Annals del Sagrat CorV cto r Salleras, cirurgia Coordinaci M » Jo s S n ch ez Disseny i maquetaci S n ia Po ch Consell Editor: M argarita A gu as, farm cia Jam il A jram , pediatria

Annals del Sagrat CorGener-Març 2007

EDITORIAL .................................................................................. 43

CAS CLÍNIC .................................................................. 44-45Neuralgia del trigémino típica ..........................44-45

ORIGINALS .................................................................... 46-58La muerte súbita en el deporte español ......................................................................................................................................46-51Retirada precoz del drenaje torácicotras biopsia pulmonar porvideotoroscopia en 146 pacientes ............52-53Resultado de la simpatectomiavideotoracoscópica en el tratamientodel rubor y la hiperdrosis facial ........................................54Corrección del pectus excavatum enadolescentes y adultos mediantetécnica de NUSS ......................................................................................................................55Tractament quirúrgic de l’empiemapleural crónica ........................................................................................................................56Pain in the advanced pancreatic car-cioma: CT-Guided celiac neurolysis ............................57Schwannomas: dos localizacionespoco frecuentes..........................................................................................................................58

PROTOCOLS.............................................................. 59-61Per una nova cultura de laconfidencialitat ..............................................................................................59-61

MEMORIAL .................................................................... 62-67Josep Maria Puigdollers, metge humanista ..........................................................................................62-67

ORIGINALS .................................................................... 68-78

Blogs, bitàcoles i medicina ..............................................68-70L’Aliança i Medicus Mundi Catalunya,una història compartida: “Formacióper a la Cooperació” ............................................................................71-76Any internacional contra el doloren les persones grans ......................................................................77-78

01 portada.qxd 9/3/07 19:01 Página 41

CONSELLEDITORIAL

L’Acadèmia dels AnnalsCayetano Alegre Marcet, reumatologiaCayetano Alegre de Miquel, reumatologiaAgust Andrés, cirurgiaJoan Barceló, radiodiagnòsticJuan Luis Batalla, urologiaManolo Framis, cirurgia plàsticaJosep Maria Puigdollers, medicina internaVíctor Salleras, cirurgia

CoordinacióMª José Sànchez

Disseny i maquetacióSònia Poch

Consell Editor:Margarita Aguas, farmàciaJamil Ajram, pediatriaRosa Antón, cirurgiaJosé Vicente Aragó, digestiuAdrià Arboix, neurologiaJordi Argimón, medicina internaIsabel Arias, anestèsiaXavier Arroyo, medicina internaJavier Avila, urologiaMiquel Balcells, neurologiaJoan Ballesta, cirurgia plàsticaSanti Barba, cirurgiaNúria Barrera, medicina de familiaEduard Basilio, cirurgiaSiraj Bechich, medicina internaXavier Beltrán, cirurgia vascularAntoni Bosch, cirurgiaJoan Brasó, medicina intensivaJesús Broto, cirurgia pediàtricaJoaquim Camarasa, cirurgiaEncarna Campañá, medicina intensivaEleuterio Cánovas, otorrinolaringolAmadeo Carceller, oftalmologia

Enric Carral, medicina internaRosa Carrasco, endocrinologiaJosé Luis Casaubon, medicina intensivaMargarita Centelles, oncologiaRosa Coll, medicina internaMaría José Conde, radiologiaEmili Comes, neurologiaFrederic Dachs, traumatologiaJordi Delás, medicina internaVicente De Sanctis, anestèsiaDani Dinarés, otorrinolalringologiaBegoña Eguileor, farmàciaFrancesc Fernández, medicina internaJordi Folch, anestèsia Javier Foncillas, cirurgiaCaterina Fornós, medicina internaMª Jesús Gago, medicina interna, urgènciesRosa García-Penche, infermeriaEnric Gil de Bernabé, cirurgiaPilar Girón, pneumologiaMarta Grau, neuropsicologiaIrene Hernández, pneumologiaLuis Hernández, neurocirurgiaMaribel Iglesias, dermatologiaAlbert Isidro, traumatologiaEduardo Irache, psiquiatriaJoan Carles Jordà, infermeria urgenciesFani Labori, anestèsiaYolanda López Pernas, medicina internaJuan Martín Zárate, digestiuCarles Martínez, pneumologiaJoan Massons, neurologiaM. Mateo, anestèsiaEduard Mauri, radiologia. Ignasi Machengs, oncologiaJuan Carlos Martín, cirurgia pediàtricaLuis Medina, medicina internaNúria Miserachs, microbiologiaCarles Miquel, cirurgia vascularLaure Molins, cirurgia toràcicaSebastià Monzó, hematologiaCésar Morcillo, medicina internaMontserrat Oliveres, neurologiaCarlos Palazzi, traumatologia

José Luis Palazzi, traumatologiaMarcelí Panisello, cirurgiaOlga Parra, pneumologiaAntoni Pelegrí, nefrologiaLuis Manuel Pérez Varela, neurocirurgiaAngel Plans, salut laboral Carles Pons, cardiologiaMontserrat Pons, farmàciaCarme Prat, traumatologiaMarina Puig, endocrinologiaCarles Pujol, salut laboralNúria Queralt, infermeraVicenç Querol, radiologiaToni Rivas, medicina familiarNúria Roca, medicina internaAssumpta Ros, otorrinolaringologiaVicenç Ros, cirurgia plàsticaFrancesc Rosell, medicina internaJesus Sacristán, urologiaRosario Salas, medicina internaMontse Salleras, dermatologiaElisabeth Sánchez, medicina internaManuel Sánchez Regaña, dermatologiaAntonio Segade, cirurgiaAgustí Segura, cirurgiaRicard Solans, medicina intensivaJuanjo Sopeña, pneumologiaDolors Sort, medicina internaMarisa Surroca, endocrinologiaCecilia Targa, neurologiaPere Torras, medicina internaPau Umbert, dermatologiaNeus Vall, infermeria salut laboralIgnasi Valls, ginecologiaGonzalo Vidal, cirurgia toràcica

Impressió Digital: GAMA, S. L.Arístides Maillol, [email protected]: 1695-8942D.L.: [email protected]

Annals del Sagrat Cor, undats el 1993 pel Dr. Josep Maria Puigdollers Colás

Amb el suport de l’associació professional

de metges i titulats superior de l’Aliança

42 consellEditorial.qxd 9/3/07 19:05 Página 42

editorial

Quan estàvem a punt de tancar l’edició d’aquest número, varem re-bre la notícia de la mort del Dr. Josep Maria Puigdollers Colàs, fun-dador, l’any 1993, dels Annals del Sagrat Cor.

Acompanya aquest article, dels seus amics i deixebles en memòria del Dr.Puigdollers un bon nombre d’originals i protocols dels serveis de CirurgiaToràcica, Neurocirurgia, Radiologia, Anestèssia. Reflexions de l’actiu Comitèd’Ètica Assistencial sobre la nova cultura de la confidencialitat i de la nostrabiblioteca sobre els blogs, –una nova forma de documentació.

Ens plau, tanmateix, presentar el ja llarg recorregut del metges becaris deMedicus Mundi als nostres hospitals. Entranyables fotos de les seves mis-sions a països en vies de desenvolupament.

Notable satisfacció comunicar-vos l’acord amb l’associació professional demetges i titulats superiors, per difondre els Annals a tots els seus associats.Esperem ben aviat, en aquestes pàgines fer-nos ressò d’inquietuds i realitza-cions de tots els nostres hospitals arreu de Catalunya.

Bona lectura

Annals del Sagrat CorVol. 13, número 2. Gener-Març 2007

43

43 editorial.qxd 9/3/07 18:30 Página 43

cas clínicAlgias trigeminales.- La neuralgia del trigémino típi-

ca suele considerarse como una entidad separadade la neuralgia trigeminal atípica y la neuropatía tri-

geminal, aunque la relación exacta entre estos cuadros per-manece todavía desconocida. La neuralgia del trigéminotípica causada por la compresión microvascular de la raíznerviosa del V par craneal en la fosa posterior, podríatransformarse con el tiempo en una neuralgia trigeminalatípica, si se deja sin tratar, y esta transformación conlleva-ría un cambio en el carácter del dolor y el desarrollo de laafectación sensorial progresando hacia una neuropatía tri-geminal, por lo que los tres cuadros podrían representardiferentes grados de lesión del nervio trigémino, lo cualconfirmaría un espectro continuo de la misma entidad,más que una serie de diagnósticos diferentes.

Burchiel KJ, Slavin KV. On the natural history of trigeminalneuralgia. Neurosurgery 2000; 46: 152-4.

• Paciente de 72 años. Mujer• Remitida por Cirugía Plástica tras extracción dentaria

en maxilar superior derecho• Refiere Dolor en rama maxilar derecha del V Par ner-

vioso.• 3 meses de evolución

DIAGNÓSTICO: NEURALGIA DEL TRIGÉMINOTÍPICA

• Anatomía

ETIOLOGÍA

El dolor de la neuralgia del trigémino es conocidocomo uno de los más tormentosos y afecta, sobretodo, ala población mayor, sin identificarse una causa, aunquediversos autores postulan distintas etiologías:

• Janetta sugirió como causa la compresión arterialdel nervio cuya pulsación continua conducía a cambiossecundarios y descargas espontáneas. No siempre de-mostrado.

- JANETTA PJ. Clin Neurosurg 1997; 44: 331-8

• Broggi: La arteria cerebral superior podría comprimirel componente rostral del nervio, produciendo un doloren la zona de referencia de segunda y tercera rama. Mien-tras la arterial cerebral inferior comprimiría la porción cau-dal del nervio con el dolor sobre la primera rama (oftálmi-ca).

- BROGGI G. J Neurol Neurosurg Psychiatry 2000;68: 59-64

• Pagni: Teorías centrales sugieren una hiperactividad enel núcleo trigeminal, con circuitos reverberantes. De he-cho, Pagni, sostiene que es una epilepsia refleja sensorial.

- PAGNI CA. J Neurosurg Sci 1993; 37: 185-94

DEFINICIÓN IASP (INTERNATIONAL ASSOCIA-TION FOR THE STUDY OF PAIN):

Dolor facial o frontal, en forma de crisis paroxísticascon predominio derecho, carácter repentino, intenso, bre-


44

Dr. Vicente De Sanctis, Dra. Isabel AriasUnidad del Dolor

Neuralgia del trigémino típica

44-45 article1.qxd 9/3/07 18:32 Página 44

ve y recurrente, en puñalada, afilado, superficial o que-mante, que puede durar desde segundos a minutos.

Diagnóstico diferencial.- La presentación en personasmayores con mala dentadura obliga al diagnóstico diferen-cial con Enfermedades dentales

EPIDEMIOLOGÍA

• Se presenta a partir de los 50 años. Afecta a 3 mujerespor cada 2 hombres.

• Mayor frecuencia 3ª rama (mandibular) ó 2ª + 3ª ra-mas (maxilar + mandibular).

• Nunca implicación bilateral de la rama• Sólo un 3% puede afectar un lado u otro, pero ello

ocurre en distintas crisis.• El dolor precipita por tacto zona trigger, cuero cabe-

lludo, orificio nasal, mejilla, cara, labio superior, encías.Suele referir un ligero toque con cepillo de dientes, pañue-lo, corriente de aire frío, peine, manopla, cuchilla de afei-tar... Ello crea una conducta de evitación en las actividadesdiarias.

TRATAMIENTO

FASE AGUDA ! Bloqueos ropivacaína

15 días 15 días

1º bloqueo 2º bloqueo 3º bloqueo

Vía de Härtel

Vía de Braun

• Tratamiento concomitante:- Fármacos Antiepilépticos (FAE): Topiramato- Antidepresivos tricíclicos (ADP) + hipnóticos

FASE MANTENIMIENTO

• Primer escalón ! Fármacos Antiepilépticos (FAE)TOPIRAMATO

- No hay estudios comparados politerapia vs monotera-pia

- Clonazepan, en el dolor lancinante, buena respuestainicial, pero que no se mantiene en el tiempo.

- Fenitoína, para exacerbaciones, en perfusión, si biencon estrecho margen terapéutico.

- Opioides de liberación sostenida, aumento de concen-traciones centrales proteína C Kinasa

• Segundo escalón ! Antidepresivos tricíclicos (ADP)AMITRIPTILINA

• Tratamiento actual ! FA + ADP + Hipnóticos:- Topiramato: 50 mg / noche- Tryptizol: 10 mg / mañana- Lorazepam: 1 mg / noche

OTRAS ALTERNATIVAS TERAPÉUTICAS:

• Rizólisis con glicerol• Rizólisis por termocoagulación• Descompresión microvascular• Otras: radiocirugía estereotáxica, crioterapia, alcoholi-

zación...


45

cas clínic / Neuralgia del trigémino típica


originalINTRODUCCIÓN

La muerte súbita es uno de los problemas que ma-yor preocupación causan a los médicos que trabajancon deportistas, especialmente por tratarse de sujetosque, aparentemente, representan el estado de máximasalud y manifiestan una extraordinaria capacidad deesfuerzo físico. En la casi totalidad de los casos desco-nocían que portaban enfermedades cardiovascularespotencialmente letales (1), a pesar de haber sido some-tidos a controles médicos (2). En otros casos, no se leshabía realizado ningún reconocimiento o éste no ha-bía sido adecuado.

