
cioacute en aquest cas- i daltres caracters que siguin facilmen t mesurables -si eacutes possible a simple vista- i que a meacutes ja des de les primeres fases del desenvoshylupament de la planta siguin bons estishymadors de la seva produccioacute
Diversos autors (OKABE T 1969 THOMSON AJ 1973 FunMOTO F et al 1975 ENGLAND F 1976 KHOLM IN 1976 WACKER G 1979) han establert correlacions entre la proshyduccioacute i la morfologia del margall La majoria dells coincideixen a assenyalar el nombre de tiges com el cadcter meacutes correlacionat ambla produccioacute fmal
seguin t-lo en importancia el pes verd de la planta 1alada i la disposicioacute foliar
El treball que sexposa a continuacioacute tracta destablir les correlacions entre un conjunt de mesures (variables) fetes sobre caracters morfoloacutegics de sis varieshytats de margall Westerwold preses a diverses fases del seu cicle dexplotacioacute desenvolupa t en clima mediterrani En lexamen daquest conjunt de correlashycions es posa especial atencioacute a les que sestableixen respecte a la produccioacute final de la plan ta a causa de lin teres que tenen per als nostres programes de millora
MATERIAL I METODES
Les proves es van realitzar a la finca buides uniformement dins la parcelshyde Torrebonica situada a la comarca la evitant-se aixiacute en la mesura possible del Valles Occidental la competencia entre les plantes Da-
Hem experimentat amb sis varietats questes 24 plantes per varietat inicialshycomercials de margall (Lolium multi- ment escollides i per diverses causes florum var Westerwoldicum) totes nomeacutes tenim dades completes de elles tretraploides Billion Tewera Billion (19) Tama (17) Lunar (24) Tama Lunar Barwoltra i Barspectra Tewera (23) Barwoltra (22) i Barpecshyvarietats que per altra banda ens ser- tra (19) veixen a nosaltres com a punt de par- Les condicions clima tiq ues que van tida per als programes de millora regnar en el transcurs de la prova foren
La sembra es va realitzar el 2 doctu- especialment benignes des del punt de bre de 1979 Cada varietat ocupava una vista de la temperatura i amb una plushyparcella de 25 x 17 metres dividida viometria suficient per al bon desenvoshycada una en subparcelles amb passadis- lupament del conreu (T miacutenima _1degC sos de separacioacute cosa que facilitava la el desembre i gener i T mitjana miacutenishylocalitzacioacute i mesura de les plantes Una ma 788degC el gener Precipitacioacute total dosi de sembra relativament baixa ens durant lexperiencia de 5925 11m 2
va permetre al cap de dos mesos de amb un maxim de 177 11m 2 loctubre deixar uacutenicament 24 plantes de cada i un mIacutenim de 171m 2 elmesdemar) varietat separades entre si per una Ladobament de fons va consistir en distancia no menor de 05 m i distriacute- 750 KgjHa de 151515 Com a adoshy
95 ARXIUSde lEsc de Barcelona
barnent de cobertera es van aplicar 100 UF de Nitrogen en forma de nitrat amonic despreacutes de cada dalL
Les plantes es van dallar quatre vegashydes coincidint amb les mesures de les variables Es va procurar tant com fou possiacuteble mesurar i dallar en un mashyteix diacutea totes les plantes duna mateixa varietat per tal devitar diferencies intravarietals en el grau de desenvolushypament de la planta Les mesures i dalls es van realitzar a partir de les dashytes Primer dall 21 de desembre de 1979 Segon dan 11 de mare de 1980 Tercer dan 27 dabril de 1980 Quart dall 9 de juny de 1980
Es van considerar els seguumlents grups de variables a) Nombre de fillols al Primer Segon Tercer i Quart dall Es tenien en compte tant els que estaven completament desenvolupats com els que es trobaven en les primeres fases de creixement b) Recobriment de la planshyta al Primer Segon Tercer i Quart dall Sutilitza com a estima del recobrishyment el dhlmetre maxim de la planta c) Amplada de la fulIa al Primer Segon Tercer i Quart dan Per mesurar aquest caracter es prenia la darrera fulla totalshyment desenvolupada i amb liacutegula de tres tiges escollides a latzar Aquestes tres fulles eren mesurades al punt damshypIada mltbdma i a continuacioacute sen calshyculava la mitjana d) Llargada de la fulla al Primer Segon Tercer i Quart dall Calculada sobre les mateixes tres fulles en les quals es mesurava lamshypiada Es considera com a lIargada la distancia entre la liacutegula j lextrem de la fulla estesa Amb els tres valors sen calculava la mitjana e) Pes sec parcial de la planta al Primer Segon Tercer i
Quart dall Immediatament despreacutes de dallades les plantes es dessecaven dushyrant 48 hores a una temperatura de 95degC El pes de la plantaaixiacutedeshidrashytada era mesurat amb una balanea de predsioacute f) Pes acumulat (produccioacute de la planta) Es tracta de la suma de pesos parcials obtinguts alllarg del cicle dexshyplotacioacute de la planta
El con junt de mesures de les 21 variables es va tractar seguin t dos camins diferents Per un cantoacute es van calcular les matrius de correlacions entre les variables totes amb totes considerant les varietats de manera independent ts a dir que per aquesta viacutea viexclhem obtenir sis matrius de correlacions Per altra banda es va calcular una matriu de corshyrelacions entre les variables totes amb totes peroacute considerant les plantes conshyjuntament eacutes a dir com si procedissin de la mateixa pobladoacute Aquest segon camiacute es va seguir per tal de poder trebashyllar arnb un nombre dindividus meacutes gran la qual cosa permet de posar en ciar meacutes facilment les tendencies que existeixen en les correlacions i veure si hi ha significats diferents en els coefishycien ts de correladoacute en les diverses vashyrietats
Com a mesura de les correlacions entre variables es va utilitzar el coefishycient de Pearson
Tots aquests calculs a causa del gran nombre de dades que es manegen varen ser processats per ordenador al Laborashytori de Calcul de la Universitat de Barcelona i al Laboratori de Calcul de lEscola Superior dEnginyers lndusshytrials de Barcelona
Una vegada obtingudes les matrius
96 ARXIUSde lEsc de Barcelona
amb els valors dels coeficients de cor- ficatius utiliacutetzant les taules de Fisher relacioacute de Pearson shan destriat els i Yates Shan considerat els nivells de que donen valors estadiacutesticament signi- significacioacute O I I ~ 5 i 10
RESULTATS r Dlscussroacute
A continuaciacuteoacute sexposen les matrius amb els valors deIs coeficients de correshylacioacute Primer considerant les plantes agrupades per varietats (Taules I a la 6) i despreacutes agrupant totes les plantes meshysurades sense considerar la varie tat a que pertanyen (Taula 7)
Com ja sha assenyalat en lanaJisi de les matrius de correlacions ens in teressa especialmen t la correlacioacute de les divershyses variables -que soacuten mesures de caracters realitzades en diferents estadis del cicle dexplotacioacute de la planta- amb el pes acumulat o produccioacute global de la plan ta
A aquest primer enfocament shi han sumat consideracions sobre les correlashycions amb els diversos pesos parciacuteals i correlacions entre diverses variables sempre que sobservin tendenciacutees cIares Deixem aixiacute de comentar correlacions esporadiques no perque no tinguin interes~poden ser dajut en programes de millora per a redistribuir la producshycioacute al lIarg de Iany o per canviar la morfologiacutea de la planta en algun sentit sense minvar la produccioacute- sinoacute per no repetir punt per pun t aspectes que ja queden explicitats en les matrius de correlacions
Considerant les matrius de corre lashycions de les variables estudiades varietat a varietat podem agrupar es cankters en tres conjun ts segons quina sigui la
constancia de correlacions de les difeshyrents mesures d aq uests caracters amb la produccioacute acumulada
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
A la varietat Barwoltra Nombre de Fillols (1 II i III dalls) i Pes (1 1I III i IV daIls)
A la varietat Tewera Nombre de Fiacuteshy1I0ls (1 11 1II i IV dalls) Recobrishyment (11 III i IV dalls) i Pes (1I III i IV dalls)
A la varietat Barspectra Nombre de Fillols (11 III i IV dalls) i Recoshybriment (11 III i IV dalls)
A la varietat Billon Cap
A la varietat Lunar Pes (1I 1Il i IV dalls) i Recobriment (11 1II i IV dalls)
A la varietat Tama Pes 011 1II i IV dalls) i Recobriment (lI III i IV dalls)
