� “Desitjam que l’esculturadel pastoret prest la vegemcol·locada en un lloc definitiu”

(Pesavi, pàg. 32)

Venta de Mobiliario Aparthotel Coma Gran (Sa Coma)Horario de atención al público de 10:00h. a 12:00h.

MESAS COMEDOR: 15 €

SILLAS COMEDOR: 10€

MESAS DE CENTRO: 10€

MESAS RINCONERAS: 5€

MESITAS DE NOCHE: 5€

MALETEROS: 5€

SOFÁ CAMA DOBLE: 15€

TABURETES: 3€

ESCRITORIOS: 5€

� Entrevistam a Carme Nebot,regidora de Turisme iNormalització Lingüística

� L’avantguarda musicalde Marcel Cranc a La Unió-14 de Març a les 21:00h.-

Núm

.258

- M

arç

2008

.3 e

uros

.

Foto

mun

tatg

e: B

erna

t

3

A principis de mes aquesta redacció es va posar en contacte amb el batle per demanar-li queens informàs sobre la subvenció que el Govern Balear va donar a l’anterior consistori municipal perles obres del Cine Teatre La Unió. Respecte d’això ens va dir que “la Conselleria d’Obres Públiques,Habitatge i Transports del Govern Balear ha comunicat que per rebre la subvenció de 525.000euros que donà a l’anterior govern municipal, el Cinema Teatre La Unió ha de comptar amb tota lainfraestructura necessària per permetre l’accés dels minusvàlids a totes les seves dependències,és a dir: vestidors i banys de la planta soterrani adaptats al Reglament de supressió de barreresarquitectòniques; rampa d’accés a l’escenari...

Aquestes dotacions haurien d’estar enllestides a finals d’agost, segons adverteix l’informe delGovern Balear. I això ens suposarà un retard o un canvi dins tot el que és ajustar aquestes parti-des dins el pressupost.”

Moltes vegades, en la política l’arbre no ens deixa veure el bosc. Aquesta redacció consideraque la ciutadania ha d’estar informada de l’arrel dels temes importants i per això la comunicacióentre forces polítiques i els mitjans de comunicació haurien de tractar-se amb més naturalitat, jaque inevitablement convergim a l’hora de desenvolupar la nostra feina, ja sigui a l’hora d’aplicarpolítiques o a l’hora d’informar sobre el que succeeix quant al destí polític, social i econòmic de lanostra societat.

Aquest missatge també vol arribar a altres forces polítiques que estan representades o no dinsel govern municipal, a associacions, veïnats i societat civil, perquè no ha estat mai el nostre cas eld’oblidar-nos de l’oposició del govern serverí, ja que mai no hem tengut intencionalitat de no tenir-los en compte, sinó que tal vegada, el Parit Popular de Son Servera no ha reparat en el fet que lanostra revista és una finestra oberta a tot el qui tengui res a dir o a veure amb el nostre municipi.

Perquè l’única intenció i raó d’ésser d’aquesta revista es la d’exercir com a finestra de l’esde-venir del nostre poble en el temps. Un exemple d’aquesta visió del cronisme mirall que condueixa la memòria històrica d’un poble (voluntat d’aquesta revista) són les cròniques de don Toni Bessó,que gràcies a la recopilació del nostre col·laborador, en Mateu “Fena”, a dia d’avui, ens fa possi-ble llegir les cròniques diàries de tot el que ocorria al nostre poble a principis del segle passat.

Ja que si una cosa és segura és que la història a través de l’exercici de la memòria històricaens serveix per entendre o arribar a esmenar els errors d’avui.

Només fer palès a tots els lectors del Cala Millor 7 que som una finestra oberta per a totsaquells que tenguin res a dir, expressar, denunciar o compartir.

Informar-vos igualment, que el CM7 ja ha arribat a la xarxa amb l’URL dewww.calamillor7.com, on cada mes podreu davallar-vos en format pdf el darrer número ja editat icomercialitzat. I enregistrar al vostre ordinador la nostra revista, cosa que suposa un gran avanç.

Però la intenció final, com esmentava abans, és la voluntat que aquesta revista sigui el mirallde l’evolució del nostre poble, i de la satisfacció dels nostres col·laboradors, cases publicitàries iaquells fidels lectors que de vegades vénen a l’oficina a demanar-nos números anteriors amb laintenció de rescatar notícies, fotografies, dates, informacions o senzillament completar la sevacol·lecció.

Ara que estam a l’abast de tot el món caldria remarcar que nosaltres sempre hem estat a l’a-bast del nostre municipi. Sempre hem lluitat contra l’oblit del que pugui passar a Son Servera.�

Manuel Ismael Serrano Servera, Director del CM7 revista@calamillor7.com

� Una finestra oberta a tots

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34Tel. 971 56 72 53660 99 15 2807550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

EDITA

Aquesta revista vetla per l’ús lingüístic de la nostra llengua pròpia. En tot cas, no es fa responsable de l’ús lingüístic dels seus col·laboradors ni de la publicitat.

Per tant, es respectaran les decisions, en aquest aspecte, personals de cada columnista i publicista.

Editorial

Quants aiguamorts a la ciutat captivaTot n'és ple

Quanta fruita d'olor darrere el claustreTot n'és ple

J. V. Foix (1893-1987)

Poeta Català

4

Sant Ignasi

� Exposició de fotografies de Melchor Guardia Cuader

Aquest any, entre els actes institucionals de la festa de Sant Ignasi,també s’inaugurà l’exposició de fotografies “Son Servera anys enrere”de Melchor Guardia Cuader (1903-1970), exposició que ha estat pos-sible gràcies a la col·laboració impagable del seu nét, Víctor Guardia.La regidora de Cultura, Marga Serrano, la presentà i va agrair pública-ment a Víctor Guardia “la seva il·lusió, la seva ajuda i la donació al’Ajuntament de Son Servera de tan valuoses fotografies. No sé si voshi heu fixat, però hem volgut que aquesta exposició comenci i acabiamb fotografies semblants: l’inici del recorregut és una fotografia d'unpagès que arriba a Son Servera amb carro creuant el pont d’en Calet,aquest pont singular que té el poder d’eixamplar-nos el cor quan elcreuam, perquè d’alguna manera ens diu que hem arribat a ca nostra.I en la darrera fotografia veim com el pagès surt del poble. Entre unaimatge i l’altra podem contemplar, avui, tota una vida en blanc i negre,plena de detalls d’una Son Servera gairebé irrecognoscible.”

Melchor Guardia va néixer a Barcelona i als 20 anys va arribar aMallorca per complir el servei militar, però ja no se’n tornaria, perquèva quedar enamorat de l’illa.

Exercint de perruquer a Ciutat va conèixer na Sebastiana ServeraVives, que seria la seva dona, una serverina que li va ensenyar tots elspaisatges i costums de la terra i del poble serverí. Tot el que veia i des-cobria ho va deixar reflectit gràcies a la seva passió per la fotografia.Diguem que la càmera de fotos va ser la seva companya inseparable,compartint pacients moments a la recerca de llum, ombres, i gestosquotidians de molta gent. I és que d’aquesta manera podem fer unamirada endarrere del nostre poble, per mitjà d’unes fotografies plenesde vida i sentiment.

El batle va fer saber que totes les fotografies s’ubicarien, en enda-vant, a la sala de plens de l’Ajuntament.� Redacció CM7

FOTO: Melchor Guardia

5

Sant Ignasi

� El pastor de la pesta

Aquest any, durant la celebració de Sant Ignasi en què es comme-mora la supressió del cordó sanitari militar establert l’any 1820 arrande la pesta bubònica, es va concedir el premi Metge Joan Lliteras aMédicos sin Fronteras, que va ser entregat al representant d’aquestaentitat de mans de la regidora de Serveis Socials, Conxi Peña.

També va tenir rellevància el doctor Eduard Servera, que va cediral seu poble una escultura de bronze que fa referència al pastor que,segons compte la llegenda, va trobar el capot que estengué l’epidèmiaal nostre poble.

CM7 es posà en contacte amb el Dr Eduard Servera perquè ensexplicàs les seves inquietuds a l’hora de dissenyar l’escultura comme-morativa: “Aquesta escultura pesa al voltant de 300 quilos i ha estatfosa en bronze sobre un original que vaig realitzar minuciosament enguix. Hi he dedicat més de 500 hores. La meva obsessió sempre vaser que el tema i l’estil fos entès i assimilat per tots i m’agradaria quearribàs a ser un senyal d’identitat.

“Tot va sorgir perquè vaig llegir en la premsa que es volia fer unmonument a la pesta. Vaig contactar amb el batle d’aleshores, DamiàRipoll, i li vaig plantejar la meva idea, que va acceptar, i la vaig enge-gar fent en principi una maqueta reduïda per expressar la idea i l’es-til. Acordàrem seguir endavant, comprometent-me a realitzar gratuïta-ment l’original en guix i l’Ajuntament pagaria les despeses de fosa icol·locació, quedant també d’acord com a data adequada d’entrega lafesta de Sant Ignasi per la relació amb el motiu de l’escultura. Desigdestacar que el consistori actual ha duit a terme la finalització d’aquestprojecte amb la mateixa il·lusió amb què el va iniciar l’anterior govern,la qual cosa m’omple d’alegria i ja s’elimina el tema de qualsevol poli-tització, la qual cosa en aquest cas concret és positiu.”

El gest del doctor Eduard Servera, a més de ser generós, repre-senta una faceta d’humanitat i un concepte de treball i vocació artísti-ca que perdurarà per sempre.� Bel “metge”

NIÑOSADULTOSCIRUGÍA CORDALESORTODONCIABLANQUEAMIENTOSESTETICADENTAL

PROGRAMA DE ATENCIÓN DENTAL INFANTILY EDUCACIÓN PARA SALUD BUCODENTAL

PREGUNTA A TU

ODONTOPEDIATRA

LLAMA Y

PREGUNTA

6

Entrevista

� Entrevistam a Carme Nebot,regidora de Turisme i Normalització Lingüística

Carme Nebot Mascaró (1964)Na Carme pertany a una de les famílies mésantigues i transcendents de Son Servera, en laqual, en diferents generacions, sempre hi ha hagutdones i homes destacables en diferents àmbits. Talvegada el pas generacional va acumulat experièn-cies, formant una percepció de Son Servera des dela memòria històrica.És professora de l’IES Na Camel·la de Manacor i lli-cenciada en matemàtiques, i aquestes darrereseleccions donà el bot a la política dins els primersllocs dels Independents. Podríem dir que la sevavisió del poble, ja sigui des del vessant històric odes de les necessitats actuals, està present a l’ho-ra de fer la seva política per al nostre turisme i lanostra llengua.�

RedacciÓ CM7

Taules i cadiresper a restauració

“Obrirem una oficina d´informació turistica a Son Servera poble,

que será també centre d´excursionisme”

C/ Joana Roca, 121 - 07550 Son Servera - Tel. 971 567 321- 971 567 053

7

Com va anar la visita a Fitur, quines notes positives n’extreisi quines novetats presentà l’estand balear?

L’estand balear era molt vistós i acollidor, amb fotos dels nostrespaisatges i de la nostra gastronomia, i, al centre de l’estand, un barque oferia degustacions de menjars i begudes típiques. ElsAjuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, i l’Associació Hotelera deCala Millor, vàrem treballar conjuntament per presentar-hi un estanddoble amb fotografies diverses de paisatges de tota la costa serverinai llorencina, i de les activitats que es poden dur a terme a la nostrazona: esports, concerts ...

