L'OBSERVADOR DEL PLA DE MALLORCA 99

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Pla

de

Mal

lorc

a

n

úm. 9

9 D

esem

bre

de 2

010

del P

la d

e M

allo

rca

L’O

BSER

VAD

OR Vilafranca honora Santa Bàrbara

Sineu ja és BIC Entrevista a Biel Florit “Sabateret”, escriptor

ALGAIDA · ARIANY · COSTITX · LLORET DE VISTALEGRE · LLUBÍ · MARIA DE LA SALUT · MONTUÏRI PETRA · PORRERES · SANTA EUGÈNIA · SANT JOAN SENCELLES · SINEU · VILAFRANCA DE BONANY

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA2 / DESEMBRE 10

L’OBSERVADORdel Pla de Mallorca Publicació periòdica del Pla de Mallorca

Núm. 99 DESEMBRE’10

Edita:OPM, SL.

Plaça de la Constitució, 507500 Manacor (Mallorca)

email:[email protected]

Coordinador:Marta Aspachs

Equip de redacció:Miquel Planes, Marta Aspa-chs, Marta Bergas, Joan Pi,

Pep CollCol·laboradors:

Margalida Munar, Joan Barceló, Bibi,

Opinió:Climent Picornell, Joan

Melià, Biel FloritPublicitat:

Ramon Esteban (607 890 285)

Il·lustració Suplement:Figuera de Son Bernadí,

oli d’Andreu Maimó

Dipòsit Legal: PM 108-2002

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.plademallorca.comPublicitat a L’Observador

del Pla de Mallorca: 607 890 285

El racó de l’Observador

L’Observador del Pla és un diari in-formatiu independent i plural que defensa la llibertat d’expressió. Les opinions expressades a les seves planes no són assumides neces-sàriament per la publicació, sinó que pertanyen als seus autors, que en són responsables.

Agenda

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

Ja es poden llegir per Internet (des del mes de novembre de 2009 amb descàrrrega de tota la revista en PDF) a les següents adreces electròniques:

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

Cartell de l’obra ‘La història robada’, a Vilafranca el 18 de desembre.

VILAFRANCADissabte, dia 18 de desembre. Tea-

tre, La història robada. Teatre Munici-pal a les 20:30 h.

PETRADissabte, dia 18 de desembre. Tea-

tre, representació: Camarada K. Teatre de Petra a les 20:30 h. 12-15 euros.

Diumenge, dia 19 de desembre. Concert: Alumnes de l’Escola de Mú-sica de Petra. Teatre de Petra a les 18 h. Gratuït.

Dilluns, dia 27 de desembre. Òpera, Representació: Els tres porquets. Tea-tre de Petra a les 18 h.

COSTITXDimecres, dia 29 de desembre. In-

fantil, taller de motius nadalencs. Bi-blioteca Municipal a les 17 h.

PORRERESDissabte, dia 11 de desembre. Con-

cert, Matemàtiques Alla Romàntica. Auditori Municipal de Porreres a les 20 h.

Dimarts, dia 14 de desembre. Ci-nema escolar en català, Toy Story 3. Auditori Municipal de Porreres a les 9:30 h.

Dimecres, dia 15 de desembre. Ci-nema escolar en català, Shrek, feliços per sempre. Auditori Municipal de Por-reres a les 9:30 h.

Divendres, dia 17 de desembre. Mostra de ball . Auditori Municipal de Porreres a les 19:00 h.

Diumenge, dia 19 de desembre. Mú-

sica, audició alumnes Escola de Músi-ca de Porreres. Auditori Municipal de Porreres a les 11 h.

Dilluns, dia 20 de desembre. Músi-ca, audició alumnes Escola de Música de Porreres. Auditori Municipal de Por-reres a les 20 h.

Diumenge, dia 2 de gener. Música Nostra canta nadales. Auditori Munici-pal de Porreres a les 18 h.

SANT JOANDiumenge, dia 12 : presentació del

Pronòstic Santjoaner 2011. Fet pel Col·lectiu Teranyines, a les 18h a la Sala de s’Escorxador.

Divendres, dia 17 de desembre. Es-pectacle familiar: El gegant, la donze-lla i el fill mariner. Casa Museu Pare

Ginard a les 18 h.

SINEUDilluns, dia 13 de desembre. Cele-

brarem el Club de la Lectura. Bibliote-ca de Sineu a les 20 h.

Dimarts, dia 14 de desembre. Taller de Nadal. Biblioteca de Sineu a les 17 h.

Dimecres, dia 15 de desembre. Ta-ller Contacontes de Nadal. Biblioteca de Sineu a les 16:30 h.

Dimecres, dia 15 de desembre. Lite-ratura, Contes d’arreu del món: Nadal al Regne Unit. Biblioteca de Sineu a les 17:30 h.

Dimecres, dia 22 de desembre. Li-teratura, Pares de conte, per Nadal. Biblioteca de Sineu a les 17 h.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA DESEMBRE 10 / NOTÍCIES 3

La figura no ha conformat tothom perquè diuen que condiciona en excés les llicències d’obra

El Consell de Mallorca aprova per unanimitat que Sineu sigui declarat BIC

Redacció. Sineu.

Aquest passat dijous 2 de desembre el ple del Consell de Mallorca aprovà per unanimitat la declaració del centre his-tòric de Sineu com a Bé d’Interès Cultu-ral (BIC), una figura que rebé per setem-bre el vist i plau inicial de la Comissió Insular de Patrimoni.

D’ençà que s’anuncià la possibilitat d’establir un perímetre d’especial pro-tecció, l’equip de govern sineuer i al-guns ciutadans han qüestionat la norma per mor que implica certes restriccions a l’hora de fer obra. L’ex-batle i regidor del PP, Pep Oliver, al·legà el setembre que la Comissió havia rebutjat 40 de les 70 llicències d’obra que ja havien estat concedides.

De fet, l’ajuntament de Sineu instà el Consell de Mallorca a reconsiderar les dates i els límits d’aplicació del BIC, la qual cosa posà en seriós perill l’aprova-ció d’aquesta figura. Tanmateix, segons

L’ex-recaptadora de Sineu anirà a la presó Redacció. Sineu.

Martina Gelabert entrarà a la presó el gener per un període de 4 anys i mig. La Fiscalia l’acusa d’haver sos-tret 900 mil euros de l’ajuntament de Sineu entre 1991 i 2005.

Sineu és BIC en la categoria de conjunt històric

declaracions de Pere Joan Jaume (presi-dent del PP local i candidat a la batlia), “el PP està rotundament a favor del BIC, serà important per al futur del poble, re-percutirà econòmicament en la visita de més turistes o en la revisió a l’alça dels preus dels habitatges”. Per altra banda,

Sineuers Independents, Esquerra Sineu, i PSIB-PSOE refermen que certs aspec-tes (com els límits del BIC i de l’àrea d’especial protecció) no han de ser es-tablerts ni qüestionats pels polítics, sinó que han de ser definits pels tècnics i els especialistes.