En gairebeacute tots els casos el nivell de significacioacute augmenta desde el Primer al Quart dalL
B- Cankters que tenen correlaciacuteons significatives esporadiques amb la proshyduccioacute acumulada
ARXIUSde iexclEse dAgric de Barcelona -----------------------------------------97
A la varietat Barwoltra Recobriment (11 i IV dalIs) i Amplada de la fulla (II daU)
A la varietat Tewera Amplada de la fulla (negativa al 1 dall)
A la varietat BarspectraPes (I11 i IV dalls) i LIargada de la fulla (IV dall)
A la varietat BiIlion Nombre de fishyllols (1 II i IV dalls) LIargada de la fulIa (111 i IV dalIs) i Recobrishyment (IV daIl)
A la varietat Lunar Nombre de fishylIols (111 i IV dalls) i Amplada de la fulla (111 i IV dalls)
A la varietat Tama LIargada de la fushylIa (1 i II dalls) i Nombre de fillols OIl i IV dalls)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacions significatives amb la produccioacute acumulada
A la varietat Barwoltra LIargada de la fulla
A la varietat Tewera LIargada de la fulIa
A la varietat Barspectra Amplada de la fulla
A la varietat Billion Amplada de la fulla
A la varietat Lunar LIargada de la fulIa
A la varietat Tama Amplada de la fulla
Considerant la matriu de correlacions obtinguda tractan t to tes les plan tes com si procedissin de la mateixa poblashy
cioacute i agrupant caracters de la mateixa manera com hem fet amb les varietats per separat tenim
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
Nombre de fillolsO 11111 i IV dalls Pesos (1 11 III i IV dalls) LIargada de la fulla (11 III i IV dalls) i Recobriment (11 III i IV dalls) Sobserva un augment del nivell de significacioacute des deIs caracshyters mesurats al Primer dalI en direccioacute al IV dall
Bmiddot- Caracters que tenen correlacions significatives esporadiques amb la proshyduccioacute final
Amplada de la fulJa (IV dall amb nivelI de significacioacute molt baix)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacioacute amb la produccioacute final
No nhi ha cap
Comparant ambdoacutes tipus de tractashyments en podem extreure que la correlacioacute entre la produccioacute acumushylada i els carbullkters augmenta habitualshyment des del Primer al Quart dall la qual cosa eacutes explicable si pensem que els dalls III i IV soacuten els que meacutes contrishybueixen a la produccioacute final i que normalment hi ha una forta correlacioacute entre variables mesurades en un mate ix dall
En general el tractamen t conjunt de les dades tendeix a augmentar els nivells de significacioacute a causa en la major part deIs casos no a un increment en el
98 ARX IUS de IEse de Barcelona
valor del coeficient de correlacioacute sinoacute a un descens en el valor que es consishydera significatiu per raoacute de lincrement de les dimensions de la mostra
Si considerem la correlacioacute deis difeshyrents caracters amb els pesos parcials estudiant les varietats per separat ens tro bem per una can toacute que els caracters del grup A acostumen a presentar corshyrelacions amb els pesos de la planta mesurats al mateix dall Aixo tambeacute eacutes frequumlentment extensible als caracters del grup Bies pot considerar un cas particular de la tendencia que tenen a estar correlacionades les mesures fetes simultaniament sobre la planta en un moment determinat La regularitat daquest fenomen enJes diferents varieshytats eacutes meacutes palesa en les mesures de canlcters fetes en els dalls III i IV
La tendencia al mantenirnent de la correlacioacute entre el valor dun canlcter mesurat a un determinat dall i els pesos parcials successius a partir d aquest dall sacostuma a trencar en el IV dall sobretot quan es tracta de variables deIs dalls l i Il
Si fem la mateix analisi horitzontal de la matriu de correlacions obtinguda amb totes les plantes conjuntes els resultats no soacuten gaire diferents Les tenshydencies apuntades varietat a varietat aquiacute es reforcen Gairebeacute totes les variashybles presenten correlacions amb els pesos parcials corresponents essent uacutenica excepcioacute IAmplada de la fulla al Tercer dall De manera general les variables que estan correlacionad es amb la produccioacute acumulada tambeacute ho estan amb les produccions parcials Aixo saccentua en els caracters mesushyrats en el III j IV dalls Tambeacute aquiacute
trobem que moltes variables trenquen al Quart dall la constancia de les seves correlacions
La discontinuitat en la correlacioacute amb el pes del IV daU que presenten moltes mesures de canlcters fetes al l i II dalls i que apareixen tant en el tracshytamen t per varietat~ com en el tractashyment collectiu el podem atribuir a una relativament baixa relacioacute del comporshytament de lestadi IV respecte als estashydis anteriors
Una uacuteltima revisioacute de les matrius ens permet de citar algunes regularitats meacutes en les correlacions que mantenen entre elles les diverses variables Eacutes a die amshypliant el punt de mira meacutes enIla de les correlacions amb els pesos
En primer lloc considerant varietat a varietat eacutes molt frequumlen t trobar correlashycions entre mesures de cankters fetes al mateix dal En segon lloc hi ha alguns cantcters que presenten -no en totes les varietats- correlacions entre sucshycessives mesures del mateix caracter En aquests casos la constancia horitshyzontal de les correlacions sacostuma a trencar en el dall IV -igual que en el cas de correlacions amb els pesos-o Tambeacute eacutes frequumlent que els caracters -sobretot els del grup A- presentin correlacions relacionades de forma encadenada eacutes a dir que la mesura en el dall 1 estigui correlacionada amb la mesura en el dall 11 que la mesura en el dall II ho estigui amb la mesura en el dall III i que la mesura en el dall III ho estigui amb la del IV sense que la del 1 ho estigui amb la del 1lI j la del IV Aquesta tendencia es refona entre les mesures fetes a partir del segon dall Aixo revela certa dependencia de les
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
94 AR X IUS de lEse dAgric de Barcelona
cioacute en aquest cas- i daltres caracters que siguin facilmen t mesurables -si eacutes possible a simple vista- i que a meacutes ja des de les primeres fases del desenvoshylupament de la planta siguin bons estishymadors de la seva produccioacute
Diversos autors (OKABE T 1969 THOMSON AJ 1973 FunMOTO F et al 1975 ENGLAND F 1976 KHOLM IN 1976 WACKER G 1979) han establert correlacions entre la proshyduccioacute i la morfologia del margall La majoria dells coincideixen a assenyalar el nombre de tiges com el cadcter meacutes correlacionat ambla produccioacute fmal
seguin t-lo en importancia el pes verd de la planta 1alada i la disposicioacute foliar
El treball que sexposa a continuacioacute tracta destablir les correlacions entre un conjunt de mesures (variables) fetes sobre caracters morfoloacutegics de sis varieshytats de margall Westerwold preses a diverses fases del seu cicle dexplotacioacute desenvolupa t en clima mediterrani En lexamen daquest conjunt de correlashycions es posa especial atencioacute a les que sestableixen respecte a la produccioacute final de la plan ta a causa de lin teres que tenen per als nostres programes de millora
MATERIAL I METODES
Les proves es van realitzar a la finca buides uniformement dins la parcelshyde Torrebonica situada a la comarca la evitant-se aixiacute en la mesura possible del Valles Occidental la competencia entre les plantes Da-
Hem experimentat amb sis varietats questes 24 plantes per varietat inicialshycomercials de margall (Lolium multi- ment escollides i per diverses causes florum var Westerwoldicum) totes nomeacutes tenim dades completes de elles tretraploides Billion Tewera Billion (19) Tama (17) Lunar (24) Tama Lunar Barwoltra i Barspectra Tewera (23) Barwoltra (22) i Barpecshyvarietats que per altra banda ens ser- tra (19) veixen a nosaltres com a punt de par- Les condicions clima tiq ues que van tida per als programes de millora regnar en el transcurs de la prova foren
La sembra es va realitzar el 2 doctu- especialment benignes des del punt de bre de 1979 Cada varietat ocupava una vista de la temperatura i amb una plushyparcella de 25 x 17 metres dividida viometria suficient per al bon desenvoshycada una en subparcelles amb passadis- lupament del conreu (T miacutenima _1degC sos de separacioacute cosa que facilitava la el desembre i gener i T mitjana miacutenishylocalitzacioacute i mesura de les plantes Una ma 788degC el gener Precipitacioacute total dosi de sembra relativament baixa ens durant lexperiencia de 5925 11m 2
