S A N T J O A NBOLLETI I N F O R M A T I U «tf

No 102- GENER 1.981.

Cases de Sa Pietà de Son Castanyer

•2 - 6 2

L TELECLIActividades habidas en el último tri-mestre .SEFTILPIBKE.-Ola 27,- Reunión en San Juan "deis a-micsd de la Dança".OCTUBRE.-Oía 3.- Clases para la Banda da Corne-tas y Tambores.Oía 4.- Escola de Salí.Oía 10.- Clases Banda de Cornetas yTambores.Día 11.- CJ.ases escola de ball.Oía 17,- Practica Banda de Cornetas yTambores.Día 18.- Escola de Balls.Oía 23.- Radio Popular entr?vista alDirector del Boletín Sant Joan, con metivo - l e celebrarse la Diada de la Pr_eirsa Forana.Oía 24.-* Clases Banda Tambores.Oía 25.- Escola de Ball.Oía 26.- Diada de Qremsa Forana conmotivo del 109 Aniversario de la pu-blicación Sant Joan.Oía 30.- Clases para la Banda.NOt/ItriBrtE.-OÍa 7.- Clases para la Banda.* 8.T Escola de Ball." 9.- Asamblea dal Grup de Balls,Aires de Pagesia.Día 11.- Reunión de fotografía, «n alCircula de Sellas Artes de Palma.Oía 16.- Clase Banda de Cornetas yTambores.Ola 15.- Escola de Balls.OÍa 21.- Clases Banda de Cornetas yTambores.Día 22.- Escola de "alls.Día 21, 22, 23.- Conferencias. La mu-jer hoy, por la Ora. Juana Román Fiña-na.Oía 28.- Clases para la Banda de C. yTambores.Día 29.- Escoja de Balls.

DICILPIERE.-OÍa 3.- Reunión de fotografía en Lióseta.Oía 5.-Día 5.Día 9,-I nca.

Día 12.- Se recibe del Ministerio deCultura una suvención de 45.000.-pts.para la adquisición de material "-ari leBanda de Cornetas y Tamboras.Día 12,- Clases Banda de tam..ores.Oía 13.- Escola Balls.Día 14,- Conferencia a cargo del Dr.Cosme Fiol Guai, con el tema, La higie-ne general y preventiva.Oía 19.- Clases Banda de Cornetas y T arçborei.Oía 20.- Escola de B?lls.Oía 21,- Reunión pro Cabalgata ReyesMagos.

En la Asamblea del Grupo d^ bailesresultaron elegidos como representan-tes: Antonio natas Pías, Amador BauzaCalmes, Bartolomé Camps Sircó, Francis-co ñorey Jaume, Rosa Mari Coma^y Bauzay Carlos Costa Salom.

Clases para la Banda.t. cola de Balls.Reunión de Fremsa Forana en BON NADAL

3 - 6 3

UN POBLE, UNES MATANCESbru morey

Si ha coses, que pot ésser semblin de poca importancia i encara són capacesde calificar a un poble, de desvel.lar llur fesomia. Una cosa tan simple i tansaborosa com són unes matances. Pero al voltant d'elles existeix tota una gamarica de posibilitatas de donar a entrendre qui les fa, com les fa, ont les fa,per aquí les la.

Samt Joan és una vila frenerà i noble, que manten en l'atre les més sanestradicions, i lluita per esser feel a si mateixa.

Any rera any, festetja Sant Joan la dia-da matancera, a la que si afegeix i en lique hi participa joiosament tota una co-lla d'amics, que venen de ciutat ganososde conviure i gaudir d'un ambient eminentment rural i pagès, que ja no si estiladins el viurer ciutadà. Venen els de cïu_tat, cansats de soportar el complicats aifanys de la vida moderna, per untar sonesperit de pau i llescar un troç de paretent de la pagesia. Venen delarososd'assaborir, endemés del menjars típicsde les matances, un bon arròs brut i unsescaldums amb pilotes, que d'una forma tisuperable enllesteig cada any Madó Pusa,la mel més fina d'una amistat sincera i •fora de tot prejudici. Sant Joan s'obride braços per acollir-los, i el troç depa i bona cara que sempre es troba a totarreu dels pobles mallorquins hi acompa-nya un esclator d'alegria, que només existeix ja dins aquests recons de serenitat"illenca, ont sembla que el temps s-hi ha_gi aturat, ont bateguen valentes i for-tes les virtuts racials de Dilla, i ontno és difícil trobar, encara ara, allòque per molts ja s'ha perdut, aquella calma que, al dir d'en Rossinyo, fou llar "temps la característica de la nostra nis^saga.

Fa quinze anys que de la ma del bonamic, fa poc temps desaparegut, En BielMuntaner, metge de ciutat, i vall demossid'adopció, vaig arribar a Sant Joan perprimera vegada, convidat a ses matances.Era aleshores l'anima de la Penya Motori!ta el gran Miquel Fiol, a qui Deu hagidescansat en pau, que és una de les per-sones amb més carisma que hagi conegudesmai, tot un líder popular, que amb la força de la seva vou, que a estones preniacategoria de bramul, es definia com unmarevellós conductor de mases a les queelectrizava amb el llampsig de les sevesidees, que sabia fer servir amb la nete-dad del seu raonament. Vaig arribar a

Sant Joan fa quinze anys i en vaig quedarenamorat. Jo fill de la muntanya,avesatmés tard a la ciutat, acabava de compreindre que el besó sa de l'anima del poblemallorquí hi estava precisament dins lescomunitats del pla, i més especialmentencara dins aquesta vila de Sant Joan,perla que si han pasat les vendades deltemps han sabut eser respetuoses, i nohan tirat a perdre la riqueza de llur glcrios pasat.

Poc coneixia de Sant Joan, o mol t,perque havia aguaitat amb delit a la poesiasincera i clara d'aquell franciscà, filldel poble que s'anomena Pare Ginard. Elmés gran espigolador del pasat mallorquíque en sabé fer un feig primeros del re-franys, que manifesten 1'agudeza del nos,tre geni. Coneixia també a un altre sani;joaner insigne, el poeta,subtil MiquelGaya. Eren aquests els meus únics conei-xements de la vila de Sant Joan. Me man-cava coneixer-la dins la seva salsa dià-ria, fer-mi un més entre ells, pasar elllindar dels seus portals, que encara esveuen oberts a n'els que pasan, i que nohan conegut encara el reforçament de lesportes, com s'ah fet necessari a la ciu-tat.

Les matances, que organitza cada anyla Penya motorista, me brindaren l'oca-sió de viurer tot un dia amb els santjoa_ners, d'escoltar el seu accent e intentarensatar la seva sinceritat. No em fou dvfícil, perquè el santjoaners parlen ambel cor a la ma, i fàcilment t'entreguengenerosa la flor de la seva amistat i teregalen l'aigua fresca de la seva exqui-sita confianza.

