la PalancaGENER 2004 Núm. 262 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

La il·lusió del Nadal

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALPerilla el mercat d’Artesa?

PERSONATGESSebastià Piera: el soldat de la llibertat (1a part)

NOTICIARIBreus. Nou treball de Ferran Sánchez i Agust.Sentència judicial sobre les granges

ESPORTSResultats de bàsquet i de futbolPep Ribes nou entrenador del Cadí La Seu

LA NOGUERA

MUNICIPISCubells també amb la Marató de TV3

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campana d’obús. La Vedrenya (part 6)

MEMÒRIES D’UNA VIDA A CUBELLSJosep Solé i Alsedà

TEMA DEL MESLa il·lusió del Nadal

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECAvortar pluja mata el Montsec

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSSant Antoni escudellaire i la Setmana dels Barbuts

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSXerrades sobre Adolescència i alcohol a l’IES

IN MEMORIAM

CARTES A LA REDACCIÓPresentació del projecte de la variant d’ArtesaEl vi i els seus nivells de proteccióCarta oberta a l’opinió pública catalana

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... No hem de tenir por...y Argote (amb la variant de la C-14). ERC informa

MÚSICA, MESTRE!Concert de Nadal

PSICOLOGIA DE CADA DIAEl xat, un obstacle per la nostra vida social?SENSE PERDRE ELS ORÍGENS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

CARNAVAL 2004. PROGRAMA D’ACTES

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Quimet i Cosme

IMATGES D’AHIRSegona Conferència de la dona

La il·lusió del Nadal

Les cares dels infants simbolitzenmillor que cap altra cosa la il·lusióde les festes nadalenques: tió, PareNoel, Reis Mags...

Fotos: Sergi Valls i Ramon Giribet

4

5

6

9

13

14

15

17

22

24

26

27

29

30

31

33

38

41

42

43

44

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE DESEMBRE

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 12: Anna Miró i Camats, filla de Josep i de Maitedia 22: Eudald París i Ros, fill de Josep M. i de Rosapendent del 06/02/03: Alba Martínez i Alamillo, filla deFernando i M. Isabel

Defuncions:dia 3: Pere Novau i Gost (69 anys),

natural de Parísdia 4: Ricard Monfort i Guàrdia (71 anys),

natural de Les Ventosesdia 5: Àngela Roqué i Solsona (85 anys),

natural de Baronia de Rialbdia 12: Francesc Cairol i Bonifaci (93 anys),

natural de Sant Salvador de Tolódia 24: Josep Terré i Eroles (80 anys),

natural de la Vall d’Arietdia 26: Florenci Porta i Trepat (70 anys),

natural de Baldomar

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 31: Teresa Macià i Riart (77 anys),

natural d’Anya

Meteorologia

L�Agenda

1 de febrer:Rutes pel Canal d’Urgell: Artesa de Segre i el Cas-tellot. Organitzat pel Centre Excursionista deBalaguer

7 de febrer:Festa de Santa Àgueda: 20h, missa solemne; 21h,sopar a la Dàlia Blanca i ball per a tothom amb JoanCarbonell. Organitzat per les Artesenques Actives

21 de febrer:Visita a un fenomen geològic únic a Lleida: Elmal anomenat diapir de Montmagastre (inclou vi-sita al Museu del Montsec). Cal portar esmorzar ibeguda. Sortida de Cubells a les 8h i trobada a Artesade Segre a les 8:30h. Organitzat per l’Associaciócultural Terres del Marquesat

21, 22 i 24 de febrer:Carnaval (veure programa d’actes d’Artesa de Segrea la pàgina 43)

24 de febrer:- Dinar de germanor a Foradada- Dinar de germanor a Rubió

28 de febrer:Matança del porc a Baldomar

DESEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer, d’Artesade Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de SegreTemperatura mitjana del mes: 5,2°Temperatura màxima: 16° (dia 5)Temperatura mínima: -5° (dies 23 i 24)Amplitud tèrmica màxima: 13° (dies 18, 24 i 30)Amplitud tèrmica mínima: 4° (dies 1, 19, 21 i 27)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 33 mm (dia 3)Total precipitacions: 59 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 20 mm (dia 3)Total precipitacions 53 mm

Municipi d’Alòs de Balaguer

Temperatura màxima: 15° (dia 6)Temperatura mínima: -5° (dia 23)Precipitació màxima: 22 mm (dia 3)Total precipitacions: 50,3 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 4°Temperatura màxima: 15,7° (dia 6)Temperatura mínima: -4,8° (dia 23)Dies amb precipitacions: 13Precipitació màxima: 36 mm (dia 4)Total precipitacions: 69,6 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Perilla el mercat d’Artesa?En qüestió de pocs mesos, el sector de comerç i serveis d’Artesa haanat rebent un sèrie de notícies que l’han posat en estat d’alerta. Pri-mer va ser la proliferació de mercats o “mercadillos” dominicals endiferents indrets de les comarques de Ponent i, el passat mes de de-sembre, la presentació del projecte de la variant d’Artesa, que estàprogramada per l’any vinent. Com sigui que bona part dels comerciants artesencs tenen unaimportant clientela els caps de setmana, sobretot concentrada en eldiumenge, no és d’estranyar que aquest sector se senti amenaçat ivegi perillar la continuïtat del mercat dominical. Segons la nostraopinió, però, cal mantenir la calma i mirar-se les coses de maneraobjectiva i global. A partir d’aquí, probablement serà necessari pren-dre algunes decisions i actuar. Primerament, respecte als nous mercats dominicals que han anatapareixent (Fondarella, Vallfogona i Torrefarrera) i als que potsers’aniran creant, cal veure si tenen prou força per mantenir-se i podercompetir amb el d’Artesa. De moment, s’ha notat un lleuger descensdel nombre de parades al nostre mercat, però també s’ha de tenir encompte que aquesta situació s’acostuma a produir durant les setma-nes més rigoroses de l’hivern. Per altra banda, les novetats sempreatreuen l’atenció en un principi, tot i que al final s’imposa la qualitat,el bon servei i l’aspecte econòmic. En això, Artesa gaudeix d’unabona reputació, guanyada a pols al llarg del temps, que fa que moltscomerços siguin ben coneguts en diferents comarques veïnes o pro-peres. Pel que fa a la variant, malgrat l’enquesta que nosaltres mateixosvam fer entre els comerciants de la carretera, creiem molt sincera-ment que afectarà alguns establiments molt concrets, però no la ma-joria (cal recordar que pràcticament la meitat dels enquestats expres-saven la seva preocupació per aquest tema). Mirat objectivament,però, els que vivim a Artesa ciutat podrem gaudir d’una situació méstranquil·la i amb menys perill per als vianants, sobretot els infants ila gent gran. I és que alguns camions et fan posar la pell de gallina! Iaixò no hauria d’afectar greument el comerç i molt menys el mercat,ja que aquelles persones que vénen a passar el matí del diumenge aArtesa ho faran igual, hi hagi variant o no. No obstant, està bé que aquest sector estigui en guàrdia i es preo-cupi pel seu futur. Si és el cas, servirà per a posar-hi remei per a quèla cosa no sigui gaire greu; i si no, s’hauran creat iniciatives novesque milloraran la nostra oferta comercial. Cal comptar amb el suport de l’Ajuntament i dels ciutadans i ciu-tadanes del municipi, cal posar-hi ganes i imaginació, cal lluitar fer-mament contra aquesta societat cada vegada més globalitzada i com-petitiva... Però, sobretot, cal unió. Diuen que la unió fa la força, mentreque si cadascú defensa la seva capelleta i, els uns pels altres, ningúno belluga un dit, aleshores no caldran “mercadillos” ni variants, totcaurà pel seu propi pes.

Col·laboradors/es del mes: Jordi Regué, Ramon Cotonat, Ramon I.Canyelles, Martí Regué, Ferran Sánchez, Sícoris, IES Els Planells,Janette Solsona, Noemí Farré, Jordi Esteban, Carme Barril, Rafa iRichard Córdoba, Jordi Alins, Pere Serra

6

la P

ala

nca

Personatges

Sebastià Piera: el soldat de la llibertat (1a part)ebastià Piera i Llobera és unapersona molt especial, una mena

d’heroi anònim, sorgit de les arrelsdel poble, que en la seva joventut vadesenvolupar la força del seu tarannàen un món trasbalsat per les guerres. Des del seu compromís personal, valluitar sempre per un ideal de llibertat,en defensa dels drets dels pobles, so-vint trepitjats per la bota del feixismeimperant en la seva època. Reivindicala memòria per tal que mai més puguitornar a produir-se el que la seva gene-ració va haver de patir. Fa pocs anys esva publicar un llibre que explica la sevavida i la seva lluita per un ideal de jo-ventut. Es tracta de El soldat de Pan-dora, de Ricard Vinyes. El Sebastià és un home fet a les nos-tres comarques. Va néixer a Santa Mariade Meià el 1918, on va viure fins alstres anys. Després viuria a Baldomarfins als deu anys i a Vilanova de la Bar-ca fins als 16 anys, moment en què vaanar a viure a Vilobí del Penedès. Defet, els canvis sovintejats de poble esproduïen perquè ell havia de seguir elsseus pares, la Cecília Llobera Montanéi l’Antoni Piera Pujol, nat a Puigverdd’Agramunt. El pare havia exercit demestre en les poblacions de Sta. Mariade Meià, Baldomar, Vilanova de la Bar-ca i Vilobí del Penedès. Tenia fama de

bon professor, perquè a la seva escolade Baldomar fins i tot hi anaven cadadia alumnes d’Artesa a peu.

Records de Baldomar, Salgar iArtesaD’aquesta època recorda el metgeSalagaray, que estava a Artesa i era elmetge de capçalera de casa seva. Eramolt bon metge i amic del seu pare.També recorda els rius Segre i Boixcom a fils conductors de la seva infàn-cia; primer al més proper, el Boix, i des-prés mig d’amagat s’escapava al Segrea banyar-se amb els seus amics. Per a ell, venir de Baldomar a Artesaels diumenges quan venia a comprar almercat era una aventura. Recorda quea Vernet hi havia un home que feia teu-les a mà, que es veia molt blat de moroa l’horta i que, quanarribava a Artesa, veiaLa Granja i el magat-zem de Cal Portomeuamb sacs de gra al car-rer. Sobretot el diu-menge al matí, Artesaera una ciutat viva,amb els seus comer-ços, aquelles botiguesque l’enlluernaven...A Baldomar no hi ha-via gaire activitat. De Salgar recorda

nuvolades de corbs i els moments enquè baixaven els raiers. Era tot un es-pectacle veure com arreglaven les fus-tes aquells xicots forts que empenyienels troncs. “És tan rica la infància, lespomes de Sant Joan, l’aventura de ladescoberta, per a nosaltres tot era nou”.De les feines de pagès, li agradava piarel raïm i pelar fesols a la vora del foc. Després, tot seguint les escoles delseu pare, va anar a viure de Baldomara Vilanova de la Barca. El poble, i so-bretot l’ambient de la gent, era ben di-ferent del que havia conegut fins ara.Va viure a Vilanova des de 1927 a 1934,on el clima polític del jovent i de la gentera molt engrescador i li abrandava laimaginació. En aquells anys, l’afusella-ment de Galán i García Hernández elva impactar molt. Aquest fet també vaser molt comentat pel jovent d’Artesad’aquella època.

Una anècdota històricaRecorda que el dia que es va inaugurarel pont que uneix Baldomar i Artesa, aVernet, va fer festa grossa: “Era moltimportant per a nosaltres perquè per tra-vessar el riu havíem de fer marrada finsa Alentorn, que estava a quatre quilò-metres. Hi havia la gent de Vernet, Clua,Baldomar i Alòs de Balaguer, quen’eren els beneficiats. Tots vestits defesta per acompanyar les autoritats, elsalcaldes, el diputat de la província, elrepresentant del Governador i el cape-llà que havia de donar la benedicció alpont. Els pagesos estaven contents i elsol picava molt, però mentre feien elsparlaments el cotxe de la francesa va

El rostre de Sebastià Piera va quedar marcat persempre amb una paràlisi facial provocada per lestortures de la policia espanyola el 1947

Piera amb els seus pares a Kherson (Ucraïna) el 1939

S

7

la P

ala

nca

Personatges

posar-se al capdavant de la caravanaque havia d’estrenar el pont. Volia serla primera de tots, els pagesos es vanenrabiar i es van abraonar damunt elcotxe, que era un Hispano Suïssa mag-nífic, i el van capgirar amb la francesai el xòfer a dins, i totes les sedes i xalsde la senyora es van entortolligar i xis-clava: Prou, prou!. Però els homes en-cara la van fer rodolar una altra volta, iquan el cotxe anava a caure al riu s’hiva posar el senyor Marianet i ho va atu-rar...” La dona era francesa i era patronad’un bordell; però en realitat la senyo-ra Matilde, que aquest era el seu nom,era una dona rica, propietària d’una casaa Baldomar i un xalet al Pontd’Alentorn. Encara hi ha qui recordauna dona rossa amb un cavall blanc quecorria pels camins de Baldomar. Erauna dona avançada pel seu temps, quefumava i jugava a cartes (feia el ruquet)amb els homes al cafè. Jugava ambmetges, comerciants i menestrals. Te-nia criades i un xòfer particular. Eracaritativa i molt bona persona amb lagent que la tractava. Aquest tarannà,però, no estava ben vist pels pagesosde l’època. Recorda també que a Vilanova, queeren gent molt cridanera, es cantava Lamarsellesa. Que a Tàrrega s’editava unperiòdic en el qual ell i els seus amicscol·laboraven. També recorda que en laseva etapa de Vilobí va accedir a laFacultat de Dret a Barcelona.

Cal fer esment del seu amic (gairebégermà, diu ell) Cisco Comabella, de CalPere Brescó de Baldomar, del qual mésendavant en parlarem. Fins i tot avuidia, mantenen una amistat entranyable.

Aquella gent joveMenció especial mereix aquella gene-ració de jovent dels anys 30, que d’al-guna manera van veure el decurs nor-mal de la seva vida estroncat pels es-deveniments bèl·lics. Aquells joves,com el Sebastià, van perdre una partimportant dels seus millors anys de jo-ventut per lliurar-los a la defensa d’unsideals. Van intervenir en la vida políti-ca del país d’una manera determinantgràcies a les seves sòlides conviccionspolítiques i a la seva capacitat d’orga-nitzar-se. El 1931 poblaven el país joves ambidees de Hegel, que sorgien de les clas-ses mitjanes urbanes, dels confins ru-rals, dels tallers, de les fàbriques o delstaulells del comerç. Molts ni s’havienincorporat de manera estable a cap ofi-ci a causa de la seva joventut, menys-preaven la classe política perquè valo-raven molt negativament la mena degovern que havia practicat. Havien pas-sat l’adolescència sota la dictadura dePrimo de Rivera, que tenia molt poc decòmica. Alguns van veure pares i pa-rents a la presó, la llengua que parla-ven perseguida i les festes prohibides,fets que en ells feia créixer el seu dis-sentiment.

Piera, de militar, als inicis de la guerra civil espa-nyola

La joventut els va arribar amb unarepública que en l’imaginari col·lectiupopular simbolitzava totes les rupturesi l’assoliment de totes les ànsies. És adir, massa coses i totes elles apassiona-dament estimades. Quan molts d’ells lavan defensar, en alçar-se en armes elgeneral Franco, intuïen que no tan solsestaven defensant el més elemental, unaexistència digna en un país menut i lliu-re, sinó també el món. Al capdavall,aeroplans italians bombardejavenBarcelona, esquadres aèries alemanyesdestruïen localitats basques i homes idones de seixanta nacions diferents vanarribar voluntàriament a Espanya per adefensar el que ells defensaven. La derrota de 1939 va escampar pelmón un nombre extraordinari d’aquellsjoves. No pocs van prosseguir lluitantde maneres diverses en els fronts euro-peus fins al 1945, però la derrota delfeixisme mai va arribar a Espanya.