Martí Sansaloni, candidat a la batlia de Petra pel PPRedacció. Sineu.

A l’acte de presentació, lamentà que “la caixa municipal és buida. Cal reactivar l’economia potenciant el tu-risme. Promet una política de proxi-mitat”.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA4 NOTÍCIES / DESEMBRE 10

Vía Palma, 142 - Tel 971 843818 MANACOR l C/ Gremi Forners, 23 Son Castelló - Tel 971 900 189 PALMA l C/ Ter, 12-3º Son Fuster - Tel 971 900 188 PALMA

EMPRESA CONSTRUCTORA I DE SERVEIS

Mercadet, fira de la perdiu i setmana gastronòmica a MontuïriRedacció. Montuïri.

Montuïri celebrà el passat 5 de desembre la trentadosena fira de la perdiu que concentrà milers de per-sones a l’avinguda des Dau i el Carrer Major. Hi hagué artesania local, ma-quinaria agrícola i menjar, però sense cap dubte la protagonista indiscutible fou la perdiu. Enguany, el guanyador del concurs, al qual es presentaren 38 participants, fou per Miquel Font. També, en el marc de la fira es muntà la primera setmana gastronòmica de Montuïri amb set restaurants partici-pants.

El poble, però, no desisteix en l’intent de dinamitzar la població i ha estrenat un mercadet els dissabtes al-terns amb activitats per als infants.

Més de 200 participants a la II Duatló de Sa Fira de Sa Mel a LlubíRedacció. Llubí.

En el marc de la Fira de Sa Mel, es disputà la II Duatló popular Fira de Sa Mel de Llubí que comptà amb més de 220 participants distribuïts en les categories individuals i per equips. Cobriren un circuït de 5 k de cursa a peu, 13,5 k en bicicleta BTT i 2,5 k més a peu. Amb un poble implicat i una gran assistència de públic, el cert és que les inscripcions s’hagueren de tancar dos dies abans perquè es so-brepassaren les previsions.

La prova s’ha consolidat com una de les duatlons més esperades pels aficionats

Vilafranca honora Santa Bàrbara, protectora de llamps i trons i patrona del poble

Redacció. Vilafranca.

Vilafranca visqué les festes de Santa Bàrbara amb la màxima intensitat i im-plicació. Els actes muntats per l’ajunta-ment no han deixat indiferent el poble: un concert de John John Grassonet, l’exposició de “Història de l’educació” o una excursió guiada a Valldemossa de la mà de l’historiador Tomàs Vibot obri-ren la setmana de festes.

També i com ja és costum des de fa cinc anys, el dia de la revetlla els xere-miers feren la volta pels domicilis de les Bàrbares i pels bars del poble.

Com a actes centrals, però, cal desta-car la tronada a Santa Bàrbara damunt el campanar a càrrec de Vilatukada, la Missa i ofrena en honor a la patrona, la bunyolada i el ball dels cavallets.

En aquest apartat, l’ajuntament es sent especialment gojós d’aquesta dan-sa que es recuperà el juliol d’enguany

amb motiu de les festes de la Beata. De fet, haurà estat la primera vegada que els cavallets han ballat en honor

a la patrona de Vilafranca. No cal obli-dar-se tampoc de totes les activitats lú-diques organitzades per locals particu-lars - concert de Fenomenos Band a Sa Taverna dia 7, Black Cats en el Bar Es Molí Nou dia 5 la gran festa dels Quin-tos del dia de la revetlla de la patrona, entre altres.

Tampoc no hi faltà la tradicional “ca-millada” del dilluns dia 7.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA DESEMBRE 10 / 5

L’enllumenat públic nou d’Ariany serà tres mil euros més barat

Redacció.Ariany.

Després de 35 anys d’em-prar les mateixes faroles, l’ajuntament d’Ariany ha fet una remodelació integral de l’enllumenat públic amb un cost d’uns 90 mil euros a compte de les arques muni-cipals. Els veïns feia estona que es queixaven que la ma-joria de carrers del poble teni-en una il·luminació deficient, amb moltes bombetes fuses que no s’arribaven a reposar.

Ara, gràcies a la nova instal·lació, més sostenible i eficient, el consistori s’estal-viarà 3 mil euros anuals en la

factura de la corrent. A més, les bombetes LED que subs-titueixen les antigues fan més claror i tenen una vida molt més llarga que les convenci-onals.

A més de l’enllumenat nou, també s’han instal·lat pla-ques fotovoltaiques sobre el terrat de l’escola, una mesura que permetrà produir 30 qui-lovats d’energia que es ven-dran a GESA.

D’aquesta manera el Con-sistori passarà de ser consu-midor d’energia per conver-tir-se en un petit venedor, ingressant al voltant de 1500 euros mensuals.

Celebrat el III Congrés de Premsa Forana a PorreresRedacció. Porreres.

150 persones, entre periodistes, fo-tògrafs, directors de publicacions, ar-ticulistes o gestors de planes web par-ticiparen en el III Congrés de Premsa Forana, a l’auditori de Porreres, orga-nitzat per l’Associació de Premsa Fora-na. El congrés coincidïa, a més, amb el trentè aniversari del naixement de l’As-sociació de Premsa Forana de Mallorca, que agrupa més de 40 revistes locals de l’illa. En el decurs del congrés es posà un especial èmfasi en l’adaptació a l’ac-tual revolució tecnològica dels mitjans de comunicació.

El programa va oferir diverses po-nències, espais de reflexió, trobada i intercanvi entre les diferents publicaci-ons i conferències sobre la temàtica que ocupa els petits editors, així com una mostra de revistes. Durant el Congrés, també es va celebrar la XIII edició dels Premis Periodístics Premsa Forana i es va reconèixer la feina de 18 publicaci-ons que enguany han complert 20 anys. L’Associació de Premsa Forana de Mallorca agrupa més de 40 revistes locals

Les ponències anaren a càrrec de pro-fessionals dels mitjans escrits i audiovi-suals de Mallorca

Durant el del dinar de dissabte, va tenir lloc un combat de glosadors entre Mateu Matas, “Xurí”; Antònia Nicolau, Pipiu, i Macià Ferrer.

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA6 EXCURSIÓ / DESEMBRE 10

Tomàs Vibot

En aquest lliurament oferim una ruta amb bicicleta força interessant paisatgísticament i culturalment, amb un gran pro-

tagonisme del medi rural i de l’orografia. Tot i això, la ruta ens permetrà passar per la vora de diverses possessions d’en-titat com Son Baró, Son Mieres, Son Montserrat i sa Vall Vella. Però també els elements etnològics tenen un important protagonisme, amb exemples de sínies, ponts o pous. Hi invertirem unes dues hores de recorregut.

