8
Periòdic del Bloc Alboraia Fundat l’any 1987 Número 69. Novembre 2011 [email protected] Edita: Col·lectiu Bloc www.blocalboraia.info E El l C Cr r e es so ol l L’exalcalde Álvaro arruïna l’economia d’Alboraia i ara damunt reclama diners a l’ajuntament Joan Baldoví, candidat de Compromís-Equo Estem farts de les mentides de Manuel Álvaro, exalcalde del PP d'Alboraia entre els anys 1999 i 2011. Durant l’actual legislatura el PP ja ens ha dit en algun Ple que està fart de què sempre el fem re- sponsable de la mala situació econòmica actual de l'Ajuntament d'Alboraia. Però no és per a menys. Els membres de l'equip de govern d'Alboraia d'ara (PSOE, UPPA, Cialbo i BLOC-INDE- PENDENTS: COMPROMÍS) sí que estem farts, però de trobar-nos forats i més forats, coses sense pagar i proveïdors reclamant jus- tament els seus diners. És una realitat que l’anterior equip de govern del PP es dedi- cava a no pagar a ningú mentre es gastava milers d’euros en una campanya partint-se de risa dels impostos i dient que ací ningú pa- gava impostos (el lema de la cam- panya era “¿impuestos a mi?, yo vivo en Alboraia”). Recorden la campanya? Patètica. Els veïns ara poden pensar amb raó el següent: “si jo cumplisc amb el deure de pagar els meus impostos i taxes (i si no ho faig puntualment em poden embargar), per què l’Ajun- tament no paga als seus proveï- dors?”. Per arredonir-ho, el veí hauria de fer la reflexió de què si l’Ajunta- ment ha de pagar interessos de demora per culpa de no pagar en temps i forma, és ell qui els pagarà indirectament i això quan el ciu- tadà ha pagat a temps. Qui és el re- sponsable d'aquesta situació? Per a nosaltres té un nom molt clar: Manuel Álvaro i el PP. El "colmo" és quan arriba una carta a l’ajuntament el 14 d’oc- tubre de 2011 en què Manuel Ál- varo Manzano com a gerent del Consorci Provincial de Bombers de València li reclamava a l'Ajun- tament d'Alboraia, és a dir, a tots els veïns i veïnes, 753.666 euros. En el ple l’actual portaveu del PP (partit de l’oposició) justificava la situació dient que havia de complir les seues obligacions com a gerent de bombers. La pregunta és per què prèvia- ment no va cumplir la seua obligació com a alcalde d’Albo- raia de pagar-li puntualment als bombers o com a mínim d’impedir que el deute arribarà als límits a què ha arribat. Altra pregunta és com la Diputació de València posa de gerent del consorci de bombers a una persona que quan era alcalde va deixar de pagar-li a la Diputació més de 700.000 euros. Sabrà el president Sr Rus les raons que l'han dut a col·locar com a gerent a una persona amb eixos an- tecedents i que amb la seua actitud va posar en perill al Servei de Bombers. (passa a la pàgina 3) Honradesa Treball Propostes Justícia Bona Gent Paraula Gestió Participació Fets Diàleg Compromís amb Alboraia En una carta, com a gerent del Consorci de Bombers, reclama a l’Ajuntament els deutes generats per ell

Cresol nº 69. Novembre 2011

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Cresol nº 69. Novembre 2011 Infocompromis Alboraia

Citation preview

Page 1: Cresol nº 69. Novembre 2011

Periòdic del Bloc

AlboraiaFundat l’any 1987 Número 69. Novembre 2011 [email protected] Edita: Col·lectiu Bloc www.blocalboraia.info

EEll CCrreessooll

L’exalcalde Álvaro arruïna l’economia d’Alboraiai ara damunt reclama diners a l’ajuntament

Joan Baldoví, candidat de Compromís-Equo

Estem farts de les mentides deManuel Álvaro, exalcalde del PPd'Alboraia entre els anys 1999 i2011. Durant l’actual legislatura elPP ja ens ha dit en algun Ple queestà fart de què sempre el fem re-sponsable de la mala situacióeconòmica actual de l'Ajuntamentd'Alboraia. Però no és per amenys. Els membres de l'equip degovern d'Alboraia d'ara (PSOE,UPPA, Cialbo i BLOC-INDE-PENDENTS: COMPROMÍS) síque estem farts, però de trobar-nosforats i més forats, coses sensepagar i proveïdors reclamant jus-tament els seus diners. És una realitat que l’anterior

equip de govern del PP es dedi-cava a no pagar a ningú mentre esgastava milers d’euros en una

campanya partint-se de risa delsimpostos i dient que ací ningú pa-gava impostos (el lema de la cam-panya era “¿impuestos a mi?, yovivo en Alboraia”). Recorden lacampanya? Patètica. Els veïns arapoden pensar amb raó el següent:“si jo cumplisc amb el deure depagar els meus impostos i taxes (isi no ho faig puntualment empoden embargar), per què l’Ajun-tament no paga als seus proveï-dors?”. Per arredonir-ho, el veí hauria de

fer la reflexió de què si l’Ajunta-ment ha de pagar interessos dedemora per culpa de no pagar entemps i forma, és ell qui els pagaràindirectament i això quan el ciu-tadà ha pagat a temps. Qui és el re-sponsable d'aquesta situació? Per

a nosaltres té un nom molt clar:Manuel Álvaro i el PP. El "colmo" és quan arriba una

carta a l’ajuntament el 14 d’oc-tubre de 2011 en què Manuel Ál-varo Manzano com a gerent delConsorci Provincial de Bombersde València li reclamava a l'Ajun-tament d'Alboraia, és a dir, a tots

els veïns i veïnes, 753.666 euros.En el ple l’actual portaveu del PP(partit de l’oposició) justificava lasituació dient que havia de complirles seues obligacions com a gerentde bombers. La pregunta és per què prèvia-

ment no va cumplir la seuaobligació com a alcalde d’Albo-raia de pagar-li puntualment alsbombers o com a mínim d’impedirque el deute arribarà als límits aquè ha arribat. Altra pregunta éscom la Diputació de València posade gerent del consorci de bombersa una persona que quan era alcaldeva deixar de pagar-li a la Diputaciómés de 700.000 euros. Sabrà elpresident Sr Rus les raons quel'han dut a col·locar com a gerent auna persona amb eixos an-tecedents i que amb la seua actitudva posar en perill al Servei deBombers.

