La Paeria Nº272

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • FEBRER 16 NÚM. 272

pLleida ret

homenatge a Granados

[Pàgines 12 i 13]

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

FebrerDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

EDUCACIÓÈxit dels projectes municipals Nadó i Ralet .............................................. 3

TRANSPARÈNCIA MUNICIPALEl portal de Transparència de la Paeria, plenament operatiu ............ 4

URBANISMEJardí vertical al solar del carrer Tallada amb l’Ereta ................................ 6Renovació del pati de l’escola bressol de Cappont ................................ 7Enjardinament de l’espai davant del Casal Social de la Mariola ........ 7Reforma del camp de Gardeny i del pavelló Onze de Setembre ...... 9Sucs estrena un tanatori nou .......................................................................... 9

DRETS DE LES PERSONESLleida, ciutat catalana que més inverteix en despesa social .............. 9El Banc dels Aliments estrena seu al polígon NeoPark ...................... 11

ESPORTSDotze escoles municipals específiques d’esports ............................... 11

CULTURACelebració de l’Any Granados ............................................................... 12-13

ECONOMIALleida, sisena ciutat que més aporta al PIB català ................................ 14

AUTOBUSOSAugmenten els usuaris de la targeta T-Temps ....................................... 14

EDUCACIÓActivitats tecnològiques a les ludoteques .............................................. 15

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL ................................... 18-21

03 Lleida presideix la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores, un dels principals fòrums locals, integrat per 169 municipis.

La 20a edició d’Animac va posar els ulls en el nou i el gran talent femení i en la figura de la dona en l’art i la indústria de l’animació.

L’IMO va inserir laboralment 1.345 persones el 2015, per mitjà del SIL i de diversos plans de formació i ocupació.

05

10Edicions

• 93 799 07 07

Febrer de 2016 • Educació

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

• Per reforçar el paper dels municipis com a agents formatius i socials en tots els àmbits de gestió

Lleida presideix la xarxa de ciutats educadores

Èxit dels projectes Nadó i Ralet

El paer en cap va intervenir a la Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores. © Paeria

Els projectes Nadó i Ralet tenen una gran participació de les famílies. © H. Sirvent

Alumnes del Conservatori de Música. © Paeria

Lleida presidirà la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores durant els pròxims dos anys en imposar-se a Sevilla en la XII trobada de l’entitat, celebrada a Rivas Va-ciamadrid. L’ens és un dels prin-cipals fòrums locals sobre aquest àmbit, integrat per 169 municipis. El paer en cap, Àngel Ros, va valorar molt positivament que “Lleida estigui al capdavant d’aquesta xarxa perquè refer-ma una vocació de la ciutat, que té en l’educació un dels seus puntals més importants amb una acció directa en 10 etapes educatives i espais curriculars di-ferents des de les escoles bressol a les d’art o la formació ocupacional”.

L’alcalde Ros va recordar que els seus objectius al capdavant de la xarxa seran re-forçar el paper dels municipis com a agents educatius i socials en tots els àmbits de gestió i de decisió política, impulsar i pro-moure la xarxa fomentant accions i línies de treball conjuntes, establir relacions amb altres institucions per consolidar el relleu de l’educació en les ciutats, entre elles les

que treballen amb els drets de la infància i l’educació com ara UNICEF, Ciudades Ami-gas de la Infancia i UNESCO, i difondre l’opi-nió de la xarxa en tots els àmbits de gestió autonòmica i nacional.

En aquests dos anys al davant, Lleida serà la coordinadora de les reunions, els tallers i els treballs que els municipis integrants de la xarxa faran entorn al món educatiu, com també de la pròxima trobada. •••

Lleida coordinarà

les reunions, els tallers i els treballs

que faran els municipis sobre

l’educació

Les ludoteques de Balàfia i Cappont acu-llen els projectes Nadó i Ralet, que ofe-reixen un espai de trobada familiar per donar suport als pares i les mares durant els primers mesos de vida del nadó i, posteriorment, per acompanyar-los en el procés educatiu, mitjançant el joc, durant el primer any de vida dels seus fills i filles.

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat aquest segon trimestre del curs els projectes, que any rere any tenen una gran acceptació, ja que es cobreixen amb escreix les 24 pla-ces que s’ofereixen.

La ludoteca municipal de Balàfia acull el programa Nadó fins al 16 de març. Les activitats del Ralet es fan a Cappont fins al 16 de març. Durant el primer trimestre, els projectes es van fer al Centre Històric i al Parc de Gardeny.

La Xarxa Municipal de Ludoteques ofereix a les famílies un espai d’educació en l’oci i el temps de lleure amb una visió global incidint al mateix temps en els me-nors i les seves famílies, atès que el joc en aquestes primeres edats està molt lligat a les figures parentals. •••

4

Transparència Municipal • Febrer de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Més informació:Portal de Transparèn-cia. Tel. 010 - paeria.cat/transparencia

Imatge del portal de Transparència de l’Ajuntament de Lleida. © Paeria

La Paeria també posa

a disposició dels ciutadans referències sobre normatives o

convenis

• Inclosos continguts nous com ara informació institucional, acció de govern o gestió econòmica

Portal de Transparència de l’Ajuntament de Lleida

El portal de Transparència de l’Ajuntament ja és plenament operatiu, segons la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern a la qual els municipis s’han hagut d’adaptar l’1 de gener. El web muni-cipal paeria.cat inclou un banner específic del portal de Transparència de la Paeria que també és accessible des de la pàgina de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC).

Bona part de la informació que requereix la nova llei ja estava disponible al web municipal i al portal de Transpa-rència que la Paeria va posar en marxa el 2014.

Per tal de donar compli-ment a la llei catalana, la Paeria ha sol·licitat el ser-

vei comú de portal de transparència que ofereix el Consorci AOC, que permet

als ens locals garantir que la in-formació dels seus webs està

integrada automàticament en la pàgina d’internet de transparència de Catalu-nya, tal com estableix la nova normativa.

L’Ajuntament ha posat a disposició dels ciutadans i les

ciutadanes continguts nous que fan referència a àrees diverses com ara infor-mació institucional i organitzativa; acció de govern i normativa; contractes, convenis i subvencions; gestió econòmica; serveis i tràmits, i participació. •••


Febrer de 2016 • Cultura

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Taller d’animació stop motion dels alumnes d’Ilerna al Magical. © Paeria

“Carrers del zoo, 64”, d’An Vrombaut. © Carrer del zoo 64

Curt en 3D “Alike”, de Daniel Martínez i Rafa Cano. © Alike

“Amore d’inverno”, d’Isabel Herguera. © Amore d’inverno

• La realitzadora portuguesa Regina Pessoa va ser la convidada especial de la mostraAnimac posa els ulls en el talent femení

La 20a edició d’Animac, que es va celebrar del 25 al 28 de febrer amb el lema “Futurs femenins”, va posar els ulls en el talent fe-mení i en la figura de la dona en l’art i la indústria de l’animació. La sessió inaugural va recollir el títol “Future is Female!”, amb alguns dels millors curt-metratges internacionals de les joves i talentoses anima-dores, com Virginia Mori, Zsuzsanna Kreif i Borbála Zetényi.

