CALENDARI D'ADVENT DEL SALICRÚCALENDARI D'ADVENT DEL SALICRÚCALENDARI D'ADVENT DEL SALICRÚCALENDARI D'ADVENT DEL SALICRÚ

FELIÇ ANY 2013FELIÇ ANY 2013FELIÇ ANY 2013FELIÇ ANY 2013 1

2

3 4 5

6

7 8 9

10 11 12 14 15

16

17

18 19 21

22

23

24 BON NADAL!! 25

LA REVISTA DE L'ESCOLA SALICRÚ NÚM. 72 DESEMBRE 2012

13

20

EDITORIAL L’escola ens necessita a tots

En arribar el cap d’any és tradició fer balanç dels dotze mesos que hem deixat enrere per millorar el que puguem o, si més no, evitar repetir-ho. El cas és que poca cosa sembla que podem fer per solucionar el que ens té més preocupats, la crisi, que segueix instal·lada en les nostres vides i posant-nos difícil mirar el futur amb optimisme. La desocupació, les hores per omplir, la desídia i l’apatia es podem mitigar un xic amb les següents propostes que us fem des de l’escola i que potser alguns de vosaltres ja esteu posant en pràctica. Feu el test, si us plau: marqueu la casella si esteu disposats a fer (o ja ho esteu fent) alguns dels suggeriments. Si penseu “pujar al tren”, endavant... els beneficiaris de la vostra col·laboració us estan esperant desitjosos de tenir-vos a prop. � Gaudir més dels fills, acompanyar-los a cole, compartir el dinar (m’estalvio uns calerons dels transport i el menjador), comentar els fets del dia i compartir les seves alegries o preocupacions sense haver d’esperar el cap de setmana. � Participar amb ells de les seves “tasques acadèmiques”, per exemple amb el seguiment dels deures, de l’agenda, la visita a la Biblioteca en l’hora del conte,... � Presentar candidatura per ser representat de pares i mares en el Consell Escolar (al gener hi haurà les votacions) i poder viure l’escola des de dins. Tampoc no exigeix tant de temps, només unes 10 o 12 hores al curs. A canvi es guanya poder participar en la gestió del centre tot rebent informació i aportant idees. � Formar una “parella lingüística” i fer trobades el temps que es cregui convenient i allà on es vulgui (potser a la mateixa escola esperant la sortida dels nens). Pot ser una bona manera de sentir-se realitzat ajudant una altra persona a conèixer la nostra llengua i cultura. Alhora es poden aprendre coses meravelloses de terres llunyanes. Quin millor moment que aquest? � Oferir-se a l’AMPA. L’Associació organitza força activitats al llarg del curs per donar més vida a l’escola (la Marató, St. Jordi, la castanyada, festa de fi de curs, reforestació del jardí, distribució de llibres de text,...). En totes elles és imprescindible la col·laboració d’altres pares i mares. Penseu-hi durant aquests dies de vacances! Bones festes!!!

SUMARI

Editorial-Sumari 2 Anglès CM 19 Aula de Suport 31 Entrevistem a... 38 Salicròniques 3 C. Mitjà 20 Ed. Física 32 Passatemps 40 Ed. Infantil 8 C. Superior 26 Bústia Oberta 34 Salicrú nyam nyam 41 C. Inicial 14 Anglès CS 29 Parlen els pares 36 Pel·lícules dedicades 42 Anglès Inf-CI 18 Ed. Musical 30 Parlen els mestres 37 Què fèiem... 43

SALICRÒNIQUES

Messi, el gat Durant les primeres setmanes del curs hem tingut a l'escola un convidat molt especial, un gatet molt carinyós, bellugadís, espavilat,... que es ficava per tot arreu: visitava el menjador a l'hora de dinar davant l'alegria general de tots, el trobaves al primer pis saludant als nens de 2n o fent la migdiada als bancs de l'entrada. Tot i convidar-lo a marxar, tot just girar l'esquena el tornaves a trobar dins el vestíbul i vinga darrera d'ell! Amb la col·laboració de la Montse, monitora del menjador, se li va buscar un lloc d'acollida i ara viu feliçment a una casa de muntanya amb tres companys de joc que són els fills de la família. Li han posat de nom "Messi" perquè ràpidament van identificar-lo com una "estrella de gat". Campanya pel consum de fruita Aquest curs l'escola s'ha adherit a la campanya institucional per promoure el consum de fruita entre els escolars. Durant uns determinats mesos rebrem diverses fruites de temporada per repartir a tots els alumnes de l'escola a l'hora d'esbarjo. La valoració que se'n fa de l'experiència del mes de novembre no pot ser millor: hauríeu d'haver vist el plaer amb què es menjaven peres, raïm i mandarines, fins i tot demanaven repetir! Ara hem d'esperar fins el febrer. Des de fa molts anys, el Salicrú va instaurar els dijous com a "dia de la fruita per esmorzar". Amb la campanya pretenem reforçar aquest hàbit tan saludable. Us convidem a col·laborar-hi activament respectant la fruita dels dijous a l'escola i mantenint l'hàbit a casa. Setmana Matemàtica L'última setmana de novembre es va portar a terme la "Setmana Matemàtica" que pretén apropar el món de la matemàtica als nens d'una forma lúdica i divertida. S'han organitzat jocs per als alumnes d'Infantil i s'han preparat jocs d'enginy i enigmes per als de Primària. En el proper número de la revista hi haurà àmplia informació de l'activitat i dels "supermatemàtics".

Una altra Castanyada passada per aigua!! La pluja no va permetre fer totes les activitats previstes per celebrar la Castanyada. Fins i tot les mares i pares de l'AMPA van haver d'aixoplugar-se al porxo per

poder-les torrar. Tot i així, a la tarda es van ballar les danses típiques i es van cantar les cançons apreses mentre uns fantàstics castanyers/eres de 6è repartien paperines de castanyes torrades a la resta de companys.

PUGEN I BAIXEN

- L’IVA del material escolar, del 4 al 21 % - Els alumnes de 1r al pis de dalt per fer 2n - Una barbaritat el preu de l’autocar escolar - “Els visitants del bosc” a la classe del Dracs - Amb força les canyes després de l’incendi - Les felicitacions als de 6è per les seves col·laboracions: acompanyants

d'autocar, padrins de lectura de 1r, castanyers,...

- El nombre de mestres, les subvencions, les beques,... - La Yolanda i la Montse als “xalets” - Els plors dels menuts de P3 - Els usuaris de menjador - Un autocar menys per la riera

Mini notícies - El fort vent causa estralls: s'endú la teuladeta de canyes que feia ombra al pati de petits i fa caure una gran branca del pi de les pistes. - El jardí que patí l'incendi comença a reviure: ar bustos i plantes tornen a rebrotar. - Salut escolar: els de 6è ja han rebut 2 dosis de les vacunes i s'ha fet la revisió bucodental a alumnes de 1r i 3r - Tot començar l'any hi haurà eleccions al Consell Escolar. - Els companys de 5è i 6è han començat a fer de pad rins de lectura dels nens de 1r. - En el simulacre d’incendi que vam fer a l’escola, l’únic que es va “cremar” va ser l’Òscar, el policia que ens fa l’ed ucació vial!