Los datos sugieren que la realización de una activi-dad deportiva intensa (3) incrementa sensiblemente elriesgo de sufrir una muerte súbita: 1,6 muertes x100.000 frente al 0,75 (4,5).

No parece existir una definición universalmenteaceptada de la muerte súbita del deportista (6), aunquese considera como aquella que aparece de forma ines-perada, por causa natural, no traumática ni violenta yen un corto periodo de tiempo y cuyos síntomas apa-recen durante o en la hora siguiente a la práctica de-portiva.

Este trabajo tiene por objeto investigar las causas yordenar los datos de muertes súbitas en deportistas delEstado Español conocidas a través del Registro Nacio-nal de Muerte Accidental y Súbita en Deportistas y delInstituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses(INTCF), como paso previo a la investigación de cir-cunstancias acompañantes y al diseño de estrategias deprevención en lo que se refiere a métodos diagnósti-cos, criterios de exclusión para la práctica deportiva yprocedimientos de asistencia inmediata.

El estudio no se circunscribe a deportistas de altonivel o competición, sino que incluye a quienes reali-zan actividades deportivas recreacionales o por motivode estudios, considerando además que este grupo es elmás frecuentemente afectado por este cuadro.

MATERIAL Y MÉTODOS

Se ha realizado un estudio retrospectivo y prospectivode 180 casos de muerte. 81 del Registro Nacional deMuerte Súbita de Deportistas de la Federación Españolade Medicina del Deporte y 99 del Instituto Nacional deToxicología y Ciencias Forenses (INTCF) (Departamentode Madrid) desde el año 1995 hasta la fecha actual.

El número total de casos asciende a 180, de los que 164son hombres, 12 mujeres y en cuatro casos no está recogi-do el sexo.

En la tabla 1, se puede observar la distribución por eda-des. La edad media de los hombres es de 36,65 años (ran-go 11-79) y la de las mujeres es de 21,33 (rango 9-45).

En los casos del INTCF se ha realizado una autopsiacompleta con análisis químico-toxicológico. Dado que lamayoría de las muertes súbitas son de origen cardiaco, elestudio del corazón se realiza de forma minuciosa: Pesadodel corazón completo, sección de los ventrículos mediantecortes transversales paralelos al surco auriculoventricular yla base abierta siguiendo el sentido de la corriente sanguí-nea. Verificación del origen de las coronarias y de la per-meabilidad de las principales ramas epicárdicas mediantecortes seriados cada 2 mm. Medición de los perímetrosvalvulares y valoración de la posible presencia de valvulo-patías. Toma de muestras de pared anterior, lateral y poste-rior de los dos ventrículos, así como del tabique interven-tricular, en la base, tercio medio y punta. En los casos sinhallazgos patológicos y en los que el análisis químico-toxi-cológico es negativo, se estudia también el sistema de con-ducción cardiaco (7).

RESULTADOS Y DISCUSIÓN

Como sucede en todos los estudios, la incidencia enmujeres es extraordinariamente más baja que en hombres:en el presente estudio la incidencia es del 6,81% (12 casosde mujeres de los 176 casos en que se conocía el sexo delfallecido).


46

Pedro Manonelles Marqueta1, Beatriz Aguilera Tapia2, Araceli Boraita Pérez3, CarlosPons de Beristain1, Mª, Paz Suárez Mier2

(1)Federación Española de Medicina del Deporte; (2)Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses. Madrid, (3) Centro Na-cional de Medicina del Deporte. Consejo Superior de Deportes. Madrid.

*Trabajo realizado con la beca de investigación cardiovascular 2004/2005 de la Fundación MAPFRE Medicina

La muerte súbita en el deporte español*


Tabla 1. Distribución por edades

Hay un alto número, 42 casos, de fallecidos de 20años o menos (25,45%) y también alto, 43 casos, defallecimientos entre los 40 y 55 años (26,06%), edadesde reinicio de la práctica de deporte de muchos ex-de-portistas o de personas que se incorporan al deportepor primera vez.

No se puede plantear un estudio epidemiológico delos casos de muerte súbita en España porque se care-cen de los datos necesarios para su cálculo. La distri-bución de fallecimientos, respecto a la actividad prac-ticada en el momento de la muerte, ha sido muy am-plia, Tabla 2.

Destacan sobre los demás el fútbol y el ciclismocon 40 y 39 casos, lo que supone porcentajes de 22,22y 21,66% respectivamente.

Ciertamente el fútbol es el deporte más practicadoen España, pero el ciclismo lo es mucho menos y ofre-ce un alto número de muertes súbitas. El baloncesto yel fútbol sala, también muy populares, parecen mos-trar incidencias aparentemente bajas.

La prevalencia de deportes es muy diferente a la en-contrada en otros trabajos. En Irlanda es el golf el de-porte más prevalente seguido del fútbol gaélico (8).Van Camp et al. (9), destaca el fútbol americano segui-do del baloncesto. Esta dispersión demuestra la in-fluencia de aspectos culturales en la elección de los de-portes que se practican en diversos países y su distri-bución en los casos de muerte de deportistas.

Tabla 2. Deportes/actividad física en el momento de la muerte

La tabla 3 recoge las causas de muerte súbita en los 115casos en los que se ha podido obtener la información delestudio necrópsico.


47

original / La muerte súbita en el deporte español

Rango Hombre Mujer S.I. Total %

0-15 7 4 0 11 6,1116-20 28 2 1 31 17,2221-25 16 0 0 16 8,8826-30 15 1 0 16 8,8831-35 12 1 0 13 7,2236-40 13 0 0 13 7,2241-45 20 1 0 21 11,6646-50 11 0 0 11 6,1151-55 11 0 0 11 6,1156-60 8 0 0 8 4,4461-65 6 0 0 6 3,3366-70 3 0 0 3 1,6671-75 3 0 0 3 1,6676-80 2 0 0 2 1,11S.I. 9 3 3 15 8,33TOTAL 164 12 4 180 100,00

S.I.: Sin identificar

Deporte Hombre Mujer S.I. Total %

Fútbol 40* 0 0 40 22,22

Ciclismo 38 1 0 39 21,66

Atletismo (carrera) 19 3 2 24 13,33

Fútbol sala 8 0 0 8 4,44

Deportes de frontón 8 0 0 8 4,44

Baloncesto 7* 0 0 7 3,88

Educación física 4 3 0 7 3,88

Trabajo de 6 0 0 6 3,33gimnasia personal

Montañismo 5 0 0 5 2,77

Natación 4** 1 0 5 2,77

Buceo 1 1 1 3 1,66

Tenis 3 0 0 3 1,66

Bádminton 0 1 0 1 0,55

Ciclismo BTT 1 0 0 1 0,55

Triatlón 1 0 0 1 0,55

Esqu í 0 1 0 1 0,55

Paddle 0 1 0 1 0,55

Pesca 1 0 0 1 0,55

Senderismo 1 0 0 1 0,55

Vela 1 0 0 1 0,55

Pruebas físicas 1 0 0 1 0,55

Bicicleta estática 1 0 0 1 0,55

Deporte S.I. 11 0 0 11 6,11

Desconocido 3 0 1 4 2,22

TOTAL 164 12 4 180 100,00

* Arbitro ** Ahogado S.I.: Sin identificar



Tabla 3. Causas de muerte súbita

La mayor parte de las causas de fallecimiento soncardiacas. Únicamente se han encontrado 5 casos queno son de origen cardiaco. Concretamente dos acci-dentes cerebrovasculares y un caso de cada una de lassiguientes causas: intoxicación por flecainida, hipopo-tasemia (en este caso pudo ser resucitado) y un golpede calor.

Los accidentes cerebrovasculares son causas conoci-das aunque infrecuentes de muerte súbita en el depor-te y que están provocadas generalmente por rotura deaneurisma cerebral (10).

La primera causa de muerte súbita es la enfermedadateromatosa coronaria (EAC) que ha estado presenteen 48 casos (41,73%), provocada por estenosis corona-ria significativa de, al menos, un vaso coronario prin-cipal, cicatriz de infarto previo, infarto agudo de mio-cardio o trombosis coronaria (7). Únicamente no es laprimera causa de muerte cuando se analizan trabajos

con edades por debajo de los 30 años.

La miocardiopatía arritmogénica, ocupa el segundolugar con el 9,56% de los casos, es una patología alta-mente prevalente en nuestro medio y la miocardiopa-tía hipertrófica es la tercera causa de muerte encontra-da, con 9 casos y una incidencia total del 7,82%.

Las anomalías coronarias congénitas se encuentranpresentes en todas las series con incidencias variables1,9-23%. En este trabajo se han encontrado 5 casos,con una incidencia del 4,34%.

Por último, el Registro recoge 7 casos de pacientesque pudieron ser resucitados en situaciones de paradacardiaca o fibrilación ventricular por servicios de ur-gencia (tabla 4). La edad media de este grupo fue de35,6 años y un rango de 16-58 años. Solamente seconoce la causa en tres de ellos (hemocromatosis, hi-popotasemia y cardiopatía no especificada).


48

Causa de muerte Rango edad Edad media Hombre Mujer N º %

Enf. ateromatosa coronaria 28-72 48,02 48 0 48 41,73

Miocard. arritmogénica 13-39 25,54 11 0 11 9,56

Miocardiopatía hipertrófica 11-45 28,22 7 2 9 7,82

Anomalía coronaria 12-22 16,8 3 2 5 4,34

Hipertrofia ventricular izda 18-30 24 4 0 4 3,47

Estenosis valvular aórtica 12-53 26,75 4 0 4 3,47

Miocarditis aguda 21-54 32 3 0 3 2,60

Miocarditis crónica 20-31 - 2 0 2 1,73

Disección aórtica 20-79 - 2 0 2 1,73

Fibrosis cardiaca 17-20 - 2 0 2 1,73

Accidente cerebrovascular 26-57 - 2 0 2 1,73

Bradiarritmia 32 - 1 0 1 0,86

Comunic. interauricular 17 - 1 0 1 0,86

DA intramural 79 - 1 0 1 0,86

Intoxicación Flecainida 51 - 1 0 1 0,86

IAM y golpe de calor 41 - 1 0 1 0,86

Golpe de calor 22 - 1 0 1 0,86

Miocardiopatía dilatada 14 - 1 0 1 0,86

PVM e HTA 47 - 1 0 1 0,86

Rotura aórtica 16 - 1 0 1 0,86

Inexplicada 9-29 18,28 11 2 14 12,17

Total 9-79 - 108 7 115 100,00


Tabla 4. Casos resucitados

Más esclarecedor es el análisis de las causas de muertesúbita en menores y mayores de 30 años.

Tabla 5. Causas de muerte súbita en mayores de 30 años

Por encima de 30 años, en nuestra serie se encuen-tran 47 casos de EAC lo que supone un 74,43% del to-tal. Esta incidencia parece estar en relación con las ca-racterísticas claramente progresivas de esta enfermedado proceso asociado a los factores de riesgo que suelenincrementarse con la edad (11). Después hemos en-contrado 4 casos de miocardiopatía arritmogénica

(6,25%) y tres de miocardiopatía hipertrófica (4,68%).El resto de causas de muerte súbita sólo se han obser-vado en una ocasión.

En los fallecidos de 30 años o menos, tabla 6, la etio-logía de la muerte súbita en deportistas difiere notable-mente del grupo anterior, como es bien conocido.


49


Diagnóstico Sexo Edad Deporte

FV por miocardiopatía hemocromatósica H 47 Natación

Parada cardiaca H 58 Ciclismo

FV por hipopotasemia M 32 Atletismo

FV por cardiopatía no especificada H 72 Tenis

Fibrilación ventricular H 51 Tenis

Fibrilación ventricular H 35 Fútbol

Parada cardiaca H 16 Atletismo

FV: Fibrilación ventricular H: Hombre M: Mujer

Causa de muerte Hombre Mujer N º %

Enfermedad ateromatosa coronaria 47 0 47 73,43

Miocardiopatía Arritmogénica 4 0 4 6,25

Miocardiopatía hipertrófica 2 1 3 4,68

IAM y golpe de calor 1 0 1 1,56

PVM e HTA 1 0 1 1,56

Intoxicación Flecainida 1 0 1 1,56

Estenosis valvular aórtica 1 0 1 1,56

Miocarditis aguda 1 0 1 1,56

Miocarditis crónica 1 0 1 1,56

DA intramural 1 0 1 1,56

Disección aórtica 1 0 1 1,56

Accidente cerebro vascular 1 0 1 1,56

Bradiarritmia 1 0 1 1,56

Total 63 1 64 100,00



Tabla 6. Causas de muerte súbita en 30 años

En este grupo sólo se ha observado un caso deEAC, lo que supone un 1,96%.

Las causas más frecuentes son de etiología congéni-ta destacando la miocardiopatía arritmogénica con 7casos (13,72%) seguido de la miocardiopatía hipertrófi-ca con 6 casos (11,76%), las anomalías coronarias con-génitas con 5 casos (9,8%), la hipertrofia ventricularizquierda idiopática con 4 casos (7,84%) y la estenosisvalvular aórtica con 3 casos (5,88%). El resto de cir-cunstancias tiene una incidencia muy pequeña.