Ara, pasats quinze anys, conec una mi_ca més Sant Joan, tant, que he arribat adir públicament, encara que no sigui ori-ginal l'expressió nascuda en el cap d'undels grans filosefs europeus, Stuart Mill/

4 - 6 4

que jo cada any anava a Sant Joan a reno_'var el meu arrendament amb la vida. Dels"Alps hey digue d'insigne filosef. Perquéés tal i tant l'oxigen que me dona cadaany el contacte amb els amics de SantJoan, que en torn d'aquella vila rejove-nit esperitualment, amb unes ganes loqueade viurer, perquè la vida des de l'anglegentil da Sant Joan, ve val la pena.

Era ja el final del dinar que no foucom sempre, sinó com mai, perquè es su-pera d'any en any, quan a indicació d'EnJoan l'actual president de la Penya moto;rista, vaig tenir l'honor de dirigir u-nes paraules a la gran familia matanceraque enguany superava els trescents, i volguent dir-ho tot, vaig afegir, que si fesfadri em casaria amb una santjoanera.Aix;suposant que qualquna em volgués.

Caia damunt Sant Joan un polsim deneu, i la gelor abravonava la vila, peròper dins el cor l'escalfor de l'amistati de la simpatia llençava lluny el fret,i fonia les neus, obrint camí a l'aiguamés pura de la més sana i noble pagesiamallorquina.

Sense deixar el volant del cotxe,de_fogint mirar el perill, sense aturar lamarxa, em vaig girar un moment endarreraper acomiadar-me de Sant Joan, per dir-li amb alegria trencada d'anyorança :Deut'aguard Sant Joan, i fins l'any qui vesi Ell vol.

BALEARES, domingo 7 Diciembre1.980

CENTRÉ: CULTURAL.-

El pasado día 30 de octubre, se hizo•ntregaa al Centre Cultural de Sant Joanddeldocumento que le acreditacomo tal, quedandoinscrito en el registro correspondiente delMinisterio de Cultura, con el número 168/80,regulados por la O^n. de 21 de mayo de 1.980Además de figurar ya en el registro de Aso-ciados del Gobierna Civil de Baleares con elnúmero 582.

Son fines de esta Aséciacion:- Fomentar J.a lectura, la afición al teatro,!a la música, li protección del patrimonioartístico, organizar conferencias y charlasde divulgación, exposiciones, visit -s a losmuseos y también propagar los valores cultu-rales, lingDisticos, históricos, y folklóri-cos, y an general organizar cuantas activid_ades culturales puedad desarréllar.

Igualmente podrá promover actividades recreativas y de esparcimiento para llenar eltiempo de ocio entre la juventud, los nifïosy los mayores.

Oe acuerdo con los estatutos reciente-mente aprobados, en un plazo limitado se convocerà Asamblea General Extraordinaria, paraelegir a la Junta Directiva que tendrá quedirigir los destinos .el centro.

No dudamos que dentro de la ueva junta tendra entrada gente joven que con savianueus, y que conociendoelel significado deCultura, sabrá valorarlo y llevarlo a la prpráctica.

DE S'ENCRUIA (DEIÀ)

Hi anirem a Sant Joan i veurem tot el. que hi ha, diuen que hi hauna llàntia a cada cantò d'aitar.

Llànties no ho sé, però lo que si hi ha és una bon alteveu damuntes campanar que els diumenges diu aixf:

Tararà, rararatattarara tararara. Dimecres dia tal es pagarà sacontribució.

S1 voleu comprar un solar veniu a parlar amb jo i vos informaré.També es pagarà s1impost de circulació de Vehicles.Això és un bon exemple a prendre, perquè s'estalvien un "alguacil"

i una trompeta, i ademes demostren que tenen bones relacions esglésiai estat.

5 - 6 5

«PREMSA FORANA»A SANT JOAN

La. majoria de publicacions representa-d«sa la Diada de Premsa Forana, qu«s,organitzà aSant Joan el diumenge,dia26 d,octubre, han publicat resaanyesal·lusives als actes programats, coin-cidint totes en rassaltar l,exit obtijigut. A continuació en reproduïm algu-nes.

DIADA DE PREMSA FORANA A ST. JOAN.-

Dimenge passat, a,b motiu de la publicaciódel número cent del Bolletí Informatiu"SantJoan", així com dels deu anys de vida de larevista, es va celebrar a aquesta població u-na diada de Premsa Forana.

Els santjoaners del Centre Cultural i so-bre tot el director de la revista, Carles Cos_ta, s'afanyaren en preparar una programa for-ça suggestiu. S'Hi arreplegaren representantsde quasi totes les publicaciones agrupades a"Premsa Forana", que a l'hora d'ara ja confor^men una guarda ben nombrosa, i foren presentstambé, a més del president de l 'associació MnSantiago Cortés, el conegut compi il ador depremsa D. Lluïs Alemany i el poeta Miquel Ga-yl, natural de Sant Joan.

El matí, entre paraules de benvinguda deTBati e i d'En Carles Costa, es presentà el nú-mero extraordinari de la revista i s'inaugu-raren unes exposicions, de premsa forana idel poble, i una dels dibuixo originals de lesportades del bolletí.

Mes tard, a Consolació, es visita el sa£tuari i es celebrà la sessió de treball. Es "registra l'ingrés a l 'associació de dues noves,publicacions, el "Diari de Buja" i "Robines"de Binissalem.

Després de dinar recorreguèrem, a la trj_buna superior de l 'església, el museu parro-quial, una iniciativa digna de tota lloança.Allà es guarden amb cura i dignitat tofes lespeces i ornaments, fragments i retaules, que ;el curs del temps, les modes i les reformeshan anat arraconant i que són un testimoni iun instrument valuosfssim per certs aspectesde la historia local. Aquest museu existeixgràcies al desinterès i feneria d'En CarlesCosta.

Horabaixet s'organitzà la "festa viten-ca" : desfilada de caparrots, xeremies i ban-da de cornetes i tambors. Parlament de Mn.Cor^tes -que ballà la primera- i ball de bot ambmusica de la "Rondalla" de Sineu, i d'Airesde Pagesia de Sant Joan i guitarrons de Carden Festa, tot dirigit i animat p'En XerafíGuiscafré d'Artà. I per acabar bunyols per atothom i traca a càrrec d'En Jordà de Lloret

FELANITX.

"PRENSA FORANA"

El darrer diumenge d'octubre, nombrososcol·laboradors de la "Premsa Forana" es reunj_ren a Sant Joan, convidats per la revista lo-cal, la qual commemorava el 10è aniversaridel seu naixement i la publicació del número100.

La diada va començar amb la rebuda a l'Ajuntament i la inauguració d'una exposició. "Kl'acte van parlar el president de la "PremsaForana", Santiago Cortès; el bati e de SantJoan; en Lluïs Alemany, estudiós de la premsa;i el director de la revista "Sant Joan", Car-les Costa. L'exposició constituïa una mostra,muntada amb retalls de cada una de les publi-cacions intregrades en l'associació de 1a"Prensa Forana".