ANÈCDOTES A classe d’anglès de 2n… Mestra: What is your favourite food? Alumne: My favourite is… com es diuen calamars a la romana? La mestra, tot pensant en l’afegit “ a la romana”, prefereix traduir-li només “calamars”, no donar-hi més voltes i no dir res. Mestra: “squids”, és “squids”. Alumne: Ok, my favourite food is squids… i com es diu “a la romana”?

La cacera de la cabra Nens, no us penseu que l'escola queda buida quan marxeu! La penúltima aventura va ser que una cabra dels veïns, molt despistada, va entrar a l'escola i va estar una estona pujant i baixant les escales de pistes amb la Marisol i les noies de neteja darrera intentat mostrar-li el camí de sortida. L'última, tres cabres amigues de la primera devorant les plantes remeieres dels jardinets i en Javier, el pastor, guiant-les amablement cap a la sortida.

Joc dels disbarats Una família demana servei d'autocar per la parada de "Riera de Frieranys"

Avenços mèdics En Jasim arriba a l'escola després de fer-se una analítica: Mestra: T’ha fet mal? Yassine: No, perquè m’han posat “astèssia”

La càmera oculta de 2n A La mestra d'Anglès observa tota sorpresa com en Robin i l'Ivan se situen davant el fusible de l'interruptor mirant-lo fixament. Robin (tot seriós): aquesta és la càmera que té en Javier per veure si ens portem bé!! (mentre l'Ivan saludava somrient) Més tard en Javier els va dir que sortien molt macos per la tele.

El món al revés? Com són les coses... Una noia de sisè, una mica enfadada, diu a la mestra: - A veure, qui s’ha inventat això de la castanyada? Sembla que ho facin expressament per trepitjar la festa de Halloween!!

����

����

Fent català a 6è... Mestra: I recordem que a l’inici de les frases escrivim la primera lletra amb ........

Alumna (decidida i segura): ... amb LLETRA DE PAL!!! (Perdó,... amb majúscula, és que la meva germana està a Infantil i aquest cap de setmana l’he ajudat a fer els deures!)

A P5... Un nen li diu a la mestra que duia la samarreta groga contra les retallades:

- Sembles un abella! Una companya li contesta:

- Nooo! Que no té una punxa al darrera!

A l’altra classe de P5... Parlant del que és una vaga i de les manifestacions, la mestra diu que si miren la tele veuran gent cridant. Un nen diu:

- I si pugem el volum encara cridaran més!

A la classe dels "Gats" de P3... Situació: recollida de carpetes al matí. Natàlia: “Nekane, tens la carpeta?” Nekane: “Sí” Natàlia: “Me la dones? On és? ” Nekane: “No sé”.

Més "Gats" de P3... Situació: Els nens i nenes van bevent aigua per torns. Mentre en James beu aigua, un altre nen es mulla tota la màniga.

Natàlia: “Oh my God!!!” James: “Jo ja tinc el meu got”

Pregunta d'examen a 6è Anomena les Illes Canàries. Resposta: Tenerife, Gran Canària, Gomera, Hierro, Portaventura,...

Un visitant volador Un dia a la classe va entrar una abella. Quasi totes les nenes cridaven com boges i els nens feien tonteries però no teníem por. La Mercè, enfadada, va obrir les finestres perquè marxés i va fer un gran crit. Vàrem callar tots de cop.

Volem Plegats El 19 de novembre va tenir lloc la primera trobada d’aquest curs amb famílies nouvingudes. La convocatòria va ser un èxit doncs prop d’una vintena de pares i mares ens vam trobar al voltant d’una taula ben parada amb gran varietat de pastissets típics del Marroc i de l’Índia. A la part central de la trobada es va presentar el projecte de les “Parelles lingüístiques”. Es tracta d’una crida al voluntariat de persones catalanes per mantenir converses amb pares i mares nouvinguts que vulguin aprendre el català. Cada parella acorda el lloc, freqüència i durada de les trobades. L’escola pot assessorar els “nous mestres” sobre quins temes tractar.

EL PITBULL Un dia, a la tarda, davant de l’escola hi havia un pitbull. Era de color negre amb la panxa blanca. Era jove i juganer, estava sol i perseguia la gent i els cotxes. Un senyor el va agafar del collar i el va portar al policia que vigilava l’escola. La Laura i l’Eva sabien d’on era el gos, era del Ranxo Bonanza. El senyor els hi va portar. Laura, Lourdes, Philipp - 6è

EL DIA DE LES VACUNESEL DIA DE LES VACUNESEL DIA DE LES VACUNESEL DIA DE LES VACUNES El 17 d'octubre els nens i nenes de 6è estàvem molt nerviosos perquè era el "dia de les vacunes". Alguns tenien por i no volien vacunar-se. Després del pati van venir les infermeres del CAP de Calella i ens van dir que anéssim entrant a l'aula per ordre de llista. Ens van posar la vacuna de l’ hepatitis A+B i a alguns la de la varicel·la. I a totes les nenes també la del papil·loma. Fins al final de curs ens queden encara unes quantes vacunes més. Quedarem ben foradats ! Sandra, Oussama i Ángel - 6è

ELS NENS I NENES DE P3

Hola ja hem arribat a l’escola!!!! i us volem explicar la nostra experiència viscuda fins ara... Vet aquí que una vegada en arribar a l’escola, unes mestres ben divertides ens donaven la benvinguda. Tota la classe estava plena de joguines, jocs, cotxes, trens, cuineta i un munt de coses per passar-ho molt bé!!!!! Entre joc i joc ens vam començar a conèixer tots /es i grans amics/gues ja comencem a ser. Però quan sortíem al pati ens trobàvem amb un petit problema: aquelles mestres tan divertides es feien un embolic a l’hora de recollir i fer un tren molt eixerit !!!! Així doncs un matí quan vam fer la nostra rotllana, ens vam dir bon dia, vam fer el pastoret, la llista del menjador, vam cantar les nostres cançons,... Es va decidir que ja era hora de posar un nom a la nostra classe!!!!

Així ens vam posar a parlar Quin nom podríem proposar ???

I després de pensar i pensar les nostres classes

els noms ja tenen posats !!!!!

HOLA! SÓC EN SÀLIX . DURANT UNS DIES HE ESTAT A LA CLASSE DELS MICOS I DELS DRACS PER DESCOBRIR I APRENDRE MOLTES COSES RELACIONADES

AMB ELS SENTITS Cada setmana he arribat a la classe amb un conte per explicar als nens. Els micos i dracs havien de descobrir amb quin sentit estava relacionat! A partir d’aquí començàvem un munt de jocs i activitats que ens han divertit d’allò més!

Voleu veure el què hem après?

A partir de l’experimentació i manipulació hem après unes paraules molt difícils relacionades amb els sentits! Les voleu

saber...? Doncs són: olfacte, tacte, gust, vista i oïda.