La realitzadora portuguesa Regina Pessoa va ser la convida-da especial de la mostra, que també va tenir la presència d’Anca Damian i An Vrombaut. L’animadora catalana Pepita Pardell va rebre el Premi Trajectòria. Com sempre, els curts van ser protagonistes

a Animac, i alguns dels títols i autors més destacats d’enguany van ser “Anatomie Pa-vouka”, un intrigant relat en stop motion de Vojtech Kiss; “World of Tomorrow”, de l’acla-mat autor americà Don Hertzfeldt; “United

Interest”, de Tim Weimann; la diver-tida nova creació de l’oscaritzat

Cordell Baker “If I Was God”, i un film pintat amb la sang del propi autor “Blood Ma-nifesto”, del búlgar Theodor Ushev. També es van veure

obres com “Amore d’inver-no”, d’Isabel Herguera, i “Oa”,

del guanyador d’un Goya Jaime Maestro.

Jornada d’Europa CreativaNetworking and Pitch es consolida com

a punt de trobada de la indústria emer-

gent, que enguany va acollir una jornada d’Europa Creativa. El Petit Animac, dedicat a les famílies, va tenir més sessions de curt-metratges que mai i el llargmetratge “Tout en haut du monde (Al sostre del món)”, de Rémi Chayé. Una altra novetat en el progra-ma va ser la secció Short&Sweet, dedicada als d’infants de 0 a 3 anys, amb acurades imatges i sons i de durada reduïda.

En l’aspecte pedagògic, es van desenvo-lupar sis tallers, com els celebrats al Magical Media amb alumnes de l’escola Ilerna (han donat com a resultat cinc curtmetratges) i el que van fer els nois i les noies de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. Dues no-vetats importants en aquest camp van ser les activitats que es van fer a l’Aula Hospita-lària de l’Arnau i una jornada per a docents d’educació primària i secundària. •••

Nova secció

Short&Sweet dedicada als infants de 0 a 3 anys, amb acurades imatges

i sons

6 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Urbanisme • Febrer de 2016

• Urbanització i millora de l’espai entre la cantonada dels carrers Tallada i de l’EretaDignificació de solars al Centre Històric

El Centre Històric continua millorant des-prés que l’Ajuntament de Lleida hagi cons-truït un jardí vertical en un solar del carrer Tallada amb l’Ereta, cosa que ha convertit la zona en un nou espai amb vegetació. En aquest indret hi ha diversos solars buits, on

s’han pavimentat dues zones amb rampa amb l’objectiu d’evitar la formació de racons i espais tancats, in-tegrant-los, d’aquesta manera, amb la vore-ra existent. A més s’ha instal·lat una barana per protegir el desnivell entre els solars i el

carrer de l’Ereta, i s’han plantat 66 arbustos, 75 plantes enfiladisses i una conífera. El reg i l’acabat de les àrees plantades s’ha fet amb geotèxtil i àrid.

El tinent d’alcalde i regidor de l’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, va explicar que la Paeria ha dut a terme una dignificació de l’espai i una millora de la ur-

banització de tota la zona i, en conjunt, del Centre Històric de Lleida. Les

petites actuacions com aques-ta “contribueixen a dotar

d’encant el barri i obrir-lo a tota la ciutadania”, segons va explicar el regidor,.

Les obres formen part de l’estratègia de la Regidoria

d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sosteni-bilitat de la Paeria de millora del paisatge

urbà, que inclou també altres actuacions al carrer del Parc, a la plaça Gramàtics i al car-rer Pere de Coma, entre d’altres. •••

Aquestes actuacions

urbanístiques renoven el barri i l’obren a tota la

ciutadaniaNou jardí vertical al carrer Tallada, amb arbustos i plantes enfiladisses. © Paeria

7Ajuntament de Lleida • La Paeria

Febrer de 2016 • Urbanisme

• Amb la col·locació de paviments nous, jocs infantils i senyalització

• Modificació del sentit circulatori dels carrers Arquitecte Bergós i Arquitecte Porqueras

Renovació del pati de l’escola bressol de Cappont

Millora davant del Casal Social de la Mariola

Inclou una nova superfície de sauló natural, molt còmoda per als infants. © H. Sirvent.

La renovació integral del pati de l’escola té un pressupost de 43.000 euros. © Hermínia Sirvent.

L’espai té uns 1.000 arbustos. © Paeria

L’escola bressol de Cappont ha estrenat el renovat pati. Es tracta d’una actuació inte-gral que ha consistit en la col·locació de pa-viments nous, dos jocs infantils i senyalitza-ció i la millora dels embornals i les arquetes de sanejament per evacuar l’aigua. A més, també s’ha pintat l’exterior de l’edifici i la tanca.

El pati que s’ha remodelat es troba a la part dreta de l’edifici, dóna a l’accés princi-pal pel carrer Santa Cecília i té una superfí-cie de 375 m2, aproximadament.

Així, les obres han suposat l’enderroc dels paviments antics i el desmuntatge dels jocs infantils, amb la qual cosa s’ha execu-

tat una nova superfície de sauló natural per tota la zona del pati, uns 340 m2, construint, alhora, els embornals de recollida d’aigües i el desplaçament de les arquetes de saneja-ment existents.

Gespa artificialA la part més extrema ha quedat un racó,

on el paviment té molt pendent, que s’ha recobert amb formigó lliscat i s’ha acabat amb gespa artificial.

Finalment, s’han instal·lat els dos jocs in-fantils nous i s’ha pintat l’exterior de l’edifici i la tanca. Aquesta actuació de renovació integral del pati de l’escola de Cappont té un pressupost de 43.000 euros. •••

L’espai situat davant del Casal Social de la Mariola s’ha urbanitzat i s’ha enjardinat. El paviment s’ha reposat amb lloses noves, s’han col·locat quatre reixes per a la recolli-da de l’aigua de pluja i s’ha reparat la rampa i el mur.

L’enjardinament de l’entorn urbanitzat s’ha fet amb prop de 1.000 unitats d’arbus-tiva, cultivades a la brigada de jardineria del Parc de l’Aigua. En concret, s’han col·locat 385 agapants o lliri africà (Agapanthus afri-canus), 225 unitats de Tulbaghia (Tulbag-hia violacea) i 315 sàlvies vermelles (Salvia

microphylla). L’actuació ha inclòs també la plantació de nou arbres diferents (cinc unitats d’auró de Freeman, tres unitats de

pistatxer xinès (Pistacia chinensis) i un arbre dels 40 escuts (Ginkgo biloba). El reg és per goteig i l’acabat de les àrees plantades s’ha fet amb feltre de geotèxtil, sauló i escorça.

D’altra banda, l’Ajuntament ha modificat el sentit circulatori dels carrers Arquitecte Bergós i Arquitecte Porqueras de Vila Mont-cada, una mesura que ha tingut el suport de l’associació de veïns. Ambdós carrers són a partir d’ara de sentit únic amb esta-cionament només en un dels costats. La Paeria ha col·locat la senyalització corres-ponent i ha pintat els aparcaments nous. •••


Publicitat • Febrer de 2016


Febrer de 2016 • Drets de les Persones

Urbanisme

• És l’ajuntament català que destina més recursos per habitant

• També s’actuarà a la zona de vestidors del camp de futbol de Gardeny

• Disposa d’una sala de vetlla, una sala per al difunt, vestíbul i serveis

Lleida prioritza la despesa social

Reforma del pavelló Onze de Setembre

Sucs estrena un tanatori nou

Dades comparatives per ciutats. © Paeria

Les autoritats visitant la instal·lació. © H. S.

