'l'ESIS DOCTORALS

Grcgorio LuRI MI:DKANO, El Trasima-co. Economia significante del libro Ide La Republica de Platdn. Test doc-toral dirigida pel Dr. Jordi Sales, dc-fcnsada a la Universitat de Barcelonael maig do 1995.

La test que fonamenta la Politeiaplat6nica cs la de la possibilitat que te-

nim al nostre abast de for emergir laforma de la nostra anima si som cons-cients de l'analogia existent entrc clla ila ciutat. Tant Puna com I'altra s'orga-nitzen en una <<politcia, (una geome-tritzacio de la participacio a l' <arkhe» ).Aqucsta tesi ja havia estat suggerida perPlato directamcnt a I' Alcibiades 1 i, in-directament, al Clitofont. En el primerd'aqucsts dialogs, pero, no es pas la ciu-tat lino l'ull de I'altre (en tant que ciu-tada) qui ens pot permetre dotar de for-ma a la nostra anima. Succccix amb la<<psykhc» el mateix que amb full. Aaquest darter li cal, per poder atendre'srefcxivament, un mirall, i el millor quetC al seu abast es la pupil-la dc Valtreamb qui estem dialogant. De la mateixamancra, 1'anima no pot, des de I'autis-me epistemologic, per mitja dun misterios exercici d'introspeccio, guaitar-scella mateixa, pero pot contemplar-se en1'anima de I'altre. Aquest exercici de

contemplacio activa del ciutada en clciutada, s ' amplifica cn la Politeia, on esla ciutat sencera la que proporciona,gracies a l'atencio a les Iletres grosses en

qq ue s'escriu la << oliteia>>, la possibilitatd'analogia amb les petites de la nostraanima. El pas d'una a l'altra possibilitatde lectura la facilita Plato en el Trasimac(es a dir, el Llibre I de la Politeia), queassoleix, vist des d'aqucsta perspectiva,una extraordinaria singularitat ja quepot set Ilegit com un trajecte necessari.Alcibiades es amic de Socrates i entreells existeix una relacio que afavoreix1'exercici de la mirada. La ciutat, pc-r6, es caracteritza per la seva diversitatconstitutiva . Les relacions que mante-nim amb els nostres conciutadans vandes de l'enemistat fins el menyspreu ola ignorancia . Sembla evident, per tant,que si l'analogia entre ella i l'anima espossible, el seu desenvolupament ha deser molt mcs complex. El Llibre I tractad'explicitar aquesta complexitat, enfron-tant Socrates amb una acurada tipologiadels ciutadans que construeixen amb elsseus actes la «politeia > en la qual la nos-tra anima ha de veure 's reflectida.

Al Ilarg del recorregut que ens portades de ('Alcibiades a la Politeia , Plato vaconfigurant una pregunta csscncial a to-ta filosofia politica: Donada I'analogia

167

cnur I'anima i Ia ciutat, en quina cIII tat

voldr la viure t, per tart, qulna anim;t

m'agradaria tenir? 0, dit d'una altramancra: Gosaria transformar I'organit-zaci6 de la meva «psvkhc» en «politeia»col-iectiva? I a i'inreves? Encara podemformular-la d'una altra mancra: Quintipus dc ciutat s'obtindria si i'anima d'a-quell amb el que estic dialogant esdevin-gues el prototipus d'una ,politeia»?

L'oportunitat d'aqucstcs preguntcsmanifesta, directamcnt o indircctament,la possibilitat d'una formalitat do I'cti-ca politica, sostinguda per la convicciode que si l'anima pot vcure's reflectidaen la ciutat, cs que hi ha una evident<omoiosis» entre totes dues. Podcmanar cncara mes enlla, i defensar unadialcctica genctica entre Puna i I'altra,de forma quc I'emergcncia categorial deles imatgcs del jo es correspon, en pa-rallel, amb I'emergencia categorial deIes imatges do la ciutat. La <politeia»,per tart, pot scr vista coin la ,psykhc>de la <,po^is», de la matcixa mancra qucla «psvkhc» pot ser entesa com la «poli-teia» de l',imina.

Si sour capacos de formular les pre-guntes anteriors, es Clue ja estem previa-ment intcressats en a possibilitat de laseva resposta. Es a dir, amb la seva for-mulacio, la perspectiva Cie I'home s'o-bre vcrs el camp de la conqucsta de laseva <arete», quc no es altra quc la de lajustfcia, exactament la matcixa que la dela polls. Si Socrates enuncia quelcomd'afirmatiu, es tracta de la seva creen4acn la capacitat de Phonic per interrogar-se sobre el sou empiacament dins la ciu-tat, per veure's a si mateix mcreixedorde la seva comunitat. La filosofia socra-tica sc'ns mostra, per tant, com una ac-tivitat, coin un <,crgon» quc to per mis-sio sondcjar el grau d'assoliment de Ia

Fropia dignitat en tant quc « pontes». Ellosof cs aquell capa4 C c viurc radical-

ment I'aventurar-se en el descnvolupa-ment d'aqucst <<ergon», el mes especffi-cament huma.

I'objeettu de l'obra platonica es elde recollir la dinamicitat d'aqucst «er-gon' tot transformant-lo en activitat«protrcptica» (d'impuls cap i'e<aretc» ),susceptible dc scr apro Ftat pcl lectordisposat a anar mes coILs de I'asepticalogografia. Per aqucsta rah resulta del

tot i ntpresci nd i ide (Iisposar d'una Inctodologia adicnt de leetura d'aqueststextos, capa4 de revitalitzar (cs a dir,tornar a la vid1a) la seva escriptura. l)csdel meu punt Cie vista, el desenvolu )a-ment d'aquesta mctodologia, imphicauna reflexiO -especifica per cada dia-leg- sobre Ics segiicnts questions:

L El dialog platonic cs una reprc-scntacib d'un esdevcnimcnt «protrep-tic» en el qual cl protagonista principal,Socrates, es, mes quc un ironic, un iro-neuma de la pioma platonica.

2. Mai no sentim Ia veu de qui ma-neja aquesta ploma; sabem, pens, queseva cs la completa articulacio de i'es-cena dialogal, quc, en tant que reprc-sentacio del desenvolupament dun es-deveniment « protrcptlc. cs significat isignificant. Al seu interior ]'home poli-tic discuteix i, en discutir, esta cons-trutnt la seva ,politeia».

3. Socrates, en tant quc ironeuma,esdeve el singular protagonista d'unaescena que to per primera intencio pro-vocar I'alcrta de la nostra Iectura.

4. EI metodc de Socrates (Si cs qqucen podern parlar) es el de la ,brakhvlo-gia» dialo gal, radicalment enfrontatmb la «makrologial, doctrinal de Ia so-

f fstica. Per tant, cis diale >,s platonics nopodcn scr Ile' >its corn cl descnvolupa-nunt formal C 'una test, cs a dir, coin sifossin un tractat filosofie.

5. Mai no sabem de cert qui cs elportavcu de Plato). Si admetcssim quc estracta de Socrates, ens trobarien amb elprobiema d'entendre coin cs quc Platora triat com a protagonista a un reconc-gut ironic.

