Dossier Geologia 2015-2016

8/16/2019 Dossier Geologia 2015-2016

http://slidepdf.com/reader/full/dossier-geologia-2015-2016 1/57



Unitat astronòmica #4A% correspon a una dist)ncia de 150 milions de quil!metres.

d/ 5i la distància de 6ercuri al 5ol *s de #17% UA1 calcula a quantsquilòmetres es tro&a 6ercuri de la 0erra.

'..7. Llegei8 aquesta informació i reson.

Les constel9lacions

Antigament, els astr!noms consideravenels estels agrupats segons les formes oels di'uixos am' qu$ apareixien quans’o'serva el firmament en una nit clara. Aquests grups imaginaris d’estels re'enel nom de constel6lacions. 7l seu

coneixement era molt important per alsnostres avantpassats, perqu$ els permetiaorientar8se durant la nit i determinarl’arri'ada de les estacions.

9es de temps 'en antics, es va donar un nom propi a cada constel6laci. 7n elnostre )m'it geogr)fic, aquests noms indicaven la sem'lan:a de la constel6laciam' la figura d’algun animal #;ssa, +aure, <ranc...% o am' la d’éssers mitol!gics#(eg)s, =ri, Andr!meda...%

7ls coneixements astron!mics actuals demostren que les constel6lacions noconstitueixen realment una unitat, sin un agrupament aparent que es di'uixa en

la volta celeste

a/ >u$ sn les constel6lacions? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

&/ >uina és la difer$ncia entre l’astrologia i l’astronomia. +++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

4.2. Els components de l’univers

2

Mapa estel·lar de l’hemisferi



(u) *s l’Univers? L’Univers és el con@unt d’estels. (lanetes, sistemes

estel6lars i gal)xies. s a dir, el con@unt de tot el que existeix. Bo &i &a acordso're quina mida ni quina forma té, per! el que sí es pot afirmar és que est)en expansi.

e qu) està format l’Univers?L’U;3<=>5 est) format per AL@3=5.

Les AL@3=5 estan formades per =50=L5

(u) són les galà8ies? -es galà8ies sn con@unts d’estel.

(u) són els estels? -es estrelles sn 'oles de gas que 'rillen am' llum

pr!pia perqu$ emeten la seva pr!pia radiaci, que generen al seu interiormit@an:ant reaccions nuclears.

n som nosaltres? 7ls éssers &umans vivim al laneta 0erra1 que es tro'a

dins del 5istema 5olar. 7l 5istema solar est) en una gal)xia anomenada <iaLàctia.

LA;=0A 0=>>A 5350=6A 5LA> AL@3A <3A L@C03A

-a <ia Làctia és una gal)xia espiral de mida mit@ana, am' un di)metre d’uns100.000 anys llum, formada per més de C00.000 milions d’estrelles, una de

les quals, el 5ol1 és l’astre llumins del nostre sistema solar.

'.,.. Llegei8 el te8t i reson les reguntes que tro&aràs a continuaciómarcant l’oció correcta en cada cas.

La llum de les estrelles

En Carles és un estudiant de 1r d’ESO a qui li agrada mirar els estels de nit.Però no les pot observar gaire bé perquè viu en una gran ciutat. Ara a uns diesen Carles va agaar el seu telescopi i se’n va anar al camp! a un lloc apartat dela ciutat! des d’on va poder observar un gran nombre d’estrelles que no pot

"abitualment quan és a casa seva.

El par#metre més important d’un telescopi! com el que té en Carles! és el di#metre de la seva lent ob$ectiu. %n telescopi d’aicionat! que generalment téentre &' mm i 1() mm de di#metre! permet observar alguns detalls planetaris i molt*ssim ob$ectes del cel pround +c,muls! nebuloses i algunes gal#-ies. Elstelescopis proessionals capten més llum! $a que tenen ob$ectius que superen els/)) mm de di#metre i permeten veure des de detalls lunars ins acaracter*stiques planet#ries importants! i també una gran quantitat de c,muls!nebuloses i gal#-ies brillants.

a/ (er qu$ creus que es poden o'servar més estrelles al camp que a les ciutats?

3





=ur Solar System &as a star, eig&t planets, dGarf planets, moons, asteroids and

comets. He call our star t&e Sun and it includes IIJ of all t&e mass in t&e Solar System. +&e Sun &eats and lig&ts our Gorld and alloGs life on 7art&. Kt is aluminous o'@ectL planets and moons are non8luminous o'@ects 'ut Ge can seet&em 'ecause of t&e lig&t t&ey reflect. +&e Sun is @ust a simple star inside t&eFily Hay, our galaxy. Ealaxies are made up of t&ousands of stars.+&e lanets or'it t&e Sun and t&e 7art& is one of t&e planets. Foons are largenatural satellites t&at or'it a planetL Ge &ave @ust one moon 'ut some planets&ave several moons.

Asteroids are smaller rocy 'odies or'iting t&e Sun. +&ey vary in si*e fromseveral meters to a'out 1000 m. Fany asteroids are 'etGeen Fars and Mupiter

and form t&e asteroid 'elt. Comets are made of ice and rocs and t&ey or'it t&eSun too, 'ut t&ey &ave a very elliptical or'itL s&oGing a long tail G&en t&ey arenear t&e Sun.

(u) *s el 5istema 5olar? 7l sistema solar és el con@unt d’astres formats pelSol i els cossos celestes que or'iten al voltant. Normat per

5L s un estel.s l’element central del Sistema Solar.9na vida a la +erra perqu$ despr$n llum i calor.

E LA;=0=5 Fercuri O enus O -a +erra O Fart O Mpiter O Saturn O 4r) O Bept.#=rdenats segons la proximitat al Sol, de més gran a més petit%

5A0FL9L305 Eiren al voltant d’un planeta.-a -luna n’és un exemple és un sat$l6lit que gira al voltant del planeta+erra.

C6=0=5 Sn cossos celestes de mida petita, que no emeten energia lluminosa.7stan formats per gla: i pols.Eiren en !r'ites allargades al voltant de les estrelles.

A50=>3=5 Sn roques que giren al voltant del Sol.6=0=>305 Sn trossos de roques que xoquen contra els planetes.

7ls més petits sn anomenades estels fuga:os.

'.7.. Contesta aquestes reguntes:

5



a/ =n van les estrelles durant el dia? +++++++++++++++++++++++++++++++++

&/ >uina és la difer$ncia entre planeta i sat$l6lit? ++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

c/ Anomena ordenadament els planetes del Sistema Solar. +++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

d/ >uina difer$ncia &i &a entre asteroide i meteorit? +++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

e/ =n sn la ma@oria dels asteroides? +++++++++++++++++++++++++++++++++

f/ >u$ sn els estels fuga:os? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

g/ Di &a un cos celeste anomenat Dalley que veiem peri!dicament cada PQanys. 9e qu$ creus que es tracta? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

4.4. Els 'lanetes.

(u) són els lanetes?

7ls lanetes sn astres de massa menor i que no emeten llum. 7stan formatsper materials s!lids, líquids o gasosos. +enen forma esf$rica, com una pilota defut'ol. Eiren al voltant d’un estel i so're si mateixos. Al voltant d’ells poden girar altres astres més petits anomenats sat)l9lits.

(uins tius de lanetes 2i 2a al 5istema 5olar?

B’&i &a , tipus els lanetes interiors o rocosos i els lanetes e8teriors ogegants gasosos.

lanetes interiors lanetes e8teriors

(uins són?Fercuri enus-a +erra Fart

Mpiter Saturn4r) Bept

n són?Sn els R planetes més

propers al Sol.Sn els R planetes més

allunyats del Sol.

e qu) estan formats? 9e roques. 9e gas i líquid.

6



'.'.. Consulta les dades de la taula so&re les caracterGstiques delslanetes del sistema solar i reson les reguntes.

nom 5at)l9litsistància

Al 5ol4UA/

iàmetre4Hm/

ensitat4gIcm,/

6assa40erra:/

0ranslació rotació

mercuri 0 0,/I R.PI 5,R 0,0Q dies 5I diesvenus 0 0,PC 1C.10R 5,/ 0,C CCR dies 10 &ores CR/ dies

terra 1 1,00 1C.P5Q 5,5 1,00 /Q5 dies Q &oresC/ &ores5Q minuts

mart C 1,5C Q.PIR /,I 0,11 QQ dies 11 &oresCR &ores/P minuts

DJiter 1Q 5,C0 1RC.IR 1,/ /1P,I 11anys /1R dies10 &oresC minuts

saturn C/ I,55 1CI.5/Q 0,P 1R,Q CI anys P dies15 &ores/0 minuts

urà 15 1I,CC 51.11 1,C 1P,C R anys P dies15 &ores/0 minuts

netJ /0,11 RI.5C 1,Q 0,0Q 1QR anys CI dies1Q &ores/0 minuts

a/ >uin és el planeta més proper al Sol? ++++++++++++++++++++++K el més lluny)? ++++++++++++++++++++

&/ >uin és el planeta am' l’any més curt? +++++++++++++++++++++K am' l’any més llarg? +++++++++++++++

c/ >uin és el planeta am' el dia més curt? ++++++++++++++++++++ K am' el dia més llarg? +++++++++++++++

d/ Anomena els planetes que no tenen sat$l6lits. ++++++++++++++++++++++++

e/ Anomena en ordre decreixents els quatre planetes de més densitat. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.'.,. Comleta aquestes frases en angl)s:

a. +&e .......... is a luminous 'ody.

'. A moon is a natural ..........

c. Fercury is t&e .............. planet in t&e Solar System.d. enus is t&e ...............

e. Mupiter is t&e ...............

f. ............... is t&e fourt& planet in t&e Solar System.

g. ............... is t&e sevent& planet t&e Solar System.

&. enus is 'etGeen ............... and 7art&.

i. Fars is 'etGeen ..................................

@. ............................................ Saturn and Beptune

7



7ls cinc dies de la setmana tenen noms de planetes dimarts Fart, dimecresFercuri, di@ous Mpiter, divendres a enus, dissa'te a Saturn. 9iumenge pel deTdia del SenyorT, Tdies dominiT en llatí. (er! en angl$s és Sunday, en alemany,Sontag. 9illuns, deu el seu nom a la -luna.