La Paeria és l’ajuntament català que destina més recursos per habitant a ac-tuacions de protecció i promoció social. Segons dades del Ministeri d’Hisenda i d’Administracions Públiques, l’Ajunta-ment de Lleida hi va dedicar 195,17 euros per ciutadà el 2014, l’import més alt entre les ciutats catalanes més grans de 50.000 habitants i molt per sobre de la mitjana, que és de 116,39 euros.

En les actuacions de protecció i promoció social s’inclouen les atencions i programes a col·lectius amb necessitats especials o que cal protegir especialment –com infància i

joves, gent gran o persones amb discapa-citats– com també totes les mesures de fo-ment de l’ocupació.

Lleida ja va figurar el 2013 en el primer lloc de la classificació de ciutats amb ma-jor inversió social per habitant. En aquell exercici, la quantitat que Lleida va dedi-car-hi va ser de 185,43 euros per habitant, xifra que s’ha incrementat en 10 euros en l’any següent. En la llista de municipis que més recursos destinen, a Lleida la seguei-xen el Prat del Llobregat (180,17 euros), Santa Coloma de Gramenet (147,41), Giro-na (146,63) i Barcelona (145,98). •••

La Paeria ha iniciat el procediment de licitació de la reforma dels vestidors del poliesportiu de l’Onze de Setembre i del camp de futbol de Gardeny.

La reforma dels vestidors de l’Onze de Setembre consistirà en una renovació global de la imatge de les instal·lacions. El projecte preveu una redistribució del vestuari de l’equip principal d’hoquei patins del Llista Blava per dotar-lo de les dimensions suficients, un espai d’emma-

gatzematge comú, la instal·lació de no-ves taquilles-banqueta individualitzades i la instal·lació de vuit sortidors de du-txa. Els paviments se substituiran per un de sintètic continu. El pressupost és de 83.540 euros més IVA.

Al camp de futbol de Gardeny, s’actua-rà a la zona de vestidors, formada per dues edificacions annexes. Els paviments se substituiran per un de sintètic i s’ac-tuarà en fusteria i divisòries interiors.

També es durà a terme un repàs d’enrajo-lats ceràmics de recobriment vertical i es renovaran les zones dels banys. Es preveu també una millora de la zona exterior, eli-minant la tanca actual al costat de les edi-ficacions i la construcció d’un nou muret de contenció. •••

Sucs ha estrenat un tanatori nou, situat a les antigues aules de l’escola, que disposa d’una sala de vetlla per a la família, una sala per al difunt, vestíbul i serveis. Les obres, a càrrec de la Paeria, han estat possibles des-prés de l’acord amb la Generalitat de Cata-lunya per al canvi d’ús d’aquest espai i un segon pacte entre Entitat Municipal Des-centralitzada de Sucs i l’empresa La Lleida-tana pels serveis funeraris.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va desta-car que “tot poble i ciutat necessita dife-

rents equipaments, i un d’ells és una sala de vetlla, que ajuda les famílies a passar uns dies difícils”. Ros va definir l’actuació com “una bona iniciativa, llargament reivindica-da pels veïns i les veïnes, que augmenta els serveis de la ciutadania de Sucs”.

Per la seva banda, el president de l’Enti-tat Municipal Descentralitzada, Guillem Bo-neu, va destacar que es tracta d’un servei que era necessari per a Sucs i els seus veïns, que abans havien de traslladar-se al tanato-ri d’Almacelles. •••

El camp de Gardeny. © Paeria

LLEIDALA CIUTAT CATALANA QUE MÉS INVERTEIX EN DESPESA SOCIAL

195,17 € PER HABITANT EL 2014


Ocupació • Febrer de 2016


• Per mitjà del Servei d’Intermediació Laboral i de diversos plans de formació i ocupacióL’IMO facilita feina a 1.345 persones

Alumnes participants en un dels molts tallers que es fan a les instal·lacions de l’IMO. © IMO

L’Institut Municipal d’Ocupació Salvador Segui (IMO) va inserir laboralment 1.345 persones el 2015, per mitjà del Servei d’Intermediació Laboral (SIL) i de diversos plans de formació i ocupació, com també a través de la contractació de personal del

mateix institut. L’entitat s’ha convertit en el principal agent generador i intermitjancer d’ocupació a Lleida.

Un total de 401 persones van trobar fei-na gràcies al SIL, la qual cosa representa un

60% d’inserció, ja que les empreses havien ofert 673 llocs de treball. Una altra xifra que cal destacar són les 4.861 persones que va atendre el Servei d’Intermediació Laboral, cosa que suposa que gairebé un 10% va

acabar trobant feina.

Quant a les dades detalla-des dels programes de for-mació i ocupació de l’ens municipals, cal assenyalar que altres 812 persones

van ser inserides per em-preses, mentre que l’IMO va

contractar 83 persones a tra-vés de programes del Servei Públic

d’Ocupació de Catalunya (SOC) i 37 tècnics, tutors i monitors.. •••

Més informació:IMO. Pare Palau, 5. Tel. 973 24 20 00 - [email protected]

El Servei d’Intermediació

Laboral atèn 4.861 persones en el

decurs del 2015


Febrer de 2016 • Drets de les Persones

Més informació:Drets de les Persones. Tel. 973 70 03 06 - [email protected]

• L’Ajuntament paga el lloguer del local, que permet doblar la capacitat de guardar productes

• Dotze escoles i 386 nens i nenes gaudiran aquest curs de les activitats esportives

El Banc dels Aliments estrena seu al NeoPark

Escoles municipals específiques d’esports

Treballadors i voluntaris a la nova nau, situada al polígon lleidatà. © Banc dels Aliments

Més d’una vintena d’infants van començar l’escola de BTT al Bike Parc de Gardeny. © Paeria

Des del 2007,

la Paeria ha destinat a l’entitat 189.612 euros per l’arrendament del

magatzem

Esports

El Banc dels Aliments ha estrenat una nova seu de 803 m2 al polígon NeoPark de Llei-da, al costat de l’antiga N-II. L’Ajuntament de Lleida paga el lloguer d’aquest local, que suposarà gairebé duplicar la capacitat d’emmagatzematge de l’entitat.

El paer en cap, Àngel Ros, va destacar que l’enti-tat podrà donar una millor resposta a les necessitats de les famílies lleidatanes. Des de l’any 2007, l’Ajuntament ha desti-nat al Banc dels Aliment 189.612 euros en concepte de lloguer del magatzem que cedeix a l’entitat. A més, l’entitat rep una subvenció anual per mitjà de la convoca-tòria de subvencions per a entitats, que aquest any ha estat de 4.800 euros.