Merece un análisis más profundo el hecho de que14 fallecimientos (27,45%), no mostraran ninguna cau-sa objetivable de muerte súbita en el procedimientocompleto de necropsia, incluyendo estudio sistemáti-co del sistema de conducción cardiaco por lo que sedenominan “autopsias blancas” (13).

En este grupo, llamado de muerte súbita cardiaca oarrítmica con corazón estructuralmente normal, se hademostrado que en algunos casos la alteración se en-cuentra a nivel molecular, en los canales de los elec-trolitos que determinan el impulso cardiaco (en todosellos se han podido demostrar alteraciones con prue-bas moleculares en los canales de sodio, potasio o cal-

cio). Es obligada una exploración cardiológica de losfamiliares más cercanos al fallecido.

Actualmente, la única posibilidad de conocer el ori-gen de estas muertes sería la valoración conjunta dediversos aspectos, además del estudio necrópsico com-pleto, incluyendo antecedentes patológicos, lugar ycircunstancias de la muerte, tal vez estudio de sustan-cias dopantes y estudios genéticos. (14)

CONCLUSIONES

1. Hay una gran dificultad para obtener datos com-pletos de los casos de muerte súbita en deportistas ennuestro país.

2. Los casos de muerte súbita afectan a todos lostramos de edad con una importante prevalencia en jó-venes y en adultos de la quinta década de la vida.

3. Los deportes más involucrados en casos de muer-te súbita son el fútbol, el ciclismo y el atletismo, posi-blemente por ser los más practicados en España.


50

Causa de muerte Hombre Mujer N º %

Miocardiopatía arritmogénica 7 0 7 13,72

Miocardiopatía hipertrófica 5 1 6 11,76

Anomalía coronaria 3 2 5 9,8

Hipertrofia ventricular izda 4 0 4 7,84

Estenosis valvular aórtica 3 0 3 5,88

Miocarditis aguda 2 0 2 3,92

Fibrosis cardiaca 2 0 2 3,92

Disección aórtica 1 0 1 1,96

Enfermedad ateromatosa coronaria 1 0 1 1,96

Comunicación interauricular 1 0 1 1,96

Miocarditis crónica 1 0 1 1,96

Golpe de calor 1 0 1 1,96

Miocardiopatía dilatada 1 0 1 1,96

Rotura aórtica 1 0 1 1,96

Accidente cerebro vascular 1 0 1 1,96

Inexplicada 11 3 14 27,45

Total 45 6 51 100,00


4. La causa más frecuente de muerte súbita a partir de los 30 años es la enfermedad ateromatosa coronaria.

5. Las causas más frecuentes en menores de 30 añosson la miocardiopatía arritmogénica, la miocardiopatíahipertrófica, las anomalías coronarias congénitas y lahipertrofia ventricular izquierda, pero la de mayor in-cidencia es la de las muertes inexplicadas que ocurrencon corazón estructuralmente normal.

6. Es necesario profundizar en los mecanismos deobtención de los datos de los casos de muerte súbita yse debe proseguir la investigación para avanzar en mé-todos más específicos de prevención.

7. Debería implicarse a los agentes deportivos sobrela necesidad de proporcionar información de los casosde muerte súbita que les afecten más cercanamente, afin de mejorar el conocimiento de los aspectos cientí-ficos de la muerte súbita en nuestro medio y para po-der establecer estrategias específicas de prevención.

BIBLIOGRAFÍA

1. Basilico FC. Cardiovascular diseases in athletes. Am JSports Med 1999 27: 108-121.

2. Pons C. Manonelles P. La muerte subita del deportis-ta 20 años después. Arch Med Dep 2004;100: 54-52.

3. Albert CM, Mittleman MA, Chae CU et al. Trigge-ring of sudden death from cardiac causes by vigorous exer-tion. N Engl J Med 2000; 343: 1355-61.

4. Corrado D, Basso C, Schiavon M, Thiene G. Scree-ning for hypertrophic cardiomyopathy in young athletes.New Engl J Med 1998; 339: 364-9.

5. Thiene G, Basso C, Corrado D. Is prevention of sud-den death in young athletes feasible?. Cardiología 1999;44(6):497-505.

6. Manonelles P, Boraita A, Luengo E, Pons de Beris-tain C, eds. Cardiología del Deporte. Barcelona: NexusMédica, 2005.

7. Suarez-Mier MP, Aguilera B. Causas de muerte súbitaasociada al deporte. Rev Esp Cardiol 2002; 55: 347-358.

8. Quigley F. A survey of the causes of sudden death insport in the Republic of Ireland. Br J Sports Med 2000; 34:258-261.

9. Van Camp SP, Bloor CM, Mueller FO, Cantu RC,Olson HG. Nontraumatic sports death in high school andcollege athletes. Med Sci Sports Exerc 1995; 27: 641-647

10. Fann JR, Kukull WA, Katon WJ, Longstreth WT.Physical activity and subarachnoid haemorrhage: a popu-lation based case-control study. J Neurol NeurosurgPsychiatry 2000; 69: 768-772.

11. Tunstall Pedoe DS. Sudden death risk in older ath-letes: increasing the denominator. Br J Sports Med 2004;38: 671-672.

12. Fuller CM, McNulty CM, Spring DA, Arger KM,Bruce SS, Chryssos BE, Drummer EM, et al. Prospectivescreening of 5,615 high school athletes for risk of suddencardiac death. Med Sci Sports Exerc 1997; 29: 1131-1138.

13. Nicolas G, Potiron-Josse M. Ginet JD. La mort su-bite du sportif. Science & Sports 1986; 1:315.

14. Boraita A, Muerte súbita y deporte ¿Hay alguna ma-nera de prevenirla en los deportistas?. Rev Esp Cardiol2002; 55: 333-336.


51



originalsINTRODUCCIÓN:

Habitualmente, tras la biop-sia pulmonar por videoto-racoscopia (BP por VATS),

la duración media del drenaje torá-cico varía desde la retirada inme-diata hasta 3 días, oscilando las es-tancias medias entre 3-4 horas (ci-rugía ambulatoria) y 7 días. Presen-tamos nuestra experiencia con lapolítica de retirada precoz del dre-naje torácico en 146 pacientes trasBP por VATS.

MATERIAL Y MÉTODOS:

Desde 1992 hasta 2004, se llevóa cabo BP por VATS en 160 pa-cientes ambulatorios con el fin deobtener un diagnóstico histológicode su enfermedad pulmonar difusaintersticial o micronodular. Laedad media fue de 61 años (rango25-80). Todos los procedimientosse llevaron a cabo bajo anestesiageneral e intubación selectiva. To-das las BP se obtuvieron con endo-grapadoras y en todos los casos severificó visualmente la reexpansiónpulmonar. La retirada precoz deldrenaje torácico (24F) se llevaba acabo cuando se cumplían cuatrocondiciones: extubación inmedia-ta, reexpansión completa del pul-món, drenaje de menos de100ml/h y ausencia de fuga aéreaen el sello de agua. Analizamos laduración del drenaje torácico, laestancia hospitalaria y las compli-caciones postoperatorias.

RESULTADOS:

Se realizó BP por VATS en 160pacientes. En 146 (91.2%) fue posi-ble llevar a cabo la retirada precozdel drenaje torácico. Catorce pacien-tes (8.8%) presentaban un deterioropulmonar muy avanzado (FEV1<30%) y/o comorbilidad importante

para ser incluidos en este programa.De los 146 pacientes incluidos, eldrenaje torácico se retiró precoz-mente –menos de una hora tras lacirugía- en 135 (92.4%). En nuevepacientes (6.2%) el drenaje torácicose retiró entre las 4-24 h, debido afuga aérea inicial. Únicamente endos casos (1.4%) tuvo que retirarse


52

J. Fibla, L. Molins, JM Mier, G. VidalServicio Cirugía Torácica. Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona

Retirada precoz del drenaje torácicotras biopsia pulmonar por videotora-coscopia en 146 pacientes



53

originals / Retirada precoz del drenaje torácico

el drenaje torácico al segundo díapostoperatorio. La estancia mediafue de 1.2 días (rango 0-7). A partir

de 2001 hubo 32 pacientes a los quese realizó la BP por VATS de maneraambulatoria (50% de todas las BP

por VATS en este período). Hubodos casos de hemotórax postopera-torio (1.4%) y tres de neumotórax(2.0%). Tres de estos cinco pacientesrequirieron reingreso (2%). Tres pa-cientes fallecieron en el hospital de-bido a la progresión de su enferme-dad de Hamman Rich.

CONCLUSIONES:

La retirada precoz del drenajetorácico tras BP por VATS en au-sencia de fuga aérea es una políticasegura que reduce la estancia hos-pitalaria y permite realizar este pro-cedimiento de manera ambulatoriaen pacientes seleccionados.

Visita’ns awww.annalsdelsagratcor.org


originalsINTRODUCCIÓN:

La simpatectomía video-toracoscópica (SVT) es unprocedimiento habitual enel tratamiento de la hiperhi-drosis (HH) palmar y axilaren la mayoría de los Servi-cios de Cirugía Torácica es-pañoles, sin embargo, su

uso en el manejo del rubor incontrolable (RB) y la hiper-hidrosis facial (HF) no está tan establecido.

Objetivo: Analizar los resultados y complicaciones de la SVT en

los pacientes diagnosticados de RB e HF.

MATERIAL Y MÉTODOS: Entre Marzo de 2000 y Abril de 2005 realizamos 68

SVT en 34 pacientes diagnosticados de RB e HF. Dos deellos habían sido intervenidos anteriormente sin resultadossatisfactorios. La técnica empleada fue la simpatectomíabilateral variando los niveles en función de la presencia deHH palmar y/o axilar asociada. Los resultados y complica-ciones fueron evaluados, como mínimo, a la semana, a los6 meses y al año de la intervención.

RESULTADOS: Los 34 pacientes, 18

hombres y 16 mujeres, tení-an una edad media de 34.1años (rango 18-56). En 15pacientes (44.1%) el sínto-ma principal era la HF y en19 (55.9%) el RB. De los 34pacientes 11 (32.4%) pre-

sentaban RB como único síntoma, 3 (8.8%) HF comoúnico síntoma, 8 (23.5%) asociaban HH palmar y axilar, 7(20.6%) asociaban HH palmar y 5 (14.7%) asociaban HHaxilar. Los niveles a los que se llevó a cabo la simpatecto-mía fueron: T1-T4 en 9 pacientes (26.5%), T1-T3 en 8(23.5%), T2-T4 en 7 (20.6%), T1-T2 en 6 (17.6%), T2 en 2

(5.9%) y T2-T5 en 1 (2.9%). Hubo complicaciones posto-peratorias menores en 2 pacientes (5.9%), un caso por pto-sis palpebral transitoria y otro por derrame pleural. Todoslos pacientes fueron dados de alta antes de las 24 horas dela intervención, 9 de ellos en el programa de cirugía sin in-greso. Se obtuvo mejoría de la hiperhidrosis facial en to-dos los casos 15/15 (100%). En el grupo de rubor la técni-ca fue eficaz en 15/19 casos (79%). En los dos pacientesoperados previamente, se obtuvo resultados satisfactorioscon la segunda intervención. Se constató sudación com-pensadora (SC) en 16/34 pacientes (47%), 8 en el grupo deHF (53.3%) y 8 en el de RB (42%). El índice de satisfac-ción global fue de “totalmente satisfecho” en 24/34 casos(70.5%), “parcialmente satisfecho” por la SC en 6/34(17.6%) y de “insatisfecho” en 4/34 (11.7%). En el grupode HH facial, el índice de satisfacción fue de “totalmente

satisfecho” en 11/15(73.3%) y de “parcialmen-te satisfecho” por la SC en4 casos (26.7%). En el gru-po de rubor “totalmentesatisfecho” en 13/19(68%), “parcialmente satis-fecho” por la SC en 2 ca-sos (11%) e “insatisfechos”4/19 (21%) por el fracasode la técnica.

CONCLUSIONES: La simpatectomía torácica videotoracoscópica es un

procedimiento seguro y efectivo para el manejo de la hi-perhidrosis facial y el rubor incontrolable. La sudacióncompensadora permanece como principal efecto secun-dario.


54

J. Fibla, L. Molins, JM Mier, G. VidalServicio Cirugía Torácica. Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona

Resultados de la simpatectomia vide-otoracoscópica en el tratamiento delrubor y la hiperhidrosis facial en 34pacientes

54 article4.qxd 9/3/07 18:40 Página 54

originalsOBJETIVO:

Presentar los objetivos inmediatos, a corto y a largo pla-zo de los pacientes adolescentes y adultos intervenidos dePectus Excavatum mediante la técnica de Nuss.

METODOLOGÍA: Desde Octubre de 2001 a Noviembre de 2005 he-

mos intervenido 13 pacientes –9 varones y 4 mujeres- en-tre 14 y 28 años (mediana 19 a) afectos de Pectus Excava-tum severo con un índice de Haller (VN: 2.5) entre 4.5 y7.5 (mediana 5.5). La indicación fue estética con gran re-percusión psicológica en todos los casos. Se utilizó tubode doble luz, analgesia epidural, toracoscopia derecha yóptica de 10mm (30º y CO2 en los últimos 3 casos). Secolocó una única barra subesternal bilateral. El seguimien-to se realizó a los 3 meses y posteriormente cada 6 meses.