1. Fercuri és el missatger dels déus.C. enus és la deessa de l’amor i de la 'ellesa./. +ierra és la mare de tots els déus.R. Farte és el déu de la guerra.5. Mpiter és el déu suprem i creador de l’univers.Q. Saturno és el déu +it), pare de Mpiter.7. Urano és el déu del cel.8. Beptuno és el déu del mar.

'.'.7. >elaciona cada imatge am& una de les frases que 2i 2a a continuacióescrivint el nJmero corresonent.

. (resenta un sistema d’anells molt vists, format per pols i fragments deroques. +++++++++++++++++++,. s el més proper al Sol. +++++++++++++++++++7. s el més gran del sistema solar. +++++++++++++++++++'. Bo es pot considerar un planeta, sin un o'@ecte nan. +++++++++++++++++++". s el planeta més allunyat del Sol. +++++++++++++++++++K. +é el nom de la deessa romana de l’amor. +++++++++++++++++++. 7l seu color vermells va fer que es relacionés am' la sang i am' la guerraLper aix! va re're el nom del déu rom) de la guerra. +++++++++++++++++++E. Am' la informaci de qu$ disposem actualment, és l’nic planeta on &i &a

vida. +++++++++++++++++++

8

mercuri "art ur%

(enus )*piter nept*

terra saturn plut+

http://astrojem.com/teorias/mercurio.html

http://astrojem.com/teorias/venus.html

http://astrojem.com/tierra.html

http://astrojem.com/teorias/marte.html

http://astrojem.com/teorias/jupiter.html

http://astrojem.com/teorias/saturno.html

http://astrojem.com/teorias/urano.html

http://astrojem.com/teorias/neptuno.html

http://astrojem.com/teorias/venus.html

http://astrojem.com/tierra.html

http://astrojem.com/teorias/marte.html

http://astrojem.com/teorias/jupiter.html

http://astrojem.com/teorias/saturno.html

http://astrojem.com/teorias/urano.html

http://astrojem.com/teorias/neptuno.html

http://astrojem.com/teorias/mercurio.html



%. +é un eix de rotaci gaire'é &orit*ontal respecte de la seva !r'ita. ++++++++++++++4.,. El planeta terra- els moviments de rotaci+ i translaci+

-a +erra és l’nic planeta del sistema solar que té una atmosfera am' oxigen,aigua en els tres estats #gla:, aigua líquida i vapor%, i que a més té vida.

THE "O(E"ETS O/ THE EATH.

-a +erra com el resta de planetes fa , moviments al&ora la rotació i latranslació . (er poder fer8te una 'ona imatge, gira so're tu mateix mentre gires al voltantd’una taula.>otation is t&e movement of t&e 7art& around its oGn axis. +&e 7art& taes CR&ours to complete a full circle. +&e c&ange from day to nig&t is a consequence of rotation. At t&is moment it is midday in some areas G&ile in ot&ers it is sunset, inot&ers it is midnig&t and in ot&ers it is sunrise

>evolution is t&e movement of t&e 7art& around t&e Sun. +&e eart& taes /Q5and a quarter days to complete t&e full @ourney around t&e Sun.

-’òr&ita és el recorregut que fa un planeta en el seu moviment de translaci.

(u) fa la inclinació de l’ei8 de gir terrestre? Na que l’angle d’incid$nciaam' qu$ els raDos solars arri'en a les diverses regions de la +erra vagicanviant, i aix! és la causa que el nom're d’&ores de sol di)ries i lestemperatures variUn cíclicament al llarg de l’any. Aquest canvi cíclic de lescondicions es coneix am' el nom d’estacions. K per tant, en un moment donat,no &i &a la mateixa estaci en diferents llocs del mn. A lV&emisferi nord les

estacions canvien els segWents dies i en aquest ordre =quinocci de rimavera del ,#M, marN, comen:a la primavera. -a

durada del dia i la nit és la mateixa. 7ls raigs del sol incideixen mésdirectament en lV&emisferi nord i per tant la temperatura és més suau.

5olstici dOestiu el , Dun$, comen:a l’estiu. s el dia més llarg i la nitmés curta. 7ls raigs del sol sn gaire'é perpendiculars escalfant més idurant més temps, per aix!, la temperatura és alta.

=quinocci de tardor del ,,M,7 setem&re, comen:a la tardor. -a duradadel dia i la nit és la mateixa. 7ls raigs solars es fan més o'lics i les

temperatures gradualment més fredes. 5olstici dO2ivern del ,M,, desem&re, comen:a l’&ivern. s el dia més

curt i la nit més llarga de l’any. 7ls raigs solars arri'en de forma o'liqua,escalfant menys i durant menys temps, per aix!, la temperatura és 'aixa.

(er tant, la difer$ncia de temperatures dV&ivern i estiu est) causada directamentper la inclinaci de lVeix terrestre i no per la dist)ncia entre el Sol i la +erra.

9



Comarem ara els dos moviments:

0ranslació >otació0ius de moviment Foviment d’un cos al

voltant d’un altre.Eir d’un cos so're simateix.

volta dura...1 any d’aquest cos. 1 dia d’aquest cos.

'.".. Comleta el seg-ent quadre comaratiu:

efinició uració Conseq-)ncies>otació

0ranslació

'.".,. (er qu$ &i &a dia i nit? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.".7. (er qu$ &i &a &ivern i estiu? +++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.".'. La distància 5ol M0erra varia molt oc al llarg de lOan$1 *s insignificanta escala lanetària. (u) assaria si lOei8 de rotació no estigu*s inclinat? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.".". =8lica com *s la durada del dia resecte la nit a les seg-ents dates:

a. de Puliol: ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

&. ," de desem&re: +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

c. , marN: ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.".K. er qu)1 quan a Catalun$a *s de dia1 al Paó *s de nit? +++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.'.#. er qu)1 quan a Catalun$a *s estiu1 a l’Argentina *s 2ivern? ++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.".. er les seves caracterGstiques1 odem classificar els lanetes delsistema solar en dos grans grus: lanetes interiors i lanetes e8teriors.>eson les reguntes que 2i 2a a continuació so&re els lanetes.

a/ (er qu$ la densitat dels planetes interiors és més gran que la dels planetesexteriors? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

&/ 7ls planetes exteriors tam'é re'en el nom de gegants gasosos. (er qu$re'en aquest nom?

10



++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

4.0. THE "OO

+&e Foon &as approximately one quarter of t&e 7art&’s diameter and its gravityis one sixt& of t&e 7art&’s gravity. +&e average distance 'etGeen 7art& and Foonis approximately /0 times 7art&’s diameter.

+&e lig&t of t&e moon is actually a reflection of t&e lig&t from t&e sun. +&e Foonmoves around t&e 7art& and it taes one mont& to complete t&e @ourney #exactlyCI.5 days%. +&e different p&ases of t&e moon &ave to do Git& t&e relativepositions of t&e sun, t&e moon and t&e eart&

(u) *s la lluna? s el sat$l6lit de la +erra, perqu$ gira al seu voltant.

=s mou la Lluna? Sí. Na C moviments al&ora

. LA >0AC3Q: és el gir que fa so're si mateixa. 9ura C dies.,. LA 0>A;5LAC3Q: al voltant de la +erra. +riga tam'é C dies.

(u) són les fases de la Lluna? -a -luna B= emet llum pr!pia, per!

nosaltres la veiem il6luminada perqu$ reflecteix la llum que li arri'a del Sol.9es de la +erra veiem sempre la mateixa cara de la -luna la cara visi'le. 7lmoviment de la -luna fa que la part il6luminada de la cara visi'le vagi canviant.9e tal manera, que podem o'servar les fases lunars:

(uart crei8ent 9es de la +erra veiem la -luna am' forma de 9, perqu$ el Soln’il6lumina parcialment la cara visi'le.

Lluna lena9es de la +erra veiem tota la -luna, perqu$ el Sol n’il6lumina tota la

cara visi'le.

(uart minvant9es de la +erra veiem la -luna am' forma de <, perqu$ el Sol

n’il6lumina parcialment la cara visi'le.

Lluna nova9es de la +erra no veiem la -luna, perqu$ el Sol n’il6lumina la cara

oculta.

11



>uan és lluna lena #ull moon% veiemtota la cara il6luminada per! el gir de la-luna fa que dia rere dia una part de lacara il6luminada deixi de ser vista desde la +erraL diem que la lluna minva

#0anig moon% fins que deixem deveure la cara il6luminada.>uan només veiem la cara fosca de la-luna parlem de lluna nova #ne0 moon%.Seguidament, es comen:a a veureuna mica de la cara il6luminada i,gradualment, cada vegada mésLaquesta fase coneguda com llunacrei8ent #Gaxing moon%. Al cap de CI,5 dies el cicle es

completa i tornem a veure la llunaplena.

(u) són els eclisis? s l’enfosquiment d’un cos de l’4nivers # un sat$l6lit,un estel..%. 7s produeixen quan un cos s’interposa entre el Sol i un altre cos.

• =clisi solar : es produeix quan la -luna est)

entre el Sol i la +erra. 7ls raigs del Sol no arri'ena tota la +erra, perqu$ la -luna els tapa una partde la +erra queda enfosquida. 9es de la +erra no

veiem el Sol perqu$ la -luna el tapa.

• =clisi lunar : 7s produeix quan la +erra est) entre el Sol i la -luna. 7ls raigs

del Sol no arri'en a la -luna perqu$ la +erra els tapa la -luna quedaenfosquida. 9es de la +erra no veiem la -luna perqu$ la +erra la tapa i quedaenfosquida.

CaracterGstiques m*s imortants dels , eclisi:=clisi solar =clisi lunar

Alineació Sol O -luna 8 +erra Sol O +erra 8 -luna(u) taa els raigs del 5ol? -a -luna -a +erra(u) en resulta enfosquit? -a +erra -a -luna

Com es veu des de la 0erra?-a -luna tapa el Sol

deixen de veure el Sol

-a +erra tapa la -luna

deixen de veure la -luna

12



'.K.. (u) *s un eclisi? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.K.,. (uins fenòmens rovoca la Lluna so&re el nostre laneta? +++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.K.7. La teoria cientGfica afirma que el fet que des de la 0erra semres’o&servi la matei8a cara de la Lluna es deu a que els erGodes de rotació itranslació del sat)l9lit coincidei8enR *s a dir1 que la Lluna fa una volta so&resi matei8a en el matei8 tems que descriu una òr&ita comleta al voltant dela 0erra. Busca un coman$ o coman$a de classe que s’avingui a fer de0erra1 mentre tu1 am& una ilota que faci de Lluna1 fas una volta comletaal seu voltant. Sas de fer el moviment or&ital al matei8 tems que1lentament1 gires la ilota. Un co aca&at l’e8eriment1 decidiuconDuntament1 la 0erra i la Lluna1 si la teoria es comlei8 o no. PustificaM2o. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'.K.'. Llegei8 el te8t seg-ent i reson les reguntes.

u# s+n les marees

-a +erra, el Sol i la -luna s’atrauen mtuament a causa de la for:a de la gravetat,so'retot quan estan en línia recta.