6. Socrates no es i'hcroi d'un drama:no Cs un personatgc Clue pugui garantiruna catarsi: no hi ha lloc en els dialegsplatsnics per satister el narcisisme dellector.

Uavant cl dcsconccrt, ens conve ca-minar pel text platonic amb un pas curt,a I'aguait, sempre atents a la mancracorn Plato ha codificat cis significats,disposats a desvelar i'economia signifi-cant del

'ssous dialegs. La mcva propos-

ta s'ha d'entendre, per tant, corn una in-vitacio a llegir Plato no des d'un certangle mes 0 menus privilegiat, sins do-nant voltes a les seves escenes. Aqucstdonar voites no preten tant conquerir

168

on nivcll dcterminat d'crudici(i, coincrnictrc una impregnacid. Es aixi com

Ito volgut captar la singularitat del Tra-

simac a la qual anteriorment feia es-

mcnt.

El que segueix es, per tant, un intentd'apropiacio de la <protrcptica>> platd-nica, quc va acompanyat del convenci-ment quc I'esforc nomes podra assoliron sort exit en tant que sigui capac dereconstruir la multiplicitat de perfils del'cscena dialogal.

Guiats per aqucsta intencid, la nos-tra primera pregunta ha de ser la relati-va al contingut central del dialog. A quevolia referir-se Plato, quan va cscriuresobre la «politeia> ? Que era alto que ungrec entenia per aquest terme? La tra-duccid academica d'aquesta paraula per<<republica>> restringeix seriosament laseva riquesa semantica. Es necessari,per tart, saber de que parlem quan em-prem auest concepte. Quan un con-temporani de Plato parla de «politeia»estava pendent d'un camp semanticd'extraordina'ria complcxitat; amb ellpodia referir-se als ambits seguents:

1) En primer floe al dret de la ciutat(de forma equivalent a la «civitas> Ilati-na), al conjunt de drets politics recone-guts als ciutadans. Aquest es el sentitpredominant a la Constituci6 d' Atenesd'Aristdtil. Per cxtensio es refercixtambe al cos social que posseeix aquestsdrets, en tant que la seva organitzaciocs un products cultural.

2) En segon floc a l'estat de la ciutat.Aix6 es el que fa I'anomenat <Vcll Oli-garca<'.

3) En terser floc significa <constitu-

cio» en el sentit de regim politic. Tracta

d'un dcterminat ordre de distribucio dedrets i deures, o sigui, de la participacio

a l' <arkhe». Les discussions contempo-

ranics a Plato sobrc la «patrios politeia»

estan, fonamentalment, pendents d'a-

quest sentit, coin ara el text de Trasi-

mac.

4) En quart floc hem de fer esment al'intima relacid existent entre «politeia,,i ,paideia><, en tant que aquesta darreraes nodreix de la primera. La «politeia>>,coin diu Plato al Menexen (238c) es elnutrient dels ciutadans. Aquesta semblaser la base de la teoria politica de Pro-tagores i Gorgies, aixi com la concepc16

latent dins la tragedia (fonamentalmenten el cas de Sofocles).

5) En cinquc floc podem parlar de<politoia>>, com un genere literari propidel seglc Ve, conreat , directament o in-directament, per Herodot , Tucidides,Critics, Euripides , el <Vell Oligarca»...

6) En sisc floc hem de ressaltar unsignificat que trobem explicitament aIes obres d'Isdcrates : la politeia es la<psykhe» de la ciutat , i que, indirecta-ment, esta latent dins el Corpus Plato-nic. Aquest fet ens posa de manifestquelcorn que hem de tenir ben present:la creenca del grec classic en la possibi-litat de Ilegir l ' anima del ciutada des dela ciutat i que nosaltres en bona part jahem perdut.A partir d ' aquesta resemantitzacid

del terme ,politcia >>, ens trobem en dis-posicid d'entendre aquell especial estatde 1'anima de l'Atenes contemporania aPlato que porta els sous ciutadans a di-rigir la seva mirada vers una idealitatque ells mateixos han avant creant ialimentant amb la seva nostalgia delstemps preterits : la de la «patrios poli-teia», concebuda com a model generalde «trophe» i de «paideia >>. La reivindi-cacio de la «pp atrios politeia» es contern-porania de l'hercncia politica de Peri-cles, personificada en Nicies , Alcibiadesi Cled, aixi com del trencament de ladistribucio de la participacio a 1'<<ark-he>' cstablerta per l'imperialisme de la«thalassocracia » atenesa i que, sorpre-nentment, prefigura el viratge cap el re-traiment vers la privacitat qq ue acom-panya l'enfonsament de la democracia(pensem en Calicles, Antifont , Trasi-mac, Lisies..., en 1'auge del retratisme,en la creixent demanda d'una experien-cia religiosa personal , en el cosmo oli-tisme...). Tot acompanyant aquest feno-men es comencen a sentir les vcus dclsqui gosen proclamar la irreductible ene-mistat cntre la polls i la natura humana.L'herencia de Pericles, objectivament,es rebuda per uns ciutadans que no aca-ben de reconeixer- se a ells mateixos enla ciutat on viuen i que, malgrat el pre-sent , es la mateixa que alimenta les glo-ries del pp assat. Des d'aquesta perspecti-va, la defensa platonica de I'analogiaentre la ciutat i I'anima adquireix unaimportancia de primer ordre, al mateix

169

tcnip, yuc sr'nti pre rnta un un.t rc lr

Xi(') d ' urgencia.

Algu ha sostingut l'cxistencia d'unasuposada inferioritat de Plato enviers elstragics, degut al clue s'anomena la sevaincapacitat per mirar cara a cara latragedia . Nosaltres defensem la osturacontraria . I'escriptura de la Politeia esrealitza tenint en tot moment ben pre-sent la tragedia atenesa. Perin , corn ja as-senvala Nietzsche , no es queda en ella.Va tries enlia . No es Bens dificil, perexemple , trobar en aquest text de Platoel matcix esperit de genialitat que tran-sita pee Decarnero de Boccaccio. Totsdos intenten respondre a la preguntasobre la pp ossibilitat de la supervivcnciadins do l'enfonsament d'allo gran. EnI'Atencs de la pesta i en la Plorencia doBoccaccio (podriem afegir-hi tambel'Oran dc Camus ), una greu malaltiapsiquica es superposa a una altra fisica.Davant la desgracia hi haura qui deci-deixi abandonar-sc en el nihilisme; d'al-tres, encara quc, potser, els menus, mesvalents, gosaran cercar la possibilitat dela mutua pertincnca.

C)bservem al respecte la datacio mesprobable del Trasimac. Possiblement Ce-tal va arribar a Atones el 459. La sevamort tingue Iloc el 429 . Per tant , la datadramatica d'aqucst dialog s'ha dc situaren aquest pcriode de temps. Pero po-dem concrctar amb molta mes exactitudaqucsta data ja quc la introduccio de lafestivitat dc la deessa Bendis a Atenesvia set, el 429 . Recordem que Socratesdin, expiicitament , a 1'inici del dialegque via baixar al Pireu no pas a tractarsobre la justicia, sing a prcgar aquestadeessa i a assistir a la testa que se cele-brava per primera vegada a Atenes en elseu honor. Ens movem, per tant, en el429, el matcix any de l'esciat de la pestai de la mort de Pericles 1, mes exacta-nient, a mitjans de juny. Si, com han ditCastoriadis , Claessens , Luhman o Slo-terdijk, ios societats mcreixen aquestnone en tant quc s'imaginen amb exit laseva consistencia , en cap altre momentde la seva historia Atenes va mereixermcnvs cl nom de societat . Tornern a re-petir- ho: aquest es un moment de lamaxima urgencia historica.