va permetre al cap de dos mesos de amb un maxim de 177 11m 2 loctubre deixar uacutenicament 24 plantes de cada i un mIacutenim de 171m 2 elmesdemar) varietat separades entre si per una Ladobament de fons va consistir en distancia no menor de 05 m i distriacute- 750 KgjHa de 151515 Com a adoshy
95 ARXIUSde lEsc de Barcelona
barnent de cobertera es van aplicar 100 UF de Nitrogen en forma de nitrat amonic despreacutes de cada dalL
Les plantes es van dallar quatre vegashydes coincidint amb les mesures de les variables Es va procurar tant com fou possiacuteble mesurar i dallar en un mashyteix diacutea totes les plantes duna mateixa varietat per tal devitar diferencies intravarietals en el grau de desenvolushypament de la planta Les mesures i dalls es van realitzar a partir de les dashytes Primer dall 21 de desembre de 1979 Segon dan 11 de mare de 1980 Tercer dan 27 dabril de 1980 Quart dall 9 de juny de 1980
Es van considerar els seguumlents grups de variables a) Nombre de fillols al Primer Segon Tercer i Quart dall Es tenien en compte tant els que estaven completament desenvolupats com els que es trobaven en les primeres fases de creixement b) Recobriment de la planshyta al Primer Segon Tercer i Quart dall Sutilitza com a estima del recobrishyment el dhlmetre maxim de la planta c) Amplada de la fulIa al Primer Segon Tercer i Quart dan Per mesurar aquest caracter es prenia la darrera fulla totalshyment desenvolupada i amb liacutegula de tres tiges escollides a latzar Aquestes tres fulles eren mesurades al punt damshypIada mltbdma i a continuacioacute sen calshyculava la mitjana d) Llargada de la fulla al Primer Segon Tercer i Quart dall Calculada sobre les mateixes tres fulles en les quals es mesurava lamshypiada Es considera com a lIargada la distancia entre la liacutegula j lextrem de la fulla estesa Amb els tres valors sen calculava la mitjana e) Pes sec parcial de la planta al Primer Segon Tercer i
Quart dall Immediatament despreacutes de dallades les plantes es dessecaven dushyrant 48 hores a una temperatura de 95degC El pes de la plantaaixiacutedeshidrashytada era mesurat amb una balanea de predsioacute f) Pes acumulat (produccioacute de la planta) Es tracta de la suma de pesos parcials obtinguts alllarg del cicle dexshyplotacioacute de la planta
El con junt de mesures de les 21 variables es va tractar seguin t dos camins diferents Per un cantoacute es van calcular les matrius de correlacions entre les variables totes amb totes considerant les varietats de manera independent ts a dir que per aquesta viacutea viexclhem obtenir sis matrius de correlacions Per altra banda es va calcular una matriu de corshyrelacions entre les variables totes amb totes peroacute considerant les plantes conshyjuntament eacutes a dir com si procedissin de la mateixa pobladoacute Aquest segon camiacute es va seguir per tal de poder trebashyllar arnb un nombre dindividus meacutes gran la qual cosa permet de posar en ciar meacutes facilment les tendencies que existeixen en les correlacions i veure si hi ha significats diferents en els coefishycien ts de correladoacute en les diverses vashyrietats
Com a mesura de les correlacions entre variables es va utilitzar el coefishycient de Pearson
Tots aquests calculs a causa del gran nombre de dades que es manegen varen ser processats per ordenador al Laborashytori de Calcul de la Universitat de Barcelona i al Laboratori de Calcul de lEscola Superior dEnginyers lndusshytrials de Barcelona
Una vegada obtingudes les matrius
96 ARXIUSde lEsc de Barcelona
amb els valors dels coeficients de cor- ficatius utiliacutetzant les taules de Fisher relacioacute de Pearson shan destriat els i Yates Shan considerat els nivells de que donen valors estadiacutesticament signi- significacioacute O I I ~ 5 i 10
RESULTATS r Dlscussroacute
A continuaciacuteoacute sexposen les matrius amb els valors deIs coeficients de correshylacioacute Primer considerant les plantes agrupades per varietats (Taules I a la 6) i despreacutes agrupant totes les plantes meshysurades sense considerar la varie tat a que pertanyen (Taula 7)
Com ja sha assenyalat en lanaJisi de les matrius de correlacions ens in teressa especialmen t la correlacioacute de les divershyses variables -que soacuten mesures de caracters realitzades en diferents estadis del cicle dexplotacioacute de la planta- amb el pes acumulat o produccioacute global de la plan ta
A aquest primer enfocament shi han sumat consideracions sobre les correlashycions amb els diversos pesos parciacuteals i correlacions entre diverses variables sempre que sobservin tendenciacutees cIares Deixem aixiacute de comentar correlacions esporadiques no perque no tinguin interes~poden ser dajut en programes de millora per a redistribuir la producshycioacute al lIarg de Iany o per canviar la morfologiacutea de la planta en algun sentit sense minvar la produccioacute- sinoacute per no repetir punt per pun t aspectes que ja queden explicitats en les matrius de correlacions
Considerant les matrius de corre lashycions de les variables estudiades varietat a varietat podem agrupar es cankters en tres conjun ts segons quina sigui la
constancia de correlacions de les difeshyrents mesures d aq uests caracters amb la produccioacute acumulada
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
A la varietat Barwoltra Nombre de Fillols (1 II i III dalls) i Pes (1 1I III i IV daIls)
A la varietat Tewera Nombre de Fiacuteshy1I0ls (1 11 1II i IV dalls) Recobrishyment (11 III i IV dalls) i Pes (1I III i IV dalls)
A la varietat Barspectra Nombre de Fillols (11 III i IV dalls) i Recoshybriment (11 III i IV dalls)
A la varietat Billon Cap
A la varietat Lunar Pes (1I 1Il i IV dalls) i Recobriment (11 1II i IV dalls)
A la varietat Tama Pes 011 1II i IV dalls) i Recobriment (lI III i IV dalls)
En gairebeacute tots els casos el nivell de significacioacute augmenta desde el Primer al Quart dalL
B- Cankters que tenen correlaciacuteons significatives esporadiques amb la proshyduccioacute acumulada
ARXIUSde iexclEse dAgric de Barcelona -----------------------------------------97
A la varietat Barwoltra Recobriment (11 i IV dalIs) i Amplada de la fulla (II daU)
A la varietat Tewera Amplada de la fulla (negativa al 1 dall)
A la varietat BarspectraPes (I11 i IV dalls) i LIargada de la fulla (IV dall)
A la varietat BiIlion Nombre de fishyllols (1 II i IV dalls) LIargada de la fulIa (111 i IV dalIs) i Recobrishyment (IV daIl)
A la varietat Lunar Nombre de fishylIols (111 i IV dalls) i Amplada de la fulla (111 i IV dalls)
A la varietat Tama LIargada de la fushylIa (1 i II dalls) i Nombre de fillols OIl i IV dalls)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacions significatives amb la produccioacute acumulada
A la varietat Barwoltra LIargada de la fulla
A la varietat Tewera LIargada de la fulIa
A la varietat Barspectra Amplada de la fulla
A la varietat Billion Amplada de la fulla
A la varietat Lunar LIargada de la fulIa
A la varietat Tama Amplada de la fulla
Considerant la matriu de correlacions obtinguda tractan t to tes les plan tes com si procedissin de la mateixa poblashy
cioacute i agrupant caracters de la mateixa manera com hem fet amb les varietats per separat tenim
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
Nombre de fillolsO 11111 i IV dalls Pesos (1 11 III i IV dalls) LIargada de la fulla (11 III i IV dalls) i Recobriment (11 III i IV dalls) Sobserva un augment del nivell de significacioacute des deIs caracshyters mesurats al Primer dalI en direccioacute al IV dall
Bmiddot- Caracters que tenen correlacions significatives esporadiques amb la proshyduccioacute final
Amplada de la fulJa (IV dall amb nivelI de significacioacute molt baix)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacioacute amb la produccioacute final
No nhi ha cap
Comparant ambdoacutes tipus de tractashyments en podem extreure que la correlacioacute entre la produccioacute acumushylada i els carbullkters augmenta habitualshyment des del Primer al Quart dall la qual cosa eacutes explicable si pensem que els dalls III i IV soacuten els que meacutes contrishybueixen a la produccioacute final i que normalment hi ha una forta correlacioacute entre variables mesurades en un mate ix dall