-a for:a d’atracci que exerceixen el Sol i la -luna

origina les marees, que sn moviments cíclicsd’ascens i descens del nivell del mar. 7l cicle completd’una marea consta de dues 'aixades de l’aigua, i téuna durada aproximada de CR &ores.

>uan l’aigua arri'a al seu nivell m)xim, es diu que&i &a marea alta, mentre que quan és al nivell mínimrep el nom de marea &ai8a.

7n els llacs i les mars tancades, la variaci delnivell de l’aigua és molt petita i per aix! no &i &amarees.

a/ Mustifica el fet que les marees siguin més intenses en dies de lluna plena i delluna nova i, per contra, que siguin menys intenses en quart creixent i quartminvant. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

13

Farea alta i marea 'aixa.



&/ Mustifica el fet que &i &agi dues marees altes i dues marees 'aixes en unmateix dia en un determinat indret. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

c/ <ompleta la il6lustraci am'els conceptes segWents Sol,+erra, -luna plena, -luna nova,quart minvant, quart creixent.

4.. activitats vdeos

7n el Foodle de ci$ncies tro'ar)s aquests vídeos, després de veure’ls contesta.

1. 5nici i 6nal de l’Univers

. (uan van tenir lloc el Bing Bang? +++++++++++++++++++++++++++++++++

,. (uan es van formar les galà8ies? +++++++++++++++++++++++++++++++++

7. (u) assa quan mor una estrella gran? +++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. (u) assarà d’aquG a cent &ilions d’an$s? ++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

". 3 d’aquG a # trilions d’an$s? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

2. 7lasses de gal%&ies

. (u) va investigar en =dTin Su&&le? +++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. Com va classificar Su&&le les galà8ies? ++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. Com canvien les galà8ies segons Su&&le? ++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. Com són les galà8ies esf)riques? ++++++++++++++++++++++++++++++++

14



++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

". Com són les galà8ies esirals? +++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

K. (uina *s la nostra galà8ia? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

3. (ia L%ctia

. (u) *s la <ia Làctia? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. e les galà8ies o&servades1 quina *s la que m*s s’assem&la la nostra? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. Com s’2a fet el maa de la <ia Làctia? +++++++++++++++++++++++++++++'. (u) 2i 2a al centre de la nostra galà8ia? +++++++++++++++++++++++++++

4. Les estacions

. (uina distància 2i 2a entre el 5ol i la 0erra? ++++++++++++++++++++++++

,. (uin *s l’origen de les estacions? ++++++++++++++++++++++++++++++++

7. >ecull les seg-ents dades:

ata =ls raigs del 5ol

3ncidei8en m*s a ...

L’2emisferi ;ord

es tro&a en ...=quinocci de tardor5olstici d’2ivern=quinocci de rimavera5olstici d’estiu

,. Eclipsi de Lluna

. =8lica com es roduei8 un eclisi total de lluna. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. Com va aconseguir alli&erarMse Colom dels indis que el tenien resoner? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

0. 5nteracci+ Lluna 8 Terra

15



. (uina *s la distància mitDana entre la 0erra i la Lluna? ++++++++++++++++

,. Al rincii de la seva formació1 quan tems trigava la 0erra a fer unavolta so&re si matei8a? +++++++++++++++++++++++++++++

7. (u) va assar am& el tems am& la velocitat de rotació de la 0erra i laLluna? +++++++++++++++++++++++++++++

'. (uin efecte va tenir? +++++++++++++++++++++++++++++

". (u) assarà en el futur? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

4.9. mapa de conceptes

Comleta el maa de concetes:

16

L’univers

Origen 7omposici+Teories antigues

Gal!ies" ################################# ######### ################################ ########## ################################## ########

################################# ######### #

################################## ########

$istemesplanetaris

################################# #########



17

Altres cossos ###################################### ####

plAnetes

asteroides ###############

###############

Lluna ############### ############### ############### ############### ############### ############### ############### ###############



Unitat ,. La terra- atmos:era; <idros:era i geos:era

,.1. La Terra

(u) *s la 0erra i on es tro&a? s el planeta en qu$ vivim. K es tro'a dins delSistema Solar, que és una gal)xia anomenada ia -)ctia.

er qu) es diu que la 0erra *s un laneta viu?

(erqu$ és lOJnic planeta conegut on sV&an esta'lert les condicions òtimes per a lVaparici, el desenvolupament i lVevoluci de multitud de formes de vida.

(uines són les condicions que ermeten la vida a la 0erra?

X 4na atmosfera am' una composici adient, am' prou quantitat d’oxigen idi!xid de car'oni, capa: de regular i mantenir el rang de temperaturesnecessari i de filtrar els raigs ultraviolatsL

X -a pres$ncia d’aigua líquida.X K l’energia de la llum solar .

er qu) 2i 2a *ssers vius a la 0erra?

1. -a dist)ncia del Sol a la +erra és la dist)ncia adequada perqu$ la temperaturaa la +erra no sigui massa alta ni massa 'aixa. s a dir, fa que &i &agi aigua enestat líquid, imprescindi'le pels éssers vius. Si, &i fes més fred, tota l’aiguaestaria congelada, i si fes més calor, se n’evaporaria tota l’aigua.

C. -a grand)ria de la +erra és la grand)ria adequada perqu$ la +erra tinguiatmosfera. -’atmosfera permet la vida a la +erra perqu$ ens protegeix delsraigs ultraviolats procedents del Sol, fa que la temperatura a la +erra no siguigaire 'aixa o molt alta i proporciona gasos necessaris pels éssers vius.

,.2. els components de la terra

• (u) la forma? 7l nostre planeta, la +erra, est) format per quatrecomponents que interactuen intensament entre sí

Atmosfera: s la capa de gasos que envolta la +erra. K la més externa. Aporta

l’oxigen als éssers vius i conté l’aigua evaporada.Sidrosfera: s la capa de tota l’aigua de la +erra. 7s tro'a en els tres estats, enoceans, llacs, rius, aigWes su'terr)nies, pols, nvols, aire, etc.7rosiona la superfície terrestre i transporta els materials. A més, aporta &umitatal s!l i a l’aire . -’aigua és on viuen molts éssers vius, i un componentfonamental dels organismes.

Biosfera: s la capa formada per tots els organismes de la +erra. Am' la sevaactivitat, poden alterar les roques, modificar la composici de l’aire i crear dip!sits rocosos, com els escull de corall.

eosfera: (art rocosa del planeta, que dna suport on i aporta les sals mineralsnecess)ries viuen als éssers viu per viure. Normada per escor:a, mantell i nucli.

18



,.3. AT"OS'HEE

C65303; 0S= A065S=>=.

+&e atmos2ere is an envelope of gases surrounding our planet.lt is 500 ilometres t&ic 'ut most gases are in t&e first 15

ilometres a'ove t&e 7art&Vs surface. +&e atmosp&ere is made ofair and air is a mixture of +&e folloGing gases nitrogen #PJ%, oxygen #C1J% and1J of ot&er gases lie argon, car'on dioxide, Gater vapour, etc.

(er tant l’atmosfera ens limita l’espai exterior. 7st) formada per una mescla&omog$nia de gasos que anomenem aire1 i es manté unida gr)cies a la for:a degravetat.

C653C3Q = L’A3>=

Bitrogen PJ=xigen C1J

Arg 0,IJ9i!xid de car'oni 0,0/J Altres gasos i vapor d’aigua en proporcions varia'les. 0,0PJ.

• L’origen de l’, en la 0erra -Voxigen gass #=C% és el component més importantde lVatmosfera per a la ma@oria dels éssers vius. Aquest gas Kntervé ennom'rosos processos 'iol!gics, particularment en la respiraci cel6lular. Boo'stant aix!, l’=C no sempre va estar present en lVatmosfera.

02e rigin of 8$gen in =art2Os Atmos2ere

+&e 'reat&a'le air Ge en@oy today originated from tiny organisms, alt&oug& t&edetails remain lost in geologic time.

Com va sorgir ? -’aparici dels primers organismes unicel9lulars fotosint)tics,fa aproximadament / 500 milions d’anys, va provocar un canvi en l’atmosfera acausa del despreniment d’oxigen. (osteriorment van apar$ixer les lantes i lesalgues, éssers vius tam'é fotosint)tics que, en consumir 'ona part del di!xidde car'oni present en l’atmosfera i alli'erar oxigen, van anar transformant lentament l’atmosfera.

".7.. raT a ie c2art diagram and colour it in t2e roortions of nitrogen1

o8$gen and ot2er gases in t2e air.

THE LAYERS IN THE ATMOSPHERE.

19



uina =s l’estructura i composici+ >e l’atmos:era

-’atmosfera est) formada per " capes

0roosfera s la capa inferior de l’atmosfera i arri'a fins a una altitud

aproximada de I m, als pols, i de 1Q m, a l’equador.-a temperatura i la quantitat d’aire van disminuint a mesura ques’ascendeixL per aix! només &i &a vida a la part 'aixa d’aquestacapa.

7n aquesta capa s’acumula el 0J dels gasos i s’&i produeixenels fen!mens meteorol!gics formaci de nvols, vent, plu@a, etc.

=stratosfer a

S’estén des del final de la troposfera fins als 50 m d’altitud.

7ntre els C5 i els /5 m d’altitud s’&i concentra o*, un compost

químic que té la capacitat d’a'sor'ir les radiacions ultravioladesdel Sol, i per tant ens protegeix del Sol.

6esosfera S’estén des dels 50 m fins als 0 m d’altitud.

7n aquesta capa la temperatura i la quantitat d’aire es redueixmolt en relaci am' les altres capes.

7n aquesta capa es produeixen els estels fuga:os.

0ermosfera 7n aquesta capa la temperatura augmenta molt en relaci a les

altres capes.S’estén des dels 0 m fins a una al:ada molt imprecisa #uns 500m%.