Els problemes referents a seguretat ciutadana, neteja,renous, acondiciament de platges i costes..., dependents d’altresregidories, hi treballau conjuntament per solucionar-los?

La Regidoria de Turisme és molt transversal. Perquè el turistaquedi content és bàsic que la zona estigui neta i hi hagi seguretat;també que els carrers i llocs d’interès estiguin ben senyalitzats i queel turista conegui i pugui participar de les nostres festes, activitats cul-turals i tradicions, etc. Amb aquesta intenció treballam conjuntamentels regidors implicats.

Properament s’inaugura la fira turística de Berlín. Quines ensón les expectatives i com pensau promocionar el municipi?

Presentarem una altra vegada un estand doble similar al de Fitur,amb fulletons explicatius del que un es pot trobar aquí i les activitatsque hi pot dur a terme. Comptarem amb més informació referent a lesexcursions guiades i regalarem el calendari amb paisatges de SonServera als visitants. La ITB de Berlín és una de les fires turístiquesmés famoses i esperam que el nostre estand torni a ser molt visitat.

Quins són els principals eixos del nou Pla estratègic de turis-me elaborat per la vostra Regidoria?

Obrirem una oficina d’informació turística a Son Servera poble,que serà també centre d’excursionisme. Voldríem oferir un servei quetambé fos útil als residents de Son Servera que també fan turisme alseu municipi i a la seva illa.

També volem crear una nova línia variada de fulletons de promo-ció turística, un nou DVD i una pàgina web de turisme.

Com són les relacions amb l’Associació Hotelera Badia deCala Millor?

Molt bones. De fet, mantenim una reunió setmanal amb el gerentde l’Associació Hotelera i el regidor de Turisme de l’Ajuntament deSant Llorenç. Col·laboram conjuntament amb tot el que podem quanta promoció turística.

Les platges i els hotels de la costa llorencina estan interrela-cionats amb els de la zona costanera serverina, per la qual cosaheu de mantenir relacions amb el regidor de Sant Llorenç. Quinsprojectes teniu en comú?

Mantenc amb en Toni Sansó una relació similar a la que tenc ambel meu propi equip de govern. Tots dos tenim clar que unint recursos iidees hi guanyen els dos municipis. Bandes de música, grups de batu-cades locals, etc., actuant a tota la badia de Cala Millor, ens fan reduircostos i poder ampliar l’oferta, No volem que el turista se n’adoni quehi ha una frontera entre els dos municipis a Cala Millor.

Creu en la desestacionalització turística?El dia que vaig anar per primera vegada a una de les excursions

guiades que hem organitzat en temporada baixa, vaig pensar que si elsturistes potencials sabessin que aquí un es pot passejar i contemplaraquests paisatges hi vendrien més. Per això volem fer molta feina ambaquest tema i també amb el projecte carril bici. Em va passar el mateixel dia dels foguerons de Sant Antoni a Cala Millor; de fet, els turistesque hi havia s’ho passaven la mar de bé. Crec que les nostres festestambé han d’esser presents en els fulletons i DVD promocionals i leshem de vendre a les fires. L’oferta de certs esports com el golf tambéajuda.

Quina és la seva implicació, i des de la seva Regidoria, res-pecte del carril bici?

El projecte carril bici, que va ser iniciat durant l’anterior legislatu-ra, és un dels meus preferits. A mitjà termini tot el terme estarà unitper aquest carril, fins i tot Sant Llorenç s’hi afegeix. I encara més, l’al-tre dia en vaig parlar amb regidors de Manacor i quan varen saber queafegint el seu tros de s’Illot podríem gaudir d’un carril bici d’uns 20 kmde llarg, varen decidir incloure-ho com a projecte. Quan tenguem eltram de Son Servera poble a Cala Millor ja fet, podrem començar aoferir noves activitats als turistes de Son Servera, sobretot en tempo-rada baixa per afavorir la desestacionalització.

Respecte de la promoció turística, en quins projectes estau

Entrevista

“Els ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç i l´Associació Hotelerade Cala Millor treballam conjuntament presentant un doble estand a les Fires

i amb tot el que podem. De fet, mantenim una reunió setmanal”

treballant?Estam recopilant idees per a la futura Festa del Turista amb la fina-

litat d’elaborar prest un preprograma i poder vendre’l a les fires, aixícom idees d’animació turística durant les temporades alta i baixa. Hempresentat a Ibatur un programa on incloem el torneig de futbol infantili esperam la seva resposta ja que necessitam un poc de finançament.

A quantes fires turístiques heu assistit aquest any per tal depromocionar la nostra zona?

Na Victòria Sancho, la tècnica de Turisme que hem contractat perfer feines puntuals, ha assistit al Scandinavian Masters i al Top Resa(França), i té els contactes adequats i ha fet molta bona feina. Perexemple, ha aconseguit col·locar, de manera gratuïta per a nosaltres,el DVD de promoció turística de Son Servera a un programa de la tele-visió francesa. No sé què faria sense na Victòria, en sap molt i no potser més eficient. A les fires més populars, on van molts particulars ainformar-se i també els representants polítics, com ara WTM, Fitur i lafutura ITB, hi anam en Josep Barrientos i jo.

Si desitja afegir qualque impressió més...És molt important per a nosaltres treballar conjuntament amb les

persones que fan feina directa amb el turisme: hotelers, comerciants...Ells veuen més directament les necessitats i mancances de la zona.Amb aquesta finalitat he iniciat contactes amb hotelers que van obrinto que em trob a les fires, comerciants que conec... Però n’hi ha molts.Aprofit per convidar qualsevol persona relacionada amb el turisme quetengui ganes d’aportar idees o de discutir les que estan en marxa. Hopodeu fer telefonant a l’Ajuntament al 971567002.

Normalització Lingüística Heu iniciat contactes amb entitats culturals i lingüístiques, i

amb directors generals insulars, per presentar o posar en comúles vostres iniciatives?

Sí, vàrem anar a veure la directora general de Política Lingüística,na Margalida Tous, que es va interessar molt pel nostre projecte. Prestvendrà a veure’ns a Son Servera na Rosa Barceló, directora insular dePolítica Lingüística, per estudiar què podem dur a terme conjuntament.Estam també en permanent contacte amb els serveis lingüístics delsmunicipis de Llevant.

Hi ha alguna possibilitat de fer arribar l’OCB a Son Servera?Ja hem mantingut una reunió amb l’Obra en la qual hem arribat a

l’acord que l’Ajuntament de Son Servera s’hi farà soci i en endavantcol·laborarem conjuntament en diversos actes. També es tracta de tro-bar gent d’aquí que vulgui formar una delegació a la nostra zona. Peraixò agrairia que si qualcú està interessat a participar en aquest pro-jecte ens telefoni al 971567002 i demani pel Servei Lingüístic.

Quins objectius teniu per a aquesta legislatura i què conside-rau primordial d’assolir?

Els objectius es poden resumir en un: que la gent que ve de foras’interessi per la nostra llengua i cultura i que els d’aquí no renunciema ella.

Què opina de la politització de la llengua? Li lleva universali-tat o li dóna força?

Depèn, la nostra llengua va ser durant segles l’única que es par-lava a Mallorca. En l’època franquista va ser relegada a segon terme iara intentam fer-la reviscolar.

Pregunta obligada d’actualitat, què opina de la intenció delcandidat per les llistes del partit popular, Mariano Rajoy, de feroficial l’aprenentatge del castellà i l’anglès, ensorrant la resta dellengües oficials de l’Estat espanyol?

Bé, està clar que no tothom vol fer reviscolar el català. Crec queseria una llàstima, després dels avanços que s’han fet els darrersanys, fer aquesta passa enrere.

Vol afegir res?Sí, voldria afegir que aquest ambiciós projecte de Normalització

Lingüística es du a terme gràcies a en Jaume Perelló, el millor tècnicamb qui podíem comptar, que té moltes idees i moltes ganes de posar-les en marxa.

Entrevista

8

3 habitacions, 2 banys, A/C, calefacció, pàrking, acabats de primera,

vistes espaioses, piscina i zona de jocs comunitària.

(moblat opcional)

VENC PIS A MANACOR CA N’ABELLANET

tel.: 610062830

“L´Objetiu final de la Campanya deNormalització Lingüística seria:

que la gent que ve de fora s´interessi per la nostra llengua

i cultura i que els d´aquí no renunciem a ella.”

Els regidors de Turisme de Son Serverai Sant Llorenç a l’estand doble de Fitur

Turisme

9

telefonar tenda

� Protur Club Monte Safari & Spa, entre los 10 primerosmejores Hoteles del mundo del 2007 según Neckermann

Los Hoteles Protur Club Monte Safari Spa cuyoDirector Antonio Puigserver (en la actualidad, directordel nuevo hotel de 5* de la cadena) y Protur Safari Parkdirigido por José Pastor, han sido premiados según elcatalogo de la renombrada agencia internacionalNeckermann/Thomas Cook entre los cien mejoreshoteles que tiene dicha Agencia Turística repartidos entodo el mundo.

Lo relevante es que por otra parte, El Hotel ProturClub Monte Safari Spa ha sido seleccionado, entre losmejores diez Hoteles del catálogo de Neckermann, loque supone para la zona de Cala Millor Sa Coma, laacreditación de la calidad turística que sabe no tan solomantenerse sino superarse año tras año.

En la entrega de los mencionados premios estuvie-ron Hans Müller Director General España y Portugal,Harold Oberkirsch Delegado de Mallorca, José ManuelMelian de Iberoservice Enrique Mateos Director deexplotación de Protur Hotels y los directores de los res-pectivos hoteles.

Aunque la nota calida y de apoyo al grupo Neckermann y a losdirectivos de la cadena Protur fué la presencia del Presidente del GrupBAUZA, que quiso dejar claro su satisfacción por los logros consegui-

dos. Jaume Bauzá cambió impresiones con los directivos deNeckermann / Thomas Cook acentuando el interés por la consolida-ción y expansión de la cadena hotelera Protur.�

Redacció CM7

10

Eleccions generals 08

Reservas del local: ORGANIZAMOSFIESTAS PRIVADAS con servício

de BAR y CAMARERAVideo Clips - TECHNO - HOUSE - MTVMusic - REEGUE

Ctra. Porto Cristo-Son Servera km. 3.33 · tel. 971 810 250

� Antich i Ramis dinen amb els socialistes de Llevant

Francesc Antich, Secretari General del PSIB-PSOE, i Xavier Ramis,candidat al Senat per Mallorca, assistiren a un dinar amb els socialis-tes de les agrupacions de Llevant celebrat a les Cases de C´as Hereu.Pep Barrientos, batle de Son Servera, presentà a Xavier Ramis davantles agrupacions de Capdepera, Manacor, Artà i Sant Llorenç i qualificàa Zapatero com la “llum” que segueixen els socialistes per millorar lanostra societat.