Hem fet unes activitats molt divertides i hem descobert coses noves de cada sentit.

Tacte: Els objectes tenen moltes textures diferents! Nosaltres hem diferenciat entre les coses rugoses i suaus

Olfacte: Sabeu que hi ha coses que fan mala olor i d’altres bona? A partir de l’elaboració d’una colònia d’espígol vam veure que no a tothom li agraden les mateixes olors.

Gust: A partir de tastar diversos aliments amb els ulls tancats hem esbrinat que hi ha sabors salats i sabors dolços.

Vista: Construint unes ulleres amb paper de cel·lofana blau i

vermell es pot veure una pel·lícula en tres dimensions. És genial!

Oïda: al nostre voltant hi ha moltes coses que fan soroll. Hem jugat amb llibertat fent tot el soroll possible per després gaudir del silenci.

Després de fer tot aquest treball ja sabem relacionar els diferents

sentits!

Si voleu jugar amb els vostres fills i en Sàlix aneu a la pàgina de correu http://www.edu365.cat/infantil/cos/index.htm i gaudireu

molt realitzant les diverses activitats.

Els nens i les nenes de P5 hem treballat la tardor. Ens hem basat especialment en l’observació directa, l’experimentació i la manipulació a través d’activitats lúdiques i significatives. Durant uns quants dies vam anar portant fulles i després vam fer el contorn d’aquestes amb pintura dels colors de la tardor: GROC, TARONJA, VERMELL I MARRÓ. Vam tastar alguns fruits típics de l’època: CAQUI, MAGRANA, MANDARINA, RAÏM I XIRIMOIA. Primer els vam observar, tocar, olorar... i més d’un vam dir que el caqui era un tomàquet i la magrana una ceba!!! Vam riure molt i alguns posàvem unes cares... Per tal de conèixer més d’aprop el bosc a la tardor també vam fer una sortida pels voltants de l’escola i el Sr. Josep Mª Juhé ens va explicar moltes coses interessants. Vam trobar un bolet gegant!!!

Vam fer de cuiners i cuineres i vam elaborar els bombons de la tardor, ens ho vam passar d’allò més bé i ens vam posar de xocolata...! Per acabar vam celebrar la Castanyada ballant i menjant castanyes. Amb tot el que hem anat portant i recollint hem montat el nostre racó de la tardor i ens hem adonat que el paisatge es tenyeix de colors daurats, marrons i ataronjats i que la natura ens ofereix quantitat de fruits per degustar. “FLORS” I “EXTRATERRESTRES”, A VEURE SI TROBEU ESCRITS ELS COLORS I ELS FRUITS DE LA TARDOR!!!!

ÉS GEGANT! PERÒ AIXÒ ES MENJA?

El passat 9 de novembre, els nens i nenes del Cicle Inicial vam anar a la Fundació Palau (Caldes d’Estrac). Allà vam poder veure el fons artístic i literari d’en Josep Palau i Fabre. D’aquesta col·lecció, destaca la sala permanent que s’anomena “Estimat Picasso”, en la qual s’exposa la col·lecció d’obres de Picasso i es fa palesa la relació d’amistat que l’artista i l’escriptor català van mantenir durant molts anys.

Vam poder gaudir del Taller d’Art “Picasso i els titelles”. Aquest taller pretén desenvolupar l’atenció i l’observació dels alumnes tot coneixent qui era Pablo Picasso i fent de la imaginació una eina de treball i de joc. També vam poder valorar les diferents possibilitats de materials

que trobem al nostre abast. Amb la visita a la Sala Picasso, fent especial atenció a l’obra “Teatret, amb decorat suplementari i sis personatges”, se’ns va estimular la imaginació. De dins d’un teatret van començar a sortir personatges que ens explicaven una història… són

personatges que Picasso va construir per a la seva filla Maya, per tal d’explicar-li històries i divertir-la amb personatges ben diferents.

Un cop vista la petita funció, els nens i nenes van crear el seu propi titella a partir de materials ben diversos, tal i com va fer Picasso.

Una vegada a l’escola, vam dedicar una sessió d’expressió plàstica per treballar un dels quadres de Picasso “Noia davant del mirall” del 1930. L’Art és un llenguatge motivador per ells i podem sorprendre’ns de com perceben l’art des de la seva pròpia visió. Aquest ha estat el resultat!! Gairebé no es pot distingir l’original de Picasso amb els que han fet els nostres artistes, oi? Us animeu a crear cares a l’estil de Picasso? Amb el següent enllaç podràs escollir el rostre, els ulls, la boca...del teu nou personatge.

http://www.picassohead.com/create.html

Classe de 1rA i 1rB

Aquest nen té la cara ovalada i grossa. Té els cabells negres i curts. Els seus ulls són petits i marrons. Té el nas petit i arrodonit. Té les galtes rosades i gruixudes. Les seves pestanyes són petites i negres com les seves celles. És un nen xerraire i juganer. Li agrada molt jugar a futbol.

Vital Ramírez 2n B

Durant aquest trimestre els nens i nenes de segon hem

après a fer descripcions de companys/es de la classe. Aquí teniu una petita mostra. Endevineu qui som?

Classe de 6è

En …………………………….. és el meu company de classe i va néixer el 15 de juliol. Té els cabells negres i els ulls marrons com una castanya. Té les pestanyes llargues i negres. El seu nas és molt perfilat i els llavis vermells com una rosa. És força alt, no és ni prim ni gras. És fort com un gegant i força guapo i atractiu, també és molt simpàtic. De vegades es posa molt nerviós i quan s’enfada, s’enfada molt. Vesteix molt bé i treballa gairebé com una formiga. Li agrada molt fer Taekwondo. Janna Rosales 2n A

El nen de la classe que he escollit per descriure té la cara pigada. Els seus ulls són marrons. Els cabells són curts i castanys. El nas el té petit i les seves celles són rosses. El seu cos és atlètic. És un nen xerraire, juganer i rialler.

Lluc Galera 2n B

La ........................ té 7 anys. És alta, amb els cabells cargolats i els ulls marrons. És una nena molt simpàtica, no s’enfada mai. És treballadora i molt endreçada. Li agrada la música, i el que més li agrada és tocar els instruments. Roger Pera 2n A

La .................................. és una nena que va a segon A i té set anys. Els seus cabells són llargs i castanys. Els ulls marrons i les orelles petites. És molt alta, prima i molt blanca. És alegre i sempre juga amb mi. Es mostra una mica tímida i és treballadora, gairebé sempre està orgullosa. Sempre diu coses divertides i va vestida de ratlles blaves i blanques. Li agrada menjar mandarines i peix. També jugar i fer esport. Noa De Sola 2n A

El nen que descric té la cara pigada. Els seus ulls són de color verd. El nas és petit i punxegut. Les orelles són petites i les dents ben blanques. Els braços són llargs i prims. Les seves cames són fortes. És divertit i graciós. I juga molt bé a futbol. Laura Camps 2n B

ENGLISH A P4

Aquest any els nens i nenes de P4 de la classe dels “monkeys” i dels “dragons”, han inclòs en el seu horari, per primera vegada, una nova assignatura: l'English. Aquestes darreres setmanes, aprofitant que estem aprenent els nombres i els colors en anglès, hem après una nova cançó que ens agrada molt: Five little monkeys jumping on the bed. Després de cantar-la i actuar-la durant uns dies, hem vist el video dels monkeys; un video que ens encanta veure i que nosaltres sabem interpretar molt bé!

