La Paeria Nº275

aeriawww.paeria.cat PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • MAIG 16 NÚM. 275

pEl Turó de la Seu Vella,

el monument favorit de Catalunya

la

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

MaigDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

PROJECCIÓ EXTERIOREl Turó de la Seu Vella, escollit monument favorit de Catalunya ..... 5

MEDI AMBIENTPlantada d’arbres al bosc urbà de Cappont .............................................. 5

URBANISMEReforma de la cúpula de l’antic convent de Santa Teresa ................... 6

MEDI AMBIENTEstalvi del consum energètic en l’enllumenat públic ........................... 7

ALCALDIALa Paeria rep el Segell InfoParticipa de transparència ......................... 7

FIRA DE LLEIDAFira de Lleida tanca el 2015 amb un gran resultat econòmic.............. 7

EDUCACIÓEl Consell Escolar reconeix l’excel·lència educativa ............................... 9

PARC CIENTÍFICAcord de Lleida i Fraga per potenciar l’emprenedoria ....................... 11Clúster de drons al Parc de Gardeny ......................................................... 11

MEDI AMBIENT25 anys d’activitats d’educació ambiental a la Mitjana .............. 12-13

POLÍTIQUES PER A LA IGUALTATConstituït el Plenari del Consell Municipal de les Dones .................. 14

HORTAActuacions de millora als camins de l’Horta .......................................... 15

OCI Agenda cultural ................................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL ................................... 18-21

03 Lleida debat sobre el desenvolupament de nous formats comercials amb tres projectes d’inversors privats en l’horitzó.

Projecte global de millora de la seguretat viària promoguts per la Paeria als diferents barris de la ciutat.

Uns 500 nens i nenes gaudeixen de les activi-tats programades a la festa del Club Banyetes celebrada als Camps Elisis.

04

10Edicions

• 93 799 07 07

Maig de 2016 • Comerç

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

• Presentats els estudis d’oferta i demanda comercial encarregats per la PaeriaLleida debat el desenvolupament de nous formats comercials

Ara hi ha

3 projectes d’inversors

privats per a nous desenvolupaments

comercials a Lleida

L’estudi indica que la ciutat de Lleida és ben valorada tant en l’àmbit global com comercial. © H. S.

Més informació:Comerç, Mercats i Consum. Tel. 973 70 06 16 - [email protected]

Els estudis d’hàbits comercials encarregats per l’Ajuntament de Lleida con�rmen la necessitat de desenvolupament comercial de Lleida en nous formats, d’acord amb les conclusions dels treballs duts a terme pels equips de Carme Bellet, professora titular de Geogra�a Humana de la UdL, i el consul-tor Xavier Roca, que ja han estat presentats als diferents grups polítics i a les entitats de comerciants i associacions veïnals.

Segons va explicar el consultor Xa-vier Roca, els residents a Lleida i a la zona d’in�uència reclamen nous equipaments, especialment un gran centre comercial, i aposten per un major lligam entre el co-merç, l’oci i la restauració.

Anualment es produeix una fuita de 496,5 milions d’euros en compres que fan els residents de Lleida i els de la seva àrea d’in�uència en altres ciutats, preferent-ment Barcelona, Saragossa i Andorra.

Cal destacar que el 66% dels enquestats es desplacen a altres ciutats a comprar, principalment productes del sector tèxtil, viatges, tecnologia i esports, sectors que generen una notable in�delitat de com-pra. L’alimentació, els productes mèdics i els serveis personals acostumen a fer-se en negocis de proximitat. A la vegada, l’oferta comercial mostra un pes molt im-portant del comerç tradicional amb un 81% dels establiments amb el que es de-nomina venda assistida, en espais d’una mitjana de 93 m2.

De l’estudi també es desprèn que Llei-da és ben valorada tant en l’àmbit global com comercial. Un dels aspectes a millo-rar, segons els enquestats, són els apar-caments públics gratuïts. Pel que fa al co-merç, també es posa de manifest que la dotació, 2,6 m2 per habitant, és inferior a la d’altres ciutats mitjanes, i té un menor pes del sector no alimentari i el mixt. Té

molta importància el comerç tradicional en l’estructura i una distribució espacial de l’oferta canviant amb aparició de no-ves concentracions comercials a la ciutat, on l’Eix continua essent la principal cen-tralitat.

Des del 2004 es veu un clar augment de la superfície mitjana dels establiments –passa de 102 m2 de mitjana el 2004 a 146 m2 el 2016–, a la vegada que s’ha incremen-tat el règim de venda del lliure servei. El 81% dels establiments són comerç tradici-onal; el 17,7% són de lliure format, i el gran equipament comercial només representa l’1,1% del total. •••

4

Seguretat Viària • Maig de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• Als carrers de Cappont, Pardinyes, Camp d’Esports i Ciutat Jardí

Reforç de la seguretat viària als diferents barris

Nous passos elevats a l’avinguda Camí de Picos, al barri de Cappont. © Serveis de Comunicació

El projecte global de millora de la segure-tat viària que ha posat en marxa la Paeria a Cappont, Pardinyes, Camp d’Esports i Ciutat Jardí inclou diverses millores urba-nístiques a diferents barris de Lleida. La iniciativa preveu inicialment la instal·lació

de reductors de velocitat a Cappont, amb la construcció d’un pas elevat a l’avinguda Camí de Picos amb Cronista Muntaner, dins el camí escolar dels col·legis Camps Elisis i Francesco Tonucci. També s’ha construït un pas elevat al carrer Xavier Puig Andreu

cantonada amb Josep Pallach, dins el camí escolar de l’escola La Mitjana de Lleida.

Al barri del Camp d’Esports s’ha-bilita un pas elevat al passeig

Onze de Setembre amb Roda d’Isàbena, dins el camí es-colar de l’Institut Guindà-vols i l’escola Pràctiques II. A Ciutat Jardí s’instal·len

bandes de fresat a l’avin-guda Alcalde Rovira Roure, a

l’altura del carrer Carles Fontse-ré, per tal de reduir la velocitat dels

vehicles. Les actuacions de millora inicials suposen una inversió de 35.816 euros.

L’Ajuntament treballa des de fa temps per incrementar el nivell de seguretat viària per mitjà de dos eixos, que són l’educació i la conscienciació ciutadana, d’una banda, i les millores urbanístiques en matèria de mobilitat –especialment a zones properes a centres escolars– de l’altra. •••

Millores urbanístiques

en matèria de mobilitat,

especialment a zones properes a

les escoles

5Ajuntament de Lleida • La Paeria

• L’Ajuntament du a terme una ‘revolució verda’ amb l’increment d’un 30% de l’arbrat de la ciutat

Plantada d’arbres al bosc urbà de Cappont

Uns 125 nens i nenes van participar en la plantada d’arbres. © Paeria

Medi Ambient

Uns 125 nens i nenes i famílies de Lleida van protagonitzar la plantació po-pular d’arbres del primer bosc urbà de la ciutat, situat al costat de l’església de San-ta Teresa de Jornet, al barri de Cappont, que s’ha om-plert d’exemplars com el pi

blanc, el pi pinyoner, el lledoner, l’alzina i l’ametller.

Després d’aquesta acció mediambiental, continua-ran els treballs a la zona, que consistiran en les obres a les voreres per a la

connexió dels serveis urbans, la instal·lació de l’enllumenat públic dins del recinte i la col·locació del mobiliari públic.