L’actual local disposa de més metres d’al-tura que l’anterior, situat al polígon El Se-gre, fet que permet al Banc dels Aliments

passar dels 380 palets emmagatzemats a l’antiga nau als 450 actuals. També s’aug-mentaran els productes frescos, de 10 a 15 palets, i pròximament disposarà d’una cambra congeladora. •••

Les escoles municipals específiques volen afavorir l’aprenentatge i la millora de di-ferents esports que són difícils d’encabir a les instal·lacions escolars per les particu-laritats tècniques de cadascun. Tenen ge-neralment la col·laboració d’un club de la

ciutat que dóna suport i continuïtat a les activitats. Un total de 12 escoles i 386 nens i nenes gaudiran de les activitats esportives programades per a aquest curs que va del 13 d’octubre de 2015 al 23 de juny de 2016. A l’octubre van

iniciar-se les modalitats de triatló, esport adaptat “hoquei/eslàlom en cadira de ro-des”, gimnàstica artística, atletisme, rugbi,

escacs i natació.

Al gener van començar les escoles de ciclisme de mun-

tanya BTT i d’escalada. Al març serà el torn del tennis, i a l’abril, del piragüisme i el tir amb arc.

D’altra banda, el Servei d’Es-ports de la Paeria organitza les

escoles esportives municipals, que són activitats esportives extraescolars que es desenvolupen als centres educatius pú-blics. S’adrecen a nens i nenes de 4 a 12 anys, en horari no lectiu, utilitzant les instal-lacions dels col·legis. Les activitats són futbol sala, vòlei, bàsquet, handbol, ball, multiesports, psicomotricitat, patinatge, iniciació esportiva. Hi participen 34 escoles amb 87 grups i 1.384 nens i nenes.•••

Activitats extraescolars

als col·legis amb la participació d’uns

1.384 alumnes

Cultura • Febrer de 2016


• Amb una programació plena d’activitats musicals i de recerca i divulgacióCelebració de l’Any Granados

Nombroses activitats musicals i de recerca i divulgació formen part de la programa-ció de l’Any Granados per commemorar el 2016 els cent anys de la mort del pianista i compositor Enric Granados. L’aniversari s’estendrà al 2017, quan se celebraran els cent cinquanta anys del naixement d’un dels lleidatans més universals.

El programa és fruit del tre-ball de la Comissió de l’Any Granados, creada per la Pa-eria i de la qual formen part representants de la família del músic lleidatà, com també de les entitats i les institucions musicals de Llei-da i del conjunt del país. Durant la presentació dels actes, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va apuntar que “l’Any Granados posiciona i revaloritza la música i la figura d’Enric Granados a escala nacional i internacional i posa en relleu l’harmonia que es fa i es difon des de Lleida”. “Aquesta doble commemoració generarà interès per la formació rítmica i per la professió de mú-sic”, va afegir el paer en cap.

L’obra “Goyescas”, al Carnegie HallL’Any Granados ha programat actes i 11

concerts a Lleida, però també es treballa per promoure actuacions a altres ciutats

importants en la vida del compositor i pia-nista, com Barcelona, París i Nova York (el Carnegie Hall acollirà el 24 de març l’actua-ció de José Menor amb “Goyescas”).

El concert inaugural va tenir lloc el 28 de gener amb un recital de piano a l’Audito-ri de Lleida en què es van interpretar les

“Goyescas” i que va anar a càrrec del

pianista José Menor. A Lleida, en són cites destacades l’estrena el 13 de febrer de la versió semiescenificada de “Follet”, amb l’Orquestra Simfònica de Cadaqués i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados; l’estrena absoluta a la Fira de Teatre de Ti-telles de Lleida d‘”El petit piano”, amb l’ac-tuació de Lleidart Ensemble i la producció artística del Centre de Titelles de Lleida, i “El

L’alcalde de Lleida amb familiars del compositor i pianista Enric Granados. © H. S.

El gran compositor i pianista Enric Granados. © Fons Granados (Museu de la Música - L’Auditori)

L’alcalde Ros assegura

que servirà per “posar en relleu la música que es fa i

es difon des de Lleida”

Febrer de 2016 • Cultura


Més informació:Any Granados.Tel. 973 70 06 39 - paeria.es/granados

El pianista José Menor va inaugurar l’Any Granados interpretant “Goyescas”. © H. S.

Part de la partitura de “Goyescas”, obra composta per Enric Granados. © Paeria

José Menor portarà la música de Granados al Carnegie Hall de Nova Yok el 24 de març. © Paeria

cant de les estrelles”, amb la participació de corals lleidatanes. A més, l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida homenat-jarà la figura d’Enric Granados amb un con-cert en què oferirà diverses de les obres per a piano i orquestra de Granados.

Publicació del Poeta del pianoAltres activitats destacades

són la publicació en català i castellà de l’obra Enric Gra-nados. Poeta del piano, que és la biografia més com-pleta i rigorosa del pianista i que ha estat elaborada en anglès per Walter Clark. Pagès Editors també publicarà en cata-là Enric Granados (1867-1916), una obra divulgativa sobre la vida i el rastre que ha deixat la seva obra fins a l’actualitat. Per als més petits, s’editarà el llibre El petit piano, que és una adaptació de l’espectacle de ti-telles del mateix nom.

A més, l’Auditori acollirà una exposició per-manent dels llegats d’Enric Granados i Ricard Viñes, un projecte que té la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona i que gira entorn de tres eixos principals: presentació de l’espai, del projecte i dels seus objectius; vida i obra d’ambdós músics i compositors i vinculació i significació per a Lleida, i objec-tes i patrimoni diversos.

Dins de l’àmbit de la investigació, Bàrbara Granados, músic i besneta del compositor, juntament amb el pianista José Menor han rebut l’encàrrec de fer la recerca, la revisió i la còpia per a la publicació de la música de

cambra d’Enric Granados. També s’enregis-trarà l’obra per a piano i música de cambra a càrrec de José Menor, Francisco Fullana i Adolfo Gutiérrez. Es gravarà “Follet”, drama líric d’Enric Granados i Apel·les Mestres, i un doble CD amb música de Granados transcri-ta per MoEBius i amb música per a piano sol. A la tardor tindrà lloc un cicle de conferències per donar a conèixer els diferents vessants de la figura de Granados, la seva vinculació amb el Modernisme, amb Lleida, amb l’escola pia-nística de l’Acadèmia Marshall o amb la recer-ca i la recuperació d’obres del compositor. •••

Destaquen els concerts,

la publicació de llibres i una mostra sobre el llegat del

compositor


Economia • Febrer de 2016

Autobusos

• El PIB per habitant al municipi és de 28.000 euros, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya

• S’han expedit més de 15.000 documents de transport en només un any

Lleida, sisena ciutat que més aporta al PIB català

Més ciutadans amb la targeta de bus T-Temps

Lleida genera l’1,86% del PIB català. © Paeria

Usuaris de la targeta T-Temps. © H. S.

Lleida és la sisena ciutat que més aporta al PIB de Catalunya, amb 3.850,4 milions d’euros segons les dades que ha fet públi-ques l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). La capital lleidatana representa l’1,84% de la població –la sisena de Catalu-nya– i genera l’1,86% del PIB català, que va ser de 206.919,9 milions d’euros (Any 2012. Base 2010).