Bartomeu Jové i Serra

RÀDIOARTESA

91.2FM

9

la P

ala

nca

Noticiari

Segona fase de senyalització rural a ArtesaAquests dies s’està finalitzant la se-gona fase del pla de senyalitzaciórural. Durant el mes de febrer s’aca-baran de marcar tota una sèrie demasies que pertanyen als diferentsnuclis agregats del municipid’Artesa de Segre, com són les deSeró, les de Sant Marc de Batlliu,les de Clua i la Vall d’Ariet, unapetita zona de Montargull i una al-tra pertanyent a Collfred. Per tal derealitzar-la, s’ha disposat d’un pres-supost de 9.665,37 euros.

La guarderia d’Artesa tindrà una nova aulaDurant el ple de l’Ajuntament d’Artesa del dia 15 de gener es varatificar la sol·licitud d’una subvenció al Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat, per construir una nova aula a la guarderia dela població. El projecte contempla la redistribució de l’espai quedisposa actualment la guarderia, per tal que les dues aules de lesque disposa actualment es converteixin en tres.

S’incendia un habitatge a Vilanova de MeiàEls Bombers van haver d’apagar un incendi que es va originar enun pis de la plaça Major de Vilanova de Meià. El fet va succeir elpassat 2 de gener quan es va cremar una xemeneia d’aquest habitat-ge vilanoví. La ràpida i eficaç actuació dels apagafocs va evitarmals majors (Segre, 03-01-04)

Setmana del Llibre Infantil i JuvenilEntre el 7 i el 21 de gener, laBiblioteca Municipal JoanMaluquer i Viladot d’Artesa hapogut gaudir de l’exposició delSaló del Llibre Infantil i Juve-nil per quarta vegada, tot i quefa vints anys que el Consell Ca-talà del Llibre per a Infants iJoves ho organitza amb el su-port de diverses institucions. Eltítol d’enguany era Lletra i mú-sica, ja que estava dedicat alsllibres que tracten directamento no de la música. A més delsusuaris habituals de la Biblio-teca que han visitat l’exposició,més de 200 escolars d’Artesa i

comarca (des de 1r de Primària fins al 1r Cicle d’ESO) han assistiten horari lectiu a la presentació de l’exposició per part de JosefinaParís, responsable de la Biblioteca.

Volen suprimir les ajudes a les plantes de purinsEl Govern central prepara un reial decret mitjançant el qual “con-gelarà” les primes a la producció d’electricitat. Diverses empresesque es dediquen a la cogeneració i alguns col·lectius que projectenla construcció de plantes de tractament de purins s’oposen a aques-

ta mesura, que faria inviables les instal·lacions desdel punt de vista econòmic. Recordem que lesplantes de purins tracten les dejeccions ramade-res separant la part sòlida de la líquida, utilitzantcom a font d’energia el gas natural, que a la vega-da serveix per produir electricitat. Aquesta elec-tricitat suposa el 95% dels ingressos de les plan-tes, ja que la venen a Fecsa-Endesa a un preu bo-nificat, superior al del mercat. Aquesta retalladapodria retardar o, fins i tot, impossibilitar la cons-trucció de la planta projectada a Foradada, just allímit amb Artesa.

Reclamaran els papers de SalamancaLa Diputació de Lleida, 16 Ajuntaments lleida-tans (entre els quals hi ha el d’Artesa de Segre) ila Comissió per la Dignitat, reclamaran de formaconjunta que se’ls retorni la documentació que elsva confiscar les tropes franquistes i que actual-ment està dipositada a l’Arxiu de Salamanca. Elpassat 13 de gener, responsables d’aquestes insti-tucions van arribar a un acord per establir les ba-ses de la reclamació, que si no s’obté per la viadel consens, es realitzarà a través dels tribunalsde justícia. La Diputació ofereix assesorament ju-rídic i assumirà els costos que es derivin d’aques-ta actuació.

Denunciat per enverinar animalsEl diari Segre del passat 21 de gener es feia ressòde la denúncia dels Agents Rurals a un veí d’Artesa(del qual no s’ha revelat la identitat), a qui vanenxampar in fraganti col·locant cansalada enveri-nada en un indret del seu vedat de caça. En el pos-terior escorcoll del seu vehicle, també se li vanlocalitzar diverses trampes prohibides. Algunsveïns venien denunciant des de feia tres anys, l’en-verinament massiu de gossos, gats i aus rapinyai-res en aquest vedat i zones limítrofes. El titulardel vedat “vetllava” perquè aquests animals no seli mengessin les perdius i li espatllessin el negocide la caça.

Hernández Pijuan exposà a SabadellEl pintor de Folquer Joan Hernández Pijuan ex-posà a l’Acadèmia de les Belles Arts de Sabadelldurant la primera quinzena del mes de gener. Lamostra pictòrica va ser una antologia de l’obrad’Hernández Pijuan, amb dibuixos, pintures i gra-vats realitzats per ell entre l’any 1958 i el 2003.El pintor, que passa llargues temporades a la CasaGran de Folquer, és un dels artistes catalans mésprestigiosos a nivell internacional.

Festa de la Germandat de Sant SebastiàCom cada any, el 20 de gener la Germandat deSant Sebastià va commemorar la seva diada amb

10

la P

ala

nca

Noticiari

una sèrie d’actes, que començaren a 2/4 de 12 del migdia a la plaçade l’Ajuntament, lloc on van iniciar un recorregut fins a la parrò-quia de l’Assumpció portant l’estendard de l’entitat. Allà s’hi rea-litzà una missa, moment en què es recordà els socis difunts IvánAyala i Ramon Balagué. Els actes van finalitzar amb el tradicionaldinar que reuneix els socis de l’entitat.

El tren a Artesa?L’alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà, va dir que el seu Ajuntamentsol·licitarà a la Generalitat que projecti un nou eix ferroviari trans-versal, que passaria pel nord de la Noguera i per la Segarra Alta. Lalínia fèrria enllaçaria Artesa de Segre, Agramunt, Ponts i Calaf(Segre, 30-12-2003). Que el tren arribi a Artesa no és una idea nova,ja que a principis del segle XX es va contemplar -sense èxit- que la

l Departament d’Ensenyament de la Generalitat aca-ba de penjar a Internet el treball de Ferran Sánchez

Agustí, cofundador de La Palanca el 1981 i col·laboradornostre des de llavors amb la columna “Des del Miradordel Montsec”, titulat El Maquis. Corpusbibliogràfic, fílmic i documental de la re-sistència armada antifranquista. Instru-ments per al seu ús. Conté 125 pàgines i es divideix en tresparts. La primera recull tres corpus comen-tats fruit d’un extens treball de recerca iinvestigació en els fons de variades bibli-oteques i arxius tan públics com privats.La segona ofereix un seguit de propostes iconcreció de competències bàsiques per:Manejar bibliografia i hemerografia.Afrontar el visionat de documentals tele-visius. Aproximar-se a la cinematografiatemàtica. Desenrotllar una sessió decinefòrum a l’aula. Orientar un crèdit desíntesi o un treball de recerca. Possibilitarun crèdit d’educació visual i plàstica. Elaborar un eix trans-versal amb les assignatures d’educació física, anglès, llen-gua catalana, llengua castellana. La tercera part és la indexació d’autors, traductors, guer-rillers i resistents, governamental, onomàstica i fílmico-do-cumental. Completen aquest capítol un glossari, una defini-ció argumentada del mot maquis, una relació de sigles i unasèrie d’enllaços temàtics a Internet. Es tracta d’un sèrie d’Ins-truments per a ser utilitzats a l’aula, bàsicament en l’assig-natura de Ciències Socials amb diverses propostesinterdepartamentals a les àrees d’Educació Física i Llenguai una proposta de crèdit d’Educació Visual i Plàstica. Elsnivells que poden accedir al mateix són Cicle Superior dePrimària, ESO, Mòduls de Cicle Superior i Batxillerat. La mera lectura d’aquests tres corpus (bibliogràfic, cine-matogràfic i documental) pot servir al més neòfit en la ma-tèria per tenir una visió general de l’abast real i estudis apa-reguts sobre la resistència armada antifranquista i per lògic

antecedent, de la participació dels espanyols a la de França. El corpus llibresc i hemerogràfic aplega més de set-centstítols. Va acompanyat normalment, exceptuant els títols deficció, d’una breu recensió o sinopsi sobre el seu contingut,

adés extensa per raó de la seva importàn-cia o del seu contingut inèdit, adés inexis-tent per l’evidència diàfana del seu títol. Estudiants i professors de tots els nivellsacadèmics de la Comunitat Educativa Ca-talana consultant aquest treball poden ac-cedir a una documentada font d’informa-ció sense precedents a l’Estat espanyol ial mateix temps poden barallar la possibi-litat d’utilitzar alguns dels instruments d’úsproposats. El supervisor del treball, exdirector delMuseu d’Història de Catalunya, catedrà-tic d’Història i locutor de Postres de Mú-sic a Catalunya Ràdio Josep M. SoléSabaté ha escrit que “el treball té molt in-terès no solament per a l’ensenyament des

de cicle superior de primària fins a secundària postobligatòria,sinó que farà un gran servei al món universitari i el de lahistòria en general perquè aquest episodi del primer fran-quisme és un tema oblidat en els textos escolars a causa dela seva complexitat”.

La Palanca

Nou treball de Ferran Sánchez i Agustí

línia fèrria de La Pobla passés per Alòs i Artesa,seguint en aquesta part el curs del riu Segre.

Nou mort en accident de trànsitUn nou mort per accident de trànsit va colpir casanostra només començar l’any nou. El dia 2 de ge-ner, el veí d’Artesa Alejandro Lavín, de 39 anysd’edat, va perdre la vida a l’accidentar-se a la car-retera C-12 al terme de Balaguer, sortint de la viaper causes desconegudes. La víctima era naturalde Santurce, però feia un temps que s’havia esta-blert a la Peixera de Collfred i treballava de cam-brer al Pub Jack’s, on era un home molt apreciatper la clientela.

E

11

la P

ala

nca

Noticiari

Sentència judicial sobre les grangesegons una sentència del TribunalSuperior de Justícia de Cata-

lunya (TSJC), han quedat anul·latsdiversos articles de les Ordenancesmunicipals sobre l’emplaçamentd’explotacions ramaderes al munici-pi d’Artesa de Segre. En el Ple de l’Ajuntament del passat8 de gener es va aprovar per majoriaabsoluta l’acatament d’aquesta sentèn-cia que afecta les esmentades ordenan-ces, aprovades per unanimitat en el Pledel 10 d’agost de 1998. En elles es con-templava la possibilitat que les gran-ges ubicades a menor distància delsnuclis de població que la que marca lallei poguessin mantenir la seva activi-tat durant un període 20 anys, sempreque no hi hagués canvis de titularitat il’explotació no s’ampliés ni es modifi-qués. Els articles anul·lats són precisa-ment els que fan referència a aquestsaspectes. Les ordenances d’Artesa ha-vien servit de model per a altres muni-cipis, en alguns dels quals també hi hahagut denúncies. La sentència del TSJC ja és definiti-va, després d’un llarg tràmit judiciald’uns 5 anys de durada, i no es pot re-córrer. El contenciós va ser presentaten el seu moment per Miquel Castells,veí d’Alentorn, que ja va obtenir unaaltra sentència favorable del TSJC faaproximadament un any segons la qual

havia de rebre una indemnització, perpart de l’Ajuntament d’Artesa, de36.000 euros per danys morals (veureNoticiari de La Palanca núm. 251, defebrer de 2003). Aquest cas està relaci-onat amb la denúncia que va fer Cas-tells perquè l’explotació ramadera d’unveí incomplia les normatives urbanís-tiques, que també afectaven altres gran-ges del municipi. Per aquest motiu,l’Ajuntament va aprovar alguns canvispel que fa a aquestes normatives. Fi-nalment, el TSJC va donar en part laraó a l’Ajuntament, eximint-lo de l’en-derrocament de la granja en qüestió,però condemnant-lo a indemnitzar Cas-

S

A la imatge, Alentorn, on es va originar el litigi de les granges. Foto: MRG

tells. Ens consta que la indemnitzaciója ha estat pagada. De moment, les explotacions rama-deres afectades per aquesta última sen-tència queden en una situació de dub-tosa legalitat, les conseqüències de laqual són imprevisibles. Segons fontsmunicipals, però, l’actual Equip deGovern té la intenció de buscar una so-lució tan aviat com es pugui, de mane-ra que l’activitat d’aquestes granges espugui mantenir durant el període res-tant de 15 anys que els quedaria.

Ramon Giribet i Boneta

13

la P

ala

nca

Esports

Resultats de bàsquet i futbol

BÀSQUET CENG

De l’ 11-01-04 al 18-11-04Campionat Catalunya masculí 3a categoria

Sedis Bàsquet - CENG Coop. Artesa 68 - 65CENG Coop. Artesa - Sícoris 67 - 57

Territorial sènior masculíCB Vallfogona - CENG Calvet 68 - 54CENG Calvet - CB Sant Guim 45 - 44

Infantil masculí (2a fase)CENG Jubete - CB Aracena 73 - 24Auto-Stereo Lleida - CENG Jubete 72 - 43

Cadet femení Promoció nivell A (2a fase)CB Lleida - CENG Altis 54 - 32CENG Altis - FM Bellpuig 35 - 29

Infantil femení Promoció (2a fase)CE Maristes - CENG Màsters 41 - 49CENG Màsters - BAC Agramunt 75 - 25

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Del 27-12-03 al 18-01-04

Juvenil 1a divisióCF Palau d’Anglesola - CE Artesa S. 3 - 4CE Artesa S. - UE Bordeta 1 - 5

Cadet 1a divisióEF Tremp - EFAP 2 - 1CF Balaguer - EFAP 2 - 0EFAP - EF Tàrrega 0 - 3

Infantil 2a divisióDescans

Aleví 1a divisióUE Lleida - EFAP 4 - 0EFAP - Escola Urgell (amistós) 0 - 2

BenjamíDescans

PrebenjamíDescans

Informació facilitada per Jordi Regué,Ramon Cotonat i Miquel Regué

FUTBOL

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 16 (11-01-04) a la jornada 18 (25-01-04)

CE Artesa - CF Borges 1 - 0 (Ricard Martínez)CF Almenar - CE Artesa 1 - 1 (Josep Brescó)UE Guissona - CE Artesa0 - 0

Classificació de l’equip (jornada 18)

Partits guanyats: 9 Empatats: 6 Perduts: 3Gols a favor: 22 Gols en contra: 15

Lloc i punts: 4t amb 33 punts; líder el Mollerussa amb46 punts, segon i tercer, Benavent i Guissona amb 40

Pep Ribes, nou entrenador del Cadí la SeuL’artesenc Pep Ribes es vaconvertir el passat 26 de generen el nou entrenador del’equip de bàsquet femeníSedis-Cadí de la Seu d’Urgell,que milita a la divisió d’honorespanyola. Ribes substitueixPedro Martínez, amb quil’equip de la Seu no haviaobtingut bons resultats fins ala data. Pep Ribes fa anys queestà vinculat al club alt-urgellenc, n’ha estat coordi-nador diverses temporades itambé havia entrenat el primerequip femení, abans que assolís la màxima categoria estatal.Pep Ribes té com a objectiu salvar del descens l’equip, queara ocupa el cinquè lloc per la cua amb 6 victòries i 10 de-rrotes. Josep Ribes i Sixto va néixer a Manresa ara fa 38anys; als 16 va venir a viure a Artesa amb els seus pares, onposteriorment es va casar amb Núria Betriu. El Pep va serun dels màxims impulsors de la secció de bàsquet del CENG,formant nombrosos jugadors i entrenadors. És un tècnicdinàmic, que aposta pel treball i la disciplina i basa el jocdels seus equips en l’agressivitat defensiva. La sevatrajectòria com a entrenador passa pels clubs Golmés, CENG-Artesa, Maristes-Lleida i Sedis la Seu.