La plantada participativa va comptar amb la col·laboració de la fundació Plant for the Planet, una entitat d’àmbit internacio-nal que treballa per frenar el canvi climàtic, sensibilitzant els infants, i que prèviament va organitzar uns tallers mediambientals a l’escola Frederic Godàs.

L’Ajuntament està fent una veritable re-volució verda a Lleida amb l’increment d’un 30% de l’arbrat de la ciutat, sota el concep-te de bosc urbà, que a més té una �loso-�a de cicle tancat per mitjà de la mateixa producció de plantes i arbres en els vivers municipals. Cal recordar que la Paeria vol iniciar enguany la creació dels quatre pri-mers boscos urbans. A més del de Cappont, té previst situar els altres tres al carrer del Camp de Futbol de Magraners, a la plaça dels Països Catalans, a Balà�a, i al costat del futur Museu de la Ciència, a la Mariola. •••

Els nens i les nenes van

plantar pins blancs i pinyoners, lledoners, alzines i ametllers

Maig de 2016 • Projecció Exterior

Més informació:Turó de la Seu Vella. Tel. 973 23 06 53 -turoseuvella.cat

• Per votació popular guanya el concurs organitzat per les revistes ‘Descobrir’ i ‘Sàpiens’

La Seu Vella, el monument més ben valorat de Catalunya

L’emblemàtic monument de la Seu Vella. © Serveis de Comunicació.

El triomf dóna un

nou impuls a la candidatura del turó

com a Patrimoni Mundial per la

UNESCO

El Turó de la Seu Vella ha estat escollit per votació popular el monument favorit de Catalunya, segons el concurs organitzat per les revistes Descobrir i Sàpiens, amb el suport de Catalunya Ràdio. L’em-blemàtic element patrimonial de Lleida s’ha imposat en la �nal a l’església romànica de Sant Climent de Taüll per 60.017 vots a 58.813. Amb aquest reconeixe-ment, la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Pa-trimoni Mundial per la UNESCO rep un gran estímul.

El monument lleidatà va aconseguir, en les diverses fases del concurs, superar el castell de Miravet i l’am�teatre de Tarra-gona. En la primera fase es proposaven 10 monuments �nalistes: l’am�teatre romà de Tarragona, el jaciment d’Empúries, l’esglé-sia de Sant Climent de Taüll i el romànic de la Vall de Boí, el monestir de Santes Creus,

el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el castell de Miravet, el Palau de la Música Catalana, el Turó de la Seu Vella de Lleida, la Sagrada Família de Barcelona i el call jueu de Girona. •••

6 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Urbanisme • Maig de 2016

• Les obres s’han centrat a reforçar l’estructura de l’antiga església

La cúpula del convent de Santa Teresa llueix reformada

L’actuació ha permès millorar de la volta creuer del temple. © H. Sirvent

Les obres de restauració de la cúpula de l’antic convent de Santa Teresa han �nalit-zat. L’edi�ci històric acull la seu del Centre de Titelles de Lleida i el Teatre Julieta Agustí. Els treballs s’han centrat principalment en la millora de l’estructura de l’antiga esglé-sia. S’ha estès una malla de �bra de vidre,

s’ha aplicat morter adhesiu i s’ha segellat la volta de creuer del temple.

El paer en cap, Àngel Ros, va recordar que l’Ajuntament de Lleida té previstes inver-sions importants durant

l’any 2016 destinades a rehabilitar i reva-loritzar el patrimoni històric i monumental

de la ciutat, remarcant que “les inver-sions municipals estan centrades

ara en el Call Jueu i en el con-vent de Santa Teresa”.

Muralles de la Seu VellaL’equip de govern ha

anunciat recentment l’inici de la redacció del projecte

de millora de les muralles de la Seu Vella de Lleida, una iniciativa

que també preveu diverses rutes o re-correguts per a vianants al voltant del turó amb l’objectiu de sumar un atractiu turístic més al monument que opta a ser Patrimoni Mundial de la Unesco.

A més, pròximament es posarà en marxa el Consell de Patrimoni, que reunirà diver-sos experts que avaluaran i impulsaran la preservació i la millora del patrimoni artís-tic i monumental de la ciutat de Lleida. •••

A més d’aquest edifici, la Paeria fa una

important inversió per rehabilitar el Call

Jueu


Maig de 2016 • Medi Ambient

• Gràcies al nou model de gestió i tecnològic aplicat per l’Ajuntament de Lleida

• Segon any consecutiu que la Paeria compleix al 100% els requisits establerts als municipis

La institució �ral assoleix un balanç positiu superior a 270.000 € i arriba a un 100% d’auto�nançament

Estalvi d’un milió d’euros anual en l’enllumenat públic

Segell InfoParticipa de transparència municipal

Fira de Lleida tanca el 2015 amb un gran resultat econòmic

La ciutat de Lleida ha aconseguit un estalvi del consum energètic en l’enllumenat pú-blic d’un 65% de quilowatts/hora en l’últim any i una reducció de la despesa d’un milió d’euros gràcies al nou model de gestió i tec-nològic aplicat per l’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la concessionària LleidaLlum, formada per Romero Polo i Citelum.

El nombre total de punts de llum a la ciu-tat ha augmentat en 1.697 i ha passat de 23.014 a 24.711 en dos anys. Per tipus de font, cal destacar que l’any 2011 Lleida te-nia un 71% de lluminàries de vapor de sodi,

un 11% d’hal·logenurs metàl·lics, un 7% de �ourescent, un 6% de vapor de mercuri i un 5% de LED.

Actualment, a Lleida funciona un 47% de lluminàries de vapor de sodi, un 10% d’hal·logenurs metàl·lics, un 3% de llum �uorescent i un 40% de LED. Cal destacar, en aquest sentit, que Lleida és una de les ciutats de l’Estat amb més percentatge de tecnologia LED en el seu enllumenat públic.

La despesa econòmica en aquest camp també s’ha reduït considerablement en els darrers cincs anys. El 2011 va ser de 2.133.108 euros a Lleida, mentre que l’any 2015 ha estat de 893.023 euros. •••

Il·luminació a la canalització del riu. © H. S.

L’alcalde recull la distinció al Born. © Paeria

Imatge de la Fira de Sant Miquel. © S.C.

Alcaldia

Fira de Lleida

El Laboratori de Periodisme i Comunica-ció per a la Ciutadania Plural de la UAB ha distingit la Paeria per haver complert els

Més informació:Laboratori Periodisme UAB. Tel. 935 81 46 96 - labcompublica.info

requisits establerts per aconseguir el 100% de transparència municipal. És el segon any consecutiu que el consistori lleidatà as-soleix aquesta distinció. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va recollir el Segell InfoParticipa a la Sala Moragues del Born Centre Cultural de Barcelona.

El nou reconeixement se suma al 100% de transparència obtingut en el rànquing ITA, Índice de Transparencia de los Ayunta-mientos, el 2015, que elabora Transparency International Espanya.

Lleida ha revalidat la màxima puntuació en municipis de més de 50.000 habitants. Cal tenir en compte que cada any els reque-riments són més exigents. Enguany s’ha in-crementat de 41 a 52 el nombre d’indica-dors avaluats en els ajuntaments i també s’han inclòs els consells comarcals. •••

L’exercici econòmic 2015 de Fira de Llei-da s’ha tancat amb un balanç positiu de 270.645 €, cosa que suposa un increment del 128% respecte a l’any anterior i el millor exercici dels darrers nou anys, segons es va posar de manifest en la reunió mantinguda el 20 d’abril pel Patronat de la institució �ral lleidatana. Els bons resultats de l’any passat s’han aconseguit a més amb un 100% d’au-to�nançament, sense subvencions autonò-miques, estatals ni europees.