Després es va visitar el santuaria de Corsolacio, on s'hi va fer també la reunió nor-mal de treball. Durant la reunió s'acordà ad-metre dues noves publicacions dins l'associa-ció : "Robines", de Binissalem, i "Diari deBuja". Aquesta darrera, publicada per l'ObraCultural de Büger, pren el nom d'un periòdic •.que es va publicar en aquell poble el seglepassat. Queda ajornada la decisió sobre la in^corporació d1"Esportiu Comarcal", «fenparlaráen una altra trobada.

S'Acorda oferir ajuda a "Es Puput", deLlubí, el qual passa, segons el seu represen-tat present a la diada de Sant Joan, per unmal moment econòmic, amb un perill seriós dedesaparició. Se cercaran sistemes menys costo-sos per a la seva impressió.

A continuació el "Dijous" proposà un capde redacció per a "Sa Mòpia" : en Joan Guasp."Sa Mòpia" vol esser una publicació feta, encol·laboració, per totes les revistes de l'a-ssociació. El primer número podria sortir ja afinals de desembre o principis de gener.

A la reunió es parlà d'altres temes: elprograma que Ràdio Popular dedicarà a la "Premsa Forana", la donació del Consell de cent eirTquanta mil pessetes... A principis de desembrees farà la propera trobada.

.A la^tardà visitàrem el Museu parroquiali tot acabà amb una festa de balls populars, ala qual participà gent vinguda de diferents pobles. Un dels arups participants va ésser el"Card en Festa".

P.J. LLULL. Flor de Card

6 - 6 6

" SANT JOAN" NUMERO CIEN

"SANT JOAN", boletín Informativo de la ve-cina localidad del mismo nombre, acaba de sa-car a la calle su número cien a la vez que híconmemorado su décimo aniversario.

Con este motivo se celebro en aquella vrlia, el pasado día 26, una "diada de la prenfsa forana" que se inició a media mañana conuna concentración en el Ayuntamiento para 1-naugurar una exposición sobre las .diyersa-S publicaciones que integran la "Asociación aePremsa Forana" y presentar el número cien deTboletín "SANT JOAN". Carlos Costa, su direc-tor, el alcalde, Joan Barceló, Santiago Cor-tés, presidente de la "Associació de PremsaForana", el poeta Miquel Gaya y Luis AlemanyVieh, hicieron uso de la palabra, destacando,todos ellos, la importancia del acto que allíse estaba conmemorando.

A mediodía tuvo lugar en el Santuariode Consolación una sesión de trabajo, en laque, entre otros, se adoptó el acuerdo de a-ceptar como nuevos componentes de la asocia-ción al "DIARI DE BUJA" de Búger y la revis-ta "RUBINES" de Binisalem. Al terminar estareunión se tuvo una comida de camadería, enla que reinó la cordialidad entre todos loscomensales. Más tarde, tras visitar el museoparroquial, se dio paso a una animada fiestapopular que duró hasta bien entrada la nocheccn la que se dio por clausurada la jornada.

Desde estas páginas nos es grato feli-citar a nuestro colega "SANT JOAN" por estosdiez años de constante trabajo en pro de lainformación local y por la estupenda diada o_rganizada para conmemorar este significativohecho, a la vez que damos la más cordial bienvenida a los nuevos miembros de la "PremsaForana".

LLORENÇ RIERAApóstol y Civilizador.

TROBADA DE PREMSA FORANA.-

El passat día 26 d'Octubre tingué lloc aSant Joan una trobada de Premsa Forana amb mo-tiu del X aniversari del començament del bo!1e_tí informatiu "Sant Joan".

Es va començar a l'Ajuntament on parlarenel batlle, el President de la Premsa Forana,elpoeta Miquel Gayà i D. Lluís Alemany. CarlesCosta que feu la presentació va ésser s'homeque incansable i de bon humor va estar en toti poer tot durant el día.

Es va fer una exposició de totes les publj_cacions integrades dins la Premsa Forana, de

portadas del seu bolletí i també de Biblio-grafia de Sant Joan.

Després ens trasladarem al bell moneste-ri de Consolació on es va fer una taula detreball dins la que es tractaren diferentspunts d'interès per a les publicacions.

Es capvespre es va visitar l 'església iel seu museu, i s'acabà amb una festa viten-ca molt animada amb ball de bot per a tothomi bunyols a rompre.

S'ENCRUIA.

PuPULAR -80.-

Coincidiendo con las fechas de suXXI Aniversario, RADIO POPULAR insti-tuye unos premios o distinciones bajola denominación de POPULARS-80 que tendran continuidad en los años sucesivos.

Es tas distinciones no premiarán,cocom viene siendo habitual en otros mu-chos casos, el éxito. Su fin será dis-tinguir con su entrega aouellas conductas de personas, instituciones o comunidadas que, demostradamente, hayancontribuido o vengan contribuyendo a"fer País", a fomentar la convivenciay el bienestar sociales, o a defenderlos valores trascendentes del Hombre yde la Sociedad.

La primera acción del jurado,canstituído en la propia emisora,fue cier-tamente interesante y abundante, y portanto la selección difícil por al,nú-mero de candidatos propuestos, prácti-camente todos ellos merecedores de lasdistinciones, muchos de los cuales hansido archivados para ser tenidos encuenta en sucesivas ocasiones.

En esta primera ocasión o ediciónse ha acordado o to rg r CINCO distincio-nes a personas a instituciones, cuyabreve biografía acompaña el pr -sente escrito. Son lo- siguientes: Pf<£N¿,; fORA~NA, TONY f lORL«, A Í N A F10LL, PERE FULLANAy ^.NTü.MO Y A R Z n .

2 r s e m o = nua todos ellos cumplen so-bradamente las condiciones y criteriosestablecidos en POPULARS - 80 .

El día 6 de Diciembre, a las 11,30horas, tuvo lugar la proclamación pù-lica RMÜIO POPULA«.

7-67

/Saetti

¿Podem deixar, simplement, parlar els records?

No. Nadal és una festa d'avui que mira endavant,

d'avui, perquè Crist és aquí

i la seva vinguda fa que els homes

transformin les espases en relies

i les llances en falçs:

Això vol dir destinar els doblers, que fan armes

a hospitals i escoles,

a camps de blat i a fàbriques...

Vol dir que els homes que estudien

• per destruir i guanyar guerres,

estudiïn per a aconseguir millors aliments,

millors cases, desfacin el vergonyós abisme

que separa els poderosos dels miserables...

Perquè, aquí i a qualsevol part del mon,

tothom pugui viure i treballar dignament...

Ara, davant tot això, podríem posar l'excusa

que aquí, entre nosaltres hi ha més igualtat,

que aquí no produïm armes ni feim guerres...

Però alimentam un sistema

que és competitiu,

que separa la gent

que manté i aprofundeix

divergències econòmiques i humanes:

-̂ . ̂. N'hi ha que s'aprofiten de la situació

i acaparen uns quants llocs de treball,

quan n'hi ha que no en poden tenir ni un...

ïf. Jf. N'hi ha que cobren de l'atur o d'invalidesa

i lleven un lloc de feina a qualcû que

el necessita per a fer-se persona

i per dur el menjar als seus...