(passa a la pàgina 3)

HonradesaTreballPropostesJustíciaBona GentParaulaGestióParticipacióFetsDiàleg

Compromísamb

Alboraia

En una carta, com a gerent del Consorci de Bombers,reclama a l’Ajuntament els deutes generats per ell

Page 2: Cresol nº 69. Novembre 2011

2 El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia Novembre 2011

Enric Valor i el grup musical Carraixet,el merescut homenatge que Alboraiadóna a aquests valencians il·lustres

Alboraia ha reconegut alguns dels seus fills méscompromesos, amb motiu dels Premis 9 d’Octu-bre. Es va destacar la tasca de la veïna i fundadora,entre d’altres, del Pas a Pas, Amparo Cortés(Premi a la Solidaritat i a la Integració). Al GrupCarraixet (Premi Cultura, Festa i Tradició) se li vareconéixer la seua trajectòria cultural, la seua tascade redreçament de la música en valencià, i espe-cialment es va destacar el paper del músic Lleo-nard Giner. També es va reconéixer l’Equip AAleví de l’Alboraia UD (Premi al Mèrit Esportiu);al mestre Teodoro de la Fuente Jurado (Premi Edu-cació); i a Vicent Alonso Salvador (Premi Arts). Àngels Belloch, una dels tres regidors de Bloc-

Independents-Compromís a Alboraia, va lliurar el

Premi Cultura, Festa i Tradició als components delgrup Carraixet. Per a finalitzar l’acte el grup Ca-rraixet van actuar cantant clàssics del seu repertori. D’altra banda, Alboraia ha acollit una exposició

que ha reconegut la tasca del filòleg i escriptorEnric Valor. La mostra va estar en la casa de cul-tura José Peris Aragó i va rebre la visita d'algunesde les escoles del municipi, així com de nombro-ses persones interessades. Des d'ací volem recor-dar que Enric Valor és fill adoptiu d'Alboraia arrand'una moció que el Bloc va presentar al Ple pocdesprés de la mort de Valor. Es va fer un acte ins-titucional on, entre d'altres, va participar el rectorde la Universitat de València d'aquell moment,Pedro Ruiz Torres.

Compromís defensa el traçatalternatiu que trau l’AVE dela comarca de l’Horta Nord

Els diputats de CompromísEnric Morera, Fran Ferri, JuanPonce i Josep Maria Pañella,s’han reunit amb representantsde la Plataforma Per l’Horta itambé amb el regidor delBLOC-Compromís per Albo-raia, Francesc Pastor, per apreparar iniciatives per defen-sar la comarca i evitar el greuimpacte social, paisatgístic imediambiental que pot gene-rar l’actual traçat de l’AVE alseu pas per l’Horta Nord.

Morera ha explicat que tantdes del grup parlamentariCompromís com des dels dife-rents grups municipals que téla coalició en l’Horta Nord,“defensem el traçat alternatiuque han proposat molts ajun-taments de la comarca i que estracta d’un recorregut que ixdes de la ciutat de Valènciaamb direcció a l’aeroport deManises, on fa parada, i des-prés la línia discórre paral·lelaal By-pass”.

Compromís Alboraia vol una nova forma de governar

Les eleccions municipals del pas-sat 22 de maig van dibuixar unescenari totalment nou a Alboraia:el PP perdia la majoria absoluta is’obria una nova etapa en el nostrepoble. El col·lectiu del Bloc, aixícom els independents que s’uni-ren a la candidatura Bloc-Inde-pendents: Compromís Alboraia,obtingueren uns resultats especta-culars, passant de 773 a 1340 vots,i triplicant la representació en l’A-juntament d’un a tres regidors. Lasuma de les dos condicions ens vapermetre ser un partit amb capa-citat de decisió. Per a poder governar, vam posar

algunes condicions a la resta departits. En primer lloc, la primeraera deixar al PP en l'oposició.També que el nou govern tingueraun alcalde progressita, donat quela suma de vots de PSOE i Bloc(8 regidors) era superior a lad'UPPA i Cialbo (5), i que l'al-calde triat ho fóra durant els 4anys de legislatura. No volíemuna alternança de quatre alcaldesdurant quatre anys, ni alcaldes quetingueren una dedicació propor-cional al nombre de vots obtin-guts. També va ser una prioritat

per a Compromís, des del primermoment, que el govern prenguerales decisions a ser possible perconsens. Superat el tràmit de la votació i

triat el nou alcalde, ara ens trobemgovernant i amb capacitat per aprendre decisions que afecten lavoluntat dels ciutadans i les ciuta-danes. Les peticions que ens fanarribar per correu, verbalment, otambé que transmeten a uns altresmembres del col·lectiu. És voluntat del Bloc-Indepen-