Altres dades interessants són que Fira de Lleida va acollir l’any passat 24 salons, amb

un total de 320.000 visitants i 770 expositors. L’impacte econòmic sobre la ciutat (hosta-leria, restauració, comerç, transports, etc.) d’aquestes 24 �res ha estat de 16.500.000 €.

Enguany s’ha programat la celebració de 22 �res i per al 2017 és prevista l’ampliació de dos salons: la Fira de Formació i Treball i el Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya. En el primer s’estudiarà l’ampliació a nous sectors relacionats amb la formació i la inter-mediació laboral. Quant al segon, es poten-ciarà fent-lo coincidir amb una altra �ra que aporti públic potencialment interessant (per

exemple Petitàlia) o fent-lo créixer mitjan-çant millores com la incorporació de l’oferta de turisme rural de la plana de Lleida. •••

9

Maig de 2016 • Educació

• A l’Institut Joan Oró, a la xarxa d’escoles bressol municipals i al centre Sant Josep de Calassanç

• Es donen a conèixer les accions i els comptes corrents de les entitats que treballen en la catàstrofe

• Per apropar la vida del músic lleidatà i despertar la curiositat dels nens i les nenes

Reconeixement de l’excel·lència educativa

Recollida de fons per donar suport a l’Equador

‘El petit piano’, conte sobre la vida de Granados

El Consell Escolar Municipal va reconèi-xer un any més l’excel·lència educativa de persones i institucions de la ciutat en la celebració de Sant Jordi que es va fer a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

Durant l’acte es va distingir l’Institut Joan Oró i la xarxa d’escoles bressol mu-nicipals, que commemoren el seu 40è ani-versari, i l’escola Sant Josep de Calassanç pels seus 75 anys, com també els docents Francesc Sampietro, professor del Col·legi

L’Ajuntament de Lleida ha activat el Proto-col d’Emergències i Acció Humanitària per donar suport a l’Equador i posarà en marxa diferents activitats de sensibilització i de recollida de fons que es destinaran a pro-jectes per a les zones afectades pel terra-trèmol de 7,8 graus en l’escala Richter del passat 16 d’abril.

Durant la reunió del Comitè d’Emergèn-cies i Acció Humanitària de la ciutat de Lleida es va considerar donar suport a les entitats que estan treballant en la catàstro-

Apropar la vida d’Enric Granados i des-pertar la curiositat dels nens i les nenes pel músic lleidatà són dos dels objectius que es pretenen aconseguir amb el llibre grà�c “El petit piano”, obra de Joan Andreu Vallvé.

El conte està inspirat en l’espectacle multidisciplinari “El petit piano”, una pro-ducció artística del Centre de Titelles de Lleida, que es va estrenar el 30 d’abril a l’Auditori Municipal Enric Granados en el marc de la 27a edició de la Fira de Titelles de Lleida. El concert s’emmarca dins dels

gògica, que ha fomentat la seva pràctica educativa en la pedagogia Freinet.

El paer en cap, Àngel Ros, va presidir l’acte, que va ser especialment emotiu per l’homenatge que es va fer a títol pòstum a Abel Martínez, el professor lleidatà mort fa un any a mans d’un alumne en un institut de Barcelona, on feia una substitució. La família i els seus amics van recordar l’Abel, juntament amb la projecció d’un vídeo amb imatges seves i la interpretació d’una cançó.•••

fe a l’Equador i per tant publicitar les seves accions i els comptes corrents. En aquests moments, les entitats que estan treba-llant al país i que tenen habilitats comptes corrents per a la recaptació de fons són la Creu Roja, Farmamundi, Save The Chil-dren i Acnur. Creu Roja ha informat de la posada en marxa de la pàgina web http://www.cruzroja.org.ec/index.php/news/750-sismo-buscas-a-un-familiar per ajudar a restablir els llaços familiars a les zones on la població ha perdut el contacte després del terratrèmol. •••

actes commemoratius de l’Any Granados, organitzat per l’Ajuntament de Lleida.

Per mitjà de la narració de l’avi de la Nona, un home amant de la música, s’ex-plica breument la vida i l’obra del virtuós pianista i compositor Enric Granados. “Darrere de cada peça de Granados hi ha un petit conte”, va explicar Joan Andreu Vallvé, que també ha estat l’encarregat, juntament amb Bernat Vallvé, d’il·lustrar el llibre, una publicació de Mosaics Llibres que ha estat un encàrrec de l’Ajuntament de Lleida. •••

Els distingits pel Consell Escolar. © H. S.

Reunió del Comitè d’Emergències. © Paeria

Espectacle de titelles sobre Granados. © S.C.

Cooperació

Cultura

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Episcopal, capdavanter en incorporar a l’aula les noves tecnologies, i Sebastià Gertrúdix per la seva extensa tasca peda-


Club Banyetes • Maig de 2016

10

• Els infants gaudeixen de jocs de fusta, activitats esportives, tallers i una actuació musical

La Festa del Club Banyetes aplega uns 500 nens i nenes

Els Camps Elisis van acollir una multitudinària festa lúdica i solidària. © Paeria

Durant el festival es va

lliurar un xec solidari de 1.500 euros per

a la campanya “Posa’t al meu

lloc”

Uns 500 nens i nenes van participar en la Festa de Primavera del Club Banyetes als Camps Elisis.

Els infants van gaudir d’activitats espor-tives, un circuit de circulació de la Guàrdia

Urbana, jocs de fusta, matalassos in�ables, rocòdrom i tallers de tot tipus, a més d’un gran espectacle amb l’actuació dels Eskata-kids i els ballarins del musical malè�c “Plu-tó”, interpretant la coreogra�a de la Festa Major.

En el decurs del festival es va fer el lliura-ment d’un xec solidari de 1.500 euros, que els nens i les nenes de les escoles de Lleida

van recollir per a la campanya “Posa’t al meu lloc”, una iniciativa de l’As-

sociació de nens amb càncer AFANOC Lleida, l’Associa-ció Celíacs de Catalunya, l’Associació de Diabètics de Catalunya, l’Associació

Down Lleida i l’Associació TDAH Lleida.

La campanya es fa per lluitar conjuntament pels valors universals

ètics i cívics dels infants i els adolescents que pateixen problemàtiques diverses i conscienciar sobre les seves necessitats. •••

Més informació:Club Banyetes. Edi�ci Aquàrium (Camps Elisis) - banyetes.paeria.cat

11

Maig de 2016 • Parc Científic


• El conveni estableix també el desenvolupament de projectes conjunts amb el Parc Cientí�c

• Per potenciar la formació, estimular la recerca i fomentar l’esperit emprenedor

Acord de Lleida i Fraga per potenciar l’emprenedoria

Potent clúster de drons al Parc de Gardeny

El rector de la UdL i els alcaldes de Lleida i Fraga van signar el conveni de col·laboració. © H. S.

El centre de Gardeny aportarà

els recursos tècnics i donarà suport als plans empresarials

La Paeria, el Parc Cientí�c de Lleida i l’Ajun-tament de Fraga van signar un conveni per potenciar l’emprenedoria i desenvolupar projectes conjunts amb la creació de siner-gies. A l’acte hi van assistir el paer en cap, Àngel Ros; el rector de la UdL i president

del Parc, Roberto Fernández, i l’alcalde de Fraga, Miguel Luis Lapeña.