^ Jf. N'hi ha que alimenten un nou caciquisme,

mirant que els altres no puguin decidir

per ells mateixos, i amb cert aires

progressistes, segueix imposant-se

a la bona gent.

re

oo

8-68

^f. If. N"hi ha que amaguen o evadeixen el capital

per a no crear nous llocs de treball, i es

donen "en quebra", inflant més la crisi...

.̂ 4̂ Els nostres pagesos no tenen dret a estar

malalts; son mal atessos; si s'emmalalteixen

queden a la intempèrie...

jf. Jf. Els amitgers es veuen obligats a un sistema

feudal i de feina esclava, quan la terra no

ret i els productes baixen...

Jf. ^f. Els qui suen els productes del camp no en

tenen sols rendiment. Mentres que el preu

puja en mans dels intermediaris...

I així, podrí em seguir una llarga llista, i aquesta

sí que toca de prop la nostra realitat. En aquests

aspectes, és allà on els creients hem de celebrar

Nadal:

UN NADAL QUE TRANSFORMI LES ESPASES EN HELLES

I LES LLANCES EN FALÇS.

D« la felicitació de la Parròquiade Sant Joan.

Nadal 1.980

La Associació de Premsa Foraaa,o;u8agrupa a más de veinte publicaciones deMallorca, en la reunión celebrada/díasatrás en Inca, acordó hacer público uncomunicado, en el que expresa su sati¿facción por la política de subvencionedesarrollada a lo largo de este aíio poila Secretaría de Estado cara la Infor-mación durante el mandato de mallorquínJosep Delia.

El comunicado valora la políticade subvenciones como reconocimiento dalimportante papel cue desempeña la prejísa forana'en la isla, pidiendo su con-tinuidad y ampliación en tanto en cua£to viene a satisfacer una antigua rei-vi^dicación de las publicaciones de lapart forana de Mallorca.

La "premsaforana" apoyala gestión de

MeliáEn el rrismo comunicado, la Asso-

ciació de Premsa Forana rechaza enarcpticamente el calificativo utilizado peral representante del PSOE en el debatede los Presupuestos, en el Congreso delos Diputados, de "prensa aldeana", r_eferido a la Premsa Forana, rué se oonaen evidencia- se afirm^en la nota-"Unaignorancia total de la realidad de Pa-llorca", al tiempo cus "prueba de des-creció hacia la función social de cornunicaciòn e información".

En la misma reunión, fueron dadasde alta la: publicaciones siguientes:Sa Pobla, Esportiu Comarcal (Manacor),Scacs (Porreres) y Cap Uermell(Capde-pera).

9-69

riiaUEL GAYA I SITUAR NOU ACADEMIC DEBELLES ARTS,-

Amb el cerimonial de costum, uà ta-nir lloc el dimecres 26 de novembre,lacte d,ingrés a 1,Acadèmia de GellesArtes de Sant Sebastià da Ciutat, delpoeta Miquel Gayà i Sitjar.

El solemne acte que es celebrà en elSaló ae sessions del Palau del ConsellGeneral Interinsular fou presidit perOaume Canudes, Vicepresident del C.G.Iacompanyat del President de 1,AcadèmiaJásame Salvà, del senador del Regne Jo-sep Zaforteza, Antoni García-Ruiz i elSecretari General de 1,Acadèmia GasparSabater.

El Sr. Gayà, arribà acompanyat deMiquel Llabrés i Bernat Julià els aca-dèmics de més recent designació. Elsau discirs d,ingrés versà sobrs al t¿ma "Lïmtimisme poètic de Guillem Co-lom". Li contestasen nom de 1,Acadè-mia, el seu secretari que va fer unaanàlisi crític de l,obra literària deMigquel Gayà, en el triple aspecterpojssia, assaig i investigació.

Llegit el discurs del Sr. Canudesli imposà la medalla de 1,Acadèmia elPresident li entrega el diploma acre-ditatiu .

Abans de aixecar l,acte el Vice-president del Consell pronucià unesoaraules de felicitació al nou acadè-mic, i destacà la labor cue realitza1,Acadèmia de Belles Arts.

Mique Gayà i Sitjar, h; estat ele-git ademes Corresponent de la ReialAcadèmia de Bones Lletres de Barcelonaper cubrir la vacant qua deixà el pojeta Guillem Colom i Ferrà, autor deldrama "Cecilia de Solanda".

Entre al nombrós oublie present,h£havia representantes dels Ajuntamentsde Sóller i Sant Joan, escrit.ors, a r -tis'ss i amics que omplien el gran sa-ló.

Avui el Bollati, ta 1,honor i algoig de poder dar 1,enhorabona més sincera i entusiasta al novell acadsric.

JMUTE KOLA.

10 - 70

^3 bifo.«;)Loado saas!. Por fin, después de casi

un año de haberse aprobado cierto prnsupus_sta parauna compra de material "ara uso comu-nitario de nuostra población, oodemos decir,porcue así podemos, uè yaeestá en su sitió.Repatitros, lo dicho al principio. Loado seas!

A pesar de poder harir la sensibilidadda la honestidad y transparecnia de algunapersona,r\ps ratificamos en lo dicho en el nL_mero anterior en el sentido de que no todo sison poderosos diñaros los cue circulan pornuestras arcasmmunicipalas. Y aprovechandoqga estamos hablando de dinarom, nuestra mamayor ilusión as que la tocase el "gordo" anuestro ayuntamiento, ya uè con unos cuantosmillonee jos de "regalo", podríamos hacer musíchas cosas, adamas de proyectos; como cor e-jcmplo la tan deseada y sonada, por sus se-ñorías, piscina an lo qua en su día fue tea-tro parroquial.

Contribucionesa especiales al la vista.Pronto sa empezará a su cobro.

Terminará algún día la "Fase A" del •_!cantarillado en la zona d¿,Es Camp. Porque SUEseñorías habrán llegado a la conclusión cuafue un arror al ampazar por dicha zona. Cree-mos que la "Zona 8" requeria más urgencia quilaprircera. En caso de no tañer razón, sagui-rja opinando lo mismo.

ElElpaso día 29 tuvo lugar una reuniónan la que después de varias horas de discu-sión, se aprobó «1 iniciar un proyecto da d¿tar a Sant Joan da gas ciudad, debido al fujeitr incremento que han sufrido las botellasdel butano. Una medidatomada por nuestros r_epresan antas, en el sentido de que ha pesarde tener que invertir una fuert ; cantidad dedinero en dicho proyecto, unos 16.000.ODO daptas. los banaficiarios asta vaz serán todoslos santjoaners. Cnhorabiena,señores mios ynuestros.

Sa ha solicitado al Ayuntamiento quaproceda a cambiar los nombres de algunas ca-lles de nuestra población de cariz políticopor al nombra que antiguamente ostentaban.Eaal momento de dejar sentir nuestras opinionssugerencias y demás epítetos sobra al parti-cular •

Próximamente empezarán los cursillosda preparación paratodos los aspirantes a c_u_bri las olazas de auxiliar administrativo CUBan su dlae al Ayuntamiento cénuocarà.

Tendremos esta próximo affo, un cambiodB Hstrucutra municipal, en algunas comisio-nas. Porqi-a hay slgunas ;uee funcioan demasia-do bien.