dents: Coalició Compromís ser fi-dels al pacte signat, i esperem queels altres també ho siguen. Res-pectar les decisions que són degrup, i aquelles que són de cadaàrea, treballar per a millorar glo-balment Alboraia. La situació eco-nòmica del nostre poble ens estàobligant a fer autèntics malabaris-mes per a continuar donant ser-veis en les principals àrees, peròal mateix temps per a atendre lesnoves peticions ciutadanes. És voluntat nostra, també, dur

endavant la major quantitat possi-ble de propostes que figuraven enel programa electoral. Per tot açò,demanem la col·laboració, les

idees i aportacions de tots els ciu-tadans i ciutadanes, i ens posem alseu servei, com sempre hem estat.L'assamblea ciutadana organit-zada per al pròxim dimecres 23 denovembre en el Saló de plens del'ajuntament, a les 19.30 hores, ésuna fórmula per a debatre i parlarentre tots i totes els temes queconsidereu prioritaris en la gestiómunicipal. Els regidors i elcol·lectiu estem per a servir elsciutadans i les ciutadans, d'aquellsque ens han votat i dels que no, iper això escoltarem i intentaremexplicar qualsevol dubte que elsciutadans ens transmeten, a bandade replegar propostes per a dur-lesa l'ajuntament i fer-les realitat.

Gràcies a les 1.340 persones que van confiar el passat 22 de maig en Bloc-Independents: Compromís

Citem les veïnes iels veïns a unareunió informativaen el saló de plensde l’ajuntamentper a parlar de qualsevol tema municipal

Regidories Bloc-Independens: Coalició Compromís Alboraia

Àngels Belloch (2a tinent d’alcalde): Cultura, Joven-tut, Esports, Normalització Lingüística, Patrimoni,Festes.

Francesc Pastor (6t tinent d’alcalde): Desenvolupa-ment Local, Indústria i Comerç.

Mábel Redondo: Administració General i Modernit-zació.

Esquerra a dreta: Àngels,Francesc i Mábel

Actuació deCarraixet al’Auditori

El lingüistaEnric Valor

Page 3: Cresol nº 69. Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia 3Novembre 2011

Un ayuntamiento arruinado por los anteriores gestores“Reflexionen los lectores si merecen la confianza en las próximas elecciones quienes a nivellocal, autonómico o estatal han gestionado de esta manera”

Any 2005 102.756 euros2006 108.984 euros2007 134.322 euros2008 145.476 euros2009 142.866 euros2010 119.262 euros

----------------------753.666 euros + interessos*

El deute de Manuel Álvaro amb elConsorci de bombers (ve de pàgina 1)

Per descomptat, esperem que els motius nosiguen per la seua gestió econòmica quan fonalcalde. En la carta de la gerència de bombers,Manuel Álvaro, com a gerent, diu dos frasesper a emmarcar: “Por lo tanto, el primero denoviembre de cada año (2005, 2006, 2007,2008, 2009 y 2010) debieron quedar cance-ladas las aportaciones de ese ayuntamiento cor-respondientes a esas anualidades” (ell eraalcalde d'Alboraia en eixe moment). L’altrafrase és: “Nos permitimos hacerle notar que losgastos del Consorcio son, en su mayor parte(aproximadamente un 90%), gastos de retribu-ciones cuyo pago no admite demora”.

En el Ple municipal d’Alboraia el senyor “ger-ent” i ara ‘líder’ de l'oposició, ens diu que l’A-juntament hauria d’arribar a un acord ambBombers per al pagament d'eixe deute mit-jançant un conveni. Amb aquesta situació ensve al cap una expressió en castellà que diu“Juan Palomo yo me lo guiso yo me lo como”.Ell fa el deute i ell diu ara com s’ha de pagaraquest. Si no fóra per la situació tan desesper-ada econòmicament parlant de l’Ajuntament,sonaria a acudit roïn. Sr Álvaro: el club de lacomèdia actua a Alboraia però en l’auditori, noen el saló de plens.

Àngels Belloch, regidora

Deute de l’Ajuntament d’Alboraia amb Bombers

*Hem de recordar que encaraque es convenie amb els proveï-dors el pagament del deute,aquestes empreses o entitats licobraran interessos a l’Ajunta-ment d’Alboraia, és a dir a totsels veïns i veïnes

Uno de los principios que dicta elsentido común y la voluntad realde servicio es que cuando uno esresponsable de las cuentas públi-cas no debe permitirse alegrías enlas que no hubiera incurrido si elpatrimonio y los ingresos que ad-ministrase hubieran sido los pro-pios. Más aún, si en la gestión delo público, uno debe ser inclusomás exquisito que en lo propio, yaque lo que gestiona no es suyo,sino que es el legado que dejare-mos a las generaciones venideras.A la vista de determinados datos

que a continuación se exponen,ustedes juzgarán si lo que ha ocur-rido en nuestro municipio esacorde con el principio antes ex-puesto o si, por el contrario, lo queha pasado es que se ha trabajadopensando más en una rentabilidadelectoral que en el interés delpueblo. Primero, se ha de tener encuenta que la anterior corporaciónfirmó en los pasados meses defebrero y marzo convenios con di-versos proveedores para refinan-ciar una deuda que había sidoincapaz de pagar en los plazosprevistos. Sus consecuencias sonlas siguientes:

El no haber podido pagarcuando correspondía supone unregalo envenenado que han de-jado para la nueva corporaciónsalida de las urnas. Referida sólo aestos convenios, la deuda que, deacuerdo con el plan previsto depagos, existiría a 30/09/2011, seríade 15.423.580,41 euros. Estemontante es, para que se haganuna idea, el total del presupuestomunicipal anual actual.Estos convenios conllevan unos

planes de pagos que obligan a de-sembolsar a la nueva corporación

municipal salida de las urnas3.175.490,58 euros en conceptode intereses. No es necesario decirhasta dónde pueden dar 3 millonesde euros en servicios para Albo-raya si no hubiera que destinarlosa intereses. Según estos conve-nios, al final de la legislatura, traslos pagos previstos a 31/03/2015,quedarán aún 13.664.630,50 eurosde deuda pendiente de amortizar.De hecho, algunos de los conve-nios obligan a pagos a la Corpo-ración Municipal hasta el año2.020.