Si voleu aprendre aquesta cançó, només heu d'entrar en el Youtube i escriure “Five little monkeys super simple songs”. Us hi animeu? Aquí us deixem la primera estrofa:

Five little monkeys jumping on the bed one fell off and bumped his head.

Momma called the doctor and the doctor said: NO MORE MONKEYS JUMPING ON THE BED!

Ei! Mireu que guapos estem interpretant la cançó!

Five little monkeys Momma calling the doctor The doctor

IT’S CHRISTMAS TIME! IT’S CHRISTMAS TIME! IT’S CHRISTMAS TIME! IT’S CHRISTMAS TIME!

LES PROPIETATS MESURABLESLES PROPIETATS MESURABLESLES PROPIETATS MESURABLESLES PROPIETATS MESURABLES

Els alumnes de 3r vam treballar les propietats mesurables: temperatura,

longitud, massa i volum. Vam experimentar amb els objectes que s’utilitzen per mesurar aquestes propietats, és a dir, amb provetes, cintes

mètriques, regles, balances… Ens vam pesar, vam mesurar quan feia de llarg la pissarra, vam mesurar el volum d’aigua exacte que hi ha en un got, entre d’altres moltes activitats més.

Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt!

Mireu, mireu!

VISITA VISITA VISITA VISITA ALALALAL MUSEU “MOLÍ PAPERER”MUSEU “MOLÍ PAPERER”MUSEU “MOLÍ PAPERER”MUSEU “MOLÍ PAPERER”

El dia 18 d’octubre de 2012 els alumnes de 3r curs de l’escola vam anar

d’excursió a un molí paperer, un antic molí que encara es dedica a l’elaboració de paper gràcies al reciclatge de teles i altres materials. Vam tenir l’oportunitat de poder elaborar el nostre propi paper! Va ser una gran experiència!

Ja podeu visitar el nostre blJa podeu visitar el nostre blJa podeu visitar el nostre blJa podeu visitar el nostre bloc TIC en el següent link:oc TIC en el següent link:oc TIC en el següent link:oc TIC en el següent link:

blocs.xtec.cat/tercersdelsalicru/

Oh, benvinguts,

passeu, passeu!!!

Els “gossets” de P3 A

Els “gatets” de P3 B

L'Anna, la Maite, la Sara, la Mercè, en Dani, en Pedro i en Víctor, els nous fitxatges de l'equip de mestres!

També sou benvinguts a casa nostra els nous alumnes de P4 a 6è: Valentino, Alexandra, Artur, Cristian, Ivan, Georgina, Hailie, Sílvia, Alina, Ya Quing, , Ester i Matheus

El dia 9 d’octubre de 2012, els nens i les nenes de 4t

vam anar a Sant Feliu de Llobregat a l’ Escola Mestral. En aquella escola hi havia un terreny ple de sorra, on vam tenir l’experiència de ser arqueòlegs professionals per un dia.

Vam descobrir molts objectes quotidians que utilitzaven a l'època romana: plats, gerres, càntirs, estàtues... per tant estàvem excavant diferents estàncies d’una DOMUS (casa romana) .

Fins i tot vam trobar una bossa plena de monedes molt antigues de l’època, embolicades en una bossa de cuir.

Després en Felip, el nostre arqueòleg professional, ens va donar unes quantes fitxes per treballar sobre paper tot el que havíem

trobat. A la fitxa hi havia dibuixos del que vam trobar a la nostra DOMUS.

Quan vam acabar tota la feina, vam anar a un parc a dinar. En aquell parc hi havia una gran salt d’ aigua amb tortugues, ànecs, peixos de colors … Després de dinar vam estar jugant una estona, fins que va arribar l’ autocar i vam marxar. VA SER UNA EXCURSIÓ MOLT DIVERTIDA !!!! Nens i nenes de 4t

CIUTADANIA FILMS

A “Educació per la Ciutadania” els alumnes de 5è mirem de tant en tant una pel·lícula i la comentem per parlar dels valors que se’n poden extreure. La primera ha estat “Billy

Elliot”. Aquí teniu alguns comentaris.

-Una de les millors pel·lícules que he vist, tot i que deien moltes paraulotes i es barallaven molt. Els balls d’en Billy m’arribaven al cor. Amb aquesta peli he après molt. (Eva Llamas)

-Tracta d’un nen que té problemes amb la família. Al poble on viu hi ha moltes vagues. Ell va a un escola de boxa on també hi fan ballet. (Marta)

-En Billy volia fer realitat el seu somni. Volia ser ballarí tot i que a la seva família deien que era un “marica”. Al final anirà a una acadèmia a Londres i serà el que volia ser. (Brithany)

-M’agrada perquè transmet el missatge de que pots aconseguir allò que vols i si algú t’ho impedeix, mai has de deixar d’intentar-ho. (Jose)

-La pel·lícula és molt xula. Billy fa ballet i no se n’avergonyés. Al final és ballarí professional. No s’ha de tenir vergonya. (Pau)

-Ha sigut molt divertida. Ens ensenya que el ballet pot ser tant per nois com per noies. (Irene Arcos)

-El que més m’ha agradat és quan és adult i sap ballar molt bé. En alguns moments he sentit pena i tristor. No m’ha agradat quan es barallaven i es picaven. (Meeshail)

-M’agrada perquè demostra que nens i nenes poden fer el mateix. En Billy cuida la seva àvia i prepara l’esmorzar. També visita la tomba de la seva mare i té temps per als amics i per fer ballet. (Geni)

-M’ha agradat quan saltaven damunt el llit però no quan es barallaven a casa. (Ariadna)

-La pel·lícula ens transmet que si una cosa ens agrada, podem fer-la sense cap problema. (Abel)

-Trobo molt bé que un nen somiï amb el seu futur i s’enfronti a la realitat de la seva família. Al principi el pare i el germà li diuen “nenaza”. (Valentina)

-Va d’un nen que s’aficiona al ballet però el seu pare no li deixa fer. La mestra insisteix i al final el pare li dóna permís. (Daia)

-La peli m’ha fet pena perquè la família té problemes econòmics i a més no deixen que l’Elliot balli. Al final l’accepten a l’escola i aconsegueix ser famós. (Mei)

-Un nen comença a fer boxa perquè el seu pare l’obliga, però acaba fent ballet a Londres que és el que li agrada. (Tiffany)

-Em fa pena quan el nen se’n va de casa, tot i que al final triomfa. La peli ens transmet que cadascú ha de ser el que vol. (Aleix)

-M’ha agradat el missatge que transmet tot i que hi ha moments de pena, tristor o d’altres en que es piquen i es barallen. És emocionant quan acaba ballant en un escenari. (Irene Pàmies)

-Va d’una família on hi ha un nen que fa ballet. Al seu pare no li agrada i no li deixa fer. A mi em transmet tristesa i em fa pensar que tots tenim dret a fer el que ens agrada. (Joan)

-Aquesta peli no m’ha agradat perquè m’ha fet pena veure com el pare i el germà de l’Elliot no tenen feina per les vagues. (Marc Saula)

-No m’ha agradat la pel·lícula perquè el seu pare fuma, la mare va morir, l’àvia està malament del cap, el seu amic és gai i a més se’n va sol a Newcastle. (Hagie)

-Em sembla bé que cadascú pugui fer allò que vol. (Eloi)

-La peli ens apropa al ballet. En Billy sap que en el futur serà ballarí. M’ha agradat sobretot el salt final a l’escenari. Ha sigut divertida. (Eva Mir)

Classe de 5è

OPINIONS SOBRE LA VAGA GENERAL

- La vaga és una manera de protestar contra les retallades... La gent no treballa i surt al carrer a fer manifestacions a tot arreu.

