Clar i Net Nº101

ClariNetDesembre 2015

101Nmeropoca III Revista del Centre Educatiu

La revistaClar i Net

Clar i Net va nixer fa ms de tres dcades amb la voluntat de ser un mitj de comunicaci per a la comunitat educativa de lEscola Infant Jess, clar i net, transparent, vera, educat per directe. La imatge del clarinet ha estat una de les icones que ha acompanyat a la publicaci durant bona part daquests ms de 30 anys. Aquesta icona juganera, que mostra la voluntat de proclamar als quatre costats les notcies, la vida i el bategar de la comunitat de lInfant

Joan BlascoDirector general

Teniu a les vostres mans (a les vostres pantalles, millor dit!! ), el primer nmero de la quarta poca daquesta nos-tra i estimada publicaci. Els temps avancen que s una barbaritat, es deia popularment a la dcada dels setanta. I s veritat. En un mn, viu, alterat, creatiu, efmer en oca-sions, tot canvia. La nostra revista, com podeu veure,

Piulades

Projecte de sincronitzaci de continguts dels batxillerats

Convivncia a Taiz

Setmana de la Cincia

Lescola, la msica i Concertante

Primer frum de gesti!Tu ets clau en la nostra transformaci!

PastoralEquipC

III. Una nova mirada a lescola 22.Els alumnes

La Llar Acompanyant

les seves primeres passes

Lnies de Fora Claus de lespiritualitat ignasiana

Aprenem junts a viure Benvinguts a P3

Nous espais Estrenem menjadors

Les nostres auxiliars de conversa: Versi Original

28

26

24

22

20

18

16

14

12

10

8

6

4

La revistaClar i Net

Joan BlascoDirector general

tamb. El canvi s sempre una oportunitat, una porta a la millora, a la descoberta, a ladeqaci de les demandes dels nous temps de la nova societat que entre tots i totes construm.

Clar i Net sadequa als temps i als nous pa-rmetres de comunicaci de la nostra insti-tuci. Aix hi trobareu el dia a dia de les acti-vitats dels nostres fills i filles, el fer i desfer ms qotidi de la nostra escola, posem per cas les fotos de la castanyada, les trobareu a les galeries de la NET. Volem tamb que Clar i Net ens acosti all que en premsa sano-mena dopini. I per aix, seguint amb lexem-ple de la castanyada, a la nova etapa de la nostra revista no trobarem les imatges de la castanyera, per s el fonament pedaggic i els objectius que es persegueixen, dins del marc del procs daprenentatge dels nostres nens i nenes.

Per qu virtual ? Per qu abandonem aquell paper setinat, atractiu, seds ? Perqu el mit-j virtual ens permet afegir un munt dapps, imatges, vdeos, enllaos...que enriqueixen el discurs escrit, el fan ms visual, ms com-prensiu, ms am. I per qu en definitiva el mn, avui, s visual.

Ens agradar molt comptar amb el vostre parer, els vostres suggeriments, les vostres aportacions, com poden ser articles, comen-

taris, i/o propostes de millora...No deixeu de dir-nos qu us sembla la nova etapa, en qu la podem millorar, qu us agradaria trobar o com hi voleu participar. s la vostra revista, s la revista de lInfant.

A banda daquesta presentaci en societat del Clar i Net virtual que ens fa molta illu-si!, desitjar-vos de tot cor, ben sentidament un molt bon Nadal. El nostre lema denguany Escollir per somiar ens interpella molt profun-dament enguany i molt especialment en aquestes dates. Milions dels nostres ger-mans i germanes es veuen privats daquest dret a escollir. La realitat del seu entorn els obliga a marxar de casa seva, de la seva ter-ra, a abandonar famlia, cultura, pas...Ning no els ha preguntat si ho volien. No han pogut escollir. I ara tampoc no sembla que les so-cietats benestants puguin oferir sortida a aquesta nova crisi humanitria...La nostra felicitaci de Nadal denguany recull aquesta realitat, en sintonia amb tot el moviment que la Companyia de Jess com moltes daltres institucions -, ha endegat per fer visible aquest nou drama de dimensions universals.

Que la llum de lInfant ens ajudi a elegir, a somiar, a construir aquest mn que volem cada dia ms compassiu, comproms i cons-cient de i amb la realitat humana.