Además, en el Informe de Inter-vención que acompaña la Liq-uidación del Presupuesto 2.010 denuestro ayuntamiento, entre otros,se pueden ver los datos siguientes:El remanente de tesorería, que

es el dato más significativo parareflejar la imagen fiel de la entidada corto plazo es de 22.069.577,05negativos. Simplificando para quese entienda, lo que sería compara-ble a nuestra economía doméstica,quedarse a cero en tesorería esquedarse un mes sin saldo en lacuenta para los gastos corrientes:

luz, agua, comida, gastos esco-lares, aficiones –sin contar lahipoteca, que lleva un esquema depagos a largo plazo-. Imaginen lasituación cómo es de grave con talremanente negativo: condenadosa pedir préstamos y financiaciónde manera continua o a renegociarpagos, todo ello con la carga cor-respondiente de intereses. Unciclo perverso que sólo un monu-mental esfuerzo de austeridadcontinuado a lo largo de variosaños podrá lograr que se salga deél.Si ahora miramos a las deudas

a largo plazo, los intereses deven-gados en 2.010 son de 508.052euros. Eso significa que lo que sedebe a largo plazo superará, posi-blemente, los 20.000.000 deeuros. Más sacrificio a añadir alesfuerzo de austeridad, hasta quese amortice o se disminuya sus-tancialmente esta cantidad.Por favor, reflexionen los lec-

tores si merecen la confianza enlas próximas elecciones quienes anivel local, autonómico o estatalhan gestionado de esta manera. Ydónde está la responsabilidad decada uno en esta crisis.

Adrián Mazarío,

Vecino de Alboraia

Page 4: Cresol nº 69. Novembre 2011

4 El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia Novembre 2011

Llibre ‘Guerra Civil i postguerra a Alboraia. 1936-1944’El periodista Agustí Hernàndez Dolz, que en les passades eleccions va ocupar el número 4 de la candidaturade Compromís Alboraia, prepara un llibre amb testimonis i fets succeïts a Alboraia durant la Guerra Civil

El periodista Agustí HernàndezDolz prepara el que serà el seutercer llibre amb temàtica vincu-lada a Alboraia. El títol del noutreball és ‘Guerra Civil ipotguerra a Alboraia. 1936-1944’. Hernàndez Dolz ha escritel llibre ‘Alboraia. Cultura i festa’-no publicat-, i és autor, junt ambel també escriptor CristòforMartí, del llibre ‘Alboraia.Memòria Gràfica I’, que hatingut una bona acollida entre elsalboraiers i les alboraieres. Hernàndez Dolz està realitzant

este nou llibre -que té previsttraure durant la primera meitatdel 2012- des de fa alguns anys.Ha investigat en l’Arxiu Munici-pal, els Tribunals Militars deMadrid o en l’Arxiu General del’Administració, però sobretot hafet treball de camp a Alboraia. Nodebades, s’ha entrevistat ambfills, nets, nebots i familiars engeneral dels protagonistes de laGuerra i la postguerra a Alboraia.També de les víctimes de lamateixa. Així, el treball té com a fil ar-

gumental els llibres de plenarisde l’Ajuntament d’Alboraia, enels quals es narra com era la vidamunicipal en període de Guerra,i es pot conéixer els protagonistesde la vida pública del nostrepoble d’aquell moment. Quieren, què pensaven, què feren elsregidors.

Segons Hernàndez, “hi hamoltes persones que durant laGuerra van desaparéixer, altresque van morir en el front o altresque van morir en el principi de laGuerrra Civil, i la voluntat del lli-bre és retratar, amb noms i cog-noms, eixes persones, fer-los unhomenatge i recordar-les com apart important de la memòriacol·lectiva del nostre poble. Unaltre capítol important el formenaquells i aquelles que van sercondemnats pel règim franquista,inhabilitats professionalment, oempresonats’. ‘Guerra Civil i postguerra a

Alboraia. 1936-1944’ també in-corporarà el testimoni de per-sones que conegueren la GuerraCivil i poden parlar d’aquests fets

en primera persona. “Moltesd’elles ja no viuen, han anatmorint els últims anys”, diuHernàndez. “El llibre té com a finalitat que

puguem conéixer millor què vaocórrer a Alboraia durant estetemps amb la documentació dequè disposem. La Guerra Civilexplica d’una forma molt claramoltes coses que posteriomenthan succeït a Alboraia”, diuHernàndez. Cal recordar quel’avi d’Agustí Hernàndez Dolz,Agustín Hernández Lidón (1900-1962) va ser un dels quatre regi-dors que la ConfederacióNacional de Treballadors (CNT)va tindre en l’Ajuntament d’Alb-oraia entre 1937 i 1939. “Vaig de-scobrir este fet farà uns cinc anys,

per casualitat, i llavors és quan vadespertar el meu interés perconéixer tot el que va ocórrer aAlboraia durant estos anys”, diuHernàndez Dolz.