Iniciam la ruta al carrer Major de Sant Joan, vora el cantó de l’església parro-quial. En sentit descendent, a pocs me-tres d’haver iniciat la ruta, ens desviam a l’esquerra, pel carrer de Petra. En la cantonada, s’alça Ca Don Xim, un inte-ressant edifici de finals del segle XIX.

Ja dins el carrer de Petra, podrem contemplar diversos habitatges d’inte-rès, com Can Mallol, Ca les Beines, Ca na Calvona, Cal Secretari, Ca na Betxana o Can Parric. Més endavant, trobarem a la dreta les restes des Pou Llarg, ja que en 1973 va ser enderrocat. A l’altra ban-da s’ubica es Pou de sa Sínia.

Al davant trobarem la desviació del camí de Son Baró, per on continuarem (esquerra). Sobre la mateixa la cruïlla hi ha la creu d’en Reüll, instal·lada en 1941. A partir d’aquest punt sortim del nucli urbà per endinsar-nos en la part fornada santjoanera. El camí ascendeix de manera lleugera, sense esforços. Du-rant els primers metres flanquejam les primeres quarterades on es barregen les construccions modernes amb altres més genuïnes. Deixam a l’esquerra Can An-dreu i més endavant una curiosa cons-trucció ornamentada amb rajoles que mostren fruites. Aviat rebassarem Son Falconer i Can Felet. El camí travessa pel mig dels puigs d’en Baldiri (esquer-ra) i el puig des Càrritx (dreta). Els cul-tius són força diversos: cítrics, horta, ametlers, garrovers, vinya, etc.

En passar l’altura del puig des Càrritx, ens sortirà a la dreta el camí d’Es Rafal, que obviarem. Més enda-vant, després de flanquejar un atapeït pinar, arribarem al camí per on hem de continuar. Se situa a la dreta, al costat d’un senyal de trànsit i una figuera.

Continuam ara per una camada més estreta, també asfaltada. Més endavant el camí marca un revolt a l’esquerra,

deixant de banda l’entrada a Can Bon-jesús. El camí es troba flanquejat per un xaragalló. Des d’aquí podem contemplar dues de les possessions més emblemàti-ques de Sant Joan: Son Baró i Son Baró d’en Soler. La primera, encastellada so-bre un atapeït turó, té actualment 50 quarterades. Al segle XVI era de Lleo-nard de Sales i més tard de Jeroni de Berard. La segona, a la nostra esquerra, presenta una rehabilitació recent, el que no li ha restat bellesa i genuïnitat.

El camí avança entres bells sementers flanquejats pels turons que dominen la contrada. Aviat el camí puja cap a un collet, mentre que a la nostra esquerra podem contemplar el puig de Bonany. Deixam a l’esquerra un petit rafal de dues plantes d’alçat i dos ai-guavessos. Poc més amunt ens queda-rà a l’altra banda una vella barraca. El camí davalla suaument i dibuixa un re-volt bastant marcat a la dreta (obviant el camí de Son Maimó) i tot seguit un altre a l’esquerra. Rere els grans sementers, interromputs lleugerament per qualque figuera solitària, s’albira la vila de Pe-tra amb el seu característic campanar. De fons, les muntanyes d’Artà. Deixam a l’esquerra propietats com Can Revull o Cas Manescal. El camí finalment arri-ba a una cruïlla situada davant les vies del tren. Nosaltres hauríem de continuar recte però les noves disposicions viàries ens obliguen a desviar-nos a la dreta, passar per davall el pont i sortir damunt la carretera nova. Aquí retrocedim, tra-vessam el pont i ens desviam per la pri-mera entrada a la dreta. Aquí trobarem dos camins, on nosaltres continuarem

recte, cap a Son Mieres. El camí és estret. Els primers metres

són ascendents i flanquegen diverses propietats petites, amb hortes i tanques. Més amunt dibuixa un revolt a la dreta i tot d’una un altre a l’esquerra, vora unes solls. L’itinerari avança pel costat d’una suau coma. Més endavant l’itinerari ser-penteja suaument i deixarà de banda Son Mieres, un vell rafal que manté un aire força rústic i genuí. Es troba docu-mentat al segle XV i durant els segles XVII i XVIII fou destinat a llatzaret. El camí llavors descendeix suaument, amb la vila de Petra constantment a la nos-tra dreta. En un revolt hi trobarem una solitària sínia, dotada encara del rodet metàl·lic. Avançam recte, obviant un camí que ens sortirà a la dreta, per on haurem de continuar fins a Petra.

Avançam planers, mentre que a la dreta, sobre un turonet, s’emplaça una casa amb molí de vent. Tot d’una des-prés d’un revolt ens trobam al davant amb el nucli urbà de Petra. Davallam amb rapidesa deixant a la dreta el pou des Rentadors i a l’esquerra sa Creu. En la següent cruïlla voltam a l’esquerra i llavors a la dreta per sortir immediata-ment al final del carrer de les Gerreries. Val la pena fer un descans en el centre del poble.

Des de Petra prenem per la carretera Ma-3330 que va a Son Serra de Marina, situada a l’extrem nord-est de la vila. La carretera inicialment puja amb una certa intensitat fins a situar-se damunt ses Comunes. Deixarem a la

dreta la possessió de Son Montserrat i més endavant el puig de ses Pedreres. Aviat trobarem a la dreta la carretera se-cundària que va a Manacor per dins la vall de la Nou (Ma-3321), per on segui-rem. Hem de circular amb molta cura ja que el tram davalla amb celeritat i amb uns quants revolts molt traïdors. En un d’ells, deixarem de banda la possessió de sa Vall Vella. Sabem que en 1253 era propietat d’Arnau Vidal i pocs anys més tard d’un tal Romeu Bremont. A finals del segle XIV passà a la família Sant Martí, qui la tingué fins a 1493, quan passà als Torrella. D’aquesta famí-lia, tal com passà amb el Rafalet, acabà en mans dels Cotoner. A finals del segle XIX, aquesta antiga nissaga mallorquina la va vendre ni més ni manco que a Va-lerià Weyler Nicolau.

Un cop a sota, la carretera –encara no gaire ampla- cirula pel bell mig del barranc. Deixarem el molí Paperer i més endavant es Rafalet de sa Vall. En 1578 pertanyia al senyor Pere Ignasi Torrella. Tenia aleshores un hort denominat l’hort de les fonts del Rafalet. En 1640 passà a mans de la família Cotoner i al segle XVIII era de Marc Antoni Cotoner i Su-reda, qui obtingué el títol de marquès d’Ariany. En 1818 fou propietat de Jo-sep Cotoner i Despuig.