Durant la seva intervenció, XavierRamis comparà la “manera de fer polí-tica dels socialistes preocupats en elbenestar social dels ciutadans i la delPP només interessats en el beneficidels quatre de sempre”. També destacàla importància de dia 9 de març on “totsels ciutadans tenim una oportunitat deseguir avançant si Zapatero segueixcom a president”.Francesc Antich ha fet referència alcontracte amb els inmigrants que haanunciat Rajoy al seu programa electo-ral dient que “fins que els inmigrantshan fet feina els hi han anat bé, ells hanajudat a que el nostre país creixès, peròara no volen regularitzar la seva situa-ció”. Antich també ha comparat lamanera de distribuir la riquesa que s’hagenerat en els darrers anys, “mentreque els socialistes l’han dirigida a totsels ciutadans amb mesures com la llei

de dependència, el PP la dirigí a fer als rics encara més rics o a donarmés diners a les empreses dirigides per gent que ara està a les llistesdels populars”, fent referència a Pizarro, de qui ha dit que donar-li uncàrrec al govern si guanya el PP “és com ficar a un moix a n’es quar-to de ses sobrassades”.�

Mark SchlüterSecretari d´actes públics del PSIB-Son Servera

11

Cultura

16.30h d’un dissabte. El dia abans, Marcel Cranc ha fet un concert aun teatre de Palma. Hi vaig anar. Si hagués de descriure la música queahir vaig sentir em seria molt difícil. Un encreuament futurista entreDamià Huguet i Radiohead, una fusió de Jaques Brel i música contem-porània. El que és cert és que la música d’aquest cantautor ha estatuna de les grans revelacions del darrer any i el seu disc de debut,Animal Fràgil, ha estat considerat per les revistes especialitzades comuna autèntica renovació del panorama musical fet a Mallorca. La músi-ca de Marcel Cranc prové d’una veu i un piano, un violoncel i una gui-tarra. M’he reunit amb Marcel Cranc, o Miquel Vicensastre per alsamics, per fer-li una entrevista. Abans de començar-la em diu que laseva música tracta sobre l’amor i que escriu cançons d’amor, unescançons d’amor que de ben segur tocaran la fibra més sensibled’aquells que tendran l’oportunitat de veure el seu concert a SonServera. Serà divendres, dia 14 de març, a les 21.00 h. al CinemaTeatre La Unió. Una recomanació: no hi falteu.� Redacció CM7

Qui és Marcel Cranc?Marcel Cranc és un pseudònim que em vaig posar per diferenciar lamúsica que faig amb el nom que em varen batejar els meus pares.Marcel és un homenatge a Mallorca i Cranc és el meu signe zodiacal.He de dir també que Marcel Cranc també és el nom del grup, perquèen directe funcionam com a grup.

Teniu ja un disc de debut Animal Fràgil, que ha rebut excel·lentscrítiques. Ara estau a punt de treure el segon treball. És una obracontinuista o diferent de l’anterior?Ha estat un procés d’enregistrament llarg, però precisament per aixòhem pogut madurar molt bé les idees dins l’estudi. Crec que continu-am amb el mateix esperit del primer disc però hem aconseguit un somés de directe i una calentor que tal vegada l’altre disc no tenia. Esticconvençut que és un bon treball, és lleig que ho digui jo (rialles) peròvull dir que n’estic molt satisfet.

Hi ha una nova escena que canta en català de grups comMishima, Refree, Oliva Trencada... molt lluny d’allò que es vaanomenar “rock en català”. Et sents partícip d’aquesta remesa?Si he de ser sincer no he escoltat gaire música cantada en català. Lesmeves influències són o bé anglosaxones o francòfones, però és veri-tat que hi ha un nou concepte de música cantada en català, amb unaqualitat i estil al mateix nivell de qualsevol grup que canti en anglès.Per a mi és molt important saber el que diu la lletra, entendre-ho i fer-me entendre, crec que la música popular és la mescla de literatura imúsica a l’igual que el còmic és la mescla de literatura i pintura. Pertant, el missatge és essencial i jo només sé expressar-me correcta-ment en català.Parlant de les lletres. Les teves parlen de l’amor amb un gustagredolç, gent que es necessita però gent que sofreix perquè notroba. En canvi els directes són divertits i animats, com ho justi-fiques?Primer dient que som una persona feliç, que som un privilegiat i queestic molt content de viure i que m’encanta la vida. Però no per aixòvull deixar de xerrar de la gent que pateix o d’allò que em fa patir.Cioran va dir que “la poesia parla d’allò que fa mal, si parla d’una altracosa ja no és poesia...” estic totalment d’acord amb això. El blues, elflamenc, el jazz, el tango, el bolero... tot parla d’allò que fa mal.Precisament per això intentam que els directes no siguin dramàtics ique el públic pugui gaudir d’un bon espectacle.�

� Entrevistam a MARCEL CRANC

Marcel Cranc al centre acompanyat pels seus musics Jaume Compte i Chus Coll

Publicitat

12

13

La nostra llengua

A SON SERVERA VOLEM PARLAR BÉ LA NOSTRA LLENGUA!

PARAULES

NO S’HA DE DIR

Porcelana Porcentatge Pormenor (al)Porvenir Poste Postre Precís (és)Prefixe Préstamo Promedi Provist Pues Puesto Pulgada Pulsera Pupurri Quarto Quiebra Quilat Quiosco Quisquillós Quitamanxes Raio Raro Rascacielos Rasgo Rato Ratonera Reaci Real (del rei)Reanudació Rebelde Rebeldia Recader Recado RecapacitarRecaudacióRecibidor ReciboRecientRecorte

S’HA DE DIR

Porcellana Percentatge A la menuda, al detallAvenir, futurPal Les postresÉs necessariPrefix Préstec Mitjana Proveït Idò, doncsLloc Polzada Polsera, bracerola Mescladissa Habitació, cambraFallida Quirat Quiosc Primmirat Llevataques Raig, llampRar Gratacels Tret EstonaRatera Rebec, refractari Reial Represa Rebel Rebel·lia Missatger Missatge, encàrrecRepensarRecaptacióRebedor RebutRecentRetall

El Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) té la finalitat d’ésseruna eina de suport en matèria de correcció i traducció de documents degestió administrativa local, per dur endavant projectes de normalització dela nostra llengua i per vetlar per l’ús, el coneixement, la difusió i la dina-mització de la llengua pròpia en els diversos àmbits d’actuació compe-tents, a fi d’acomplir tot el marc legal establert en la Llei de normalitzaciólingüística i en el Reglament per a l’ús de la llengua catalana al’Ajuntament de Son Servera. En línies generals, l’estructura del ServeiLingüístic enquadra aquests tres àmbits d’actuació: l’assessorament lin-güístic, la formació i la dinamització lingüístiques.

Línies d’actuació generals de la Campanya de normalització Lingüística

de l’Ajuntament de Son ServeraLa campanya preveu desenvolupar actuacions de foment i aplicació

efectiva de la nostra llengua pròpia en cinc àmbits específics, peròimprescindibles en el nostre municipi: àmbit d’administració local (segui-ment del Reglament de normalització, ús de la llengua pròpia en les comu-nicacions administratives i noves tecnologies, normalització de senyals detrànsit dependents i dependències públiques...); àmbit socioeconòmic iturístic (subvencions a comerços i empreses i foment de la llengua en elsector hoteler); àmbit de comunicació (suport a l’edició de les revisteslocals en català i presència de material lingüístic en aquestes revistes);àmbit educatiu (suport a l’aprenentatge per mitjà de punts d’autoaprenen-tatge...) i àmbit sociolingüístic i cultural (edició de materials per fomentarl’ús de la llengua, suport a les edicions i activitats en català pròpies delmunicipi, suport a les entitats culturals illenques...).

Actuacions que ja s’han posat en marxaQuant a l’àmbit administratiu, preferentment s’ha normalitzat la pàgi-

na web institucional i se n’està dissenyant una d’exclusiva per al ServeiLingüístic, amb informació diversa del departament i notícies referent a lanostra llengua. A més de la revisió de plaques i noms de carrer bàsica-ment de la zona costanera, l’increment d’exigència de coneixements decatalà per accedir a la funció pública i la tasca diària de correcció i tra-ducció de documentació administrativa.

Pel que fa a l’àmbit socioeconòmic i turístic, ja estam dissenyant leslínies de subvenció als comerços i empreses per a retolació i materialimprès, que segurament sortiran el març, i hem iniciat contactes amb elsector hoteler per fer present la nostra llengua en aquests establiments.

Referent a l’àmbit de comunicació, ja hem signat un conveni ambaquesta revista perquè s’editi íntegrament en català, tot respectant lavoluntat lingüística dels anunciants i col·laboradors, atorgant el servei decorrecció gratuït i comptant amb una pàgina d’informació exclusiva per alServei.

De l’àmbit educatiu cal destacar la creació d’un punt d’autoaprenen-tatge a la biblioteca de Cala Millor, que permetrà aprendre català per mitjàde materials en suport diversos. Preveim que ja estarà operativa el març.També hem començat classes de català per al personal laboral del’Ajuntament.

Finalment, també destacar l’edició d’un calendari de sobretaula ambllistes de barbarismes, l’obtenció del domini .cat per a la pàgina web ins-titucional, l’ajut econòmic a Acció Cultural del País Valencià per fer front ala multa imposada per la Generalitat Valenciana per l’emissió de TV3, elfoment de la llengua pròpia en les activitats festives i teatrals, etc.�

DÓNA EMPENTA AL CATALÀ I USA’L!

� Què és el Servei Lingüístic?

14

Eleccions Generals 08

� Acte de campanya del PP amb la presència de Maria Salom, Rosa Estaràs i Mercedes de la Merced

“El 9 de març ens jugam molt perquè volem un govern que governi pera tots, que no sigui sectari amb les illes, i aquest és el partit que rep-resent en aquestes eleccions generals, el Partit Popular.”Així s’expressava la candidata al Congrés dels Diputats pel PP deBalears, Maria Salom, el 24 de febrer a Son Servera, a les Cases deCa s’Hereu, durant un sopar de campanya a què varen assistir més detres-centes persones.Damià Ripoll, president del PP local, va presentar primer a Mercedesde la Merced, destacada política de Madrid, que va defensar la igual-tat de la dona destacant que “no vamos a poner grandes leyes, sinoponer los medios necesarios para que se cumplan las que hay”.Així mateix, va criticar el ministre de Treball Caldera per la insuficientajuda que dóna a les cases d’acollida de dones maltractades i va

defensar la llibertat d’expressió.D’altra banda, la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, afirmà, entred’altres coses, que “el PSOE el 9 de març caurà pel seu propi pesperquè no té les idees clares, mentre que el nostre candidat a presi-dent del Govern sí que les hi té i, a més a més, és fiable, previsible icreïble.”Estaràs va fer al·lusió als retalls econòmics que ha fet l’actual governcentral quant als convenis de carreteres, residències de tercera edat idel litoral balear, que va realitzar el PP quan governava a les Balears.Al final dels parlaments, Damià Ripoll i el seu equip varen homenatjarel secretari del PP local Pepe Vallejo i la seva esposa RafaelaServera.�

Redacció CM7.

15

Publicitat

16

Publicitat

17

Noticies

� Marisol Ramírez i els valors republicans dalt del castell de la punta de n’Amer

El passat 21 de febrer, la candidata d’EU-EV pel Congrés delsDiputats, Marisol Ramírez, acompanyada de militants de la comarca,penjà una bandera republicana al castell de la punta de n’Amer en un

acció directa i simbòlica reivindicant els valorsde la tricolor i d’una proposta de fer feina per unfutura i possible III República, tal com defensa elprograma d’Esquerra Unida - Els Verds.