RESULTADOS: El tiempo operatorio medio fue de 85’ (60’-120’);

en dos casos se utilizó además toracoscopia izquierda y enlos últimos cinco pacientes la introducción de la ópticapor el túnel contralateral simplificó la salida de la barra.No hubo complicaciones intra ni postoperatorias y la es-tancia media fue de 4.2 días (2-6 días). El dolor postopera-torio fue muy variable requiriendo analgésicos entre 1-6semanas (mediana 2.5 semanas). La tolerancia de la barraha sido excelente excepto en un paciente que presentó de-rrame pleural e infección local bilateral recurrente y dolor,que requirió su retirada a los 8 meses. Tres barras se hanmovilizado mínimamente en los controles radiológicos enun seguimiento medio de 22.6 meses (1-50 meses). Se hanretirado tres barras tras 2.5-3 años con un sangrado intrao-peratorio de 1500cc por efracción de la arteria intercostalen un paciente que, posteriormente, fue reintervenido contécnica de Ravitch por leve recidiva. Los otros dos pacien-tes están satisfechos con el resultado tras un año de su reti-rada.

CONCLUSIÓN: La técnica mínimamente invasiva de Nuss de co-

rrección del Pectus Excavatum en adolescentes y adultos,representa una alternativa válida a la reparación clásica.

L. Molins, J. Fibla, JM Mier, G. VidalServicio Cirugía Torácica. Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona

Corrección del pectus excavatum en adolescen-tes y adultos mediante técnica de NUSS. Resultados en 13 pacientes


55


originalsOBJECTIU

Presentar la nostra experiència en el tractament quirúr-gic de lémpiema pleural crònic.

MATERIAL I MÈTODEEn un període de 10 anys es van tractar quirúrgica-

ment en el nostre Servei 42 malalts amb el diagnòstic deempiema pleural crònic. Els resultats i complicacions vanser avaluats.

RESULTATSDels 42 casos d’empiema, 32 foren dórigen pulmonar

(24 parapneumònics i 8 per pneumotòrax terapèutic pre-vi) i 10 dórigen extrapulmonar (6 per fístula bronco-pleural –FBP- post-resecció pulmonar i 4 post-perforacióesofàgica). En tots el casos el tractament inicial va ser eldrenatge toràcic. En el grup dels empiemes dórigen pul-monar la distribució per sexes va ser de 28H/4D ambuna edat mitjana de 61.6 anys (13-83). Deu malalts (31%)eren diabètics i 11 (34%) alcohòlics. El temps mitjàdévolució de lémpiema en aquest grup va ser de 25.5dies (8-90 dies).

Dels 24 parapneumònics, en 16 es va afegir al drenatgetoràcic una decorticació pleural (4 per cirurgia videotora-coscòpica –CVT- i 12 per toracotomia) i en tots la evolu-ció fou a la curació. En 8 post-pneumotòrax es va dur aterme toracostomia: en 3 toracoplastia més mioplastia (1

fallida i 2 curacions). 3 mioplasties (3 curacions) i 2 tora-costomies (2 curacions). Lálta en aquest grup es va donarals 11.8 dies (5-20). Tres casos de ca. essofàgic van ser exi-tus (2 al domicili). Els 10 empiemes dórigen extrapulmo-nar correspongueren a 8H/2D amb una edat mitjana de59 (47-70). De les 6 FBP, 5 foren per pneumonectomiadreta (3 QT dínducció) i una pneumonectomia esquerra.3 perforacions esofàgiques y una esofagogastrectomia. Laevolució mitjana fou de 20 dies (7-45 dies). 4 casos es vantractar amb toracostomia més resutura més mioplastia (uncas va ser exitus per sepsis). 2 malalts amb drenatge torà-cic foren també exitus, un per progressió de la neoplàsia iun per sepsis. En un cas es va fer una resutura esófago-gàs-trica que va evolucionar cap a la curació. En 3 casos es vasuturar la perforació (2 curacions i un exitus).

CONCLUSIONSEl maneig de lémpiema amb persistència de la cavitat

pleural mes de 10 dies inclou el drenatge toràcic obert i lamini-toracotomia o la CVT de neteja. En la nostra expe-riència, el maneig de lémpiema crònic s´ha díndividua-litzar: En cas de que el malalt presenti un bon estat gene-ral, una cavitat petita i possibilitat dúna correcta reexpan-sió pulmonar el tractament délecció es la toracotomia i ladecorticació. En cas dún malalt tòxic, una cavitat grani/o la no reexpansió pulmonar el tractament es la toracos-tomia amb resecció costal, neteja (Clagett) i mioplastia/toracoplastia.

J.Fibla, L.Molins, G.Vidal.Servei de Cirurgia Toràcica. Hospital Universitari Sagrat Cor (Barcelona).

Tractament quirúrgic de l’empiema pleural crònica


56

Vessament pleural parapneumònic esquerre. Decorticació i resultat final.


originals

OBJECTIVE: Since 1995, Computed -Tomography (CT) guided neurolytic celiac plexus block have been used successfully in our

Hospital in the treatment of pain in advanced pancreatic carcinoma. We evaluate the technique and its clinical results.

MATERIAL AND METHODS: We have studied 18 patients with advanced pancreatic carcinoma (mean age 67 years, 6 females / 12 males). First of

all, we diffused an iodinate contrast solution followed by an anaesthetic solution of 20 ml of mepivacaine (2%) mixedwith 20 cc of ethanol (100%). In 12 patients we performed the block by an anterior approach. In 6 patients the approachwas posterior in order to block the splanchnic nerve. The CT permitted an accurate placement of the needle (20G).

RESULTS: Pain relief was achieved in all the patients. The pain relief was long lasting: patients reported no pain or easy contro-

lled pain during the first 3 months or until death (mean period of two and a half months). One patient reported no paintill his death, 8 months post celiac block. The posterior approach required a bilateral punction, but it is the best waywhen the pancreatic mass involves all the vascular structures. There were no associated complications.

CONCLUSIONS: 1.- The CT guidance allowed accurate needle placement and also showed with precision the spread of the ethanol-

anaesthetic solution in the celiac area.2.- CT guided celiac block appears to be a safe and effective technique for the relief for unresponsive pain to conven-

tional medical treatment

Mauri E*, De Sanctis V**, Querol V. *, Arias I**, Montull C*, Mundt E*, MartinezA*, Llaverias S*,Casas D*Department of Radiology* ( CRC-Sagrat Cor) and Anaesthesiology - Pain Unit **. Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona

Pain in the advanced pancreatic carcioma: CT-Guided celiac neurolysis


57

Saggital view of the celiac plexus location: between the superior mesenteric artery and the celiac trunk, just ahead and surrounding the aorta artery.

Celiac trunk anatomical axial reconstruction by CT scan con-trast-enhanced.



protocolsPREÀMBUL, JUSTIFICACIÓ I DEFINICIÓ

El Comitè d’Ètica Assistencial del’Hospital Universitari Sagrat Cor haemprès un treball, primerament de re-flexió i posteriorment de confecciód’un document de treball, per tal d’i-niciar un conjunt de canvis concretsque facilitin la introducció d’una“cultura de la confidencialitat” dintrede l’hospital. L’edició i la difusió deldocument formarà part d’un conjuntd’iniciatives integrades en una cam-panya de comunicació i de formació.

Aquesta iniciativa neix de la in-quietud existent pel que fa al respectea la persona dintre de l’àmbit assisten-cial, amb la certesa que l’atenció sani-tària en el nostre entorn planteja inge-rències, mancances i greuges en rela-ció al respecte a la intimitat del pa-cient, que, pel fet de ser comuns i rei-terats han esdevingut “normals”. Es-tem convençuts que hi ha molt permillorar individualment i col·lectiva-ment.

La implicació i el compromís de laDirecció Assistencial del nostre hospi-tal en el projecte i en la campanya dedivulgació i formació constitueix unagarantia i un necessari suport per alseu futur.

El nostre objectiu és incitar a la re-flexió profunda sobre el deure delsprofessionals de la sanitat d’assegurarla confidencialitat en l’atenció als pa-cients, entesa com la preservació de laintimitat i la no divulgació de les da-des personals i mèdiques derivadesdel procés assistencial.

Paral·lelament, o de forma super-posada, en reflexionar sobre les cir-cumstàncies que afecten la confiden-cialitat, apareixeran altres aspectesque afecten temes col·laterals, del’àmbit de la qualitat assistencial, ques’interrelacionen i que a l’hora de

proposar mesures es poden contem-plar de forma conjunta.

OBJECTIUS1. Facilitar formació sobre confi-

dencialitat.2. Induir la reflexió sobre els aspec-

tes de confidencialitat i de la informa-ció al pacient en la pràctica assisten-cial.

3. Fomentar actituds professionalsde major respecte a la confidenciali-tat.

4. Promoure un canvi cultural quecontempli la confidencialitat com unvalor important a la nostra pràcticaassistencial.

ANTECEDENTS (marc legal i ètic)

El fonament ètic del criteri oprincipi de confidencialitat parteix

de la convicció que la dignitat deles persones, com subjectes moralslliures que mereixen ser tractadescom un fi en elles mateixes i nocom un mitjà, els atorga la gestióabsoluta dels seus drets i llibertats ide la seva esfera íntima i la privada(principi ètic d’autonomia). D’altrabanda, a la nostra societat existeixun pacte implícit en la relació clíni-ca i, a més, una confiança social pelque fa a la reserva de la professiómèdica, i el respecte a l’autonomiai la lleialtat de tot el personal assis-tencial envers el pacient, que defi-neixen la relació de confiança entremetge i pacient. També s’acceptaque el benefici per al pacient (la de-finició i la gestió de la qualitat devida) és allò que el pacient enténque és millor per a ell (principi debeneficència). Aquest nou punt de

Per una nova cultura de la confidencialitat


59


protocols / Per una nova cultura de la confidencialitat


60

vista reitera el respecte a la confi-dencialitat.

La reserva sobre allò que conei-xem del pacient no només es limita-rà a les confidències (secret) o a laintimitat del pacient i als aspectes dela seva privacitat, sinó que també had’incloure altres dades, encara quepuguin ser del domini públic, envirtut de la relació personal i privadaque s’estableix entre el pacient i elprofessional sanitari.

El dret a la intimitat (que incloula privacitat), traspassat al marc le-gal, resta definit com un dret fona-mental i es recull a la “Carta Univer-sal de Drets Humans” i a la “Consti-tució Espanyola”, en tant que cons-titueix un element integrant de ladignitat de la persona.

En l’àmbit de l’assistència sanità-ria, un conjunt de textos legals defi-neix el deure de no facilitar o de li-mitar la informació privada i íntimaa què es tingui accés com a conse-qüència de l’assistència sanitària. Enaquesta línia s’expressen, a nivell es-tatal, la Ley General de Sanidad, laLey de Protección de Datos de Ca-rácter Personal i el Reglamento deMedidas de Seguridad, derivat de laLey Orgánica de Regulación del Tra-tamiento Automatizado de los Da-tos de Carácter Personal; i, a nivellautonòmic, la Llei sobre dret a la in-formació, autonomia i documenta-ció clínica; a més de quedar recollit

en els codis deontològics delsCol·legis de Metges i d’Infermeria.Aquest deure, doncs, obliga tot pro-fessional, sanitari i no sanitari, queintervé en qualsevol procés assisten-cial. Si, per imperatiu del seu codideontològic, els metges i infermeresestan sotmesos al secret professio-nal, el deure de preservar la intimitati la privacitat del pacient obliga totapersona que té accés a les seves da-des i, així, és més propi parlar de“confidencialitat a les relacions sani-tàries”.

De la normativa que hem assenya-lat, podem extreure quatre conclu-sions bàsiques:

1. Que la informació continguda ales històries clíniques ha de ser reco-llida amb finalitat assistencial i en lamesura que sigui possible des d’a-questa perspectiva.

2. Que els professionals que, encompliment de les seves funcions, hitinguin accés, només ho han de feramb una motivació assistencial, i entot cas, estan sotmesos al deure del se-cret.

3. Que una actuació que s’apartid’aquests criteris d’actuació suposauna vulneració de la regulació legalen matèria de confidencialitat de lesdades sanitàries.

4. Que la responsabilitat últimasobre la custòdia de les històries clí-niques correspon a la direcció delcentre, que és, per tant, qui assu-

meix la responsabilitat davant delpacient si apareixen casos d’utilitza-cions desviades o accessos no auto-ritzats.

El deure de confidencialitat con-templa les excepcions següents:

• Davant de la situació anomenada“privilegi terapèutic”, que cal te-nir-la present com a excepcional.

• Quan col·lisiona amb drets deterceres persones i suposa un riscgreu per a elles o per a la col·lecti-vitat.

• Quan el pacient està incapacitat.• En situació d’urgència, si no po-

dem disposar de l’autoritzaciódel pacient.

• Quan el propi pacient autoritzala revelació de la informació.

ÀMBITS DE LA CONFIDENCIALITAT

El respecte i la preservació de laconfidencialitat en les relacions sani-tàries s’han d’assegurar en els àmbitssegüents:

- Assistència sanitària.- Accés a la informació. - Documentació clínica.- Activitat desenvolupada pels pro-fessionals sanitaris i dades delpersonal assistencial.

Els dos darrers àmbits no són ob-jecte del present document. El Comi-tè d’Ètica Assistencial disposa de do-cumentació al respecte, que es potconsultar.