Vida quotidianaEl llibre també aportarà una

vessant important sobre Alboraia.Com era la vida quotidiana en unpoble en situació de Guerrra. Lesactes dels plenaris ofereixen in-formació de primera mà sobreaquesta vessant. Els bombardejos(sobretot l’estació), la construc-ció de refugis antiaeris, l’acollidade refugiats, per exemple deGibraltar, reunions ‘clandestines’en cases d’horta, la municipal-ització del cementeri i la conver-sió de l’església en un magatzemmunicipal, la construcció d’al-gunes de les principals vies decomunicació del municipi, otambé de l’Escola rural de SantaBàrbara, enderrocada la passadalegislatura pel PP, són alguns delsfets esdevinguts a Alboraia du-rant el període estudiat al llibre.També es podrà conéixer altres

capítols que, tot i pertànyer a l’es-fera íntima de famílies d’Albo-raia, es donaran a conéixer: cartesi testimonis de persones empres-onades o desaparegudes. En lacolumna següent llegim la de-claració judicial d’una víctima dela Guerra, en el seu expedient dedepuració com a mestre.

L’Arxiu Municipal té uns continguts de gran valor (Fons Serra,Vilar, Senent i Juli Just), que els veïns podran conéixer en breu

Deixant de costat el desficacieconòmic que ens hem trobat dar-rere la gestió de l’anterior equipde govern del PP, m’agradariatraure a la llum el malbarat deconeixement que aquest pobleacumula i no s’aprofita. Una de

les nostres riqueses més preadesés el que sabem, i això amb unanova òptica de les coses s’ha deposar en valor. Tenim exemplescom el saber dels col·lectius, ques’aprofitarà amb la participació;el saber dels llibres, que es rel-lançarà des del nostre Servei deBiblioteca, i el saber de la nostrahistòria, i això es troba al nostreArxiu municipal. El nostre arxiu municipal és un

més dels exemples d’oblit imenyspreu que ens hem trobat.Per resoldre eixa situació i tornar-li el prestigi que mereix s’estanposant en marxa diverses inicia-tives. Ja està preparada l’estruc-tura de la nova web de l’Arxiumunicipal. A dia de hui està enprocés de transcripció de la infor-mació, i podreu veure com entred’altres coses interessantscomptem amb diversos fons moltimportants. Són el Fons Serra, en

negatius, el material fotogràficdel qual procedeix de l’activitatprofessional i comercial de dosfotògrafs locals: José SerraBallester i José Serra Vilches,pare i fill, respectivament. També tenim el Fons Vilar

(l’origen del qual surt de la inicia-tiva de cessió, en febrer de 2000,de Mª Pilar Vilar Samper, hereva

de José VilarMartínez). Elfons són 29plaques decristall i 40 d’ac-etat. Ha siguteste el momentdes d’aquell any,quan l’Ajunta-ment d’Alboraias’ha preocupatde tindre mitjansper a posar envalor el men-cionat fons).

També hem de destacar l’im-portant Fons Juli Just (Es tracta del’arxiu personal i de funció deJulio Just Gimeno, polític es-panyol que naix a Alboraia en1894 i mor a París en 1976. Va serMinistre d’Obres Publiques entreel 15 de setembre de 1936 i el 15de maig de 1937, a més de vi-cepresident del Govern Espanyol

en l’Exili durant el franquisme).També cal destacar l’importantFons Senent, comptem amb laseua correspondència particularperò també amb les cròniques queell va escriure sobre Alboraia de1955 a 1992 (relats de la “seuavisió” dels esdeveniments).

Portes obertesLa regidoria que encapçale té

uns altres projectes per a posar envalor tot el nostre saber. Així,volem contactar amb la Universi-tat de València, volem dirigir-nosa col·lectius d’investigadors,volem també fer arribar a tots elsveïns i veïnes d’Alboraia aquestconeixement programant jor-nades i visites a l’arxiu, entred’altres iniciatives. Com veieu molta feina per a fer

i amb molta il·lusió, pel que potrepresentar per a un poble com elnostre.

“Otras cosas que podrían ha-blar en favor mío, son de tanpoca monta que no vale lapena mencionarlas. Me bastacon la satisfacción del debercumplido y la tranquilidad quea la conciencia da tal satisfac-ción, para que el día de ma-ñana, al volver a mi escuela,pueda, con la frente bien alta,hablar a mis niños de amor,de paz y de respeto entretodos los semejantes, por serel mismo que les habla quiendio ejemplo de cordura y sen-satez, cuando las circunstan-cia le coaccionaron para serllevado a un cargo desde elque se impuso para no tolerarni un desmán, ni un perjuicio,por pequeños que hubierensido, para con los que comoél, españoles eran y dignosde todo aprecio, fuese cualfuese su pensamiento políticoo confesional.

Alboraya, 13 de mayo de1939.- Año de la VICTORIA”.

Declaració de l’alcaldeSalvador Martínez en elseu expedient de

depuració com a mestre

Mabel Redondo,

Regidora Administració General i Modernització

Cristòfor Martí (esquerra de la imatge) i Agustí Hernàndez (dreta),els autors del llibre ‘Alboraia. Memòria Gràfica I’.