Pau i b en aquest Nadal.

Clar i NetJesutes Sant Gervasi

4

III. Una nova mirada a lescola

22.Els alumnes

http://h2020.fje.edu/quaderns/Q1/

En leducaci el verb que dna sentit a les nos-tres accions hauria de ser aprendre i no pas ensenyar. S, s cert que sempre parlem de procs densenyament i aprenentatge, per amb aquesta puntualitzaci volem mostrar qui s al centre: interessa que els alumnes aprenguin, no que els professors ensenyin.

Lalumne ha de deixar de fer de notari, s a dir, ha de deixar de ser subjecte passiu de la seva educaci i passar a tenir un paper actiu i conscient, ser lactor principal del procs. Massa sovint els nostres alumnes aprenen de memria all que saben que el professor els preguntar, per no sendinsen en el fons rellevant dels temes ni es fan les preguntes que els han dajudar a crixer.

Necessitem passar dun aprenentatge fo-namentat en el coneixement teric a un en-senyament basat en laprenentatge experien-cial tot educant les emocions. Sortim de la creena que afirma que quan un professor mostra el coneixement a lalumne a travs de la paraula, aquest ja lha aprs.

A lescola cal potenciar la curiositat, lesfor, el repte, el joc, lestudi i la creativitat en els

protagonistes daquesta aventura. s el que podrem anomenar liderar per a lempodera-ment de lalumne.

El canvi de paradigma ens mostra les con-seqncies de lhoritzontalitat: el model tra-dicional del top-down sinverteix fins al punt de passar ara al bottom-up (com les llavors, sn els alumnes els que creixen des de la seva base).

Lactivitat per aprendre condueix a treballar per projectes, analitzar i estudiar situacions concretes o casos i proposar solucions a pro-blemes. Per integrant i acompanyant les emocions dels alumnes i connectant profun-dament amb ells.

Quan el treball es realitza en grup, els alum-nes participen intercanviant experincies i opinions amb els seus companys. Aquests alumnes actius i conscients sn els que mi-llor desenvolupen la seva potencialitat. Ob-servem, per dir-ho aix, com floreixen en ells lautonomia, el pensament crtic i la disposi-ci collaborativa, aix com tamb les habili-tats i destreses tcniques.

Cal transformar tot all que calgui perqu els alumnes esdevinguin els veritables pro-tagonistes de leducaci

Transformant leducaciQuadern 1. Enfoquem lobjectiu40 consideracions per al canvi educatiu


6

La Llar Acompanyant les seves primeres passesLa llar dinfants des del punt de vista duns pares

Per aquesta nova i fantstica revista que veu la llum aquest Nadal del 2015, lequip de Llar volem compartir amb vosaltres el que per a nosaltres s un dia qualsevol... s a dir, la quotidianitat, la nostra entrega i acompanyament a infants i famlies al llarg de ms de 10 hores diries. No sempre som conscients, del molt temps que convivim i de com ho fem, qu hi fem, qu hi sentim...

Enmig de la pensada, una mare de la nostra Llar es va oferir a descriure el que per a ella era un dia de cole i ens va semblar que el seu punt de vista, de famlia, podia ser tant o ms interessant que el nostre! (que tamb arribar) I aix es va engrescar, i aix ens ha REGALAT aquest sincer i personal article. Moltes grcies Alba!

Tres quarts de nou. Pugem les escales contant els graons (uuuun, doooos, treeees) agafats de la m i per la barana petita. LAniol entra a la classe content: Bon diaaaaaa!!, es treu la jaqueta i fa una volta cor-rent, com de reconeixement, per veure quins nens i nenes han vingut avui i quines activitats lesperen. Llavors torna, fa una abraada a la Blanca que lajuda a posar-se la bata, treu tot sol lagenda i el pitet de la motxilla i els colloca al seu lloc. Aniol, li dic, que tin-guis un dia ben maco, juga molt. Un pet!.

Quan tots els pares i mares, avis i vies, cangurs, familiars... hem marxat, i els passadissos respiren ms tranquils, comena la mgia: msica, experimenta-ci, hbits, convivncia, riures i plors, psicomotricitat, jocs, manualitats, tallers, exploraci dels lmits, con-tes, reptes, creativitat, paraules, carcies, entremalia-dures, autonomia, petits nous mns que sobren da-vant els ulls dels nostres petits.