Des d ' aqucsta perspectiva podementendre la rao per la qual, abans d'en-

tr.ir -it tIihrc II, .t nu»n,u no lc, Iletres grans do la ciutat, Plato ha volgutil•luminar, en el primer Ilibre del dialog,les Iletres petites d'una pluralitat d'ani-mes (Ics dc Ccfal, Polcrnarc, Trasimac,Glauco...), per be d'cntcndre la nmulti-plicitat constitutiva dc la ciutat. Desd'aquest punt do vista, el Trasimac csconstitueix en I'obertura tries adicnt a laresta del dialog. La compieta lectura deltext dcpen del valor signiticatiu que do-nem a aquesta pluralitat.

Evidentment cls interlocutors socra-tics no han estat treats a I'atzar. La sevacleccici, per tant, s'ha fct seguint alguncritcri d'indubtable rellevancia her-mcneutica. A tries el dialog esta narraten cstil indircctc. Plato transcriu un su-posat relat de Socrates a un interlocutoranonim dcl quc havia esdevingut la nitanterior a Casa de Ccfal. Per tart, tota lacarrega semantica clue podriem anome-nar ,suprasegmentak del text (Ics rc-terencies indirectes, les descripcions, elto...) son fruit de la voluntat platonicaper ressaltar significativament uns certsaspectes, mentre mante en I'obscuritattot cl que, malgrat quc podia havercsdcvingut, no csta narrat. Es, doncs,Plato qui, intencionadament, dona re-Ilcu al Iloc en cl quc s'cscau Cl dialc},.D'aqucsta mancra, la casa de Cefal, cismctccs i Cl barri del Pircu assolcixen unp}rotagonisme del tot determinant enI'escenari de la «politeia>. Al costat doesmetecs situa a Nicerat. I fern de for es-mcnt do I'cvolucio biografica d'aqucstgrup. Cefal morira aquest matcix any,pocs n1esos despres de haver tingut flocaquest dialeg. La seva familia concixeraimmcdiatamcnt la ruina. El seu till Po-lemarc i el seu gendre seran assassinatspets 'I'renta i el seu altre till, Lisics, esveura obligat a exiliar-se. Nicerat mo-rira, igualmcnt, executat vilment pclsTrenta i, amb la seva mort, cis grup delstirans patira una forta divisio internaque acabara amb cl judici i mor deTcr:unenes. A mes d'aquest grup, s'hitrobcn presents Carmantides (no es veu-ra afectat pcl logos socratic ja que pocdespres es convertira en alumne d'Iso-crates), Trasimac (un sofista radical par-tidari do la «patrios politeia>, quc moltprobablement es via suicidar) i Clitofont(antic seguidor de Socrates que abando-

170

nara la seva conip,tnciI per seguir elscnsenv:unents de 'I'rasirnac). Plato, tor-nem a repctir-ho, csta molt lluny d'ha-vcr triat ascpticamcnt o arbitrariamentcis scus personatgcs. Aqucst fct es vcurcssaltat per un altrc clement: tambe es-tan })resents (cl scu protagonisme csde-vindra determinant a partir del llibre II)els scus germans: Glauco i Adimant.Sovint s'ha volgut veurc en aqucsts dospersonatgcs el quc podricn anomenar lapart mes noble dcl grup. Pero, si tcnimpresents cis testimonis histories, diff-cilnunt podrem sostcnir aqucsta tcsi.Tant Xcnofont coin Diogenes Laerciens han deixat escrit quc va ser Socrates

Jui va fer desistir Glauc6 del seu inicialesig dc participar en politica, manifes-

tant davant d'cll cxactamcnt i'actitudcontraria quc la quc va tenir amb cl scuparent Carmides. Si a aquest darrcr clva animar a ter-se politic, al germ' dcPlato li va demostrar la scva mes granignorancia envcrs Ia « ^oIitike tekhnc».

Resumint: mes enlla do ics conclu-sions quc pugul extrcurc el lector mo-dern incapac de contextualitzar aqucstdialcg en la seva perspectiva historica,cis receptors directcs dc Plato concixienprow be clue bona part dels oicnts so-cratics tindran un final tail immediatcorn dramatic; quc Clitofont seguira cispassos de Trasimac i aqucst rccolzara lapolitica dels Trcnta; quc Carmantidcs csconvertira en seguidor d'Isocratcs; qucGlauco no assolira mai el grau de poli-tic i quc, per ultim, Punic triomfadordel grup sera un jovcnct que, per la sevacdat, romandra totalment en silencimentrc es descnvolupa cl dialcg: Lisies.Les lectures popperianes de la Politeia,per tant, ens niostren la scva fragilitatinuncdiatament que ens prcocupcrn perliegir el text des de la seva perspcctivames directament historica.

Un altre clement altament significatiudc I'csccna d'aquest diale

ges el que ens

nwstra Socrates adorant is deessa traciaBendis en 1'esccna inicial del matcix.Pero encara es mes sorprenent constatarquc, de fet, Plato ha confeccionat el Lli-hrc I com una ofrcna en forma de ban-quet a aquesta divinitat forania. Cap d'a-quest aspectes no es, tvnpoc, accidental.Sabem que Plato va assajar amb detail1'esccna introductoria de La Republica.

Per entendre la iingularitat do 1'esce-na inicial do la Politeia platonica podcmcomparar-la amb la Res Publica cicero-niana. Cicero, en dissenyar la seva obra,to la intencio (manifestada explfcita-ment en el text) de se>uir un cami mesrealista quc no pas cl de Plato. Ell cercaun prograrna d'accio politica basat en larecuperacio dell valors de 1'antiga Re-publica, i no dubta en triar com pro-tagonistes del scu dialcg membres es-collits de les mes vetustes i famosesfamilies de I'aristocracia romana. Esprcocupa igualmcnt, i molt, de vigilaramb detail el dcscnvolupament drama-tic de la seva obra. L'escenificacio, Pero,cs del tot diferent a la de Plato. En clscu text tot es placidesa, Iluminositat ibona educacib. L'csccnari es cl rclaxatdel magnific jardi d'Escipio (no la casad'un estranger en cl port) i la data tria-d' es la de la celebracio de Ies FcstesLlatines, d'antiquissima tradicio, inte-riors fins i tot a la funclac16 dc Roma.Al llarg d'aqucsts dies la Confeclerac16Llatina es reunia en el temple de JupiterLaciar (Plato opta per la primera fcstaen honor d'una decssa tracia que teniael scu temple a Muniquia). L'hora de laRes Publica ciceroniana es la de lalluminositat del dia quc comenca, lamatinada del primer dia de festa (el dia-leg de Plato to lloc en Casa Cefal a ]a nit,en cl Pireu, potscr el Iloc menys tran-quil del mon grcc, en un parentesi dc laTesta de Bcndis). L'agregaci6 dels parti-cipants en el dialcg de Cicero cs porta aterme dins una : tmosfera de cordialitat:cs presenten entre si amb inequivoqucsmostres d'afecte i bona educacio. No hiha cap movimcnt fora de to, cap situa-eio incomoda (la Politeia s'inicia ambuna retencio forcada dc Socrates i es de-scnvolupa entre mostres de violencia,tant gestuals corn verbals).