Pel que fa al PIB per habitant, a la ciutat és de 28.000 euros. En aquest paràmetre, si l’índex del conjunt de Catalunya equival a 100, el de Lleida se situa en 101,3, cosa que representa el lloc 44 de 214 municipis ca-talans (més de 5.000 habitants i capitals de comarca). En l’anàlisi del VAB (valor afegit brut), els serveis assoleixen el 82%, seguits de la indústria amb el 10,3%. •••

Més informació:Autobusos de Lleida.Av. Blondel, 96. Tel. 973 27 29 99

Sis de cada deu lleidatans i lleidatanes de més de 65 anys són usuaris de la targeta T-Temps, que permet viatjar gratuïtament i de manera il·limitada amb la xarxa d’au-tobusos urbans a totes les persones empa-dronades a la ciutat i que hagin complert aquesta edat. En només un any de funcio-nament –la T-Temps es va començar a tra-mitar el 2 de gener de 2015–, s’han expedit

15.647 targetes, sobre un cens potencial de 23.000 ciutadans, tot un èxit com destaca l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. •••


Febrer de 2016 • Educació

• El Parc de Gardeny acollirà tallers adreçats als infants fins a 12 anys i les seves famílies Activitats tecnològiques a les ludoteques

Visita del paer en cap al taller de robòtica dut a terme al Parc de Gardeny per Nadal. © H. S.

Les ludoteques municipals promouran al llarg de l’any activitats específiques tec-nològiques, com ara un taller de robòtica Lego. Aquesta nova proposta es desenvo-luparà a l’equipament del Parc de Gardeny, per als infants fins als 12 anys i les seves famílies, amb un doble objectiu, d’una banda fo-mentar les vocacions tec-nològiques i científiques des del joc infantil i també fer partícips les seves fa-mílies del valor educatiu d’aquestes noves eines lúdi-ques que ens envolten avui com a societat.

Així, les famílies i els infants podran com-partir un espai de joc innovador amb els professionals de les ludoteques que s’han format específicament per desenvolupar aquestes noves activitats lúdiques tecnolò-giques, i gaudiran de joguines que no sem-pre es troben a les llars familiars.

Aquesta nova proposta educativa té la voluntat de ser el primer pas per crear un nou espai ludotecnològic, on els nens i les nenes puguin compartir, dialogar i gaudir del joc tecnològic. •••

Més informació:Educació. Bisbe Torres, 2. Tel. 973 70 06 18 - [email protected]

Creació d’un nou espai lúdic

perquè els infants puguin compartir i gaudir del joc

científic

17

Agenda Cultural

La Festa del “Posa’t la gorra” de l’associació AFANOC arribarà el 28 de febrer a la Seu Vella de Lleida, de les 10 a les 14 h, en el marc de la campanya per sensibilitzar la societat i do-nar a conèixer l’existència del càncer infantil i, alhora, aconseguir més recursos per tirar endavant els projectes i els programes pre-vistos per l’entitat per millorar la qualitat de vida dels infants malalts i les seves famílies.

Amb la compra de la gorra, que té un preu de 7 euros i ha estat dissenyada per la il·lustradora Roser Capdevila, s’accedeix gra-tuïtament a la festa, que tindrà activitats lú-diques com ara tallers, actuacions esportives i música. La triatleta Eva Ledesma i la patina-dora Mònica Gimeno presentaran l’acte, que tindrà com a convidat estrella Àlex Màrquez,

AGENDAANELLAMENT D’OCELLS

Fa cinc anys va entrar en funcionament un programa d’anellament per estudiar els ocells presents al Parc de la Mitjana i conèixer la seva evolució. Les pròximes ses-sions amb un anellador pro-fessional tindran lloc el 13 de març i el 17 d’abril, a par-tir de les 9.30 h. Informació i inscripcions al 973 70 04 55 o a l’e-mail [email protected]. •••

CAFÈ CURT

El Cafè del Teatre de l’Escor-xador de Lleida acull el dar-rer dimecres de cada mes, a les 21.30 h, sessions de curtmetratges de temàtica variada. Podeu consultar la programació al web de Cafè Curt www.cafedelteatre.com/cafecurt. Entrada gra-tuïta. •••

‘NYAM NYAM’

El Centre d’Art La Panera acull fins al 22 de maig l’ex-posició “Seguir el fil”, que ofereix un recorregut per descobrir diverses textures que es poden reconèixer al tacte. Del 21 de març al 22 de maig es pot veu-re la mostra “Nyam Nyam. Nyamnyam. Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot”. .•••

POSA’T LA GORRA

L’Auditori Municipal Enric Granados acull el dissabte 27 de febrer, a les 20.30 h, el concert del grup de pop-rock Obeses, que presenta-rà a la ciutat el seu tercer disc acompanyat de la Banda Municipal de Lleida i d’un cor mixt.

El divendres 4 de març, a les 20.30 h, el pianista José Menor interpretarà l’obra de cambra d’Enric Granados. Aquest concert vol retre homenatge al desenvolupament del compositor en el terreny cambrístic, incorpo-rant també obres tan conegudes i interpreta-des com el “Trio”.

El dissabte 12 de març, a les 18.30 h, Qui-xoteràpia oferirà un concert molt esbojarrat. L’Orquestra Simfònica del Vallès i la pianista Tomoka Shigeno, guanyadora del Concurs Internacional Ricard Viñes, seran els prota-gonistes el 13 de març, a les 19.00 h, d’un concert en què s’interpretarà la “Simfonia Italiana de Mendelssohn”, que el director ti-tular Rubén Gimeno encendrà amb un esclat de vida, i la “Rapsòdia sobre un tema de Pa-ganini op.43 de Rakhmàninov”.

El dijous 17 de març, a les 20.30 h, es de-senvoluparà un recital de cant i piano, que estarà íntegrament dedicat al Lied català, i amb motiu de l’ any Granados la segona

L’OBRA DE CAMBRA D’ENRIC GRANADOS, A L’AUDITORI

part li serà dedicada exclusivament amb una mostra de dos vessants de la seva creació, cançons en català i en castellà. La primera part és una successió de tres generacions de compositors lligats entre ells per la rela-ció professor-alumne. El nexe entre les dues parts del concert el trobem en Lamote de Grignon que comparteix amb Granados una bona relació musical i el moviment cultural del Modernisme de principis del segle XX.

La Banda Simfònica Unió Musical de Lleida (foto J. A. Romero) interpretarà el divendres 18 de març, a les 20.30 h, “Zarzuela”. La sar-suela és un gènere musical que alterna parts parlades i cantades amb preludis i interme-dis orquestrals de factura brillantíssima. •••

pilot de Moto2. Qui no pugui assistir al gran dia festiu, pot adquirir el complement en lí-nia. Per facilitar l’accés a la Seu Vella, hi haurà servei de bus gratuït de les 9.30 a les 14.45 h, des del pont de la Universitat. •••

18La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Febrer de 2016

José Luis Osorio

Reflexions sobre el model de comerç i de ciutat

El model comercial de ciutat torna a ser objecte de debat després de l’anunci del projecte comercial a Torre Salses. Al dar-rer ple de desembre es va decidir ajornar aquesta discussió per manca d’informa-ció i ara restem, doncs, en espera dels informes d’impacte econòmic que pot tenir aquesta superfície.