SITUACIONS EN ELS QUENO ES RESPECTA LACONFIDENCIALITAT ENVERS EL PACIENT IALTRES ASPECTES RELACIONATS I CONDICIONANTS

• Informació als passadissos. A tenir en compte: llocs per infor-

mar inexistents o inadequats (infraes-tructura).

• Informació davant terceres perso-nes (habitacions dobles,...).

• Informació a terceres personessense haver demanat autorització alpacient (familiars, coneguts, amics,...).

A tenir en compte: aïllament delpacient, manca d’acompanyament


protocols / Per una nova cultura de la confidencialitat


61

familiar (autonomia, qualitat assis-tencial).

• Informes mèdics no adreçats alpacient.

A tenir en compte: autonomia,qualitat assistencial.

• Amagar informació al pacient(informació real a la família, dualitatd’informació,...).

A tenir en compte: autonomia,qualitat assistencial.

• Accés a dades de la història clíni-ca (HC) per professionals que no in-tervenen directament.

A tenir en compte: ubicació inade-quada de la HC (infrastructura).

• Converses i comentaris davantterceres persones (telèfon, passadis-sos, ascensor, control inferme-ria,...).

A tenir en compte: ubicació inade-quada de la HC, control infermeria,telèfon,... (infrastructura).

• Judicis de valor (social, religiós,cultural), prejudicis i “etiquetes”.

A tenir en compte: manca de rigorprofessional (qualitat assistencial).

• Comentaris i converses davant elmalalt sobre ell o altres pacients.

A tenir en compte:- tracte despersonalitzat, paterna-

lisme, despotisme, familiaritat exces-siva, manca de respecte a la intimitaten l’atenció, aïllament de la família,relació desigual personal sanitari-pa-cient (qualitat assistencial).

- reiteració per multiplicitat de l’a-tenció (qualitat assistencial).

- intromissió en l’espai físic (quali-tat assistencial).

A més no es pot subestimar l’apor-tació d’informació insuficient ni ladisponibilitat de temps insuficient(autonomia, qualitat assistencial).

RECOMANACIONS PER A LA PRÀCTICA ASSISTENCIAL

Respecte de:

1- El subjecte de la informació:• La informació s’ha de donar al

pacient.• Cal demanar directrius sobre la

informació a terceres persones (famí-lia, amics).

• S’ha de donar el màxim d’infor-mació al pacient i evitar el proteccio-nisme paternalista i la dualitat d’infor-mació. (Cal considerar l’autonomiadel pacient com un valor i com unaeina dintre del procés terapèutic).

Nota: El pacient pot rebutjar rebreinformació.

2- La confidencialitat:• Donar la informació en condi-

cions de privacitat.• Donar la informació de forma su-

ficient, adequada i progressiva. Es re-quereix temps i ha de ser donada ambcomprensibilitat.

• Facilitar l’acompanyament de lafamília, tant en la informació com enla resta de l’assistència, i no deixar-laal marge del procés assistencial.

• Evitar, dintre del possible, infor-mar davant d’altres pacients o fami-liars veïns (habitacions dobles).

• Evitar la informació o els infor-mes mèdics no adreçats al pacientsense la seva autorització, i lliurar elsinformes mèdics a tercers (metge cap-çalera, empresa,...) mitjançant el pa-cient.

• Evitar comentaris aliens davantdel pacient (estudiants) i evitar judicisde valor i actituds de prejudici.

• Evitar comentaris davant tercerespersones (passadissos, ascensor, telè-fon).

• El deure de confidencialitat no ésabsolut, hi ha excepcions (privilegi te-rapèutic, risc per a terceres persones,col·lisió amb drets de tercers, incapa-citat, menors d’edat).

3- La intimitat:• Cal tenir cura de la preservació

de la intimitat durant el procés assis-tencial, tenint present la multiplicitatde procediments i la reiteració de lesactuacions i del personal.

• Ser conscients de la invasió delespai físic i íntim, minimitzant l’a-gressió a la privacitat, sobretot durantles cures i la higiene.

• Vigilar el tracte despersonalitzat,la familiaritat excessiva, el paternalis-me i el despotisme.

4- L’accés a la informació (HistòriaClínica):

• Cal cercar la ubicació adequadade les històries clíniques, per limitar-ne l’accessibilitat.a

• Restringir l’accés a la història delsprofessionals que no intervenen en elprocés assistencial.

• Facilitar l’accés del pacient, quanho demani, a dades de la història clí-nica (informes, exploracions comple-mentàries), l’accés o còpia del curs clí-nic amb el coneixement del metgeresponsable i amb la restricció quemarca la llei.

En cas de dubte no tingueu recan-ça en consultar el Comitè d’Ètica As-sistencial o algun dels seus membres.



62

memorialJosep Maria Puigdollers, metge humanista

Jordi Balcells, Internista i Alergòleg; Xavier Bayona Hu-guet; Director SAP L’Hospitalet de Llobregat InstitutCatalà de la Salut; Francesc Javier Beltrán, servei de Ci-

rurgia Vascular; Jordi Delás, servei de Medicina Interna;Eduardo Irache, servei de Psiquiatría; Núria Miserachs, ser-vei de Microbiologia General Lab; Toni Pelegrí, servei deNefrologia; Nuria Roca Rossellini, metge internista del ser-vei de Cirurgia.

“Nuestras lágrimas y nuestra sangreSon el aceite de la lámpara

Que Dios nos hace llevarDelante del género humano.”

(Poema “Ferrara” de Alphonse de Lamartine)

El 14 de novembre de 2006 va morir el Dr. Josep Ma-ria Puigdollers Colàs, metge humanista i figura molt im-portant a l’Hospital Universitari del Sagrat Cor. Membrede l’escola del Dr. Pedro Pons, creador ell mateix d’una ex-tensa escola de medicina, ha estat una persona trascenden-tal en el desenvolupament de l’Hospital. Home afable,d’extraordinàries qualitats intel·lectuals i mèdiques, va serl’impulsor de la docència en els nostres hospitals. Tant depregrau, amb les seves vinculacions a la universitat en elseu càrrec de Professor Titular, com de postgrau posant enmarxa del sistema MIR en els nostres hospitals.

Amb el testimoni de molts metges i companys de l’-Hospital s’han redactat aquestes pàgines, de memòria i pertant amb una certa possibilitat d’inexactitut. Potser nohem triat les facetes més importants, però estan escrites,com deia en Joan Salvat Papasseit, mullant la ploma elcor que és on es suca l’eina.

Era un home a més a més preocupat per l’art, la vida

social, la política. Molt sovint a les sessions clíniques feiasondejos sobre la intenció de vot. Era divertit veure al Dr.Gri afirmant que lliurava el seu vot –veritat o ficció- al par-tit més radical que en aquell moment pugués aparéixer.Aquest interés ha fet que el Dr. Puigdollers recentment espresentés per alcalde a Granollers.

RECORDANT AL DR. PUIGDOLLERS

Podem dir moltes coses del Dr. Puigdollers, però perdamunt de tot que, com totes les grans persones, erasenzill i assequible. El recordo com un gran metge i

un gran professor. No es fàcil oblidar les sessions clíniquesdel Servei de Medicina Interna que ell dirigia i a les queens feia participar. Vist amb la perspectiva dels anys quehan passat, fa somriure recordar la delicadesa amb quetractava als que érem joves i inexperts i com escoltava i va-lorava les nostres opinions. Varem aprendre molt d’ell i del’equip que ell va saber crear. És fàcil de recordar moltessessions científiques organitzades per ell i a les que ens feiaparticipar. Com va recolzar la Comissió d’infeccions i comhi va col·laborar. I finalment no podem oblidar el seu su-port perquè apareguessin tesis doctorals en el nostre Hos-pitals. Algunes les va dirigir i a d’altrs va estar al tribunas.quan va formar part del tribunal que va jutjar la meva tesidoctoral. Molt sincerament, hem perdut un gran metge iuna gran persona.

De molts de nosaltres va ser el primer mestre i amb ellvarem aprendre “l’ofici” de metge. Sempre el recordaremamb carinyo. Descansi en pau.

HOMBRES QUE SUBEN

Hay hombres que suben y hacen subir a su entornoun escalón en el progreso de su quehacer profesio-nal. El profesor Puigdollers ha sido uno de los úl-

timos de una generación patriarcal. Tenía un humanismoexistencial y una humanidad moral y física grande, hom-bretón que se dejaba ver y oír. Puso las primeras piedrasdocentes de este nuestro Hospital Universitari: su SagratCor. Sé que estaba contento de que nosotros continuemosa satisfacción, tirando para arriba este edificio que nuncase acaba y que nunca se acabe. Supo perdonarme que vi-niendo yo a los 23 años, y él unos cuantos más, no accedí,mas que en contadas ocasiones, a tutearlo. Es que ya lucíasienes plateadas. Gracias Dr. Puigdollers.

Quisiera rendir mi más sincero y humilde homenaje alDr.Puigdollers, de una forma cronológica quiero recordar

62-67 memorial.qxd 9/3/07 18:49 Página 62

memorial


63

aquellos “Cursos de Formación” dirigidos para estudiantesde último curso de Medicina y Licenciados que como Jefedel Servicio de Medicina Interna organizó en el HospitalSagrado Corazón de Barcelona. Recién acabada mi carrerade Medicina tuve la oportunidad de asistir a varios de loscitados cursos, a muchos de nosotros estos cursos nos lle-naron de ilusión en aquella época y nos indicaron pautasclaras para aplicar en nuestro ejercicio profesional, y quehoy en día todavía nos son útiles. La verdad es que a tra-vés de aquellos cursos pude comprobar su gran talla hu-mana y docente, siendo para algunos algo “paternalista”para muchos de mi generación fue un “gran Profesor”. Apesar de que luego nuestro camino ha seguido otras ramasdiferentes a la Medicina Interna, recuerdo especialmenteaquellos consejos suyos “escuchar lo que os dice el pacien-te”, “observar al paciente”.......

El Dr. Puigdollers tenía varias cualidades sorprendentesque su forma de hacer, sencilla y campechana, podía a ve-ces enmascarar. Contaré una anécdota. Érase un viernespor la noche en su consulta privada y nos despedíamoshasta el lunes por la mañana en el Hospital, tras una sema-na para mí agotadora. El “Jefe” nos comentaba a su enfer-mera (su hija, la futura Dra. Puigdollers) y a mi (su ayudan-te) que haría una partida entera de golf aparte de su habi-tual agenda de fin de semana (preparar conferencias, acti-vidades religiosas, estar con su familia numerosa, reunio-

nes con amigos etc.). Como último acto cogía un buen pi-lote de revistas médicas seleccionadas durante la semana“solo para rehojearlas” según él. La verdad es que ni suhija ni yo creíamos que tuviera tiempo ni ganas de “reho-jear” revistas y menos en tal cantidad y le preparamos unatrampa. Escogí una novedad sobre un muy espinoso temaque podría facilitar su diagnóstico diferencial y esperé acomentárselo al “jefe” a la primera oportunidad. A la se-mana siguiente tras un primer comentario sobre el asunto,el Dr. Puigdollers respondió, como vagamente, que lo quesolía servir eran ciertos datos clásicos ya conocidos. Penséque ya le había cazado, naturalmente no tuvo tiempo para“rehojear”.Pero conociéndole volví a insistir y entonces sícontesto la cita exacta de la “trampa” y otras dos tanto omás fiables que ponían en duda dicha conclusión.¡Chape-au!

A reveure’ns.

SERVEI DE MEDICINA INTERNA 1965

Parlar del Dr. Puigdollers és parlar també del servei deMedicina Interna. El jove Dr. Puigdollers va ser cridatel 1965, amb 37 anys a dirigir el servei de Medicina

de l’Hospital del Sagrat Cor pel Dr. Cayetano Alegre, reu-matòleg i director de l’Hospital. Des de llavors el servei del

L’antic Hospital estava al costat de l’esglèsia del carrer Londres


memorial


64

Dr. Puigdollers va estar obert a gran quantitat de metgesque volien fer medicina hospitalària, molts d’ells senserebre cap compensació econòmica.

Eren els anys abans de la jerarquització. Els equipscobraven com a participació de la feina que realitzaven ala consulta externa i a les plantes d’hospitalització. Erael que passava més o menys a la majoria d’hospitals. Hihavia responsables d’equip, metges assistents, alumnesinterns i alumnes externs que només anaven a les ses-sions clíniques del servei.

Després de molts metges que varen fer prestar al seusserveis com el Dr. Cavallé que feia nefrologia, el Dr. Co-rachan, Dr. Peracaula. Durant molts anys els equips detreball estaven dirigides pel Dr. Eudald Gri com sotscapde servei i els Dr. Sarrias, secretari del servei i que va tre-ballar amb el Dr. Enrique Pi Bachich i després amb ElDr. Delás. El Dr. López Carafí era un altre cap d’equip,després ajudat per la seva filla i pel Dr. Eduardo LópezCepero. El Dr. Gummà, amb el Dr. Medina, el Dr. Or-dax, el Dr. Manolo González i ja posteriorment es faafegir el Dr. Castelltort. Ajudants distingits eren la Dra.Rodés, Hernández, els Drs. Mundet, Escoda, Balcells,Zaragoza i tants d’altres.

Entre les secretaries més recients Elena Ventura iMaite Font, que varen arribar molt, molt jovenetes alservei i havien de posar en solfa a una bona quantitat demetges.