Segons el document, amb una durada inicial de 2 anys, els municipis de Lleida i Fraga col·laboraran en la de�nició i el des-

envolupament dels projectes conjunts amb el Parc Cientí�c, com també en pro-jectes de promoció i difusió de les noves

tecnologies. Per la seva banda, el Parc aportarà recursos tècnics i infor-

mació en la línia de donar su-port a les activitats referents al viver d’empreses, poten-ciar sinergies entre els em-prenedors i fomentar els

projectes d’emprenedoria.

El paer en cap va destacar que “és important compartir el

talent i el coneixement i posar a dis-posició dels emprenedors i de les noves iniciatives totes les eines que tenim al Parc Cientí�c”. Roberto Fernández va remarcar que “el Parc té una dimensió global que ultrapassa el que és estrictament el terri-tori”. L’alcalde de Fraga va destacar que “el Parc és un model de tecnologia i talent que ajudarà els joves de Fraga en els seus nous projectes”. •••

El vestíbul del Magical Media va acollir una exposició de drons. © Paeria

El Parc Cientí�c de Lleida acull un dels clús-ters de drons més potents del territori ca-talà i estatal. Així ha quedat palès en la signatura del conveni de col-laboració entre el Parc Cien-tí�c i Tecnològic de Lleida, l’operadora de drons High Endurance Multipurpuse Aerial Vehicles (HEMAV) i l’associació Lleida Drone.

Amb aquest acord es vol po-tenciar la formació, ja sigui entre universitaris o estudiants de cicles forma-tius, estimular la recerca i fomentar l’es-perit emprenedor en el sector dels drons vinculat a les noves tecnologies. HEMAV obrirà una seu al Parc Cientí�c, on la divi-sió d’HEMAV Acadèmics i Lleida Drone faran projectes de formació. HEMAV col·laborarà amb la seva experiència en la gestió d’aju-des d’altres institucions a l’educació i afavo-rirà la realització de projectes de � de grau i màsters de joves lleidatans en la incubadora

de Castelldefels de l’Agència Europea de l’Espai (EAS).

Lleida va ser l’única ciutat del sud d’Europa que es va unir a

la celebració de l’Internatio-

nal Drone Day, que va tenir lloc el 7 de maig al centre de producció audiovisual Magical Media. Aquest esdeveniment es desenvo-lupa a 150 països per difondre aquesta tec-nologia per mitjà d’activitats lúdiques, com curses i vols de demostració. •••

Lleida és l’única ciutat

de l’Estat que se suma a la celebració

de l’International Drone Day

Medi Ambient • Maig de 2016


• Unes 115.000 persones han gaudit en el darrer quart de segle de la biodiversitat del bosc

Vint-i-cinc anys d’activitats al Parc de la Mitjana

L’àrea de lleure “La Carbonera”. disposa de bancs i taules de fusta i diferents jocs infantils. © Paeria

Sessió de teatre per als més menuts durant la festa dels 25 anys de l’espai natural. © Paeria

El Parc de la Mitjana de Lleida ha complert 25 anys d’activitats d’educació ambiental. L’espai natural protegit és freqüentat dià-riament per nombrosos lleidatans i lleida-tanes que gaudeixen d’aquest extens bosc de ribera ben conservat, de més de 90 hec-tàrees, per practicar esport, passejar, jugar a la zona de jocs infantils, conèixer la �ora i

la fauna, llegir, trobar-se amb els amics per berenar o simplement relaxar-se.

Durant aquest quart de segle, uns 115.000 ciutadans i ciutadanes –102.578 dels quals són escolars de centres educa-tius i 8.874, persones d’entitats i altres col-lectius– han pogut atansar-se i conèixer

millor la natura i la biodiversitat d’aquesta zona, que és al cor de la ciutat, per mitjà de les diferents activitats formatives guiades que s’han anat programant.

A més, cal afegir-hi les persones que par-ticipen anualment en les activitats del pro-grama educatiu “Lleida en viu”, que ofereix visites a diferents instal·lacions i espais d’in-terès ambiental, i els visitants que gaudei-xen de la Mitjana pel seu compte i els que participen en festes i altres grans esdeveni-ments en aquest espai natural.

Jocs i tallersPer celebrar el 25è aniversari de l’inici de

les activitats d’educació ambiental, nom-broses famílies van participar a la Festa de la Mitjana, que va incloure més d’una vin-tena de jocs, tallers, experiments cientí�cs i activitats diverses que van permetre als nens i les nenes descobrir els valors del parc i els seus animals i les plantes. Una de les accions més seguides va ser l’allibera-ment de fauna pròpia del parc, que es va

Maig de 2016 • Medi Ambient


La Mitjana, més de 90 hectàrees de bosc de ribera, prats humits i zones amb aigua. © Paeria

L’estany permet la pràctica del piragüisme durant les diferents festes que s’organitzen. © Paeria

Participants a la cursa d’orientació. © Paeria Taller d’observació d’ocells al parc. © Paeria

Més informació:Medi Ambient i Horta. Tel. 973 70 04 55 - [email protected]

dur a terme amb la col·laboració del Cen-tre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent. També cal destacar la creació d’un mosaic gegant amb elements naturals i els itineraris guiats pel parc, centrats en una visió històrica i naturalista.

L’efemèride va permetre valorar un espai natural sorprenent i promoure valors relaci-onats amb la sostenibilitat, la biodiversitat o la gestió dels recursos de manera respon-sable, entre d’altres.

Referència al 1643El document més antic que fa referència

a la Mitjana data de l’any 1643, malgrat que no va ser fins al 1985 quan es porta a terme la cessió d’ús de l’espai natural de FECSA a l’Ajuntament de Lleida. Durant les dèca-da dels 1970 i 1980 hi va haver un extens moviment social, que va acabar amb la de-claració de la Mitjana com a Zona d’Interès Natural amb un Pla Especial de Protecció, el conveni de cessió d’ús de l’espai de FECSA en favor de l’Ajuntament (1985), i l’aprova-ció, l’estiu del 1990, del projecte de recu-peració ecològica del parc, amb l’objectiu de conservar els valors naturals de l’espai i potenciar l’ús públic de la població.

L’any 1991, un cop protegit l’espai, amb la recuperació i la millora de la seva acces-sibilitat i senyalització en procés, es va fer el primer itinerari naturalista pel Parc de la Mitjana, que va donar peu a desenvolupar un ampli programa d’educació ambiental dirigit als escolars del municipi i als ciuta-dans i les ciutadanes, que va acabar esde-venint l’actual programa “Lleida en viu”. Les activitats d’educació ambiental són essen-cials per donar a conèixer l’espai, sensibilit-zar la població sobre la problemàtica de la zona, posar-la en valor, i afavorir així la seva recuperació.

El Parc de la Mitjana està format per bosc de ribera, prats humits i zones amb aigua, una barreja de naturalesa que sorprèn per la seva exuberància i bellesa. Els seus punts d’interès són el Centre d’Interpretació, l’àrea de lleure “La Carbonera”, el pont de ferro, el riu Segre, l’embarcador, els pous de la San Miguel, el canal de Balaguer, la bassa gran i les diferents zones d’arbres i arbustos (àlber, xop, freixe, vern i tamariu).

Visites a l’espai naturalPer conèixer millor aquest pulmó verd

de la ciutat, res millor que desplaçar-se al

Centre d’Interpretació del Parc de la Mitja-na, situat a l’àrea de lleure (entrada pel barri de Pardinyes), per visitar l’exposició perma-nent i l’audiovisual sobre la història, l’ecolo-gia i els valors de la zona. El centre obre de dilluns a divendres, de 10 a 14 h, i el tercer diumenge de mes, de 10.30 a 14 h.