Parlar de Torre Salses obre la porta a re-plantejar-nos el model de comerç, d’ac-

Els hàbits de consum han canviat i, per tant, els models comercials no es poden reduir només a l’enfrontament entre petita o gran superfície comercial sense cap més matís

Amb la gestió directa de la Paeria dels aparcaments de la zona blava, grues i di-pòsit municipal de vehicles –gràcies al pacte amb ERC-Avancem– i la redacció d’un nou Pla de mobilitat a Lleida, hauríem de tenir l’oportunitat de modular i avan-çar cap a una mobilitat que fregui l’excel-lència, òbviament, si el Govern actua amb determinació, intel·ligència i consens.

Cal una transferència dels recursos econòmics provinents d’una mobilitat insostenible, basada en l’abús del cotxe dins la ciutat, cap al bus, més eficient, se-gur i sostenible, amb polítiques d’oferta d’aparcament, juntament amb l’amplia-ció de freqüències del bus, retocs de líni-es i la creació d’alguna de nova. L’estratè-gia ha de basar-se a gestionar eficaçment l’espai de la via pública per aparcar el ve-hicle particular arreu de la ciutat i oferir al conductor opcions competitives de canvi modal cap al transport públic.

Aquesta modulació de la mobilitat comportaria més espai lliure per apar-car arreu i una reducció i pacificació del trànsit. Són dues cares de la mateixa mo-

neda, entenent que si tenim carrers més lliures el conductor circula més tranquil, amb major seguretat viària, i es redueix la contaminació acústica i d’emissions de gasos. També permetria la convivència amb altres mitjans més eficients i segurs com la bicicleta.

Cal, però, una nova senyalització de carrils a les vies principals i recuperar un espai segregat per a la bicicleta, aconse-guint una millor percepció pel vianant, ja que el ciclista a vegades es veu obligat a competir amb el vianant a la vorera, per causa de la manca d’espai segur a la cal-çada.

Un espai de convivència com el carrer, on tots som vianants en un moment o altre, regulat sota els criteris d’eficièn-cia, seguretat i sostenibilitat, permetrà l’aplicació del principi de la jerarquia de la mobilitat: primer els vianants, després el bus, les bicis i, finalment, els vehicles. Podem democratitzar la ciutat per mitjà de la gestió eficient dels nostres carrers.

Cal transferir recursos econòmics de la mobilitat amb cotxe al bus, més eficient, segur i sostenible

Josep M. Baiget

Quan disposem dels informes perti-nents també haurem de considerar que no només parlem de comerç, ja que el projecte preveu habitatges nous, equi-paments nous, més subministraments i més transport públic. En aquest sentit, doncs, haurem de saber quina incidèn-cia tindrà tot plegat en la mobilitat ur-bana.

Els hàbits de consum han canviat i, per tant, els models comercials no es poden reduir només a l’enfrontament entre petita o gran superfície comercial sense cap més matís. Crear ocupació, dinamit-zar l’oferta i fer Lleida més atractiva com a destinació comercial, cultural i turística són objectius pels quals hem de treballar des de la Paeria amb el màxim consens de forces polítiques i teixit associatiu.

El grup municipal de C’s entén el co-merç com una oportunitat de creixe-ment de ciutat, a fi i efecte d’atreure nous consumidors de poblacions veïnes i poder complementar al màxim els esta-bliments de petit, mitjà i més gran format sense excloure’n cap possibilitat.

tivitat econòmica i de ciutat que volem per als pròxims anys. Cal, en conseqüèn-cia, treure del calaix hipotètics projectes per a altres zones de la ciutat i estudiar amb el màxim rigor quines afectacions poden tenir en la qualitat de vida dels barris, en la diversitat de l’oferta comer-cial i en la reactivació econòmica del nostre entorn, i tot amb una planificació comercial i urbana sense improvisacions d’última hora.

Cal destacar que una idea cabdal dels darrers treballs del Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM) és consolidar els espais de l’interior de la trama urbana i, alhora, millorar-ne les connexions.

La zona blava, eina per millorar la mobilitat


Febrer de 2016 • Opinió

Què li fa falta al teu barri?

Toni Postius

Molts veïns de Lleida ens pregunten tot so-vint com pot ser que l’equip de govern de la Paeria posi en marxa, en el barri on viuen, algunes actuacions en detriment d’altres que ells creuen més importants. D’aquí ve la percepció, cada cop més estesa, i segu-rament encertada, que les prioritats no tenen en compte les necessitats reals de la gent, sinó que es fixen des d’un despatx. Per això, sempre hem cregut que, abans d’engegar qualsevol iniciativa, primer cal escoltar l’opinió dels ciutadans. Perquè, en definitiva, no hi ha millor arquitecte que els mateixos veïns d’un barri, que són els qui hi fan vida i els qui trepitgen els carrers dia rere dia.

I això, no només ho prediquem, sinó que, a més, ho posem en pràctica. A tall d’exem-ple, el setembre passat vam defensar en el ple la possibilitat que els veïns de Camp d’Esports-Joc de la Bola es pronunciessin al voltant d’allò que s’havia de fer al solar del carrer Alcalde Pujol. Tanmateix, l’equip de govern s’hi va oposar.

Vam proposar una consulta veïnal sobre el solar d’Alcalde Pujol, però l’equip de govern s’hi va oposar

Lluny de rendir-nos, continuem apos-tant per la participació activa dels ciuta-dans i ara estem treballant per fer realitat els primers pressupostos participatius, una

fórmula que promou la implicació dels ciu-tadans en els afers públics i que funciona amb èxit a Girona i Vic. Els pressupostos participatius es desenvolupen per fases: un cop distribuïda per barris l’assignació pressupostària, s’obre un període perquè veïns, entitats i associacions presentin els projectes que consideren cabdals. Un cop exposats públicament i avaluats a escala tècnica i econòmica, se sotmeten a votació popular i, a partir d’aquí, s’implementen.

Passem així d’una democràcia represen-tativa, en què els ciutadans són preguntats cada quatre anys, a una democràcia par-

ticipativa, en la qual s’impliquen i prenen decisions de forma corresponsable. Nosal-tres hi creiem fermament i, per això, conti-nuem endavant amb el nostre compromís de situar en el centre d’atenció les vostres demandes i necessitats. Si voleu fer sentir la vostra veu a l’Ajuntament de Lleida, con-tacteu-nos mitjançant el nostre web www.tonipostius.cat. Treballem per a vosaltres!

1.345 raons per llevar-se al matí “Treball als Barris” ha comportat que més del 50% de les 1.245 persones ateses, hagin trobat feina

Aquesta és una xifra que ens esperona a continuar en la línia: 1.345 persones van trobar feina, l’any passat, gràcies a l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO). Així les coses, l’IMO s’ha convertit en el principal agent generador d’ocupació de la nostra ciutat.

Amb orgull reivindiquem l’IMO i els seus professionals com allò que real-ment són: un servei global de formació, d’acompanyament, de seguiment, d’in-serció. L’IMO és l’eina de l’Ajuntament de Lleida dedicada de ple perquè la ciuta-dania hi mantingui un vincle constant no només a la recerca d’una feina, sinó en el camí de la formació i de l’adapta-ció a les necessitats canviants del mer-cat laboral.