Durant l’acte, mentre a la part posterior one-java la bandera tricolor enlairada a l’emblemàticcastell de la part forana, la candidata manifestàque “És l’hora de cercar una democràcia real ino aparent, amb una laïcitat real, amb unaRepública real on es dugui a terme una redistri-bució de la riquesa necessària per aconseguiruna xarxa sanitària i educativa públiques de qua-litat”.

Abans, na Marisol va visitar el mercat deSant Llorenç i el local de la 3a edat, on va escol-tar les propostes de la gent de carrer per com-partir-les amb el programa del seu partit. La can-didata al Congrés va estar acompanya d’altresrepresentants associatius, com també de mili-

tants i simpatitzants del seu partit a la zona costanera de Sant Llorençi Part Forana.�

Redacció CM7

Alquilo piso en S’Illot a diez metros de la playa con maravillosa vista al mar de 140 m2. Una habitación triple, una doble y tres individuales de las cuales sólo una da a un patio interior.

Dos baños completos, gran sala de estar, cocina-comedor, despensa, coladuría y terraza enorme. Es una excelente oportunidad para varias personas bien avenidas y económico para cada una de ellas.

Contacto: 971810596 – 679421866

18

Publicitat

Com sorgeix i quina finalitat té la vostra associació?La Asociación Casa de Extremadura en Son Servera surgió a

petición de un grupo de extremeños interesados en recuperar la yaanterior “ Casa de Extremadura en Llevant” Asociación que estuvo envigor algunos años por 1998.

La Casa de Extremadura tiene como fin promover todo tipo deactividades de carácter social, cultural, recreativas y benéficas que susmedios le permitan en beneficio de sus asociados.

Agrupa a extremeños y simpatizantes residentes en Baleares.Dins l’associacionisme, quines carències trobau al nostre

municipi i quina és la vostra voluntat?Las Asociaciones son formas de representatividad de los dis-

tintos grupos en la vida social. Aunque sus objetivos y finalidades pue-den ser muy diferentes, todas ellas actúan como portavoces de losintereses de sus asociados y por tanto son fuente de información paralas distintas entidades públicas, Ayuntamientos, partidospolíticos…etc. Deben ser tenidas en cuenta a la hora de confeccionarlos distintos programas políticos y sociales. En este sentido la colabo-ración de las mismas es fundamental. ( asociaciones de vecinos porejemplo). En nuestro municipio son muchas las existentes: asociacio-nes juveniles, educativas (AMIPAS), humanitarias ( ONGS), sociales(protección civil) ,conservación de tradiciones (obreriás), casas regio-nales,….etc . Es un municipio rico en asociaciones que bien encauza-das constituyen un patrimonio sociocultural enriquecedor para SonServera.

Comptau com ha estat la vostra involucració dins de les acti-vitats culturals i festives d’aquests darrers dies al nostre muni-cipi?

La Casa de Extremadura siempre ha estado y estará abierta acolaborar con todas aquellas iniciativas a propuesta del Ayuntamientou otras entidades que así lo soliciten siempre a favor de la prosperidadde nuestro pueblo Son Servera y Cala Millor. Colabora como Comisiónde fiestas aportando su ayuda dentro de sus posibilidades y en su sedeen Cala Millor realiza las siguientes actividades: Baile de salón, gimna-sia de mantenimiento, corte y confección, artes marciales, bailesregionales, clases de sevillanas, batuka, reggaetón, excursiones,manualidades…..etc integrada hasta el momento por 450 socio

Que demanaríeu als nostres polítics i, per altra banda, quinmissatge voleu fer arribar als ciutadans des de l’associacionis-me?

A los políticos les pedimos que incluyan dentro de sus programasuna mayor representatividad de las asociaciones. Contar con el apoyo

de las mismas y no verlas con recelo. Disponer de cantidadesfijas que les permita desenvolverse con seguridad cubriendosus aspectos más básicos y no depender de la subjetividad decada gobierno.

Estamos totalmente de acuerdo con las declaraciones quehizo la asociación “es ca verd” en el pasado numero del CM7en la que decian: “als polítics els demanaríen que possasin elspeus a terra per situar-se al mateix nivell que la resta dels ciu-tadans” “les coses petites a vegades són més importants queles grans inauguracions i esdeveniments pomposos”. En defini-tiva, no prometer mucho, sino cumplir más. Es muy importan-te para nosotros saber que están ahí, que te escuchan y quequieren ayudarte, la sensación de que te esquiven o te ignorensolo alimenta la desconfianza y el alejamiento hacia los mis-mos.

Pròximament es posarà en marxa el casal de joves; els polí-tics o les regidories pertinents s’han posat en contacte ambvosaltres per mirar de fer-hi feina plegats o demanar-vos cabu-da en algun projecte?

Nos parece una gran idea que pueda ponerse por fin en marchaeste local siempre que sea gestionado por ellos. Hay varias asociacio-nes juveniles en Son Servera con muchas ganas de hacer cosas ycolaborar con su pueblo, ya va siendo hora de que los políticos dedi-quen tiempo a quienes serán el futuro muy próximo y que luchen porganarse esa confianza de los más jóvenes perdida muchas veces portantas falsas promesas.

Com veis el nostre municipi aquests darrers mesos i quinprojecte creis que seria necessari en endavant?

En todo municipio hay miles de cosas que hacer. Muchas deestas cosas son muy sencillas y dependen mucho de la colaboraciónciudadana, no solo de los políticos. El tema del medio ambiente estarea de todos. Preocuparse de las condiciones de los Centros escola-res, es una tarea también de los padres a través de las AMIPAS porejemplo. En cuanto al municipio siempre habrá cosas por hacer aun-que nunca se hagan a gusto de todos. Para nosotros el acortamientode las temporadas de trabajo en hostelería es uno de los más preocu-pantes ya que es nuestra principal fuente de ingresos, va siendo horade que los ciudadanos de Baleares empiecen a pensar qué van ahacer con su vida y de los políticos en buscar soluciones para estegran problema. Combatido esto las otras soluciones llegarán por aña-didura.

Per acabar, si voleu afegir res o aprofitar aquest espai perexpressar, reivindicar o comunicar el que vulgueu, endavant?

Las Casas regionales llevan siglos existiendo. Baleares tiene unas23 casas regionales repartidas por el mundo cuatro de ellas enBarcelona y una en Madrid, atendidas con todo el respeto y la aten-ción que se merecen los emigrantes mallorquines. En Baleares con-cretamente hay 27 Centros Regionales repartidos por toda su geogra-fía. La casa de Extremadura en Son Servera `es una más entre lasmiles y miles existentes en todo el mundo. No es un elemento extra-ño dentro de esta sociedad. Nos sentimos orgullosos de ser deExtremadura por una parte y de Son Servera ( como así indica sunombre ) por otra. Abanderamos con orgullo nuestro pueblo SonServera y Cala Millor por donde quiera que vamos y nos duele y nospreocupa todo lo que afecte a Baleares. Solo esperamos de los demásel mismo respeto y consideración que nuestros amigos mallorquinesen el exterior reciben allí donde quiera que estén..�

Redacció CM7

19

Associacionisme a Son Servera

� Associació Casa de Extremadura de Son Servera

Cas Port Verd

� El CIM conclou que elPort Verd no pot suportar més construccions

20

Un informe del Consell de Mallorca conclou que la polèmica urba-nització del Port Verd no té la dotació de serveis adient per poder ferfront al creixement poblacional que suposaria l’allau d’habitatges plu-rifamiliars. Aquest creixement es podria traduir en 2.800 habitants.Així, l’informe dóna la raó a l’associació de veïns del Port Verd, que desde fa molt de temps adverteix d’aquesta manca dels serveis bàsicscom és ara clavegueram, aigua potable o subministrament elèctric perfer front a les construccions previstes. Els veïns del Port Verd van mos-trar la seva satisfacció davant d’aquesta resolució, que «corrobora totel que hem dit des del principi i ens dóna més força jurídica per con-tinuar realitzant totes les passes necessàries per revocar totes les lli-cències donades».

Així mateix, van anunciar que enviaran una carta al Consellsol·licitant la destitució de l’exbatle i exregidor d’Urbanisme DamiàRipoll com a conseller del Consell i cap de l’oposició municipal, ja queel responsabilitzen d’«aquest caos urbanístic».Carme Galmés, porta-veu dels veïns del Port Verd, va exposar que, «segons l’informe, elsserveis principals estan només capacitats per proveir la població pre-vista l’any 1965, quan la urbanització va néixer amb una tipologia d’e-dificis unifamiliars aïllats. El canvi d’ús a plurifamiliars es va fer el 83».

Segons l’estudi, amb aquesta població es necessitaria una remo-delació substancial per poder adaptar-se al canvi d’ús, una remodela-ció que podria suposar més de 600.000 euros. L’informe exposa quela xarxa d’abastament d’aigua s’hauria de renovar i ampliar per afron-tar les noves necessitats, ja que la instal·lació actual no aguantariamés pressió. Pel que fa al clavegueram, hi farien falta grups de bom-batge i dipòsits amb major capacitat. També comenta que la il·lumina-ció ha quedat obsoleta i s’haurien de fer les canalitzacions noves, amés de canviar tots els fanals. L’associació de veïns continuarà lluitantper aconseguir que l’Ajuntament comenci la revisió d’ofici de totes lesllicències no executades per aconseguir-ne la revocació.�

A.BASSA-U.H.

“Els veïns demanen la destitució de Damià Ripoll com a conseller”

� Quantitats orientatives de les noves instalacions que es podrien dur a terme pertal de millorar dotacionalment l´urbanització:Abastiment d´aigua: 87.000 euros, Clavagueram: 35.000 eurosEnllumenat public: 250.000 euros Baixa tensió: 100.000 euros

Informe que data de: Palma a 14 de Gener de 2008

El passat 21 de febrer va tenir lloc a l'Ajuntament de Son Servera unple ordinari on es va aprovar l'obertura de l'expedient de declaració delesivitat en la llicència de dos projectes del Port Verd. Els promotors delsprojectes són: Matamosquera i Wonhouse. És el pas previ per arribar a larevocació, i en darrera instància han de ser els jutjats els qui decideixin siha d'haver-hi indem nitzacion s . Joan Riera (PSOE), regidor d'Urbanismeexplicà que: "per ser coherents amb les possibles irregularitats del PortVerd hem decidit revisar una per una totes la llicències. El resultat ha estatque s'ha detectat un excés de edificabilitat en aquestes dues llicències,altres havien caducat i en altres tres els promotors hi havien renunciat ".

El portaveu del PP, Damià Ripoll, va dir que: "les llicències que atorgà-rem en el seu dia autoritzaven a construir per sota dels metres cúbics quel'actual equip de govern fixa com a màxim. El que passa és que s'hi ha fetuna altra interpretació, però totes eren correctes ". �

Redacció CM7

El ja mític restaurant Port Vell, inaugurat el 1979 per en GuillemNadal, que li ha sabut donar la talla humana i gastronòmica durantdècades, és notícia novament per un canvi important d’imatge i deregència.

A partir de ja mateix, en Joan Andreu de S’Oratge -el cèntric baramb terrassa alta de Son Servera-, juntament amb el reconegut cuineritalià Gianni Precali i na Cristina Deluca, n’ha pres el relleu.