A poc a poc anirem sortint de la vall, fins assolir la cruïlla amb Bendrís, on continuarem recte, això és, pel camí principal. D’aquí en pocs minuts asso-lirem la ciutat de Manacor, on posam punt i fi a aquesta ruta entre el Pla i el Llevant mallorquí.

De Sant Joan a Petra i Manacor

(pel camí de Son Baró i el pou d’en Bosc))



VILAFRANCA

No puja la taxa de femsEl consistori revisarà el padró d’ha-bitatges i empreses per no haver de pujar la taxa de fems. Actualment, els habitatges paguen 160 euros anuals. Altres municipis, com Algai-da o Sineu, han hagut d’incremen-tar les taxes en més de 10 euros.

SANTA EUGÈNIA

Un parc verd, una cooperativa ecològica i energies renovablesLes prioritats de l’agenda local 21 per al 2011 aposten per l’ecologia. Els taujans volen impulsar l’ener-gia verda i el consum de productes ecològics amb la creació d’una coo-perativa de consum.

ALGAIDA

Mor una dona mentre cercava boletsTenia 73 anys i finí per causes na-turals mentre cercava esclata-sangs prop del Restaurant Binicomprat. Romangué 24 hores desaparegu-da.

L’Ajuntament d’Algaida promou una campanya per implantar el microxip als cansRedacció. Algaida.

L’ajuntament d’Algaida posà en marxa una campanya en col·laboració amb el Consultori Veterinari d’Algaida i el col·legi de Veterinaris de les Illes Balears, amb l’objectiu de donar un im-puls i promocionar la implantació del microxip identificador als cans. La pro-moció, que s’estengué durant un mes i acabà el passat 10 de desembre, per-meté que les persones interessades a posar el microxip al seu ca gaudissen d’un descompte de 10 euros sobre el que costa la implantació del dispositiu. També, per als propietaris d’aquells animals de companyia que ja duien el microxip però que volien revisar el fun-cionament i actualitzar les dades inclo-ses al dispositiu, el servei fou gratuït.

OBLIGATORIETAT DEL MICROXIPL’any 1999 el Govern establí el mi-

croxip com l’únic sistema de identifica-ció per a tots els animals de companyia i n’ordenà l’obligatorietat d’implantar-lo a tots els cans. El microxip és un ins-trument molt valuós a l’hora de loca-litzar animals perduts o de conèixer la identitat del propietari en cas d’aban-donament o accident de l’animal.

El microxip serveix per localitzar animals perduts o per conèixer la identitat del propietari en cas d’abandonament o accident de l’animal.

En aquesta línia, el passat mes de novembre, nou ajuntaments de Mallor-ca reberen de part del Consell de Ma-llorca, els dispositius per controlar el cens dels animals de companyia i un registre d’identificació, una eina que els permet confeccionar l’esmentat

cens, distingir els que siguin potencial-ment perillosos i, també, fer un segui-ment dels animals extraviats o abando-nats. Amb aquesta adhesió, ja són 13 els ajuntaments mallorquins que estan dotats d’aquesta tecnologia, entre ells, també el d’Algaida.



L’Obra Social de “SA NOSTRA” ofe-reix al Casal de Cultura de Muro l’ex-posició “Paisatge, ciutat i vida quotidi-ana”. La mostra reuneix 159 imatges procedents de l’arxiu Escalas, un dels fons fotogràfics històrics privats més importants conservats a Mallorca.

La mostra fa un recorregut fotogràfic pel paisatge, la vida quotidiana i les transformacions urbanes de Mallorca des de finals del segle XIX fins el darrer terç del segle XX.

ESTUDI DE MÉSDE 50.000 NEGATIUSL’arxiu Escalas es difon de manera

exhaustiva, després de l’estudi dels més de 50.000 negatius i diapositives en suport vidre i flexible, i també de les còpies positives, càmeres i material de laboratori, gràcies al patrocini de l’Obra Social de “SA NOSTRA”, Caixa de Ba-lears. Aquesta mostra s’ha vist anterior-ment a Palma, Calvià i Maó.

L’exposició sintetitza la producció icònica d’ambdós fotògrafs al llarg del període 1894-1975, mitjançant un recorregut per la diversitat de temes i gèneres que treballaren i que respon, sens dubte, als seus interessos cultu-rals i professionals:

- El registre d’allò que els és familiar i proper

- La plasmació del territori i del pai-satge locals com a reclam turístic i la captació de la transformació urbana de la ciutat i la pèrdua del seu patrimoni arquitectònic

La Mallorca de finals del segle XIX en una exposició fotogràfica a Muro

L’Obra Social de “SA NOSTRA” recupera l’arxiu fotogràfic Escalas

- La vida quotidiana i d’esbarjo d’un sector de la població i la captació de la notícia d’actualitat

- La documentació de sectors econò-mics en vies de transformació

- L’interès per deixar constància visu-al de la professió mèdica i de la seva gestió en l’àmbit sanitari asistencial

- I finalment, altres esferes, com la fotografia de viatge

Tot i que a l’arxiu Escalas predomina la fotografia de temàtica local, s’han conservat abundants imatges dels viat-ges de Jaume Escalas Real a diverses localitats espanyoles i europees, a les quals es desplaçava per obligacions la-borals o d’interès cultural.

JAUME ESCALAS ADROVERi JAUME ESCALAS REALJaume Escalas Adrover (Santanyí,

1847-Palma, 1929) i Jaume Escalas Real (Palma, 1893-1979) foren metges de professió i fotògrafs per afició. Tam-bé eren pare i fill. Compartiren inquie-tuds culturals i vocació ciutadana, com la curiositat pel patrimoni històric i la inclinació per la gestió de la medicina assistencial, més enllà d’una formació i d’un context històric diferents. Ambdós conservaren les imatges que feren i crea-ren un dels arxius fotogràfics privats més importants de Mallorca, tant en qualitat com en quantitat, d’un valor inqüestiona-ble per al patrimoni fotogràfic local.