La inserció que es duu a terme des de l’IMO es fa per mitjà del Servei d’Inter-mediació Laboral (SIL), que ha atès 4.861 persones, i també sobre la base de diver-sos plans de formació, ocupació i contra-ctació de personal del mateix institut. Les dades són concloents. Pel que correspon al SIL, han trobat feina 401 persones i

Montse Mínguez

això representa el 60% d’inserció dels 673 llocs de treball que havien ofert les empreses mitjançant aquest servei mu-nicipal.

Pel que fa als programes de formació i ocupació, cal assenyalar que 812 per-sones han estat inserides per empreses, 95 han estat contractades pel mateix IMO i altres 37 ho han estat en la seva qualitat de tècnics, tutors i monitors del mateix institut.

Un dels programes més importants és ‘Treball als Barris’, que ha comportat que més del 50% de les 1.245 persones ate-ses hagin trobat feina: 647 en total. Altres projectes d’èxit han estat el de ‘Joves per l’Ocupació’ amb 56 insercions. I també les reexides Lanzaderas, que han com-

portat 31 insercions en empreses, sobre 45 atencions.

La ciutadania de Lleida ha d’entendre que és molt important tenir i mantenir un lligam habitual amb l’IMO, no només en el camí de trobar una primera feina, sinó també en el camí de la formació, la millo-ra de les habilitats pròpies, la captació de nous recursos laborals i la recerca legítima de noves i millors oportunitats laborals.

20

Opinió • Febrer de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Salvador Seguí, Solidaritat Obrera

Associacions de veïns i moviments alternatius

Les associacions veïnals són entitats consti-tuïdes per veïns i veïnes que treballem vo-luntàriament per millorar la qualitat de vida dels nostres barris. Històricament, aquestes associacions han aglutinat reivindicacions populars per fomentar la cohesió social.

Dic això perquè en aquests moments, i a conseqüència de la maleïda globalització, la qual es caracteritza per la interdepen-dència econòmica, política, social i cultural,

produeix una sèrie de variacions en els sis-temes socials que provoquen l’aparició de moviments antiglobalització.

A diferència de les associacions de ve-ïns que estan degudament estructurades, aquests col·lectius s’organitzen i es coor-dinen d’una manera més o menys horit-zontal i sense jerarquies que aconsegueix reunir milers de persones, essent el seu objectiu principal el de satisfer les seves demandes específiques i una vegada asso-lida, s’ocupen d’altres temes o es dissolen.

En canvi, les associacions de veïns perdu-ren en el temps; per aquest motiu i davant de la seva experiència en el món associatiu, hauríem d’intentar aconseguir que aquests

moviments puntuals s’integressin dintre de les entitats veïnals o bé s’establissin les condicions de treballar en xarxa.

Totes les entitats som organitzacions obertes, en què la doble pertinença no és desaconsellable, sinó, al contrari, promo-guda. Aquesta doble pertinença permetria organitzar activitats conjuntes i grups de treball mixtos, amb la qual cosa sorgirien noves formes d’actuar i una visió diferent, perquè el que importa no és pertànyer a unes sigles sinó aconseguir l’espai dels ciu-tadans.

Cal tenir present que el treball en xarxa ens exigirà un treball suplementari a les entitats sense grans recursos humans i materials, però aquest esforç es veurà re-compensat a l’hora de compartir recursos i coneixements. També implicarà una pro-funda transformació de la cultura associati-va, vital per al futur de les associacions.

.AMB LA UNIÓ, TENIM LA FORÇA!

Caldria que els moviments antiglobalització s’integressin dintre de les entitats veïnals o bé s’establissin les condicions de treballar en xarxa

Josep M. Bergua

[Espai cedit pel Comú de Lleida al Taller

DEMO_4 a càrrec de Democràcia]

- Tots aquells qui no creguin en el poble fra-cassaran, perquè només el poble és qui fa factibles les grans renovacions.

- Todos aquellos quienes no crean en el pue-blo fracasarán porque sólo el pueblo es quien hace posibles las grandes renovaciones.

- Tours ceux qui ne créent pas dans le peu-ple échoueront parce que seulement le peuple est qui fait les grands renouvelle-ments possibles.

Tots aquells qui no creguin en el poble fracassaran, perquè només el poble és qui fa factibles les grans renovacions

- Toti acei ce nu cred în oameni vor esua, pentru cà numai oamenii sunt cei care pot face posibil mari shimbari.

- All those who don’t believe in the people will fail, because it is only the people the one who can make the great changes possible.

- Todos aqueles que nâo acredit na gente fracasarâo, purque a gente é o que fais pos-sibelos grandes cambios.

- Tocuy paicuna mana crij chay llajtapi lla-quitocunga hemamanta mana hashtahuan chaj llatja mi pi ruran allita jatun cambiosta.

- Ci, którzy nie wierzą w ludzi, nie powied-zie im się, ponieważ tylko ludzie robiam durze rzeczy.

[Espai cedit pel Comú de Lleida al Taller

DEMO_4 a càrrec de Democràcia]

- Yin mol a buca la de base, lanan, mune de base ka que de faliun.

- Всех тех, кто не верит в народ, ждёт поражение, потому что только народ может добиться больших перемен.

- Alle die, die nicht in das Volk glauben, sind zum Scheitern verurteilt, denn nur das Volk kann große Erneuerungen ermöglichen.

- Alla som inte tror på folket kommer att misslyckas eftersom bara folket gör möjligt stora renoveringar.

- 所有不相信人民的的那些人將會敗，因為只有人民有能力創新

- Herrian sinisten ez duten guztiek porrot egingo dute, herria baita berritze handiak ahalbideratzen duena.

بعشلاب نونمؤي ال نيذلا كئلوأ نإ - ىلع رداقلا وه هدحو بعشلا نأل ،نولشفيسىربكلا تاحالص إلاب مايقلا

Salvador Seguí, Solidaritat Obrera. 26-10-19

21

Febrer de 2016 • Opinió

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Pla de Dinamització Turística per a la Seu Vella

Dolors López

La Seu Vella és el nostre monument per excel·lència, i des de fa dotze anys el Partit Popular dóna suport i defensa totes les ad-ministracions on té presència la seva candi-datura a Patrimoni Mundial. El 30 de gener de 2014 es presentava oficialment el dossier que constitueix la candidatura del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial davant la UNESCO.

A juliol de 2015, la Generalitat notifica-va formalment la presentació oficial de la candidatura al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Després de diverses reunions, el Consejo de Patrimonio Histórico decidia el 2 d’octubre passat incloure la candidatura del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella a la Llista Indicativa de Patrimoni Mun-dial, pas previ perquè la candidatura pugui ser elevada al Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Els membres de la UNESCO que han visi-tat la ciutat sempre han destacat les possibi-litats de la candidatura de la Seu Vella a Patri-moni Mundial pel seu caràcter extraordinari, únic i universal. Malgrat això, el nombre de

Una Baula per teixir complicitats i rebel·lies Tota lluita contra l’opressió social, la llibertat política dels pobles, la discriminació sexual, de gènere i racial serà benvinguda, recolzada i acollida per La Baula

La ciutat d’ideals que volem bastir, com deia l’etern poeta, no la podrem fer reali-tat sense sentit i esperit crític. És per això que algunes persones, vinculades al món social i cultural de la ciutat, volem crear un casal-ateneu, La Baula. Volem que sigui un punt de trobada que ens permeti debatre i compartir diferents lluites que es donen a Lleida i a Ponent per tal d’enfortir el teixit associatiu, sumar vincles personals i crear iniciatives populars des d’una ideologia co-operativista, antifeixista, feminista, assem-bleària i anticapitalista.