Llauradors d’Alboraia, en la paret del cementeri,en plena faena de garbellar. CM

Page 5: Cresol nº 69. Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia 5Novembre 2011

Dediquem un espai per a analitzarels resultats electorals d’Alboraia,de forma que aquelles persones in-teressades, puguen conéixer lanostra versió dels fets. No nomésanalitzem els nostres resultats,sinó també els de la resta de partitsi coalicions del municipi. Com a punt de partida de

l’anàlisi, si comparem els resultatsde 2011 amb els de 2007, dos sónels principals canvis. El primer ésl’escissió del PP i l’aparició d’unanova formació política, UniónPopular de Alboraya (UPPA),encapçalada per l’exregidora delPP, i exsecretària general delmateix partit, Carmen Peris. APeris la van acompanyar destacatsexmilitants populars. UPPA vaobtindre 1.496 vots, el 13,28% deltotal, i tres regidors. El PartitPopular (PP) va obtindre 4.894vots el 2007 (un 44,39%), i 3.651vots en 2011 (un 32,40%). És a dir,el PP va perdre, en números abso-luts 1.243 vots, i un 11,99% de su-port electoral de 2007 a 2011. Lamajoria dels sufragis a UPPAforen del PP, qui es va trobar quegrans obres com el soterrament devies no li serviren per a mantindrela majoria absoluta. L’altra gran variació electoral

patida a Alboraia és el fort ascensexperimentat pel Bloc. La candi-datura encapçalada per ÀngelsBelloch va incorporar nous mili-tants del Bloc, així com també unampli ventall de persones inde-pendents que confiaren en lagestió dels 4 anys d’oposició. Totva donar lloc a la candidaturaBloc-Independents: CoalicióCompromís Alboraia, que vapassar de 773 vots l’any 2007 (un7,01% del total) a 1.340 vots (un11,89% del total), en el 2011. Lavíctima d’aquesta pujada va ser elPartit Socialista d’Alboraia, queva passar de 2.956 vots l’any 2007(el 26,81%), quan el candidat vaser Josep Moratal, a 2.094 votsquatre anys després (el 18,58%),amb Miguel Chavarria, actual al-calde, al front. És a dir, 860 votsmenys. Hem de tindre en compte, a

més, que la participació va pujaren 2011 respecte a 2007, un72,7% i un 71,1% respectiva-ment, i que el cens electoraltambé va pujar en 2011: 11.744persones votaren en 2011, enfrontde les 11.353 de 2007. Malgrataixò, tant el PP com el PSOE vanexperimentar un fort retrocéselectoral. En el cas del PSOE devora la tercera part del seu suportfa quatre anys, i en el del PP,

quasi un 30% dels vots. A més, lacaiguda dels socialistes va sermolt significativa en zones com lasecció 1 del Centre Històric, on adures penes superaren el 10%dels sufragis (11,34%), perdentmés de la meitat dels seus vots; iel que històricament ha sigut elseu feu, la secció 5 (on passarendel 36,1% en 2007, al 19,8% en2011. En el Palmaret, Patacona il’Eixample sud, el PSOE va per-

dre menys percentatge de vots,però també va deixar-se al voltantd’una quarta part del seu elec-torat. El PSOE només pot dir queha pujat a Port Saplaya, d’unaforma pràcticament impercepti-ble. La davallada del PP ha sigut

molt més uniforme al llarg delmunicipi, si bé els de Manuel Ál-varo s’han desplomat especial-ment en l’Eixample sud, on hanpassat del 39,06% en 2007, al23,91% en 2011. Els feus del PPactualment són Patacona (39,09%dels vots), on ha perdut només sispunts respecte a 2007 (i on UPPA,el seu principal competidor, hatret uns resultats discrets, per baixdel 6%), i també Port Saplaya il’horta, on no obstant ha perdutprou recolzament. Podem dir com a complement,

que on millor ha resistit el PPl’embat d’UPPA ha sigut en les

seccions pròximes a les vies delMetro (1, 4, 5, 6, 8 i 9), fet que fapensar que el soterrament de viesha mitigat en part la forta caigudaglobal municipal del PP. El PP vaguanyatr les eleccions municipalsen totes les seccions i taulesd’Alboraia. Els percentatges deles seccions estan calculats restantels vots en blanc l’any 2011.

Altres partits Respecte als altres partits que es

presentaven a les eleccions mu-nicipals, el cinqué i últim que haobtingut representació, Ciu-dadanos por Alboraya (Cialbo)ha demostrat que malgrat l’en-frontament i la bipolarització deles opcions de la dreta local, haresistit i té una àmplia base social.Els de Javier Balaguer han perdut67 vots (d’un 8,84% a un 8,06%)i mantenen els seus dos regidors. Entre les forces extraparlamen-

tàries hi ha una sorpresa, és el par-tit Unidos por Alboraya(UPALB), que amb el jove DiegoGonzález al front, és, junt ambCompromís, el responsable de ladavallada socialista. Este partit, ontambé s’incorporaren altres per-sones conegudes en el municipi,va estar a punt d’obtindre repre-sentació municipal, i sumà 529vots (un 4,69%). Cal recordar queper a obtindre representació al Ples’ha d’obtindre com a mínim un5% del total dels vots emesosvàlids. UPALB va tindre uns re-sultats molt irregulars. Així, en al-gunes zones del poble com lesseccions 5 i 6 va ser la 3a o la 5aforça, respectivament, amb per-centatges molt alts, però només vapassar del 5% en 3 de les 12 sec-cions d’Alboraia. Esquerra Unida (EU) el partit

encapçalat per Vicent Adell, haquedat per segona legislatura con-secutiva fora del Ple municipal, enuna conjuntura, on, a més, EU hapujat significativament en moltsmunicipis, però no a Alboraia. Re-specte a 2007, EU ha obtingut unpercentatge semblant (537 vots, un4,77% en 2011; 514, un 4,66 faquatre anys). No obstant, anal-itzant els seus resultats, s’observauna lleugera tendència al retrocésen totes les taules excepte a Pata-cona, on EU va obtindre un 9,14%dels vots. En zones del poble comper exemple el Centre Històric,EU té percentatges entre l’1,5 i el2%. La falta de presència públicadurant quatre anys ha sigut casti-gada per l’electorat. En les zonesmés allunyades del centre urbàpròximes a València, i amb méspoblació nova, és on EU trau elsseus millors resultats. La coalició Junts per Alboraia:

Esquerra-SI-Iniciativa-AcordMunicipal va obtindre un 2,99%dels sufragis en les eleccions de2011 (337 vots). El grup en-capçalat per Carles Onsurbenomés va superar el 5% dels votsen una secció electoral, la 2 (unade les menys poblades), i en altrescom Saplaya/Horta, Patacona i la6 no va arribar al 2%. No obstant,Junts per Alboraia va ser un delspartits que feren una campanyaelectoral més a peu de carrer delsdeu que concorrien a les eleccionsmunicipals. Finalment, també es van presen-

tar Unión Progreso y Democra-cia (encapçalat per Justo Coll i queva obtindre 251 vots, un 2,23%), iCoalició Valenciana, amb Anto-nio Pechuán, que va traure 125vots (un 1,11%).

Anàlisi electoral: PSOE i el PP van perdre al voltant d’unatercera part dels seus vots en les eleccions municipalsUPPA i Bloc-Independents: Coalició Compromís Alboraia experimenten els increments més importants de vots a costa del PP i del PSOE, respectivament / Cialbo ha aconseguit mantindre els dos regidors

El principal suport de la can-didatura es concentra, peraquest ordre, en el centrehistòric (amb percentagesd'un 15% de mitjana), l'ei-xample sud i el Palmaret est,l'oest de les antigues vies delMetro, Patacona iSaplaya/Horta. És de desta-car que Compromís en mol-

tes zones ja tenia percentat-ges d'al voltant del 8% i enaquestes zones l'increments'ha produït d'una forma mo-derada (fins al 12, 13%), i enaquelles on era més baix(Patacona, oest vies, Palma-ret) s'ha doblat la representa-ció. Menció a banda mereixla secció 1 del centre histò-

ric, que és on el PSOE méses desploma i Compromísassoleix els seus resultatsmés alts: un 19.23%, sent lasegona força més votada perdarrere del PP. Cal destacarque en el conjunt del centrehistòric, Compromís vaguanyar en vots i percen-tatge al Partit Socialista.

Resultats de Bloc-Independents: Coalició Compromís

Evolució del vot municipal PP i PSOE

4000

4500

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

2003199919951991198719831979 20112007Any Elecció

Vots PP:

2151 2956

48821411AP-PP

22601531 2008

4894

Vots PSOE:

1218 1396

2877

2534

1458

3207 3651

20941540PSOE

Esquerra Unida,Junts per Alboraia,Coalició Valenciana,UPyD i Unidos porAlboraya quedarensense representacióal no arribar al 5%dels vots totals

Page 6: Cresol nº 69. Novembre 2011

6 El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia Novembre 2011

Cristòfor Martí,

Veí d’Alboraia

Tot i que la idea és vella, potser,hi ha arribat el moment d’empren-dre’n l’aventura. No volem pistesde ball, eh! Entre d’altres motius,perquè ballar es pot fer a qualse-vol banda. Per què no? Però viuredignament l’última etapa de lavida, a Alboraia, ni és possible huini pareix que ho serà si no ens dei-cidimi els ciutadans a prendre’n lainiciativa. Ben pensat, la intervenció de

l’autoritat, encara que sembla més

pròxima i receptiva en aquest mo-ment, no és del tot imprescindible. L’empresa la podem escometre

a títol personal un grup d’interes-sats. La crisi, que ha acabat posant fi-

nalment les coses, cadascuna alseu lloc, deixa a la nostra disposi-ció alguns solars molt adequats. Amés, els professionals de l’obra,busquen feina, es pot triar i els jor-nals s’han moderat. El grup local del BLOC i, per-

sonalment, Cristòfor Martí, estemdisposats a temptar-ne l’aventura.De nosaltres i de la resta dels ciu-tadans d’Alboraia depén que açòpuga ser realitat abans d’acabaraquesta legislatura. Si n’estàs interessat/da, posa’t

en contacte amb la gent delBLOC o amb Cristòfor directa-ment. El projecte pot anar avant. I el

que és més important: ACABARBÉ!

La residència que volem a Alboraia (segona part)

Alboraia té una llar del jubilat,però cal una residència en elnucli urbà.

Algunes de les propostes electorals de Compromís-Equohttp://explica.compromis.ws/

Page 7: Cresol nº 69. Novembre 2011

El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia 7Novembre 2011

Comunicat sobre els ‘Bous al carrer’En democràcia un no sempre faallò que més volguera. Quan unestà en un equip de govern ambmés partits, de vegades les teuesposicions no són les majoritàries ino és possible que les teues prefe-rències siguen aquelles que esfacen, com ha ocorregut en la ce-lebració dels bous al carrer. Era elnostre compromís electoral dur laseua realització a una zona no ha-bitada del terme municipal comdemanen molts veïns i veïnes (perexemple el polígon industrial), iens hem trobat que, donada la pre-sió de la resta de partits polítics iles penyes taurines, els bous s’hancontinuat realitzant al Centre His-tòric, en els carrers Almàssera,Placeta Mestre Giner, Degà San-feliu, Nou d’Octubre i MetgeJuliá. En el cas de la celebració de

bous al carrer, Bloc-Independents:Coalició Compromís defensa lanecessitat d’encetar el debat de laubicació i que aquesta activitat esrealitze en zones no habitades. Elsnostres motius són, creiem, racio-nals: seguretat; millora accessibi-litat al recorregut; tenim un CentreHistòric acabat de remodelar; obs-taculització al trànsit rodat; i mo-lèsties als veïns (impedir lamobilitat, sorolls fins a altes horesde la matinada, etc). Quan espensa en els bous en el Centre His-