En el text de Cicero hi trobem unambient plc dc civilitat, on Jupiter esmostra com a figura preeminent. Esci-pio invoca aqucst deu abans d'iniciar ladiscussio. Jupiter es el rei unic dels dcusi dels homes i, per tant, la seva autori-tat legitima la supcrioritat de la monar-quia damunt qualsevol altra forma dcgovern. Envoltat per la Iluminositat deldeu, Escipio, abans de res, vol dcfiniralto sobrc el quc es parlara. Per evitar

171

Crr0l-s Cn la disl:uSSio, considCr.l que, Cn

primer Hoc, s'ha d'cstablir amb prccisio

i'objecte de la discussio, (el scu <ti es-

ti») 1 ,solament quan hi hagi acord en

aquest punt es podra ppassar a I'argu-

ment, ja quo mai no podrein assabcntar-

nos dc coin ha de ser alto sobrc el quc

es disputa si no es comprcn abans el

que cs'>. La quest16 metodologica esde-

vc central. Escip i6 comen4ara, per tant,

acordant amb cis presents que -Res pu-

blica, rcs populi». D'aqucsta mancra

sembla haver agafat el fit de la Politcia

Elatonica al final del Llibrc I. Es coin si

a>ues voigut donar rcsposta a Ia insa-tisacci6 de Socrates, qui, al final d'aquest primer Ilibre, es dot d'haver tan-cat el diale t,g amb Trasimac sense aclarirla qucst16 dc la quc estaven tractant (el-ti cstin,, de la justicia). Cicero intcn-tari marcar distancies amb Plato tambesobrc el tipus do ciutat quc vol conside-rar. Afirrnara, aixi, que el scu desig cs clde centrar cl dcscnvolupaincnt dcl scudialog ,no en I'ombra d'una ciutat ima-ginaria, sine en la nostra gran Republica>>.

Plato, seas dubtc, podia haver triatuna altra csccna. A i'abast do la scvaimaginacici tenia cl total paisatgc d'Atc-ncs. Des d'un ccrt punt de vista res nosemblaria mes adient que, tractant-se dola politcla atenesa, situar la seva ()brasota 1'oinbra de la dcessa de la rah iprotectora de la ciutat, Atenea i, xlsatsa friar un Iloc avinent, potscr podia ha-ver pcnsat cn Colono, o en el Pritaneu,o at costat do I'estatua de Zeus Ago-ralos o, si mes no, en el bucolic quc vatriar pet Fedre... Pero es va decidir petPircu, per la casa de Cefal 1 per Bendis.

Pel que fa a aquesta deessa, cal feresment del fet que la seva primera cele-braci6 a Atones (coincidint amb la datadrainatica de la Politeia) va tenir floc elsdies 19 i 20 de '1'hargel16 del 429 (maig-juny), ]'any de la pcsta. Les refercnciesplatoniqucs a la festa estan pcrfecta-ment documentaries en inscriptions,gracies a Its quals podern saber quc du-rava tota la nit, quc es feien molts sacri-ficis (el 334 s'obtingueren 457 dracmesamb la venda de Its pells dels animalssacrificats) i quc existia una process6 iuna irnatgc do Bendis, aixi coin un tem-ple a Muniquia, on es reunien pcriodi-cament els sous seguidors. El foc de les

for\e dl' Ll proCC,SSO era pi-e IICI PI tillneu. Per Bert: I'encarregat de I'entregadel foc sagrat d'l lestia en el Pritancuper a la process() de Bendis rebia elnom de «polemarc,,. Bendis era, potstracis, la Gran Marc dots Deus, I'encar-nac16 dell poders fecundants de la na-tura i cl scu cultc estava associat a altoktonic 1 lunar. En alguns flocs cra assi-milada a Artemis 1 en altres a I ICeate.

Continuant amb el jot de la repre-sentac16 platonica, hem de valorar clpossible scntit que pot tenir la localit-zacio del seu dialog al Pircu. I?1 nostrcinteres esta justificat per diverses raons.Si Plato pretenia captar la unitat de lapods, no pot scr casual que vulgui con-templar-la des d'aquesta perspcctiva.Pero, si la seva 1ntcnc16 era ressaltar la«barreja de colors,,, el «poikilos» de ladcmocracia atenesa, aquest port era,sons dubte, cl floc mes escaicnt: la urha-nitzacici del Pircu, realitzada per Ili-podant, havia represcntat tota una apos-ta urbanistica per representar en unageometria la politeia de Pericles. Aqucstport cra, a tiles, la gran purta a I'exte-rlor d'Atenes. Per ella entraven i sortiennoticics, mercaderies, viatgcrs... Era clfloc on vivien nus estrangers 1 on lapesta estava tenint mes incidencia. Ellector de Plato eoneixia prou be que atPircu van neixer les «stasels" que vandessagnar la ciutat, que aqui Trasibul vaorganltzar la seva revolta en pro do larestauracid dcmocratica i quc, Iluitantcontra ell, en defensa del govern dclsTrenta, aqui van morir (al costat deltemple de Bendis) Critics i Carmides(tots dos havicn cstat seguidors deSocrates). El port representava, per al-tra part, la tria quc historicament v.l herAtenes en contra d'una ciutat elementalcoin la descrita per Socrates al Llibrc IIi que Glauc6 va rebutjar tot definint-lacoin un «Estat de porcs'>. Des del tempsde Temistocles aquest port era I'apara-dor atenes d'allo accessori, per() no peraixo menus reclamat. El scu gran nier-cat era el topos, on la unitat atenesa vahaver d'enfrontar-se amb la multi pliei-tat, es a dir, on «peras- scmblava hIavererdut definitivament terreny ctavant

Fimpulsivitat d' ,apciron>>.En aqucst paisatge, doininat pet sig-

ne de la «pleonexia,, va tenir Iloc un in-

172

ICIlt pohtIC de prllller o1-tire p-r regular

urbanisticanlent l <<apeiron» des do la

geonletria. E's tractava d'un intent con-

demnat al fracas, perque pretenia el

triomf urbanistic d'Apol•lo sobre Dio-

nvsos, cs a dir, do la forma geomctrica

sobre la impulsivitat sorollosa del mer-

cat, de la unitat sobrc la multiplicitat.

Is tractava de realitzar el somni del

triomf del vincle sobrc la diferencia.