Creiem en la transversalitat i la pluralitat de les rebel·lies, i per això volem ser un es-pai obert a tothom per coordinar, fomentar i participar a partir de totes les iniciatives i lluites que sorgeixin dels diferents col-lectius que avui semblen estar atomitzats. Tota lluita contra l’opressió social, la lliber-tat política dels pobles, la discriminació sexual, de gènere i racial serà benvinguda, recolzada i acollida per La Baula.

Des de la nostra humil posició, volem ser una eina de transformació de “la ciutat llunyana”, creant un espai de confrontació

És necessari projectar nacionalment i internacional la candidatura del Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella a Patrimoni Mundial

al sistema per apropar-nos lentament al preuat canvi social. Per aconseguir-ho, ens hem proposat integrar projectes, alguns de propis, com el bar que s’anirà encarant cap a un consum responsable, local, ecològic i sostenible. Però també altres projectes, amb possibilitat de sumar-se, sense neces-sitat de ser lucratius.

Proposem un espai on hi hagi una di-versa i activista carta d’activitats. Des de xerrades crítiques de municipalisme, d’alli-berament de la dona, d’informació de les diverses lluites dels pobles del món o de les lluites socials del nostre entorn, tallers de lleure, de consciència per a un consum responsable, d’autosalut, etc. Pretenem fer debats i encendre l’espurna que alliberi la flama de l’autocrítica, l’autoaprenentatge

monuments declarats Patrimoni de la Hu-manitat a l’Estat és elevat i per aquest motiu cal redoblar els esforços en tres elements per a la seva declaració, la seva protecció, el seu coneixement i la seva estimació.

Certament, s’estan duent a terme tots els passos necessaris per a la protecció, tant del Turó com de les muralles, com les pròpies del monument, però és fonamental, si vo-lem aconseguir la gran fita de la seva decla-ració, treballar en la seva difusió.

Per aquests motius l’Ajuntament de Llei-

da va aprovar el Ple de desembre passat una proposta del Grup Municipal del Partit Popular perquè la Paeria i la Generalitat, per mitjà del Consorci del Turó de la Seu Vella,

portin a terme un projecte turístic de difu-sió nacional i internacional del Turó de la Seu Vella, amb l’objectiu d’aconseguir el co-neixement i la difusió necessaris per assolir amb garanties el reconeixement del Con-junt Monumental del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a l’Ateneu la Baula]

i l’autoconsciència de nosaltres mateixes i de les nostres conciutadanes per tal d’en-carar un futur més just i assolir l’autogestió de Lleida. I, com diria l’eterna poeta, fer-la rebel (com més voltes, millor). Salut!

Ens podeu trobar a:Web: http://www.ateneulabaula.cat/Mail: [email protected]: https://www.facebook.com/labaulalleida/?ref=ts&fref=tsTuiter: https://twitter.com/labaulalleida


Pacte Social per a la Ciutadania • Febrer de 2016

Des d’UGT creiem que és urgent un replantejament global de les polítiques d’integració, per abordar-les d’una manera més efectiva i eficient

Diverses capacitats, mateixes oportunitats

A les contrades lleidatanes hi ha 26 entitats que treba-llen per la participació i la inclusió social de les perso-nes amb discapacitat. Hi ha prop de 30.000 persones amb algun tipus de discapa-citat i, com a conseqüència, amb risc de vulnerabilitat i d’exclusió social derivats dels obstacles per accedir a ser-veis bàsics com la salut, l’edu-cació, el treball, el transport... Dificultats agreujades per l’entorn rural de les nostres comarques i les retallades aplicades els darrers anys.

Molts d’aquests lleidatans experimenten dificultats considerables per gaudir d’una vida autònoma, i hem de ser conscients que, com reconeixen les Nacions Uni-des, en els pròxims anys es produirà un augment del col·lectiu, conseqüència de

l’envelliment de la població i l’augment de les malalties cròniques.

Les conseqüències de la crisi i de la manca de tre-ball s’agreugen en persones amb discapacitat, alhora que minva la despesa pública en programes que promouen la seva ocupació; i es produeix quan aquests homes i dones amb algun tipus de discapa-citat ja estaven en desavan-tatge per accedir al mercat de treball. Per aquest motiu cal desenvolupar itineraris personals d’inserció i la in-termediació amb les empre-ses per augmentar les seves possibilitats d’inserció en el nostre mercat laboral.

La recerca de feina de les persones amb discapacitat és més llarga en el temps i amb menys expectatives, que juntament amb els tipus de contractes i les condicions de treball d’aquests darrers

mostren que una real inser-ció laboral encara és lluny.

L’actual situació econòmica fa més visibles les barreres que ha d’afrontar el col·lectiu i evi-dencia la necessitat de dispo-sar d’ajuts per a un desenvo-lupament inclusiu i sostenible.

Cal crear entorns favorables, deixar fora de les retallades la rehabilitació, les polítiques compensatòries i els serveis socials que asseguren la seva protecció. Fer polítiques, de-senvolupar programes inclu-sius i aplicar normes i legis-lació que facin el col·lectiu menys vulnerable.

Hem de continuar treba-llant i reivindicant per fer

realitat el principi d’igualtat d’oportunitats, amb inde-pendència de les capacitats de cadascú.

La nostra societat ha de reclamar els drets de les persones discapacitades, sensibilitzar sobre la res-ponsabilitat social i els avantatges de la integració, i exigir l’eliminació de les barreres que dificulten la seva inclusió a tots els àm-bits de la vida.

Des d’UGT creiem que és urgent un replantejament global de les polítiques d’in-tegració, per abordar-les d’una manera més efectiva i eficient de com, fins ara, s’ha fet.

Guia de recursos i serveis per a persones amb discapacitat

Aquesta guia ha estat elaborada amb el suport del Consell Municipal de Persones amb Dis-capacitat per tal d’esdevenir un material útil i pràctic que serveixi d’orientació i informació dels recursos i els suports existents que fomenten i afavoreixen la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania.

La publicació aborda diferents temàtiques, com ara accessibilitat i mobilitat urbana; habitatge i foment de l’autonomia personal; educació i formació; lleure, cultura i esport; inserció laboral; participació i comunicació; atenció social i sanitària; prestacions, pensions i ajuts econòmics; federacions, associacions i entitats de persones amb discapacitat a Llei-da, i normativa. Per a qualsevol suggeriment podeu contactar amb l’Àrea d’atenció a les persones amb discapacitats (telèfon 973 70 06 21 o e-mail [email protected]). •••


Febrer de 2016 • Publicitat

Documents

La Paeria Nº272