En Joan ha donat una volta de 180 graus al restaurant del PortVell, situant l’entrada just a l’esquerra. Tot just arribar, hi ha un amplimenjador amb una barra de bar al fons que condueix a l’espectacularterrassa, descoberta a l’estiu i coberta a l’hivern gaudint en qualsevolestació de l’any d’unes vistes al mar inigualables. Al jardí, envoltat degrans pedres i un centenari tamarell, hi destaca una escultura dePedro Flores que parla per si sola: es tracta d’una taula allargada ambdues cadires altes, que tradueixen l’emoció de trobades gastronòmi-ques que enriqueixen la relació entre persones.

D’altra banda, el cap dels fogons és un jove cuiner italià, en Gianni,molt conegut a la nostra zona i que ofereix una cuina italiana casola-na on la majoria de productes són italians. Mentre es vagi coneixent elgust dels clients, hi haurà especials plats del dia, al marge de la carta,que oferiran una relació qualitat preu molt recomanable: entrants,pasta pròpia elaborada, arròs, carns, peix, verdures, postres casola-nes… tot fresc i del dia.

En definitiva, tot està pensat per crear un ambient còmode i íntimemmarcat vora la mar. El restaurant obrirà tot l’any i els dimecresromandrà tancat. Una nova oferta gastronòmica a la zona.�

Bel “Metge”

� Ristorante S’Oratge del Port Vell

Reportatge

21

Cruce Costa dels Pins direcció Port Vell-Son ServeraTel. 971 840 120

Cristina Deluca - Gianni Precali- Joan Andreu

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Son Servera i elServei de Biblioteques Municipals del poble han ampliat i redistri-buït els distints espais de la biblioteca de Son Servera. La regido-ra de Cultura, Marga Serrano, ha afirmat que “la biblioteca neces-sitava una nova organització de l’espai. Aquesta nova organitza-ció suposa modernitzar la biblioteca de Son Servera i ho hem fetprioritzant la separació entre els espais per al públic jove i l’a-dult. Des de l’Ajuntament apostam fermament per la cultura icreim que és prioritari que els serveis culturals del municipi esti-guin ben preparats per gaudir-la”.

D’aquesta manera, a la planta baixa s’hi ha situat el servei depréstec de llibres, DVD i música, i de referència bibliogràfica, aixícom adreçats al públic juvenil, la col·lecció de coneixements, ipunts de lectura. També s’hi ha situat un ordinador amb accés aInternet. I és en aquesta mateixa planta on s’ha creat la saladedicada als lectors més joves, amb parquet al terra, nou mobilia-ri i un original racó de lectura.

Quant a la nova sala de la primera planta, on estava situat elpunt d’informació jove, que estava en desús, s’hi ha creat unasala dedicada al públic adult, que acull la col·lecció de literatura ipremsa, que rep tres diaris, dos d’ells de les Balears, i un altred’estatal, i 26 revistes de publicació setmanal, quinzenal i men-

sual, així com un ordinador amb connexió a Internet.D'aquesta manera, s'han aconseguit millores en els distints

espais, accentuant el benestar i la millora en l'accés als materialsbibliogràfics i audiovisuals als distints tipus d'usuaris, mirant almateix temps de garantir, per als usuaris adults, espais sufi-cients, tranquils i còmodes per a la consulta i la lectura.�

La biblioteca té obert els matins dels dimarts i dijous, de 11a 14 h, i cada capvespre de dilluns a divendres, de 16 a 20 h.

Ajuntament de Son Servera

22

El passat dijous dia 14 de febrer de 2008 es va dur a termeuna nova reunió del Fòrum de participació ciutadana de l’AgendaLocal 21 de Son Servera. Aquesta reunió es realitzà a les EscolesVelles i es va posar a debat la Campanya de sostenibilitat de resi-dus i estalvi d’aigua.

Aquesta campanya de comunicació forma part del Pla d’actua-ció anual de Son Servera previst per aquest any 2008, i preténésser una eina per al foment de la conscienciació i bones pràcti-ques per a la sostenibilitat. Els temes que es tractaran en aques-ta campanya seran: residus, aigua, energia i canvi climàtic, imobiliari urbà.

En aquest Fòrum de participació ciutadana, es va elegir laimatge de la campanya de comunicació i el contingut dels trípticsd’estalvi d’aigua i residus. Per a la campanya de comunicació espresentaren 3 imatges, totes elles amb el lema “tan fàcil”.

Els objectius de cada disseny eren:-Campanya “tan fàcil” en positiu: pretenia mostrar una visió

en positiu del resultat de dur a terme les bones pràctiques perarribar a la sostenibilitat.

-Campanya “tan fàcil” fent ús de bones pràctiques: preteniamostrar les diferents accions que podem fer per a la reducció deresidus i estalvi d’aigua.

-Campanya “tan fàcil” en negatiu: campanya agressiva on espretenia transmetre el resultat de no dur a terme les bones pràc-tiques per a la gestió de residus i d’estalvi d’aigua.

Després de presentar els diferents dissenys, el Fòrum de par-ticipació ciutadana va escollir per votació la campanya “tan fàcil”en negatiu, com a disseny de la campanya de sostenibilitat, ambun 72% dels vots a favor.

Per altra banda, es varen debatre els continguts dels trípticsde residus i aigua. El contingut d’aquests s’estructura en dosblocs: un que descriu “Què fa el teu Ajuntament?”, i l’altre quepresenta “Què pots fer tu pel teu municipi?”.

El tríptic corresponent als residus es va consensuar amb elsegüent contingut: descripció dels serveis que dóna l’Ajuntamentde recollida porta a porta , voluminosos, poda i parc verd. A l’a-partat de recomanacions per als ciutadans, s’explica com separarper reciclar, com gestionar correctament els residus tòxics, elsolis, els mobles, la roba, etc.

En darrer terme, el tríptic corresponent a l’estalvi d’aigua esva consensuar amb el següent contingut: descripció de les actua-cions duites a terme per l’Ajuntament en matèria d’aigües resi-duals, tarifes progressives, etc. A l’apartat de les recomanacionsper als ciutadans, es presenten diferents mesures per no malba-ratar l’aigua, per no contaminar-la i limitar el seu cabal tant a lacasa com al jardí.�

El proper 13 de març a les 20h, a les Escoles Velles, se cele-brarà la propera reunió de Fòrum ciutadà, on es tractaran elscontinguts d’energia i canvi climàtic i mobiliari urbà que com-

plementen la campanya de sostenibilitat.

L’Agenda Local 21 de Son Servera Fòrum deParticipació Ciutadana de dia 14 de febrer de 2008

Redistribució d’espais de la biblioteca de Son Servera

Ajuntament de Son Servera

23

L’Ajuntament Serverí rehabilitala Plaça Mallorca de Cala Millor i els seus voltants

L’Ajuntament es mostra orgullós d’albergar el primer Parc

Fotovoltaic de les Illes Balears a Son Servera

Regidoria de Medi Ambient

Amb l’objectiu de reconvertir la plaça Mallorca en un espaiviu i útil per als habitants de Cala Millor, l’Ajuntament de SonServera ja ha començat les obres de rehabilitació d’aquesta plaça.

El pla d’actuació passa per unir la plaça amb la zona empedra-da de la part habitada, per evitar que els usuaris pateixin els efec-tes del trànsit, així com fer una ressembra d’arbres, que enaquest cas seran pins. Però el més destacat de la plaça serà el ques’hi trobarà en el seu interior: una pista poliesportiva, nousparcs infantils, i una pista d’educació vial. D’aquesta manera, un

dels objectius de l’equip de govern és fer de laplaça Mallorca una plaça oberta a tothom, peròsobretot als més joves. Segons el regidor d’urba-nisme, Joan Riera, “el nostre objectiu és queCala Millor tengui una plaça perquè la gent hivisqui i en gaudeixi, una plaça en la qual elsjoves puguin jugar amb tranquil·litat i un espaide trobada i de lleure per a tots els veïnats de lazona”.

Així mateix, els voltants de la plaça tambéseran reformats i s’empedraran diferents zones.El pàrquing actual s’ampliarà també a tota laparcel·la que hi ha al costat del carrer Fetget.

Aquesta rehabilitació és una aposta de l’ac-tual equip de govern i té com a objectiu la crea-ció d’una zona de lleure òptima en el nucli costa-ner.

La reforma suposarà el principi per a lamillora d’una part al costat de la plaça, ja que s’ha arribat a unacord amb l’Ajuntament de Sant Llorenç per, en un futur, refor-mar a mitges el carrer Sol Naixent, que s’empedrarà, i s’hi ubica-rà una rotonda a l’encreuament d’aquest carrer amb l’avingudadel Bon Temps.

S’espera que per Pasqua les obres dels carrers que envoltenla plaça estiguin acabades, i faltarà acabar les de l’interior de laplaça, una part de les quals ja s’han iniciat.

L’Ajuntament de Son Servera vol aprofitar aquest escrit perdemanar disculpes a tots els veïnats i comerciants de Cala Millorper les molèsties que aquestes obres els puguin ocasionar.�

L’Ajuntament de Son Servera vol agrair públicament als pro-pietaris de la finca de Son Jordi, als promotors del projecte, a lesempreses de distribució, a la Conselleria de Comerç, Indústria iEnergia, i a la Conselleria de Medi Ambient, i a tots aquells quehan donat suport a aquest projecte, que el parc fotovoltaic de SonJordi sigui ja una realitat.

El batle de Son Servera, Josep Barrientos, vol fer públic quel’Ajuntament serverí està “orgullós que el nostre municipi alber-gui el primer parc fotovoltaic de les Illes Balears. Aquest projec-te, que ara ja és una realitat, demostra el respecte pel mediambient i la lluita contra el canvi climàtic, un fet a què donamsuport. Estam realment contents que els serverins siguin els pri-mers a beneficiar-se d’aquesta iniciativa ecologista pionera a lesnostres illes”.

El parc solar de Son Jordi està compost per 17 instal·lacionsde panells solars connectats a la xarxa elèctrica, amb una potèn-cia de 1,7 Megawatts, que suposaran un subministrament d’ener-gia neta, renovable i autòctona per a aproximadament 1500 habi-tatges del municipi de Son Servera. La creació d’aquest parc solarsuposarà també l’estalvi de 2550 tones de CO2 anuals, que ja noes llançaran a l’atmosfera.�

S’organitza un curs de podaLa regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Son Servera

ha organitzat, amb el patrocini de “Sa Nostra”, un curs de podad’olivera, que s’impartirà a la finca de Sa Canova, a Sa Pobla.

Es partirà des de la plaça del mercat a una hora encara perdeterminar.

La durada del curs serà de les 9:00 h. a les 13:00 h., i despréshi haurà un dinar pels assistents.

El curs consistirà amb un part pràctica i una teòrica, i seràimpartit pel Tècnic Agrícola, Pere Miralles.

El curs serà gratuït i us hi podeu apuntar al telèfon 971 567002, en el qual us donaran més informació.