Avui hem fet el mural del vermell, avui hem anat al pati de sorra, avui hem creat instruments amb ob-jectes de plstic, avui hem explicat el conte de les boletes mgiques, avui hem aprs a identificar la rodona... Quina sort tenim daquesta cmplice agen-da que ens ho explica tot!

Alba Soler ConanglaMare de lAniol Alonso de P-2

Qu heu fet avui al cole?, li pregunto a la tarda quan vinc a recollir-lo. A cotxes. El Pep, lIsabella. Tortugaaaa, tortugaaa!, contesta lAniol, tot rialler, deixant-me amb cara de circums-tncies i preguntant-me qu deu ser all que li ha agradat tant...

I s en aquest dia a dia, amb les converses i els petits inter-canvis dinformaci amb la mestra, amb lequip de la Llar o amb altres pares i mares, on tadones que aquesta aventura de crixer que fins ara estava prcticament limitada a casa, a lespai familiar, ha eixamplat les seves fronteres. I que la tasca deducar sha convertit en quelcom compartit i complementari: Fa alguns dies que quan va a dormir plora molt i no ho havia fet mai, ja no demana el xumet, et sembla si li anem traient?, com est menjant aqu?. I en el sentit contrari, en veu de les mestres: cada vegada parla i participa ms, avui est com una mica tovet, li ensenyes a la mare el rac de la tardor que hem fet?. I aqu veus tendresa, molta pacincia, dedicaci i, sobretot, pas-si per la seva feina!

Hem imprs la foto on surten tots els nens i nenes de la clas-se daquest any i lhem penjat al rac de jugar de casa. Li encan-ta mirar-la! El Mateo, la Ins, el Max, llex, lEmma... va dient assenyalant-los amb el dit. Sn part del seu univers, tamb del nostre. I estem contents que plegats estiguem acompanyant les seves primeres passes.

https://www.youtube.com/watch?v=KtS2ekiXj9Q

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus

https://www.instagram.com/explore/tags/jestgervasi/


8

Un curs ms, des de Jesutes Educaci, sha creat el que anomenem Lnies de Fora per a totes les escoles de la xarxa per seguir avanant en el treball dalgunes claus de lespiritualitat ignasiana. Des del comproms de saber-nos escoles Evangelitzadores, totes el membres dels equips de Pastoral saben la necessitat dadaptar aquestes claus al llenguatge i a la realitat dels alumnes davui i s per aix que cada curs es plantegen algunes directrius sobre les quals treballar la formaci de lalumne. Aquest sha pres com a base la Meditaci de les dues banderes, una oraci del llibre dels Exercicis Espirituals en la qual Sant Ignasi ens proposa reflexionar sobre dos possibles camins que sens puguin presentar en la nostra vida. Cada un dells representa una manera molt diferent de viure. Sn diferents possibilitats que a poc a poc ens van conduint cap a dos punts molt diferents.

Lnies de Fora Claus de lespiritualitat ignasiana

1 La importncia de triar a la vida. Prohibit no triar. Cal aprendre a escollir, sin, altres persones o les circumstncies ho faran per tu. El primer que cal s adonar-se de la importncia de triar en la vida. No podem no triar, estem contnu-ament triant, decidint: escoltar o no, parlar o no, ajudar o no, sortir o no, descansar o no, etc. Lim-portant s que siguem tots i cada un de nosaltres i no les circumstncies, les pressions, el cansament del curs, les que trin per nosaltres.

2 Hi ha decisions que ens fan somiar.Triem per somiar o triem per estancar-se en el mateix de sempre? Aquesta segona clau, ens plan-teja el fet de ser conscients que les decisions que anem prenent van traant un cam, ens van dirigint cap a un horitz.A ms, hi ha decisions que ens fan somiar amb alguna cosa gran, que ens illusionen. Ens fan veu-re que la nostra vida t un per qu. Sn petites decisions que ens fan albirar un horitz gran i pro-fund, un horitz molt ms gran que els models dxit que ens venen socialment.En canvi hi ha altres decisions que ens van des-gastant, fent que no desitgem res ms que el nos-tre propi inters, el qual sempre queda insatisfet i no somia amb res que li mobilitzi sin que espe-ra que tot lhi sigui donat.