7n aquesta capa es produeixen les aurores 'oreals i moltsmeteorits.

<onté la ionosfera, que és una capa formada per ions.

s aquí on es desintegren els meteorits i formen els estelsfuga:os.

=8osfera s la capa més externa.

S’estén fins a una dist)ncia indeterminada.

7s considera una capa de transici entre l’atmosfera terrestre il’espai interestel6lar.

7l canvi de temperatura am' lValtitud és més complexa que el canvi de densitato del de pressi atmosf$rica.

".7.,. &serva el gràfic i reson:

20



a. >uina varia'le s’&a representat al’eix de les Y #a'scisses &orit*ontal%?7n quines unitats? +++++++++++++++++++++++++++++++

&. >uina varia'le s’&a representat al’eix de les Z #ordenades vertical%?7n quines unitats? +++++++++++++++++++++++++++++++

c. A quina altitud comen:a la mesosfera? +++++++++++++++++++++++++++++++

d. >uina és la temperatura de l’atmosferaa C0 quil!metres d’altitud? +++++++++++++++++++++++++++++++

K a Q0 quil!metres? +++++++++++++++++++++++++++++++

e. +&e temperature at /0 m is ++++++++++++ degrees <elsius

f. +&e temperature at 100 m is ++++++++++++++++

g. +&e temperature at ++++++++++++ is 8I0 degrees <elsius.

2. >uants graus varia la temperatura entre els 0 i els R0 2m d’altitud?

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

i. A quina capa de l’atmosfera es produeixen les temperatures més elevades? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

D. -Vo* és un gas molt important especialment a'undant a uns C5 m dValtitud.7n qu$ capa es tro'a? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

V. >uin és el nom de la capa en la qual ocorren tots els fen!mens atmosf$rics

#vents, nvols, pluges ...%?

l. 7xplica per qu$ a la termosfera no es poden produir fen!mens meteorol!gicscom la plu@a o la neu. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++5"'OTA7E O/ THE AT"OS'HEE

+&e atmosp&ere maes t&e 7art& unique in t&e Solar System it’s t&e only planet

surrounded 'y gases t&at can sustain life. -et’s learn t&ree reasons G&y

21



Kn t&e first place, t&e atmosp&ere contains oxygen G&ic& is necessary for living 'eings. He all need air to 'reat&e.

Secondly, t&e temperature of t&e 7art& depends on t&e atmosp&ere. +&eatmosp&ere favours t&e Garming of t&e 7art&. Kt a'sor's a great part of solar radiation and prevents t&is from escaping 'ac up into space. +&is is

called t&e green&ouse effect 'ecause it is similar to G&at &appens in agreen&ouse. Hit&out t&e atmosp&ere our planet Gould 'e muc& colder.

Ninally, t&e atmosp&ere is a very important filter. +&ere is a layer of a gascalled o*one G&ic& protects us from some dangerous radiation.

".7.7. 5u&ratlla la araula m*s imortant de cada un dels 7 aràgrafs anteriors

(uines són les rincials funcions de l’atmosfera?

. la regulaci de la temperatura.,. 7l filtre de les radiacions ultraviolades.7. -a reserva d’oxigen i di!xid de car'oni.'. -a transmissi d’ones de r)dio i televisi.". -’activaci de processos geol!gics externs.

(u) *s l’aire? -’aire és una mescla de gasos formada, principalment, per nitrogen i oxigenL tam'é conté, malgrat que en una proporci menor, unsaltres gasos de gran import)ncia, com ara el vapor d’aigua, el di!xid decar'oni i l’o*.

;itrogen s el gas més a'undant, i es tro'a en estat lliure.

8igen7ls éssers vius el fan servir per respirar, és un element moltreactiu, és a dir, es com'ina am' gran facilitat am' gran

quantitat de su'st)ncies.<aor

d’aigua

(rové de l’evaporaci de l’aigua líquida de la +erra.-a &umitat de l’aire és la quantitat de vapor d’aigua que &i &a al’aire.

iò8id decar&oni

-es plantes l’utilit*en per fer la fotosíntesi.Si la seva quantitat augmenta molt, provocar) grans canvis a totel planeta.

zóNorma una capa que protegeix els éssers vius dels raigsultraviolats.

-a densitat de lVaire so're la superfície terrestre és aproximadament de 1g3m/per! disminueix cap amunt perqu$ en les capes altes de lVatmosfera lespartícules constituents de lVaire estan molt separades.

".7.'. ind a reason T2$ t2e atmos2eric ressure is loTer at t2e to of t2emountains t2an it is at sea level. +++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

".7.". Clim&ers going to t2e Simala$a usuall$ carr$ &ig o8$gen c$linders.W2$? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

22



(u) *s el clima? 7l clima és el con@unt de les situacions atmosf$riques mit@anesque es donen anualment en un lloc determinat. 9ep$n de la latitud, lacontinentalitat, l’altitud, l’orientaci i la &umanit*aci.

7xemple 7l clima mediterrani es caracterit*a pel fet de tenir estius calorosos i

&iverns suausL les pluges sn moderades. 7n canvi, el clima tropical es caracterit*apel fet de tenir temperatures i precipitacions molt elevades tot l’any.

(u) *s el tems? 7l temps atmosf$ric és la descripci del con@unt de

fen!mens atmosf$rics que es produeixen en un moment precís i en un llocdeterminat. -es varia'les meteorol!giques sn temperatura, pressi, &umitat,precipitacions i vent. E-emple Avui el temps que a és molt red i assolellat .

(u) són les condicions atmosf)riques? -es condicions atmosf$riques sn

aquells par)metres que determinen els temps i el clima. Sn les 7 segWents

. La ressió atmosf)rica és la pressi que exerceix el pes de l’aire. Demd’imaginar l’aire com si fos aiguaL com més aire tenim damunt, més ensoprimeix #exerceix més pressi damunt nostre%L per aix!, si som a mésal:ada, la pressi atmosf$rica és més 'aixa que si som a menys al:ada,perqu$ tenim damunt menys quantitat d’aire.

,. La temeratura dep$n de la inclinaci que tenen els raigs solars quearri'en a la +erra.

7. La 2umitat de l’aire és la quantitat de vapor d’aigua que &i &a a l’aire.

(u) són els fenòmens atmosf)rics?

7ls fenòmens atmosf)riques, tam'é anomenats meteors1 sn el con@unt delsfen!mens naturals que es produeixen a l’atmosfera, concretament en latroosfera. S’agruen en aquosos # nvols, 'oira, rosada, ge're, plu@a, neu,calamarsa%, lluminosos #Arc de Sant Fartí, Aurora 'oreal, Aurora astral%,el)ctrics # tempestes llamps i trons% i aeris # &uracans, tornados%. 7ls mésimportants sn aquests

=l vent s el moviment de l’aire.La formació de

nJvols7ls nvols estan formats per gotes d’aigua molt

petites.

Les luges Si les gotes d’aigua que formen els nvols s’a@unten,ales&ores pesen més, cauen i comen:a a ploure.

".7.K. reciitation or rainfall. +&ere are t&ree types of precipitation [ain is liquid Gater t&at falls from clouds. Several drops of Gater stic

toget&er and form larger drops of Gater G&ic& are too &eavy and so t&eyfall to t&e 7art&’s surface.

SnoG is made of ice crystals called flaes. Kt snoGs G&en t&e temperatureis very loG.

Dailstones are 'alls of ice.

MW2ic2 t$e of reciitation is more dangerous for agriculture? +++++++++

23



M W2ic2 t$e is t2e most common at t2e to of t2e mountains? ++++++++++

".7.. &serva les dades de les reciitacions anuals d’una localitat:

6es de l’an$ reciitacions 4mm/ener 1/0

e&rer 1106arN 90

A&ril 105

6aig 120

Pun$ 100

Puliol 100

Agost 80

5etem&re 140

ctu&re 150

;ovem&re 145

esem&re 160

a. Nes un gr)fic de 'arres on es representin les dades recollides a la taula.

24



&. >uin és el mes més plu@s? +++++++++++++K el menys plu@s? ++++++++++++

c. (er qu$ creus que la ma@or part de les precipitacions es concentren en elsmesos més freds de l’any? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++d. >uants litres totals d’aigua cauen al final de l’any? ++++++++++++

=peracions

f. Am' les dades de la taula de precipitacions anterior, calcula la mit@ana deprecipitacions anuals d’aquesta localitat.

=peracions

25



g. "usca en Knternet, la pluviositat d’7sparreguera al llarg de l’any C01/, icompara les teves dades am' les que proposa l’activitat. >uines sem'lances idifer$ncies &i &a? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

>i?erent t@pes o: clouds

9iferenciarem quatre tipus de nvols cmuls, estrats, cirrus i nim'us.9iferenciarem els uns dels altres per la seva forma, el color, la altura i lapossi'ilitat que provoquin pluges

<umulus loo lie cotton. Kt doesnVt usually rain G&en t&ese clouds area'out.

Stratus are loG and grey clouds G&ic& cover most of t&e sy. +&ey can

cause rain. <irrus are long, G&ite clouds in t&e &ig&est layers. +&ey are normally

made up of crystals of ice. +&ey don’t cause precipitations. Bim'us are very dar clouds G&ic& are located in t&eloGer layers of t&e

atmosp&ere. +&ey cause rain or snoG. Storm clouds are nim'us.

".7.E. raT t2e four t$es of clouds:

CJmuls =strats Cirrus ;im&us

EATHE "A'S

-es dades atmosf$rics recollides a tot el mn permeten ela'orar els mapesmeteorol!gics i predir el temps. 7n els mapes meteorol!gics que veus cada dia ala televisi apareixen unes línies cor'es, les isò&ares, que uneixen punts quetenen la matei8a ressió atmosf)rica. Al centre dValgunes is!'ares apareix unalletra " i altres vegades una A. -a B assenyala la *ona de &ai8es ressions,que anomenem 'orrasca, i la lletra A identifica les altes ressions o anticicló

H&en t&e atmosp&eric pressure is loG #- in 7nglis& maps% t&e Geat&er isusually very 'ad it’s Gindy and it rains or snoGs.

Dig& atmosp&eric pressure conditions #D in 7nglis& maps% 'ring clear sies and no precipitation.