Conferència sobre la salut dels nostre boscs a La Unió

Dijous, dia 13 de març, a les 20:00 es durà a terme una con-ferència que serà impartida al Teatre de La Unió. La xerrada seràimpartida per un tècnic de la Conselleria de Medi Ambient, i duper títol “La Salut dels Boscos de les Illes Balears”. L’entradaserà gratuïta i hi estau tots convidats.�

«Baltasar Moyá Sancho i el seu germà bessó Gabriel varen néixer aCapdepera el 21 de gener del 1861. Fou el segon naixement del matri-moni format per Gabriel Moyá i Catalina Sancho. El primer fill, Joan,nasqué el 28 de maig del 1859 a Artà.En Baltasar, el 2 de maig del 1876, ingressà com a voluntari al BatallóProvisional de Mallorca, en qualitat de músic de tercera classe, ambl’especialitat de cornetí. Aleshores tenia quinze anys. El juliol de 1878renovà el seu compromís amb l’exèrcit i fou ascendit a músic de sego-na classe.El 22 de setembre de 1881 va contraure matrimoni amb MargalidaAlomar. Tengueren dues filles.El mes de febrer de 1882, fou ascendit a músic de primera classe.Baltasar Moyá fou director de la Banda de Música de Porreres, en unparèntesi en la vida militar. Va dirigir l’Orfeó Republicà Balear i l’OrfeóLa Protectora, el qual funda l’any 1889.Tretze foren les sol·licituds presentades, entre les quals hi havia tresmúsics mallorquins: Joseph Balaguer, Miquel Serra i Baltasar Moyá.Segons tots els diaris de Palma, Joseph Balaguer va fer unes oposi-cions brillants, quedant en primer lloc. Però aquesta no és la versió quees contava entre els músics militars de l’època i que ens ha arribat permitjà de les fonts orals que hem consultat. Segons aquestes fonts,abans de les oposicions es rebé un despatx de Madrid en el qual s’in-sinuava que la plaça havia de ser adjudicada a Joseph Balaguer.Baltasar era ben coneixedor dels instruments per als quals escrivia itenia molta d’experiència amb les bandes de música.Per contra, Joseph Balaguer pertanyia a una família inquera ben posi-cionada i havia estudiat la seva carrera musical a Madrid.Després de la desil·lusió que li degué causar la desfeta de les oposi-cions, Baltasar restà dirigint la banda fins el dia 24 d’octubre del 1897,data en la qual prengué relleu el nou músic major del regiment, JosephBalaguer. La situació a la banda militar degué esdevenir insuportableper a Baltasar, perquè el 7 de desembre del 1900 deixà la música mili-tar. El 13 de juliol del 1923 morí Baltasar Moyá. Va ésser una mortinesperada. Baltasar comptava amb 62 anys i tenia bona salut.» �· Aquesta breu biografia és estreta (els trossos que donen mésllum) de D. Joseph Joaquin Esteve “Ximo”, músic de la BandaMunicipal de Palma, que va ésser uns anys director de la Bandade Capdepera. Només he tengut l’atreviment de canviar unespoques paraules i afegir-hi unes curtes frases per evitar llarsparàgrafs.

24

Opinió

� Breu biografia de D. Baltasar Moyà SanchoMi verdad cruda y desnuda VIII Mateu Servera “Fena”

Mi verdad cruda y desnuda IX

Permítanme que empiece con una sencilla anécdota. A Finales denoviembre de 2002, Miguel Pons “Serra”(q.e.p.d.) me dijo: “M´ha tele-fonat en Massanet i ens convida a un homenatge que es poble deCapdepera dedica aquest vespre a un músic “gabelli”. Y allí nos fui-mos. No sabíamos donde tendría lugar el evento, asi es que empeza-mos a deambular por el pueblo sin rumbo fijo. En eso que, a lo lejos,oimos una melodía conocida y allí nos encaminamos. La melodía noscondujo al teatro y allí se produjo el acto. El pueblo de Capdeperadedicaba un merecidísimo homenaje póstumo a D. Baltasar MoyáSancho, hijo del pueblo.

Creo que es de justicia que inserte un buen párrafo del autor dellibro: “El present treball va començar ara fa cinc anys per una simplecuriositat. L’any 1997 el Consell Insular de Mallorca, juntament amb laUniversitat de les Illes Balears, editaren una partitura de música per abanda anomenada María. La partitura en qüestió és una marxa fúne-bre, L’autor, un senyor anomenat Baltasar Moyá -del qual no tenia notí-cies aquell temps-, que segons la petita biografia inclosa a l’edició eranat a Capdepera l’any 1861”

Volvamos al acto. Hubo sisertaciones por personas con con sólidosconocimientos del homenajeado, tanto de su vida como de su obra.Después hubo convite, mientras tanto se tocaba música del composi-tor, por medio de un “disquet” grabado por la Banda Municipal dePalma.

Y ahora el quit de la cuestión. Un servidor ha tocado. Ya fuese enla banda del pueblo o en la del Regimiento, las marchas fúnebressiguientes:

“Alma de Angel”,”¡¡Dolores!!” “La soledad”, “María” (se ignora elmotivo pero esta misma marxa, también es conocida por “Sobre latumba”) “Piedad” y el pasodoble fúnebre “A la muerte de un angel”(éste pasodoble fúnebre cuenta con un montón de anecdotas dignasde ser contadas, espero poder hacerlo). Pues bien, todas estas piezasfueron compuestas por el señor Moyá. Yo me enteré de ello el día desu homenage. Mejor dicho, por el libro que escribió “Ximo” y que tuvola gentileza de regalármelo con dedicación incluida.

Y ahora , muy someramente daré a conocer el trabajo realizado porel señor Moyá en todas sus facetas músicales. Como compositorcuenta en su haber con 44 composiciones reconocidas. Tal vez la másimportante es la zarzuela “ El hijo del pescado”. Además los musicólo-gos le atribuyeron 48 piezas más, que con toda probabilidad sonsuyas. Aquí cabe preguntarse: ¿Cómo es posible esta incertidumbre?.Yo a esto lo veo muy lógico. Tengase en cuenta que, en cualquierépoca no se disponía de fotocopiadoras, todo se copiaba a mano y, noes descabellado el pensar que al copiar, se “oblidaba” el compositor.Como director reorganizó la banda de Campos La Componense a fina-les del siglo XIX.

“Tenia una gran amistat amb el promotor i principal directiu, el Sr.Joan Alou. De fet, l’amistat era tan forta que a la mort de la filla majord’Alou li dedicà l’únic pasdoble que compongué” “A la muerte de unangel”. Reorganizó también la banda de Alaró y a principios del sigloXX, hizo lo propio con la banda de la Misericordia de Palma. Fundó ydirigió algunos coros. Arreglista etc. De su buen hacer y de sus inquie-tudes musicales lo voy a resumir en estas pocas palabras de su bio-grafía: “Baltasar Moyá fou persona molt dinàmica, home inquiet, inno-vador, treballador... un dels compositors més prolífics”.�

25

Actualitat

� Visita al Parlament Europeu del PSIB-PSOE Son Servera

� 14 candidatures locals independentss’adhereixen a “Unitat per les illes”

Una delegació socialista de SonServera, presidida pel batle PepBarrientos i la regidora de Joventut iEducació, Dori Moreno, varen visitar, elpassat 28 de gener, el ParlamentEuropeu de Brussel·les.

La delegació va ser atesa per l’eu-rodiputada Maria Teresa Riera, acom-panyada de la seva secretària serveri-na Iris Ontavilla. L’objectiu de la visitava ser la cohesió i entesa entre SonServera i el Parlament Europeu, alhoraque aprofitaren l’avinentesa per visitarles diverses instal·lacions delParlament. La visita va acabar al des-patx de Teresa Riera, on li vàrem lliu-rar una placa de record. �

Text i foto: Mark SchlüterSecretari d´actes públics del PSIB-Son Servera

Avda. Joan Servera Camps, 35 · Tel. 971 81 39 40

Pepitos de LomoBocadillos variados

Pa amb OliTapas · Pizzas

Pollos asados para llevarChocolate con Churros DOMINGOS Y FESTIVOS

·HACEMOS PAELLAS

PARA LLEVAR, POR ENCARGO

El passat dia 14 de febrer, candidatureslocals independents donaren suport a Unitatper les Illes en un acte en què aquesta can-didatura s’ha compromès amb les demandesdel municipalisme de les Illes Balears. Al’acte, hi intervingueren Pere Sampol, candi-dat d’Unitat per les Illes al Congrés; BielHuguet, coordinador de la candidatura Unitatper les Illes; i Toni Servera, regidor a SonServera i portaveu d’Independents de SonServera.

El representant dels Independents deSon Servera, Toni Servera, va manifestar que“ja és ben hora que hi hagi una veu indepen-dent, que defensi els interessos que repre-sentam davant les institucions de Madrid.Creim fermament que només Unitat per lesIlles ho pot fer possible”. �

26

EEEESSSSPPPPEEEECCCCIIIIAAAALLLLIIIIDDDDAAAADDDD EEEENNNN

CCCC OOOOCCCCIIIINNNNAAAA MMMMAAAALLLLLLLLOOOORRRRQQQQUUUUIIIINNNNAAAA

YYYY CCCC AAAARRRRNNNNEEEESSSS AAAA LLLL AAAA BBBBRRRRAAAASSSSAAAA ....

MMMMEEEENNNNÚÚÚÚ DDDDIIIIAAAARRRRIIIIOOOO

Cuina MediterraneaPeix Fresc

·Sa nostra especialitat es el client

Tancam els dimarts

C/ Parres, 1 · Tel. 971 81 74 31 ·Son Servera

Celler

TEL. 971585275 · CALA MILLOR · MARTES CERRADO

Aquests pressupostos estan destinats a gastar menys diners enprotocol i obres faraòniques i cuidar més les despeses del dia a dia aixícom els problemes quotidians dels ciutadans. Són uns pressupostosvalents, exigents, ambiciosos i pensats per a la gent del poble, teninten compte el creixement demogràfic d’aquests últims anys en el nos-tre municipi”.

Amb aquestes paraules va començar la seva intervenció el regidord’Hisenda, Pep Àlvarez, durant el Ple del 25 defebrer en què es presentava el pressupost per al’exercici de 2008.

En l’apartat d’inversions es veu incrementatrespecte l’any anterior en un 223%. Les inver-sions previstes són la climatització de la piscinamunicipal, l’inici de l’obres de la primera fase delcarril bici, les reformes a la plaça Mallorca i lafinalització de la comissaria de Policia, entred’altres.

Pep Àlvarez també va ressaltar que:“Aquests pressupostos són valents, equilibrats iestan enfocats al control urbanístic, al mediambient, a la neteja i als serveis socials”. Tambéva explicar que es destinen 1.800.000 euros aAcció Social; el servei de neteja diària i el mediambient s’incrementa en 400.000 euros; el pro-grama de normalització lingüística s’augmentaun 60% i quant al programa cultural disposad’una assignació de 480.000 euros.

Aquests pressuposts també preveuen l’ocu-pació pública amb la creació de fins a 24 placesde treball.

La regidora d’Acció Social, Conxi Penya, vaexplicar que s’ha començat a millorar la situaciólaboral econòmica de molts treballadors del’Ajuntament, apostant per la creació i la milloradel treball públic.

Per la seva banda, Jaume Servera, regidordel PP a l’oposició, apuntà que: ”Aquests pres-suposts han semblat ‘un part’, atès que la sevaelaboració ha durat nou mesos. Comprov que escreen llocs de treball municipals i es mantenenalhora les contractacions amb empreses priva-des, la qual cosa em dóna a pensar que aixòconduirà a finals d’any a tenir un saldo negatiu”.

L’oposició va votar en contra de la previsióeconòmica, qualificant els pressupostos de“pocs valents en inversions i més temeraris quevalents”, recordant al govern actual que unagran part de la inversió correspon a iniciativesseves de l’anterior legislatura.