En general el tractamen t conjunt de les dades tendeix a augmentar els nivells de significacioacute a causa en la major part deIs casos no a un increment en el
98 ARX IUS de IEse de Barcelona
valor del coeficient de correlacioacute sinoacute a un descens en el valor que es consishydera significatiu per raoacute de lincrement de les dimensions de la mostra
Si considerem la correlacioacute deis difeshyrents caracters amb els pesos parcials estudiant les varietats per separat ens tro bem per una can toacute que els caracters del grup A acostumen a presentar corshyrelacions amb els pesos de la planta mesurats al mateix dall Aixo tambeacute eacutes frequumlentment extensible als caracters del grup Bies pot considerar un cas particular de la tendencia que tenen a estar correlacionades les mesures fetes simultaniament sobre la planta en un moment determinat La regularitat daquest fenomen enJes diferents varieshytats eacutes meacutes palesa en les mesures de canlcters fetes en els dalls III i IV
La tendencia al mantenirnent de la correlacioacute entre el valor dun canlcter mesurat a un determinat dall i els pesos parcials successius a partir d aquest dall sacostuma a trencar en el IV dall sobretot quan es tracta de variables deIs dalls l i Il
Si fem la mateix analisi horitzontal de la matriu de correlacions obtinguda amb totes les plantes conjuntes els resultats no soacuten gaire diferents Les tenshydencies apuntades varietat a varietat aquiacute es reforcen Gairebeacute totes les variashybles presenten correlacions amb els pesos parcials corresponents essent uacutenica excepcioacute IAmplada de la fulla al Tercer dall De manera general les variables que estan correlacionad es amb la produccioacute acumulada tambeacute ho estan amb les produccions parcials Aixo saccentua en els caracters mesushyrats en el III j IV dalls Tambeacute aquiacute
trobem que moltes variables trenquen al Quart dall la constancia de les seves correlacions
La discontinuitat en la correlacioacute amb el pes del IV daU que presenten moltes mesures de canlcters fetes al l i II dalls i que apareixen tant en el tracshytamen t per varietat~ com en el tractashyment collectiu el podem atribuir a una relativament baixa relacioacute del comporshytament de lestadi IV respecte als estashydis anteriors
Una uacuteltima revisioacute de les matrius ens permet de citar algunes regularitats meacutes en les correlacions que mantenen entre elles les diverses variables Eacutes a die amshypliant el punt de mira meacutes enIla de les correlacions amb els pesos
En primer lloc considerant varietat a varietat eacutes molt frequumlen t trobar correlashycions entre mesures de cankters fetes al mateix dal En segon lloc hi ha alguns cantcters que presenten -no en totes les varietats- correlacions entre sucshycessives mesures del mateix caracter En aquests casos la constancia horitshyzontal de les correlacions sacostuma a trencar en el dall IV -igual que en el cas de correlacions amb els pesos-o Tambeacute eacutes frequumlent que els caracters -sobretot els del grup A- presentin correlacions relacionades de forma encadenada eacutes a dir que la mesura en el dall 1 estigui correlacionada amb la mesura en el dall 11 que la mesura en el dall II ho estigui amb la mesura en el dall III i que la mesura en el dall III ho estigui amb la del IV sense que la del 1 ho estigui amb la del 1lI j la del IV Aquesta tendencia es refona entre les mesures fetes a partir del segon dall Aixo revela certa dependencia de les
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
95 ARXIUSde lEsc de Barcelona
barnent de cobertera es van aplicar 100 UF de Nitrogen en forma de nitrat amonic despreacutes de cada dalL
Les plantes es van dallar quatre vegashydes coincidint amb les mesures de les variables Es va procurar tant com fou possiacuteble mesurar i dallar en un mashyteix diacutea totes les plantes duna mateixa varietat per tal devitar diferencies intravarietals en el grau de desenvolushypament de la planta Les mesures i dalls es van realitzar a partir de les dashytes Primer dall 21 de desembre de 1979 Segon dan 11 de mare de 1980 Tercer dan 27 dabril de 1980 Quart dall 9 de juny de 1980
Es van considerar els seguumlents grups de variables a) Nombre de fillols al Primer Segon Tercer i Quart dall Es tenien en compte tant els que estaven completament desenvolupats com els que es trobaven en les primeres fases de creixement b) Recobriment de la planshyta al Primer Segon Tercer i Quart dall Sutilitza com a estima del recobrishyment el dhlmetre maxim de la planta c) Amplada de la fulIa al Primer Segon Tercer i Quart dan Per mesurar aquest caracter es prenia la darrera fulla totalshyment desenvolupada i amb liacutegula de tres tiges escollides a latzar Aquestes tres fulles eren mesurades al punt damshypIada mltbdma i a continuacioacute sen calshyculava la mitjana d) Llargada de la fulla al Primer Segon Tercer i Quart dall Calculada sobre les mateixes tres fulles en les quals es mesurava lamshypiada Es considera com a lIargada la distancia entre la liacutegula j lextrem de la fulla estesa Amb els tres valors sen calculava la mitjana e) Pes sec parcial de la planta al Primer Segon Tercer i
Quart dall Immediatament despreacutes de dallades les plantes es dessecaven dushyrant 48 hores a una temperatura de 95degC El pes de la plantaaixiacutedeshidrashytada era mesurat amb una balanea de predsioacute f) Pes acumulat (produccioacute de la planta) Es tracta de la suma de pesos parcials obtinguts alllarg del cicle dexshyplotacioacute de la planta
El con junt de mesures de les 21 variables es va tractar seguin t dos camins diferents Per un cantoacute es van calcular les matrius de correlacions entre les variables totes amb totes considerant les varietats de manera independent ts a dir que per aquesta viacutea viexclhem obtenir sis matrius de correlacions Per altra banda es va calcular una matriu de corshyrelacions entre les variables totes amb totes peroacute considerant les plantes conshyjuntament eacutes a dir com si procedissin de la mateixa pobladoacute Aquest segon camiacute es va seguir per tal de poder trebashyllar arnb un nombre dindividus meacutes gran la qual cosa permet de posar en ciar meacutes facilment les tendencies que existeixen en les correlacions i veure si hi ha significats diferents en els coefishycien ts de correladoacute en les diverses vashyrietats
Com a mesura de les correlacions entre variables es va utilitzar el coefishycient de Pearson
Tots aquests calculs a causa del gran nombre de dades que es manegen varen ser processats per ordenador al Laborashytori de Calcul de la Universitat de Barcelona i al Laboratori de Calcul de lEscola Superior dEnginyers lndusshytrials de Barcelona
Una vegada obtingudes les matrius
96 ARXIUSde lEsc de Barcelona
amb els valors dels coeficients de cor- ficatius utiliacutetzant les taules de Fisher relacioacute de Pearson shan destriat els i Yates Shan considerat els nivells de que donen valors estadiacutesticament signi- significacioacute O I I ~ 5 i 10
RESULTATS r Dlscussroacute
A continuaciacuteoacute sexposen les matrius amb els valors deIs coeficients de correshylacioacute Primer considerant les plantes agrupades per varietats (Taules I a la 6) i despreacutes agrupant totes les plantes meshysurades sense considerar la varie tat a que pertanyen (Taula 7)
Com ja sha assenyalat en lanaJisi de les matrius de correlacions ens in teressa especialmen t la correlacioacute de les divershyses variables -que soacuten mesures de caracters realitzades en diferents estadis del cicle dexplotacioacute de la planta- amb el pes acumulat o produccioacute global de la plan ta
A aquest primer enfocament shi han sumat consideracions sobre les correlashycions amb els diversos pesos parciacuteals i correlacions entre diverses variables sempre que sobservin tendenciacutees cIares Deixem aixiacute de comentar correlacions esporadiques no perque no tinguin interes~poden ser dajut en programes de millora per a redistribuir la producshycioacute al lIarg de Iany o per canviar la morfologiacutea de la planta en algun sentit sense minvar la produccioacute- sinoacute per no repetir punt per pun t aspectes que ja queden explicitats en les matrius de correlacions