Una de les tòniques del estil del Dr. Puigdollers foula potenciació d’unitats. Entre d’altres per la unitat depneumologia va passar el Dr. Anglès, el Dr. Batlló i des-prés les Dres. Rodés i Hernández del Rey. El Dr. Simófeia oncologia, després d’una profitosa formació als Es-tats Units. El Dr. Masoliver va desenvolupar la secciód’endocrinologia amb el Drs. Albarrán i les Dres. Surro-ca, Carrasco i Puig, abans de passar a ser un servei inde-pendent. La psiquiatria va tenir un important paper ambels Drs. Martín Pina, Ganoza, Irache, Blanqué i les psi-

còlogues Maruja Ruiz i Carme Bagaria. El mateix Dr.Gri va desenvolupar la genètica amb estudis de dermato-glifos. El servei d’Hepatologia dels Drs. Sanchis, Caba-llería, Aragó va estar primerament vinculat també al ser-vei de medicina interna.

1970A fines del año 1970, cuando el Hospital Sagrado

Corazón tenía la entrada principal en la calle CondeBorrell, las salas de los pacientes llevaban nombres desantos y estaban dirigidas por las Hermanas de la Cari-dad. Llegaba como estudiante interno, si bien los prime-ros años de mi estancia fueron al lado del Dr. JordiGummá, vi, con el tiempo, en José María un hombremetódico, sencillo, excepcional y profesional; de graninteligencia y gran capacidad de síntesis, muy respetuosocon todos los internos que le rodeamos. Nunca restóimportancia al mínimo esfuerzo en el trabajo de los de-más y siempre consideró importante toda labor investi-gadora a la cual nos animaba. Moderadamente religiosoy muy orgulloso de la educación jesuita recibida en sujuventud.

Sus sesiones clínicas fueron verdaderas clases de do-cencia y muy concurridas por alumnos y médicos. Aquícabe resaltar las jornadas que se efectuaban durante elcurso universitario y era grato ver y escuchar a profeso-res como el Dr. Rozman, catedrático de Clínica Médi-ca, al Dr. Salvá Miquel, catedrático de Farmacología, alDr. Balcells Gorina, catedrático de Patología General, alDr. Carlos Ballús, catedrático de Psiquiatría y posterior-mente decano de la facultad de Medicina; o al Dr. Fa-bián Isamat, jefe del Servicio de Neurología del HospitalSagrat Cor y posteriormente jefe del Sevicio de Neuroci-rugía del Valle Hebrón. Todos ellos grandes amigos ycompañeros de promoción del Dr. J.M. Puigdollers.

También en el Servicio de Medicina Interna tenía-mos tiempo para divertirnos; cómo no recordar los

Darrer dia del servei de Medicina Interna del Dr. Puigdollers


memorial


65

concursos de Pintura, de Poesía campeonatos de domi-nó o partidos de fútbol con otros hospitales o servicios,casi siempre en primavera, promovidos por José Maríapara favorecer las relaciones humanas entre los que for-mábamos parte del Servicio.

Cuando se hizo cargo de la cátedra de Biología de lafacultad de Psicología continuamos nuestra labor inves-tigadora sobre la influencia de los factores metereológi-cos en el comportamiento de la vida humana, tema quele apasionaba. Cabe recordar artículos como "Factoresmeteorológicos y accidentes de tráfico" para cuya elabo-ración contamos con el apoyo de la Dirección Generalde Tránsito, el Servicio de Meteorología de Atarazanas.Asimismo La Dirección y el Departamento de Orienta-ción escolar de la Escuela San Pío X nos permitió efec-tuar una batería de test sobre la atención, para estudiarel comportamiento de los estudiantes en invierno y pri-mavera. Posteriormente se amplió esta investigación a lainfluencia sobre determinades efermedades como hiper-tensión arterial, cefaleas, artritis reumatoidea, etc… Di-chas investigaciones fueron la semilla de un posterior yprofundo estudio llevado a cabo por el Dr. Puigdollers

que quedaría plasmado en un capítulo del Bioclimato-logía y Biometeorología en el libro de Medicina Internade los Drs. Farreras- Rozman (13ª edición).

Años más tarde fue el promotor principal para con-seguir que el hospital fuera considerado universitario,viéndose apoyado por el Dr. Jordi Delás.

Como consecuencia de la nueva reestructuracióndel Servicio de Medicina Interna por la unión de loshospitales Aliança y Sagrat Cor sufrió el profesor elembate no merecido, tal vez, por incomprensión opor falta de diálogo, siendo relegado paulatinamentede la docencia universitaria, tiempo que aprovechópara obtener la licenciatura de Filosofia. Esta nueva si-tuación sirvió para mantener una larga convivenciacon el profesor y fructífera labor investigadora, a pesardel escaso material del que disponíamos recibimos elcalificativo de excelente en tres comunicaciones en di-versos congresos

(Nacional de Psiquiatría. Oviedo 1999, Sociedad ca-talana de Medicina Interna. Barcelona 2001. Nacionalde Geriatría. Madrid 2003)

Todavía recuerdo la última vez que hablé con él"¿qué hacemos con estas historias clínicas, to-davía podemos aprovecharlas?". Gracias portodo.

TRENTA ANYS ENRERE: 1977

El Dr Puigdollers per mi s'associa al descu-briment de la clínica, trenta anys enrera. He de reconèixer que el meu contacte

amb el Dr. Josep Maria Puigdollers no va sermassa llarg, de fet es redueix a un parell o tresanys. No obstant això, els records d'aquell perí-ode de la meva vida son intensos i agradables.Probablement perquè coincideixen amb el des-cobriment de la pràctica de la medicina.

Recordo que un cop arribat a tercer de ca-rrera vaig decidir canviar al grup de tarda i aixípoder aprofitar els matins per veure malalts. ElDr Puigdollers no em va posar cap inconve-nient, tot al contrari, per poder compartir ambl'heterogeni grup que aleshores constituïa elServei de Medicina Interna, les múltiples activi-tats tant d'ordre científic com cultural que s'hidesenvolupaven.

Recordo els primers hipertensos severs pelsque tan sols disposàvem de les tiacides, l'alfa-metildopa, la guanetidina o el propanolol, asse-gut vora el Dr Gummà a la taula del despatx. Laserietat i rigor científic del Dr Sanchis rodejatpels seus estudiants de darrers cursos. L'afabili-tat del Dr Sarrias que a mes, un cop a l'any or-ganitzava el concurs de pintura. El descobri-ment de la regulació electrolítica i les malaltiesrenals vora el Dr Cavallé. Els comentaris, curts,directes i sovint sarcàstics del Dr Gri. I també elArticle del Dr. Puigdollers, l’any 1993 en el primer número dels “Annals del Sagrat Cor”


memorial


66

microscopi, aquell gran microscopi que el Dr Puidollersguardava al seu despatx però que freqüentment traslladà-vem a l'aula Marqués D'Alfarràs per veure, projectades a lapantalla, les biòpsies, sobretot de fetge, peró també de ron-yó o altres teixits i que per a mi constituïen la materialitza-ció de la teoria abstracta estudiada als llibres.

Penso que tot això era possible gracies a la passió per lamedicina i la il.lusió per la docència d'aquest home, d'in-dubtable humanitat, optimisme i senzillesa al que semprehe recordat amb afecte i gratitud.

UN GRAN DOCENT

El Dr. Puigdollers era un gran docent. Un home dememòria privilegiada, gran comunicador, que feiaconferències que mantenien l’atenció de l’auditori

sense necessitar gran parafernàlia audiovisual. Ell li deiapredicar.

Feia fàcil el difícil, era molt didàctic explicant con-ceptes complicats. No solament va desenvolupar la for-mació de metges joves i estudiants a les sales de medici-na sinó que va dur a terme nombrosos cursos per metgesde fora de l’hospital. Era molt habitual realitzar cursos.El servei d’Urologia ho havia fet, també el de cirurgia. Eldarrer del servei d’Hepatologia va ser del 3 al 13 de fe-brer de 1992, amb unes fantàstiques imatges de micros-copia. El servei de Neurologia del Dr. Balcells tambén’organitzava un que durant molt de temps es feia al’antic laboratori Sandoz.

Els de Medicina Interna acostumaven a ser cap a l’hi-vern, primavera i es feien durant vàries hores al llarg d’unasetmana. En un d’aquests cursos el febrer de l’any 1981,els cursillistes es varen assabentar de l’assalt al Parlamentde Madrid del coronel Tejero. Què fem ara? Era el comen-tari generalitzat durant el cafè de mitja tarda a la cafeteriadel carrer Paris. Doncs, bé, es va optar per seguir fent cièn-cia, seguir amb l’activitat del curset. Així es va viure aques-ta difícil situació a l’Hospital.

Durant molts anys el Dr. Puigdollers va ser professorde la Facultat de Psicologia de l’assignatura Fonaments deBiologia, amb el Dr. Castelltort i Gummà. Posteriormentse li va presentar la possibilitat de traspassar la seva plaça ala Facultat de Medciina i ja al campus Casanova va propo-sar fer la serva docència al seu hospital, a l’Hospital del Sa-grat Cor. Així va ser com va començar l’ensenyament clí-nic, reglat a l’hospital. A l’any 1987 va col·laborar amb elseu equip a la docència de Semiologia de tercer curs i pos-teriorment ja es va assumir la formació durant el curs derotatori i posteriorment l’ensenyament clínic de quartcurs. Fins ara.

Va contribuir decididament, amb el Dr. Jurado i el Dr.Delás a portar la docència MIR als hospitals de l’Aliança.Després del servei de Dermatologia del Dr. Pau Umbert, elseu servei es va acreditar per a la formació d’especialistesen medicina interna i familiar i comunitària. Va obrir elpas a l’acreditació de tots els altres serveis.

DR. GRI, DR. SARRIAS No es pot entendre l’equip del Dr. Puigdollers sense

dues persones excepcionals. El Dr. Eudald Gri Espinago-sa era el sotscap de servei. Persona d’una extraordinàrialleialtat al Dr. Puigdollers. El Dr. Gri era un excel·lentcontrapunt del Dr. Puigdollers. Es dedicava a l’activitatclínica més directe supervisant altres equips. Concreta-ment passava visita els dissabtes al matí, moment en elque molt joves metges i estudiants l’esperaven per passarvisita amb ell. En aquesta visita setmanal s’aprenia mol-tíssim i es tenia l’oportunitat de veure tots els malalts in-gressats. Era l’autèntic ídol dels joves professionals alsque escoltava amb gran interès. Tenia un magnífic sentitde l’humor –potser una característica de tot l’equip- i uncop a l’any, a les festes de Nadal, meravellava a la concu-rrència amb una paròdia d’una sessió científica feta perun savi despistat. La començava sempre posant-se el se-rrell a la cara.

El Dr. Gri es va autoerigir en l’historiador del servei.Quan algú feia una activitat notable, anava a felicitar alcompany i enlairava el fet demanant una referència,deia, per l’arxiu del servei. El Dr. Gri va ser President dela Societat Catalana de Medicina Interna, fent tàndemamb el Dr. Vilardell. Malauradament l’Eudald va morirprematurament d’un càncer de pulmó que ell mateix vadiagnosticar amb una radiografia de tòrax.

El Dr. Ramon Sarrias era el secretari del servei. I eral’autèntica maquinària perquè tot funcionés. Membred’una coneguda nissaga a Barcelona ell mateix coneixiaa tothom a Barcelona. Si calia convocar algun metge, al-guna personalitat, segur que el Ramon el coneixia. A di-ferència del Dr. Puigdollers, no li agradava gaire parlaramb públic. Però tenia un ull clínic que potser no l’hemvist més que amb un altre bon clínic com el Dr. Pere To-rras.

El Ramon, com tothom el coneixia, va desenvoluparles relacions externes del servei amb la medicina france-sa, amb l’acadèmia de ciències mèdiques. Era el gran or-ganitzador. Va posar en marxa trobades, reunions, cur-sos tant a l’Hospital del Sagrat Cor com a l’Insitut Poli-clínic Platón. Va morir d’un infart de miocardi. I amb ellvarem perdre un gran metge i un gran amic.

L’ACADÈMIA. SOCIETAT CATALANA DE MEDICI-NA INTERNA

El Dr. Puigdollers va ser President de la societat de me-dicina interna de l’Acadèmia des de 1972 a 1975 en queprecisament el va succeir el Dr. Gri, des de l’any 1975 al1977.

Abans ja havien format part de la junta els Drs. Puig-dollersi i Gri amb el Dr. Balcells Gorina, també el Drs. Sa-rrias i Gummà i posteriorment els Drs. González Sanmar-tín i Gloria Rodés.

Altres temps però ens varen saber marcar el camí cap ala reflexió, diàleg, la recerca i comunicació i el respecteacadèmic. L’acadèmia.


memorial


67

1992Quan després d’algun temps de caminar pel món arri-

bes al quaranta, cal i és necessari fer-ne la corresponent cri-si. Un ha de mirar enrere i s’ha de plantejar si vol que laseva vida continuï igual o vol canviar quelcom. I al mirarenrere busca referents en les experiències viscudes...