El Ple va aprovar el pagament de facturesper un valor de 1.300.000 d’euros pertanyentsal final de la passada legislatura.�

Redaccio CM7

Actualitat

� Aprovat el pressupostmunicipal de 17 milions

28

29

Opinió

� SA PÀGINA DE DON ANTONI “Bessó” (VI)Son Servera, anys enrere, juny de 1924

D. Antoni Bessó

Juny, 1924. VI.Hi ha per Son Servera un pelegrí que és a Mallorca des de fa 5 o

6 anys. Va descalç, du barba llarga i els cabells que li peguen damuntles espatles. No havia vengut encara a Son Servera, per la qual cosacrida molt l’atenció. Serveix la missa a les vuit, molt cerimoniosament.Assisteix a totes les funcions de l’església. El capvespre va a la pro-cessó. El temps que li queda lliure, capta per les cases donant unsfullets “Rayos de cielo” que parlen de les missions. Fa visita a les auto-ritats civils i eclesiàstiques i s’allotja a la fonda de Can Cupa. És alt,ben fet, guapo, d’un port exterior molt digne i noble.

Jo parl una hora amb ell. Me diu que és polonès i que algunescoses de la seva vida el determinen a emprendre aquesta vida. Éscasat. Allò que el determina finalment és una gran malaltia soferta perla seva esposa i curada miraculosament. Fa la promesa de pelegrinat-ge per 12 anys i ara es troba a l’onzè. A Polònia gosava d’una posicióbastant acceptable. A més que exercia la carrera de misser de l’Estat.Ara que acaba el pelegrinatge ha d’emprendre el viatge cap a Roma,passant per Lourdes i per Limpies. A Roma es proposa demanar alpapa per ésser sacerdot ja que sent vocació religiosa.

El dilluns persegueix amb la capta i el capvespre dóna una confe-rència al teatre d’en Cupa, sobre missions. Com ha cridat molt l’aten-ció, a pesar que sigui dia de feina, s’omple el local.

Juliol. Dia 1. El tren del dematí, en lloc de passar a les sis menys cinc, com

sempre, avui comença a passar a les sis i mitja, segons una nova dis-posició de la directiva. Des de Sineu, no farà més estacions que Inca iSanta Maria, arribant a Palma a les nou quaranta.

Dia 6. Tenim festa del Cor de Jesús. Pareix que predicarà D. Bernat

Martorell, Felip Neri.Dia 8. Al Port Nou, devora sa Torre, hi han fet una casa per estiuejar els

reverends rector d’Artà, Puigpunyent, Lloseta, el regent de Sant Joan,Sr. Rubí i Mas. Avui es fa la inauguració. Hi assisteixen també els reve-rends Sr. Caselles d’Artà, Lliteras de Son Servera i l’apotecari Sr.Cursach. Que per molts d’anys aquesta casa pugui fer servei enaquests bons senyors.

Dia 12. Devers la una es pega foc a la casa del cap damunt del carrer de

ses Monges, a mà dreta, habitada per “en Pacienci”. El foc començaal llenyer i es propaga amb la força del vent. Toquen les campanes, hi

acudeix molta de gent. Quan els amos són avisats, que eren a fora vila,ja troben el foc apagat.

Dia 18. A Cala Bona s’estrena un hotel propietat d’en Cupa de s’Estany. És

un hotel per a estiuejants del poble i de fora poble. Està bastant arre-glat. Vuit habitacions amb dos llits, un bon menjador, una cuina moltben arreglada, una grandiosa entrada, finestres moltes, amb un bontendal davant per prendre la fresca.

Agost, dia 2. Ve a Son Servera a passar-hi l’agost, com acostuma tots els anys,

el canonge magistral Sr. Sancho, amb la seva família. Li desitjam unabona estada.

Dia 24. Es posa la bandera de Sant Agustí dalt el campanar. Tendrem

festa. Qui són els obrers? En Tomeu de s’Estació i en Joan de saTeulera.

Dia 28. Pareix que la senyora del mestre Fornaris està malament de càn-

cer. Aquest dies passats fou reconeguda per alguns metges que digue-ren que s’imposava una gran operació. Avui amb l’auto d’en Teule haanat a Palma per ingressar a la clínica del metge Sureda i Massanet.El diagnòstic del metge és més bé pessimista. �

Triatge i ordenació: Mateu Servera “Fena”

30

BOCADILLOS · PA AMB OLI TAPAS VARIADAS

Se hacen comidas mediterraneas por encargoDisponemos de una Sala Privada

Plaça Sant Joan, 2 - Son Servera - Tel. 971 567 223gredos@sonservera.com

BAR GREDOS

Política Internacional

� Conferència a Manacor de Juan Carlos Monedero,Assessor d’Hugo Chavez Juan Carlos Monedero va donar una conferència a Can Lliro

de Manacor el passat divendres 8 de febrer, sota el títol de “HugoChávez i l’eix de l’esperança a Llatinoamericana”, organitzada perEsquerra Unida – Iniciativa Verda de Manacor. Una cinquantenade persones hi van assistir i varen poder participar activament dela xerrada exposant les seves idees i preguntes.

En total foren més de dues hores i mitja d’informació de pri-mera mà (Monedero és assessor de la Presidència de laRepública Bolivariana de Veneçuela) sobre el tema de Veneçuela ila revolució socialista que s’està engegant. S’analitzaren elsencerts, que són molts (com l’assistència mèdica a població quemai no l’havia tenguda, alfabetització o la participació activa delsciutadans en la vida política del seu entorn), i també les errades.

També s’analitzà la desinformació que pateix el ciutadàespanyol, que només la rep per mitjans convencionals, i els atacsque estan rebent per aquest intent d’aplicar el socialisme mitjan-çant les urnes i que està contagiant altres països sud-americans.

La conferència a Can Lliro fou presentada i moderada perXavier Morell, coordinador d’Esquerra Unida – Iniciativa Verda deManacor.

A la web http://jornades-pcib.co.cc/ es poden trobar diversosdocuments i articles que Juan Carlos Monedero ha posat a la dis-posició de totes les persones interessades.�

JUAN CARLOS MONEDERO és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia, idoctor en Ciències Polítiques. Ha estat assessor del Coordinador Generald’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, i de la Presidència de la RepúblicaBolivariana de Veneçuela, Hugo Chávez.

Exerceix de professor titular de Ciència Política i de l’Administració a laUniversitat Complutense de Madrid, on imparteix les assignatures “Teoria del’Estat”, “Política i ecologia”, “Sistema polític espanyol” i un curs de doctorat sobretransformacions polítiques en la globalització.

És el responsable de l’Escola Llatinoamericana de Govern i Ciutadania, dinsdel programa de formació que dirigeix en el Centre Internacional Miranda deCaracas, en col·laboració amb la Universitat Complutense de Madrid i CLACSO(Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales).

Ha escrit un gran nombre d’articles i llibres, entre els quals cal destacar: LaConstitución destituyente de Europa (Ed. Catarata, 2005); Verde Izquierda desbor-dante: hacia un socialismo poscolonial (Icaria, 2006); Disfraces del Leviatán.Transformaciones del Estado en la globalización neoliberal (Universidad Autónomae Iberoamericana de Puebla, 2007); o Empresas de producción social. Instrumentopara el socialismo del siglo XXI (Caracas, CIM, 2007).�

31

Opinió

� RojeriasJuan Rojo

Me gustaria que (si es cierto que la Virgen se aparece) se aparecierauna en Mansilla de las mulas (León) por ejemplo y que se llamaraVirgen de la Inteligencia y que le hicieran un santuario en el PuenteVillarente al que pudieran acudir, para que por medio de un milagritode nada se pudieran curar muchos de los descerebrados que en nues-tro país opinan, debaten, rebuznan o lo que carajo quieran decir sobretemas políticos, generalmente lo hacen aquellos que como ideología,o como dios único tienen al dinero, incluida la católica, a lo mejor securaban y dejaban de prometer cosas que saben que ni siquiera van aintentar poner en marcha unos, los políticos, y darse cuenta de queestán en el siglo XXI los otros, la católica, pero me huelo que ni sabenni quieren, lo de los unos y los otros es engañar y confundir al puebloa base de el miedo en el cuerpo, pues con su pan se lo coman.Hay personas en el Hayuntamiento local que cuando estaban en laoposición se manifestaban por el respeto a la línea roja que delimita lademarcación de costas, esto ocurría con arreglo a la piscina del cha-let de un conocido periodista que no respeta esa línea roja, pues bien,ahora que están dentro no se les oye decir ni pío en este aspecto y esono está nada bien, contribuye a la falta de creencia en lo que nuestrospolíticos puedan decirnos y además huele a profesionales del trepis-mo político, o algo menos digno, al mal tiempo buena cara, o no?, pueseso.

…” y como Viriato a los romanos les haciamucho estropicio, por medio de espias o algoasí, le compraron y luego esos espías le corta-ron la cabeza, la metieron en un plástico y sela llevaron a los romanos. Con estas palabrasdescribía un buen hombre la muerte de Viriatoa José Antonio Labordeta en el programa “UnPaís en la mochila”, ( por cierto para mi elmejor programa divulgativo que se ha hechohasta ahora) claro que si pensamos que elcaudillo lusitano murió en el año 139 antes deCristo pues eso del plástico no cae muy bien,pero lo bonito es contemplar con que sencillezy convencimiento contaba ese buen señor dePlasencia de mirada limpia y serena la historiade su paisano.

El dia 9 de marzo nos toca, de nuevo elegir alos que nos representarán en el Parlamento ySenado durante los próximos cuatro años, loprimero que habría que hacer es situarnos a

nosotros mismos en la Sociedad, sabiendo de donde venimos, lo quesomos social e ideológicamente creándonos así una conciencia declase que nos llevaría a otorgar nuestra confianza al Partido o Coaliciónque más y mejor defendiera nuestras aspiraciones como clase social,si no lo hacemos de esta manera podemos estar desperdiciando unanueva oportunidad de cambiar algo (de lo mucho que aun queda) queharía posible una mejoría en el nivel de bienestar de esta nuestrasociedad que tanto lo necesita.�

Se vende Bar en SON SERVERA,

en pleno funcionamiento. Buena clientela fija.

Interesados: Tel. 971 567 517

Una vegada més, com cada any, se celebrà el que vulgarment ano-menam la festa de la pesta. El que vertaderament se celebra és la reti-rada del cordó sanitari que mantenia el poble aïllat per prevenir el con-tagi dels qui estaven dins amb els qui es trobaven fora.

El plat fort d’aquesta festa solen ser les solemnes quaranta horesi l’ofici, que també se celebra a l’església amb la participació de lesnostres autoritats. Cal destacar-ne el sermó, quasi sempre realitzat perun predicador extern, fent reviure aquells dies trists de l’any 1820.

Com tota història, tota llegenda té el seu protagonista, el seu llui-tador; i en el nostre cas, involuntàriament, el responsable, sensesaber-ho, en fou el culpable. No dubt que ara, dins aquesta societatactual, molt bé podria haver estat jutjat i li haguessin demanat respon-sabilitats. L’única salvació seria ser menor d’edat. Quan destrià aquellembolic negrós que no es movia per damunt l’arena, descartà que fosun porquet perdut de la seva guarda, però alhora era inconscient quefos la bomba mortífera que dies després causaria tants de morts. Unsmoments d’indecisió i en la punta del seu gaiato començà per alçaraquella roba que no fou més que el famós capot grec; no vacil·là ni unsegon a l’hora de posar-se’l a sobre per guarir-se del fred. Per mor delseu cos magre, li boquejava de pertot, però no se’n podia avenir.