Fm refercixo a I'encarrec de Pericles a

Hipodam de Milet per fer rcalitat la

construccio d'una ciutat ideal. No po-

dem minusvalorar cl scu intent. Segons

llegim a la Politcia d'Aristi tit, I I pil-

danm va set- cl printer que, sense dedicar-

se a la politica, va gosar dissenvar el que

stria el millor re<gim de govern. No co-

neixem aquest pla, pero si quc podem

descriurc el seu projecte d'urbanisme

ortogonal: S'inlaginava una ciutat (la va

poder portar a terme en gran part a

Turii, peril non>cs do forma molt par-

tial al Pireu) amb carrers tallats en an-

gle recto, les cases agrupades en illes

quadrades i on es reglamentava fins 1

tot la distribucio interna dcls habitat-

ges. Al centre hi hauria una gran placa

central (de fet ]'Agora Hipodamica va

conscrvar cl seu nom al Pireu al Ilarg de

molts anys). Cada zona estava organit-

zada en perfecte acord amb la funcio

especifica que li pertocava amb una cla-

ra voluntat de fer prevaler la geometria

sobrc la monumentalitat. El scu intent,

cii definitiva, era cl de representar gco-

nietricanment la politeia de Pericles. Per

tart haura d'cnfrontar-se a l'oposicio

dels contraris a aquesta politica, en pri-

nler Iloc a Aristofanes, que en la seva

satira de les Aus portara a escena a un

tat Metu, qui, anlb els seus estris a la

tna, intentara mcsurar l'aire, per be d'ai-

xecar una ciutat pets ocells. El que

scmbla, pert, que va despertar mcs sus-

picacies, va ser ]'intent d'I Iipbdam d'i-

maginar-se una nova centralitat a la po-

Its. Si ('Atenes antiga havia crescut

articulada a I'entorn del sagrat foe

d'l Iestia, ell s'inlagina la possibilitat de

crear un non dinantisme civic, articulat

per forces estrictament civils. La geo-

mctria de la seva ciutat to coin unic cen-

tre l'agora. Amb I lipbdam, per tant, el

nombre 1 el logos s'enfronten com al-

ternativa civica a Hestia. Eats seran els

encarregats de vehicular tart la isono-mia>' com la «isegoria >>, tot garantint lar reeminencia de la paraula . Molt pro-ablement Hipodam va scr cl primer en

imaginar-se una distribucio tripartitadel cos social . No es dificil imaginar-seque el Plato de la Politcia i I'lsocratesdel Busirls tenen ben present aquestadistribucio . Coin tampoc ho es pensarque Socrates va concixcr que, scgonsHipodam , tota la vida dcls homes, vis-quin on visquin, en una ciutat petita oen una gran polls, esta governada per lanaturalesa 1 per les lleis. Pero, si la natu-ralesa cs sense regla i plural scgons elsindividus, les Ilcis son una cosa comu-na, regulada, idcntica per a tothom.Elles volen alto just , allO bell 1 alto util.Amb Hipodam, con ha dit Zaronc

amb encert , la ciutat deixa d'esser unsimple estar i s'imposa corn el pressu-post de la vida 1 del logos historic i, pertant, del pensament mateix. Ha nascutaixi la metafisica de la ciutat. Es en laciutat ( pero no en qualsevol , sing enl'Atenes democratica ) on ('home s'obreal sentit do la bellesa, la justicia i la uti-litat. Dit d ' una altra mantra: la ciutat(aquesta ciutat: Atenes ) es cl floc on esmanifcsta la veritat.

Aqucst projectc , perb, mat no es vapoder rcalitzar compietament . Aixo esel que Plato coneixia 1 Hipodam ne-cessariament ignorava: el temps va di-luir Ics intentions del projectista. El re-lat de Tucfdides sobrc la vida al Pireudurant la pesta n'es bona prova. El so-roll de a diversitat va enfonsar el sommd'una immutable i perfecta harmoniacivica. Es aquesta constancia , precisa-ment, la que fa possible 1, sobretot, ne-cessari , el desenvolupament do Ics pos-sibilitats analogiqucs entre la ciutat i]'anima. En una ciutat perfecta, el re-queriment socratic per observar la si-militud entre cl gran 1 el petit, entre lapolls 1 ]'anima , no tindria sentit, lespropics ( leis demostraricn la inutilitatd'aquest esforq. Elles scricn Ics 6niquesnodridores de 1'«e imeleia>>.

Tenim dibuixada ja la complexitat de1'esccna socratica. La nostra intenciosera, a continuacio , la d'il•luminar la re-preseritaciO . Es tracta de focalitzar tantalto que cs fa, com cl que explicitamentes diu . Seguint aquest pla, la primera

173

11,IIlult drI dial C 111 do Cr ohICCIC de LIRostra Itcllcio. Fa ref erencla al descens

do Socrates (,, katcbcn >) al Pireu acom-panyat do Glauc6. f.a intcnci6 initial deSocrates era la d'adorar a Bendis 1 con-templar la scva fcsta . Dcspres d'havcrsatisfet el seu desig , en la retirada a -toarty" , Polemarc , observant-lo des de( luny, envia un esclau per retenir-lo.Aquest , agafant Socrates pel darrera, licomunicara la peticl6 del seu amo. QuanSocrates vol protcstar, Glauc6 s'antici-pa i en nom de tots dos accedeix al de-sig de Polemarc. El germa do Plat6 an-ticipa d'aqucsta mantra I'actitud qucmantindra al Ilarg del dialog, dinamit-zant el logos d'un Socrates sorprenent-ment inapetent.

Aquest dialog, per tant, comen4a Wa-rrant - nos la historia d'un descens. Qucaquest inici no obeeix , tampoc, a la ca-sualitat, pot ser denlostrat ( cs cert queindirectament) tot rccollint els testimo-nis de Diogencs Laerci i Dionis, segonscis quals, a la mort dc Plat6 , es va tro-bar una tauleta encerada on estava cs-crit de diferents maneres aquest primerparagraf del dialog. L'obertura del textamb la « katabasi ,, socratica va scr, pertant , fruit d ' una Iliure i meditada clec-c16 platonica , i no es refereix, evident-merit , a la topografia sing indirecta-ment. Aquest ternne , , katibasis ', teniaun significat quc Iligava la imatge oro-grafica a la del descens cspiritual. Enaquest sentit cs emprat per Parnnenidesi per torts oracles , corn el de Trophonido Lebadia ( un dcixeble de Socrates, Ti-marc , en va tenir expericncia directa), iva arribar a constituir - se en la dcno-minaci6 do tot un gcncre literari, en-troncat dircctanlcnt amh les practiqucstracies de l'encovacid, iniciades pp er Zal-nloxis. La famosa comparaci6 do la co-va aparcix articulada , flavors, dins unrelat. Recorder n quc la interpretaciohcidcggcriana insisteix, precisament, enfa lectura d ' aqucsta comparaci6 cornI'cnunciaci6 d'un csdcvcnlment, es adir, d'una historia.Hom ha sostingut que filosofar es

sinonim d'anar tent cams, pero alto queprovoca la reflexi6 filosofica do la Poli-teia cs una intcrrupei6 forcada d'un ca-nni prcvianncnt tracat. Es a dir, el logosquc tractara sobre la distribuci6 de p o -

d c I i l l L1 c 1 L l t . I t , C ti t , 1 III 11)( ri11 pcl Milddctcrnninada relaciu de lodes, en la qualel filosof sembla scr i'unic inapetent.I: accts a la discursivitat analitica no vedctcrnninat, segons sc'ns nlostra aqui,pcl disc6rrer autonorn de la propia dis-cursivitat analitica, ni ha nascut en lapau de la soledat cercada, sing en clconflicte d'una rah quc no pot contro-lar cl seu esdevenir. Conn diu Szlezak, alfilosof no li esta del tot permesa l' <ana-basi'>. Aquest terme esdcvc determinanten 1'esdeveniment del proces dialogal.Les darrcres paraulcs de Socrates enun-cicn la neccssitat do tenir sempre pre-sent el cans quc va cap a daft i, ell el seuenfrontanlcnt dialectic amb cls interlo-cutors del Llibre I, el concepte dc «reti-rada», corn vcurem, assolcix una deter-nninant rellevancia hernlencutica.