Considerant les matrius de corre lashycions de les variables estudiades varietat a varietat podem agrupar es cankters en tres conjun ts segons quina sigui la
constancia de correlacions de les difeshyrents mesures d aq uests caracters amb la produccioacute acumulada
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
A la varietat Barwoltra Nombre de Fillols (1 II i III dalls) i Pes (1 1I III i IV daIls)
A la varietat Tewera Nombre de Fiacuteshy1I0ls (1 11 1II i IV dalls) Recobrishyment (11 III i IV dalls) i Pes (1I III i IV dalls)
A la varietat Barspectra Nombre de Fillols (11 III i IV dalls) i Recoshybriment (11 III i IV dalls)
A la varietat Billon Cap
A la varietat Lunar Pes (1I 1Il i IV dalls) i Recobriment (11 1II i IV dalls)
A la varietat Tama Pes 011 1II i IV dalls) i Recobriment (lI III i IV dalls)
En gairebeacute tots els casos el nivell de significacioacute augmenta desde el Primer al Quart dalL
B- Cankters que tenen correlaciacuteons significatives esporadiques amb la proshyduccioacute acumulada
ARXIUSde iexclEse dAgric de Barcelona -----------------------------------------97
A la varietat Barwoltra Recobriment (11 i IV dalIs) i Amplada de la fulla (II daU)
A la varietat Tewera Amplada de la fulla (negativa al 1 dall)
A la varietat BarspectraPes (I11 i IV dalls) i LIargada de la fulla (IV dall)
A la varietat BiIlion Nombre de fishyllols (1 II i IV dalls) LIargada de la fulIa (111 i IV dalIs) i Recobrishyment (IV daIl)
A la varietat Lunar Nombre de fishylIols (111 i IV dalls) i Amplada de la fulla (111 i IV dalls)
A la varietat Tama LIargada de la fushylIa (1 i II dalls) i Nombre de fillols OIl i IV dalls)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacions significatives amb la produccioacute acumulada
A la varietat Barwoltra LIargada de la fulla
A la varietat Tewera LIargada de la fulIa
A la varietat Barspectra Amplada de la fulla
A la varietat Billion Amplada de la fulla
A la varietat Lunar LIargada de la fulIa
A la varietat Tama Amplada de la fulla
Considerant la matriu de correlacions obtinguda tractan t to tes les plan tes com si procedissin de la mateixa poblashy
cioacute i agrupant caracters de la mateixa manera com hem fet amb les varietats per separat tenim
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
Nombre de fillolsO 11111 i IV dalls Pesos (1 11 III i IV dalls) LIargada de la fulla (11 III i IV dalls) i Recobriment (11 III i IV dalls) Sobserva un augment del nivell de significacioacute des deIs caracshyters mesurats al Primer dalI en direccioacute al IV dall
Bmiddot- Caracters que tenen correlacions significatives esporadiques amb la proshyduccioacute final
Amplada de la fulJa (IV dall amb nivelI de significacioacute molt baix)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacioacute amb la produccioacute final
No nhi ha cap
Comparant ambdoacutes tipus de tractashyments en podem extreure que la correlacioacute entre la produccioacute acumushylada i els carbullkters augmenta habitualshyment des del Primer al Quart dall la qual cosa eacutes explicable si pensem que els dalls III i IV soacuten els que meacutes contrishybueixen a la produccioacute final i que normalment hi ha una forta correlacioacute entre variables mesurades en un mate ix dall
En general el tractamen t conjunt de les dades tendeix a augmentar els nivells de significacioacute a causa en la major part deIs casos no a un increment en el
98 ARX IUS de IEse de Barcelona
valor del coeficient de correlacioacute sinoacute a un descens en el valor que es consishydera significatiu per raoacute de lincrement de les dimensions de la mostra
Si considerem la correlacioacute deis difeshyrents caracters amb els pesos parcials estudiant les varietats per separat ens tro bem per una can toacute que els caracters del grup A acostumen a presentar corshyrelacions amb els pesos de la planta mesurats al mateix dall Aixo tambeacute eacutes frequumlentment extensible als caracters del grup Bies pot considerar un cas particular de la tendencia que tenen a estar correlacionades les mesures fetes simultaniament sobre la planta en un moment determinat La regularitat daquest fenomen enJes diferents varieshytats eacutes meacutes palesa en les mesures de canlcters fetes en els dalls III i IV
La tendencia al mantenirnent de la correlacioacute entre el valor dun canlcter mesurat a un determinat dall i els pesos parcials successius a partir d aquest dall sacostuma a trencar en el IV dall sobretot quan es tracta de variables deIs dalls l i Il
Si fem la mateix analisi horitzontal de la matriu de correlacions obtinguda amb totes les plantes conjuntes els resultats no soacuten gaire diferents Les tenshydencies apuntades varietat a varietat aquiacute es reforcen Gairebeacute totes les variashybles presenten correlacions amb els pesos parcials corresponents essent uacutenica excepcioacute IAmplada de la fulla al Tercer dall De manera general les variables que estan correlacionad es amb la produccioacute acumulada tambeacute ho estan amb les produccions parcials Aixo saccentua en els caracters mesushyrats en el III j IV dalls Tambeacute aquiacute
trobem que moltes variables trenquen al Quart dall la constancia de les seves correlacions
La discontinuitat en la correlacioacute amb el pes del IV daU que presenten moltes mesures de canlcters fetes al l i II dalls i que apareixen tant en el tracshytamen t per varietat~ com en el tractashyment collectiu el podem atribuir a una relativament baixa relacioacute del comporshytament de lestadi IV respecte als estashydis anteriors
Una uacuteltima revisioacute de les matrius ens permet de citar algunes regularitats meacutes en les correlacions que mantenen entre elles les diverses variables Eacutes a die amshypliant el punt de mira meacutes enIla de les correlacions amb els pesos
En primer lloc considerant varietat a varietat eacutes molt frequumlen t trobar correlashycions entre mesures de cankters fetes al mateix dal En segon lloc hi ha alguns cantcters que presenten -no en totes les varietats- correlacions entre sucshycessives mesures del mateix caracter En aquests casos la constancia horitshyzontal de les correlacions sacostuma a trencar en el dall IV -igual que en el cas de correlacions amb els pesos-o Tambeacute eacutes frequumlent que els caracters -sobretot els del grup A- presentin correlacions relacionades de forma encadenada eacutes a dir que la mesura en el dall 1 estigui correlacionada amb la mesura en el dall 11 que la mesura en el dall II ho estigui amb la mesura en el dall III i que la mesura en el dall III ho estigui amb la del IV sense que la del 1 ho estigui amb la del 1lI j la del IV Aquesta tendencia es refona entre les mesures fetes a partir del segon dall Aixo revela certa dependencia de les
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
96 ARXIUSde lEsc de Barcelona
amb els valors dels coeficients de cor- ficatius utiliacutetzant les taules de Fisher relacioacute de Pearson shan destriat els i Yates Shan considerat els nivells de que donen valors estadiacutesticament signi- significacioacute O I I ~ 5 i 10
RESULTATS r Dlscussroacute
A continuaciacuteoacute sexposen les matrius amb els valors deIs coeficients de correshylacioacute Primer considerant les plantes agrupades per varietats (Taules I a la 6) i despreacutes agrupant totes les plantes meshysurades sense considerar la varie tat a que pertanyen (Taula 7)
Com ja sha assenyalat en lanaJisi de les matrius de correlacions ens in teressa especialmen t la correlacioacute de les divershyses variables -que soacuten mesures de caracters realitzades en diferents estadis del cicle dexplotacioacute de la planta- amb el pes acumulat o produccioacute global de la plan ta
A aquest primer enfocament shi han sumat consideracions sobre les correlashycions amb els diversos pesos parciacuteals i correlacions entre diverses variables sempre que sobservin tendenciacutees cIares Deixem aixiacute de comentar correlacions esporadiques no perque no tinguin interes~poden ser dajut en programes de millora per a redistribuir la producshycioacute al lIarg de Iany o per canviar la morfologiacutea de la planta en algun sentit sense minvar la produccioacute- sinoacute per no repetir punt per pun t aspectes que ja queden explicitats en les matrius de correlacions
Considerant les matrius de corre lashycions de les variables estudiades varietat a varietat podem agrupar es cankters en tres conjun ts segons quina sigui la