14

la P

ala

nca

La Noguera

Plats i OllesEl Museu de la Nogueraexhibeix des del passat 20de desembre l’exposició“Plats i Olles. Menjar a laBalaguer medieval i mo-derna”, una interessantmostra d’estris de cuinamedievals, combinadaamb escrits de receptes an-tigues. L’exposició és fruitd’un treball de mesos, derecopilació d’informació ide recull d’estris de cuinaantics. Ha estat coordina-da per les responsables del

Museu Carme Alòs i Eva Solanes i ha comptat amb la col·-laboració d’alguns veïns de la comarca. Paral·lelament aaquesta activitat, els dies 13, 14 i 15 de gener i al mateixmuseu, es va realitzar un curs de cuina antiga, organitzadaper l’Associació de Dones d’Almatà, a càrrec de la cuineraMacarena Colell. El dia 23 de gener es va presentar una al-tra activitat relacionada amb aquestes, la “Mostra de Gas-tronomia Antiga”, organitzada pel Museu de la Noguera ambla col·laboració de l’Associació Gastronòmica i CulturalComtat d’Urgell. Set restaurants de la ciutat deBalaguer oferiran durant un mes la possibilitatde tastar un menú elaborat amb receptes medie-vals, renaixentistes i modernes, extretes dels re-ceptaris de cuina d’aquella època. La peculiari-tat d’aquella cuina antiga és d’una banda l’ab-sència dels productes americans que posterior-ment donaran color als nostres plats: la tomata,el pebrot, la patata, les mongetes... i, de l’altra,la tradició de condimentar els plats amb abun-dància d’herbes aromàtiques i espècies, un sig-ne d’estatus social. Tot plegat una sèrie de ca-racterístiques que fan que avui ens resultin estranys saborsque durant molts anys foren generals a la major part d’Europa.Els restaurants participants són l’Espígol, Cal Morell, CalXirricló, La Fontblanca, Cal Pepito, El Faro i Sapore, totsells de la ciutat de Balaguer.

Ajuts de menjador del ConsellEl Consell Comarcal de la Noguera ha fet públic l’atorga-ment d’ajudes individuals de menjadors escolars, per alsalumnes amb necessitats socioeconòmiques, per a tot aquestcurs 2003-2004. S’ha concedit un import total de 49.848euros que seran destinats a sufragar les despeses econòmi-ques que fan referència a aquest aspecte, d’unes cent famíli-es de la comarca.

Penelles tindrà nova escolaSegons l’avantprojecte revisat per l’ajuntament de la locali-tat juntament amb els professors, el curs 2006-2007 Penellestindrà una nova escola que acollirà la trentena d’alumnesdel poble, que ara estudien a les aules habilitades a l’ajunta-

ment. El projecte definitiu ha d’estar acabat durant el mesde març. L’edifici s’ubicarà a la zona on es troben les pisci-nes, el poliesportiu i el camp de futbol de la població, i tin-drà una superfície de 1.200 metres quadrats, dues plantes, amés de menjador i una sala d’informàtica.

Observatori Astronòmic del MontsecEl telescopi que s’està construint per a l’Observatori Astro-nòmic del Montsec s’instal·larà durant el mes de febrer, jaque encara falten dues peces que s’estan fabricant als EstatsUnits i que completaran l’engranatge que es troba aBarcelona. Un cop aquestes peces arribin a la capital, es podràprocedir al seu trasllat fins al parc astronòmic on es realitza-rà un muntatge dins la cúpula. Aquest muntatge serà super-visat per dos tècnics nord-americans.

Rehabilitació del col·legi de BellcaireAquests dies han finalitzat les obres de la quarta fase demillora del CEIP Bonavista de Bellcaire. Les obres han con-sistit en la construcció d’un nou edifici per tal d’unir elsantics complexos del centre, que també han estat rehabili-tats, conjuntament amb la creació de sis aules noves i unagran sala d’informàtic. En els dos edificis antics que dispo-sava el centre, s’ha mantingut l’estructura original, tot i quetambé s’han tirat algunes parets per tal d’aconseguir espais

més amplis i així aprofitar la llum natural.

Curs de català a PontsDes del dilluns 12 de gener fins al mes de maigs’està impartint a Ponts un curs de nivell B deCatalà, organitzat per l’Associació de Dones delMig Segre. El curs està obert a tots els col·lectiusi als adults de totes les edats i s’impartirà tot eltemari necessari per presentar-se a l’examen iaixí poder obtenir el certificat oficial. Està sub-vencionat parcialment pel Departament de Ben-estar i Família.

75 anys de Centre ExcursionistaAquest any el Centre Excursionista de Balaguer, que actual-ment compta amb 180 socis, celebra el seu 75è aniversari.Per commemorar-ho, l’associació vol realitzar tot un seguitd’activitats ja siguin de caire esportiu i sobretot cultural, quevaren ser presentades el 16 de gener.

Anna M. Vilanova

15

la P

ala

nca

Municipis

Cubells també amb La Marató de TV3entre tots els actes que es van fer a la nostra comarca amb motiu de laMarató de TV3, cal fer esment també del que va tenir lloc a Cubells.

Organitzada per l’Associació de Dones Mareselva i l’Ajuntament de Cubells,durant la tarda del diumenge 14 de desembre va tenir lloc una conferència a laSala d’Actes de l’Ajuntament.

El conferenciant va ser el metge titular de la vila, el Dr.Joan Bargés, i el tema era el mateix del qual tractava La Ma-rató d’aquest any, és a dir, les Malalties respiratòries cròni-ques. Com de costum, la gent de Cubells es va abocar en l’acte ies va aconseguir una important participació. La recaptacióeconòmica es va enviar íntegrament a La Marató.

La Palanca

Cartell de la conferència

D’

Dinar de La PalancaA finals de desembre, concretament eldissabte dia 27, La Palanca va acomi-adar l’any reunint en un dinar molts delsseus col·laboradors. Un total de 18 persones, és a dir, lamajoria de redactors i col·laboradorsmés habituals de la revista, vam com-partir unes hores al voltant de la taulaen una trobada que s’acostuma a fer peraquestes dates. A més de puntualitzar alguns aspec-

tes de cara a l’any 2004, l’acte va ser-vir per a què alguns col·laboradors ocol·laboradores es coneguessin en per-sona. Evidentment, els temes d’actua-litat no van faltar. Tot plegat en un am-bient ple d’entusiasme degut al progrésconstant de la publicació, que ja ha ar-ribat a les 48 pàgines de forma habitu-al, a un tiratge de 825 exemplars men-suals i a 625 subscriptors fixos. A l’hora dels parlaments, Bartomeu

Jové ens va recordar alguns dels episo-dis del ja llarg camí recorregut per larevista (22 anys). Els poemes de l’in-combustible Sícoris, entre els quals laNadala 2003, tampoc no hi van faltar. D’aquí a un any, aproximadament,esperem poder tornar-hi. Si pot ser, ambmés embranzida que mai.

La Palanca

La Marató de 2002

El Patronat de la Fundació La Marató de TV3 va aprovar els comptes de la Marató del 2002, degudament auditats, enuna reunió del passat 5 de novembre. Cal recordar que en aquella ocasió la recaptació de La Marató anava destinada a lesmalalties inflamatòries cròniques. En total es van recollir 4.730.344 euros (uns 200.000 menys que l’any 2001), delsquals un 5,99% s’ha destinat a despeses d’administració, un 14,26% a divulgació i la resta, un 79,75%, a recerca.

17

la P

ala

nca

Esglésies amb campana d’obús. La Vedrenya (part 6)n aquesta ocasió estudiarem unantic santuari que en l’actuali-

tat té el rang d’ermita amb unes ca-racterístiques força interessants pelque respecta a la seva arquitectura ials elements que conté. Aquesta es-glésia porta el mateix nom que lapartida que presideix: La Vedrenya. La Vedrenya, situada a la plana sudde Montmagastre, és un altre dels nu-clis del municipi caracteritzat per ladispersió de les seves masies. A aques-ta església hi arribarem des del trencallde la carretera d’Artesa a Tremp queens condueix a Montmagastre. Aquestdesviament el trobem a la dreta, direc-ció nord, passat el poble de Vall-llebrerai la pista de Vall-llebrerola. Ja dins dela carretera local, al cap d’aproxima-dament tres quilòmetres, veurem el rè-tol indicador que ens porta a la casa i al’ermita del mateix nom. Aquest nuclide població està format per un conjuntde 9 masos: la masia de la Vedrenya,prop de l’església; el mas de n’Esca-les, cal Ton, cal Josepó, cal Bertran, calMalús, cal Llinàs, cal Canes i calBolich, que actualment està deshabitat.

El llinatge

El mot que designa aquest indret té laseva arrel en la paraula verdany queevoluciona amb verdeny, el qual, a lavegada pren la forma de vedreny femi-nitzant-se amb Vedrenya. L’origen dela paraula rau en el color verd que esconstata en l’escut del llinatge format

per un fons d’or amb tres arbres arren-cats, de color verd i ordenats. Com a nom de lloc el trobem en al-tres indrets del país, a les comarquesdel Priorat i del Baix Maestrat. Pel querespecta a nom de persones, en mascu-lí és un cognom conegut actualment aConques, Figuerola d’Orcau, Isona,Tremp, Artesa de Segre i altres indrets.Tenim constància documentada de di-ferents personatges homònims, com perexemple Bernat de la Vedrenya que re-sidí a Lleida el 1377, on també hi tro-bem un altre repoblador l’any 1391 ambel mateix cognom. De l’any 1453 és lareferència a Petrus Verdeny; del 1518de Verdenya Cabó i del 1530 de Mi-quel de Vedrenya. Àdhuc, a Barcelona,a l’any 1601, hom troba censat el cog-nom Salavedrenya. Fent una revisió de l’onomàstica delsfogatges, hem pogut trobar els següentshomònims del topònim i llinatgeVedrenya amb les seves variants. En eldel 1358 apareix el cognom Vedrinya ala població d’Orla, al Rosselló. En elfogatge del 1497, ordenat per vegueri-es, trobem tres entrades amb el nom deVedrenya: un a Anya, a la vegueriad’Agramunt, i dos a Balaguer, vegue-ria del mateix nom; dos fochs amb elcognom Vedriyans els ubiquem a laCatalunya Nord, un a la vegueria de laCerdanya i l’altre a la del Rosselló, itambé hi veiem un Verdenyo i unVerdeny, ambdós a Ulldecona, a la ve-

gueria de Tortosa. Pel que respecta aldarrer fogatge, el del 1553, també dis-tribuït per vegueries, tenim 5 fochs ambel nom de Vedrenya, un a Balaguer(Balaguer); dos a Talarn (Pallars), l’undels quals porta la notació de “militar”;un a Bellmunt (Agramunt) i el cinquè aLleida (Lleida). En aquest cens del1553 també hi veiem un cognomVerdenya a la Seu d’Urgell (Urgell) i 5inscripcions amb el nom de Verdeny, 3a la vegueria del Pallars, a Figuerola,Sant Bartomeu i Conques; un altre aOrganyà (Castellbò) i el darrer a Oliana(Agramunt). A les estadístiques de l’any 2000publicades per l’Institut Català d’Esta-dística no hem localitzat cap registreamb el cognom Vedrenya, pel que sem-bla que en l’actualitat la nissaga estàextingida. De les variants esmentadesen aquest treball sols hem trobat la for-ma Verdeny de la que a Catalunya hiha 135 persones que l’ostenten id’aquestes, a les terres de Lleida se’ncomptabilitzem 63, de les quals 54 es-tan censades al Pallars Jussà i 4 a laNoguera. Les altres 5 corresponen alSegrià. Les altres comarques amb pre-sència d’aquesta variant del cognomsón el Baix Camp, el Baix Llobregat,el Barcelonès i el Vallès Occidental.

L’esglésiaDesprés de la recuperació del territorials àrabs, Arnau Mir de Tost organitzà

Escut d’armes de la nissaga la Vedrenya

E

Artesa, Pas a Pas

18

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

la contrada de Montmagastre on, a mésd’altres poblacions i masies fortifica-des, ja s’hi esmentava la partida de laVedrenya, que amb la seva església de-penia d’aquest priorat canonical. Estemsituats a l’època del romànic. La pri-mera notícia sobre la construcció del’actual santuari està documentada al1135, en què un personatge anomenatBerenguer va fer-hi una donació. L’any1164 Bernat Folch dóna a Ramon deLluçars i a la seva esposa unes terressituades entre Santa Maria deVeteranesi i el Segre. Una altra referèn-cia històrica la trobem en el llibre devisites de l’arxiprest Francesc Estevadel 1757-58. Al 1847, Madoz encaraens situa la Vedrenya com annex deMontmagastre. Aquest temple, desprésde l’abandó de la canònica deMontmagastre, passà a ser el centreespiritual de la baronia. Atès que la Paeria d’Artesa de Segrefou establerta l’any 1499 durant el reg-nat de Ferran el Catòlic i que aquestsistema de govern va ser substituït pelAyuntamiento de su majestad el 1716,a rel del decret de nova planta de FelipV, entenem que hem de situar entreaquests anys l’elecció del Santuari dela Vedrenya pels consellers o paers perfer els seus consells, tal com ho indicauna de les estrofes dels Goigs de Nos-tra Senyora de la Vedrenya:Aquí Consell Generalacostumem a juntarsupliquem-vos Verge santaque ens vulgueu encaminarperquè puguem acertara fer el voler de Déu. L’edifici està orientat a l’est, just als90º, i amida 5 per 11 metres. Està for-mat per una sola nau coberta per unavolta de canó i el tanca un absis semi-circular obert a través d’un arc presbi-teral. Antigament, aquest absis estavatancat enquibint al seu interior la sa-gristia. La disposició i la forma dels carreusens indiquen que aquesta església foubastida a l’edat mitjana en dues fases.La primera correspondria a la part queabraça des de l’actual porta d’entrada al’interior de l’edifici fins a la meitat deltemple i que es pot datar a cavall delssegles XI i XII. La segona fase, tanca-da amb l’absis, correspondria a finals

del s. XII. Cinc-cents anys més tard, alsegle XVII, es construiria la que avuiés la part frontal del santuari. Aquesta part frontal correspon al’època en que es modificaren les es-glésies romàniques de la nostra comar-ca adaptant-les a l’estètica del renaixe-ment, com ja hem dit en altres capítolsd’aquest treball. El cas de la Vedrenyaés el més singular entre aquests tem-ples modificats, ja que a més de canvi-ar l’accés a l’edifici s’hi va construirun porxo, actualment descobert, ambuna segona porta dovellada on hi repo-sa el campanar de dos ulls del que pen-ja la campana d’obús objecte d’aquesttreball. Aquesta ampliació, feta presu-miblement, per mestres d’obres deBalaguer, correspon al 1647, data quetrobem gravada a la dovella central del’arc exterior. Hom creu que amb aques-ta ampliació es dotà el temple del corsituat sobre la porta d’accés. A les parets de l’edifici, a més deforats de bastida, hi observem, obertes,tres finestres. Dues són romàniquesd’arc de mig punt, una al bell mig del’absis amb l’arc monolític i l’altra almur de l’evangeli amb l’arc dovellat.La tercera obertura és l’ull de bou ha-bitual a les façanes renaixentistes de lesesglésies de la nostra comarca, la qualmolt probablement tindria una rosassaesculpida amb pedra que avui ja no s’hipot veure. Altres obertures que actualment es-tan tapades són la porta d’accés origi-nal, per tant de factura romànica,

dovellada i situada entre la finestra delmur sud (en aquest cas de l’evangeli) il’absis. També, al mur de l’epístola s’hiaprecia la forma d’una tercera finestraromànica. Lladonosa ens informa d’una restau-ració feta durant la postguerra, obra delsenyor Madrina d’Artesa de Segre, ambla qual es va reparar el porxo i l’interi-or. Més tard, als anys 80, a la vista quel’edifici s’estava obrint pel mig, es vafer una obra que consistí en subjectarles parets laterals mitjançant dos eixosde ferro tensats des de l’interior. Mn.Ramon Solé ens recorda que per fora-dar els murs es va haver de fer una bro-ca especial que tot i això no cobria latotalitat del gruix de la paret. Per tal detravessar l’amplada, es va haver de fo-radar per ambdues bandes i per fer co-incidir l’alçada de l’orifici es va em-plenar una mànega amb aigua per indi-car, per mitjà de la llei dels vasos co-municants, el nivell on s’havia de fora-dar al costat oposat del mur. Va coinci-dir perfectament la connexió dels dostrepants en cada un dels quatre forats. En aquesta restauració es reforma-ren les parets interiors i es va eliminarla sagristia situada darrera l’envà quetancava l’absis. En aquesta separaciós’hi recolzava l’antic altar que situaval’oficiant d’esquena als fidels. De l’interior cal destacar l’antic ca-rilló, que desconeixem quan s’hi vainstal·lar, avui desproveït de les cam-panetes que penjaven de la roda i quesonaven tibant d’una corda que feia gi-

19

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

rar la maneta de ferro que encara s’hipot veure. D’entre les funcions que hempogut esbrinar, aquest carilló servia peralabar Déu en el moment de la Consa-gració i per indicar el temps de silencique s’inicia el Dijous Sant i que finalit-za el Dilluns de Pasqua. Era tradicióentre la gent de la comarca anar a fer-lo sonar per invocar la Mare de Déu dela Vedrenya perquè els alliberés del malde cap.