La manifestació és provocada per la crisi perquè hi ha persones que encara no han cobrat o cobren menys de l’habitual. Cada dia fan fora a molta gent de la feina i s’han de buscar la vida per continuar endavant. Laura - Si fan vaga els descompten més diners dels que cobren. Jo no faria vaga. Aike - Algunes persones no van treballar i alguns nens no van anar a l’escola. En alguns pobles recomanaven no anar ni a comprar el pa. Marisol - Fer vaga és opcional però pots tenir problemes si fas vaga perquè el teu cap et pot acomiadar. Això no és just. Hi ha persones que no en poden fer si treballen en hospitals, residències d’avis o escoles perquè s’han d’atendre a les persones. Tampoc és just. Hugo - Alguns manifestants van trencar vidres d’autobusos i tiraven coses. Jo crec que es van passar, els mossos també. Van colpejar a un noi de 13 anys al cap i li van fer 4 punts. Marc - Una noieta innocent, intentant que no li fessin mal al seu nòvio, va rebre ella cops de porra. Pobra noia! Lluna - Jo opino que la vaga és una forma de demanar no més retallades. Jo crec que si fem una vaga continuarà tot igual. Però hi ha altres persones que no. La meva família no ha fet vaga, perquè creiem que no es canviaran les coses. Marina - A l’escola els mestres no van fer vaga i alguns nens es van enfadar, però jo estava contenta perquè aprofitàvem aquell dia. Clàudia Classe de 6è

We can use Google Earth to measure big areas or distances between two places. 6th level students have measured the school. Can you do it? It's funny!

Open Google Earth and: - locate Calella and Salicrú School - zoom up to 115 m proximately - open the ruler (Tools/Ruler) and focus on the playground . To calculate the area you have to measure how long and how wide it is. Before doing the practise, guess: the playground is proximately... a/ 500 m2 � d/ 1300 m2 � b/ 700 m2 � e/ 1700 m2 � c/ 1000 m2 � f/ 2000 m2 � You can download Google Earth from this link: www.google.com/earth

Enguany des de l’escola es pretén ensenyar i aprendre el fet musical de manera més vivencial. Els alumnes han d’explorar i percebre tots els fenòmens sonors que els envolten a la seva vida diària i saber “escoltar” allò que es produeix al seu voltant, per poder després discriminar allò que els motiva i agrada o el que els molesta.

Els alumnes aprenen cançons, curtes o llargues depenent de l’edat; cantades en gran grup, petit grup o en veu solista; acompanyades amb instruments de petita percussió o instruments melòdics com la flauta. També fan servir el moviment i la

mímica per consolidar millor allò que cantem o volem expressar i, alhora, els endinsem en l’escolta activa i el respecte pels companys/es. D’altra banda, han manipulat, explorat diferents instruments, descobrint la seva sonoritat real, els seus orígens, la seva història i tot allò que ens preguntem davant els reptes nous que ens trobem per voler saber més. Aquest procés ens portarà a altres fites però això serà pel proper número de “La Pissarra”.

A l’escola tenim alguns alumnes que necessiten utilitzar unes imatges/ pictogrames per poder-se comunicar amb els altres i poder entendre les feines que han de realitzar. Durant aquest trimestre, amb un alumne hem treballat una cançó. La coneixeu?

MÚSICA CANÇÓ : MIREU ELS MEUS ÀNECS

MIREU ELS MEUS ÀNECS

FAN UN CAPBUSSÓ, FAN UN CAPBUSSÓ,

EL CAP DINS DE L’AIGUA, NO TENEN CAP POR.

MIREU ELS MEUS ÀNECS

JUGUEN EN EL FANG, JUGUEN EN EL FANG.

PIQUEN AMB LES POTES, FAN UN BON XIP XAP.

Sona?

Com toco, ehh???

Tros de Concert .

Molt Bé !!!!

AULA DE SUPORT

L’EDUCACIÓ FÍSICA, QUINA PASSADA! En primer lloc em vull presentar, sóc Dani Pozuelo i estic fent la substitució de la Laura per baixa maternal. Sóc de Tordera i estic moltttt content d’estar amb vosaltres, espero que sigui per molt de temps. Aquest 1r trimestre hem fet algunes activitats complementàries en Educació Física. Us deixo comentaris dels monitors que les han dut a terme i d’algun alumne. Gràcies per rebre’m tant bé i estic a la vostra disposició. “Dewww...”

BÀSQUET CICLE MITJÀ I SUPERIOR

Durant una setmana van venir a l’escola en Quim i en Ferran, dos jugadors-entrenadors de bàsquet. Volien ensenyar-nos a jugar-hi. A més a més animaven als nens i nenes del col·legi a apuntar-se al Club de Bàsquet de Calella. Tots els alumnes vam practicar aquest esport a la classe d’Educació Física. Ariadna, de 6è

Durant la setmana del 5 al 9 de novembre, a través del CB Calella, vam tenir l’oportunitat d’emprendre una bonica aventura per les escoles del nostre poble. Consistia en convertir les classes d’Educació Física en dinàmics i senzills entrenaments de bàsquet, amb l’objectiu d’atraure a un bon nombre de nens i nenes. La primera escola que ens va rebre fou el Salicrú. El primer dia, degut a la inseguretat de no saber gaire bé com anirien les classes, estàvem un pèl nerviosos. No obstant, des que vam entrar, el meu

company i jo vam ser rebuts pel director i per en Dani, el professor d’Educació Física que ens va facilitar les coses en tot moment. Al llarg de la setmana, les classes de 3r a 6è van anar realitzant diverses activitats relacionades amb el domini de la pilota, el bot, el tir,etc. i ens vam endur grans sorpreses al veure l’habilitat que

tenien alguns (i algunes) amb la pilota a les mans. A més, les ganes que hi posaven a l’hora d’intentar qualsevol cosa, era una gran motivació per seguir ensenyant. Personalment penso que va ser una gran experiència tant per a ells com per nosaltres, que ho vam gaudir en tot moment!! Amb això només em falta dir, en nom del Club Bàsquet Calella, que les portes del Pavelló Municipal d’Esports estan obertes a totes aquelles persones que desitgin saber més coses sobre el bàsquet de les que vam introduir nosaltres durant aquella setmana. Moltíssimes gràcies!! Ferran Valls