constancia de correlacions de les difeshyrents mesures d aq uests caracters amb la produccioacute acumulada
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
A la varietat Barwoltra Nombre de Fillols (1 II i III dalls) i Pes (1 1I III i IV daIls)
A la varietat Tewera Nombre de Fiacuteshy1I0ls (1 11 1II i IV dalls) Recobrishyment (11 III i IV dalls) i Pes (1I III i IV dalls)
A la varietat Barspectra Nombre de Fillols (11 III i IV dalls) i Recoshybriment (11 III i IV dalls)
A la varietat Billon Cap
A la varietat Lunar Pes (1I 1Il i IV dalls) i Recobriment (11 1II i IV dalls)
A la varietat Tama Pes 011 1II i IV dalls) i Recobriment (lI III i IV dalls)
En gairebeacute tots els casos el nivell de significacioacute augmenta desde el Primer al Quart dalL
B- Cankters que tenen correlaciacuteons significatives esporadiques amb la proshyduccioacute acumulada
ARXIUSde iexclEse dAgric de Barcelona -----------------------------------------97
A la varietat Barwoltra Recobriment (11 i IV dalIs) i Amplada de la fulla (II daU)
A la varietat Tewera Amplada de la fulla (negativa al 1 dall)
A la varietat BarspectraPes (I11 i IV dalls) i LIargada de la fulla (IV dall)
A la varietat BiIlion Nombre de fishyllols (1 II i IV dalls) LIargada de la fulIa (111 i IV dalIs) i Recobrishyment (IV daIl)
A la varietat Lunar Nombre de fishylIols (111 i IV dalls) i Amplada de la fulla (111 i IV dalls)
A la varietat Tama LIargada de la fushylIa (1 i II dalls) i Nombre de fillols OIl i IV dalls)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacions significatives amb la produccioacute acumulada
A la varietat Barwoltra LIargada de la fulla
A la varietat Tewera LIargada de la fulIa
A la varietat Barspectra Amplada de la fulla
A la varietat Billion Amplada de la fulla
A la varietat Lunar LIargada de la fulIa
A la varietat Tama Amplada de la fulla
Considerant la matriu de correlacions obtinguda tractan t to tes les plan tes com si procedissin de la mateixa poblashy
cioacute i agrupant caracters de la mateixa manera com hem fet amb les varietats per separat tenim
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
Nombre de fillolsO 11111 i IV dalls Pesos (1 11 III i IV dalls) LIargada de la fulla (11 III i IV dalls) i Recobriment (11 III i IV dalls) Sobserva un augment del nivell de significacioacute des deIs caracshyters mesurats al Primer dalI en direccioacute al IV dall
Bmiddot- Caracters que tenen correlacions significatives esporadiques amb la proshyduccioacute final
Amplada de la fulJa (IV dall amb nivelI de significacioacute molt baix)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacioacute amb la produccioacute final
No nhi ha cap
Comparant ambdoacutes tipus de tractashyments en podem extreure que la correlacioacute entre la produccioacute acumushylada i els carbullkters augmenta habitualshyment des del Primer al Quart dall la qual cosa eacutes explicable si pensem que els dalls III i IV soacuten els que meacutes contrishybueixen a la produccioacute final i que normalment hi ha una forta correlacioacute entre variables mesurades en un mate ix dall
En general el tractamen t conjunt de les dades tendeix a augmentar els nivells de significacioacute a causa en la major part deIs casos no a un increment en el
98 ARX IUS de IEse de Barcelona
valor del coeficient de correlacioacute sinoacute a un descens en el valor que es consishydera significatiu per raoacute de lincrement de les dimensions de la mostra
Si considerem la correlacioacute deis difeshyrents caracters amb els pesos parcials estudiant les varietats per separat ens tro bem per una can toacute que els caracters del grup A acostumen a presentar corshyrelacions amb els pesos de la planta mesurats al mateix dall Aixo tambeacute eacutes frequumlentment extensible als caracters del grup Bies pot considerar un cas particular de la tendencia que tenen a estar correlacionades les mesures fetes simultaniament sobre la planta en un moment determinat La regularitat daquest fenomen enJes diferents varieshytats eacutes meacutes palesa en les mesures de canlcters fetes en els dalls III i IV
La tendencia al mantenirnent de la correlacioacute entre el valor dun canlcter mesurat a un determinat dall i els pesos parcials successius a partir d aquest dall sacostuma a trencar en el IV dall sobretot quan es tracta de variables deIs dalls l i Il
Si fem la mateix analisi horitzontal de la matriu de correlacions obtinguda amb totes les plantes conjuntes els resultats no soacuten gaire diferents Les tenshydencies apuntades varietat a varietat aquiacute es reforcen Gairebeacute totes les variashybles presenten correlacions amb els pesos parcials corresponents essent uacutenica excepcioacute IAmplada de la fulla al Tercer dall De manera general les variables que estan correlacionad es amb la produccioacute acumulada tambeacute ho estan amb les produccions parcials Aixo saccentua en els caracters mesushyrats en el III j IV dalls Tambeacute aquiacute
trobem que moltes variables trenquen al Quart dall la constancia de les seves correlacions
La discontinuitat en la correlacioacute amb el pes del IV daU que presenten moltes mesures de canlcters fetes al l i II dalls i que apareixen tant en el tracshytamen t per varietat~ com en el tractashyment collectiu el podem atribuir a una relativament baixa relacioacute del comporshytament de lestadi IV respecte als estashydis anteriors
Una uacuteltima revisioacute de les matrius ens permet de citar algunes regularitats meacutes en les correlacions que mantenen entre elles les diverses variables Eacutes a die amshypliant el punt de mira meacutes enIla de les correlacions amb els pesos
En primer lloc considerant varietat a varietat eacutes molt frequumlen t trobar correlashycions entre mesures de cankters fetes al mateix dal En segon lloc hi ha alguns cantcters que presenten -no en totes les varietats- correlacions entre sucshycessives mesures del mateix caracter En aquests casos la constancia horitshyzontal de les correlacions sacostuma a trencar en el dall IV -igual que en el cas de correlacions amb els pesos-o Tambeacute eacutes frequumlent que els caracters -sobretot els del grup A- presentin correlacions relacionades de forma encadenada eacutes a dir que la mesura en el dall 1 estigui correlacionada amb la mesura en el dall 11 que la mesura en el dall II ho estigui amb la mesura en el dall III i que la mesura en el dall III ho estigui amb la del IV sense que la del 1 ho estigui amb la del 1lI j la del IV Aquesta tendencia es refona entre les mesures fetes a partir del segon dall Aixo revela certa dependencia de les
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
ARXIUSde iexclEse dAgric de Barcelona -----------------------------------------97
A la varietat Barwoltra Recobriment (11 i IV dalIs) i Amplada de la fulla (II daU)
A la varietat Tewera Amplada de la fulla (negativa al 1 dall)
A la varietat BarspectraPes (I11 i IV dalls) i LIargada de la fulla (IV dall)
A la varietat BiIlion Nombre de fishyllols (1 II i IV dalls) LIargada de la fulIa (111 i IV dalIs) i Recobrishyment (IV daIl)
A la varietat Lunar Nombre de fishylIols (111 i IV dalls) i Amplada de la fulla (111 i IV dalls)
A la varietat Tama LIargada de la fushylIa (1 i II dalls) i Nombre de fillols OIl i IV dalls)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacions significatives amb la produccioacute acumulada
A la varietat Barwoltra LIargada de la fulla
A la varietat Tewera LIargada de la fulIa
A la varietat Barspectra Amplada de la fulla
A la varietat Billion Amplada de la fulla
A la varietat Lunar LIargada de la fulIa
A la varietat Tama Amplada de la fulla
Considerant la matriu de correlacions obtinguda tractan t to tes les plan tes com si procedissin de la mateixa poblashy
cioacute i agrupant caracters de la mateixa manera com hem fet amb les varietats per separat tenim
A- Caracters que tenen tendencia a estar significativament correlacionats amb la produccioacute acumulada en la mashyjoria deis punts on varen ser mesurats
Nombre de fillolsO 11111 i IV dalls Pesos (1 11 III i IV dalls) LIargada de la fulla (11 III i IV dalls) i Recobriment (11 III i IV dalls) Sobserva un augment del nivell de significacioacute des deIs caracshyters mesurats al Primer dalI en direccioacute al IV dall