3 Triar b suposa discernirLa tercera clau planteja buscar i trobar Du en totes les coses, es tracta de discernir. Du suscita en el nostre cor les possibilitats que ens donen ms vida. Du compta amb les nostres decisions, no som ti-telles. Ens dna la possibilitat contnua de triar, i per aix tamb de equivocar-nos. Ell suscita en el nostre

Per a treballar-ho durant el curs, es proposen 3 claus ignasianes

http://www.lineasdefuerzasj.com/media/movie2.mp4

https://youtu.be/AayfKhBhvmg

http://www.lineasdefuerzasj.com/micro/

cor les possibilitats que ens van a donar ms vida, aquelles que ens van a fer crixer ms. Es tracta de saber reconixer aquestes possibilitats, de dis-cernir com Du es mou en el nostre cor. Per Du tamb compta amb la nostra debilitat, es fa mi-sericrdia en els nostres errors, perqu descobrim que fins i tot en els nostres errors es pot obrir un cam damor ms profund.Tots som educadors en totes les dimensions de la vida, segons triem nosaltres mateixos, els nos-tres alumne, companys de feina, tamb es veu-ran influenciats per aix. La nostra missi s ajudar a altres a triar b, a saber discernir, a so-miar obrint opcions, amb les nostres paraules i amb les nostres obres.


10

Aprenem junts a viure Benvinguts a P3 El nEn, protagonista dEl sEu propi aprEnEntatgE.

tEmps dE viurE grans canvis, grans aprEnEntatgEs: actius, juganErs i fElios.

un projEctE quE rEspEcta quE cada alumnE viu i aprn dE manEra difErEnt.

Entorn dE confiana, acollimEnt, Estimaci i ExpErincia.

> Estimular els alumnes per conixer el seu propi cos i les seves possibilitats.

> Relacionar-se amb els altres per mitj de diferents formes dexpressi.

> Observar lentorn natural i social.> Adquirir una autonomia en les

activitats habituals.> Estimulem el gran potencial

daprenentatge daquesta etapa en un ambient agradable, acollidor i proper, treballant per projectes i racons, desenvolupant aspectes emocionals i afavorint la integraci al grup.



12

Nous espais Estrenem menjadors

Dins de laposta decidida pel procs de transformaci profunda de leducaci, i definit en el nou Model de lEspai Fsic de les Escoles (MCEFE), la transformaci dels espais sesdev important dins del nou model educatiu de Jesutes Educaci.

Un nou model educatiu i una nova metodo-logia necessiten de manera imprescindible un nou espai fsic. Les activitats educatives formals i no formals sintegren plenamenta ledifici de lescola, amb zones desbarjo ms educatives i menjadors ms tranquils; amb aules grans i polivalents.

Lentorn de lescola es transforma en fa-cilitador daquest procs de canvi, per res-pondre a les noves necessitats: espais que facilitin aquestes nova manera de treballar, on es fomentin la convivncia i el joc, espais vius, alegres i festius que fomenten la crea-tivitat, espais en definitiva, que es convertei-xen en educadors.

Els nous espais de migdia sn, per tant, una eina ms al servei de la profunda trans-formaci educativa que Jesutes Educaci proposa. Un nou model de formaci integral en el qual les activitats no reglades sinte-

... aquEst mEnjador s ms xulo quE El dE casa mEva...

gren plenament en el procs daprenentatge i desenvolupament competencial dels nens i nenes.

Volem que lespai migdia sigui un temps de relaci, de socialitzaci, de descoberta al voltant del fet central del dinar, en un entorn fsic que tamb juga el seu rol educador.

En el marc de lHoritz 2020 volem que els nens i nenes, gaudeixin del temps de lleure, descobreixin el gust i el plaer de menjar, tro-bin espais d aprenentatge i relaci, activitats de partici-paci, dinamisme i creativi-tat, guiats pels educadors i educadores dels espais de migdia.

... lhan pintat dE colors difErEnts: vErd, blau, taronja...