26



a. =n quines unitats es mesura la ressió atmosf)rica? ++++++++++++++

&. 5egons el maa anterior1 quina *s la ressió atmosf)rica so&re Bil&ao? +++++++++++++++++ 3 so&re Londres? +++++++++++++++++

c. (uina zona t* la ressió atmosf)rica m*s &ai8a? ++++++++++++++ (uintems cal eserar allà? +++++++++++++++++

d. 5i el &aròmetre marca avui m*s ressió que a2ir1 qu) ronòstic ots fer so&re el tems que ens esera? ++++++++++++++++++++++++++++++++

e. (uina difer)ncia de ressió 2i 2a entre dues isò&ares consecutives?

+++++++++++++++++

f. =ls vents es deslacen dels anticiclons a les &orrasques i 2o fan tantm*s ràid com m*s rò8imes estiguin les isò&ares. i&ui8a diversesflet8es indicant la direcció del vent i osa una flet8a do&le on el vent siguim*s fort.

L’A775B >E LCSSE HU"D SOE L’AT"OS/EA

-’ésser &um) contamina l’atmosfera am' els gasos que desprenen els cotxes,les f)'riques, els avions, etc. Aquests gasos contaminants tenen efectes moltgreus en el medi am'ient. Ara explicarem els 7 efectes més importants d’algunsd’aquests gasos l’augment de l’efecte d’2ivernacle, el forat de la caa d’ozói la luDa àcida.

(u) *s l’efecte d’2ivernacle? s el fenomen en el qu$ els raigs del Sol arri'ena la +erra, xoquen am' la superfície terrestre i surten una altra vegada de la+erra. Alguns gasos de l’atmosfera #com per exemple el di!xid de car'oni%provoquen que els raigs solars quedin atrapats a l’atmosfera. Aix! fa que latemperatura a la +erra sigui elevada i permeti que els éssers vius &i visquin.7ls motors dels cotxes, dels avions i de tots els ve&icles, @untament am' lesf)'riques, desprenen molt di!xid de car'oni. 5i el diò8id de car&oni del’atmosfera augmenta massa1 la temeratura a la 0erra tam&* augmentamassa i provoca efectes nocius so're el medi am'ient. Aquest augment del’efecte d’&ivernacle provoca el canvi clim)tic.

27



7ls 7 efectes de l’augment de l’efecte d’&ivernacle més important sn. esglaN dels casquets olars: és degut a l’augment de la temperatura.,. Augment del nivell del mar: és degut al desgla:.7. esertització: els deserts guanyen terreny als 'oscos a causa de

l’augment de la temperatura

(u) *s la disminució de la caa d’ozó? -a caa d’ozó protegeix els éssersvius dels raigs ultraviolats procedents del Sol. Alguns dels gasos contaminantsque els &umans alli'eren a l’atmosfera destrueixen lentament l’o*. -es malaltiesde la pell augmenten perqu$ els raigs ultraviolats ens arri'en am' més for:a.

(u) *s la luDa àcida? Alguns dels gasos contaminants que els éssers &umansalli'eren a l’atmosfera formen )cids en reaccionar am' l’aigua de l’atmosfera. Sila plu@a conté aquests )cids, rep el nom de luDa àcida. Aquesta mena de plu@aper@udica la vegetaci i els animals aqu)tics.

".7.%. Comletar la taula:>BL=6

ACAU5=5 C;5=(XF;C3=5 5LUC3;5

=fecte2ivernacle

orat de lacaa d’ozó

luDa àcida

,.4. La <idros:era

Fost of t&e 7art&Vs surface is covered 'y Gater oceanscover almost t&ree fourt&s of t&e planet and t&ere are 'igs&eets of ice around t&e poles. DoGever, Gater is a scarceresource in many places in t&e Gorld. +&e reason is t&at

most of t&e Gater on 7art& is salty Gater #IPJ% and saltyGater cannot 'e used for drining or irrigation. (eopleneed fres& Gater. Kn addition, most of t&e fres& Gater on7art& is in t&e form of ice.

(u) *s la 2idrosfera?

-a 2idrosfera és la capa que est) formada per tota l’aigua que &i &a a la +erra.S’estima en uns 1./Q0.000 m/, que es reparteixen entre mars i oceans,continents i continguts mínims en l’atmosfera i la 'iosfera.

".'.. Com es diu en angl)s Yaigua dolNaY? ++++++++++++++++++++++++++

28



".'.,. e Cada ## litres dOaigua que 2i 2a a la 0erra1 nom*s 7 són dOaiguadolNa i d’ells , litres són de gel. els litres restant1 m*s de tres quarts sóndOaigua su&terrània1 mentre que rius1 llacs i em&assaments am& roufeines arri&en a un quart de litre. >eresenta les dades anteriors en la

seg-ent &arra que sim&olitza tota lOaigua del laneta:

".'.7. &serva el gràfic i contesta les reguntes.

a. (osa un títol al gr)fic. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++&. >uin és el percentatge d’aigua que podem o'tenir am' facilitat? ++++++++++

c. >u$ en penses, del fet que la ma@or part de l’aigua dol:a no sigui de f)cilaccés? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

(u) *s l’aigua? -’aigua és la su'st)ncia més a'undant a la natura, i gr)cies aella &i &a vida a la +erra.

(uines són les caracterGstiques de l’aigua? -’aigua pura és incolora #no técolor%, inodora #no té olor% i insGida #no té sa'or%.

(uina *s la seva comosició? 7n cada mol$cula d’aigua &i &a dos )tomsd’2idrogen i un d’o8igen.

(uines són les seves roietats?

-a import)ncia que té l’aigua a la +erra i en els éssers vius est) relacionada am'les seves propietats. -es propietats que es consideren més importants de l’aiguasn

Color1 olor i sa&or de l’aigua.

•

unt de fusió #0\<%• unt d’e&ullició #100\<%

29



L’aigua en estat sòlid

-’aigua és l’nica su'st)ncia que quan se solidifica #és a dir, quan es tro'a enforma de gla: o de neu% *s men$s densa que en estat lGquid. #densitat m)ximaa R\<%, 7xemple (er comprovar que el gla: és menys dens que l’aigua líquida,

omple un got i fica8li un gla: el gla: &i sura. Aix! vol dir que és menys densque l’aigua.

Aix! significa que quan l’aigua passa de l’estat líquid a l’estat s!lid augmenta devolum, és a dir, ocupa més espai. 7xemple Si fiques una ampolla plena d’aigua itapada al congelador, quan es congeli, el gla: ocupar) més espai que el queocupava l’aigua líquida l’ampolla explotar).

La caacitat calorGfica de l’aigua

-’aigua té una caacitat calorGfica elevada. 9it altramenta l’aigua li costa moltescalfar8se i refredar8se. Er)cies a aquesta característica, l’aigua es comporta

com un &on regulador de la temeratura. 7xemple Als po'les propers al mar, les variacions de la temperatura sn menorsque als po'les de l’interior. Aix! és degut al fet que l’aigua del mar regula latemperatura, perqu$ emmagat*ema la calor.

L’aigua com a dissolvent

-’aigua es considera el dissolvent universal, @a que és un &on dissolvent demoltes su'st)ncies.

Er)cies a aquesta característica, els éssers vius incorporen moltes su'st)nciesnecess)ries per viure que es tro'en dissoltes a l’aigua. +am'é eliminen

su'st)ncies que no necessitem diluint8les a l’aigua #com passa am' l’orina%.7xemple -’aigua que 'evem porta dissoltes sals minerals que el nostre cosnecessita.

0S= WA0=> CZCL=.

Hater continuously moves 'etGeen t&e atmosp&ere and t&e 7art&Vs surface int&e Gater cycle. Hater evaporates from oceans, laes and rivers 'ecoming Gater

vapor in t&e atmosp&ere. +&e Gater vapor condenses into tiny droplets of liquidGater G&ic& form clouds. H&en t&e droplets 'ecome large and &eavy enoug&,t&ey fall as precipitation.

(er entendre 'é el cicle recordem algunes definicions importants

-’evaoració és el pas de l’aigua d’estat líquid a estat gass-a condensació és el pas de l’aigua d’estat gass a estat líquid.-a transiració és l’alli'erament de vapor d’aigua que fan els éssers vius.

Ara explicarem el cicle comen:ant per la formaci dels nvols

30



. 7l vapor d’aigua #estat gass% que procedeix de l’evaoració de oceans,mars, rius i llacs, i de la transiració dels éssers vius, es condensa formantnJvols.

,. -es gotes d’aigua que formen els nvols es van a@untant fins que pesen prouper comen:ar a caure en forma de luDa o de neu #reciitació%. 9’aquestamanera l’aigua torna a la superfície terrestre.

7. -’aigua que cau de la plu@a pot filtrarMse al s!l i convertir8se en aiguasu&terrània o 'é 'aixar a través dels rius. 7n tots dos casos, l’aiguafinalment arri'ar) fins a un llac, fins al mar o fins a l’oceà.

'. Ninalment, am' la transpiraci i l’evaporaci es torna a formar els nvols i elcicle de l’aigua es tanca.

• (u) *s el cicle de l’aigua? és el con@unt de moviments i de canvis d’estatque realit*a l’aigua a la +erra. s un cicle tancat, el que significa que laquantitat d’aigua total no canvia. Aquests es manté gr)cies a l’energia en

forma de calor que arri'a del Sol.(u) *s el &alanN 2idrològic? 7l 'alan: &idrol!gic fa refer$ncia a la relaci

entre les aportacions d’aigua cap a la superfície terrestre, les precipitacions i lessortides des de la mateixa superfície, que poden ser a través del’evaotransiració i dels escorriments superficial i su'terrani.

LA =503Q = L’A3UA

-es persones tam'é intervenim en el cicle de lVaigua. <erquem lVaigua de rius,llacs, em'assaments i fins i tot extraiem aigua su'terr)nia mit@an:ant pous. Acontinuaci la transformem en aigua pota'le i la acumulem en dip!sits,

generalment en llocs elevats prop de les ciutats. Seguidament la distri'uUmmit@an:ant canonades per tota la ciutat. 9esprés de ser utilit*ada, @a convertida

31



en aigua residual, és conduUda fins a les depuradores i dVaquí torna al medinatural, per exemple, a un riu.

7n l’actualitat els dos pro'lemes més importants que impedeixen la gestiracional de l’aigua sn la so&ree8lotació i la contaminació.