A més, el tercer diumenge de cada mes, a les 11.30 h, té lloc una visita guiada al parc,

en què un professional acompanya els visi-tants per mostrar-los els valors naturals de cada estació de l’any. L’activitat és gratuïta i no cal inscripció prèvia. •••


Polítiques per a la Igualtat • Maig de 2016

Més informació:Casal de la Dona. Tel. 973 70 04 61 - [email protected]

• Integrat per 41 entitats i associacions representants del gènere femení i els grups polítics municipals

Constitució del Plenari del Consell de les Dones

Reunió de constitució del Plenari del Consell Municipal de les Dones. © Paeria

El Casal de la Dona va acollir la constitució del Plenari del Consell Municipal de les Dones 2015-2019, integrat per 41 entitats i associacions de dones de la ciutat i, tam-bé, els diferents grups municipals. L’ens és l’òrgan de participació de les entitats i els organismes d’àmbit social, cultural, polític

i econòmic per a la consulta, l’estudi i l’as-sessorament per a la plena incorporació de les dones a la vida ciutadana i per a l’assoliment de la igualtat de gè-nere. Cal destacar que el 70% de les entitats i vocalies de dones utilitzen els centres

cívics i els locals socials municipals com a seu i lloc habitual per dur a terme les seves

activitats.

En el decurs de la constitu-ció del consell es va debatre

l’adhesió al Consell Munici-pal de Dones del Grup Fe-minista de Ponent, avalada per Dones amb Iniciativa, i

del Special Friends, Excellent Mother, Nigerian Women Club

of Lleida, avalada per l’Associació Dona Balà�a i per la Vocalia de la Dona

de l’AV de Balà�a. En la reunió també es va informar sobre l’inici del procés participa-tiu per a l’elaboració del III Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida. •••

A la reunió es va tractar sobre

el Pla de Polítiques d’Igualtat de Gènere

a Lleida


Maig de 2016 • Horta

• Sanejament de trams d’asfalt, la neteja de cunetes, el reforç de l’enllumenat i nova senyalització

Desena d’actuacions de millora en partides de l’Horta

Les millores a l’Horta inclouen diferents actuacions als camins. © Paeria

Durant el primer trimestre de l’any, la Paeria ha fet una desena d’actuacions de millora a l’Horta per un import de 20.000 €. A la parti-da Camí de la Mariola, Malgovern i la Caparrella s’ha sanejat un tram d’asfalt i s’ha fet la neteja de la cuneta dels camins per evitar inundacions en �n-ques adjacents. També s’ha reforçat l’enllumenat públic de la zona de Copa d’Or i Sot de Fontanet, on s’han revisat les instal·lacions per corregir-ne les de�ciències.

A la partida de Boixadors i la de Canet s’han millorat passos de braçals de reg sota camins per al correcte funcionament de la xarxa i s’ha portat a terme l’arranjament de 200 m del Camí del Burro per garantir l’accés als habitatges de la zona. A la zona de Rufea i Butsènit s’ha senyalitzat l’entorn de l’escola Creu del Batlle per garantir la seguretat vià-ria de la zona escolar i també s’ha restituït la

coberta formigonada sobre un pou de reg a la carretera N-IIa.

La Paeria destinarà 177.000 euros al nou pla de manteniment de camins de l’Horta,

La Paeria desenvolupa el

pla operatiu de la zona per perfeccionar els serveis urbans i

la mobilitat

que inclou les obres de manteniment i mi-llora en vials asfaltats i de terra, en els mar-ges, en la senyalització, la neteja i el reforç dels elements de seguretat existents, entre d’altres. •••

17

Maig de 2016 • Agenda Cultural

La mostra “Xavier Gosé 1876-1915. Il-lustrador de la modernitat” es pot veure fins a l’11 de setembre al Museu d’Art Jau-me Morera (foto: Xavier Gosé, High Life, del Museu d’Art Jaume Morera). El museu llei-datà i el Museu Nacional d’Art de Catalunya revisen en aquesta exposició retrospectiva el llegat artístic de totes les etapes i les fa-cetes creatives de Gosé. La mostra reuneix el millor de la seva obra coneguda, més de 200 peces, entre pintures, dibuixos, revistes i il·lustracions. El 10 de juliol, 7 d’agost i 4 de setembre, a les 11.30 h, es faran visites comentades per al públic en general, i el 5 de juny, exclusivament per a famílies amb infants de 3 a 10 anys. Cal fer la inscripció a l’Oficina de Turisme de Lleida (tel. 973 70 03 19 o [email protected]). •••

AGENDASI NO FOS QUE...Si no fos que... és una visita guiada teatralitzada a les instal·lacions del Teatre Mu-nicipal de l’Escorxador que tindrà lloc el diumenge 19 de juny a les 12 h. Per mitjà dels actors de les compa-nyies El Sidral i Xip Xap, el públic coneixerà la història de l’antic escorxador de Llei-da i sabrà què hi ha al teatre quan no es fa funció. Entra-da gratuïta. Cal recollir invi-tació anticipada a la taquilla del Teatre. •••

LLEIDA CAMINAEn el marc del projecte “Llei-da Camina”, el 12 de juny hi ha programada la III Marxa Universal per la Pau a Lleida, de 10 i 14 km, amb sortida a les 8 h des de les poblacions d’Artesa de Lleida, Sunyer, Alcarràs, Vilanova de la Bar-ca i Alpicat i arribada a la Seu Vella. Per a més informació: podeu enviar un correu a [email protected]. •••

BIOBLITZ AL PARC DE LA MITJANAEl Parc de la Mitjana acollirà el 4 i 5 de juny la celebració de la Bioblitz, una mara-tó científica dirigida per especialistes oberta a tot el públic, per trobar i identifi-car com més espècies mi-llor (micromamífers, ocells, etc.) per fer un inventari. Activitat gratuïta. Inscripció: www.paeria.es/tramits. •••

EXPOSICIÓ DE XAVIER GOSÉ AL MUSEU MORERA

“País de poetes... i músics! 100 anys de música coral catalana” és el títol del concert que el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados (a la foto), amb Jordi Castellà al piano, oferirà el dissabte 4 de juny, a les 20.30 h, a l’Auditori Municipal Enric Granados.

El programa fa un repàs per 100 anys de música coral catalana, i alho-ra la posa al nivell de la poesia catala-na. Des de l’èxit popular de les sardanes de Morera i la figura clau d’Antoni Nicolau, que a partir del 1900 va dedicar la seva experiència en la composició simfònica a fundar l’escola catalana de composició coral que donaria entitat al repertori i marcaria la línia qualita-tiva de l’Orfeó Català: Vives i Millet, però tam-bé Francesc Pujol. Passant per grans noms de la música que també dedicaren obres al cor: Taltabull, Blancafort, Serra, Lamote, Toldrà, etc., fins al recentment traspassat Manuel Oltra i els compositors actuals. El programa està triat, alhora, com un repàs per la poesia catalana de tot un segle de renaixença cul-tural, ja que conté també els referents de la nostra poesia.

El diumenge 5 de juny, a les 19 h, la Jove Orquestra de Ponent interpretarà el concert

CENT ANYS DE MÚSICA CORAL CATALANA A L’AUDITORI

“A ritme de simfònic!”, en què la danesa serà indispensable per a la música. Serà un espec-tacle ballat amb obres de Brahms, Dvorâk i Strauss que pretén trencar amb el format tra-dicional de concert simfònic.