CROSS CICLE SUPERIOR

Hola!! Sóc el pare de la Clàudia i l’Adrià Laplana, en Xavi. Un dia qualsevol, el nou mestre d’Educació Física, en Dani, va comentar-li al director de l’escola, en Javier, que si sabia d’algun pare que coneixés els boscos i corriols de l’entorn de l’escola i la nostra zona. La idea era fer una sortida corrent d’uns 40 a 50 minuts... i aquí entro jo, quan em van proposar una sortida mensual amb els alumnes de 5è i 6è. Jo ja havia fet alguns estius de monitor de muntanya per nens en excursions i alguns trails. De fet, sempre sóc a la muntanya... com diuen els meus fills. La idea d’inculcar als nanos la natura, el respecte a un medi, l’esforç d’arribar-hi, el companyerisme i l’ajudar-se uns als altres, ja ens satisfà sobradament a en Dani i a mi. Així, el dia establert per anar-hi amb 5è, vàrem tantejar i conèixer els ritmes dels diferents grupets que s’anaven fent els primers quilòmetres, per pistes de sorra amb desnivells de tota mena. El dia estipulat amb 6è ja va ser més compacte i uniforme. Són més grandets, és clar!! I vàrem poder pujar pel corriol que duu al camí fons, com diem els llogarencs d’aquí. Un corriol frondós on vàrem necessitar ajuda uns dels altres per salvar els diferents elements, esglaons de terra, xaragalls... que ens anaven sorgint. Vàrem veure bolets i Calella des de dalt i vam disfrutar a les baixades deixant-nos portar per la inèrcia, iuuuujjjuuuuu!!!!! Xavi Laplana

Tashi delek! Com esteu? Aprofitant l'oportunitat que em doneu per

escriure per la Pissarra del Salicrú, us explicaré una història que ens va passar amb un amic que es diu Ricard amb qui estàvem viatjant de Xina a Cambodja. Comencen leees: Salicròniques de viatge!!! (veu gutural, si us plau). Quadern de bitàcola. Dia 1 de viatge. Corria el llunyà juliol de l'any 2012... la Frigo ja treia el cartell de gelats per a l'estiu, amb el típic racó de novetats. Mentrestant, a l'extrem Orient, dos viatgers sòmines ens dirigíem a una regió interior de Xina anomenada Gansu, famosa pels La mien*. El destí en qüestió era Xiahe, una localitat tibetana amb un gran - enorme - complex religiós budista. Vam estar tot el matí peregrinant als llocs més sagrats: ghompes, stupes, manis **, i botigues d'habituallament. Al migdia ja, cansats de caminar, ens vam asseure a observar davant l'entrada d'un temple. Rondant hi havia un monjo que escombrava qui ens va començar a mirar de reüll (no, no us estic explicant una versió exòtica d'una història d'amor prohibit; estrena en cartellera: el monjo que xiuxiuejava als yaks). Aviat va fer senyals a altres companys de la shanga*** per què s'acostessin. Encuriosits volien comunicar-se amb nosaltres, així com nosaltres amb ells. De bones a primeres lo típic: ensenyar les fotos fetes al llarg dels dies; fer-los alguna foto, i ells flipant pensant que has fet una còpia d'ells mateixos(així es podrien saltar el rés de la tarda). Poc després un ens interpel·la amb tibetà acompanyant-ho de gestos(tan sols un d'ells deia 4 paraules en anglès; i sense saber res de tibetà, les quatre nostres en xinès tampoc ens servien de pont: Hola; fideus; quant val?; gràcies; adéu). Després de reunir-se el jurat (en Richy i jo) i deliberar per llarga estona, vam concloure que ens estaven preguntant quina terra havia vist néixer dues criatures del senyor tan maldestres i poc auspicioses. - Ah! De Barcelona - vam respondre nosaltres, doncs per experiència sabem que, juntament amb en Messi, generalment és lo únic que coneixen de per aquí, ah sí, i els carquinyolis...). I de sobte van començar a anomenar paraules, com si vosaltres em diguéssiu Calella i jo comencés a dir, eeeemmmm: riera de Capaspre, el Salicrú, carrer de l'església. Nosaltres no enteníem res. Però llavors, entremig de tots els sons, vam caçar al vol una paraula: Vilia! Ah, aquesta ja l'havíem sentit i descodificat abans en altres llocs, es referien a en David Villa. Oh, estaven recitant l'alineació del Barça. Volien fer-nos notar que suposadament sabíem una cosa en comú, una manera de voler connectar. Després d'uns quants pedra-paper-tisores i alguna rialla, ens van gesticular que si ens anava bé quedar a allà mateix al cap d'una hora per jugar a futbol (semblava que jugàvem al Tabú amb

mímica, però sense cronòmetre). Ens anava bé i ho vàrem acordar.

Érem allà seixanta minuts més tard, o més ben dit: un rés més tard; allà el temps es compta així, en pregàries. En aquell moment la colla pessigolla sortia de l'oració de dins del temple. Ens van agafar i ens van dur fins a la plaça de baix. Allí ens hi esperava una furgoneta, carregada fins dalt de monjos amb hàbit i ulls il·luminats, il· luminats d'il· lusió pel futbol. Ens van dir que pugéssim. Ens van dur uns quilòmetres amunt, a unes esplanades barriades per murs de pedra, un lloc únic: tot de monjos tibetans jugant a futbol (amb hàbit o samarretes d'equips professionals), i gent seglar fent pícnic, menjant i ballant, a estones música tradicional tibetana, d'altres techno tibetà. Si pogués m'agradaria allargar-me més en la descripció de la curiosa situació, per què val la pena. Resulta que els monjos del monestir qui ens havien dut a allà es van enfundar la samarreta de la "selección", cadascú amb un número concret. Davant tenien uns altres onze monjos, d'un altre lloc, vestits de la selecció de Portugal. Com si ho veiés, es col·loquen tots al camp, cadascú en la seva posició, i jo, entenent que ens havien convidat a jugar entro al camp a pas de pingüí i em poso a la defensa. Discretament se m'acosta un monjo amb les mans juntes i fent copets de cap, en senyal de demanar disculpes, i em diu que no puc jugar. Es veu que la passió pel joc era tal que no podíem jugar i destorbar aquell nirvana. A una banda vàrem estar "mirant" el partit sencer, de durada igual que un d'oficial (descans inclòs van fer). En acabar, els de la Roja ens van convidar a ambdós a jugar un "partidillo". Però com era de preveure, a tres mil i pico metres, després de dos galops rera la pilota se't treia l'alè i les ganes de jugar. Ells eren com Duracell, i jo poc després ja estava fent allò de: quan tornarem? Tinc gana. La història s'allarga un xic més, però us ho resumeixo dient que ens van acabar duent a un restaurant xinès-xinès fent un menú de quinze plats, a rebentar, i, tot i insistir no ens van deixar pagar. Fet curiós va ser que en acabar el dinar i acabar-se les converses - per dir-ho d'alguna manera - tots seguíem a allà asseguts, mirant-nos. Resulta que al ser ells els amfitrions estaven esperant que marxéssim abans, doncs quan convides a algú ho sols fer a casa teva, oi, i doncs no en marxes pas. * Per qualsevol dubte consultar a Youtube. ** Varies construccions religioses budistes: monestir, reliquiari, murs d'oració, respectivament *** La comunitat budista. Oriol Lloret, mestre viatger