Porgue nuncammàs se SUDO del proyectede amoliación dal rúente qu° hay junto si "noli d,aigua*. Mo nos hagan creer aua la aber-tura de unos _'C era. hecha hacis afuera en sutdos comienzos de las vallas protectoras, eratodo el -rov?cto an l.

Y si conseguimos acabar este ario y empe-zar el nuevo, volvêramos a ofrecer nuestro9spacio divulgativo-informativo a los 2.00Gcensados que forman nuestro pueblo. Para to-dos, sin distinción de ideales políticos, niidearios, ni opinantes, ni convictivos, nicargos: Un feliz Afio Nuevo, lleno às alegrisIxito, florecimiento y sobre todo honestidady transparencia.

SANANJOT

C*°

CA3A DE AHORROS "SA NOSTRA"Premiados en el último sorteo:Con una bicicleta los números:5402591 -Esteban Calmes Vidama5835153 -Pligu«! Florit Pocoví5368511 -Catalina Bauza Duan5357639 -Doa« Gapá GayaCon un congelador el número5379137 -Catalina Matas Gaya.

11 - 71

8DE

S A N T J O A N

Per Miquel Florit Huguet.-

FERRLrt UE S^N PüriDüT.-

De llinatge son Gaya.Son coneguts per Ferrer i tajri

6e com de Son Perdut, per lappo-ssessió que 's pa rimo ni de la f_amili». Herr trobat dades molt im-portants d,aquesta^amilia, que seremunten a sis :,enerscions enreraa on s,ha tramés el nom Arnau alprimogènit.

Un Bartomeu Gayà fill d,Arnau,va ser Vicari de Mancor i més tardRector d,Alcúdia nomenat pel ReiFernando VII.Un germà seu va serVicari d,Orient. I un altrr¿ va seiFrare franciscà, beneficiat de SSant 3oan i mes tard Ecònom d,espoble.

Una generació mes prop, UnMiquel Gayà, fill d,Arnau, va serseminarista a Ciutat y desprèsConsul d,ES;any« a Cuzco (perú).

PERDUT.-

De llinatge són Gayà i Jaume.Fembres d,aquesta família varen

ser el popular Carabiner Perdut,glosador, que desprès de carbinerwafer d,estraperlista,essent lesseves gloses y fets recordats permolta g;nt. També era d,aquesta familia(germà del l.er.) al TinentCoronel Perdut.

Els diuen aquast malnom-aixím,ho ha assegurat un de la famíliaperquè un avantpassat va star ala possessió de Son Perdut.

Un altre de la família me di-gué que aquest malnom de Perdut,els va " er uè molts d'- membres defamília en lloc de f-.^r feina alcamp, de pagesos, havien fet...unaaltrn feina, havi n tingut un al-tre ofici; carnicers, venien peix,com ra porcs, gelat i caramet.los,etc.

Han sabut viure, be i honesta-ment, gràcies a la seva habili-

tat per tractar la gent, a la se-va h...nradtjs<: , fent una feina queper uns altres era "f r el perdut"aneara que requesecqui roés habili-tat que altres troballs.

BUSQUES.-

Malnom desaparegut de Sant JoanTadò Busques, sa darrera que va

dur «ouets malnom vivia en el ca-reer de la Lluna, numero 11. Sonpare, Llorenç Juan Jaume, vaeses-tar d,amitgar en el Rafalet de Ma-nacor, i tamb:' a Son Fortuny. Vaser aquest Llorenç Busques ::1 de-rrer x.-sremier qus hi va haver aSant Joan.

12-72

PAÜLO-A,-

0« llinatge són Gual.Aquest (r, alno m ve d,una rã-:: ad r_i

na (besàvia) que va néixer el diade la Conversió de Sant Pau, iper això li posaran Na Paula.

Conten oue aquesta primera Pajjla, tenia sa salivabona per curarpicades de uerí. Li bastava fregaramb so dit untat d-- saliva damuntsa picad?, i tot ,d,una afluixava esmal i quedava curada.

Eren es Paulos un;-, família quesenses ser de les mer riqties d,espoble, conraven les seves corter¿des. El celler de Can Paulo era ala casa num. 45 del carrer Major,a on hi ha ara el cafe-granja d,Endateu Ballarí.

XONDO.-

Oe llinatge eren Mayol i, mestard, Gayà. Baldament aquest mal-nom surt en el Diccionari Català-Valencia-Balear no es pot aclarirel seu significat.

A Sant Joan ve de molt detemps enrera, trobatotlo ja a docjjments de principis del Segle XVIÜEls Xondo eren els llogaters, o"conductors" com els hi deien antemps, de la possesiò de Son Ba-ró, llavors propietat de les famjllies de Ciutat Pons de la Terra,Pont i Vic i Berard, per lo quevaren ésser el "patrons" de FraLluís Daurne.

El derrer Xondo pròpiamentdit, 1,honro Pere Antoni Mayol morí el 1.876 passant el malnom alseu gendre Mateu Gayà, metge delPoble. D. Joan Xondo, enginyer,fill djaquest i mort el 1.956 haestat el darrer quie ha duit elmalnom, degut, és segur, aqque .els seus fills nasqueren i s,es-tabliren fora Mallorca

Descendent d,aquestaf famí-lia és avui Don Rafel Soler i G%Benginyer, cut conserva a Son Ba-ró les antigues propietats dais

Xondo.

MASSENO.-

De llinatge són Gayà.Malnom molt abtich, que possible-ment se perdrà. El darrer Massenoque vaviure i morì aSant Doan, vaser el sen Montserrat Masseno, quevivia a Sa Sínia. Era casat amb laPortolana, que feia de matalasserai genia pebre molt en temps de ma-tances. Li deien Sa Portalana per-què erannatural de Portal.

Guillem Gayà Nicolau, conegutaquí a Sant Joan, per Guillemnasseno, és un d,aqueixs santjoa-ners qu el seu nom jafigura dinsla història. Va néixer dia 1 deMarç de l,any 1.902; té, pert tantl,edad de 78 anys. Ca seva era alcarrer de Palma no 30.

Gran part de la seva vida l,hapassada fora de Sant Joan. Estualai exerci la carrera de Oestre d,E<acola. Quan esclatà el moviment, Enguillem nasseno conseguí salvar lavida, però degut ales seves ideespolítiques passà llargs anys de laseva vidaempresonat.

Fa molt pocs mesos al seuPartit li ha rendit un homenatge dde caràcter provincial.

Homo de gran cultura i inte-ligencia, gran lluitador pel seuideal polític, es conegut dins elseu Tartit pel "Mestre" i éstten-gut per un vertader ídol i mite.

La sega filla Catalina, cone-guda també per Catalina Flessene,passà part de la seva infantesa a-quí a Sant Joan, anant a costuraa Ca Ses flonges.