Finalment, Halír Trio interpretarà el dissab-te 11 de juny, a les 20.30 h, “Trios de Grana-dos i Dvorâk”. El grup és format per Vaclav Macha (pianista), Jana Podolská (violoncel) i Eduardo García Salas (violí). Aquest últim és un dels músics sortits del Conservatori de Música de Lleida que va marxar a estudiar i a viure fora del país. Establert a Praga, proposa un concert amb obres de compositors de la ciutat on va néixer (Lleida) i de la ciutat on resideix actualment, Granados i Dvorâk, re-presentants de l’essència de la música de les seves terres. •••


18La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Maig de 2016

José Luis Osorio

Pagament a proveïdors i control de factures

Des de l’inici d’aquest mandat, el grup municipal de C’s ha tingut com a priori-tat pagar als proveïdors les factures pen-dents. I creiem que cal efectuar aquests pagaments perquè els proveïdors han fet la seva feina, inverteixen prèviament en factors de producció i fan front a les obligacions tributàries. No podem admetre que esdevinguin finançadors provisionals de l’Ajuntament mentre no cobren el que se’ls deu.

El nostre grup considera prioritari pagar als proveïdors, establir més control de les factures i que no es vegin afectats els serveis bàsics ni els projectes socials

La Paeria té externalitzat el servei de mo-dernització de l’enllumenat, la recollida de brossa, el transport públic urbà, el servei d’atenció a domicili i el de submi-nistrament d’aigua. També la gestió de zona blava, grua i la Llotja, tot i que aviat ja no serà així gràcies a l’Acord de Pres-supost d’ERC-Avancem. L’argument del model neoliberal és que les concessions amb empreses privades donen un servei

Les externalitzacions demostren que el servei no és ni millor ni pitjor, però sí més car i afavoreix la precarietat laboral

Josep Maria Baiget

Aquest és el principal motiu pel qual hem donat suport a l’expedient de re-coneixement extrajudicial de crèdit: no retardar més el cobrament per part dels proveïdors i així evitar que aquests el re-clamessin, amb tot el seu dret, per la via judicial. No ens agrada haver arribat fins aquí ni la praxi que ens ha dut a aquesta despesa; malgrat tot, per responsabili-tat, en el darrer ple del mes d’abril hem donat suport a aquest expedient amb la condició de no tornar-nos a trobar en la mateixa situació en el pressupost de l’any 2017.

En comptes de convocar la premsa per promoure mocions de reprovació

Externalització: malbaratament i precarietat

i fer gestos més vistosos des del punt de vista de la rendibilitat electoral, op-tem per demanar responsabilitats mit-jançant un acord públic amb l’equip de govern, en el qual s’estableix un ús correcte del fons de contingència i el romanent de tresoreria, com també un control detallat de totes les factures que haurà de ser facilitat mensualment a tots els grups municipals.

Per tal de donar suport al reconeixe-ment de crèdit hem demanat més con-creció en les partides pressupostàries, mentre no es vegin afectats en cap cas els serveis bàsics ni els projectes socials.

Des de l’equip de govern insisteixen en la idea que s’ha minorat el deute, que el pressupost és viu i que aquest expedi-ent és una pràctica habitual i legalment permesa.

És comprensible que hi hagi imprevis-tos, tanmateix el que no compartim són aquesta classe de despeses ordinàries, fàcilment previsibles, sense consignació pressupostària.

“suposadament millor” a la ciutadania a preus més econòmics, però la realitat de-mostra que no és així i, a més, fomenta condicions laborals poc dignes.

Amb remunicipalització de la zona bla-va i grua, les arques municipals podrien ingressar entre 600.000 i 800.000 €, el be-nefici anual que s’ha endut una empresa que paga sous molt justos.

El segon exemple és l’UTE Lleidallum. Per la concessió de la modernització de l’enllumenat, feta el 2014 per a 12 anys, la Paeria ha de pagar 17 milions d’eu-ros. A més, s’ha reduït al mínim la plan-tilla del Servei d’Energia municipal, que

estava formada per una vintena d’em-pleats públics altament qualificats que haurien pogut fer exactament el mateix que aquesta UTE, i ara hi ha tan sols dos aprenents. L’excusa de l’equip de govern és que la Paeria no podia fer la inversió d’entrada, però l’empresa ho fa progresi-vament i es queda la majoria de l’estalvi que s’aconsegueix.

Són dues externalitzacions que de-mostren que el servei no és millor ni pitjor, però sí que surt més car i alhora afavoreix la precarietat dels treballadors. A més, destina els nostres impostos a en-greixar empreses quan aquests diners es podrien haver quedat a la butxaca de la ciutadania o bé es podrien haver emprat per altres serveis públics.

Llavors, per què el govern municipal “socialista” ha apostat per aquest mo-del? Una pregunta a la qual sols el paer en cap hi pot donar una resposta polí-tica, ja que l’econòmica i sociolaboral ja la teniu!


Maig de 2016 • Opinió

Lleida, capital de l’IBI més car

Toni Postius

Els lleidatans i les lleidatanes propietaris d’un pis hem pagat ja el rebut de l’Impost de Béns Immobles, l’anomenada contribu-ció. És el primer dels quatre resguards que s’han d’abonar i que suposa uns ingressos per a la Paeria de més d’un terç del seu pressupost. L’equip de govern socialista el fracciona perquè les famílies no notem que el rebut ha pujat, però aquesta tàctica no aconsegueix pas fer-lo més barat. Si multi-pliquem per quatre l’import i mirem el re-but que pagàvem fa anys, certificarem que aquest s’ha duplicat.

Tot i que sempre ha estat possible actua-litzar el valor cadastral i rebaixar l’IBI i la plusvàlua, l’executiu municipal no ho ha fet, malgrat les nostres reiterades demandes i malgrat la injustícia que suposa tributar per damunt del valor real dels habitatges. Malauradament, ja fa anys que continuem immersos en aquesta inèrcia. Lleida con-tinua tenint el dubtós honor de liderar el rànquing dels municipis amb la contribució més cara de l’Estat. Tanmateix, seguim sen-

Seguim sense notar la correspondència entre la qualitat dels serveis que rebem i el que paguem d’impostosse notar que hi hagi una correspondència entre la qualitat dels serveis municipals que rebem i el molt que paguem d’impostos.

I això és, precisament, el que proposem nosaltres: garantir una prestació de serveis en consonància al que aportem a les ar-ques de l’Ajuntament. En el cas concret de l’IBI, enguany tornarem a impulsar una re-visió cadastral del terme municipal de Llei-da per tal d’ajustar el valor cadastral dels immobles al valor real de mercat. Aquesta acció permetria obtenir una rebaixa per a tothom del rebut que beneficiaria, de re-truc, altres impostos indirectes vinculats al valor cadastral com ara la plusvàlua, l’IRPF, l’impost de transmissions patrimonials o el de patrimoni.

D’altra banda, plantegem de nou que els veïns de l’Horta puguin tenir una rebaixa de la pressió fiscal en justa correspondèn-cia als serveis que reben.

És hora, doncs, que Lleida deixi de ser coneguda per ser la capital amb la contri-bució més cara.

Veure el comerç com una oportunitatL’Ajuntament de Lleida no avala cap opció, sinó que ha de donar tràmit, dins de la legalitat vigent, als projectes que vagin arribant a la nostra ciutat

El grup municipal del PSC té molt clar que el comerç és un dels àmbits en què es manifesta més clarament la potèn-cia i la competència entre ciutats sem-blants. Lleida, des de fa anys, ha perdut un tren important: tenim una oferta de 14m2 de centre comercial per 1.000 habitants —a Catalunya són 200 m2, a Espanya 350 m2.