Jo recordo un dia de primers de l’any 1992 en que des-prés d’haver passat el MIR anava a presentar-me, dintre dela primera fornada de MIR de l’Hospital del Sagrat Cor alcap de servei de l’Hospital a on m’acollirien durant tresanys per “fer-me gran” com a metge. Era el Dr. Josep Ma-ria Puigdollers Colas. Va ser un primer contacte amb unapersona afable, propera i de gran senzillesa. Aquell despatxen el que em va rebre amagava en tots els seus recons mésconeixement del que un podia imaginar. El Dr. Puigdollersva ser capaç de donar al servei de medicina interna del Sa-grat Cor, la seva empremta i toc diferencial, amb el saberfer, el bon ambient i el molt treball que s’hi feia. Un pres-tigi i una categoria propis d’un gran semiòleg, que recon-fortaven i impressionaven a tots els que escoltàvem les re-flexions que a les històriques sessions clíniques feia. Recor-do això i també aquell dia que ens va convidar a tot el ser-vei a casa seva a sopar... Ell ens va inundar amb la seva ge-nerositat.

En fi, d’aquells temps passats, ja fa casi quinze anys, re-cordo una persona, un metge, un gestor clínic i un mestrede qui vaig aprendre moltes coses que no vull canviar araque ja tinc quaranta anys.

1992: ANNALS DEL SAGRAT CORA l’inici del curs acadèmic feia noves propostes. Inva-

riablement fer millor les històries clíniques n’era una. Vaportar ben aviat un ordinador que miràvem tots en recel ivarem tardar molt en tan sols encendre.

L’any 1992 ens va sorprendre a tots amb una nova pro-posta. Una revista a l’Hospital com ja hi havia estat moltsanys endarrera. Finalment es va presentar a la bibliotecadel Sagrat Cor. Un company no tant optimista com ell vadir ja veurem quan dura. Quina il·lusiò recordar quasi 15anys després en aquestes pàgines el Dr. Puigdollers. Recor-dar amb alegria, perquè, no se’l pot recordar d’altra forma.

ANÈCDOTES I FRASESMoltes anècdotes podem explicar els deixebles del Dr.

Puigdollers. La seva imatge era característica, amb una cor-bata de llaç i la seva magnífica cabellera blanca.

Parlava de la medicina psicosomàtica i va preveuremoltes de les entitats que després ens han anat colpejanten els límits de la medicina interna i la reumatologia. Des-tacava les tres facetes del metge: científic, persona altruistai també ser humà que ha de viure de la seva feina.

Ressaltava tres part en la visita mèdica: el camí queporta al diagnòstic, el diagnòstic i tractament i explicar eltractament fent educació sanitària com tercera part nomenys important.

Era un optimista impenitent, virtut o defecte que vapassar a molts dels seus col·laboradors. Mai veia venir lamort en els seus pacients, en els que era extraordinària-ment carinyós i simpàtic. Si delegava l’atenció amb uncol·lega inevitablement i el pacient es queixava de no veu-re’l invariablement deia el molt que pensava amb ell. Isemblava que n’havia prou.

Parlava molt bé, de tots nosaltres. Massa. Si fèiem algu-na sessió o diagnòstic horrible, no acabava fins trobar al-gun element positiu. I ens enviava per comarques, per hos-pitals, també a predicar, a fer sessions.

Explicava sovint l’elecció d’un professor seu, jesuïta,un cop que es va assabentar que tenia una malaltia incura-ble. Va triar estudiar anglès. Ens va explicar moltes vegadesaquesta història, que ara que el Dr. Puigdollers ja no hi ésl’entenem en tota la seva dimensió.

I en qualsevol cas, amb notable orgull, ens resta dirque hem estat alumnes, deixebles, de l’escola mèdica, hu-mana i humanista del Dr. Josep Maria Puigdollers.

Congrés de Medicina Interna a Roma


originalsQUÈ ÉS UNA BITÀCOLA O BLOC?

Bitàcola, en castellà bitácora. (Delfr. bitacle, por habitacle). 1. f. Mar.Especie de armario, fijo a la cubiertae inmediato al timón, en que sepone la aguja de marear.

Cuaderno de bitácora 1. m. Mar. Libro en que seapunta el rumbo, velocidad, maniobras y demás acciden-tes de la navegación.

Fuente: Diccionario de la Real Academia

BITÀCOLA, BLOG, WEBLOG, BLOGOSFERA....

El terme bitàcola o quadern de bitàcola s’utilitza des defa segles en la navegació marítima i Internet, a on tambéfem servir la paraula navegació, l’ha popularitzat. En cata-là, parlaríem de bloc, però s’ha imposat el vocable anglèsblog.

• Un weblog o blog es una publicació web, només web,periòdicament actualitzada que s’estructura com undiari personal. El bloc modern és una evolució delsdiaris online on la gent escrivia sobre la seva vida per-sonal. Combinen text, imatges i enllaços a altres pàgi-nes, sobretot altres blocs i altres webs relacionadesamb el tema que tracten.

• Una de les principals característiques és que les anota-cions són cronològiques i estan ordenades de més re-cents a més antigues (el més nou primer).

• Solen ser personals, s’actualitzen sovint i inclouen en-llaços a d’altres pàgines.

• Quasi bé tots admeten la participació dels lectors, jasigui mitjançant comentari que es publiquen automà-ticament o mitjançant un formulari de contacte.

• Cadascú pot entendre el seu propi bloc de manera di-ferent.

Els directoris de blocs revelen una creixent tendènciatemàtica i una incipient especialització per formats (audio-blogs, photoblogs i videoblogs).

La blogòsfera té el seu propi cercador: Daypop(http://www.daypop.com), la seva conferència acadèmicaBlogTalk (blogtalk.net), la seva genealogia BlogTree(www.blogtree.com), i inclús els bloggers compten un testde personalitat: BLOGinality (bloginality.love-produc-tions.com).

SOFTWARE PER EDITAR UN BLOC

Blogger: és una eina molt popular per crear blocs, lamillor per començar. Basta crear un compte per estar escri-vint en pocs minuts. No cal saber llenguatges informàticsni disseny, ofereix diferents plantilles per tal que puguis es-collir la que prefereixes. http://www.blogger.com/start

La Coctelera: és un excel·lent sistema gratuït i en caste-llà per a qui vulgui crear el seu primer bloc. Es pot obrirun bloc, escollir el disseny i escriure en menys d’un minut.http://www.lacoctelera.com/login/step1

Zoomblog: és també gratuït i sense publicitat i permetconfigurar-ho per diferents nivells: fàcil, intermedi i ex-pert. Té totes les funcions necessàries i també moltes de lesmés avançades. http://www.zoomblog.com/

Si, us decidiu a convertir-vos en bloggers, bons consells:

http://www.tabernadelturco.com/2005/05/10/los-5-pasos-necesarios-que-hay-que-dar-antes-de-crear-un-blog

BITÀCOLES I SALUT

Dins Internet, “salut” i “medicina”, són dos de les pa-raules més cercades. Curiosament, però, el sector mèdicno és gaire actiu en el món dels bloggers, si ho comparemamb d’altres professions. Podeu trobar una interessant dis-cussió al següent enllaç:


68

Mª José Sánchez.BIBLIOTECA

BLOGS, BITÀCOLES I MEDICINA



69

originals / Blogs, bitàcoles i medicina

http://armengol.typepad.com/endocitosis/2005/01/blogs_profesion.html

Darrerament, però, han anant sorgint una sèrie deblogs que poden servir-nos per endinsar-nos dins el mónblogger mèdic. Aquí van uns quants:

Primablog: http://www.infodoctor.org/rafabravo/prima-blog.php

Blog de Rafael Bravo, dedicat a l’Atenció Primaria,amb un toc de fi humor.

KOMPLEX blog: http://komplexblog.blogspot.com/

Dedicat a comentaris sobre complexitat i gestió.

Bioética: http://blog.bioethics.net/ Dedicat a questionsde bioètica, conté enllaços molt interessants a d’altres pà-gines web.

Health Care: http://www.thehealthcareblog.com/ Blogdedicat a questions generals de salud. Molt visitat.

BLOGS INFORMÀTICA MÈDICA

• Julio Bonis MD http://www.juliobonis.com/portal/

BLOGS MANTINGUTS PER METGES

• Adolescentes http://adolescentes.blogia.com/

• Consulta joven virtual http://patriciojose.blogia.com/

• El bisturí http://blogs.larioja.com/elbisturi

• Endocitosis de red http://armengol.typepad.com/

• Una de médicos http://unademedicos.blogspot.com/

• Vila-real, téstime http://pacomont.blogspot.com/

BLOGS MANTINGUTS PER INFERMERES

• Blog Maite Martínez Lao http://mlao13.blogspot.com/

BLOGS DE PACIENTS

• Fibromialiadori http://fibromialgiadori.blogia.com/

BLOGS A DIARIO MÉDICO.

Després de registrar-vos (gratuïtament) podeu consultarl’apartat dels blocs a:

http://app.diariomedico.com/DMServiciosApp/Blogs/Con-trolador

ALTRES BLOCS

• Blog de Información Médica http://abdonguerra.blogs-pot.com/


oriiginals/ Blogs, bitàcoles i medicina

• Blog de PLoS Medicine http://www.plos.org/cms/plosmedicine

• Blog del BMJ http://blogs.bmj.com/

• Blog sobre el NEJM http://nejm.blogspot.com/

• Blog y Ciencia http://blogyciencia.blogspot.com/

• Blogs Medicoshttp://www.webmedicaargentina.com.ar/MATERIAS/blogs.htm

• Boletin Ambiental Nuevo Laredohttp://impacto-riesgo.blogspot.com/

• Cirugia Cervico Maxilo Facial http://maxilocabral.blogs-pot.com/

• Diabetes Weblog http://diabetes.taragana.net/

• El ojo de Markov http://rafabravo.wordpress.com/

• InfectoNews http://infectonews.wordpress.com/

• Libro de Notas http://www.librodenotas.com/

• Medicina Familiar http://medfamiliaruch.blogspot.com/

• NHS Blog Doctor http://nhsblogdoc.blogspot.com/

• Ocularis (para ver mejor) http://ocularis.es/blog/

• Servicio de Urgencia http://serviciodeurgenciapac.blogs-pot.com/

• Sindicación de bitacoras http://infodoctor.org/rss/bita-coras.php

• Temas de Neurologia http://www.jorgevillacura.com/

• UBC Academic Searchhttp://weblogs.elearning.ubc.ca/googlescholar/

• Unbounded Medicine http://www.unboundedmedici-ne.com/

• Salud Comunitariahttps://saludcomunitaria.wordpress.com/


70


originals

Medicus Mundi neix com a institució l’any 1963,arrel de la inquietud de dos metges: en FrancescAbel Fabré i en Salvador Cortadellas; que estu-

diaren la manera de col·laborar en la millora de la sanitatdels països més necessitats.

En els primers temps la intenció ”d’anar a curar malaltsal tercer món” ho omplia tot d’un toc de romanticisme iheroïcitat.

La qüestió semblava senzilla: hi havia poblacions ambcarències importants en la sanitat i entre el col·lectiu sani-tari existien persones disposades a moure’s perquè aquestasituació canviés. Entre els metges, infermeres i farmacèu-tics hi havia gent disposada a agafar la motxilla i travessarla mar, i altres que, des d’aquí, podien garantir el submi-nistrament del material necessari i la logística.

Des del primer moment es va entendre que s’havia detreballar en dos fronts, calia enviar persones i material d’a-juda, però més important era formar i donar eines de tre-ball als propis sanitaris dels països on s’anava a treballar.

És així com l’any 1964 es van gestionar i aconseguir di-verses beques per l’ampliació d’estudis per a metges boli-vians a Barcelona, 2 d’elles a la Quinta de Salut “LÁliança”.

En aquell moment es va cometre un error, únicamentes tenia en compte la medicina curativa i un cop s’acabaval’ajuda externa, la comunitat continuava malalta.

Amb el temps tots aquells que han treballat en l’àmbitde l’ajuda al desenvolupament han entès que el futur esta-va a invertir en la medicina preventiva, l’educació sanitàriai en la protecció dels col·lectius més vulnerables.

Mònica Vera VallésEx becària MM, tècnica de projectes a Medicus Mundi Catalunya

LÁliança i Medicus Mundi Catalunya, una històriacompartida: ”Formació per a la Cooperació”.


71


original / L’Aliança i Medicus Mundi Catalunya

La formació, per tant, es feia imprescindible per a do-nar recolzament a unes comunitats que no necessitavenafegir la càrrega d’un sanitari benintencionat, però fran-cament inexpert, als seus problemes domèstics.

Empesos per aquesta creença, l’any 1971 MedicusMundi(MM) va organitzar el primer curs anual sobre pa-tologia tropical sota la direcció tècnica de la càtedra demicrobiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Així es convertiren en pioners d’una corrent de pen-sament que trobà el millor dels recolzaments en lagran quantitat de sanitaris, metges, infermeres, farma-cèutics, biòlegs, nutricionistes, que s’han format a lesseves aules.

El món sencer veu la necessitat d’un canvi d’esquemai l’any 1978 es celebrà la Conferència dÁlma Ata, orga-nitzada per lÓMS i UNICEF, a partir de la qual canvial’orientació de la intervenció a països en vies de desenvo-lupament (PVD).