13 - 73

mat a seguir amb aquesta replega.Auastes notes,son, serán, una pa-tita aportació a la Historia deSant Doan, s,escrigui o no s,escr_igui algun dia. I «1 nom de GuillenFlasseno es història. Vull fer sa-bre en mop de 1,objetivitat i laveritat, que estic tan anfora deles idées politiques de GuillemClassano com d,aquelles altras i-daes polítiques, d,aquells que l̂ any 1.936. volien afusellar a Gui-llem Gayà Nicolau, Nasseno.

Par tots aquells santjoanarsque per damunt les idees politi •*quês, posen le seva objectivitati humanisme,al nom de Guillem l*las-semo anirà sempre unita al fetd,un homo privat del do m*s esti-mat:la seva llibertat.

I al nom de Guillem ("lassano a-nirà unit al record de la seva mare, vella, solitària, abandonada,plorant, cercant a casa del parerladels anics, aquella ajuda que elseu fill tancat no li podia donar.Plorant i demanat per la llibertatd,aquest fill.NOTA::

Que no s,assusti cap dels mulectora. Amb aquestes notes damuntels linatgas i malnos de Sant 3oantract per damunt tot, de ser obje-tiu i sense faltar a lavveritat noagraviar ningú. Gent més prepara-da i llesta que un auervidoi/m, han ani

4

HOMENA3E A LA TERCERA ED-»D.-

Fue realmente un espectáculosorprendente la "Revatla Folklóri-ca" qua con una participación damás de seiscientas personas, de to

das las edades, vestidos a la antj.gua usanza desfilaron por las ca-llas de Ciutat an la fria tardedel último sábado del mes de octu-bre, en la que antre otras participaba la escuela de bailes de nues-tra villa.

Piás tarde en el Palacio Muni-cipal da Deportes, se celebrò unaautèntica fiesta popular y emotivecomo homenaje a la Tercera Edad ya todos aquellos que han colabora-do a laconservación de nuestro pa-trimonio folklórico. En total y errepresentación de muchos más,eata-ban vanticinco "valls balladors"dBdiferentes localidades de Mallor-ca .

Con palabras de Bartolomé En-seffat, Director da la Escuela deMúsica y Danzas de Mallorca, se fojzo la ofrenda del acto. Entre o r-tras dijo "L,Escola de música iDances da Mallorca vol retre unsentit i eloqüent homenatge a lanostra Tercera Edat. Ella bé samereix aquest acte d,agraïment,peihaver sabut conservar i transmetrifins els nostres dies, el tresortan preuat de la nostra música ide les nostres dances tradicional!

Y como constancia de esa a-gradecimiénto el Presidente delCGi, Jeroni Alberti, acompañadopor la Delegada de Cultura, Cata-lina Ensaftat, hizo entrega a loapresantes de una artística placa.

Desde estas páginas, quere-mos dejar constancia de nuestraadhesión a este homenaje y de ma-nera especial, en la persona deDña. Margarita Barceló Barceló (a)Ballarina, de Villafranca, tan conocida y querida por todos los a-ficionados al BALL DE BOT.

14-74

X X I V A n i v e n s a r i o Pena M o t ori st a

El pasado día 30 de Noviembre, lapeña motorista San 3uan, celebró su yatradicional dia de aniversario, que alo largo de loa años se ha dado por 1llamar diadade "matances", toda vozqua la comida de compañerismo :;ue sasirva a sus asociados, es a base de unmenù tipico de matanzas.

La eferrérides da aste XXIV Aniver-sario se inició con una misa Uü ofi-

ció el n.I.D. Bruno Florey, a la qua a-sistieron los componentes de asta dinàmica entidad.

Luego?, al mediodía fue sarvida lacomidad.de "matances", que al igualqua las de antaño, en las que se reu-nían los miembros de la familia, asitabie« alrededor da la, mesa, se congr_£ga la hoy numerosa asociación, que junto con los acompañantas fueron algomás de trescientos, los cue servidospor los directivos de la Paña, gusta-ron de un delicioso arroz y de l s"pilotes", qua condimenta "madó puça"y auxiliares, que da ano en año v?.nsuparándo-se, siendo digno manjar delpaladar más exigente.

La comida empezó desou es de unaspalabras de salutación Jal Presidenteal cual recordó a don Gabriel Fiuntanersocio de Honor, r-ïcientements fallreifdo, para el cual tuvo frases de grati-tud y reconocimiento su colaboraciónextraordinaria con motivo del XXV Ani-versario, figurando entre estas orga-nizaciones, una excursión a Holandadel 19 al 26 de abril, además de lasdeportivas aua se verán incrementadasen 1.981 con unas competiciones de ,losversos del Presidenta y parlamentos acargo de los Socios 0e Honor, D. JuanSaguí, 0. Rafael Feliu, 3. Bruno Ho-rey, del poeta santjuanense D. MiguelGays Sit jar, -il cue so le tributó unsintido homenaje cor-su reciente invjstidura como ^iámfrro de la Real Acade-mia ds 3ell.;5 Artas de 5. Sebastián,de Palma y del catedrático e historia-dor D. Román Pifia, los cuales juntocon los señores O. fligual CaldenteyD. Figual Company y 0. Gabriel Fe.-"rriol, presidieron asta ágape.

Finalizada esta celebración quaira-s'currió entra la natural euforiay alagria y en franc." s ¡r. i 31 ,ï d, ssprocsdió a la subasta de algunos e_mbutidos cor al entusiasta vocal cela -ena, 5r. 3ou. Así un año más.sjitre brindis y dsssos de una oròsoerBcontinuidad, transcurrió esta diadade la yetar=02 -aña "otorista SanJuan, cua en 1.955 fundara '±1 incl-uid 2 b 1 a f; igual F i o 1.

JOAN

míoQuan parlam de cultura hem de saber que és el que

entenem per aquest mot. Probablement és una manifesta^ciò social que, en les seves diferentes formes, cercaarribar a la col·lectivitat a traves de missatges est'etics i cientTflcs que interessin la majoria dels seus"membres. Per això, la funció social de tota activitatcultural és importantíssima i s'han de cercar nivellsde recepció adequats a cada grup de destinataris. Alè«hores, el plantei g a fer és saber si ens hem de quedaramb una cultura popular, a l'abast de tothom, o hem de

' cultivar un tipus de cultura elitista, culta i refina-da, per a minories.

Nosaltres pensam que es poden compaginar les diesportures. El criteri a seguir, ha d'estar en el plani-ficar un estens repertori d'accions que ofereixen po-ssibilitats a tots nivells, però sense renunciar a unto digne i exigent, segons coordinades estètiques valides per a aquest moment i per al nostre poble. No hem"d'oblidar la qualitat de les nostres ofertes pensanten una escassa receptivitat dels auditoris als qualsvan destinades. Quan s'ofereixen espectacles, concertío exposicions d'un contingut realment notable, imaginatius i eficaços, la gent respon i accepta complagudaallb que se li dóna 1 valora positivament el nivell rfexigència que els promotors s'han proposat.

En aquest cas, tots els esforços seran vàlids iassoliran nivells ben suggestius i acceptables.Potserno arribarà a una total perfecció, però la qualitat intrínseca del que s'ofereixi tinotL una ampli espectre"cultural que possibilitarà l'eficàcia que es pretén a-conseguir.