Exposició fins al 7 de generCasal de Cultura de Muro

C/ Santa Anna, 102De dilluns a divendres de 17 a 20 h

Un dels fons fotogràficsmés importants

de Mallorca

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA DESEMBRE 10 / ENTREVISTA 11

Entrevista a Biel Florit “Sabateret”, escriptor

“La meva quimera sempre ha estat el lèxic: sé cert que per entendre els meus articles molts de joves han de cercar alguna paraula al diccionari”

BIEL FLORIT I FERRER, ‘SABATERET’, ÉS FILL D’UNA NISSAGA DE FUSTERS, PERÒ DE SABATERS JUSTAMENT CAP NI UN. VA NÉIXER L’ANY 1944 EN UNA FUSTERIA DE SINEU. DESPRÉS DE RESIDIR UN BON GRAPAT D’ANYS A CALA GAMBA, HA TORNAT A SINEU PER ENVELLIR-

HI. ÉS ARTICULISTA DE L’OBSERVADOR I DE DIARI DE BALEARS. L’ANY PASSAT PUBLICÀ EL SEU DARRER POEMARI COM L’AIGUA I ARA ESTÀ PREPARANT UN ASSAIG SOBRE SINEUERS

QUE ELL CONSIDERA “IL·LUSTRES” PERÒ QUE OFICIALMENT NO HO SERAN MAI.

Si li diuen Sineu, què contesta?El meu amor.

I per què no Cala Gamba?Hi ha un poema, a Diàstole i Quatre Poemes d’Amor que explica perfecta-ment la meva relació amb Cala Gam-ba. Sineu ha estat, és, i serà, sempre, el meu gran amor. Cala Gamba és la meva gran amant.

Com ha canviat la vida als pobles, respecte a quan eres petit?(pensa uns segons...) Eren uns altres temps. No hi havia ni televisió ni rà-dio, ni òbviament Internet, ni res de tot això. La gent no tenia més nas-sos que haver de sortir al carrer. I per això es relacionava més, sigui per bé o per mal. Jo el que record més són les vetllades d’estiu. Fèiem les deu i mitja o les onze, a la fresca, fent rot-llada, i després a dormir, que no hi havia res més a fer. Ara tot això ha canviat: de cada vegada hi ha menys gent del poble, moltes cases són buides, i altres plenes de gent de fora. És un fenomen relativament recent. Basta miris Sineu, que en tres o quatre anys ha augmentat la població en 700 persones. Aquestes persones viuen com a Palma. No es fi-quen. Viuen al poble sense ficar-se. I clar, allò es perd.

Quan escriu ho fa “per feina”, per dir-ho d’alguna manera, o per esbravar-se?

Depèn. La poesia és més ‘moment’, més inspiració. En canvi la narrativa, o un article de premsa, és més ‘anar per feina’, és aferrar-s’hi, és potser menys passional.

“La gent té molt poques ganes de pensar”

La poesia, és vertaderament per a les minories?

Mmmm... (pensa) Jo crec que a la gent li agrada, la poesia, si la serveixes bé. El que passa és que la gent té molt poques ganes de pensar, i la poesia és participa-ció, és pensar. Bé, com l’art en general. En el cas de la poesia, has de formar

part del poema, t’hi has de ficar, t’ha de fer plantejar coses. Per això es llegeix poca poesia.

Les estadístiques diuen que es llegeix poc, en general. No només poesia...Hi ha poc hàbit de lectura, d’acord. I menys en poesia. Però l’any passat me varen convidar a fer unes xerrades a l’Institut de Secundària de Sineu, a al·lotets de devers setze anys, i vaig quedar sorprès. Un dia els vaig dema-nar que me llegissin poemes seus i a un grapat d’al·lotes els vaig notar vena, es-perit. Ara bé, sí, el percentatge de gent que llegeix poesia és escàs. La gent es passa el temps davant l’ordinador, i es perd l’hàbit de lectura.

S’escriu millor, especialment en poesia, quan s’està ben fotut?

Sí. Qualsevol sentiment que et tras-balsa, et mou per dins. Observa que no hi sol haver cap poemari en el que falti un poema d’amor. Amor no només entès com aquell amor cap a una dona, sinó també amor en termes més generals: la mort de persones es-timades també et fa reaccionar.

Vostè sempre ha emprat un llenguat-ge molt quotidià,... ha fugit del català més estàndard per anar cap a les va-riants més col·loquials que potser ara la gent jove ni coneix... Jo tenia vint-i-cinc anys i un magne-tòfon. Aleshores vaig començar a anar pel mercat de Sineu, els dimecres, a gravar. A gravar el que fos. Jo què sé, quan dues persones feien ‘barrina’. Utilitzaven un llenguatge molt del poble. I ara encara, veus una persona major pel carrer i li dius ‘com anem?’

i la contesta mai serà bé o malament, sempre s’expressarà més enrevessada-ment. És el català de la gent de la pa-gesia. Un català amb un lèxic riquíssim. Jo sempre he procurat transmetre’l, ha estat la meva quimera. I de fet, si els meus articles d’opinió en la premsa te-nen res bo, és això, aquest lèxic. Sé cert que per entendre els meus articles molts de joves han de cercar alguna paraula al diccionari!!!

Qui foren aquestes persones de les quals va agafar-ne el lèxic al que es refereix?Són gent arrelada a la terra. Ara tenc en marxa un llibre nou, el títol del qual serà “fills il·lustres alternatius” o semblant. I serà un homenatge a tota aquesta gent que té notorietat per ella mateixa, sense cap possibilitat ni una de ser fill il·lustre oficial.


Desembre, el mes dels bons propòsits

Per a molts de nosaltres, el mes de desembre és el mes dels bons propòsits. Amb la vista posada damunt l’any nou, ens disposem

a planificar i imaginar fites i reptes amb il·lusió. I quantes vegades veiem que, per una mala planificació, aquests projectes acaben sense donar el fruit esperat.

Per poder aconseguir els objectius fi-xats s’han de tenir en compte aquests senzills consells:

1. Descriure clarament quin és l’ob-jectiu final que volem aconseguir i què obtindrem a través d’ell. Per exemple l’objectiu final pot ser millorar la nostra vida social.

2. Una vegada ben determinat l’ob-jectiu final, hem de pensar quins són els objectius intermedis que necessitem re-alitzar primer. L’objectiu intermedi seria prendre part en més activitats socials,

on ens podrem relacionar amb un major nombre de persones, o unes activitats formatives.

3. Quan ja tenim clar què és el que volem fer haurem de pensar en totes les maneres possibles per obtenir el que de-sitgem. Aquests seran els objectius a mig termini. Seguint els exemples anteriors es tractaria d’imaginar de quina manera podríem participar en activitats que ens obrissin cap a noves relacions. Ens podrí-em decidir entre diferents propostes de grups d’oci (grups d’excursionisme, de ball, d’escacs...), o bé per l’aprenentatge (classes d’informàtica, d’idiomes, de cui-na...), entrar en grups o associacions cul-turals, folklòriques.... En aquesta fase, quantes més idees tinguem millor.

4. Ordenar i decidir com durem a ter-me els objectius a mig termini farà que definim els objectius immediats. En el

nostre cas haurem de decidir quines ac-cions realitzarem: si apuntar-nos a clas-ses d’anglès o bé cercar un grup d’excur-sionisme. I sols faltarà que ho posem en pràctica immediatament.