..molt millor quE abans...

http://h2020.fje.edu/diaris/diari20132014/#p=14

http://h2020.fje.edu/diaris/diari20132014/#p=14


14

Les nostres auxiliars de conversa:

Versi Original

Un any ms, la nostra escola disposa de dues auxiliars de conversa a Educaci Primria. Mitjanant aquest recurs, potenciem que els alumnes aprenguin llenges duna manera ms amena i divertida, alhora que utilitzen activament la llengua oral com a mitj de comunicaci.

do you spEak English? parlEz vous franais?

Aix doncs, us volem presentar la Chelsea i lOphlie, les dues auxiliars de conversa dan-gls i francs nadiues, que ens acompanyen durant aquest curs 2015-2016. La Chelsea ens arriba de California. LOphlie s francesa i va nixer a prop de Montpellier.

Lobjectiu de les auxiliars de conversa s potenciar la parla, tant langlesa com la fran-cesa. Tant la Chelsea com lOphlie utilitzen metodologies molt similars. A partir de grups

de 4 o 5 alumnes i amb dinmiques molt amenes, es desenvolupen continguts que ells mateixos treballen de forma parallela a las-signatura. A travs daquestes activitats, els alumnes saproximen duna manera ms l-dica a lensenyament de les dues llenges.

Lalumnat pren conscincia que les auxiliars no parlen catal ni castell, amb el conse-qent esfor addicional que aix suposa: es-for per expressar-se i comprendre a nivell oral, comprendre i aplicar el contingut treba-llat i esfor per expressar-se tot estructurant noves frases.

Lescola, per la seva banda, aprofundeix al-hora en lobjectiu de dotar duna major trans-versalitat a les assignatures, grcies a la superposici dunitats didctiques, contin-guts i temes destudi.

Com a mestres de llenges estrangeres i, desprs dhaver compartit aquesta experin-cia durant el primer trimestre, hem pogut comprovar que els nostres alumnes prenen

ms confiana en ells mateixos; a lhora dex-pressar-se oralment les auxiliars de conversa els donen un feed-back que motiva els alum-nes per seguir aprenent i aplicant tot all que saben. Les auxiliars de conversa sn un gran valor i orgull per a la nostra escola.

https://youtu.be/l4z6aPoAsg8?list=PL3E5TDEs-2qVkvKhRKnRVj_CSw_sgw8Sfz



16

Evangelitzaci a lInfant Jess

A Jesutes Sant Gervasi busquem una pastoral que sigui coherent, antropolgicament significativa i que faci una explicitaci del coneixement i lexperincia de Du, segons lEspiritualitat Ignasiana sense oblidar-nos de les nostres arrels vinculades a les germanes del Infant Jess.

http://h2020.fje.edu/es/diaris/diari20142015/#p=14

Aix significa aprofundir segons cada etapa educativa, alho-ra, en lantropologia i en la formaci, entenent la vida cristiana com una resposta a una crida (vocaci). Per aix ens plante-gem un esquema amb tres aspectes, que han de treballar-se simultniament, a cada una de les etapes:

Maduraci humanaCom que lEvangeli creix en terreny humanitzat, una de les nostres preocupacions ha de ser partir dels valors i les actituds que dimanen dels drets de tots els humans i que ens fan iguals en dignitat. Cal tenir en compte les disposicions humanes necessries per fer una lectura coherent de lexperincia: interioritat, emotivitat, sentiments, intuci, entusiasme, imaginaci, sorpresa, obertura, relacions, etc. En aquest (mbit el treball en valors i les propostes de comproms seran fonamentals.

EvangelitzaciRecull el pas a lmbit de la transcendncia a travs de lanunci de lEvangeli i la fe en Jess, tenint en compte la cultura en la qual aquest anunci s rebut. La formaci cristiana de tot el alumnat i els mbits catequtics paraescolars que es proposen sn elements que ens ajuden . (mbit de lanunci, smbols, fe...).

Vida de feAcompanya, atn i cuida el creixement en la fe dels destinataris, tant en lmbit personal com grupal o comunitari. Una fe que s vivncia i opci personal i que implica entendre la vida cristiana com a vocaci. Totes les proposta celebratives a nivell de classe, de participaci en experincies interescolars i de participaci en la eucaristia setmanal tenen aquest objectiu.

la finalitat ltima s formar donEs i homEs compEtEnts, consciEnts i compromEsos En la compassi quE fan sEus Els valors dE lEvangEli.