La música, el teatre i 1"art en general no sónpatrimoni d'unes élites determinades, sinó que el seudestinatari ha d'ésser el poble, al qual no hem de negar mai la capacitat receptiva necessària per al gaudide qualsevol activitat artística.

15- 75

CATALOGO DE LA EXPOSICIÓN BIBLIOGRAFICA en San Juan. 1.980.-

Expuesta en los salones del Ayuntamiento con motivo de la Diada de Premsa Forana que secelebró el día 26 de octubre en nuestra villa.

AUTOR

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Miquel Gaya

Antonio Oliver

TITULO

La lletra i 1'EsperitEstudis i parlaments-

A propòsit de BartomeuCrespi, qlosasor

El P. Rafel Ginar BauçaParlament biogràfic enocasió d'asser declaratFill predilecte.

Miratqes del Record-Poemes-

Sobre les directrius estè-tiques de Joan Alcover

Vuit Poemes D'André Ri voi re

L'Atzur II.luminat-Poemes-

Ruta del Cims-Poemes-

Poema de l'Avé Maria a laMare de Déu de Lluc

Maria Antonio Salva

Llorenç Riber, el blauetque sempre canta

Contribució a l'espisto-lari de Joan Alcover

La Poeseia de MiquelFerrà

Manifiesto de la Fe en laPasión de Cristo

Condiciones climatológicasy Agrícolas de San Juan deMallorca.

EDITORIAL AÑO

Editorial MollCiutat de Mallorca 1.978

Inp. Sagrads CorsCiutat de Mallorca 1.968

Ajuntament de Sant Joan 1.974

Gràfiques Miramar 1.975Ciutat de Mallorca

Imp. Sagrats Cors. 1.961

Imprenta Mossèn Alcover 1.946Ciutat de Mallorca

Imprenta Mossèn Alcover 1.944Ciutat de Mallorca.

Editorial Alcover 1.951Ciutat de Mallorca.

Imprenta dels S.S. Cors 1.953Palma de Mallorca.

Imprenta dels S.S. Cors 1.958Palma de Mallorca.

Imprenta dels S.S. Cors 1.959Palma de Mallorca.

Editorial Barcino 1.964Barcelona.

Editorial Barcino 1.960Barcelona.

Antigua Imprenta Soler 1.973.

Lopez i Robert 1.933

/MlUTOR TITULO EDITORIAL

16 - 76

ARO

Ayuntamiento SantJoan Documenta-Noticias históricasy documentales de San Juan Imprenta Mn. Alcover 1.941-47

Juan Julia Gaya

José RossellóOrdi nés

José RossellóOrdi nés

José RossellóOrdi nés

José RossellóOrdi nés

José RossellóOrdi nes

Rafael Soler Gaya

Rafael Soler Gaya

Rafael Soler Gaya

Rafael Soler Gaya

Rafael Soler Gaya

Rafael Soler Gaya

Rafael Soler GayaMaynar GeigerO.P.M.

Miquel Fuster

V

Divagaciones-Imagenes enProsa y en verso

Aportación al estudio dela Geología de la regióncentral de Mallorca.

Gráficas Orbe .Madrid. 1.966

Imprenta Atlante.Palma 1.954

Cant al Vble. Fra Luis Jaume Im. F. Pons . Palma 1.954

Himne al Poble Sant Joan

Himne a la Mare de Deu deConsolació

Cânticos. Record

Que ha sido y que es elPuerto de Palma de Mallorca

Proyecto de señales marti -timas luminosas

Proyecto de Plan Generalde Ordenación y Desarrollodel Puerto de Palma deMallorca.

Manual de Comisario

Seminario sobre señalesmarítimas

Im. F. Pons. Palma. 1.954

Im. F. Pons. Palma. 1.954

Vd. Rosselló. Manacor 1.917

Palma 1.980

MOP. Secretaría General 1.963Tecnica de Servicios yPublicaciones

Palma de Mallorca.

Palma de Mallorca.

Palma de Mallorca.

Proyecto de Plan Generalde Ordenación y Desarrollodel Puerto de Palma de Mallorca Imprenta Isla Palma

de MallorcaApuntes de Explotacióny Dirección de Puertos

1.978

1.978

1.978

1.978

1.977-78

Letter Of Luis JaymeO.F.M

Refrayer Popular deTilla de Mallorca.Volum I.

General Editors 1.970San Diego. California

Imprenta Roig. Campos 1.979

M -11

AUTOR

J. Gayá

J. Gaya Estel rich

J. Gaya

J. Gaya

J. Gaya

Gaya.

Miguel Gaya Bauça(Prevere)

Miguel Gaya Bauça(Prevere)

Caja Rural deSan Juan.

Caja Rural deSan Juan.Caja Rural deSan Juan

Clemente Gaya

Gaspar Munar OliverM.S.S. C.C.

Carlos Costa Salomy Luis Germán SóciasCerda.

José Muntaner yBujosa

Ramón Gayl.Pbro.

P. Rafel Ginard

Bauça. TOR

Rafel Ginard\Bauca

TITULO EDITORIAL

Ramón LI ui l, Ars Notatoria

La Teoria Luliana de losCorrelativos

El conocimiento teológicocomo precepto, según RamónLlull

El ambiente cientifico deMontpeller en los SiglosXIII y XVI.

La concepción luliana de"punctum" en su contextomedieval

Flors d'un día

El Sant Cristo del Noguer.En el centenari- 26 Abril 1.973.Tradició en vers.

Memoria Histórica del Pobléde Son Servera

Fundación Ci tema

Impresos Lope.Palma de Mallorca.

Maioricensis SeñólaLullistica

Maioricensis Schola.Lullistica

Maioricensis ScholaLullistica

AÑO

1.978

1.979

1.974

1.977

1.975

Bartome Reus. Felanitx. 1.904

Imprenta Polítécnlca.Palm^'93^

Estampa de les Filies de i-900Colomar. Palma de Mallorca

Fiesta de la agricultura Tipografia de AmengualRecuerdo-Celebrada en San Juan Muntaner. Palmael 15 de Mayo de 1.917.

1.917

Memoria Caja Rural

Reglamento Caja Rural

Biografía del Honor AntonioOliver de Els Calderers.

Tip. Católica des Pizá. ^919

Palma.Imprenta de José Tous 1.908Palma.Tipografia Nueva Balear 1-944Palma.

El Santuario de Nuestra Señora Imprenta Sagrados Cora- I'966de Consolación (San Juan) zones.

Fr. Luis Jaume -II Centenario Tipografia Nueva Balear 1«975del martirio 5-11-1.975.

Triptic per la Historia de laVila de Sant Joan.

Breve Historia del Santuariode Ntra. Sra. De Consolaciónen San Juan.

Volta a Mallorca deT any 48.

Cançoner Popular de Ma-llorca

El Cançoner Popular deMallorca.

Palma.

Ciutat de Mallorca.

Imprenta Rosselló.Porreres.

1.944

1.950

Gràfiques MiramarCiutat.

Edit. Moll.

1.966

1.960 I

18 -78

AUTOR

P. Rafel GinardBauça

Felix

Cosme Bauzay Adrover.Pbro.