El cementiriAl darrere del temple hi ha situat el ce-mentiri, cerclat per un mur de pedra.En aquest petit cementiri, antic, de tom-bes obertes al terra i que encara està enús, hi destaquen dos elements d’espe-cial interès: un sarcòfag força interes-sant i una estela discoïdal. Aquesta es-tela ha estat inventariada en el treballde recerca que està duent a terme l’As-sociació Cultural la Roureda, en el quals’han catalogat aquestes làpides circu-lars de tota la Noguera. El primer re-sultat d’aquest treball que actualmentestà a impremta, a punt de ser publicat,va ser presentat pels membres d’aquestaassociació junt amb el Sr. Josep Gallart,responsable d’Arqueologia de la Dele-gació de Cultura de la Generalitat aLleida, al VII Congrés Internacionald’Esteles Funeràries fet a Santanderl’any 2002. Aquesta estela, situada al centre delcementiri, és de pedra arenisca gris.Actualment sols és visible la part supe-rior, que presenta un estat de conserva-ció força deficient degut a la intempè-

rie, l’antiguitat i la fragilitat del mate-rial. L’alçada visible és de 38 cm, es-sent el diàmetre del disc de 30 cm. L’an-vers i el revers estan decorats amb unacreu gravada en baix relleu i una voraque encercla el disc.

Advocació

Diu la tradició que la Mare de Déu dela Vedrenya fou una imatge trobada perun pastor dalt d’un arbre de la contra-da. No en tenim més notícies, ni tantsols els goigs en parlen, l’única i im-precisa referència diu: De la Vedrenyaapellada / sou Verge de temps antic.Tampoc hem pogut esbrinar l’origen dela imatge actual, posada en acabar laguerra després de l’espoli que varenpatir les nostres esglésies. El fet de seruna de les marededéus trobades fa quese celebri la seva festivitat el dia 8 desetembre amb un aplec que congregagent de tota la comarca. Fins i tot aAnya, cap de l’antic municipi on per-tanyia la Vedrenya, havien fet coinci-dir la festa major amb aquest dia. EnJoan Bellmunt escriu que, anys enrere,s’hi acudia en processó solemne i ambla imatge del Sant Crist. El Dilluns dePasqua també s’hi celebra un importantaplec. La Mare de Déu de la Vedrenya ésinvocada pels veïns de la comarca peral guariment de malalties, peticions defavors personals i pel do de la pluja.

A l’interior del temple hi trobem al-tres imatges situades en fornícules dinsde dues arcuacions, a banda i banda del’església. A la paret de l’epístola hi tro-bem la capelleta amb la imatge de SantAntoni de Pàdua, molt venerat a lesesglésies del terme d’Artesa de Segre,amb una altra petita imatge del SagratCor. La paret oposada és el lloc per aSant Isidre, també complementat ambuna petita imatge de la Mare de Déudel Roser. Desconeixem com han arri-bat aquestes figures a la Vedrenya, noho hem pogut esbrinar. El que sí ve-iem, un cop més, és la relació entre elsoficis tradicionals i el seu patronatge.Sant Antoni de Pàdua és patró dels pa-letes i Sant Isidre ho és de la pagesia,dues de les activitats econòmiques prin-cipals del municipi.

La campana d’obúsDels obusos estudiats fins al moment,aquest correspon a la troballa més re-cent. Es va recollir en una sortida decaça que es va fer entre els anys 1950-1953 en què hi participaven el Sr. JosepBoireu i Pedra d’Alòs, conegut coml’Hermano; el Sr. Isidre Coders, enSamarà de Vernet, pare del Sr.Bartomeu Coders que va trobar l’obúsque actualment penja del campanard’aquesta població; en Manuel Bertrani Bertran d’Anya, i el seu germàRosendo. Aquest cap d’obús, ja desprovist de

Carilló

Estela discoïdal (foto de JTG) Josep Boireu i Pedra

21

la P

ala

nc

a

Artesa, Pas a Pas

la resta de la bomba, havia caigut enun bosc prop d’Alòs de Balaguer, con-cretament a la zona denominadal’Aubaga del Gabatx, situada a la bar-rancada flanquejada pels serrats de lesPletes i el Montservó, entre els tossalsdel Montservó (1136 m.s.n.m.) i el delstres Batlles (870 m.s.n.m). De la ma-teixa manera que en els casos de Verneti Baldomà veiem una curta distànciaentre les localitzacions dels obusos,aquest cas l’aparellem amb el lloc de latroballa de l’ogiva de Sant Bartomeuque va ser recollida a uns dos quilòme-tres de distància, a la Malacosta, per laqual cosa podria tractar-se del mateixbombardeig. En una aturada d’aquella jornada de

cacera, el Sr. Josep Boireu, assenyalantel cap d’obús, es va dirigir al Sr.Rosendo Bertran tot dient-li: “Si tensganes de tocar missa, aquí tens unacampana”. El Sr. Bertran va veure deseguida que aquell obús serviria percampana a l’església de la Vedrenya.Allí mateix la carregaren, amb unstroncs i una corda, i la baixaren a lesespatlles fins a Figuerola de Meià, desd’on pogueren seguir camí amb cava-lleries. Aquestes bombes llençades des delsavions del bàndol nacional tenien laseva resposta en l’artilleria republica-na, que no estalviava recursos des delsbúnquers que encara avui es poden veu-re escampats per aquest territori. No fagaires anys, passejava per Alòs un avi-ador de la divisió Cóndor a la recercade les restes del seu avió abatut a la

zona. Encara hi ha al poble qui recordahaver vist trossos d’aquest avió. Voldria acabar aquest article comen-tant dues reflexions rebudes amb pocsdies de diferència. L’una per part delSr. Ferran Sánchez Agustí, que em par-lava sobre com es reflectia el reciclat-ge en aquest procés de convertir lescampanes originals en armament peracabar tornant a ser campanes. En lamateixa línia, amb una visió més espi-ritual, Mn. Ramon Solé em comentavala valoració que un element de signereligiós destruït per fer armament aca-ba esdevenint el que era originalment,una campana. La prevalença del bé so-bre el mal.

AgraïmentsEn aquest capítol també ha estat moltai de diferents llocs la gent que m’haaportat els seus coneixements i les se-ves vivències. Mn. Ramon Solé, des de Balaguer,m’ha donat abundant i valuosa infor-mació sobre el santuari i la darrera res-

tauració feta en la seva època de rectorde la parròquia d’Artesa de Segre. Mn. Jaume Armengol, de Refet, perl’aclariment sobre els patronatges delssants venerats en aquesta església. En Jordi Trullols, de l’AssociacióCultural la Roureda, m’ha facilitat lainformació i la fotografia que documen-ta l’estela discoïdal del cementiri. El Sr. Primitivo Malús, de cal Malúsde la Vedrenya, després de parlar ambmolta gent, em va donar la pista defini-tiva per trobar als descobridors del’obús. El Sr. Ventura Viladrich i la seva fa-mília, de la casa de la Vedrenya, emfacilitaren molt bones informacionssobre l’ermita. El Sr. Maties Bertran i Jou, de calBertran de la Vedrenya i fill d’enRosendo Bertran –que va portar la cam-pana des d’Alòs–, em va donar les pri-meres informacions i em va fer confi-ança en deixar-me fotografies de granvalor sentimental sense conèixer-me. Elseva gestió en adreçar-se a cal’Hermano d’Alòs va acabar de com-pletar el cicle de contactes en la inves-tigació sobre la campana de laVedrenya. Vull agrair especialment, sobretot pelmoment i les circumstàncies en les queens vàrem entrevistar, al matrimoni for-mat per Josep Boireu i Garreta i MariaPuig i Canosa, de ca l’Hermano d’Alòs,visitats a la seva residència habituald’Esplugues del Llobregat, aBarcelona, per la seva incondicionaldisposició i per les seves aclaridoresexplicacions sobre el com, l’on i el quien la troballa d’aquesta campana. A tots ells i a altres diverses perso-nes que varen fer gestions per trobar elfil de la troballa d’aquesta campana, elshi agraeixo les seves inestimables apor-tacions.

Text: Ramon I. CanyellesFotografies: Arxius familiars, Jordi

Trullols, Ramon I. Canyelles

Manuel Bertran

Rosendo Bertran

www.artesadesegre.net

www.artesadesegre.net

22

la P

ala

nca

Memòries d�una Vida a Cubells

Josep Solé i Alsedàn Josep Solé i Alsedà va néixerl’any 1912 a la vila de Cubells

on va viure fins l’any trenta-cinc,quan va marxar a Barcelona. Abans,però, realitzà moltes i variades tas-ques per mirar de contribuir a l’eco-nomia familiar. Va treballar al pont de la vall de Cu-bells i a l’antic clavegueram de Fora-dada, on també va batre trossos. L’anytrenta-tres es van fer una casa a Cubells.La seva família disposava d’un camióque van perdre durant la guerra civil,com va passar a tantes altres famílies. L’any 1935, com hem comentat, vaanar a Barcelona on va treballar, com acambrer, a la seva primera bodegaMontferry. Les bodegues Montferry, toti ser a Barcelona, van ser molt impor-tants per a molts cubellesos i cubellesesja que els van donar feina. Recordemque, entre la fil·loxera i la disminuciódels guanys amb les terres respecte elnivell de vida, molts cubellesos vanveure’s obligats a emigrar, no nomésdurant la guerra, sinó durant els anyssegüents fins a principis dels vuitanta,fent disminuir la seva població des depoc més de mil habitants a principis desegle fins poc més de quatre-cents l’any1981. Al trenta-set, per motius d’edat, esva haver d’incorporar a files i fou des-tinat a Lleida, junt amb uns altres deucubellesos, i més tard a Guadalajara, onhi va ser fins que va acabar, el 13 defebrer de 1939. Al tornar de la guerra, es va dedicara anar per la província fent sopa, desde fideus fins a tallarines i altres, ambun aparell que li va facilitar un, llavors,amic de la família, un senyor italià decognom Pellegrino que vivia a la GranVia de Barcelona. Va fer aquesta feinauns tres o quatres anys, compaginant-la amb la compra, anant en bicicleta,de pèl de porc, molt útil llavors per ferbrotxes, pinzells i altres, i la venta delmateix a Barcelona. Un temps més tard,va fer cap a Castelló de Farfanya, on esva casar l’any 1946. Fruit d’aquestmatrimoni, va tenir tres fills: en Pere,en Miquel i en Josep. L’any 50 es van vendre la casa de

Cubells al Cortina, per anar a viure aBarcelona, on ja hi havia unes deu bo-degues Montferry regentades per lesfamílies Rovira, Castells, Gabarra iPeiró, i va obrir la seva primera bode-ga pròpia, Montferry evidentment, queva regentar durant catorze anys, quanva passar a una altra bodega. Un anydesprés d’haver arribat a la capital, de-gut a la malenconia provocada perl’allunyament de la terra estimada, esvan comprar la casa on actualment pas-sen ell i la seva dona tot el temps quepoden a la vila que el va veure néixer, ala carretera de Lleida a Puigcerdà. EnJosep va ser durant uns trenta anysvicepresident del Centre Cultural Llei-datà a Barcelona on es feia un soparanual, al qual van arribar a assistir mésde dos-cents cubellesos emigrats aBarcelona. A part de regentar bodegues, enJosep Solé ha estat i és un aficionat ales lletres i a la col·lecció de bitllets depaper moneda. Quant a la primeraafició, direm que és un gran escriptorde poesies i n’ha dedicat una cada anya Cubells amb motiu de la Festa Major,a l’agost, a part de moltes altres que haescrit i que es troben recollides en elllibre Poesies Patriòtiques de Cubellsi Castelló de Farfanya. De la seva poe-sia destacarem l’amor amb què tractales persones a qui van dirigides i àdhuc

els llocs que descriu, així com un cata-là previ a la normalització lingüística,fet que mostra la importància de la nos-tra llengua ja abans de la guerra i queés oblidat més sovint del que hauria deser. Quant a l’afició de col·leccionista,direm que havia arribat a tenir papermoneda de tots els ajuntaments cata-lans, usats durant la guerra i posterior-ment, i n’ha fet diverses exposicions enllocs tan diferents com Súria, Golmés,Premià de Dalt, les Borges Blanques,el mateix Cubells, a l’associació deDones de Cambrils, Vilassar de Dalt,Castellserà, Ponts, Oliana, dues aArtesa i Balaguer, Camarasa i moltesaltres. Junt amb altres quatre o cinc perso-nes, en Josep es va encarregar de por-tar la Festa Major de Cubells durant ladècada dels setanta, portant diferentsconvidats il·lustres com la Trinca, MarySampere i altres que arribaren a fer-launa de les Festes Majors més grans dela província. Des que es va jubilar, en Josep hapassat el negoci als fills i gaudeix detot el temps que pot a la seva vila natal,Cubells.

E

Cubells, ets sa

Joliu Cubells, dalt d’una serraets l’espia del Pla d’Urgell.Qui pogués fer-s’hi una casetavora l’església d’aquest Castell.

Si em fos possible, per les vacancesde cor, et juro, que jo hi vindriai encara que fos dins d’una cova,tots aquests jorns content viuria,respirant l’aire de la muntanyadeixant l’asfíxia de la ciutat,que són la causa de grans maluresi portadors de malvestats.

Cubells ets noble,Cubells ets sa,Cubells tens oli,Cubells tens gra.

23

la P

ala

nca

Memòries d�una Vida a Cubells

Les esmentades bodegues són a reld’una família nascuda a Cubells, justdavant de la casa on va néixer el nostreprotagonista, anomenada “CalXimeio”, on hi havia els quatre fills:l’hereu, Josep Ausàs, i les seves ger-manes Mercè, Nati i Maria. El Josepestablí a la llavors avinguda del“Generalísimo” de l’Hospitalet deLlobregat la primera bodega Montferry,que fou regentada més tard pel senyorJaume Ros. La germana del nostre fundadorMercè, es casà amb Pere Rovira id’aquella unió van néixer en Pere i enFrancisco. El primer estudià i féu car-rera ja que era molt intel·ligent, i enacabat es posà en el negoci i compràuns terrenys a l’Hospitalet, on es vanfer una casa, una gran bodega i un granmagatzem on poder guardar el vi. La segona, la Nati, es casà amb JosepPinós i s’establiren a Barcelona sensearribar a tenir fills. Mentre que la ter-cera, la Maria, es casà i obrí també unabodega encara existent avui al carrernou de la Rambla, al Poble Sec deBarcelona. El nom Montferry no és pas imagi-nari, sinó que es tracta, escrit amb ‘i’llatina, del nom d’un petit poble de latarragonina comarca de l’Alt Camp, onva néixer en Pere Rovira i on hi haviagran riquesa de vinyes.