Per assegurar-nos que els objectius es-tan ben plantejats ens hem de preguntar si els objectius a mig termini i els objec-tius immediats ens acostaran realment a la consecució de l‘objectiu final i si real-ment estem en condicions de poder rea-litzar els objectius projectats. És impres-cindible sentir-se motivats i veure tots els avantatges que aconseguirem. També s’han de valorar les dificultats i incon-venients i posar-los a la balança enfront dels avantatges, i sols disposar-se a dur els objectius endavant si tenim clar que els avantatges superen les dificultats.

En el cas que les dificultats vencin haurem de replantejar-nos els objectius

i cercar objectius possibles, on l’esforç necessari per la seva consecució estigui al nostre abast i la motivació sigui molt elevada.

La manca d’objectius personals fa que en moltes ocasions ens sentim desorien-tats i això facilita l’aparició de proces-sos de depressió o ansietat. Així doncs, és important, encara que sigui un cop a l’any, fer una anàlisi de les nostres ne-cessitats, i anar planificant la manera de realitzar-les tant a nivell personal, com laboral o social. La felicitat l’hem d’anar consolidant dia a dia i no deixar que sigui l’atzar qui la dirigeixi.

D’aquesta manera vos desitjo a tots un feliç i fructífer 2011.

Molts d’anys!!!

(*) Psicò[email protected]

Carme Aguiló Casabona (*)


Els consellers d’Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, i el de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, lliuraren el passat 11 de novembre, al saló d’acte de “Sa Nostra” a Son Fuster (Palma), els guardons que acrediten la partici-pació de 69 centres de Mallorca en el Programa de Centres Ecoambientals corresponent al curs 2009-10 que im-pulsen de manera conjunta ambdues conselleries.

A l’acte també hi foren presents el director de Relacions Institucionals de “Sa Nostra”, Bernadí Seguí; el direc-tor general d’Innovació i Formació del Professorat, Miquel Perelló i el director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental, David Abril.

Per dotar l’acte d’un caire més pe-dagògic es va incloure una ponència amb el títol “Jane Goodall i els ximpan-zés salvatges: 50 anys d’investigació, conservació i educació ambiental”, a càrrec de Federico Bogdanowicz, an-tropòleg, primatòleg i director executiu del Instituto Jane Goodall a Espanya.

Dels 172 centres ecoambientals que hi ha a Mallorca, en foren recone-guts com a tals 69 (33 centres rebe-ren el guardó de centre ecoambiental per primera vegada i 36 el renovaren). Els altres 103 centres han obtingut la certificació de participació en la inici-ativa.

Dels 69 centres reconeguts, 33 re-beren el guardó de centre ecoambien-tal per primera vegada (CP Galatzó des Capdellà de Calvià; CEIP Camilo José Cela de Palma; CEIP S’Alzinar de Cap-depera; CEIP Son Basca de Sa Pobla; CEIP Son Verí de Llucmajor; Centre In-ternacional d’Educació (CIDE) de Pal-ma; CP Ariany; CP Calonge de Santa-nyí; CP Colònia de Sant Jordi de Ses Salines; CP Felip Bauçà de Palma; CP Gabriel Comas i Ribas d’Esporles; CP Llorenç Riber de Campanet; CP Mare de Déu de la Consolació de s’Alqueria Blanca de Santanyí; CP Marià Aguiló de Palma; CP Miquel Capllonch del Port de Pollença; CP Nostra Senyora de Robines de Binissalem; CP Robert Graves de Deià; CP S’Albufera d’Alcú-dia; CP S’Algar de Felanitx; CP Ses Ro-ques de Caimari; Centre Socioeducatiu Es Pinaret de Marratxí; ESscolania de Lluc; IES Joan Taix de Sa Pobla; IES Porto Cristo; IES Sineu de Sineu; Col-legi La Porciúncula de Palma; Col·legi

Els consellers d’Educació i Cultura i de Medi Ambient i Mobilitat lliuren els guardons a 69 centres ecoambientals de Mallorca

33 centres reben el guardó de centre ecoambiental per primera vegada i 36 el renoven. Altres 103 centres han obtingut

la certificació de participació en la iniciativa

La Salle de Palma; Col·legi Lluís Vives de Palma; Col·legi Sant Felip Neri de Palma; Col·legi Santissima Trinitat de Palma i el Col·legi Verge de Monti-sion de Porreres).

Altres 36 centres el renoven (Col-legi Beata Francinaina Cirer d’Inca; Centre d’Educació Especial Mater Mi-sericordiae de Palma; Centre d’Educa-ció Infantil Itaca de Palma; CEIP Mes-tre Guillemet de Santa Eugènia; CEIP Rei Jaume III de Llucmajor; CEIP Ses Rotes Velles de Calvià; CEIP Son Angla-da de Palma; CEPA Llevant de Mana-cor; CP Bartomeu Ordines de Consell; CP Eleonor Bosch de Santa Margalida; CP Escola Nova de Porreres; CP Jafudà Cresques de Palma; CP Ponent d’Inca; CP Sa Quintana de Sineu; CP Son Pisà de Palma; CP Vialfàs de Sa Pobla; Es-cola d’Educació Infantil Sa Graduada de Manacor; IES Alcúdia d’Alcudia; IES Arxiduc Lluis Salvador de Palma; IES Bendinat de Calvià; IES Berenguer d’Anoia d’Inca; IES Calvià; IES Capde-pera; IES Joan Alcover de Palma; IES Felanitx; IES Guillem Cifre de Colonya de Pollença; IES Josep Font i Trias d’Esporles; IES Llorenç Garcias i Font d’Artà; IES Marratxí; IES Santa Marga-lida; IES Son Rullan de Palma; La Salle de Manacor; Lycée Français de Palma;

Col·legi Pedro Poveda de Palma; Col-legi Sant Francesc d’Assis de Manacor i Col·legi Sant Salvador d’Artà.

Durant el passat curs escolar, 233 centres d’arreu de les Illes van partici-par en aquest programa, dels quals 172 es troben a Mallorca, 25 a Menorca, 34 a Eivissa i 2 a Formentera.

El programa de centres ecoambi-entals va néixer el curs 2004-2005, seguint un dels objectius marcats per l’Agenda 21, per impulsar l’educació ambiental en la vida dels centres edu-catius, donar suport als projectes d’am-bientalització del centre i treballar en la línea de fer una contribució efectiva en la lluita contra el canvi climàtic

En aquest context, el reciclatge, l’estalvi d’aigua, la selecció de residus, la reforestació, l’organització d’horts

ecològics i la reutilització de llibres de text són algunes de les activitats que han dut a terme els centres guardo-nats.