7l cicle ur&à de l’aigua comen:a quan l’aigua dels rius i els llacs i l’aiguasu'terr)nia rep un tractament per adaptar8la al consum &um), és a dir, quan se’nfa aigua pota'le. Aquest procés de pota'ilit*aci de l’aigua és imprescindi'le.S’&a de desinfectar, @a que si no seria nociva per a la salut dels &umans.

-es aig-es residuals contenen residus procedents de les ciutats, les f)'riques il’agricultura. -a deuració es fa en estacions depuradores, que segueixen elprocés segWent arri'ada de l’aigua a l’estaci, filtraci, decantaci prim)ria,floculaci, decantaci secund)ria i pota'ilit*aci si s’&a de reutilit*ar per alconsum &um).

(u) *s l’aigua ota&le? -’aigua ota&le és la que podem consumir senseemmalaltir. s aigua neta, sense olor i sense 'acteris.

(u) *s l’aigua no ota&le? -’aigua no pota'le és la que no podem consumir perqu$ ens pot fer mal.

(u) cal fer am& l’aigua no ota&le? cal depurar8la

. La deuració consisteix a nete@ar l’aigua que &em contaminat per tal quepugui tornar als rius sense contaminar el medi am'ient. Seguint elssegWents processos filtraci, decantaci prim)ria, floculaci i decantaci

secund)ria.,. La ota&ilització consisteix a nete@ar l’aigua perqu$ puguem consumir8la

i utilit*ar8la per regar els conreus. -’aigua pota'ilit*ada és la que arri'a ales nostres llars.

".'.'. Consulta la Te& [=l agua1 recurso indisensa&le ara la vida\:2tt:IIconcurso.cnice.mec.esIcnice,##"IK7+el+aguaIinde8.2tml".'.". Ara vas a con)i8er la teva etDada ecològica1 *s a dir1 com de gran *sl’imacte del teu estil de vida so&re el laneta. Sauràs de contestar unaenquesta i un rograma calcularà automàticament lOaigua que gastes. AquG

tro&aràs el rograma:2tt:IITTT.vidasosteni&le.orgIciudadanosIa+#,.as ]

".'.K. Comara les dades i e8lica si el consum d’aigua està &en reartit.

Consum individual d’aigua enuna tri&u africana

Consum individuald’aigua a Barcelona

Consum individuald’aigua a C2icago

1C litres3dia R00 litres3dia 100 litres3dia ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

".'.. Comleta la taula comarativa.

32

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/63_el_agua/index.html

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/63_el_agua/index.html



Aigua deurada Aigua ota&ilitzada’on rov*?Com *s?(uin *s el seu destG?^s ata er al consum

2umà?

".'.E. La 6aria s’està dut8ant 31 mentre s’ensa&ona el ca1 dei8a l’ai8etao&erta. L’Anna1 la seva germana etita1 li diu: [6aria si no estàs fent servirl’aigua1 tanca l’ai8eta que estàs malgastant un munt d’aigua_\. [5i nom*ssón un arell de minuts\1 reson la 6aria.a. <alcula quants litres d’aigua &a malgastat la Faria si, per cada segon quel’aixeta és o'erta, ra@a mig litre d’aigua i &a estat o'erta durant tres minuts.

&. ='serva aquesta taula i digues qu$ &auria pogut fer la Faria am' l’aigua que&a malgastat.

Coses que es oden fer am& aigua Aigua consumidaut8a C5 litresBan$ 150 litres

iòsit del vàter litresCuina i &eguda / litres>entavai8elles R0 litres>entadora /C litres;eteDa de la llar 10 litres>egar les lantes 15 litres

c. Nes un gr)fic de 'arres on es representin les dades de l’apartat anterior

33



d. <alcula la despesa d’aigua que fa la Faria i l’ Anna. <alcula el consum total d’aiguade les dues. K <ontesta quina fa un s més eficient de l’aigua? Mustifica la resposta.

Consum d’aigua de la 6aria Consum d’aigua de l’Anna[entar8se les mans am' l’aixeta

o'erta1 litres [entar8se les mans am' l’aixeta

tancada mentre les ensa'ona.C litres

[entar8se les dents am' l’aixetao'erta

1C litres [entar8se les dents am' l’aixetatancada mentre se les raspalla

C litres

"anyar8se /00 litres 9utxar8se 1C5 litres

e. <reus que l’Anna té ra quan diu a la Faria que est) malgastant aigua? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,.,. La geos:eraL’ ES7OFA TEESTE

34



(u) *s l’escorNa terrestre?

L’escorNa terrestre és la capa superficial s!lida de la +erra. -imita per la partinferior am' el mantell i per la part superior am' la &idrosfera i am' l’atmosfera.s per tant, una capa formada per su'st)ncies s!lides. 9amunt d’aquesta capa

s’&i desenvolupa la vida.

Si 2a diferents tius d’escorNa terrestre?

Sí. Di &a C tipus d’escor:a terrestre

L’escorNacontinenta

l

Normada per tipus de roques molt diverses tant per composiciquímica com per origen #acumulaci de sediments, resultat del’activitat volc)nica%. s l’escor:a que forma els continents, lesilles i les plataformes continentals #*ones su'mergides al marproperes a la costa%.-a seva superfície pot ser plana o muntanyosa.

L’escorNaoceànica

Normada ')sicament per roques 'as)ltiques, originades apartir de laves volc)niques que sorgeixen en determinades

*ones sota els oceans. s l’escor:a que forma el fons delsoceans.-a seva superfície est) formada per planes a'issals #*onesplanes%, dorsals oce)niques #depressions profundes iallargades del fons marí%.

(uina *s la comosició de l’escorNa terrestre?

-’escor:a terrestre est) formada per elements químics que es com'inen formantminerals i roques.".".. ` L’escorNa terrestre està comosta er diferents elements quGmics.

&serva la taula i contesta.

35



=lement A&undància a l’escorNaSilici CJ

Alumini J=xigen RPJ

Fagnesi C,CJ

(otassi C,5J.Sodi C,5J.<alci /,5J.Nerro R,5J.

a. <ompleta el gr)fic am' les dades de la taula. Assenyala quin percentatgecorrespon a cada sector del gr)fic.

&. >uins sn els elements més a'undants de l’escor:a terrestre? ++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

K els menys a'undants? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

c. Anomena les característiques principals de l’escor:a continental. +++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

d. Anomena les característiques principals de l’escor:a oce)nica i indica quintipus de roca &i predomina. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

".".,.` Comleta la imatge escrivint els noms de les arts de la geosferaterrestre:

,.0. activitats vdeos


36

C,5J sodi

/,5J calci

J alumini



1. L’ atmos:era

=l rograma Y6*teo HY dedica el caGtol a e8licar qu) *s lOatmosfera1quantes caes 2i 2a i quines caracterGstiques tenen. 0am&* arla dels volsen glo&us aerostàtic1 des dels seus inicis fins ara.

. (u) *s l’atmosfera? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. (u) ens ermet estudiar l’estructura de l’atmosfera? +++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. (uins van ser els rimers e8loradors de l’atmosfera? +++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. (ui 2avia de fer el rimer vol 2umà? er qu)? (ui el va fer finalment? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

". n *s el segon fa&ricant m*s imortant del món de glo&us aeroestàtics? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

K. er qu) Catalun$a es considera una zona rivilegiada er volar en

glo&us? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

. Com són els vols en glo&us? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

E. A qu) es deu el comortament irregular de la temeratura a l’atmosfera? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

%. (uines són les caes de l’atmosfera i quines caracterGstiques tenen?

La troosfera ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

LOestratosfera ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

La mesosfera ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++La termosfera ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

LOe8osfera +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++2. La <umitat

37



(u) *s la 2umitat? Com ens afecta? Com es mesura? LOesai Y6*teo HYdedica el caGtol a resondre a totes aquestes reguntes.

. (u) *s la 2umitat? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. Com ens afecta? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. Com e8ressem la 2umitat? Si 2a dues maneres:

La 2umitat a&soluta: +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

La 2umitat relativa: +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. Com es mesura?

4n és el sicròmetre: ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

4n altre és lO2igrògraf: +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

3. La pressi+ atmos:#rica

(uan viatgem en avió o en 2elicòter1 o quan guan$em altura1 notem queseOns taen les orelles. ^s er cula de la ressió atmosf)rica. =n canvi1 aro del nivell del mar1 el cos sOadata erfectament a la ressió que 2i 2a.Y6*teo HY dedica el caGtol a la ressió atmosf)rica.

. (u) *s la ressió atmosf)rica? +++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. Com ens afecte? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. Com es calcula la ressió atmosf)rica? ++++++++++++++++++++++++++++

'. (u) *s un &aròmetre? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

". (uins efectes rovoca en la 0erra? +++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

4. Anticiclons i depressions

38



=l rograma Y6*teo HY arla1 en aquest caGtol1 de com identificar lesderessions i els anticiclons.

. (u) cal sa&er i tenir clar1 segons Pose A$ats a&ans de arlar dederessió i anticicló? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. n surten o tro&em els anticiclons i deressions?er qu) es diuen ai8G? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. (u) assa quan diem que 2i 2a una deressió? +++++++++++++++++++++

'. (u) *s un anticicló? (u) ot roorcionar a l’estiu? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. Els mapes i les previsions meteorolGgiues

. (u) ermeten els maes meteorològics? +++++++++++++++++++++++++

,. (u) reunei8en els maes? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. (uines altres funcions t* la revisió meteorològica? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. =n un maa si s’unei8en tots els unts que tenen la matei8a temeraturas’o&tenen les +++++++++++++++++++++

". (u) són les isò&ares? +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

K. (u) ermeten visualitzar les isò&ares? +++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

. (u) materialitzen els fronts atmosf)rics? +++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

E. A qu) correson el front fred? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++

%. A qu) correson el front càlid? +++++++++++++++++++++++++++++++++++

#. 5egons la seva naturalesa el front comorta un tius de tems +++++++,.. 7onstruIm una ampolla depuradora

39



OJKectiu-

7ntendre el procés de depuraci de l’aigua per fer8la pota'le.

"aterial-8 ampolla de pl)stic d’1’5 l 8 una cullera 8 aigua8 C vasos de precipitats de C50 ml 8 sorra 8 cot fluix8 permanganat de potassi 8 car' vegetal 8 cter 8 sulfat d’alumini #almina% 8 grava 8 oli

'rocediment-

. [etalla la 'ase de l’ampolla de pl)stic.,. <ol6loca l’ampolla de cap per avall, am' el tap posat, dins d’un vas deprecipitats.