Bmiddot- Caracters que tenen correlacions significatives esporadiques amb la proshyduccioacute final
Amplada de la fulJa (IV dall amb nivelI de significacioacute molt baix)
c- Caracters que en cap moment no presenten correlacioacute amb la produccioacute final
No nhi ha cap
Comparant ambdoacutes tipus de tractashyments en podem extreure que la correlacioacute entre la produccioacute acumushylada i els carbullkters augmenta habitualshyment des del Primer al Quart dall la qual cosa eacutes explicable si pensem que els dalls III i IV soacuten els que meacutes contrishybueixen a la produccioacute final i que normalment hi ha una forta correlacioacute entre variables mesurades en un mate ix dall
En general el tractamen t conjunt de les dades tendeix a augmentar els nivells de significacioacute a causa en la major part deIs casos no a un increment en el
98 ARX IUS de IEse de Barcelona
valor del coeficient de correlacioacute sinoacute a un descens en el valor que es consishydera significatiu per raoacute de lincrement de les dimensions de la mostra
Si considerem la correlacioacute deis difeshyrents caracters amb els pesos parcials estudiant les varietats per separat ens tro bem per una can toacute que els caracters del grup A acostumen a presentar corshyrelacions amb els pesos de la planta mesurats al mateix dall Aixo tambeacute eacutes frequumlentment extensible als caracters del grup Bies pot considerar un cas particular de la tendencia que tenen a estar correlacionades les mesures fetes simultaniament sobre la planta en un moment determinat La regularitat daquest fenomen enJes diferents varieshytats eacutes meacutes palesa en les mesures de canlcters fetes en els dalls III i IV
La tendencia al mantenirnent de la correlacioacute entre el valor dun canlcter mesurat a un determinat dall i els pesos parcials successius a partir d aquest dall sacostuma a trencar en el IV dall sobretot quan es tracta de variables deIs dalls l i Il
Si fem la mateix analisi horitzontal de la matriu de correlacions obtinguda amb totes les plantes conjuntes els resultats no soacuten gaire diferents Les tenshydencies apuntades varietat a varietat aquiacute es reforcen Gairebeacute totes les variashybles presenten correlacions amb els pesos parcials corresponents essent uacutenica excepcioacute IAmplada de la fulla al Tercer dall De manera general les variables que estan correlacionad es amb la produccioacute acumulada tambeacute ho estan amb les produccions parcials Aixo saccentua en els caracters mesushyrats en el III j IV dalls Tambeacute aquiacute
trobem que moltes variables trenquen al Quart dall la constancia de les seves correlacions
La discontinuitat en la correlacioacute amb el pes del IV daU que presenten moltes mesures de canlcters fetes al l i II dalls i que apareixen tant en el tracshytamen t per varietat~ com en el tractashyment collectiu el podem atribuir a una relativament baixa relacioacute del comporshytament de lestadi IV respecte als estashydis anteriors
Una uacuteltima revisioacute de les matrius ens permet de citar algunes regularitats meacutes en les correlacions que mantenen entre elles les diverses variables Eacutes a die amshypliant el punt de mira meacutes enIla de les correlacions amb els pesos
En primer lloc considerant varietat a varietat eacutes molt frequumlen t trobar correlashycions entre mesures de cankters fetes al mateix dal En segon lloc hi ha alguns cantcters que presenten -no en totes les varietats- correlacions entre sucshycessives mesures del mateix caracter En aquests casos la constancia horitshyzontal de les correlacions sacostuma a trencar en el dall IV -igual que en el cas de correlacions amb els pesos-o Tambeacute eacutes frequumlent que els caracters -sobretot els del grup A- presentin correlacions relacionades de forma encadenada eacutes a dir que la mesura en el dall 1 estigui correlacionada amb la mesura en el dall 11 que la mesura en el dall II ho estigui amb la mesura en el dall III i que la mesura en el dall III ho estigui amb la del IV sense que la del 1 ho estigui amb la del 1lI j la del IV Aquesta tendencia es refona entre les mesures fetes a partir del segon dall Aixo revela certa dependencia de les
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
98 ARX IUS de IEse de Barcelona
valor del coeficient de correlacioacute sinoacute a un descens en el valor que es consishydera significatiu per raoacute de lincrement de les dimensions de la mostra
Si considerem la correlacioacute deis difeshyrents caracters amb els pesos parcials estudiant les varietats per separat ens tro bem per una can toacute que els caracters del grup A acostumen a presentar corshyrelacions amb els pesos de la planta mesurats al mateix dall Aixo tambeacute eacutes frequumlentment extensible als caracters del grup Bies pot considerar un cas particular de la tendencia que tenen a estar correlacionades les mesures fetes simultaniament sobre la planta en un moment determinat La regularitat daquest fenomen enJes diferents varieshytats eacutes meacutes palesa en les mesures de canlcters fetes en els dalls III i IV
La tendencia al mantenirnent de la correlacioacute entre el valor dun canlcter mesurat a un determinat dall i els pesos parcials successius a partir d aquest dall sacostuma a trencar en el IV dall sobretot quan es tracta de variables deIs dalls l i Il
Si fem la mateix analisi horitzontal de la matriu de correlacions obtinguda amb totes les plantes conjuntes els resultats no soacuten gaire diferents Les tenshydencies apuntades varietat a varietat aquiacute es reforcen Gairebeacute totes les variashybles presenten correlacions amb els pesos parcials corresponents essent uacutenica excepcioacute IAmplada de la fulla al Tercer dall De manera general les variables que estan correlacionad es amb la produccioacute acumulada tambeacute ho estan amb les produccions parcials Aixo saccentua en els caracters mesushyrats en el III j IV dalls Tambeacute aquiacute
trobem que moltes variables trenquen al Quart dall la constancia de les seves correlacions
La discontinuitat en la correlacioacute amb el pes del IV daU que presenten moltes mesures de canlcters fetes al l i II dalls i que apareixen tant en el tracshytamen t per varietat~ com en el tractashyment collectiu el podem atribuir a una relativament baixa relacioacute del comporshytament de lestadi IV respecte als estashydis anteriors
Una uacuteltima revisioacute de les matrius ens permet de citar algunes regularitats meacutes en les correlacions que mantenen entre elles les diverses variables Eacutes a die amshypliant el punt de mira meacutes enIla de les correlacions amb els pesos
En primer lloc considerant varietat a varietat eacutes molt frequumlen t trobar correlashycions entre mesures de cankters fetes al mateix dal En segon lloc hi ha alguns cantcters que presenten -no en totes les varietats- correlacions entre sucshycessives mesures del mateix caracter En aquests casos la constancia horitshyzontal de les correlacions sacostuma a trencar en el dall IV -igual que en el cas de correlacions amb els pesos-o Tambeacute eacutes frequumlent que els caracters -sobretot els del grup A- presentin correlacions relacionades de forma encadenada eacutes a dir que la mesura en el dall 1 estigui correlacionada amb la mesura en el dall 11 que la mesura en el dall II ho estigui amb la mesura en el dall III i que la mesura en el dall III ho estigui amb la del IV sense que la del 1 ho estigui amb la del 1lI j la del IV Aquesta tendencia es refona entre les mesures fetes a partir del segon dall Aixo revela certa dependencia de les
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
99 ARX IUS de lEse dAgriacutec de Barcelona
morfologies successives que adopta la planta a cada rebrot pero aquesta deshypendencia no eacutes prou forta per manteshynir la constancia de la correlacioacute meacutes enlla dun dall
Revisant la matriu de correlacions calculades utilitzant conjuntament totes les plantes sobserven gairebeacute les mateixes tendencies que a lanalisi vashyrietat a varietat Per un cantoacute trobem
considerables correlacions entre mesushyres de caracters fetes al mateix daD Especialment sobselVa que el recobrishyment i els fillols estan bencorrelacionats aixiacute com el recobriment i la llargada de la fulla Per laltra banda trobem que les mesures deIs fillols les mesures de lamplada i llargada de la fulla i els pesos presenten correlacions encadeshynades