Quatre estudis sobre oferta i deman-da comercial ens donen dades estratè-gicament importants per als comerci-ants de Lleida. Dades obtingudes tant escoltant els comerciants com tenint en compte l’opinió dels consumidors en una isòcrona de 50 quilòmetres. Da-des: gairebé 500 M€ de fuga comercial que es desplaça a Barcelona, Saragossa o Andorra i, davant la legítima descon-fiança del sector comercial, uns hàbits de consum que van a buscar allò que volen al lloc on sigui, internet inclòs amb força.

L’Ajuntament de Lleida no avala cap

opció, sinó que ha de donar tràmit, dins de la legalitat vigent, als projectes

Montse Mínguezque vagin arribant a la nostra ciutat. Ara mateix en són tres. En primer lloc tenim Vallrufea, un projecte de centre comercial mitjà que ja disposa de la llicència comercial de la Generalitat i que incorpora valor a l’entrada de Llei-da des de Saragossa.

Hi ha també Carrefour, al costat de la LL-11, un projecte que atansa els barris del marge esquerre al centre de la ciu-tat i que aporta una quantitat impor-tant d’habitatge de protecció pública. I finalment Torre Salses, una peça clau per consolidar la relació i el lligam en-tre Bordeta, Magraners i Cappont.

En paral·lel, la Paeria continua aju-dant el petit comerç com ho ha fet sem-

pre. En 5 anys hem destinat 270.000 € en línies d’ajuts econòmics a les associ-acions de comerciants.

Ara, fins i tot es planteja un ple extra-ordinari per continuar fent bullir l’olla. Si serveix per pactar les diferències serà un èxit. Si acaba essent un nou apara-dor de crispació, retrets i desinformació haurà estat estèril. El grup municipal del PSC aposta i apostarà sempre per la Lleida de les oportunitats.

20

Opinió • Maig de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El centre de Lleida a dins de Lleida

Les entitats veïnals, claus en la convivència i cohesió social

La bona convivència és un dels béns més preuats de què podem gaudir els ciutadans. Perquè sigui bona i de quali-tat tenim un sistema polític que es cui-da de la gestió dels nostres impostos, la regulació de les nostres relacions i molts dels serveis directes que fan avan-tatjós el viure en comunitat. Tanmateix la ciutadania, especialment en el cas de Catalunya, ens articulem en el que

Les associacions de veïns i veïnes han estat claus en la lluita per les llibertats i la reivindicació per la dignitat i la millora dels nostres barris

Toni Baró

El Comú de Lleida cedeix aquest espai a les associacions de comerciants perquè entenem que tant les associacions com els moviments socials haurien de tenir espai per expressar-se en la revista La Paeria. Així doncs, mentre no se’ls doni veu, continuarem obrint-los la finestra del Comú.

L’any 2015, abans de les eleccions mu-nicipals, surt a llum pública que a Lleida

L’estudi complet continua a les mans de l’Ajuntament i les dades que justifiquen aquestes conclusions no es poden consultar

s’està gestant la creació, no només d’un centre comercial, sinó de tres!

Davant la sorpresa dels ciutadans, pa-tronals i PIMES, l’Ajuntament encomana un estudi de viabilitat per determinar si aquests 3 centres són necessaris a la ciu-tat de Lleida.

A dia d’avui, només s’han publicat les conclusions d’aquest estudi, que valoren positivament la creació dels centres. Mal-grat això, l’estudi complet continua a les mans de l’Ajuntament, i per tant les da-des que justifiquen aquestes conclusions no es poden consultar.

Per acabar-ho d’adobar, en condicions normals l’estudi s’hauria d’aprovar en ple municipal, perquè ha costat 70.000 €.

s’anomena societat civil, una gran quan-titat d’associacions de diversa tipologia, ONGs, moviments, plataformes, mare-es, partits... Som molts i moltes els qui pertanyem amb més o menys activisme a diverses de les formes de participació esmentades.

La crisi ha minat la confiança en l’efi-càcia del sistema per resoldre els nostres problemes i han aparegut formes noves de participació que han donat la sensa-ció d’apoderament pel ressò obtingut a través dels mitjans de comunicació i les xarxes, alguns s’han arribat a articular com a partits polítics.

En l’arrel de la nostra democràcia hi ha un fort component del moviment veïnal. Les associacions de veïns i veïnes han estat claus en la lluita per les llibertats i la reivindicació per la dignitat i la millora dels nostres barris, aquest paper ha estat reconegut per les institucions, els mitjans i la població. Així tenim veu en comissi-ons de la Paeria, els mitjans quan volen prendre el pols ens consulten, recullen les peticions i les reivindicacions que sense fatiga formulem i formularem als gestors públics, ens reunim sovint amb els partits polítics per escoltar i per ser es-coltats. La prova és que en aquells barris on l’activitat de les AV ha cessat es cer-quen interlocutors per conèixer opinions i necessitats, perquè no hi ha alternativa.

En resum, els 12.009 lleidatans i lleida-tanes que som socis i sòcies de les asso-ciacions veïnals i que s’articulen a través de la FAVLL (Federació d’Associacions de Veïns de Lleida i província) tenim i tin-drem molt a dir en el present i en el futur de la nostra ciutat en la seva convivèn-cia, cohesió social i millora.

[Espai cedit pel Comú de Lleida a les associacions de comerciants de Cap-

pont, Bordeta, Eix Comercial, Zona Alta, Pardinyes i Balàfia]

Però, sorpresa!, l’Ajuntament l’ha dividit en 4 estudis de 17.000 € cadascun, i així n’ha evitat l’aprovació per ple municipal.

Nosaltres ens preguntem: no seria mi-llor construir un centre comercial a l’inte-rior de la ciutat de Lleida? Hi ha diversos espais adequats per situar-hi un centre comercial, i així aconseguiríem:

1) Evitar que la majoria de ciutadans hagin d’agafar el cotxe per arribar-hi.

2) Els clients de fora aprofitarien per gaudir del patrimoni cultural i gastronò-mic de la ciutat.

3) Els comerços de la zona es beneficia-rien d’aquesta afluència de públic.

Un centre comercial a dins de la ciutat crearia accions que dinamitzarien la vida i l’oci de la ciutat i, a més, riquesa per a totes les parts implicades.

Perquè sense comerç no hi ha vida, i sense vida no hi ha ciutat.

El centre de Lleida, a dins de Lleida.

21

Maig de 2016 • Opinió


Un comerç al servei dels ciutadans de Lleida

Dolors López

El passat Ple d’Abril es va donar el primer pas per a la creació d’una gran zona comer-cial i de lleure entre els barris de la Bordeta i Magraners. Una zona comercial i d’oci, que podrà donar sortida finalment a un sector de la ciutat que tenia previst enllaçar els dos barris en una superfície que estava destinada a ser una nova zona d’expansió de la ciutat i que va quedar aturada per la crisi amb la urbanització dels carrers i els accessos abandonats, pendents d’unes promocions que mai no es van fer.

Una oportunitat per dinamitzar una zona on es planteja ampliar la superfície comercial dels 15.000 m2 actuals a més de 60.000 però que també preveu nous usos residencials i destinar el 35,52% d’aquests usos a habitat-ges protegits. Vinculat a la modificació de la zona (SUR 42) es desdoblarà i prolongarà el traçat de l’Av. Víctor Torres entre el carrer dels Alamús i el pont sobre el ferrocarril.