7. Am' la cullera, disposa els materials filtradors dins de l’ampolla en l’ordresegWent el cot fluix, 'en comprimit al fons del coll de l’ampollaL una capa d’uns5 cm de gravaL una capa 'en compactada d’uns 5 cm de sorraL una capa d’1 cmde car' vegetal.'. 9epura l’aigua am' l’ampolla depuradora en l’altre vas, prepara unasuspensi am' uns C00ml d’aigua, sorra un ra@olí d’oli i una mica depermanganat de potassi.". Afegeix8&i un trossos de sulfat d’alumini per fer flocular les partícules ensuspensi. 9eixa’l actuar durant uns 15 minuts.K. +reu el tap de l’ampolla i torna8la a col6locar cap per avall dins del vas deprecipitats.. 9eixa que la suspensi filtri durant uns dies.

estions-

a. >uina creus que és la funci del sulfat d’alumini? ++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

&. Er)cies a l’ampolla depuradora, pots o'servar el procés de depuracinecessari per o'tenir aigua pota'le a una escala molt reduUda. Nes un di'uix. 7nun full a part.

c. >u$ s’aconsegueix am' la decantaci? ++++++++++++++++++++++++++++++

d. 7n qu$ consisteix la decantaci? +++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ K la filtraci? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

e. (er qu$ cal depurar 'iol!gicament l’aigua? ++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

40



,.9. saJer :er . E&periments a casa 7onstruIm unespectroscopi

OJKectiu-

='servar tot l’espectre de color de la llum que arri'a a la superfície de la +erra

mit@an:ant la construcci d’un espectroscopi casol).

"aterial-

8 4n disc compacte que no facis servir.8 4na capsa de llumins 'uida #o una altra capsa similar%.

'rocediment-

. [etalla el disc, am' compte de no tallar8te. -a mida i la forma s’&an d’adaptar a les de la capsa de llumins.

,. Nes una finestreta a la part superior de la capsa de llumins. +alla i plega untros de cartr de manera que la finestra es pugui o'rir i tancar.

7. 7nganxa el tros de <9 dins la capsa de llumins. Aixeca el tros de cartr de lafinestra i deixa que la llum &i entri. ='re una mica la capsa de llumins i o'servatot l’espectre de colors de la llum.

9i'uixa o fes una fotografia de la teva caixa.

41



,.M. "apa de conceptes


presenta tres re%o&riments

42

La terra

################################## ######## La <idros:era #################################### ######

##############

##############

Ns la capa gasosaue envolta

al planeta

Ns la partocosa

>e la terra

S’estructuraEn capesL’aigua es pot

classi6car enEst%elacionada

AmJ:enGmens

Est%elacionada

AmJ:enGmens

Es dividei& encapes

Aigua oce%nica

############# ############# #############

########### ########### ###########

precipitacions

########### ########### ########### ###########

########### ########### ########### ########### ###########

L’escora

5 la part del mantell/ormen la

################################ ###########

'ot presentarAlteracions com

contaminaci+

########### ########### ########### ###########

###########



Unitat 0. "inerals i roues

0.1. La composici+ de la litos:era

u# =s la litos:era és la capa superficial de la geosfera terrestre i est)formada per l’escor:a i la part superior del mantell. -a litosfera est) formadaper mat$ria mineral

0.2. ELS "5EALS

-a superfície de la +erra est) constituUda per roques que al seu torn estanformades per minerals. Si tots els minerals que les formen sn del mateix tipuss’anomenen roques 2omog)nies, i si sn de tipus diversos, 2eterog)nies.

(u) són els minerals? 7ls minerals sn su'st)ncies naturals s!lides,

inorg)niques, de comosició quGmica definida #que es representa am' unafrmula% i am' una estructura cristal9lina determinada # els )toms estandisposats de manera ordenada%. A la natura els minerals s’&i tro'en purs o 'écom'inats uns am' altres. >uan es tro'en com'inats uns am' altres formenles roques.

er qu) utilitzem els minerals? 7ls éssers &umans utilit*em una granquantitat de minerals com a mat$ria primera en molts processos industrials.(er mit@) de la mineria es localit*en i s’extreuen els minerals necessaris queestan repartits per la +erra.

(uines roietats tenen els minerals? 7ls minerals es poden identificar apartir de les seves roietats fisicoquGmiques. -es més importants sn laduresa, la fractura, el color, la lluUssor, la densitat, la ratlla, l’efervesc$ncia, elmagnetisme, la 'irefring$ncia, el sa'or, l’&)'it, la conductivitat i la tenacitat.

-es propietats dels minerals sn les característiques que ens permetendiferenciar8ne els uns dels altres.

roietats dels minerals

Zou can easily see minerals inside granite'ecause its minerals are large. Zou can distinguis&

sand minerals too 'ut, very often, minerals are tinyand Ge need a microscope to o'serve t&em.DoGever, if you are lucy, you can find a 'ig andisolated specimen.

+&en you can study its properties and try to get itsname. +&ese are t&e c&aracteristics used G&endescri'ing minerals

.

43



Color colour

s el color que es veu a ull nu. Aquesta propietat calusar8la am' cura. Alguns minerals tenen un color moltcaracterístic que els fa inconfusi'les #per ex, el groc delllaut de la pirita% per! altres es presenten colors moltdiferents segons les impureses que continguin.

Brillantor #-uster%Folts minerals no 'rillen #dull minerals% per! altres sí quesn 'rillants #s&iny minerals% pot ser la seva lluentormet)l 6 lic, vitri, ceri, etc.

orma #s&ape%.

7ls minerals es poden presentar am' formes irregulars oam' formes geom$triques #primes, cu's ...%. Aix! ltimpassa quan les condicions de cristal6lit*aci &an estat!ptimes, és a dir el mineral &a comptat am' el temps,lVespai i el rep!s necessari per al seu creixement.

uresa #&ardness%.

-a duresa és la resist$ncia dVun mineral a ser ratllat#scratc&%. Di &a una escala que classifica els minerals des

de la duresa1 que és la dels més tous, com el talc, fins al duresa 10que és la del diamant

ensitat o esesecGfic

#density or specificgravity%.

7xpressa com de concentrada est) la massa en un cos isVo'té dividint la seva massa pel seu volum. -a massa esdetermina am' una 'alan:a i el volum su'mergint elmineral en una proveta am' aigua.

=8foliació

s la característica que tenen aquellsminerals que, en trencar8se, tenenfacilitat en fer8&o en forma regular seguint plans paral6lels, desprenent

l)mines, fi'res o altres figuresgeom$triques

ractura4n mineral es fractura quan, en trencar8se, forma trossostotalment irregulars.

Lluentor 's l’aspe%te d’(n mineral )(an re*e%tei! la ll(m.

K.,.. 3ndica quins minerals es oden ratllar am& una moneda de #1"#euros.

44

6ineral=s ot ratllar am& la moneda?

5G ;o

luorita

(uars

ui8

0alc

0oazi

Calcita



K.,.,. (ui ratlla a qui? >eson les reguntes &asantMte en la taula de duresaseg-ent.

6ineral uresaSalita C,5

Sematies 5

rtosa Qlivina Q,5ranat P

Andalucita P,5

a. >uin és el mineral més tou dels que &i &a a la taula? ++++++++++++++++++++K el més dur? ++++++++++++++++++++++++++++++++

&. >uin és l’nic mineral de la taula que pot ratllar el granat? K quins poden serratllats per l’ortosa? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

c. 7n Ea'riel vol fer un di'uix so're un cristall d’&alita i, per fer8lo, disposa d’unpetit cristall d’olivina. <reus que se’n sortir)? Mustifica la resposta. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

0S= U5= >CH5 A; 63;=>AL5.

Building. [ocs are used to 'uild &ouses, 'ridges and ot&er structures. "ricsare made of clay. Darder rocs, suc& as granite or mar'le, can 'e polis&edand are used to mae a 'eautiful decorative surface. Anot&er very important'uilding material is concrete, G&ic& is made from limestone and clay.

=nerg$. =il is a special type of roc and it is our most important source ofenergy. He also use coal for energy.

6etals. He need iron, aluminium, lead, copper and ot&er metals to maetools, mac&ines, cars, GindoGs... +&ese elements are contained in someminerals and Ge get t&em from mines.

lass is manufactured using quart* G&ic& iso'tained from sand.

C2emical industr$. Fany minerals are used in t&e production of c&emical

su'stances. Nor example pyrite is used to o'tain sulp&uric acid G&ic& is usedin car 'atteries.

PeTeller$. Eold, silver, precious stones suc& as diamonds, emeralds, ru'ies,garnets and so on, are minerals.

K.,.7. 3ndica a artir de quina roca o mineral sOo&tenen els materials:

Cristall: +++++++++++++++++++++ @cid sulfJric: ++++++++++++++++++++6aons i ceràmica: ++++++++++++ >oques ornamentals: +++++++++++++asolina: +++++++++++++++++++ Poies: ++++++++++++++++++++++++++

45



0.3. LES OUES

>ocVs are t&e materials G&ic& mae up t&e solid part of t&e7art&. H&at are rocs made of? Sometimes roc components

are 'ig enoug& and you can see t&em easily 'ut often t&ecomponents are very small and you need a magnifying glass.

-a lupa 'inocular té lVaspecte dVun microscopi per!, adifer$ncia dVaquest, permet o'servar o'@ectes grans comroques. Am' la lupa 'inocular #stereomicroscope% sVestudientam'é els grans de sorra que sn els components dValgunstipus de roques.

K.7.. &serva diferents sorres am& la lua &inocular1 anota i di&ui8a:

W2ere is it from? W2ere is it from?Average size of t2e grains: Average size of t2e grains:0$es of grains 4colour1 s2ae/: 0$es of grains 4colour1 s2ae/:

W2ere is it from? W2ere is it from?Average size of t2e grains: Average size of t2e grains:0$es of grains 4colour1 s2ae/: 0$es of grains 4colour1 s2ae/:

7ls minerals que formen les roques s’anomenen etrogen)tics. 7ls mésa'undants sn el quars, el feldspat, el guix, la calcita i l’&alita. Altres mineralss’exploten com a menes per o'tenir metalls galena, esfalerita, &ematites, pirita,cassiterita, uraninita, or. 7ls Daciments minerals es formen per acumulaci deminerals d’inter$s econ!mic i l’e8lotació es realit*a a les mines, a cel o'ert o

su'terr)nies.