El programa de Centres Ecoambi-entals està adreçat a tots els centres d’educació infantil, primària, secun-dària, educació especial i d’adults que tenen projectes d’ambientalització en funcionament o que tenen intenció d’elaborar aquest tipus de programa.

Dades de participació en el progra-ma a les Illes Balears

Curs 2004-2005: 65 centres Curs 2005-2006: 115 centresCurs 2006-2007: 155 centres Curs 2007-2008: 188 centres Curs 2008-2009: 218 centresCurs 2009-2010: 233 centres


JOAN MELIÀ

EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan Barceló

Encara queden dies per arribar-hi, però els motius nadalencs ja ho deco-ren tot. Sembla que es torna presen-tar un hivern com pertoca. La lluna assolirà el Ple dia 21 a les 9 hores i 15 minuts de l’horabaixa. La manca de lluminositat és acusada els cap-vespres de desembre. La nit cau rà-pidament, sobretot els dies plujosos, en els quals la foscor és notòria i pre-dominant. Ara hi ha poques hores de sol per encalentir la terra i, en canvi, moltes hores de nit per refredar-la. Dia 13, arriba Santa Llúcia, patrona de les modistes, matalassers, oculis-tes, fotògrafs, cecs i altres oficis que requereixen bona vista.

Serem als dies de menor durada de l’any. Una jornada, aquesta, molt in-dicada per proveir-se de l’aviram que es necessitarà per celebrar les festes nadalenques, de manera especial galls i indiots.

Els comptes de Salomó o “dies d’en-coure”. Així són coneguts a Manacor i com a “pactes de Nadal” a Felanitx. S’elaboren a partir del dia de Santa Llucia i fins a la nit del dia 24. Dia 14, és Sant Filemó, protector dels

xirimiers. D’entre el santoral del mes també podríem destacar a Sant Llàt-zer, dia 17, que protegeix els cans i ens guarda de cremades i llagues de mal curar. Si plou, l’aigua d’Advent serà bona per a omplir les cisternes i els aljubs. És apropiat sembrar pa-tata primerenca, alls, cebes i porros. També es sembren llenties, enciam i espinacs. L’hivern obrirà les portes el dia del sorteig de la loteria, dia 22, a les 0 hores i 38 minuts de la nit. Arribarà l’estació del fred, de la neu, de les gelades, i també de les pluges i el vent, especialment el que prové de tramuntana o de gregal que a les

Illes són vents frescs, d’hivern. Durant segles l’hivern va començar per Sant Tomàs, que tenia fama de ser el dia més curt de l’any, fins que a la darrera refor-ma del santoral li mo-dificaren la celebració.

Nadal, en lluna vella. Les festes arribaran amb una temperatura més alta del que sol ser habitual, impròpia de les llargues nits de

desembre. Si heu de fer matances, no espereu la lluna vella. Antigament un refrany recordava que per Sant To-màs, s’agafa la porcella pel nas. La terra dorm, la natura ha entrat en re-pòs i la vida sembla que es suspèn. Els capvespres començaran a créixer tímidament. Aleshores, la nova esta-ció extremarà els seus rigors.

No és dolent que faci fred. Amb fred d’hivern i calor d’estiu la salut reviu, recorda un altre refrany. Es po-drà plantar tota classe d’hortalissa per a la primavera. Serà temps també d’arrencar patates. Es poden cavar a fons els arbres malaltissos i se’ls posa

terra nova ben abonada. Aprofitau el Nadal per donar els molts anys i les bones festes a tothom. Intentau so-breviure a tot plegat posant-vos davall una flassada i pensau que l’endemà de Nadal és Sant Esteve i a una casa on no hi ha menjar, ningú està ale-gre.

Sant Silvestre, el darrer vespre. Sant Esteve, el rei de la segona festa, és el patró dels cavalls i protector dels am-nèsics. Dia 27, Sant Joan, “el de les purgues en gran”. L’evangelista, a més de protegir de calabruix, és patró dels gremis d’escriptors, astròlegs, poetes i reporters. Dia 28, serà el torn dels Sants Innocents, “que n’hi ha molts i viuen tan contents” i divendres, dia 31, per descomptat, és l’últim dia de l’any i Sant Silvestre. Diuen que durant la seva nit les bruixes coman-den. “Sant Silvestre duu les bruixes pel cabestre”. Segurament han es-tat elles les que han imposat l’actu-al forma de donar la benvinguda al nou any. Aquest vespre, les Colomes també en fan de festa. Celebrarem la darrera jornada de l’any amb un final de desembre d’autèntica amargor meteorològica i amb la vegetació en aturada vegetativa.

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral

D’un temps ençà podem veure que es va fent lloc, en el discurs públic i en l’ideari social, la creença que allò que importa són

els objectius i que, en aquesta em-presa, hi valen tots, o gairebé tots, els mètodes que s’hi usin. La discrepància d’aquest pensament no sol tenir gaire acollida efectiva. Sembla que l’ombra del triomf és prou intensa perquè les maneres puguin passar desapercebu-des.

És indiscutible per a aquesta manera de veure el món que les entitats finan-ceres han d’incrementar anualment els percentatges de beneficis, que l’única funció de les grans empreses és fer do-blers i dels partits polítics guanyar les eleccions... com ho facin és secundari. Si prenen mesures abusives, situades a zones difuses de la legalitat, o si men-teixen, però assoleixen els objectius sembla que no ha d’importar a ningú. De fet, la sensació és que la societat, en general, no hi reacciona per a evitar-

ho, sinó que ho va assumint com a part de la normalitat.

En la mateixa línia se situen els comportaments que són promoguts en determinats mitjans de comunicació, els quals tenen, a més, audiències con-siderables. Em referesc a les aparicions d’aquestes persones que cobren sous escandalosos per mostrar-se en públic com a provocadors, mentiders, grollers, desconsiderats amb els adversaris... No sé fins a quin punt som encertat, però no sé evitar la idea que l’accés d’aquests comportaments a la “normalitat” de la vida pública i, més en concret, a l’acti-vitat política va molt lligat a la segona presidència d’Aznar, la de la majoria absoluta. El mateix president en moltes de les seves actuacions va ser-ne bon exponent, d’aquestes actituds desafi-ants, desconsiderades amb els adversa-ris, deformadores de la realitat, “sense complexos”, qualcú diria. D’aleshores

ençà, s’han fet acompanyants habitu-als d’una part considerable dels prota-gonistes de la vida política.

D’aquests conductes, sempre n’hi ha hagut –en la política i més enllà de la política–, però socialment no solien te-nir gaire suport explícit ni possibilitats d’esdevenir referents positius. Darrera-ment, però, sembla que això ha canviat i aquesta classe d’actitud s’ha estès, com a mètode, per amplis sectors.