CONCLUSIONS
El tractament de les dades varietat a varietat permet de descobrir tendencies comunes i desviacions varietals daquesshytes tendencies En el tractament conshyjunt la major part daquestes tendencies es reforcen a causa del major nombre de graus de llibertat El trencament dashyquest refonament en alguns caracters com per exemple Amplada de la fulla es pot interpretar com degut a morfoshylogies diferents entre varietats en ser tractades conjuntament donen una dispersioacute de punts considerable i baixen el coeficient de correlacioacute Aixoacute posa de manifest linteres descollir els canicters a utilitzar com a guia per a la seleccioacute basant-nos simultaniament tant en el comportament global de lespecie com en el particular de la vashyrietat
EIs canicters que resulten en tots els dalls correlacionats amb la produccioacute acumulada i que per tant ofereixen un major marge de confianlta al milloshyrador resulten ser els Pesos parcials el Nombre de fillols i el Recobrimen 1 EIs
caracters foliars sobretot lAmplada de la fulla no resulten bons indicadors de la Produccioacute acumulada
Qualsevulla caracter que utilitzem les correlacions amb la produccioacute final augmenten molt a partir de les mesures preses al Tercer dall Aixoacute eacutes una dashyda a tenir en compte aconsellant de planificar el proceacutes de seleccioacute en dues fases la primera lleuge ra als primers dalls la segona in tensa al tercer i q uart dalls quan la confianlta que tenim descollir les millors plantes augmenta
En general existeixen correlacions frequumlents entre caracters mesurats al mateix dall Aixo eacutes dutilitat a lheira de fer seleccioacute per tal daugmentar la produccioacute en un dall determinat
Lencadenament de les correlacions que presenten molts caracters fa pensar que hi ha una dependencia entre la morfologia de la planta en un estadi i la que tenia en estadis dexplotacioacute anteshyriors pero que aquesta dependencia eacutes
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
100 ARXIUS de lEse dAgric de Barcelona
middotlimitada Aquesta hipoacutetesi pennetria IV dall considerant que hi va haver un dexplicar labsencia de correlacioacute entre canvi important de comportament en moltes variables i les mesures del pes al les plantes a partir del Tercer dall
RESUMEN
Se miden en plantas individualizadas de 6 variedades de Lolium multiforum varo westerwoldicum y a lo largo de su ciclo de explotacioacuten diversos caracteshyres morfoloacutegicos y de produccioacuten A partir de estos datos se calculan las coshyrrelaciones en todos los caracteres deshydicando especial eacutenfasis a las correlacioshynes existentes entre morfologiacutea externa y produccioacuten total de la planta Dicho caacutelculo se realiza variedad por variedad y tambieacuten tratando todos los datos coshymo si procedieran de una uacutenica poblashycioacuten Los anaacutelisis varietales presentan lishygeras desviaciones con respecto al tratashymiento comuacuten que a pesar de ello
muestra reforzadas las tendencias prinshycipales
Los caracteres mejor correlacionados con la produccioacuten total de la planta resultan ser la produccioacuten parcial el nuacuteshymero de hijuelos y el recubrimiento La correlacioacuten de estos caracteres con la prod uccioacuten total aumen ta a medida que nos acercamos a las fases fmales del ciclo de explotacioacuten Por ello resulta aconsejable planificar los programas de seleccioacuten basados en caracteres correlashycionados con la produccioacuten de manera que la presioacuten de seleccioacuten ejercida sobre la poblacioacuten sea creciente a meshydida que avanza el ciclo de explotacioacuten
ABSTRACT
On indivualized plants of 6 varieties of Lolium multiflorum var westerwolshydicum and during their exploitation cycle several morphological and proshyductional characteristics were measured Based on these data correlations among aH characteristics were calculashyted special emphasis being given to the correlations between external morphoshylogy and total production of the planto This calculatiacuteon was made variety by variety and treating all the data as proshyceeding from a single population Varieshy
ty analysis presented slight deviations with regard to the joined treatment which in spite of this showed the prinshycipal trends reinforced
The characteristics best correlated with total production of the plant were partial production tiller number and coverage The correlation of these charecteristics with total production inshycreased as we approached the final phases of the exploitation cycles For this reason it is advisable to plan the selection programs based on characteshy
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
101 ARXIUS de IEse dAgric de Barcelona
ristics correlated with the production sure on the population increases as the in such a way thet the selection pres- exploitation cycle advances
BIBLIOGRAFIA
ENGLAND F Genetie relationships between winter survival in Italian ryeKrass (Loliummultiflorum) and yield in previous season (I976) Jour Agriacutee Scien UK 86 (2) 287-292
FUJIMOTO F SUSUKI S - Studies on vashyrIacuteIJtion and seleetion in Italian Rye-Grass JII Reponse seeetion lor high dry weight (I975) Japanese J oumal of Breeding 25 (6) 323-333
KHOLM IN - Results 01 a study 01 variashytion in some eharacters 01 Llolium multiacuteshyflorum annum varo westerwoldicum (1976) Genetiacutekon Selektsion
OKABE T - Studies on Method 01 Seleetion lor Snow Resistence and Yielding Ability
in Italian Reygrass Breeding l Comparison 01 yield and agronomic traits between spaced planting and Sward eondition (1969) Journ of Jap Soe Grass Seient 15(1)26-32
SOCKAL RR Y ROHLF FJ -Introduccioacuten a la Bioestadlstiea (I980) Ed Reverteacute
THOMSON AJ WRIGHT AJ amp ROcmRS HH - Studies on the agronomy Genetics and interrrellltionships 01 yield ans its morshyphological components in a dialled set 01 lamilias 01 Louumlum perenne (1973) Jour Agriacutee SeL Cambridge 80 515-520
W ACKER G - Ellect 01 stem and leal formashyfion on yield and qualiacutety in lorage grasses (1979) Arehiacutev fuumlr Zuumlehtungsforsehung 9 (3) 237-244
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
Taula I Coeficien ts de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Barwoltra Niacutevell de siacutegnificaciacuteoacute del 10 5~ 1 iOI~
o rv
raquo JJ X
e Vl o ro
m iexclt
o
~ p o ro III Q)
amp o gt Q)
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
--------------
x
~~-----_ - r
Taula 11 Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Tewera Njvells de significacioacute del 10 1) 5 deg6~
10 iOI~
lgt o
e Ul o (1)
m iacuteIl
o (1)
~ ~ O J cu
8
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
~
raquo o x e ()
a ro
m ~ a
~ p a roTaula III Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables OJ IDmesurades a la varietat Barspectra Niacutevells de significacioacute del 10 ~ o5 ~ 1 [] i 01 ~ J ID
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
Taula IV Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Bil1ion Nivells de significacioacute del 10 5 ~ 10 iOI~
raquo D X e CIl el (1)
m fl
i el
i el (1)
III Q)
ordfOshy1 Q)
~
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
fiexcl~~ lV 1--------- ---~--------
111gt pI
Taula V Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables mesurades a la varietat Lunar Nivells de significacioacute del 10 5 ~ lkrl iOI9~
o LJ o~
~
lgt o x e Ul a ro
rntilde ll a
~ jl a ro ro tigt
g 15 ) QJ
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
X
-_0----_~~~~
Taula VI Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos en tre to tes les variables mesuradeacutes a la varietat Tama NiacuteveIls de del 10 5 ~L 10 iacute 01 ~
raquo JJ
e Ugt a ro
m l a
~ iexclshy
a ro ro Ol
~ o J Ol
~
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
TaulaVII Coeficients de correlacioacute calculats dos a dos entre totes les variables tractant el conjunt de dades com si procedissin duna uacutenica varietat Nivells de significacioacute del 1 0 5 ~ 1 LE] i 01 ~
g
lgt o x e tfl a ID
m ~ a
ifi a ID
OJ
O gt ordf
--a
![[Recensão a] LYSIAS—Quatre Discours: Sor le meurtre d](https://img.document.onl/doc/110x75/624f8af2d738ef395913c1b7/recenso-a-lysiasquatre-discours-sor-le-meurtre-d-.jpg)