46



(u) són les roques? -es roques sn agregats naturals #mescles naturals%formats per , o m*s minerals i de vegades per elements procedents del’activitat dels organismes vius, els f!ssils.

Si 2a diferents tius de roques? Sí. Segons l’origen de les roques se’n

distingeixen tres tipus les sedimentàries, magmàtiques i les metamòrfiques.A. Les roques sedimentàries: Sn aquelles que s’originen a la superfície

terrestre per l’acci de l’aigua i l’aire que destrueixen tota mena de roques creantels sediments. -es roques sediment)ries estan formades de diferents sediments#trossos de roques erosionades, restes d’éssers vius ..%. Segons els sedimentsles roques sediment)ries es classifiquen en

a/ 5edimentàries detrGtiques estan formades per trossos d’altres roques#<onglomerat, argila..%

&/ 5edimentàries detrGtiques estan formades per su'st)ncies que estaven

dissoltes en aigua i que &an precipitat #Euix, sal comuna, etc.%c/ 5edimentàries orgàniques estan formades per restes d’éssers vius.

#<ar', petroli, etc.%

B. Les roques magmàtiques o Ggnies: es formen quan el magma es refreda ies solidifica. 7l magma és un líquid molt calent que &i &a a l’interior de la +erra isurt en les erupcions volc)niques. Segons on es refreda el magma, tenim

a/ >oques lutòniques : quan el magma es refreda i se solidifica a l’interior dela +erra durant un procés molt lent. 7xemple granit,granodiorita, diorita i ga're.

&/ >oques volcàniques : quan el magma surt a la superfície terrestre pelsvolcansL per tant, es refreda i se solidifica a la superfície molt r)pidament.7xemple 'asalt, pumita, l’andesita, la traquita i la riolita.

C. Les roques metamòrfiques provenen de la transformació d’altres tipus deroques. Aquesta transformaci es produeix quan roques de tota mena snsotmeses a grans pressions o a temperatures molt elevades, per! sense arri'ar a fondre’s. 7s formen a l’interior terrestre.

7xemple -a pissarra es forma a partir de l’argila.

Di &a dos tipus de metamorfisme principals regional i local. (oden tenir textures diferents foliada o esquistosa, gn$issica i grano'l)stica.-es roques metam!rfiques més típiques sn la pissarra, el gneis, el mar're i laquarsita.

K.7.,.Una clau dicotòmica ens guia fins a desco&rir el nom dOun o&Decte . -aclau ens pregunta per lVaspecte de lVo'@ecte oferint dues alternativesL quan triemuna dVelles ens envia a un altre lloc del text en el qual de nou tro'em dues

possi'ilitatsL aquesta segona elecci ens fa avan:ar fins que finalment arri'em alnom de lVo'@ecte. egem un exemple

47



a 02e rocV 2as la$ers ...............................................................,

& 02e rocV 2asn’t got la$ers .................................................7

,a 3t 2asn’t got an$ s2in$ mineral.......................................... 5late I issarra.

,& 3t 2as got s2in$ minerals and t2e rocV is s2in$............... 5c2ist I =squist

7a >ocVs Tit2 little 2oles............................................................Basalt I Basalt

7& >ocVs Tit2out 2oles...............................................................'

'a >ocVs made of individual grains of sand ...................... 5andstone I gres

'& >ocVs Tit2out grains of sand................................................"

"a 3ts colour is T2ite1 &eige or an$ lig2t colour........................K

"& t2er colours..........................................................................E

Ka >ocVs often containing fossils......................................... LimestoneI gres

K& >ocVs Tit2out fossils..............................................................

a <er$ soft. 3t can &e scratc2ed Tit2 a finger nail..................$sum I gui8

& Sard. 3t can’t &e scratc2ed Tit2 a finger nail.....................6ar&le I 6ar&re

Ea 3t contains inV minerals.............................................inV graniteIr.rosa

E& Wit2out inV minerals............................................................%

%a Comletel$ &lacV rocVs.........................................................Coal I Car&ó

%& 3t contains &lacV minerals and lig2t coloured minerals re$ graniteIranit

Use t2e Ve$ a&ove to identif$ some rocVs in t2e la&orator$:

M >oca A: M >oca B:

M >oca C: M >oca :

M >oca =: M >oca :

M >oca : M >oca S:M >oca 3: M >oca P:

48



0.4. saJer :er . E&periment a casa

7onstruIm un clinGmetre

Construei8 un clinòmetre 4en el 6oodel tens la lantilla/ desr*s1 medei8endent de diferents carrers del teu &arri d’=sarreguera.

3 omle la taula:

49



0.,. activitats vdeos


1. El llumin+s m+n dels minerals

. (ui va desco&rir el fòsfor quan intentava tro&ar or a artir del iG?.

+++++++++++++++++++++++++++++++++

,. (u) e8lica el resentador del rograma1 6arc Boada? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. =l reorter del rograma1 6iquel iris1 qu) comrova? ++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. =n el seu recorregut a la recerca de minerals esecials1 6iquel iris

visita =8ominer1 on >o&erto Callado li mostra diverses edres

Yenerg)tiquesY. (uines roietats se les atri&uei8en? +++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

". esr*s dOaquesta e8eri)ncia1 iris se sotmet a un &an$ radioactiu eroder filmar una escena realment màgica a la mina dOurani =ureVa. Comsón els minerals radioactius que 2i 2a en aquesta mina de la <all osca? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

50

Barri :endentCarrer:



K. Sem escoltat que la mina =ureVa1 es tro&a a la 0orre de Ca&della i1 va ser la rimera que es va e8lorar a lOestat esan$ol. (u) es volia o&tenir? ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

2. La desconeguda geologia de arcelona

. (u) 2i 2a en una entrada del arc -ell?

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

,. (u) o&serven els rofessors de la acultat de eologia?

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

7. (u) assa a les grans ciutats?

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

'. Com es veuen les roques vistes al microscoi?

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

51



". =s reserven esais el seu inter)s geològic?

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

0.0. 5denti6caci+ de minerals

OJKectiu-

Kdentificar minerals fent servir les seves propietats i una clau dicot!mica.

"aterial-

Fostres de diferents minerals, clau dicot!mica, portao'@ectes de vidre, D<l diluUt, placade porcellana, punx.

'rocediment-

1% A partir de les propietats de cada un dels minerals que tens a la safata,identifica’ls, utilit*ant la clau dicot!mica.C% =mple la taula ad@unta am' les propietats més importants per cada un delsminerals descrits. +am'é cal fer un di'uix de l’aspecte extern de cada mineral.

52



0.. les roues magm%tiues; sediment%ries i metamGr6ues

OJKectiu-

<lassificar algunes roques am' a@uda de claus d’identificaci i o'servar lesseves característiques.

"aterial-

[oques. <laus d’identificaci. ]cid clor&ídric #D<l% diluUt. (inces.

'rocediment-

7n les quatre taules que &i &a al la'oratori tro'ar)s roques

+aula n\ 1 [oques magm)tiques. +aula n\ C [oques sediment)ries.

53





. 7n una olla o cassola, poseu ^ litred’aigua i porteu8&o a e'ullici.

7. Agafeu am' compte aquestaaigua i a'oqueu8la so're un platde sopa. Al mig del plat, poseu8&i un cordill,el més enfilagarsat possi'le.

'. <ol6loqueu el plat en un lloc on &itoqui el sol, per! procurant que no &ivagi a parar l’aigua de la [email protected] uns quants dies i veureu comvan apareixent uns cu's translcidsenganxats al cordill. Aquests cu's sncristalls d’&alita, altrament dita salgemma.

estions

a/ "usca i escriu les propietats d’aquest mineral. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

0.M. mapa de conceptes


+(e pot tenir

55

Litos:era

"at#ria mineral



56

################################ ########## #

Origen org%nic

ue Es presenta>e manera

natural En :orma de

################################### ## :Gssils

##################################### ################################# ####

ue poden teniruna estructura

Es classi6uenen

###########

amorfa ##################################### "agm%tiues

#####################################

pEr e&emplepEr e&emple pEr e&emple

%on,lomerats

########### ########### ########### ########### ########### ###########

,ranit

########### ########### ########### ###########

############# ############# #############



proKecte 2l’aire ue respirem

=ns grus de '1 ela&orar un informe ràctic so&re la qualitat de l’aire en

diferents indrets d’un matei8 àm&it1 er e8emle1 l’3nstitut. r)viament1cada mem&re del gru 2a de fer un e8eriment senzill en un d’aquestsindrets.

7om <o :arem

TreJall individual

<ada mem're del grup fa un mateix e8eriment1 per! en condicions varia'les,de manera que els resultats seran diferents en funci de les característiquesam'ientals de l’ indret.

A'ans de comen:ar, recordar els conceptes que &em apr$s. Segons els

coneixements inicials, l’atmosfera és una capa &omog$nia formada per gasos,per! aix! no és del tot cert, @a que en diferents capes de l’atmosfera no noméstro'em gasos, sin tam'é partícules en suspensi #pols, pol6len, fum...%

6aterial necessari:

• <inta ad&esiva• 4n tros de paper • +isores• -upa #aconsella'le, no imprescindi'le%

assos que cal seguir:

. Agafar un tros de paper #13R de full 9KB8AR% i retalla un cercle petit al centre.,. 7n una cara del paper enganxa un tros de cinta ad&esiva tapant el forat.

9esprés, gira el paper i comprova que a dins del cercle retallat &i &a la partque enganxa de la cinta ad&esiva.

7. <ol6loca el paper en un indret de l’Knstitut am' la cinta ad&esiva cap amunt, iespera uns /0 minuts. <ada mem're del grup &a de col6locar el seu paper en un lloc diferent a la classe, al gimn)s, al la'oratori i a la Sala 9ual.

'. [ecull el paper i o'serva am' la lupa la part de la cinta ad&esiva quequedava al desco'ert i exposada a l’aire. Di pots distingir alguna cosaenganxada? >u$ és?

TreJall en grup

<ada mem're del grup exposar) els seus resultats a la resta de companys per extreure’n el m)xim d’informaci possi'le i poder redactar un informe entre tots.

<om a conclusi, respon individualment a les segWents preguntes

a% 7xplica detalladament qu$ &i &avia enganxat a la cinta ad&esiva. (otsidentificar alguna de les su'st)ncies enganxades?

Documents

Dossier Geologia 2015-2016