tòric, ens dóna la impressió de quèes pensa que són pocs veïns. S’i-maginen la realització de bous alcarrer en l’Avinguda AusiàsMarch, al carrer Diví Mestre o aPort Saplaya? Nosaltres tampoc.Per què ha de ser al Centre Histò-ric? Els afectats no són només elsveïns d’aquests carrers, sinó moltsaltres colindants, que pateixen di-verses molèsties. En allò que fa referència al Cen-

tre Històric acabat de remodelarhem de dir que per exemple els“bolardos” si no es lleven podenser un obstacle per als corredors(que poden caure) i si es lleven ésuna despesa injustificable per amolts veïns en les actuals circums-tàncies econòmiques.

En allò que es referix a les quei-xes veïnals hem de dir que somconscients d’aquestes i de la frus-tració de moltes persones que con-sideren que no se’ls fa cap cas. Elveïnat ha de saber que han hagutprou queixes de persones per la re-alització de bous al carrer. Lespenyes apel·len al dret a passar-s’ho bé fent bous, però també hemd’escoltar a aquells que reclamenel seu dret a descansar, a la llibertatde circulació i a la seguretat. Compromís d’Alboraia pensem

que en l’actual cojuntura, en quèes vol donar protagonisme a la ciu-tadania mitjançant un consell departicipació, s’han d’encetar deter-minats debats com aquest, sensepor i amb tranquil·litat.

Un altre argument és el finança-ment. L’Ajuntament d’Alboraia, amés de facilitar la ubicació, hapagat el segur dels bous al carrer.En una conjuntura de retalladeseconòmiques, on cada vegadapodem donar menys serveis i nitan sols atendre molts temes prio-ritaris com caldria -educació, sani-tat, atenció a les persones ambmenys recursos...-, hem finançatamb 3.500 euros aquesta festa,quan la gran majoria d’associa-cions no reben ni una cèntim. I enuna conjuntura en què estem fentautèntiques piruetes per a estalviari buscar activitats atractives, peròamb el menor cost possible o in-clús gratuït.

Ubicació i seguretatPer acabar ens agradaria recor-

dar dos arguments d’aquells queno entenen la nostra postura.D’una banda diuen que els boussón “al carrer” i que si es fan en elpolígon ja no són el mateix. Hemde dir que a Paterna fa uns anyspareixia que s’anava a acabar elmón quan la cordà passà a cele-brar-se en un recinte tancat (coe-tòdrom). Ara, en aquesta ciutats’ha guanyat en seguretat i la pos-sibilitat de què s’afecte negativa-mente a les propietats o a personesque no volen participar en la cordàs’ha reduït pràcticament a zero.

Altre argument que s’utilitza pera rebatre els nostres argumentsrespecte als bous al carrer és queles molèsties provocades són equi-parables a les processons o altresmanifestacions festives. Hem dedir que molt possiblement els boussón l’única manifestació festivaque impossibilita durant hores l’e-xercici del dret a la lliure circula-ció. Un no pot eixir al carrer apendre la fresca quan li abellixquan hi ha bous però sí quan hi haqualsevol altra manifestació fes-tiva tradicional valenciana.En qualsevol cas pensem que en

una societat democràtica i adultacom l’alboraiera, aquest tema i al-tres s’han de tractar en foros onpuguen participar tots els col·lec-tius afectats (veïns afectats per lacelebració dels bous al carrer; iaficionats als bous al carrer) i arri-bar a un consens. És la nostra vo-luntat, i anem a treballar enaquesta direcció.

Defensem que untema com aquest hade ser tractat en unforo on els veïns iveïnes puguen debatre què fer

Bous al carrerl’any 2010.

Intervindran:

Àngels BellochFrancesc PastorMàbel Redondo

Regidors de Compromís

Pregunta i els regidors responen

Page 8: Cresol nº 69. Novembre 2011

8 El Cresol. Periòdic del Bloc d’Alboraia Novembre 2011. Número 69

Enguany el Bloc juga amb el número64.133. Demana’ns-el!

Sense comentaris. Condemnen el Blocd’Ontinyent per vendre loteria en quèjugava amb la cara de Carlos Fabra, a

qui li ha ‘tocat’ la loteria ja prou vegades. D’ací el lema, ‘La loteria quesempre toca’, i que damunt va eixir en

el sorteig últim del Niño.

El col·lectiu del Bloc d’Alboraiaenguany juga al sorteig de loteriade Nadal amb el número 64.133.Cada papereta és a 3 euros. Enspots demanar la teua participacióa través del correu electrònic([email protected]), també

a través de qualsevol militant osimpatitzant, acudint a qualsevoldels actes públics, o acudint a laseu del Bloc, situada en el carrerRamon i Cajal, els dimecres a par-tir de les 19 hores (horari de re-unions del col·lectiu). Com saps,

en anys anteriors la loteria hatocat en diverses ocassions.També volem donar les gràcies aaquelles persones que quan hantornat els diners, no han volgut re-cuperar-los, fet que és una granajuda per al col·lectiu.

La pots aconseguirdemanant-la per correu electrònico acudint als actesdel partit. També en les reunions del col·lectiu dels dimecres

Miting candidats Compromís-Equoal Congrés i al Senat

Dimarts 15 novembre. 19.30 hores

Casa de cultura Alboraiac/Mar, 1

Helana Malonda,

candidata per V

alència

Aitana M

as,

candidata per A

lacant