Tornant a la retenciu torcada delfilosof, es facil veure la scva oposicio ala retirada conscntida dc Ccfal, l'obli-gada de Polemarc i a la sinnulaci6 dra-matica del sofista Trasinnac (en la sevaintervenci6, la scva amcnaca d'abdica-ci6 dialogal sc'ns mostra corn una argu-cia retorlca mes).

A I'arribada do Socrates a casa de Ce-fal, sera rebut per aquest amb una certaIola, pero que manifesta mcs un desigde Ilcurc quc de compromis filosofic. Elpare de Polemarc deixara ben clar qucell ja esta mancat de forces corn peracudir autonomament a Its discussionsfilosofiqucs. Si tin filosof se Ii acosta,s'alegrara do veure'! ja quc aixi podracntretenir la seva ociositat, pero en elmoment quc sc li de rani un connpro-mis dialo >al, es retirara als sous qucfcrs.La filosofia es per Cefal on entreteni-mcnt propi de l'cdat nladura, quan jano es pot acudir a feints nnes impor-tants, ja quc es tracta d'una activitat quctc mcs a veure amb el Ilcurc de !'animaque amb la scva cura.

Socrates, ben al contrari, defensara

Juc mar no Testa permes a i'honnc obli-ar I'atenci6 do la scva anima. Per

aqucsta ra6 no podcm estar d'acordannb aquells quc, coon el Cicero dc "DeSencctute» fins Cronnbie, hail Iloat I'ac-titud de Ccfal. No podei n oblidar que,si sovint Socrates es lannenta de la insu-ficicncia del seu <'eros», Cl pare de Po-lennarc esta orgull6s d'haver perdut tota

174

puixanc.i erotica , al matrix temps qucdefensa quc es des d'aquest cstat desd'on ]'home ha d'cntrctenir - se filoso-fant. La filosofia to per ell un graud'importancia similar a la literatura deSimonides. Aquest es cl motiu que em-peny Socrates a analitzar detinguda-ment la coherencia de les tesis d'aqucstpoeta sobre la justicia.

Des de l'ociositat que li proporcionala seva fortuna i la cultura adquirida deles seves lectures, Cefal presentara elprimer intent del dia l eg per delimitar lajusticia, sostenint que no es tracta d'al-tra cosy que dc <Manifestar la veritat irestituir cl quc es dcu».

Al parlar do « Ifmit » de la justicia in-tento recollir el concepte «horos» em-prat per Socrates . Normalment traduimaquest terme per «definicio ». Si fem ai-xi, podriem pensar que el que ccrcaSocrates es una definicio de la justicia.Aqucsta paraula , pero, tc una genealo-gia quc no podcm ignorar. Des de Solocstava associada amb cis conceptes dedclimitacio d'una pro pp ictat originaria-ment comuna , la de la terra, mare detots els atenesos . Establir un <horos>era, per tart, violentar d ' alguna manerael domini divf . L'«horos» es la marcaquc I'home situa en una propietat queoriginariament era indivisa . Ffsicamentcls «horoi » cren tines pedres que mar-caven una frontera . Des d ' aquest ori-gen, la famflia lexica associada a aquestconcepte va concixer una modificacioprogressiva , on allunvament de les re-fercncies concretes per apropar-se aldomini abstracte de la «definicio ». Aques-ta scgona accepcio cs la que trobem enAristotil , pero no sovinteja amb clare-dat en cls dialogs platonics . L'« horos»dc Plato encara no ha perdut del tot elscu sentit topologic. Els sous «horoi»son, sobrctot , indicadors do I'csdevenirdel dialeg, i no es refercixen tant al ,tiestin » de la cosa, coin a la rclacio pro-cessal dcls dialogant respecte a aquest< tf estin ,,, mai complctament assolit.Per aquesta mad I'«homologia » quc tro-bemn en cls scus dialogs, lluny de mos-trar- nos un acord sobre la definicio en-ire els dialogants , frequcntment (es elquc passara cntre Socrates i Trasfmac)dOna pas a la manifestacio de la vergo-nva. En cls dialegs platonics (sobretot

en cls primers ) el moment en clue clsdialogants cs troben Pun davant 1'altreen front dun « horos » establert en « ho-mologia» , es, sovint , el de la maximatensio dramatica.

En el cas que ens ocupa , I'cncara-ment de Cefal en front de ]'«horos» dela justicia , cl quc ens fara veure es, sim-plcment , el seu esgotament . Tant es aixique el seu fill , Polemarc, sortira imme-diatament en el seu ajut. D ' aquesta ma-nera rep l ' herencia del fatigat logos pa-tern . Cefal aprofitara immediatament1'assistencia, abandonant la discussio, iretirant - se a atendre les roses sagrades.

La intervencid de Polemarc posarado manifest la dificultat de gestionaraqucsta herencia . Es com si Plato vol-gues parodiar el que historicament vasucceir amb el llegat patrimonial del ricmetec Cefal. El scu fill no podra resistirla irrupcio dc la violencia en el dialeg,introduida per Trasfmac, un dcls quevan donar suport teoric als matcixosTrcnta Titans que acabaran amb la vidadc Polemarc i amb la hisenda de Cefal.

El joc de la ironia platonica es mos-tra en el dialeg entre Socrates i Pole-marc amb tota claredat . Si el fill deCefal ha heretat ] a tesi dc la justicia en-tesa coin a restitucio , a Les seves mansminvara de tal forma, que acabara afir-mant que la justicia solament es utilquan es tracta de guardar els dinersd'algu , no pp er fer-los produir i gcncrarnous beneficis. L'dnica utilitat del justconsistiria , d'aqucsta manera, en la sevacapacitat (salvaguardada per la con-fianca que es capac de veure en ell el di-positant ) per inutilitzar temporalmentun capital . Pero Plato, cvidcntment, noes conforma amb aquesta afirmacio iconduira Polemarc fins al ridfcul quan]'obligui a acceptar que qui es capacdo guardar tambe ho es de robar. En-frontat a aquesta tesi, Polemarc acaba-ra reconeixent la scva desorientacio: limanquen els «horoi » orientadors delseu logos. Malgrat tot , encara intentaramantenir en peus la seva postura i afir-mara quc continua pensant que la justi-cia consisteix en afavorir els amics i fermal cis enemies.

Es en aquest moment quan ens ado-nem de ] a seva incapacitat per heretar ellogos del seu pare . Cefal havia establert

175

dos horol do la ^ustiCla: dii" la vcritat I

restituir cl que es dcu. Polcnlarc obli-dara el primer « horos», cl dc la veritat.Per aquesta rah cs incapac dc mostrar nialto just ni alit) injust.