BÚSTIA OBERTA

PARLEN ELS PARES

L'activitat extraescolar de Ball de Bastons té una llarga tradició al Salicrú, en part gràcies a l’interès de la professora Mercè Cervantes que ho va portar durant uns 10 anys. Aquesta activitat que ha esdevingut un tret identificatiu de l'escola ha estat possible per la complicitat de professors, pares i alumnes que, malgrat les dificultats amb les que s'han trobat, han fet mans i mànigues per aconseguir la seva continuïtat. Com sabeu, l'organització de les sortides així com l'acompanyament dels dansaires recau en persones voluntàries que s'impliquen perquè els seus fills i filles puguin participar-hi. Aquest caràcter voluntari fa que sovint haguem d'acomiadar-nos d’algun d'ells. Ara és el torn de dir adéu a l'Anna Comas (mare de la Nira i l’Aleix Tubert) que durant 6 anys ha portat a terme la coodinació de l'activitat. Per sort el planter de pares i mares del Salicrú és gran i ja hem trobat el relleu perfecte, la Mireia Ballester (mare de l'Ivet i l'Olatz Taure). Ella serà a partir d'ara l'encarregada de portar pel món els bastoners i bastoneres de l'escola Dr. Carles Salicrú.

Ànims Mireia! AMPA del Salicrú

PARLEN ELS MESTRES: EL JOC ÉS COSA DE TOTS! Jugar és una de les activitats més significatives de la infància. A partir del joc el nen pren consciència d’ell mateix i del món. Els jocs i les joguines tenen un paper important en el desenvolupament de la personalitat dels nens i les nenes, faciliten el procés de socialització i afavoreixen el desenvolupament afectiu, motor i intel·lectual, i la integració social.

Pares, mares i educadors som responsables de proporcionar als nostres nens i nenes les joguines que necessiten i assegurar-nos que són idònies i segures. El fet de triar una joguina adequada per a cada nen o nena no sempre és una tasca fàcil. En els primers anys de l’infant, som els pares i adults propers els qui escollim la joguina, i fins i tot quan els nens i nenes són més grans, els adults acabem decidint què triem. Tot sovint estem desorientats sobre quina és la joguina més adequada, quina li agradarà més, etc.

És important que les joguines siguin escollides amb deteniment, pensant en el nen o la nena en concret, tenint en compte la seva edat, gustos i interessos, les seves necessitats i capacitats. Cada cop són més els fabricants que indiquen l’edat a l’embalatge i donen orientacions pedagògiques sobre la joguina. Aquestes dades són útils per orientar-nos. En cas que el nen o nena tingui alguna discapacitat, a més de pensar en els seus interessos i capacitats, cal avaluar les possibilitats d’adaptació de la joguina.uè té?,

Han de transmetre valors positius com ara la cooperació, el respecte als altres i al medi ambient, i evitar joguines que transmetin valors sexistes o que incitin a la violència. Per tant, és important triar bé, amb sentit comú, i transmetre als nostres fills bons hàbits d’ús i cura de les joguines.i què A la pàgina web: www.joguinasegura.coop podeu trobar moltes més propostes de joguines per edats.

ENTREVISTEM A… Jordi Pérez Director de carrera de la Challenge Barcelona-Maresme

En Jordi va explicar-nos un munt de detalls sobre la Challenge en una llarga entrevista. Aquí teniu el resum. Quantes categories hi ha a la Triatló? La primera categoria és de 18 a 19 anys. A partir d'aquí n'hi tantes com segments de 5 anys: de 20 a 24, de 25 a 29,...

Poden participar-hi els atletes amb minusvalidesa física? Sí, de tot tipus: cecs, paraplègics,... A les properes Olimpíades s'admetrà el triatló i també serà prova paralímpica.

Quines distàncies es fan? La Half són 1900m nedant, 90km pedalejant i 21,1km corrent; el doble en la Challenge sencera.

És un esport molt dur? Hi ha esports més durs. A més entrenar per les proves de la triatló és més divertit perquè combines diversos esports.

S’ha d’entrenar molt? Sí, força. La natació és primordial. Es pot entrenar alternant les tres especialitats segons la climatologia.

Pot ser perillós per la salut? No si ets conscient dels teus límits. És bàsic que abans d'iniciar un esport passis una revisió mèdica.

Quin equipament necessita l’atleta per la cursa? Cada atleta tria com vol anar. N’hi ha que es canvien la roba per cada prova: el vestit de neopré, el maillot de ciclista i samarreta de tirants i pantalons per córrer.

Què fa l’atleta si té necessitat d’anar al WC? Sobretot cal abans de sortir pels nervis que passes. Hi ha molts WC químics: 30 a la sortida i 1 a cada avituallament.

Per què s’organitza la Challenge? Per tenir una competició a nivell mundial i que se’ns conegui arreu. Penseu que hi ha participants de fins a 35 països des del Japó a USA. També ajuda a incrementar l’activitat econòmica a la comarca.

Hi ha altres Challenges? A Europa hi ha 14 Challenges i 2 fora d’Europa.

Cada quan se celebra la Challenge Barcelona-Maresme? Al maig, la Half i al setembre-octubre, una setmana després de la fira de Calella, la Challenge.

Quants atletes hi participen? A la Half uns 2500 i a la Gran uns 1500.

Qui té el rècord? En Clemente Alonso, de Salamanca, amb 8h 15', el 2011. En noies, la britànica Lucy Gossage amb menys de 9h, el 2012.

Quants voluntaris calen per organitzar-la? Moltíssims, uns 450 per la Half i més de 600 per la Challenge.

Quants cèntims costa preparar-la? Les dues juntes, 750.000 €. El que més costa és tallar la N-II doncs es paga el peatge dels vehicles.

Hi ha molts patrocinadors que aporten diners? En temps de crisi és difícil trobar-ne. L'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat hi col·laboren, però s'ha perdut una subvenció del govern espanyol per les retallades. Com que guanyem en importància, hi ha empreses que també volen patrocinar-nos.

Amb la Challenge, es guanyen diners? No es guanyen diners perquè hem perdut les subvencions. Si se'n guanyessin es reinvertirien per millorar la qualitat i publicitar-nos arreu del món.

Hi ha premis pels guanyadors? Sí. La Half té 25.000 € en premis (5.000€ pel 1r) i la Challenge, 50.000 € (8.000€ pel 1r).

Els atletes, han de pagar per participar-hi? Sí, força. La inscripció per la Half costa 145€ i 300€ per la Gran.