Ayuntamiento deSan Juan

Ayuntamiento deSan Juan

Ayuntamiento deSan Juan

Ayuntamiento deSan JuanAyuntamiento deSan Juan.

Miquel de SonGurgut

Juan MatasRevista escolar

Revista local

Revista deverano.Revista local

Sant Joan

Órgano Polémico

TITULO

TOR Pregó de Setmana Santa

Croquis Aranencs

Fragmentos históricos dela villa de San Juan

Programa de Fires i FestesPrograma de Fires iFestes.

Programa de FestesPatronals

Programa de Fires iFestes

Memoria Municipal

A la Mare de Deu deConsolació

Cançons d'en Gual i enCapo.Kromioussa

S'Ou Redó

La Colonia

Mel i Sucre

Boletín»Informativo

La Pandilla

AS&vìd&d 7.98O

EDITORIAL AÑO

Arta 1.974

Arta. 1.929

Felanitx 1.940

Tip. Nueva BalearTip. Nueva Balear. 1.976Palma.

Imprenta Bibiloni 1.977

Imprenta ModernaLlucmajor

Imprenta Moderna.Llucmajor

San Juan

San Juan

1.978

1.979

1.948

1.948

1.978

1.978

Colonia de San Pedro 1.979-80Arta.Sant Joan. 1.980

1.970-1.980

San Juan. 1.931

•Qño /Suevo 7.937

EL BOLLETI SANT 30AN,DESITJA ATOTS EL LECTORS,UNES BONES FESTESOE NADAL I UN niLLOR ANY 1.981.

y 4**« AW&^WiiW' (it ï.»)

1 9 ^ 7 9

C O O P E R A T I V A

En al Santuario de Consolación•1 pasado 2 de diciembre, la Coo-perativa Agricola de San Duan, CJBlabró Asamblea Cenara! Extraordi-naria en laqqua su principal temaera la presentación dal anteproyjacto del almacén qua sa espara consjtruir en un futuro próximo.

Al fin de poder empezar, de inmediato, la construcción del nue-vo almacén y atender a su finan-ciación, han sido aceptadas y a-doptadas como conclusiones lasproposiciones siguientes :la.- Realización, por parte da 1»socios, de los trabajos que, porsu carácter de peonaje, transpor-te, etc., puedan ser efectuadospor los mismos.2*.- Apertura da una Sección deCrédito, dentro de la misma Coopjtrariva, que se nutrirá de las imojíalciones, a plazo fijo, de los s_ocios, cuyo interés será del 6/6«»-nual.

Al final hubo cana de compañe-rismo.

NOTA INFORMATIVA

Debido a las numerosas solicitu-des para completar la coleccióndel BOLETÍN, hasta el numero 100y poder encuadernarlo. Rggamos atodas aquellas personas que tem «tigan ejemplares sueltos y los quiejran entregar, cambiar o vender,pueden dirigirse a la dirección deesta publicación.

Si quiere Vd. también encua-dernarlo y le falta algún número,nosotros, de tener existencias,sailo completaremos, ademes nos pode*mos ocupar de su encuademación.

Gracias por su colabora-ción.

Manacor

'OE LA PEDRA A LA PARAULA.-

"LA CAIXA* amb motiu del seu 50 a-niveraari a Manacor ha volgut edi-tar un llibre amb el titol, De laPedra a la Paraula, que amb imat-ges i paraules ens diu el que eaManacor. Andreu Llodra, saaiblepintor de la nostra terra, n,hafat els dibuixoa; Rafel Ferrer Maesanat hi ha possat la paraula. Ellautors fan un recorregut per el Mjnacor estimat, del Nanacoret, COMmolt bé diu en Rafal deixant par-lar el cor, aquest cor que figuraa l„ascut de la ciutat i que cridiamb totalla força : "Aquí tenen aManacor. No el malmenin, per cari-tat, que va alís d;estona i temque no caigui".

El llibre fou presentat enun acte a la Sala Imperial de Manicor amb massiva afluencia de pùblion en Toni Mus feu un pregò de fejtes molt acertat, una vetadera pe-ça literaria. En Toni Parerà cant«unes cançons sevas i casi improvi-sant an canta una dedicada al pro-blema de "s;aigo" tan viu a la ci«tat de les Perles. Kl llibre fou fpresentat per Pedró Serra, Direc-tor de "Ultima Hora". Hi hagué ureparlaments molt acurats parlantde "La Caixa" i va acabar l,acteamb unes interpretacions de cançólírica.

"La Caixa" ha encertat plena-ment editant aquest llibre en el asue 50 aniversari. I ha encertatper dues coses, aobra tot: prima-ta pernia calitat del llibre ivs¿gonaç per el que significa palsmanacorins tots aquests reconsd,un Manacor que si no hi possanremei anirà desaparaguent.

Anhorabona als autors i a"La Caixa", ;

20- 80

SANT JOAN

BOLETÍN INFORMATIVO DEL "CENTRE CULTURAL DE SANT JOAN ",

C/ Princesa, n* 24.

NO 102- ENERO 1.981.

DIRECTOR : CARLOS COSTA SALOM

DEPOSITO LEGAL P.M. 2-1979

C O L A B O R A D O R E S

Miguel Gaya,SananjotMonitorMiguel FusterJaume Mola

Catal iaa Mas MunarRosa Sastre JuanJuan Gaya MatasGabriel Ferriol AntichPonç Arnau

Miguel Florit HuguetSección JuvenilJuan Jaume NigorraVicente Mi lianAntonio Gual

PORTADAS : Arquitectura rural.DIBUJO : Vicente Millán.

NOTAS DE LA REDACCION.-

Las opiniones manifestadas en los artículos y colaboraciones pu-blicadas en este Boletín, manifiestan la forma' de pensar de sus autorespero no necesariamente la de los que en el trabajamos.

Los artículos escritos en catalán o mallorquín, son reproducciónliteral de sus originales, no haciéndose, esta redacción responsable delas faltas que en ellos pudieran existir.

'1.980

LA CULTURA COM A FET PUBLIC.-

Massa sovint el fenomen cultural en aquesta la no;tra terra , roman als nius de les minories i les mit-ges paraules, o si voleu dins els ambits tancats delíiniciats. Cultura escrita, sobretot, dins un camp d'a-bast limitat pel fet d'una estructura feta al coneixe-ment de la llengua. Cultura sonora una nica més amplaals canals radiofònics i d'altra audiovisual, de mésabast però dissortadament de menys altura, dins la caixa de la televisió o el cinema. La cultura no és un e-lement de distinció entre persones i comunitats sinóun exercici col·lectiu de retrobament, de recerca denous nivells d'expressió i coneixement per tal de ferla persona millor.

La cultura és una cosa que ha d'ésser pública pertenir vida 1 de l'escenari n'hem de veure les millorsobres de la nostra activitat cultural. Tindrà raó d'esser des del punt en que sigui de tots i popular. Lamúsica, el teatre, la dansa, el cinema, la lírica...,són un ventall de manifestacions que tenen, per dret,vida pública.