18

El tEu lloc dE trEball no s El trEball. El quE facis dEs dEl tEu cor i nima s El tEu trEball.

Tots som claus i protagonistes i per aquest motiu, amb vocaci dacompanyar i ajudar en aquesta transformaci neix el Primer Frum dequips de gesti com una palanca de canvi que pretn ser linici dun itinerari personal i professional en laven cap a LH2020.

primer frum de gesti!tu ets clau en la nostra transformaci!

283 s el nmero de persones que formen part dun gran equip de gesti amb moltes responsabilitats renovades emmarcades dintre dun nou Model Estratgic de Gesti (MEG) i que estan inserits dintre dun gran projecte de transfor-maci profunda de leducaci, reforant el seu pro-jecte vital i professional.

98 persones, els passats dies, 21, 22 i 23 doctubre, van assistir a 6 formacions a lescola de Sant Ignasi amb durada de 21 hores distribudes en dos dies i mig, dimecres i dijous 9.00h-18.00h i divendres, Dia Institucional, de 9.00h-14.00h aca-bant amb un dinar tots plegats.

Les formacions han estat escollides tenint en compte tres criteris:

1 El professional que volem2 Com podem acompanyar en aquest procs de

canvi, 3 Com podem ajudar a que cadasc lideri la seva

prpia vida personal i professional dacord amb la seva espiritualitat/valors.

Per aconseguir-ho hem tingut lajuda de formadors interns Llus Ylla, Irene Pellicer, Joan Gallifa, Roger Catrisse y Oriol Lopez i formadors externs (mira cap a fora) Julio Adell, Jordi Molina, Nuria Gracs, Conxita Tarruell, Eva Bach, Jordi Amens, Cristina Gutirrez i Olga Soria. Aquestes formacions han estat: La Net i el processos daprenentatge: us del grup aula, site i drive; Taller de pedagogia i interioritat; Lide-

ratge; Un mn en transformaci: El tel de fons de lHoritz 2020; Atenci al Pblic i La importncia de la comunicaci.

En relaci al Dia institucional, va ajudar a conixer a alguns Directores de les Escoles, a entendre qu es un projecte i van tenir loportunitat dintercan-viar preguntes i dubtes amb el Director General, Xavier Aragay.

9,54 s limpacte produt en la trans-formaci de les persones daquest Primer Frum dequips de gesti, on volem destacar el que shan emportat,: prendre conscincia del paper tan important que duen a terme; treball en equip, dinmiques actives centrant-se en lalumne; una altra mirada, presncia en xarxes socials, lopor-tunitat de conixer altres membres de la xarxa i agrament i felicitacions donant especial mfasis al magnfic dia institucional.

la clau dE la transformaci passa pEr cadasc dE nosaltrEs, noms EntrE tots sEr possiblE.


20

Des de ja fa uns anys, lEscola ofereix una bona gamma dactivitats de migdia: biblioteca, pastoral... I dins daquestes tenen un pes molt important les activitats musicals que donen la possibilitat a diari de conixer i practicar algun instrument, fer cants, ballar... I totes elles guiades i portades a terme per professionals en la matria.

Alba de Rossell Morell

Com ja sabeu, dins del marc del Projecte Ho-ritz 2020 volem formar persones integrals, capaces de conduir la seva prpia vida i amb un projecte vital. s per aix que pensem que la msica, com a art que afavoreix la capaci-tat de latenci i concentraci, estimulaci de memriaEns ajuda a assolir aquest repte.

Aix, doncs, volem oferir-los la possibilitat denriquir-se des de la prpia escola i junta-ment amb els companys que comparteixen la mateixa passi, per tal de compartir i viure la msica amb altres msics.

Enguany lescola de msica Concertante, compromesa amb el nostre Projecte Educa-

Lescola, la msica i Concertante

tiu, ens ofereix la possibilitat de viure la m-sica en diferents moments del dia: als migdi-es, grcies a les Corals i classes instrumentals i, durant les tardes, a travs de la Dansa i el Teatre Musical. Amb aix, hem aconseguit donar un sentit global a leducaci musical i que, per exemple, lalumne que t interessos pel cant i els instruments pugui interrelacio-nar-ho desprs amb la dansa, lexpressi cor-poral i es potenci encara ms aquesta idea doferir una educaci integral.