Per què és Calella la seu de la Challenge? Calella va acceptar aquest projecte entre altres ciutats. A més, Calella com a ciutat turística, pot absorbir tota la gent que atrau un esdeveniment com aquest (atletes, familiars, organitzadors).

Quines proves fan els nens que s’apunten a la Kid’s Challenge? Només córrer. S'ha fet a 7 pobles del Maresme per primera vegada. Es busca més la participació com un inici a l'esport que la competició. Alumnes de 6è

1/ Embarbussament Llegeix ràpid l'embarbussament, intenta repetir-lo i contesta la pregunta: "UN I DOS I TRES I QUATRE, LA MEITAT DE VINT-I-QUATRE, VINT-I-QUATRE I VINT-I-CINC, SET I VUIT I NOU I CINC" Quant sumen tots els nombres?

2/ Amb poca cosa

Col·loca un símbol matemàtic conegut entre 2 i 3 de manera que el nombre obtingut sigui més gran que 2 i més petit que 3. Quin símbol és?

3/ Regals en metàl·lic

Dos pares van regalar diners als seus fills. Un d'ells va donar al seu fill 1500 euros i l'altre va donar al seu 1000 euros. Va resultar, però, que entre els dos fills van augmentar el seu capital només 1500 euros.

Com es pot explicar això?

4/ Un milió de mòbils

Un mòbil del darrer crit pesa 293 g. A un magatzem trobem un milió de mòbils com aquest. Calcula, mentalment, quantes tones pesen.

Alguns links per diversió matemàtica: http://www.genmagic.net/educa/ http://www.senyorenigma.blogspot.com/ http://www.xtec.cat/~jjareno/

““““CapreseCapreseCapreseCaprese”””” Ingredients per a dues persones:

-Dos tomàquets ben grans

-Dues boles de mozzarella fresques

-Un pessic de sal i un altre d’orenga

-Una mica d’oli

Preparació (5 min, fàcil):

Talleu els tomàquets a trossos rodons. Obriu els paquets de mozzarella i feu el mateix que amb els tomàquets.

Col·loqueu els trossos de tomàquet i mozzarella sobre un plat força gran.

Afegiu la sal repartint-la bé pel plat, després tireu un rajolí d’oli ben repartit i, a continuació, afegiu l’orenga igual com heu fet amb la sal. Ja teniu la vostra “Caprese”. Fàcil oi?

Podeu complementar amb alfàbrega o olives si voleu donar-li una mica més de presentació.

Filippo Tigri (pare de la Laura de 1r A)

---------------------------------------------------------------------------------------

Afegim un proposta especial:

Recepta per a la felicitat del mestre

500 gr. d’il·lusió 300 gr. de paciència

300 gr. d’esperança 200 gr. de companyerisme

1 cullerada de renovació i innovació 1 raig d’optimisme

Remena-ho tot molt bé, passa-ho per la paella i obtindràs una bona fórmula per afrontar el dia a dia de l’escola.

PEL·LÍCULES DEDICADES “TODOS TENEMOS UN PLAN”… . Per aquestes vacances de Nadal “CONTRARRELOJ”... els darrers minuts cada matí per anar a cole

“PIRATAS”... aquest any no n'hi ha, però tenim gossets, gatets, pops, dracs, micos, llops, extraterrestres, flors,... “POLLO CON CIRUELAS” ... amb patates els dijous i les prunes per Nadal “PROFESOR LAHZAR”... el substitut que mai no va arribar “SIEMPRE FELIZ”... he fet els deures!!! “SÓLO ES EL PRINCIPIO”... això dèiem

al setembre i ja estem a final d’any “EL NOMBRE”... el que aprenen a escriure els nens i nenes de P3 “DESMADRE DE PADRE”.. i el nen esperant a l’escola o a la parada del bus que vingui a buscar-lo “GRUPO 7”... les tutores d’infantil i la Maite “TEI” “ÉRASE UNA FE”... per fi ha arribat la TEI!!! La mantenim per l’escola nova “INTOCABLE”... el vetllador Jordi i la vetlladora Gemma “LA FELICIDAD NUNCA VIENE SOLA”… i les desgràcies amb les retallades tampoc “MATA'LS SUAUMENT” ... hi ha suors que “maten” si no ens dutxem

SOLUCIÓ ALS PASSATEMPS 1/ Embarbussament: 100 (1+2+3+4)+(24:2)+(24+25)+(7+8+9+5) = 10+12+49+29 = 100 2/ Amb poca cosa: Hem de posar una coma decimal per obtenir 2,3

2 < 2,3 < 3 3/ Regals en metàl·lic: Són avi, pare i fill Els diners que dóna el primer pare coincideixen amb el total que reuneixen els dos fills. Això només pot passar si les 1000 euros que dóna el segon pare surten de les primeres 1500. Això només pot passar si un d'ells és pare i fill a la vegada. L'avi dóna al seu fill 1500 euros i aquest li en dóna al seu (i nét del primer) 1000, quedant-se ell amb 500. 4/ Un milió de mòbils: 293 tones Una tona són 1 000 000 de grams, per tant un milió de mòbils de 293 grams pesaran 293 tones.

QUÈ FÈIEM?

Fa 20 anys, el desembre de 1992 (nº 13 de “La Pissarra”)… - Ressorgia la revista després de molts mesos de letargia per problemes financers. - L’escola tenia equips de futbol, bàsquet i volei jugant a la lliga comarcal. Alumnes de 8è del col· legi feien d’entrenadors. - Es va construir el mur i el banc de pedra per seure a les pistes, amb un pressupost de 3 milions de pessetes (18.000 €). - Mestres i alumnes vam plantar els arbres del marge esquerre de la riera. Alguns encara són vius i ben ufanosos que estan! - S’estrenava el model de bata i xandall del Salicrú! - Els de 8è d’EGB visitaven el Bus de les Professions per orientar-se sobre els estudis a seguir. - En lloc de plàstica es feien tallers. Els petits, de natura, jocs i invents, fang, jocs esportius i dansa. Els grans, de dibuix, teatre, natura, alimentació i consum i marqueteria. Fa 10 anys, el desembre de 2002 (nº 42 de “La Pissarra”)… - La portada i l’editorial es referien al compte enrere per la fusió de les dues escoles públiques de Calella, prevista pel setembre del 2004. A finals de novembre d’aquell any va començar l’enderroc dels edificis Central i Pins de la Minerva. Al mateix temps naixia la 3ra línia d’Infantil i Primària al Salicrú (el Departament autoritzava el desdoblament de P3). Ja es preveia que les tres línies no cabrien al nou edifici i que calia pensar en una escola nova. I d’això han passat deu anys... - Es va “penjar” el web de l’escola. - Celebràvem la Festa de la Castanyada, com en els darrers anys, amb màniga curta. - Les sortides i excursions del trimestre van ser moltes i molt variades: al castanyer, a la Fundació Miró de BCN, al mercat de Calella a veure els fruits de la tardor, a una indústria alimentària de Riudarenes, al teatre de Tordera i a la Planta de Compostatge de Granollers.