El Baco-Vin

Móra la Nova, terra de vinyatreballadora ja per instint,el sol veu, veurà aquell bon diaquan implantaren el Baco-Vin.

És una empresa amb gran solera,és pionera del bon raïmi els pagesos entre ells comentenquines bodegues té Baco-Vin.

Els que hi entenen i vi remenenquan en visitin Móra la Novas’adonaran del Baco-Vin,i ens donaran l’enhorabona.

Si ho poden veure a no tardar gaireaquesta casa serà tan gran,que per si sol tindrà tants mirisi en tindrà fama internacional.

A vos Senyora, gentil barcelonina,em plau fer-li un present de fruita d’oramb un raïm de Móra la Novaque en té la dolçor d’un bon amor.

Si es troba desallida, gentil senyora,prengui vi de Móra poc i sovint,esculli sempre la millor marcai no ho oblidi: és Baco-Vin.

No fou fins als anys cinquanta queels fills de Cubells guiats per PereRovira Ausàs (fill) començaren aposar bodegues. El senyor Rovira anàcreixent d’edat i de patrimoni i com-prà a la terra del vi, Móra d’Ebre,vinyes, magatzems i també una plan-ta embotelladora a la que va posar elnom de Baco-Vin, planta que un copfinalitzada, va ser lloc de reunió i ce-lebració d’un gran dinar on van as-sistir tots els cubellesos, convidats pelsenyor Rovira, que treballaven ambBodegues Montferry. Amb motiu dela celebració, el senyor Josep Solé iAlsedà va escriure tres poesies, Bo-degues Montferry, El Baco-Vin i Cu-bells ets sa. Val a dir que va arribar a haver-himés de 80 bodegues Montferry aBarcelona, l’Hospitalet, Santa Colo-ma de Gramenet i Cornellà deLlobregat, regentades per cubellesosen el moment de màxima esplendordel negoci. No donarem noms donatque, degut a la distància en el tempsi a les poques que queden avui ober-tes, no hem aconseguit trobar la llis-ta sencera de propietaris. Avui dia, les bodegues Montferrysón aigua passada degut a què lestransformacions en la societat i en lalegislació han impedit que seguissinvives fins ara tal com s’entenien lla-

Les Bodegues Montferry. La família Rovira

vors, tot i que val a dir que encara n’hiha alguna d’oberta amb el nom origi-nal, però no amb el funcionament an-terior. Cal recordar que actualment estàprohibit a les tendes, bars i restaurantsservir vi a granel, que és el que preniala gent quan paraven a berenar o a ferun descans a alguna de les dotzenes deBodegues Montferry.

Martí Regué i Roig

A l’esquerra, Bodega Montferry del carrerSepúlveda de Barcelona, regentada encara percubellesos. A sota, antiga Bodega Montferryreconvertida a cerveseria, al carrer Rosselló.

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

La il·lusió del Nadaladal és il·lusió i aquesta és unade les qualitats característiques

dels infants, per això ells són els ve-ritables protagonistes de les festes na-dalenques i una bona part de les ac-tivitats programades van destinadesa aquest sector de la població. Començant per la tradicional caga-da del tió i els regals del Pare Noel finsa la nit màgica de Reis, a Artesa deSegre es realitzaren altres activitats. Caldestacar el Parc de Nadal, que va durardos dies i va comptar amb la participa-ció de diferents entitats locals. El con-curs de pessebres, en la seva 49a edi-ció, també acostuma a tenir com a pro-tagonistes principals els infants.

La Palanca

49è concurs de Pessebres

Participants: 14Lliurament premis: dia de Reis

PremisPessebres artístics1r. Alba i Oriol Alàs Cercós2n. Marc i Laura Serentill Aldavó

Pessebres casolans1r. Oriol i Maria Cusola Aumedes2n. Cèlia Samarra Luna

Reconeixement al treball: Miquel Aregall UrgellésMenció especial: Amics del Castellot

N

El Pare Noel ens visità les vigílies de Nadal

Titelles a la Dàlia Blanca Parc de Nadal: tirolina

Parc de Nadal: tir amb arc Parc de Nadal: tallers

Fotos: S. Valls, R. Giribet i R. Cusola

Pessebre realitzat per Oriol i Maria Cusola, guanyador del 1r. Premi Casolans

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

Reis Mags: la màgia de multiplicar-se

Alentorn

Baldomar

Cubells

Art

esa

de S

egre V

ilano

va d

e M

eià

Fotos:E. Maza,J. Sellart,J. Roqué,R. Giribeti P. Santacreu

26

la P

ala

nca

Des del Mirador del Montsec

Avortar pluja mata el Montsecquesta tardor passada, tan es-plèndida en pluja, ha estat con-

següentment abundant en bolets.Fins molts agricultors han tingut pro-blemes per sembrar i aquells que noapostin pel guaret esperaran el fe-brer. Però el nostre país ha recuperat unafesomia gairebé oblidada. S’han vistrajar a l’ample les fonts mentideres delDesferrador, s’ha avenat la font delForat de prop el Pla de les Forques, hanressuscitat fonts i fontetes seques desde molts anys ençà, el riu Boix i el riude l’Obac dóna gust veure’ls davallarper les seves lleres portant aigua abun-dant, fresca, pura i cristal·lina. En defi-nitiva, la saó s’ha recuperat d’una for-ma sense precedents i el cicle hidrolò-gic ha començat tal com ha estat du-rant segles, però quan arribi la prima-vera i després l’estiu agents terrícolesl’estroncaran sense contemplacions. El topònim Montsec no té res a veu-re amb muntanya seca, sinó amb mun-tanya seccionada. El seu característicsòl kàrstic permet que tota l’aigua cai-guda es filtri no sols per alimentar mol-ses i líquens a coves i querants, sinóque serveix donar vida a les innombra-bles deus que sempre havien estat con-substancials a la vida de les planuresque s’obren al peus d’aquesta serrala-da. El Montsec va estar el patatar deBarcelona durant molts anys,especialment en la immediata postguer-ra en què la fam i la gana s’ajuntaven:la falta d’aigua i el senglar van acabaramb el cultiu d’aquell saborós trumfo. He passejat amb cotxe i a peu pernombrosos, impossible dir tots, indretsdel Montsec i cada estiu he anat com-provant com el país s’eixugava d’unaforma progressiva i desencisadora.Abans, a l’estiu, quan sortia el Frare deBon Repòs, venia una tronada de SantMamet i quan donava el senyal el Santdel Bosc, deixava anar Sant Pere unxàfec que refrescava la Natura i justifi-cava que la Coma de Meià fos conegu-da com l’Orinalet del Cel. És del domini general que una de lescauses que han empobrit la Vall de Meiàés el sistema de prevenció contra les

pedregades utilitzat perl’Agrupació de Defen-sa Vegetal Terres dePonent (ADVTP) mit-jançant l’ús d’uns mè-todes antinaturals i moltperjudicials no sols peral medi ambient sinótambé per a la salut pú-blica. Són uns procedi-ments que responen auns interessos legítimscom els de protegir lafruita però que lesionenuns interessos de dret natural i ances-tral d’un seguit de termes municipalsde la Lleida de secà. El passat 26 de juliol, a Camarasa esva constituir el Col·lectiu Anti-iodur dePlata de les Terres de Ponent format perciutadans de totes les ideologies i con-dicions socials. I des de la més profun-da indignació que ha de sublevar qual-sevol persona que estimi la terra vagides d’aquí el meu suport a la seva tas-ca, com escriptor i estudiós del Montsecdes de fa molts anys (aquesta columnaapareix a La Palanca des de 1981) enels seus vessants d’història, paleonto-logia, mineralogia o botànica per de-nunciar que el iodur de plata o algunaltre producte físico-químic similarcondueixen a una inexorable desertit-zació del Montsec i l’anorreament delpaís. El iodur de plata inhibeix la pluja ité un impacte ambiental negatiu sobrel’ecosistema. L’ús d’aquest producteestà creant tensions entre la gent del’Urgell i la de les nostres contrades.Es dóna la paradoxa que urgellencs usu-aris del iodur de plata pugen a emple-nar d’aigua, de franc, les seves furgo-netes a les fonts de Vilanova de Meià.Si això no canvia, arribarà dia que no elscaldrà pujar perquè aigua no n’hi haurà. El Govern de la Generalitat el 1984va obligar els pagesos de 77 municipisde Ponent a finançar mitjançant unataxa adjunta al rebut de la contribuciól’activitat de l’ADVTP per lluitar con-tra la calamarsada amb la tècnica decremadors de iodur de plata. Aquestapagesia en qüestió, en principi, s’hau-

ria de negar a pagar aquesta taxa i de-nunciar l’actuació partidista, poc trans-parent i exclusivista de l’esmentadaADVTP. El Col·lectiu Anti-iodur de Plata Ter-res de Ponent ha de creure que el nouGovern de la Generalitat, és a dir, MediAmbient i Agricultura, abordarà aques-ta problemàtica perquè encara no s’hapogut demostrar durant 25 anys d’úsque el iodur de plata és eficaç mentreavança la degradació del medi ambienti sorgeixen problemes de salut pública.Allà on no hi ha aigua, no hi ha vida.No és just manipular la Natura per em-pobrir els uns i enriquir els altres.Aquest col·lectiu exigeix l’establimentd’una moratòria immediata perquès’aturi l’ús de iodur de plata i es proce-deixi a estudiar amb seriositat la nega-tiva incidència d’aquest mitjà sobrel’ecosistema. I finalment, les avionetes. Tothom lesha vistes però ningú sap d’on surten.Quan es comencen a formar bromesanunciant l’enyorada pluja, apareix unaparell al cel que es dirigeix de dret adiluir els núvols de l’esperança. Cor-respon a les institucions investigaraquest particular, però els Ajuntamentsafectats s’han de manifestar en ple con-tra aquesta pràctica i les entitats cívi-ques que estimin el país de veritat, nosols de paraula o de forma bucòlica,s’han de sentir solidàries i han de pren-dre partit per una veritable recuperacióde la Natura que passa per deixar enpau el Montsec.

Ferran Sánchez i Agustí

AA

27

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

Sant Antoni escudellaire i la Setmana dels Barbuts la iconografia catalana existei-xen tota una munió de Sants pos-

seïdors de llargues i espesses barbes,que celebren la seva onomàstica enel decurs de la mateixa setmana, perquin motiu i causa la càustica popu-lar ha batejat tal lapse de temps, ambel nom de “la Setmana dels Barbuts”. Tradicionalment, la setmana en qües-tió ha estat considerada a través delsanys i dels panys com la més crua i gre-nyal de tota l’anyada, i a tal respecteuna secular i popular dita sosté i afir-ma que: “Per la setmana dels barbuts,governen els tres germans, tos, moquinai amaga les mans”. I hom assegura queels homes nats en tals jornades solenser peluts en gran manera, amb barbaespessa i ben poblada, amb molt degeni, ardits i coratjosos, i per acabard’arrodonir la cosa, asseveren que lesnenes són mostatxudes. Cal dir que, enaquesta anyada, la setmana comentadano ha fet gala del seu tradicional i fredrigor; però, com diu el Jaumet de laTresa, mai cap hivern ha quedat percaure. I tornant als referits Sants, volemavui fer una menció especial a la figu-ra de Sant Antoni Abad que, un any sí ialtre també, arriba a aquestes contra-des andorranes enmig d’una intensaflaire d’escudella barrejada que, al trencdel migdia, omple tots els àmbits

d’aquestes Valls en unautèntic banquet popu-lar a escala de totes lesParròquies, amb l’ex-cepció de Sant Julià deLòria, que celebra l’esmentat convitdemòtic en la diada de Sant Sebastià. A títol rememoratiu, direm que lacomentada i gastronòmica tradició, alPaís dels Pirineus, tingué els seus ini-cis, temps era temps, en la Parròquiade la Massana, on els vilatans desprésd’oir missa en l’esglesiola de SantAntoni de la Grella, bastida al fonsd’una gorja i al mateix peu del Valiradel Nord, es reunien en un àpat de ger-manor on l’escudella era el plat estre-lla. Cap allà a la dècada dels cinquantadel passat segle, els Tons i les Antòniesde l’Avinguda Meritxell, sota el coman-dament de l’Antoni Puigdellivol –jatraspassat– i de l’Antoni Santacreu –que gaudeix, encara, d’una salut de fer-ro– decidiren honorar al seu patró ambuna solemne missa i, com a colofó, in-vitant tothom a una monumental escu-dellada, amb l’obligada carn d’olla, eltradicional tortell i bons traginyols devi de la Conca. La festa en qüestió assolí un espec-tacular succés i a partir de tal momentarrencava una nova tradicióSantantoniana, a la capital de les Valls,

que ha continuat anyrera any amb totl’entusiasme i ambtota la plenitud, es-tenent-se a la totali-tat de les set parrò-quies andorranes,amb la dita excepcióde la vila laurediana. El dia 17 del mes

de gener de bon matí, tot un estol decuiners i cuineres es concentraren, ambcos i ànima, en la tasca de preparar unasaborosa escudella barrejada que, ambl’afegitó de la carn d’olla, el pa de sè-gol i el tortell, regat tot amb un bon vi,fou ofert a tots els ciutadans que vanvoler participar al dit i popular convit.Per nostra part, recomanem a la gentforana que si poden, l’any que ve enshonorin amb la seva presència i que,en tal jornada, la rosa dels vents els portia casa nostra, que no s’ho pensin duesvegades i que, a trenc del migdia, apro-fitin l’avinentesa per a posar-se entrepit i espatlla un bon plat de suculentaescudella, amb els extres corresponents,sense necessitat d’haver d’afluixar lamosca. Sant Antoni Abad, miracler perexcel·lència, és també conegut popular-ment amb els qualificatius de “SantAntoni dels ases” o “Sant Antoni delporquet”, el qual, dit sigui de passada,ostenta nombrosos patronatges entre elsquals citarem els referents a tots elsanimals, especialment els domèstics iels de peu rodó, els cistellers i cerers,captaires i mendicants... i dels jugadorsde naips. Segons una tradició molt es-tesa, el diable volia temptar-lo fent-lojugar a cartes, i en la juguesca, per mésmala jugada que tingués, el Sant sem-pre guanyava, faceta que va quedar re-flectida en una popular dita que diu,textualment, “Sant Antoni i el dimonijugaven al trenta-u, el diable feia tren-ta i Sant Antoni trenta-u”.

Sícoris

AA Sant Antoni Abad arriba a aquestescontrades andorranes enmig d’unaintensa flaire d’escudella barrejada

29

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

Xerrades sobre Adolescència i alcohol a l’IESls dies 12, 19 i 26 de gener i el 2de febrer, a l’IES s’han fet una

sèrie de xerrades adreçades als alum-nes del centre sobre “Adolescència ialcohol”. Aquestes sessions, que sónde dues hores per a cada curs, lesoferta la Fundació Alcohol i Societatdins el seu projecte Alba. A més, adreçada als pares dels alum-nes, el dia 19 de gener també s’ha fetuna xerrada informativa.Creiem que és importantíssimconscienciar els nostres joves de laperillositat que comporta el fet de beu-re alcohol. És per això que volem do-nar a conèixer, des d’aquesta pàgina,alguns aspectes importants que s’hantractat en aquestes xerrades per als nos-tres alumnes.