Recolzant-se Co la constatacid d'a-qucsta actitud de Polemarc, Trasimacprendra la paraula amb el compromisdc dir la veritat sobre la justicia. El scuobjcctiu es el do manifestar la justiciatal coin es mostra en la realitat, amb to-tal transparencia. I: acaloranient do laseva irrupcid en cl dialog, la fdria delsseus gestos i Ics seves paraules, no pre-tenen cap altra cosa quo posar fi a unaconvcrsa que scmbla allunvar-se, cadavegada mds, do la realitat, oblidant totintent descriptivista del quc realmentcs, de facto, la justicia en la ciutat.Socrates sabra treure profit d'aquestaimpetuositat. El scu comportamcnt aca-bara enfrontant-lo a consequcncics clueTrasimac mai no hauria previst. La vcri-tat es revelara contra ell. I-:n adonar-se'nno podra reprimir la vergonva quc pro-ducix cl vcure el scu logos rctornant-secontra ell amb la mateixa impetuositatamb la quc ell havia pres la paraula.Pero, Huns d'acceptar la vergonva coinuna manifcstacid do la seva incohcrcn-cia, dccidira rctirar-sc, no als scus quc-fers, com havia fet Ccfal (ja quc cis scustenon a veure amb la proclanlacid delpodrr dc la paraula), sind en cl silcnci.Ens trobcm aixi, do non, amb la ironiaplatonica.

La seva test initial (rcalitzada des delcompromis amb la vcritat) defensa lajusticia coin atribut del Iles fort. Man-tcnir la cohcrcncia d'aqucsta afirmacidHomes cs possible si, intradialogalment,Trasimac cs capac do mostrar-se a simatcix corn el mcs fort. La seva dcsfeta,dibuixada en la seva propia cars en for-ma do vergonya, sera, per tant, doble.D'aqucsta mantra quan es vegi obli}^a:a constatar Ics insuficicncies del sell lo-gos, s'adonara quc s'ha endinsat en elcamp de Socrates, descobrint amb ira1'« homologic,, existent entre tots dos.

El moment de I'« honlologia,,, coil jahem dit, cs clau en l'esdeveninlcnt deldialeg. Clitofont intentara ajudar 'l'ra-simac a fugir do la comunitat quc, gai-rebc sense adonar-se, ha establcrt anibSocrates, animant-lo a recupcrar la seva

icsi initial. Pero cl solista t,unpoc podraacceptar la n del sou dcixcbic (un dci-xeble, cal recordar el (litofont platonic,quc anteriorment havia abandonat lacompanvia socratica per trobar-la sensesentit, preferint la rigorositat de Trasi-mac). Also suposaria adnletre la sevafeblesa. Intentara, per tant, una altravia, en primer floe acudira a la desquali-ficacid contra Socrates, despres ame-na4ara amb I'abandonament del dialog,Pero, finalmont, dccidira romandre ensilcnci, assentint amb docilitat (pcro noper aixo amb convenciment) cadascunade Ics propositions quc Socrates li vagiofcrint.

La tesi de Trasimac, quo veu la justi-cia coin la voluntat del Hies fort, quc-dara rcduida, finalmont, al contrasentit.Malgrat haver existit una ,honiologia-entre ell i Socrates, ni podra acceptar-lani voldra recuperar el domini do la pa-raula, ja quc tc por do que puguin con-sidcrar-lo un demagog. L'tinlc que lirecta es actuar coin cs fa amb Ics vellesquc rclaten mites: davant Socrates afir-mara o negara amb el cap. Si aigunacosa queda explicita aqui es la contra-diccI6 del sofista. Prenent constanciad'eila, Socrates sostindra que, sigui elquc sigui la justicia i la injusticia, la pri-mers genera en cis homes « homonoia- i,,philia», mentrc que la segona fa neixerics 'Stasels».

Recuperem la metafora del mirall

quc hem presentat en refcrcncia a l'Al-

cibiades. El que ha volgut for Socrates

en el Llibrc I cs mostrar el quc hi ha

dins cis ulls dcls «trasimacs», prcvc-

nint-nos d'aquesta mantra, do la tcmp-

tacio dc prcndre'Is coin el inlrall de la

nostra anima. Rcspon aixi a la critica

quc Ii havia dirigit Clitofont en cl dialeg

platonic homonim. Pero, I Ines, en

mostrar-nos que les formes de Ia polls o

do 'anima que son capa4os do mostrar

cis «trasimacs» son, inevitabiement, les

de la -stasis-, ens esta sltuant ell el

camp que obrira en el Llibrc 11. I'll lo-gos do Trasimac genera divisio i, la ,sta-sis-, coin afegira a continuacio (3514)es caractcritza pcl fet quc incapacitatant Phonic coin la ciutat per endegarempreses en comil.

Aqucsta incapacitat la recull literal-ment Socrates aplicant-la al propi esde-

176

enir del dialcg:'I'rasimac no I'ha pogutajudar en la rcccrca de la justicia, cncaraquc si ha restat totalment clar, que, ne-cessariament, s'ha dc caracteritzar perla seva utilitat.

Ara bc, no podem dcduir d'aqucstcsparaulcs quc Ia preocupacio socraticasigul la d'establir cl domini logic del <<tiestin» do la justicia. El que sembla dires, riles aviat, quc la justicia es manifestaen la praxis de Phonic just o en Ia de laciutat justa i es cap aquesta praxi onhaurem do mirar per veure-la realitzadaen un determinat grau d'acompliment.El quc resulta indubtable, en tot cas,es quc la continuacio del dialcg (ambla participaci6 dc 1'«aci andreiotatos»Glauc6) continuara centrada en la utili-tat de la justicia, no en la seva definici6.No trobarem en tota la Politeia una es-tricta dcfinici6 de la justicia, sing unasuccess16 d'intents de delimitar-la, totseguint els <'horoi» do la seva utilitat.L'autentic filosof, per tant -sembla in-dicar-nos Plato-, no es qui s'ailla per arespondrc en soledat al '<ti estin» de lescoses, sing qui es cornpromet en la sevamanitestaci6 civica.

Si el cami de la justicia es el de laconstrucci6 de 1''<arete de l'home» iaqucst s'humanitza en cl si de la vincu-laci6 social, el scu assoliment solamentcs possible per mitja de la dinamica in-terrelacional amb I'altre. No es pot scrhome des de la soledat. La medulla delnostre jo no es forma com una crisalideen cl tons hermetic d'un csser autista,sine en ('epidermis permeable de lanostra frontera amb 1'altre. L'acces a laconsciencia del jo nomes es d6na en1'ambit rclacional, en un exercici d'o-ricntaci6 de la mirada envers I'altre quem'csta ajudant a conformar-me. Aqucs-ta imatge no es pas un punt d'arribada,sinb de partenca: ens obre un nou ho-ritz6 en la concepcio d'un home quepot atendre, sigui al scu dcsplegament osigui al scu replegament, ja que esta a laseva disposici6 fer cas de la defensa dela seva Ilibcrtat de rclaci6. La miradasc'ns presenta, d'aqucsta mancra, corn al'cina constructiva do la paidcia: es laprotocategoria humana.