Corria l’any 1990, quan, novament de la mà de MM ila Universitat de Barcelona, s’organitzà el I Màster deMedicina Tropical, que actualment té gran prestigi entreels professionals que volen dedicar-se al món de la coo-peració. Al novembre del mateix any, Barcelona va serseu del primer curs de Gestió de Projectes Sanitaris enPVD que venia així a completar i donar coherència a lesfutures intervencions.

Reprenem la col·laboració entre l’Aliança i MedicusMundi l’any 1978, en què després d’una conferència quepronunciava el Dr. Salvador Cortadellas sobre les activi-tats de l’entitat, els Drs. Basilio i Flos es van mostrar inte-ressats a col·laborar en les activitats de la institució.

La primera beca per a formació de metges i metgessesva ser concedida l’any 1979 al Dr. Jesús Curiel.

Des d’aquest any fins el present 2006, s’han format untotal de 19 metgesses i 20 metges, únicament 1 no haacabat la formació i són 6 els que no han fet cap menade col·laboració al terreny amb MMC o amb altres orga-nitzacions.

Han estat molts els sanitaris que empesos per la sevacuriositat, l’esperit de endegar un camí diferent i la inten-ció d’ajudar a persones amb manca de recursos i oportu-nitats, han passejat pels passadissos dels Hospitals deLÁliança; primer va ser a l’antic edifici situat a Pare Cla-ret, i des de fa anys a láctual Hospital Universitari SagratCor, situat al carrer Viladomat.

A través de diferents convenis durant la llarga col·labo-ració entre LÁliança i MMC s’ha donat forma a una beca


72


formativa que ha hagut de replantejar el seu enfocament amida que ho feia el món de la Cooperació Internacional.

A l’inici i durant molts anys, els becaris rebien una for-mació eminentment pràctica, sota el seguiment del Dr. Tri-lla, integrant-se plenament en els diferents serveis, partici-pant i col·laborant de les sessions clíniques, passes de visi-ta, seminaris de formació contínua i qualsevulla activitatlligada a la seves rotacions. Alguns d’ells feren de l’hospitalla seva “segona residència” i es convertiren en els omnipre-sents, aquells que sempre estaven disposats a unes horesde guàrdia o a fer de “valva” en un quiròfan intempestiu.

La pràctica als diferents serveis els havia de capacitar enla resolució dáquells problemes que s´haurien de trobarmés freqüentment en el decurs de la seva pràctica. S´ha-vien d´habituar a treballar amb manca de mètodes diag-nòstics sofisticats i fins i tot dáquelles eines i fàrmacs queconsiderem imprescindibles en la nostra tasca a lánome-nat primer món.

Dels cirurgians havien de ser capaços dápendre les tèc-niques més bàsiques, però sovint vitals: la reparació d´hèr-nies, el diagnòstic i resolució dúna apendicitis, el diagnòs-tic diferencial dún dolor abdominal; el tractament d´he-morràgies de diversos origens, cures de cremades, amputa-cions...

El temps al Servei de Medicina Interna els havia de ferdesenvolupar els cinc sentits, aguditzant la capacitat dób-servació i potenciant el poder dúna anamnesi profunda iuna exploració acurada, destinades a suplir una radiogra-fia, un ecògraf o una analítica.

Una rotació imprescindible al Servei de Ginecologia iObstetrícia havia de ser fonamental per a ser capaçosdátendre un part, una cesària urgent, el seguiment dúnembaràs “normal” o un diagnòstic precoç de qualsevullaurgència obstètrica.

La pediatria els havia de fer experts en léxploració dín-feccions respiratòries, diarrees, malalties exantemàtiques,mals dóïdes, caigudes i ferides; que conformarà gran partde la seva càrrega assistencial en els seus destins de treball.

Altres Serveis havien de participar igualment de la for-mació dáquests becaris: Dermatologia, Urologia, Banc deSang, Cirurgia Vascular...Una estada al Servei de MedicinaTropical de l´Hospital Clínic i amb lássitència al Màsterde Medicina Tropical de la UB donava la formació especí-fica en aquest àmbit.

El personal que treballa als Hospitals de LÁliança haestat sempre molt col.laborador, conscient i orgullós,dáportar una part imprescindible a la formació dáquestespersones.


73




Cadasquna de les infermeres que ha ensenyat a pun-xar o col.locar una via, cada internista que ha ensenyat aauscultar, palpar i explorar; els cirurgians i anestesistesque han educat senzillament en tècniques complexes idelicades, els traumatòlegs que han mostrat com posarun guix o reduir una luxació...ládministrativa que facili-ta els tràmits, el camiller que ensenya com traslladar unpacient...en definitiva tots els que han col.laborat per afer dels “mundi”, professionals, i persones, millor prepa-rades, són part de la història dáquesta beca.

Segur que recordeu a alguns de nosaltres, la Montse,la MªPaz, en Dani, la Carmen, la Victòria, la Pilar, en Jor-di, la Mònica...destinats al Camerún, Ruanda, Moçam-bic, Tanzània, Somàlia, Bolívia o Timor, o canviant derumb i ancorant a prop, són láltre part dáquest binomi.

Lórientació dels projectes de Cooperació de MMCcap a lássessorament i la millora de la capacitació igestió dels propis agents sanitaris locals, fan que en elsúltims temps, la beca séstigui decantant per convinarla formació assistencial amb la de salut pública i gestió.Durant el darrer any s’ha fet una reformulació del con-tingut de la mateixa des de les direccions deC.A.R.S.A. i de MMC per tal d’adequar-la a les neces-sitats actuals i s’ha elaborat i signat un nou conveni decol·laboració.

Avui podem dir que a més a més d’un passat com-partit, l’Hospital Universitari Sagrat Cor i MedicusMundi Catalunya tenen un futur per a compartir: “For-mació per a la Cooperació


74



75





76


originalsDes del 12 d’octubre de 2006 fins

l’octubre del 2007, la IASP ha decretatl’any global contra el dolor en les per-sones grans.

¿ EDAT ?

Depenent del context cultural, unapersona serà “gran” d’acord a una de-terminada edat, o una aparença física,o un canvi de rol laboral com jubilar-se, però no hi ha una definició uni-versalment admesa del que significaser “gran” o “tercera edat” i encaramenys ser “vell”. Si parlem de dolor,el procés físic que envolta l’envelli-ment encara resulta més complex imenys uniforme.

Ara bé, hi ha poderoses raons perinteressar-se cada cop més en el dolorde la gent gran:

• És un fet que als països desenvo-lupats, el percentatge de poblacióde més de 65 anys serà el 36.3%al 2050 i el segment per sobredels 80 s’haurà triplicat en aquesttemps(1).

• Els majors de 65 anys mostren lesmés altes taxes de procedimentsquirúrgics i la major incidènciade malalties doloroses.

• La prevalença de dolor persistentpuja amb l’edat fins als 70 anys

EL DOLOR ÉS EL SÍMPTOMAMÉS CITAT

• 50% de les visites d’atencióprimària

• 80% dels pacients a Residènciesde gent gran

• 19% dels pacients ingressats a unhospital admeten dolor intens oinsuportable.

Tipologia.- El dolor en personesgrans sol ser: constant, d’intensitatmoderat a sever, de varis anys deduració, multifocal i multifactorial.

ETIOLOGIA

La causa més freqüent de doloren gent gran és la patologia muscu-lo-esquelètica (80%) –dolor articular,mal d’esquena, etc- originada fona-mentalment en els processos asso-ciats a l’edat com artrosi, artritis reu-matoide, osteoporosis i les sevesconseqüències, etc.

Aquesta etiologia està seguida delluny per dolors neuropàtics (10%),herpes zòster, neuràlgia del trige-min, neuropatia perifèrica per dia-betis, isquèmia, etc.

Per últim, està el dolor relacio-nat amb el càncer (4%), que és lasegona causa de defunció per sobredels 65 anys.

EL DOLOR SUPOSA UN DETRIMENT:

• Físic i funcional: trastorn de lason, de l’alimentació, pèrdua depes, limitacions per realitzar lesactivitats diàries...

• Psicosocial: depressió, risc desuïcidi, ansietat, aïllament social

• Global: disminució importantde la qualitat de vida, empobri-ment de l’estat de salut del pa-

cient i augment de la utilitzaciódels serveis de salut.

EL DOLOR EN LA GENT GRAN,ESTÀ INFRADIAGNOSTICAT

- Presentacions atípiques

- Desestimació del dolor:• Mala interpretació de sensacions

físiques• Subestimació de la sensibilitat,

esperant d’ells que tolerin bé eldolor

• Es requeririen escales molt senzi-lles i descriptives, sobretot pelspacients impedits cognitivament.

• Conceptes erronis sobre la capa-citat de beneficiar-se de l’ús delsopioides.

- Manca d’evidències científiquesper abordar noves aproximacions te-rapèutiques.

EL DOLOR EN LA GENT GRAN,ESTÀ INFRATRACTAT

- La seva vulnerabilitat:• Recursos econòmics reduïts• Problemes de comunicació i cog-

nitius: impediments visuals, audi-tius, motors i cognitius.

- Malalties cròniques i múltiplesfonts de dolor: molts pateixen múlti-ples problemes mèdics sovint han defront a limitades opcions terapèuti-ques per evitar interaccions associa-des a l’ús concurrent de múltiplesmedicacions

12 setembre 2006 – Octubre 2007

Dr. V. De Sanctis, Dra. I. AriasUnitat del Dolor.

Any internacional contra el dolor en les persones grans


77

77-78 article 12 9/3/07 18:56 Página 77

original / Any internacional contra el dolor en persones grans

• Tractament amb analgèsics limi-tat pel risc d‘augment d’efectesadversos i problemes per comple-xes interaccions de fàrmacs.

• Efectes secundaris dels fàrmacsantiinflamatoris no esteroides(AINE): si bé són eficaços podencausar toxicitat renal i gàstrica ialtres reaccions de fàrmacs coml’impediment cognitiu, l’estrenyi-ment i mals de cap en pacientsde major edat.

• Eficàcia dels opioides. Les perso-nes grans tenen més sensibilitatals efectes analgèsics i depressiusdel sistema nerviós central carac-terístic dels opioides. Això fa que,generalment, l’efecte màxim siguimés elevat i l’alleugeriment deldolor pugui durar més temps.

• Analgèsia controlada pel pacient:No sembla la millor opció, ja quel’eliminació més lenta del fàrmaci la major sensibilitat a possiblesefectes adversos indiquen la ne-cessitat d’una dosificació inicialbaixa i vigilància de les subse-güents infusions pa-renterals continues.

EL DOLOR EN GENTGRAN POT SER TRAC-TAT.

- El primer de tot és l’a-valuació: caldria sempreque, a qualsevol servei desalut, el professional pre-guntés al pacient quelcomtant simple com si té do-lor. A la resposta habitualde “a la meva edat... quanno és aquí és allà” cal in-terpretar-la negativament.Ni el pacient ni el profes-sional han d’entendre eldolor com un impondera-ble de l’edat, el contrari se-ria convertir el dolor enun senyal de menyspreu iprejudicis vers la gentgran.

- El dolor es combat millot desd’una perspectiva multidisciplinària,que permeti adaptar-se a les necessi-tats de la gent gran.

PAUTES:

- Anàlisi del medi social, funcionsorgàniques i estat del dolor

- Malalties coincidents i ús d’altresfàrmacs

- Durant el tractament s’haurà d’e-fectuar un control continu

- La família haurà de tenir una in-formació adequada per obtenir unefecte òptim

- La sensibilitat a la medicació d’a-nalgèsics és diferent en el malalt gran

- La lenta eliminació dels fàrmacsaltera el seu metabolisme

- La majoria dels fàrmacs s’han decomençar amb dosis petites i anaraugmentant-les gradualment.

- S’ha de combatre la depressió,ansietat i soledat del pacient.

CONCLUSIONS

• La població mundial és cadacop més gran i hi ha una necessitatclara d’informació acurada i com-prensible sobre el dolor i el seu trac-tament en adult d’edat avançada.

• En els darrers temps s’ha gene-rat un augment d’interès que s’estàreflectint en el disseny d’eines dediagnòstic i mesura de dolor ade-quades a l’edat i inclús als estats dedemència, i a estudis controlats so-bre les opcions terapèutiques peldolor en adults.

• Es necessita urgentment mésprogrames de formació, més investi-gació i millors estratègies terapèuti-ques.

BIBLIOGRAFIA

1.- U.S. Census Bureau. Inter-national Programs Cen-ter. International DataBase.

2.- Càmera L, LandiM, Stonski E, Vázquez P,Weissbrod D. Evaluaciónmultidimensional de do-lor en ancianos. Comuni-cación. VIII Reunión dela Sociedad del Dolor, Fe-rrol 2006.- 673

3.- Gibson SJ, FarrellMJ. A review of age diffe-rences in the neurophy-siology of nociceptionand the perceptual expe-rience of pain. Clin J Pain2004; 20(2):227–239.

4.- Gibson SJ, HelmeRD. Age-related differen-ces in pain perceptionand report. Clin GeriatrMed 2001; 17:433


78

77-78 article 12 9/3/07 18:57 Página 78

79-80 contras.qxd 9/3/07 18:58 Página 79

79-80 contras.qxd 9/3/07 18:58 Página 80

Documents

Annals del Sagrat CorV cto r Salleras, cirurgia Coordinaci M » Jo s S n ch ez Disseny i maquetaci S n ia Po ch Consell Editor: M argarita A gu as, farm cia Jam il A jram , pediatria