Raons per les quals els adolescentsno haurien de beure alcoholUn adolescent, sigui noi o noia, no hade beure, sinó que ha de prendre deci-sions intel·ligents sentint-se responsa-ble, per evitar problemes presents i fu-turs. Com que el seu organisme s’estàdesenvolupant, l’alcohol pot interferirnegativament en la seva capacitat fun-cional, impedint la seva òptima evolu-ció i reduint les seves capacitats, entreles quals destaquen: l’aprenentatge, lasexualitat, les habilitats socials, la des-tresa, la força, les possibilitats esporti-ves, el deteriorament del caràcter (malcaràcter), la pèrdua de control, la inde-pendència i l’autonomia, així com ladisminució dels atributs atractius de lapersonalitat. Al mateix temps, es produeix unalentiment de la seva capacitat de res-posta, així com una reducció dels seusobjectius i èxits davant la vida.

Mites i veritats sobre l’alcohol (amanera de joc per als nostres adoles-cents)Ets llest i vols saber la veritat, oi? Però,hi estàs preparat? Segur que has sentitmoltes coses sobre el fet de beure alco-hol, però hi ha molts mites sobre això.Vegem què hi ha de veritat i què de miteen aquest tema:

- Mite: L’alcohol et dóna energia.Fals: No. És un depressor. Redueix lacapacitat per pensar, parlar, moure’s itotes les altres activitats que t’agradafer.- Mite: Barrejar cervesa, vi i licors em-borratxa més que beure un sol tipus debeguda alcohòlica.Fals: La concentració d’alcohol a lasang o alcoholèmia, és el percentatged’alcohol que circula perla sang després de beurediferents quantitats d’al-cohol, és el que determi-na el grau d’embriaguesaque un té. Barrejar begu-des amb diferent contingut alcohòlic noemborratxa més, però pot provocar mésmarejos perquè es barregen gustos(dolç, salat, agre, amarg).- Mite: Un s’emborratxa abans amb unabeguda forta que amb cervesa o vi fred.Fals: L’alcohol és alcohol, en qualse-vol forma i de qualsevol origen. Enca-ra que lògicament una beguda forta témés alcohol que una altra de menor gra-duació.- Mite: Tothom reacciona igual ambl’alcohol.Fals: No és del tot cert. Hi ha molts fac-tors que afecten la manera com es re-acciona amb el consum d’alcohol: elpes, proporció d’aigua i greix, l’horadel dia, l’estat d’ànim, la bioquímicade l’organisme (proporció d’enzimsmetabolitzants de l’alcohol disponi-bles), en són uns quants exemples.- Mite: Una dutxa freda o una tassa decafè ben carregat et desvetllen.Fals: No. Res torna sobri a una personaque ja està borratxa. Es pot estar mésdespert, més desvetllat, però se segueixestant ebri, embriagat, “borratxo”.- Mite: No és el meu problema si algundels meus amics beu molt.Fals: Si ets un amic de veritat sí que ésel teu problema. Un no pot fer canviarun altre si l’altre no ho vol, però s’had’intentar. Potser el nostre amic ens es-coltarà i podrem ajudar-lo.- Mite: El pitjor que pot passar quanbeus és acabar amb una ressaca monu-mental.Fals: Compte! Si un beu força alcohol

i, a més, ràpidament, es pot ingerir unaquantitat tan elevada que és capaç deproduir la mort en poques hores o uncoma etílic, accidents, etc.- Mite: L’alcohol et fa més “sexy”.Fals: Quant més es beu, menys es pen-sa. L’alcohol et relaxa i potser estàs mésinteressat en el sexe, però interfereixen la capacitat sexual de l’organisme ino es pensa en les conseqüències. Els

embarassos, la SIDA, les violacions, elsaccidents de trànsit, la pèrdua o dismi-nució de la resposta sexual, la impo-tència... no són gens “sexys”.- Mite: El que beu molt, solament esperjudica a ell mateix.Fals: Segons estadístiques, els proble-mes dels bevedors i bevedores del nos-tre país afecten cada cop a més perso-nes. Aquestes persones podrien ser elteu pare, la teva mare, els teus germans,els teus avis o potser el teu company ocompanya. Això sense comptar amb elsaccidents, mortals i no mortals, ques’originen per l’abús de l’alcohol... Mésval pensar-hi, oi?- Mite: L’alcohol millora la ressaca.Fals: S’ha d’anar amb compte amb elsmites que l’alcohol millora la ressaca,el que passa és que l’empitjora, ja queés la mateixa substància que ha produïtla intoxicació. Un altre mite és que lespastilles de vitamina B6 preses abans odesprés de beure eviten la ressaca. Laúnica utilitat que tenen és l’aplicacióper via intramuscular en casos greus.

IES Els Planells

E

Un adolescent cal que aprengui aprendre decisions intel·ligents perevitar problemes presents i futurs

RÀDIO ARTESA

91.2 FM

30

la P

ala

nca

In Memoriam

A Ricardo MonfortSi la felicitat en una altra vida es mesurés per la quantitat d’amics que hasestat capaç de fer en aquesta, el Ricardo la tindria ben assegurada. M’ima-gino aquell somriure seu de nen entremaliat, si el dia que va encarar elseu darrer viatge, aquesta vegada sense client, ens hagués pogut veureper un forat i trobar plegats el munt d’amics que potser ni ell mateixs’imaginava que tenia.Estic segura que la vostra presència i el suport que ens vàreu donar a totala família aquell dia, estava ple de sinceritat, segurament mogut pel re-cord afectuós cap a un home carregat de bons sentiments, un home honratque va fer de la seva professionalitat una de les seves virtuts més grans. Tota la família Monfort us vol agrair les sinceres mostres de condoldes del dolor profund de la seva pèrdua, però extraordinàriament confor-tats de veure el molt que l’estimàveu.

Carmen Barril i GenéViuda de Ricardo Monfort

www.lapalanca.org

Nota d’agraïment

La família Galceran-Feixat vol agrair les mostres de condol i de suportrebudes amb motiu de la mort de Mariano Galceran i Benseny, estimatpare i avi.

Família Galceran-Feixat

la Palancawww.lapalanca.org

973 40 11 58 (contestador automàtic)

revista@lapalanca.org

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

31

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

32

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

El vi i els seus nivells de proteccióEl desenvolupament de qualitat en elsector vitivinícola europeu, no pot sinócontribuir a la millora de les condici-ons del mercat i a l’increment de la sor-tida dels seus productes, i a mantenir imillorar la qualitat, evitant que la pro-ducció de vins augmenti d’una formaincontrolada, així com a aproximar lesdisposicions dels estats membres, ambel fi d’establir condicions de competèn-cia equitativa dins de la Comunitat. Seguint les disposicions comunità-ries i les disposicions estatals i autonò-miques, els vins elaborats a Espanya,podran acollir-se a algun dels següentsnivells de protecció:A.Vins de taula: 1. Vins de taula. És elproducte procedent exclusivament dedeterminades varietats de vinya (n’hiha que no són aptes per a la produccióde vi), que tingui grau alcohòlic volu-mètric adquirit no inferirior a 8,5% vol.,així com un grau alcohòlic volumètrictotal no superior al 15% vol. (exceptealgunes excepcions), amb un contingutd’acidesa total determinada. 2. Vins detaula amb dret a la menció tradicional“vi de la terra”. Complint determinatsrequisits, en aquests vins de taula, lamenció “vi de la terra” es podrà acom-panyar d’una denominació geogràfica.B.Vins de qualitat produïts en una re-gió determinada (vcprd), en els quals,a la vegada, podran establir-se els se-

güents nivells: 1.Vins de qualitat ambindicació geogràfica. Són els vins ela-borats en una regió, comarca, localitato lloc determinat, amb raïms procedentsd’aquests, la qualitat dels quals, repu-tació o característiques es deguin almedi geogràfic, al “facto” humà o aambdós, en el que es refereix a la pro-ducció del raïm, a l’elaboració del vi oal seu envelliment. 2.Vins amb deno-minació d’origen. S’entén per denomi-nació d’origen, el nom d’una regió,comarca, localitat o lloc determinat quehagi estat reconegut administrativamentper a designar vins que compleixin de-terminades condicions. És requisit im-prescindible, el fet d’haver estat reco-negut prèviament com àmbit geogràficd’un vi de qualitat amb indicació geo-gràfica, amb una antelació de, almenys,cinc anys. La denominació cava té a totsels efectes la consideració de denomi-nació d’origen. 3.Vins amb denomina-ció d’origen qualificada. Aquests vins,ademés de reunir els requisits exigitsper als vins amb denominació d’origen,hauran de complir altres condicionsespecífiques, entre altres, la d’havertranscorregut, almenys 10 anys des delseu reconeixement com denominaciód’origen, que es comercialitzin exclu-sivament embotellats, que dins la sevazona de producció, estiguin determinatscartogràficament, per cada terme mu-

nicipal, els terrenys que es considerinaptes, etc. 4. Vins de “pagos”. S’enténper “pago” el paratge o lloc rural ambcaracterístiques físiques, químiques,biològiques i de microclima pròpies,que el diferenciïn i distingeixin d’altresdel seu entorn, conegut amb un nomvinculat de forma tradicional i notòria,al cultiu de vinya, de la qual s’obtenenvins amb trets i qualitats singulars i laseva extensió màxima no podrà serigual ni superior a la de cap dels ter-mes municipals en el territori dels quals,si fossin més d’un, s’ubiqui. S’entén queexisteix vinculació notòria amb el cultiude la vinya, quan el nom del “pago” vin-gui sent utilitzat de forma habitual en elmercat, per a identificar els vins en aquelldurant un període mínim de 5 anys. Els viticultors i elaboradors de vins, oles seves agrupacions o associacions, quepretenguin el reconeixement d’un nivellde protecció de vi de taula amb dret al’esment tradicional de “vi de la terra”, oamb el nivell de protecció de “vi de qua-litat produït en una regió determinada”,hauran de sol·licitar-ho davant de l’órgancompetent de la Comunitat Autònoma,o davant del Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació, segons l’àmbit ter-ritorial d’aquell, es circumscrigui a unasola comunitat o a més d’una.

Antoni Rúbies i Macià

33

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Carta oberta a l’opinió pública catalanaSuposo que poca gent sap que la Confederació hidrogràficade l’Ebre (CHE), amb motiu de la construcció del pantà deRialb, es va comprometre per escrit a fer uns recs de com-pensació a la zona que d’alguna manera estava afectada perl’embassament de Rialb, en col·laboració amb l’IRYDA,organisme transferit en el seu dia a la Generalitat deCatalunya (adjunto part de l’escrit on consta aquest com-promís). Actualment, segons he pogut saber, aquests recs de com-pensació estan molt avançats al municipi de Peramola i tam-bé s’estan tramitant al municipi de Baronia de Rialb. Fins ara, el Govern de CiU semblava no voler saber res dela resta de municipis que hi figuren en l’escrit de compensació,és a dir, el rec de Ponts-Sanaüja, que beneficiaria també al seupas part dels municipis d’Oliola i de Vilanova de l’Aguda. Ara que hi ha hagut un canvi en el Govern de Catalunya,seria l’hora de reivindicar de nou aquests recs, per tal que nohi hagi discriminacions. Ja seria hora que algú pensés en claude justícia social per al col·lectiu de pagesos d’aquesta zona. Això ha de canviar, senyors governants. Necessitem per-sones molt més justes i humanes al capdavant del nou Go-vern de Catalunya. Animo, per tant, als futurs regants d’aquestsmunicipis a reivindicar de nou aquesta compensació. Un estil nou de fer política és possible. Ho necessitemurgentment per salut mental i justícia social.

Jaume Serrat BalachFill d’Oliola

L’apunt del PSC-PM... No hem de tenir porDesprés de les passades eleccions au-tonòmiques del 16 de novembre, i uncop format el nou Govern sortit d’unpacte tripartit, s’ha aixecat tota menade comentaris, rumors, especulacions isobretot pors. “El canviar no fa polls”, i per altrecostat potser encara es podia renovarmés, però com sempre tots els canvisfan “por” . Siguem d’un o altre “color”,el que importa és que es facin lescoses el millor possible. Un tripartit,per altra banda legítim, pot fer queles decisions estiguin mésconsensuades i més d’acord amb elsinteressos de tots. No és just per a cap dels partits quehan fet el pacte que ara se’ls crimina-

litzi perquè han pactat amb qui no ensagrada. Hem de ser crítics i jutjar enles pròximes eleccions, pels fets, perl’acció de Govern portada a terme, queés el que realment compta. Tampoc és molt reconfortant sentirque “no funcionarà”, que son “tant di-ferents”, que uns “depenen de Madrid”, que els altres son “nacionalistes” i ambels altres “pobres pagesos”. Temps!L’important és que cada persona puguifer el que li agrada dins de casa seva,quan i com vulgui, sense molestar alsaltres, i això ens atrevim a afirmarque no canviarà. L’acció política esrealitza en les coses generals queafecten la societat, i si el canvi éspositiu, tots ens alegrarem que així

hagi estat. Hem de deixar temps al temps, i te-nir esperança que aquest canvi servei-xi per millorar.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Partits Polítics

35

la P

ala

nca

Partits Polítics

…y Argote (amb la variant de la C-14)Voldria, en primer lloc, donar les grà-cies a alguns lectors de La Palanca perl’observació que m’han fet arribar di-rectament, pel meu error en la denomi-nació d’un dels grans escriptors i poe-tes en llengua castellana del segle XVII,del qual vaig fer esment en el passatescrit del mes de desembre. Escriptoral qual vaig gosar de canviar el seu se-gon cognom pel d’un altre i més famósmundialment. En definitiva es tractavade Luis de Góngora y Argote i jo, en elmoment de teclejar el nom, hi vaig po-sar el segon cognom de Miguel deCervantes y Saavedra. A tots moltesgràcies. En aquest començament d’any n’hiha que esmolen ja ben bé les eines perquan vingui un altre juny… En aquestcas, que vagin ràpids perquè la sega (devots) vindrà avançada al mes de marçen forma de noves eleccions a les Cortsespanyoles (ells en diuen “Cortes”)... Iés que portem una llarguíssima tempo-rada de convocatòries d’eleccions. Des de l’Alcaldia de l’Ajuntament,versus Delegació de Carreteres a Lleidai la corresponent Direcció General, enshan fet arribar a tots els ciutadans i ciu-tadanes d’Artesa de Segre l’última“bona” notícia que ens tenia guarda-da el passat Govern de la Generalitat.Aquesta “bona” notícia no és altra quela famosa i necessària variant de la car-retera que ve de Balaguer. No sé si espot agafar a “cachondeo” o se’n potdir una altra cosa. Ara i de sobte, elsfins ara responsables de carreteres dela Generalitat de Catalunya s’adonenque la variant per excel·lència ha de sera Artesa de Segre!!! Com sempre, en lo “experimental”i a la nostra comarca ens toca alsd’Artesa. Per què a Artesa de Segre?En canvi, per què no es projecten almateix temps a Ponts i a Oliana, o bé a

Cubells, a Térmens i a Vilanova de laBarca? És que a Oliana i a Ponts no hiha han veritables problemes de trànsit icues quilomètriques en forma de reten-cions? És que no hi passen també ca-mions d’alt to i amb matèriesperillosíssimes? A qui han volgut pren-dre el pèl els antics governants de CiU?I per afavorir qui? Per què fins avui noha sortit a llum pública l’avantprojectede la variant? Per què és la primera quees farà? Per a qui anava destinat el “ca-ramel”? Per l’antic Equip de Governd’ERC a l’Ajuntament d’Artesa?... Pera poder-ho presentar com una obra “ne-gativa” per als interessos d’alguns ciu-tadans i contra els representants d’ERCa l’Ajuntament?... O bé ara es presentai pretén “encolomar el mort” al nouGovern de la Generalitat sortit desprésde les eleccions del passat 16 de no-vembre? La veritat és que aquest reguitzell depreguntes fa trontollar el cap. Les res-postes seran en un sentit o altre segonsqui les pugui donar. Personalment, des-prés dels 8 anys que vaig estar al Con-sistori en representació d’ERC, pucexplicar-ne alguna. De totes maneres i malgrat tot, emsembla que el traçat de la futura vari-ant d’Artesa és una bona oportunitathistòrica. Oportunitat d’obrir d’una ve-gada la ciutat, oportunitat per fer un plaintegral de desenvolupament comerci-al, industrial i turístic del nostre muni-cipi, que serveixi per potenciar l’anticeix de carreteres entre la Catalunya delsud i els fluxos turístics que arribind’una part de l’arc mediterrani (PaísValencià i Múrcia) per anar fins elsPallars i la Vall d’Aran. El nostre grup municipal a l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre ja hi ha pre-sentat una sèrie propostes per tal demillorar l’avantprojecte, perquè l’Ajun-

tament hi expressi el que nosaltres cre-iem que fóra necessari que estigués in-clòs dins del projecte de la variant. Pro-postes que van fer arribar els represen-tants d’ERC perquè siguin tingudes encompte i, en tot cas, millorables per partde tots els altres grups municipals re-presentats al Ajuntament d’Artesa deSegre… Però, a dia d’avui, el Sr. Al-calde i el seu grup de CiU encara éshora que hagin volgut incloure en unPle la proposta presentada pel grupd’ERC. Potser ja comença a ser hora que elsciutadans i ciutadanes d’Artesa no ensdeixem prendre més el pèl per uns go-verns de CiU que han portat un mal estilde fer política a la nostra comarca, unestil sectari i d’abús del poder. Confio idesitjo que el nou Govern de la Gene-ralitat sigui més equitatiu i molt mésjust amb tot el territori i amb tots elsciutadans i ciutadanes, siguin del colorpolític que siguin. Enllaçant amb tot lo dit anteriorment,caldria saber en quin calaix de l’Ajun-tament dormen o es troben les NormesSubsidiàries de Planejament Urbanís-tic, que foren rebutjades aviat farà unany pels grups de CiU, PSC-PSOE i PP,llavors a l’oposició. Decisió que estàendarrerint i indirectament boicotejantprojectes i inversions al nostre munici-pi entre algun empresari i també de par-ticulars. Decisió presa i mai ben expli-cada per aquests grups que la defensa-ren al seu moment amb l’únic argumentque això era cosa de l’Ajuntamententrant.