6 EP

5 EPClar i NetJesutes Sant Gervasi22

Del 13 al 22 de novembre se celebrar a Catalunya la 20a Setmana de la Cincia. Durant la Setmana de la Cincia se celebraran tot un munt dactivitats de divulgaci cientfica arreu del nostre territori.

Aquest curs hem celebrat la primera setmana de la cincia a la NEI a travs de tres tardes intenses de tallers cientfics creats per famlies, alumnes i docents de lEscola. La densitat dels lquids, simulacions del hubble, el canvi climtic, el codi sigma, robtica... sn alguns exemples. A continuaci us expliquem els detalls dalguna daquestes tardes.

Setmana de la Cincia

http://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat

Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers cientfics

6 EP

5 EP Aquesta setmana hem celebrat la setma-na de la Cincia, el dilluns 16 de novembre, a la tarda, vam fer uns tallers i ens vam agrupar amb la nostre tutora de referncia.Durant la tarda vam passar per diferents ta-llers: el de robtica que ens el van fer dos alumnes de batxillerat, a continuaci vam pas-sar per una activitat de Lego, ens el va fer una professora de 6, ms tard vam anar a un ta-ller que es deia, Mgia o Cincia? que ens el vam fer lEric i el Blai, ens va agradar molt! Desprs vam passar per un taller de astrono-mia que el va fer un professor de batxillerat i per ltim el taller dels la densitat dels lquids que el van fer els pares de la Berta Escoda.Les professores ens han preguntat quin taller ens ha agradat ms, per no ens hem pogut decidir, tots van ser tant divertits... Massa fei-na per a nosaltres!!Va ser una tarda molt divertida, ens agradaria tornar-ho a fer!

Maria N., Anna C. i Marina F.

A la tarda vam celebrar la Setmana de la Cincia, amb uns tallers que ens van preparar. Tots vam fer les tres activitats: Lego motoritzat amb la Mireia Soler. Astronomia amb en Miquel Marin, professor

de batxillerat. Fsica amb en Jordi Campos i lAnna Es-

paol, els pares den Bernat de 6A.Ens ho vam passar molt b i vam aprendre moltes coses!Grcies a les tutores de 6, a la Nria Sampere i als collaboradors dels tallers, per prepa-rar-nos un dia tant especial!

Edu P., Miguel L. i Eric M.


http://5-pri-15-infantjesus.blogspot.com.es/2015/11/setmana-de-la-ciencia_23.html

http://6-pri-15-infantjesus.blogspot.com.es/2015/11/setmana-de-la-ciencia-amb-musica-de-fons.html


24

Alguns alumnes de 2n de Batxillerat acaben darribar de Taize, una comunitat ecumnica en el cor de Frana, on han pogut viure uns dies de convivncia amb 130 alumnes ms de les diferents escoles de Jesutes de Catalunya i amb altra gent de tot el mn que estava all vivint la mateixa experincia. Taize no noms s una aldea francesa, s sobretot una trobada interior molt forta amb un mateix i amb el Du que ens habita per dins, tot a travs de la msica, de la pregria i del compartir. Us deixo amb el testimoni de lAna Segura, una de les alumnes que hi va participar.

Convivncia a

Taiz

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus ha sigut una ExpErincia

EspEctacular on hEm compartit

Emocions molt intEnsEs amb

altrEs alumnEs dE la xarxa i

hEm pogut gaudir dun momEnt

dE pau i Espiritualitat En

tEmps difcils. agram molt a

lorganitzaci dE jEsutEs quE

ha prEparat unEs activitats

ExtraordinriEs quE Ens han

ajudat a pEnsar En nosaltrEs

matEixos i agrair tamb la

agradablE acollida pEr part

dE la comunitat dE taiz. Ens

EmportEm un gran rEcord no

noms pEr la dinmica sin pEls

mEravEllosos paisatgEs quE Ens

EnvoltavEn.