Des del Grup Municipal del Partit Po-pular defensem el desenvolupament de projectes d’aquest tipus a la ciutat. Es di-namitzarà l’activitat comercial, s’ampliarà

El model energètic? Qüestió de voluntat política

Una cooperativa sense ànim de lucre com Som Energia va decidir que ja n’hi havia prou i va començar a generar i comercialitzar energia d’origen 100% renovable

Si us diem que el sector energètic està relacionat directament amb la política mitjançant portes giratòries potser no us vindrà de nou. I si us diem que cada vegada la gent està més farta de les se-ves factures de la llum i d’un canvi cli-màtic cada vegada més evident, potser tampoc. Però el que molts no sabeu és que les coses van començar a canviar fa 6 anys a casa nostra. I és que una co-operativa sense ànim de lucre com Som Energia va decidir que ja n’hi havia prou i va començar a generar i comercialitzar energia d’origen 100% renovable, essent el motor d’un canvi de model energètic cada cop més evident .

La implantació d’una nova superfície comercial millorarà la competència a la nostra ciutat i permetrà als ciutadans disposar d’una oferta més àmplia

Actualment formen part de la coope-rativa més de 25.000 socis, dels quals més de 20 són ajuntaments valents com els de Girona, Sant Celoni, Cardedeu o Santa Maria del Camí a Mallorca entre d’altres, que han estat pioners i que han vist que hi ha una alternativa a les grans companyies lucratives que s’aprofiten sempre que poden dels seus clients.

Aquesta cooperativa no té comercials que piquen a les portes i et demanen la factura per fer-te un descompte que, a la llarga acabaràs pagant amb d’altres “ser-veis” que no consumiràs. La difusió està en mans dels grups locals (format per so-cis voluntaris) que es dediquen a difon-dre i assessorar a ciutadans i institucions.

Des del grup local de Lleida volem demanar a la Paeria que faci un pas en-davant. Podria començar afegint altres criteris en l’elecció de la comercialitzadora com l’origen renovable de l’energia o la no lucrativitat d’aquesta, també pot fer diver-sos paquets a les subhastes de la llum (i derivar-ne algun cap a models més soste-nibles). Alguns ajuntaments ja ho han fet i

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a la cooperativa Som Energia]

ho estan estudiant molts més.

Ja n’hi ha prou de dir que no es pot quan es veu clarament que és qüestió de voluntat política.

Més informació a:web: www.somenergia.coopCorreu del grup local: [email protected] socials: www.facebook.com/so-menergia.lleida.1

el nombre de potencials consumidors i es crearà ocupació (s’espera la creació de 2.000 llocs de treball). La implantació d’una nova superfície comercial millorarà la com-petència a la nostra ciutat i permetrà als ciutadans poder disposar d’una oferta més àmplia en què puguem escollir els produc-tes i els serveis més convenients.

Després d’anys de restriccions imposa-des pels diferents governs de la Generalitat que han situat Lleida al capdavant de les províncies espanyoles amb menor índex de grans superfícies comercials, creiem necessari apostar per noves iniciatives co-mercials. Estem convençuts que la creació d’establiments de gran format i l’atractiu que provoca generarà un gran pol d’atrac-ció per a nous consumidors.

Nosaltres creiem en un lliure mercat, amb unes normes que protegeixin el co-merç de proximitat, veritable element identificador de la nostra ciutat, però que també protegeixin el dret dels consumi-dors a poder consumir a la botiga de tota la vida o a la gran superfície comercial sense haver d’agafar el cotxe per desplaçar-nos més de 100 km, a una altra ciutat.


Pacte Social per a la Ciutadania • Maig de 2016

Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral

L’Escola d’Art Aula Municipal de Teatre mantindrà obert del 23 de maig al 3 de juny el termini d’inscripció per a la prova d’accés per al Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral, el títol o�cial de nova creació amb què la Generalitat de Catalunya reconeix acadèmicament els estudis d’art dramàtic que imparteix l’escola de teatre lleidatana des de fa més de 30 anys. Les proves d’accés tindran lloc el 21 i 22 de juny. Per accedir a aquests exàmens cal disposar del títol de batxillerat, un Cicle Formatiu de Grau Superior o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà amb accés a Grau Superior. També hi poden accedir tots aquells i aquelles qui hagin superat la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. El CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral consta de deu mòduls professionals, nou que s’imparteixen al centre educatiu i un corresponent a les pràctiques externes que s’imparteix en empreses del sector. S’han de fer 2.000 hores de classe. •••

El dret de la responsabilitat

Aconseguir el dret a la lliure sindicació no ha estat pas un camí fàcil

Aconseguir el dret a la lliure sin-dicació i la legalització de les or-ganitzacions dels treballadors i les treballadores no ha estat pas un camí fàcil. Han calgut la determinació i la lluita de mol-tes generacions per fer possible el que avui considerem just, lò-gic i normal. Una reivindicació contestada amb repressió i vio-lència durant molt de temps, a molts països, i �ns fa quatre dies a l’Estat espanyol.

La normalització constitu-cional i jurídica del fet sindical, i el paper que tenim les organit-zacions sindicals com a actors socials i de contrapès de la pa-tronal en la gestió de les relaci-ons laborals, no han de rebaixar el seu valor intrínsec. El valor del concepte, com a pilar fona-mental de l’edi�ci democràtic, està per sobre dels avatars cir-cumstancials.

La realitat ens diu que a paï-sos sense llibertat sindical les condicions de treball són molt pitjors. I aquesta mateixa reali-tat ens diu que als països amb llibertat sindical les empreses sense organització i represen-tació sindical tenen pitjors con-dicions de treball.

En aquest context s’enqua-dra la campanya permanent de

descrèdit del sindicalisme de classe que representem CCOO. Des dels mitjans massius de formació d’opinió, dia rere dia, es repeteix la cançoneta de la inutilitat i l’obsolescència del sindicalisme. Des d’altres trin-xeres, on hi ha el totalitarisme lliberticida, s’utilitza el llenguat-ge del menyspreu i l’insult tot sembrant perilloses llavors de violència.

En el combat per la justícia social i la decència institucio-nal, CCOO hi és i hi serà sempre present. Aquest és el seu mal i la nosa que els fem les organit-zacions sindicals de classe.

Els treballadors i les treba-lladores tenim clar que amb

la nostra participació les coses poden anar, i de fet van, millor. I que la nostra absència en els moments de prendre decisions ens perjudica clarament. En tenim molts exemples i, sense anar més lluny, en els darrers temps constatem els danys reals que ens han causat la re-forma laboral, la reforma cons-titucional exprés, la llei mordas-sa, etcètera.

Certament les reformes le-gals les ha pres el govern i han estat rati�cades pel Congrés

dels Diputats. Ara bé, tant el Congrés dels Diputats com el govern són escollits lliurement i democràticament per la ciu-tadania. Un dret que també ha costat molt i molt d’aconseguir i que no hauríem de menyste-nir ara que forma part de la nos-tra quotidianitat.

El pròxim 26 de juny hi ha convocades eleccions generals per triar els representants al Parlament, allí on es prenen de-cisions transcendentals en ma-tèria laboral, econòmica i social.

El vot, el dret que tant d’es-forç i sacri�ci va requerir, és a les nostres mans. La importàn-cia de dipositar-lo a l’urna ben bé val una re�exió i un esforç.


Maig de 2016 • Publicitat

Documents

La Paeria Nº275