Francesc Cases i MianesPresident de la Secció Local d’ERC

Artesa de Segre

www.artesadesegre.net

36

la P

ala

nca

Partits Polítics

ERC informaer tal que l’opinió pública delmunicipi d’Artesa de Segre i

de la seua àrea d’influència pu-guin conèixer millor la realitatd’ERC a les nostres contrades,hem cregut convenient informardes d’aquestes pàgines de duesqüestions importants, una relaci-onada amb la vida de la Secció Lo-cal i l’altra amb la tasca del GrupMunicipal.

Sopar d’ERC a ArtesaAmb motiu de les passades festes na-dalenques, i recuperant una vella tradi-ció local, una cinquantena de militantsi simpatitzants d’ERC d’Artesa i roda-lies ens van aplegar en un sopar el dis-sabte 27 de desembre. El sopar, organitzat per la SeccióLocal d’Artesa, va comptar amb la pre-sència del recent estrenat diputat perLleida Carmel Mòdol, que també és finsal moment conseller de la CCRTV ivicesecretari general d’OrganitzacióInterna i Afers Electorals d’ERC. Tam-bé hi va ser present Vicent Font, presi-dent de la Federació Comarcal d’ERC,que és també regidor de Bellcaire i con-seller de la Noguera. Per qüestions desalut, va excusar la seva presència elpresident de la Federació de Lleidad’ERC, Jaume Gilabert, recentment no-menat delegat del Govern de la Gene-ralitat a Lleida. En un ambient molt distés, optimis-ta i festiu, propiciat pels avenços delpartit en el darrer any, es va anar des-

envolupant el sopar fins a l’hora delsparlaments de rigor. El primer en par-lar va ser el president de la Secció Lo-cal, Francesc Cases, que va encoratjartots els assistents a continuar treballantpels objectius del nostre partit. A con-tinuació, es va lliurar uns recordsd’agraïment a Jaume Campabadal pelseus 12 anys de servei al municipid’Artesa de Segre com a alcalde, el qualva agafar la paraula per expressar laseua sorpresa i també el seu agraïmenta tothom. Els parlaments posteriors de Font ide Mòdol, respectivament, van servirper a posar-nos al dia dels últims esde-veniments polítics, en clau interna, re-lacionats amb ERC: resultats electorals,pacte del tripartit, responsabilitatsd’ERC en el nou Govern de la Genera-litat, perspectives de cara a les Elecci-ons Generals... Per acabar d’una manera formal, esva cantar l’himne nacional deCatalunya. Després, però, molta gent

encara va continuar aprofitant l’oca-sió per parlar amb aquelles personesamb les quals no et veus tan sovint.I així es va anar diluint la vetllada...

Secció Local d’ERCArtesa de Segre

Resum de l’acció del GrupMunicipal d’ERC

Comencem un nou any i creiem que, abanda de fer plans nous, és un bonmoment de fer un repàs a tot el que hemfet durant aquests mesos que portem al’Ajuntament. La feina de l’oposició és molt malagraïda, perquè ben segur que algunsde vosaltres penseu que no estem fentgran cosa. És per això que ens hem de-cidit a fer una mena de síntesi de totesles propostes i preguntes que hem anatfent durant els Plens. Tot això, a bandade col·laborar amb la Comissió d’Es-ports, és clar.

Hem presentat algunes MOCIONSque a continuació us llistem. Alguneshan estat aprovades, altres no i d’altreshan servit com a base per presentar-lesconjuntament amb els altres equips,però volem deixar clar que totes hanestat pensades per a que en pugui gau-dir el nostre municipi.- Moció sobre l’autogovern deCatalunya i la necessitat d’un nou

P

Campabadal va rebre uns records d’agraïment de la Secció Local de mans de MòdolEl Grup Municipal d’ERC amb Mòdol (al centre) i Font (a la dreta)

Francesc Cases va obrir el torn dels parlaments

37

la P

ala

nca

Estatut d’Autonomia (presentada alPle del 4/9/03, va ser retirada de l’or-dre del dia per aprovar-ne una de con-junta)- Moció en defensa del Comitè OlímpicCatalà (aprovada en el Ple del 4/9/03)- Moció en defensa de la denomina-ció correcta de la C-14 a Agramunt(no aprovada en el Ple del 4/9/03)- Moció per l’autogovern deCatalunya i la proposta d’un nouEstatut (presentada conjuntament perERC, CIU i PSC, i aprovada en el Pledel 2/10/03)- Moció sobre la variant d’Artesa deSegre (presentada el 5/1/04, està pen-dent d’aprovació i es vol fer conjunta)

De totes les PROPOSTES que hemanat fent, creiem que les més destaca-des són les següents:- Proposta de participació ciutadanaals Plens (Ple 7/8/03)- Proposta de dotació de més personalper a executar les obres de la Grade-ria del Poliesportiu (7/8/03)- Proposta de demanar a la Confedera-ció Hidrogràfica de l’Ebre el cabal eco-lògic pel riu Segre (7/8/03)- Proposta d’accelerar les obres ad-judicades (C/ Prat de la Riba, carrersd’Alentorn, carrer de Seró, dipòsit d’ai-gua del Pont d’Alentorn...) (Plens 4/9/03 i 2/10/03)- Proposta d’accelerar la construccióde nínxols nous al cementiri d’Artesa(Ple 2/10/03)- Proposta de fer pressió a FECSA pera que realitzi l’entubament de “LaSecla” (Ple 2/10/03)- Proposta de tramitació urgent de lesNormes Subsidiàries (Ple 2/10/03)- Proposta de buscar solucions pel pas devianants de la carretera d’Agramunt (da-vant Bar Manel) (Ple 4/12/03)- Proposta de solucionar l’excés de ve-locitat a les entrades a Artesa (carre-teres de Tremp, de Ponts i d’Agramunt)(Ple 4/12/03)- Proposta per a buscar una nova ubicacióper a la Llar de Jubilats (Ple 4/12/03)- Proposta de fer gestions amb els Mossosd’Esquadra per fer respectar els senyalsde trànsit al municipi (Ple 4/12/03)- Proposta per a condicionar l’aboca-dor de runes de “Els Planells” com aaparcament d’autocars (Ple 4/12/03)

- Proposta de manteniment de la se-nyalització rural (Ple 4/12/03)- Proposta de posar a la venda lesparcel·les del Polígon (Ple 4/12/03)

D’un total de 27 PREGUNTES quehem fet als Plens, cal destacar:- Les referents als contractes de laFesta Major. Nosaltres vam voler sa-ber a quants representants artístics s’ha-vien contractat les diferents orquestresi, de paraula, l’Equip de Govern no ensho va deixar gens clar. Vam demanarels contractes i vam poder veure que,tal i com defensàvem nosaltres, hi ha-via dos tipus de contractes amb dos re-presentants diferents, un d’Artesa (queen realitat eren dos) i un de Mollerussa.- Les referents a les obres adjudica-des pendents d’execució. Hem anatconsultant en quin estat es trobaven lesdiferents obres que hi ha adjudicades(C/ Prat de la Riba, carrers d’Alentorn,carrers de Seró, dipòsit d’aigua del Pontd’Alentorn, zona d’esbarjo de La Pa-lanca...). Algunes ja estan acabades os’estan fent, i n’hi ha d’altres que en-cara s’han de començar.- Les referents a la legalització de lagranja del Sr. Domènec París i Arti-gues. Ens va sobtar molt que es conce-dís una llicència de legalització de gran-ja, quan a les Ordenances reguladoresde l’emplaçament d’activitats ramade-res, aprovades el 10/8/98, hi diu ben clarque “queda prohibida la ubicació en elsòl urbà de qualsevol tipus de granja,estable, quadra o corral de bestiar ambfinalitats industrials”. Aquest tema l’es-tem acabant d’estudiar.

Per altra banda, dins d’aquest repàsde la nostra tasca, volem expressar lanostra disconformitat total amb elssegüents temes:- Amb la representació de l’Ajunta-ment en la inauguració de l’enllume-nat del Camp de Futbol.- Amb la retirada de la qualificacióde persona non grata a José MaríaAznar.- Amb l’ús que es va fer de les basesde la convocatòria d’adjudicació dela llicència d’autotaxi (sense tenir resen contra de l’adjudicatari).

Com a punt final a aquest repàs de la

nostra tasca, volem informar als ciuta-dans i ciutadanes que el passat 27 dedesembre vam fer arribar a l’Alcaldedel municipi una nova proposta de col-laboració per escrit. De moment, tot ique verbalment hi ha hagut una respostafavorable, encara no hem rebut una con-firmació escrita. Tot seguit transcrivimtextualment el text de la proposta: “Una vegada resolts els pactes poste-riors al mapa polític català sorgit de lespassades Eleccions al Parlament deCatalunya del 16 de novembre, el nouGovern de la Generalitat estarà formatper un tripartit (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) on ERC està força ben repre-sentada amb el Conseller en Cap i laresponsabilitat de 5 Departaments. És per això que el Grup Municipald’ERC a Artesa de Segre ofereix for-malment una nova proposta de col·la-boració a l’Ajuntament, concretada enels punts següents: 1.- Mantenim la nostra col·laboraciómunicipal en l’àmbit dels esports, ex-pressada públicament el 14-06-03 enl’acte de constitució de l’Ajuntament iconcretada posteriorment en un escritamb data 01-07-03; tot i que no estemtotalment satisfets en la manera coms’està duent a terme aquest compromís,que es veu molt limitat respecte al queERC exposava en l’escrit esmentat. 2.- Volem deixar clar, una vegadamés, que la nostra responsabilitat coma principal grup de l’oposició municipalés la d’exercir una funció de control al’Equip de Govern, sempre en sentitconstructiu i amb voluntat de fer poble. 3.- Oferim el nostre recolzament da-vant del nou Govern de la Generalitat,sobretot en les àrees en què ERC té unaresponsabilitat directa, per a aquellsprojectes municipals amb els quals es-tiguem bàsicament d’acord, que sónmolts. Aquesta col·laboració es pot con-cretar de formes molt diferents: gesti-ons personals, visites a alts càrrecs,acompanyar l’alcalde... En cada cas,s’acordaria el sistema més convenient”.

Bon any a tothom!

Grup Municipal d’ERCAjuntament d’Artesa de Segre

Partits Polítics

38

la P

ala

nca

Concert de Nadalom és tradicional a Artesa deSegre el passat dia de Nadal,

l’Orfeó Artesenc, la Coral InfantilBrots d’Il·lusió i l’Aula Municipal deMúsica van oferir el Concert deNadal a un públic molt nombrós queva fer petita l’Església Parroquial. El concert va començar puntualmenta 2/4 de vuit del vespre amb l’OrfeóArtesenc sota la direcció de Sergi Valls.Van començar llegint uns versos deMiquel Martí i Pol (1929-2003) del’ Àmbit dels àmbits (1980) que s’entre-llaçava amb una bonica melodia deJosep Lluís Guzman. Seguidament vancontinuar el concert amb un seguit denadales tradicionals, la darrera de lesquals era una bonica melodia nadalen-ca tradicional de La Noguera (recolli-da l’any 1929 en l’Obra del CançonerPopular de Catalunya) amb un bonicacompanyament de piano. Aquestamelodia, com sol passar en un País ambuna cultura rica i mil·lenària, és similar

a moltes altres que es cantaven arreudel territori però amb unes característi-ques pròpies i úniques. Concretamentés una versió de la coneguda nadala ElPobre Alegre que es cantava a La No-guera l’any 1929 quan Joan Tomàs iJoan Amades passaren per aquestescontrades tot recollint aquesta música ifolklore que encara era viu. Tot seguit es va donar pas a la CoralInfantil Brots d’Il·lusió i l’Aula Muni-cipal de Música sota la direcció de ladirectora de l’Aula M. de Música,Esther Lara. Primerament el nombrósgrup de petits, de 5 a 7 anys, van oferirtres nadales tradicionals catalanes: Elbon Jesuset, Ballmanetes i Dolces Fes-tes. Després el grup de mitjans amb LaPastora, El rabadà jovenet i Les bèsti-es al naixement (també tradicionals ca-talanes) i finalment el grup de gransamb Chsss...! (de K.Ll. Kevedo), FelizNavidad (tradicional anglesa) i El petitvailet (tradicional catalana). De la in-

tervenció de tota la mainada cal fer es-ment, que en tot moment comptarenamb un acompanyament musical ons’alternaven el piano i el piano i vio-lins tocats per ells mateixos i per alum-nes de l’Aula M. de Música: MariaMacià, Josep Farràs i Sergi Valls al pi-ano, i Robert Cluet i Gerard Bori al vi-olí. Finalment, la cloenda del concert esva fer mitjançant quatre nadales quevaren interpretar tots junts l’OrfeóArtesenc, la Coral Infantil Brots d’Il·-lusió i l’Aula Municipal de Música.Primerament interpretaren Anem a Bet-lem, Nit de Vetlla i Fum, fum, fum i fi-nalitzaren amb Nadal, Nadal, la torna-da de la qual varen ensenyar-la al pú-blic, fent-los participar també, d’unbonic i apoteòsic final de festa.

Text: La PalancaFotografies: Núria Vallswww.orfeoartesenc.org

C

Música, Mestre!

39

la P

ala

nca

Música, Mestre!