Ara be, resta a la nostra disposici6('ambit ideal quc ens pcrmeti generar cldialcg idoni per construir la nostra

«arete»? El quc ens mostra Cl Llibrc I esla impossibilitat do la <<katabasn, al re-fugi d'hivcrn d'aquest espai. Ben alcontrari, sovint ens ics hem de veureamb els esdeveniments imprevistos i lesimposicions. Precisament per aixo csmes determinant mantenir encesa l'aler-ta de la nostra mirada. En front d'a-quest ensenyament socratic, la sofisticaes mostra com fart de la simulaci6. Elsofista es creu capac de domesticar lesocurrencies, el soroll, I'atzar. Ens pro-met un ambit tancat en el qua] el nostreesforc to corn a unic objectiu dirigir lamirada als ulls del mestre. Per a] sofista,1'emcrgcncia del dubte es, simplcmcnt,un element mes de I'argucia didactica.La seva persistcncia demostraria, al con-trari, la inconsistcncia del seu ofici. Enaquest sentit hem sostingut quc So-crates ens ofercix una proposta de lli-bertat.

Si vivim en ]a dimensi6 do la dinami-citat, la mirada no pot pretendre ccrcarI'absolut formal del « ti estin>' de la me-va anima (ni do la seva ,arete», que es lajusticia). Ben al contrari, cl mirall quehem do guaitar es aquell que pugui re-collir, cn analogia, 1'esdevenir d'aquestadinamicitat en el dcsplegament d'unaaltra amb la quc cxistcixi una <<omoio-sis». En aqucst sentit hem sostingut qucla mirada fonamenta I'emcrgcncia cate-gorial de les imatges de 1'anirna i do lapolls. El mes aqui i el roes enlla de lamirada s6n modelats en la dialogica delseu exercici, perquc tots dos es caracte-ritzen, primariament, per la seva acces-sibilitat a la forma i I'ordre. Es a dir,son susceptibles d'organitzar-se en una<<politcia>.

L'analogia entre la ciutat i I'anirna espossible en tant que totes dues viuen latens16 de la seva possibilitat d'organit-zar de diferents maneres la seva partici-paci6 a 1'« arkhc», geometritzant un re-partiment de les di( rents instancies quereclamen la seva apropiaci6. Es evidentque no estem parlant d'un fonamentpsicologic o sociologic do l'analogia en-tre la ciutat i ('anima, sin6 filosofic,perquc tot ens indica I'cxistencia d'unacoincidencia del constituir-se categorialdel concixcment sobre ('anima i 1'altre(o els altres). Siguem roes explicits: elsmembres d'una col•lectivitat es formen

177

cant a ciutadan, do forma an,116"'Ica acorn construcixcn la scva anima, d'a-cord amb certes formes. Existirien, pertaut, unes dinamiques comunes, tant enla ciutat coin en 1'anima.

Hi ha un cert nombrc do formesuniversals de relacio que tenen el seuorigen dins l'anima, pero cue acabenper esdevenir categories socials. Em re-ereixo al fet que certes formalitats de1'experiencia intima actuen corn a prio-ris socials. Gracies a elles, alto extern esconfigurat segons un llenguatge intern.Dc la mateixa manera, no cs diffcil de-mostrar que certes formes de relaciosocial ens son im Zrescindibles per ex-plicar la nostra dinamica interna. Enaqucsts dos casos seria la recepcio de1'eco de la nostra mirada la que s'erigi-ria en el tribunal de veritat envers lacoincidencia entrc alto extern i aLlo in-tern. La mirada, per tant, es protractil,corn la Ilengua dels camaleons. Graciesa ella l'anima individual pot sortir delseu enfonsament per rctrobar-se a simateixa en I'espai de la reciprocitat ambi'altre.

Aqucsta capacitat hurnana de la mi-rada es pot veure, tambc, corn cl toposde la consciencia de l'«omoiosis» entre]'anima i 1'altre de 1'anirna. En aquestcspai tc Iloc cI mcs gran mistcri antro-pologic: la familiaritat entre ]'home i labellesa. EI que ens acaba demostrant elLlibre I cs quc Thorne no pot facilmentdesempallegar-se del neguit que Ii ge-nera la possibilitat de veure aquesta«omoiosis» corn vcrgonva. Pcl contrari,si podem reconcixer la bellesa, la cons-cicncia de la seva presencia o de la sevaabsencia en la «omoiosis» ens fa possi-ble la pregunta sobre la possibilitat defer dc la nostra vida una obra d'art. Si labellesa es pot reconcixer en 1'<omoio-sis>> es que podem pl3nyer la seva ab-sencia i viure-La corn aliment vergonyosd'aqucsta <<politcta>> quc es la nostraanima. En resum: tc sentit la vindicaciode 1''arct6» do l'homc, la proclama dela scva dignitat.

Allo que ensenva Socrates no es pasaltra cosa que la imperiosa necessitatquc tine, en tant que home, de sentir-me digne de mi matcix en tant que ciu-tada. La scva filosofia se'ns presenta,sota aquest perfil, corn I' <ergon> de qui

c., noba conlpromcs arnh la conqucSta

do la scva dignitat civica.

Gregorio Luri

Caries LIANAS I PUt::N't'h'., Ramon LLull,els angels, la teoria del coneixement iel pensament modern. Tesi doctoraldirigida peI Dr. Eusebi Colonmr,prescntada a la Universitat Autono-ma de Barcelona el primer de junydo 1995.

Les pagincs quc segucixen , en pri-mer floc, son el resum i la presentaciodo les idecs o tesis fonamentals del tre-ball de doctorat en filosofia de I'autor,que porta per titol Ars Angelica . Lan-gelologia de Ramon Llull en el contextde les seves doctrines filosofico- teolo-giques. L'especulacio artistica lul•lianacorn a participacio en la paraula angeli-ca. Gnoseologia subjacent. Despres, i ala seva Hum, pro pposem una bip6tcsi cluepreten, alhora, F r una prospecci<i en-davant i justificar retroactivanlcnt lavigencia filosofica del tenla central:l'angelologia . En amhdos casos (tesi-hipotesi) es re pp roducixcn fragmentssubstancials de Ia introduccio i de lesconclusions generals del treball, afegintalguns canvis i ampliant alguns puntsque hem cregut d ' especial interes.

La tesi fonamental o Idea del treballva imposar finalment la scva propia es-tructura en tres cercles concentrics, cadacop mes estrets, de la seguent manera:

Un primer cercle (P part), en qucs'exposa el telo de fons

part),treball: els

contextos generals del pensament lul•liaque «cenyeixen,, la questio angelologi-ca. Amb aixo es preten: a) que el lectorpugui fer-se carrec de la interpretacioglobal del pensament del beat quc de-fensem, aixi corn b) quc pugui tambcintroduir-se en els fonaments del siste-ma, l'Ars, tal i corn creiem que aquestshan de ser re-pensats a partir d'aquellainterpretacio.Un segon cercle (IP part), en quc es

recull amb al >unes modificacions me-nors el <treball de recerca> dels cursos

178