El qui millor en representa la versió en el món de l’esport, com a mínim el més conegut, deu ser Mourinho. Les seves sortides de to, l’actitud provoca-dora, de menyspreu dels adversaris té molts d’avaladors, que diuen que for-ma part de la seva manera d’aconseguir victòries per als equips que dirigeix.

No sé fins a quin punt Mourinho s’es-força per representar el paper de Mou-rinho, per no decebre les expectatives que el seu personatge ha creat, ni fins

a quin punt li surt de natural. Tampoc no sé l’esforç que ha de fer Guardiola per fer de Guardiola. Però no crec que hi hagi dubte sobre quin perfil públic és més convenient promoure.

Altre temps es deia que, al marge que no tots els objectius són justifica-bles, els objectius no justifiquen tots els mitjans. Vull creure que, avui dia, hi ha consens generalitzat sobre la prime-ra part, però dubt que la segona en ten-gui tant. Aznar va perdre les eleccions, no perquè els seus refusassin les seves maneres, sinó perquè la gran mentida al voltant dels atemptats de Madrid va fer reaccionar els altres (els documents fets públics per Wikileaks, a més de moltes altres coses, també ho diuen). Igualment, el partit que va fer el Bar-ça dilluns passat potser no hauria estat possible sense l’aportació de Mourinho.Hi ha, massa de tant en tant, fets que semblen voler-nos recordar que els mit-jans i les maneres honorables, a més de ser rendibles, poden donar les millors victòries.

Les bones maneres

En un any de mal temps fins i tot a les velles surten dents.



Data d’exàmens, dia 16 de Desembre de 2010

L’interior s’ha inspirat en els colors i formes del pintor rus Kandinsky

Redacció. Costitx.L’Observatori Astronòmic de Mallor-

ca ha descobert 12 supernovas extraga-làctiques en els darrers nou mesos.

Algunes d’aquestes estrelles es tro-ben a 700 milions d’anys llum de la nostra galaxia. La majoria d’elles són del tipus I i II i com en el cas de la supernova 2010, descoberta el passat mes d’octubre, només es tenien refe-

L’Observatori de Costitx descobreix 12 supernovas

L’escoleta de Montuïri ja està en marxa i té capacitat per a 60 alumnes

Redacció. Montuïri.A Montuïri ja funciona la nova escoleta “Sa Gallineta

Rossa”, un centre que ha costat prop de 900 mil eu-ros. S’ha ubicat al costat dels altres dos edificis escolars d’infantil i primària del municipi per a que en el futur es puguin unir els tres espais. El projecte s’ha vertebrat en torn als colors i formes bàsics que inspiraren el pintor rus Kandinsky. El centre ja funciona amb normalitat, té 40 places però pot encabir 20 alumnes més, i disposa de tres aules, una sala polivalent, cuina i pati comú

MOLTESFELICITACIONS

rències semblants a una altra superno-va de l’any 1986.

Les supernoves són objectes este-lars que explosionen amb més energia i tenen més lluentor que els estels con-vencionals.

En poc temps poden ajuntar-se 6 mil milions d’estrelles arribant a igua-lar en claredat el nucli de la seva pròpia galaxia. Les supernovas que tenen una

massa 6 vegades superior a la del sol acaben la seva fase final desprenint-se de les capes exteriors a una velocitat que pot superar els 1.500 qm per se-gon.

PER ACati Martínez Amengual i Tomeu Rigo Bernabeu,

que han estat paresdels bessons

HUGO i YANIRAque van nèixer el passat

22 d’octubre de 2010.L’enhorabona, també,per a la padrina Maria

Bones Festesi Molts d’Anys


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA18 CUINA / DESEMBRE 10

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

PER MARGALIDA [email protected]

MENJAR RÀPID, SA I BO

Ja veis que podem cuidar-nos, dels excessos que solem fer per Nadal. La carabassa ens hi ajudarà.

Molts d’anys i bon començament d’any.

CREMA DE CARABASSA

400 g de carabassa, 4 alls, un manat de porros, 500 ml de brou, oli, gingebre, comí

Saltejam els alls, porros tallats a ro-danxes, la carabassa pelada i tallada a daus.

Incorporam el brou,que just ha de co-brir la verdura, afegim les espècies, que podem variar al nostre gust. Trituram en ser cuita i si volem, hi afegim nata líqui-da. Per obtenir una crema més fina la podem passar pel colador xinès.

Aquest mes retrem homenatge des d’aquest espai a la carabassa, un vegetal que acompanya molts de plats d’hivern i del qual en coneixem poc les qualitats. Per aquest motiu sovint se’l descarta, ja que no es considera imprescindible. Però vegem-ne les propietats: és laxant, pel seu alt contingut de fibra i també diürètica –aquestes dues, la fan aconsellable a les dietes per reduir pes-, és antioxidant i ajuda el sistema de defenses a enfrontar-se a les infeccions pròpies de l’hivern, ajuda a reduir el nivell de colesterol i també, les seves llavors torrades i menjades com pipes, com-baten els cucs.

Potser ara, ens en recor-dem més de la carabassa, però és que, a més té un gust dolcenc, que contrasta amb el d’altres verdures i tant la trobam a plats salats com a la rebosteria.

CARABASSA OFEGADA300 g de carabassa a daus, 5- 6 car-

xofes xapades en quarts, 2 cebes talla-des a llunes, alls, oli, brou, vi (opcional)

Tallam les verdures i les saltejam en l’oli. Les podem acabar de fer al foc o al forn, amb brou que faciliti la cocció i perfumant amb les espècies i herbes que ens agradin. També podem mesclar el brou amb un vi. El plat serveix com sopa o com guarnició de carn o peix,

també per servir amb pasta o arròs bu-llits.

ARMORONIA

500 g de carabassa, 250 g de mon-getó, 1 pebre verd, 6 carxofes, 100g de tomàtiga triturada, 1 carabassó, 1 ceba picada, 6 cullerades d’oli, 1 pot petit de ciurons cuits, sal, alls, comí mòlt, brou

El cuinat sol dur carabassa. Aquest

és un d’ascendència àrab, que es fa a Granada. Es saltegen tots els ingredi-ents en l’oli dins l’olla a pressió, excep-te els ciurons, l’all i el comí. Es salen al gust i es cobreixen de brou. Es couen uns 10’ a pressió. En poder destapar, s’hi afegeixen els ciurons i mentre con-tinua la cocció, per amorosir-los, picam un alls o dos, el comí mòlt i ho desfeim amb un poc de brou.

S’incorpora al cuinat en estar el foc apagat.



Documents

L'OBSERVADOR DEL PLA DE MALLORCA 99