41

la P

ala

nca

Psicologia de Cada Dia

vui dia tenim a l’abast tot unconjunt de mitjans de comuni-

cació que interrelacionen i possibili-ten contactes immediats salvant totamena de distàncies. Com a conse-qüència, milions de persones viuenenganxades a les xarxa; als xats, fò-rums de discussió… L’addició és clara… internet ofereixtot un món, moltes vegades fictici, peròproper a l’internauta. La necessitat deparlar amb una persona imaginària quese sap que està en alguna banda del pla-neta i que escolta, es converteix en im-prescindible, fins al punt d’arribar a te-nir conseqüències negatives, com arala pèrdua de l’esperit crític, la vida so-cial, l’autoconfiança… Aquesta addicció pot ser deguda desd’un principi a la necessitat de distrac-ció o d’esbarjo que té tot ésser humà,però no es pot permetre que aquestmoment d’oci es tradueixi en una de-pendència de la qual no es pot prescin-dir. I és que les facilitats que ofereix elxat són clares… S’hi combinen unsquants elements que el fan el lloc per-fecte per conèixer i intimar amb gent.Aquí la imatge física no entra en joc i

El xat, un obstacle per la nostra vida social?en canvi la facilitat de paraula hi té unrol molt important. La introversió, latimidesa i la falta de desinhibició es di-fuminen a través de la pantalla i l’únicque és important és la capacitat de per-suasió, la capaci-tat de saber dir elmés apropiat enel moment just.L’anonimat ésimprescindible,permet amagar tot el que es vulgui oque no agradi d’un mateix o bé permetser molt sincers i molt oberts… es potarribar a explicar a veritables descone-guts coses que no s’han explicat maials millors amics. A més, la immedia-tesa també hi juga un bon paper, s’es-criu i es rep al moment. S’arriba a estar pendent d’uns escritsque es reben a la pantalla de l’ordina-dor. És molt fàcil deixar-se endur, dirparaules boniques i escoltar-ne sensepensar que moltes vegades això no estraduirà en una veritat. L’enamorament és fàcil que es donia través d’unes frases que se sap quesurten de la ment d’algú. I la imagina-ció ajuda en aquest procés per tal decrear una imatge que pot arribar a ser

del tot falsa. En el cas que s’hi trobialgú amb intencions poc sanes o ambsegones intencions es fa marxa enrera,es tanca ràpid, se surt i es tanca l’ordi-nador.

Sense ser-ne conscient, justament elnou món de les noves tecnologies cons-trueix una societat que progressivamentva renunciant a “fer coses”. Així, perexemple, es prescindeix d’altres opci-ons que potser ajudarien més la convi-vència social (xerrades amb els amics,la família…). No s’ha de permetre quela nova societat deixi de banda totsaquells valors que han marcat la vidade molts anys, la tecnologia ha de ser-vir per enriquir-nos, apropar-nos i fo-mentar la convivència, no pas per allu-nyar-nos i fer-nos cada vegada més in-dividualistes!

Janette Solsona i Noemí Farré

A la babalàFer les coses a la babalà és fer-les de qualsevol mane-ra, irreflexivament. És una expressió molt antiga de lallengua àrab que sona de la mateixa manera que la sevafont alà báb Al·lah que significa “a la mà de Déu”.Sembla que era l’expressió amb què els ciutadans aco-miadaven els pidolaires que passaven per les cases icarrers de pobles i ciutats demanant caritat, com di-ent-los que Al·là, el Déu provident, tingués cura d’ells,ja que les persones a qui demanaven no els donarienpas gran cosa... Una expressió semblant al “Vaya ustedcon Dios” castellà.

Diccionari Etimològic Complementari de la LlenguaCatalana, I, 526. Joan Coromines

Jordi Esteban

No es pot permetre que aquest momentd’oci es tradueixi en una dependència dela qual no es pot prescindir

AA

Sense Perdre els Orígens

US HI ESPEREM

42

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de desembreSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 04-12-03Aprovació de l’acta de la sessió

ordinària del dia 6 de novembre de2003.

Informació dels decrets d’alcal-dia dictats des del dia 7 de novembrede 2003.

S’aprova unànimement el regla-ment d’ús dels ordinadors“multimèdia” d’accés públic de la bi-blioteca municipal.

S’aprova unànimement delegara la Diputació de Lleida perquè, a tra-vés de l’Organisme Autònom de Ges-tió i Recaptació de Tributs Locals, sol-liciti la liquidació definitiva de la com-pensació que correspon a favor del’Ajuntament, en referència a la pèrduad’ingressos derivada de la reforma del’Impost sobre Activitats Econòmiques.

S’aprova unànimement la certi-ficació número 3, per import de17.055,22 euros, corresponent a l’obradotació de graderia a la sala escolar delpavelló poliesportiu a Artesa de Segre,realitzada per l’empresa Conspamone,S.L.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 11 i 18 de desembre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Endesa Distribució Elèctrica, SL.,per a instal·lar una línia aèria de baixatensió i un nou suport de fusta per a lamillora de la xarxa elèctrica, al c/ Es-glésia de Vilves.- A Íngrid Llobet Reig, per adequar l’in-terior d’un local comercial i destinar-lo a centre de logopèdia, a Ctra. dePonts, 41.- A Mobles i Fusteria Giribet, SL., perfer una separació entre locals amb unaparet de 15 cm. de gruix, a c/ M.Anzizu, 35.

- A Farré Oil, SL., per les obres d’en-rajolat i pintura a l’antic magatzem depneumàtics i adequar-lo com a nou ves-tuari del personal, Ctra. d’Agramunt,127.- A Xavier Rendé Pujol, per netejar iesbrossar la parcel.la situada al c/ lesMonges, 83.- A Joan Sabanés Codina, per pavimen-tar de 25 m2 al garatge de l’edifici c/Sant Joan, 20.- A Estanislao Boix Caballol, per ferels tancaments a carrers de manera di-ferent a la llicència concedida anterior-ment, al centre de rentat de vehicles enautoservei, c/ Maria Anzizu, 60.- A M. Carme Pla Millet, per consoli-dar un edifici d’habitatges a la plaçaMajor, 15.- A Joan March Vilella, la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera, a l’edifici c/ SantJoan, 27.

S’acorda unànimement subs-tituir d’urgència la canonada en alta queporta l’aigua del dipòsit a la xarxa dedistribució al Pont d’Alentorn essent elcost de l’actuació de 2.519,97 euros.Així mateix, degut a les persistents plu-ges, s’acorda actuar en la recuperaciód’un mur de contenció al nucli de Vall-llebrera, ensorrat per les pluges amb uncost de l’actuació de 5.133,00 euros.

S’aproven unànimement les nu-meracions d’edificis de nova construc-ció als carrers del Senill i Ctra. deMontsonís.

S’acorda l’aprovació de factu-res, majors de 120,20 euros, per unimport de 50.929,89 euros.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Joan Macià Cercós, en represen-tació del Club Esportiu Artesa de Segre,ha demanat la concessió de la mateixasubvenció que l’Ajuntament els va ator-gar en temporades anteriors. Es deixala resolució pendent de regular del pro-cediment per a la concessió de les sub-vencions municipals. Cal dir que aques-

ta temporada se’ls atorgarà la mateixaque la temporada anterior, però ambcàrrec al pressupost 2004.

L’Associació de Pessebristes dela parròquia d’Artesa de Segre ha de-manat subvenció per al concurs de pes-sebres 2003. S’acorda atorgar-los-la pelmateix import que l’any 2002.

El Fòrum Barcelona 2004 haofert la possibilitat als ajuntaments depresentar propostes de projectes de bo-nes pràctiques, en relació a algun delseixos programàtics del FÒRUM, per aser seleccionats. S’acorda presentar-hiles següents propostes: El Parc de Nadali l’Espectacle de Titelles a la Bibliote-ca del dia 2 de gener.

L’arquitecte Sra. Àngels Espar iCanal ha presentat la certificació d’unainversió de 12.000,00 euros en l’obrad’adequació espai davant pont sobre elcanal d’Urgell, a Vilves. S’acorda apro-var-la.

L’arquitecte Sr. Eusebi Guimeti Berengueres ha presentat la certifica-ció d’una inversió de 24.185,47 eurosa l’obra Local Social d’Anya. S’acor-da acceptar-la.

Carme Barril i Brescó

NOTA D’AGRAÏMENT

Des de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, volemdonar les gràcies a totesaquelles entitats i associ-acions que, amb el seuesforç i amb la seva col-laboració, han fet possi-ble organitzar les diversesactivitats ofertades durantaquestes festes de Nadal

43

la P

ala

nca

Carnaval 2004. Programa d�Actes

INFORMACIÓ SOBRE LA RUA DE COMPARSES

El dissabte dia 21 de febrer tindrà lloc la RUA DE COM-PARSES pels carrers d’Artesa.

Les comparses participants hauran d’estar formades per unmínim de 8 persones.

Pel que fa a la inscripció, enguany es farà entre els dies 9 i 19de febrer a les oficines de l’Ajuntament (horari de 9h a 14h), otambé podeu telefonar en el mateix horari (973-40 00 13).

Una persona de cada comparsa facilitarà les següents da-des: nom de la comparsa, nombre de components, nom idades d’un representant i telèfon de contacte.

ORGANITZACIÓ DE LA RUA DE COMPARSES

A 3/4 de 7 h del vespre començarà la concentració de com-parses a la Pl. Ajuntament.

A les 7 del vespre, si no passa res, arribarà el Rei delCarnaval: Sa Majestat SALTASÉKLES XII , que ens faràun pregó des del balcó de l’Ajuntament.

Després del pregó, s’iniciarà la RUA DE COMPARSES,encapçalada per en SALTASÉKLES XII, amb el següentitinerari: Pl. Ajuntament, Av. Maria Anzizu, C/ Prat de laRiba, Ctra. Agramunt, Ctra. Montsonís i fins el PavellóPoliesportiu.

Els representants de les comparses hauran de vetllar perquèes mantingui una distància de 3 a 5 metres entre les matei-xes, així com l’ordre establert a la rua de comparses. Enarribar al Pavelló hi haurà un sopar popular gratuït per a lagent de les comparses que vagi disfressada.

De les 9 a les 11 de la nit hi haurà BALL DE DISFRES-SES al pavelló poliesportiu (entrada gratuïta per a tothom).Les comparses que hi assisteixin disfressades rebran un ob-sequi.

De 1h a les 3,30h MARXA PEL JOVENT. I a continua-ció, DISCO MÒBIL .

DIUMENGE DIA 22

A les 7 de la tarda, SESSIÓ DE BALL a la Dàlia Blanca.

A les 8, 23è CONCURS INFANTIL DE DISFRESSES.

DIMARTS DIA 2425è ANIVERSARI DE LA MATANÇA DEL PORC

Durant el matí, MATANÇA DELS PORCS a la Pl. Ajunta-ment amb l’elaboració de les tradicionals llonganisses ibotifarres.

A les 5 de la tarda, BERENAR DE GERMANOR a lamateixa plaça amb els derivats del porc, cuits a la brasa, pai vi del país.

A 2/4 de 8, SESSIÓ DE BALL a la Dàlia Blanca.

L’ORGANTIZACIÓ ES RESERVA EL DRET DE MODI-FICAR ALGUN DELS ACTES, SI ES CREU ESCAIENT

Carnaval 2004 a Artesa de Segre

44

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Plural, conjunt de màquines.- 2. Posar a munts. Vocal tancada.- 3. Lagermana del pare o de la mare. Situació en què es troba una personaque no té feina. Les primeres lletres de l’abecedari.- 4. Al revés, límitd’una extensió, vora. Mitja centena. Al revés, greix líquid.- 5. Plural,dit del matrimoni vàlid. Allò que es planta perquè es reprodueixi unvegetal.- 6. Símbol del nitrogen. Abaixar. Prefix negatiu.- 7. Sufix usaten química que indica que l’element actua amb la valència més alta. Latretzena lletra de l’alfabet català. Pastís que es regala per Pasqua.- 8.Conjunt de joies i riqueses. Al revés, el nom d’un pintor.- 9. Vocaloberta. Al revés, terminació d’infinitiu. Animal que mana i presideix elcorral. Lletra rodona.- 10. Cada una de les parts en què està divididauna obra. Lletra que pot representar mig miler. Al revés, unitat mone-tària de l’Aràbia Saudita.- 11. Sistema d’enregistrament de les onessísmiques.

Verticals1. Plural, qualitat de mare.- 2. Qualificatiu que es dóna a una persona

estimada i de confiança. Símbol del crom. Interjecció que demana una confirmació.- 3. Després de la tercera. Plural, campsense cultivar.- 4. Tants com la unitat. Exercici i esforç de la voluntat amb la finalitat d’aconseguir un objectiu físic,intel·lectual o moral. Lletra que pot representar el número mil.- 5. Al revés, prengui la vida. Propietari. Nota musical.- 6.Contrari de brut. Contrari de curt. Consonant velar.- 7. Un dels estris necessaris per cosir. Vocal oberta. Consonant vibrant.- 8. Poc normal, estrany. Peça de roba que va entre l’americana i la camisa.- 9. Terminació d’infinitiu. Al revés, begudaprocedent del raïm. Al revés, equivoco, erro.- 10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Un dels principis actiusdel sèver. Vocal tancada repetida.- 11. Femení, que suborna.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Maquinàries.- 2. Amuntegar. U.- 3. Tia. Atur. AB.- 4. egraM. L. ilO.- 5. Rats. Llavor.- 6. N. Acalar. In.- 7. Ic. Ema. Mona.- 8. Tresor.ílaD.- 9. A. rI. Gall. O.- 10. Tom. D. laiR.- 11. Sismografia.VERTICALS: A partir de les horitzontals.

46

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir i d�Avui

Segona conferència de la dona. 1937

a ser la Segona Conferència dela Dona celebrada a Barcelona

l’any 1937, el dia en què la germanadel Sebastià, la Dolors Piera Llobera(la noia de blanc de la dreta), va sernomenada Secretaria General de laUnió de Dones de Catalunya, orga-nització que s’ocupava de temes comla producció i l’educació. Rebiennens refugiats, organitzaven menja-dors infantils, tenien centres cultu-rals, etc., en la part d’activitats queduien a terme en l’ambient enraritper la Guerra Civil. La primera Conferència de la Donaes va celebrar el 1931. Estava entron-cada amb altres moviments paral·lels,que es desenvolupaven a l’estat espa-nyol. Eren dones de totes les classessocials, perquè els plantejaments erenamplíssims. Les capdavanteres erennoies amb carrera, molt preparades iamb una forta motivació social, en cer-ta forma tenien idees molt avançadesper la seva època. Demanaven reformes al Codi Civilcom introduir-hi el dret al divorci i al’avortament, aconseguir per si soles elpassaport, comprar i vendre finques...En aquells anys el tractament que la llei

ment. La Dolors Piera va néixer aPuigverd d’Agramunt per circumstàn-cies, va viure molts anys a Baldomar,va ser regidora de l’Ajuntament deBarcelona i va morir a Xile l’any 2002,país on feia anys que s’havia exiliat. Del’entusiasme i l’empenta d’aquella ge-neració de dones en depenen moltes deles coses que avui la societat troba “nor-malitzades”.

Bartomeu Jové i Serra

donava a la dona era francament dis-criminatori. Hi havia un aspecte legal iun altre en la pràctica, en què les donesestaven en clara desigualtat. Una de lesaltres finalitats era normalitzar les pen-sions. Al moment de cobrar, la donasempre cobraria menys que l’home per-què les dones cotitzaven menys, i enl’aspecte salarial també cobravenmenys. La política també era un àmbitde desigualtat: no tenien dret a gover-nar ni a imposar normes o lleis. Al side la família i del treball, estaven enclar desavantatge. L’home estava mésben considerat i més ben retribuït. Als moviments feministes de l’èpo-ca, les dones podien tenir una ideolo-gia i defensar-la a ultrança, però va sera partir d’aquests moviments que vancomençar a tenir una incidència social.No volien imposar, sols parlar de tu atu amb els homes i dialogar un per unels diferents temes. Es parlava del mediambient, de l’educació, de la fam, de lapobresa, del flagell de les guerres i, perquè no, de la felicitat de l’ésser humàcom a objectiu últim. A la foto s’hi pot veure el cartell ambla cara de quatre dones líders, de lesquals La Passionària s’identifica clara-

V

Els germans Sebastià i Dolors Piera, passejant-seplàcidament l’any 1935, pels carrers de Barcelona.

La Foto

La foto està presa des de la cova de la marededéu de Salgar. A l’esquerra, es pot observar el turó d’Antona,a sota el riu Segre i al fons, l’horta i Artesa als peus de l’inconfusible Castellot (Foto: Miquel Regué i Gili)