26

Equip de batxillerat

Projecte de sincronitzaci dels batxillerats de la xarxa descoles de la Fundaci Jesutes Educaci

Actualment, set de les vuit escoles de la xarxa de Jesutes Educaci de Catalunya ofereixen als seus alumnes els estudis postobligatoris de batxillerat: Jesutes Bellvitge; Jesutes Casp; Jesutes el Clot; Jesutes Grcia; Jesutes Lleida; Jesutes Sant Gervasi i Jesutes Sarri. Ara b, fins ara cadascuna els impartia mantenint la tradici prpia de cada escola, els costums adquirits i les caracterstiques de cada centre. De fet, una anlisi de la situaci prvia a la posada en marxa de la sincronitzaci va permetre veure lheterogenetat de metodologies, llibres i temporitzacions, entre daltres, vigents a lactualitat a les diverses escoles.

s per aix que, dins de la creaci dun projecte com que permeti crear un segell descoles Jesutes hem ini-ciat un nou repte, amb lobjectiu de trobar la millor manera densenyar els continguts als nostres alumnes, in-dependentment de quin sigui el seu origen o centre en qu es trobin.

La base del projecte rau a aproxi-mar i sincronitzar els continguts, les metodologies i les temporitzacions del currculum de batxillerat entre els set centres on shi imparteix. Per si la labor no fos prou extensa, es busca, a ms, sincronitzar els continguts

tamb daquelles matries que, per afinitat de currculum, es puguin complementar les unes amb les altres.

Amb aquesta finalitat, doncs, neix un pro-jecte de sincronitzaci que agermana les as-signatures de biologia i qumica, matemti-ques i fsica, catal i castell, i economia i histria del mn. Cadascuna de les parelles escollides se sincronitza valorant-ne els con-tinguts, estudiant-ne les semblances, evitant repeticions i buscant els punts en com que poden fer que des duna matria es comple-menti all transms a laltra, donant-li sentit, ampliant-ho o contextualitzant-ho.

Tots els que en participem som conscients de la dificultat daquest propsit, per si la voluntat s ferma i la dedicaci plena de ben segur que, a poc a poc, anirem construint en-tre tots el millor batxillerat.

Lobjectiu s ferm, per la implementaci s flexible i, com no podia ser duna altra ma-nera, es disposa dun marge de temps ade-quat perqu la feina es pugui fer b. Cal en-caixar moltes peces i trobar amb delicadesa lequilibri que faci que tothom se senti part daquest projecte tan complex. La primera trobada, durant el frum del curs passat, va permetre que els professors homlegs de les diferents escoles es coneguessin i comen-cessin a compartir opinions i visions de la seva matria. Entre tots, dirigits per un coor-dinador de cada parella de matries, es va establir una programaci que permets tre-ballar els continguts alhora, i compenetrar-los amb els de la seva assignatura emparellada.

Al llarg daquest curs els professors ens anem trobant per tal de poder seguir treba-llant sobre la programaci proposada, inter-canviant opinions i punts de vista i proposant millores per polir la programaci i arribar a

aconseguir, en cursos futurs, una autntica sincronitzaci que sadapti a tots els centres i que permeti garantir lassoliment dels con-tinguts a qualsevol de les escoles de la xarxa. A ms, els professors de les assignatures emparellades disposem de temps a les nos-tres escoles per anar matisant la manera com ens coordinem i en traiem el mxim pro-fit de la possibilitat de compartir alguns es-pais disciplinaris.


https://twitter.com/JesuitesEdu/status/667712770230657025

Piulades

https://twitter.com/pgomeznicolauv

https://twitter.com/bcnyc?lang=ca

Connectat i segueix les activitats i els interessos dels educadors de Jesutes Sant Gervasi mitjanant les seves piulades. Et presentem una petita tria de la gran quantitat de piulades que sota diferents hashtags han fet durant aquest principi de curs.


28

https://twitter.com/pgomeznicolauv

https://twitter.com/bcnyc?lang=ca

https://twitter.com/marta250600

https://twitter.com/gloriadll

https://twitter.com/charliecarlos72

https://twitter.com/LucasMartinez77

https://twitter.com/guillemfabs

https://twitter.com/sabatemerce

BON NADAL

Avenir, 19 Travessera de Grcia, 53-6508006 Barcelona

www.santgervasi.fje.edu

Documents

Clar i Net Nº101