Tengué una inspiració d’aquells quadres de cavallers, de capa iespasa, penjats per les parets d’aquella sala noble dels senyors, que

els anava mirant de cua d’ull, mentre era requerit per dur tions a laxemeneia, i es col·locava el gaiato per damunt l’espatlla com si fos und’aquells personatges. La seva alegria amagava una mort infecciosa,sent dels primers a pagar el seu tribut.

Així com s’anava contagiant i enterrant els morts, la Junta Superiorde Sanitat començà per prendre mesures i els doctors en medicina hicomençaren a intervenir: en Serafí Nebot, el doctor Pascual i el doctorLliteres, que fou qui hi posà més interès i qui descobrí que la malaltiaera, sense cap mena de dubte, la vertadera pesta bubònica.

Després de 188 anys, el nom d’un altre metge s’afegeix a la llistadels qui intervingueren en aquella pesta. El seu instint pegà en el clau,a l’arrel, en el principi, i res millor que diagnosticar el pastoret o por-queret.

A la seva manera, el doctor Eduard Servera crec que ha aconse-guit immortalitzar la figura d’una manera magistral, on un capotamaga la figura d’un cos flac, així com treu un semblant defallit, queparla d’un període de pobresa, amb una alimentació insuficient.

El que no pot amagar el doctor Eduard Servera és que a més d’ungran metge, també és un gran escultor, un gran artista. Desitjam quel’escultura del pastoret prest la vegem col·locada en un lloc definitiu,ja que és el més relacionat i ens recorda la severa pesta de 1820 aSon Servera.�

32

COM SEMPRE ELS NOSTRES SERVEIS DE FISIOTERÀPIA I MASSATGE

� El Pastoret i un capotPesavi

33

Opinió

� Xerrim - XerramSebastiá Vives “Perleta”

JA SOM MÉS D’ONZE MIL... PEPERO MAJOR... INTOXICANT... VISCA SANT ANTONI... ELECCIONS GENERALS...SANT ANTONI 2008... 12.000 EUROS EN COETS...ANIMALS PER SA FIRA... UN DIA DE CÓLERA...

LOS PILARES DE LA TIERRA...CEMENTIRI - CEMENTERI... APARCAMENT CORREUS...

-Segons les dades del darrer Padró Municipal, aprovat fa poc pelConsell de Ministres de Madrid, el nostre municipi ja ha superat elsonze mil habitants; en concret n’hi ha 11.392 A data d’1 de gener de2007, cosa que suposa un augment del 4’02 % en referència a l’1 degener de 2006. L’augment és superior a la mitjana de l’illa deMallorca, que se situa al voltant del 2’97 %. Un augment de poblacióque comença a ser preocupant si no hi ha un increment dels fonsestatals per a inversions en infraestructures, que duen anys congelats.El mes passat sortia en aquesta secció una selecció de frases del cap-davanter del PP a nivell nacional, el senyor Mariano Rajoy. Com vos-vaig prometre, ara li correspon el torn a la col·lecció d’insults, menyso més greus, que el PEPERO MAJOR ha dedicat durant aquesta darre-ra legislatura a l’actual president del Govern, el senyor José Luís delReino... perdó, en què estaria jo pensant?, el senyor José LuísRodríguez Zapatero. El senyor Mariano Rajoy ha fet de l’insult una einafonamental en la seva forma de fer política. Al seu parer,el presidentdel Govern d’ESPAÑA és, entre d’altres moltes coses, “bobo solemne-cobarde-irresponsable-acomplejado-falto de valor-grotesco-inestable-zafio-maniobrero-manipulador-inconsecuente-veleidoso-frívolo-inex-perto-antojadizo-chisgarabís-sectario-agitador-radical-ambigüo-débil-indigno-perdedor-turbio-oscuro-hooligan, traidor y maniobrero quehabla ya en batasuno”.Alguns peperos i peperes intenten intoxicar la política serverina, pro-pagant xafarderies escandaloses. Una de les més recents és la que fareferència al relleu que s’ha de produir a la batlia del nostre poble elproper any 2009. Diuen que en Barrientos li ha agafat tant d’afecte ala vara que està pensant com fer-s’ho per rompre el pacte amb elsindependents i no cedir-la a en Toni “Monjo”. Personalment, crec quel’actual batle no és capaç de fer una endemesa d’aquest tipus. Sónganes d’intoxicar per intoxicar. Encara no han paït el fracàs de les pas-sades eleccions.

16-gener-2008. Són les vuit i vint-i-cinc del vespre. Acab d’arribar aca meva. He assistit a la primera ballada del Dimoni Gros a la plaça deSant Joan, i a la segona, i a la tercera... A la segona en Joan Siulo hatret a ballar el batle i aquest ho ha fet molt bé. Fa un fred terrible, peròja que no he pogut aguantar massa temps dret, el m’he llevat estantuna bona estona devora la xemeneia, aprofitant per torrar un bon trosde llengonissa Amb el foc, la sobrassada i un tassonet de vi el fred hadesaparegut amb facilitat...VISCA SANT ANTONI !

Les eleccions generals ja són més a prop, apropíssim... Supòs quejateniu decidit a qui votar. Jo el que sí sé és a qui no votaré, ho tencben clar. Per a Son Servera, per a les inversions al nostre terme muni-cipal, ens convé que en Rodríguez Zapatero repetesqui al front delGovern de l’Estat espanyol. La sintonia que hi ha ara entre el Governlocal, el Govern autonòmic i el Govern central pot suposar per al nos-tre poble grans inversions que ajudin a reduir la manca d’infraestruc-

tures que patim des de fa molt de temps. En aquest aspecte som eldarrer poble de la comarca. Vergonyós. I quasi tot el que no tenim hopodem agrair als governs del PP local, autonòmic i central. Els governsde n’Aznar, d’en Matas i d’en Ripoll s’oblidaren del nostre poble, peròho acabaren pagant, i car...Seria meravellós que s’aconseguís situar un diputat nacionalista, d’ungrup de partits no estatals a les corts de la capital. En Pere Sampol jaha demostrat com a senador que a Madrid és molt més vàlid quealguns mallorquins que passaren per allà per encalentir una butaca icobrar un bon sou sense fer res. Perdó, que el diputat serverí DamiàRipoll va fer una pregunta per escrit al govern de n’Aznar sense rebremai resposta... Si això és fer feina!

Les festes de Sant Antoni 2008 seran recordades durant molt detemps, malgrat el fracàs dels dos firons santantoniers. De moment, lesmillors festes de Sant Antoni que es recorden. I parlant de festes, hetrobat per Internet alguns pagaments del consistori serverí curiosos,corresponents als anys 2005 i 2006. Gastar 12.000 euros en focsartificials per Sant Joan és una barbaritat. Dos milions de les antiguespessetes en coets. Demencial.

I a les festes del 2007, que els del pacte trobaren organitzades, supòsque també és va gastar la mateixa quantitat. Convindria que a les fes-tes d’enguany se suprimissin els focs artificials. Amb 12.000 euros espoden fer moltes coses. Diuen que les festes de Sant Antoni, una set-mana de festa, han costat menys de la meitat del que costenels coetsd’un any per Sant Joan.És molt fàcil organitzar festes amb la butxacaplena, tothom en sap, i més si la butxaca l’omple el poble.El que vertaderament és difícil és racionalitzar les despeses, intentanttreure el màxim profit a les inversions. I olé per la frase.Junta de Govern Local-2-setembre-2005Exposició Animals Fira 2005: 3085'88 eurosRaces Autòctones - Fira 2005: 3340 euros800 camisetes i 50 cant dels galls: 4199'20 eurosPirotècnia: 12.000 eurosJunta de Govern Local- 4-agost-2006Casal Joves: 290.033'78 eurosPirotècnia: 12.000 EurosNatura Parc - Fira 2006: 3110'99 eurosRaces Autòctones -Fira 2006: 3890 euros.Cercar animals per exposar a la fira du molta feina, és més fàcil pagarmés de 6000 euros i exposar els que ens duen de fora poble. Enspodríem estalviar aquests quasi 7000 euros cercant ANIMALS serve-rins, que n’hi ha molts, I DE TOT TIPUS. Manquen ganes de fer feina.

-Ja he acabat de llegir el llibre que em va fer arribar en Serafí, Un díade cólera, de n’Arturo Pérez-Reverte. Es tracta d'una petita memòriahistòrica, ara que estan tan de moda les memòries històriques, de lajornada que va canviar la història d’Espanya. Mentre el llegia he recor-dat lliçó que vaig haver d’aprendre de memòria quan anava a l’esco-la pública serverina.A la Enciclopedia Álvarez,Tercer Grado-Intuitiva, Sintética y Prácticadeia: “El 2 de mayo de 1808,el pueblo madrileño, capitaneado porDaoíz,Velarde y Ruíz,se sublevó contra las tropas de Napoleón e inicióla Guerra de la Independencia”.Llegint el llibre m’he pogut assabentar de qui eren en Daoíz i en

Velarde: “Luis Daoiz y Torres.Capitán de artillería.Sevillano de 42años.Oficial de carácter tranquilo,prestigio profesional y extraordinariacompetencia,conocedor de las lenguasfrancesa, inglesa e italiana,inteligente e ilustrado.Hombre de aspecto pulcro y agradable, aunquede baja estatura, pues mide menos de cinco pies.Su semblante esmoreno claro, usa patillas a la moda, y en los lóbulos de las orejas llevados aretes de oro. Pedro Velarde y Santillán.Capitán de artillería.Santanderino de 28 años.Oficial inquieto,ambicioso,inteligente,conseria formación científica y prestigio entre sus compañeros.Mide piesy dos pulgadas,es delgado y de facciones atractivas.”En Pedro va morir al Parque de Monteleón i en Luís a ca seva, on vaser traslladat sobre una escala i una manta després d’ésser ferit greu-ment al mateix Parque.

M’oblidava contar-vos que amb el llibre et proporcionen un plànol dela ciutat de Madrid de principis del segle XIX per poder situar en totmoment els esdeveniments: Palacio de Oriente, Plaza de Palacio,Puerta de Toledo, Buen Retiro, Parque de Monteleón, Paseo del Prado,Puerta de Atocha, Puerta de Alcalá, Plaza Mayor, Plaza de la Cebada,Puerta del Sol, Buen Suceso, etc.

També he llegit Los Pilares de la Tierra d’en Ken Follet, que feia moltde temps que esperava torn. Malgrat al llibre hi surtin alguns fets his-tòrics com el naufragi del White Ship, la guerra civil entre Maud i Henryo l’assassinat de Thomas Becker, quasi a les acaballes del llibre, m’hadecebut bastant. Comparat amb la Catedral del Mar de n’ IldefonsoFalcones no hi ha color. Les explicacions detallades sobre la construc-ció d'una imaginària catedral gòtica, a una imaginària ciutat medievalarriben a avorrir si no has estudiat per a arquitecte, aparellador o simi-lar. El pelegrinatge de n’Aliena pel Camí de Santiago és despatxadaamb massa celeritat. En alguns capítols sobren molts de paràgrafs i end’altres en falten. I ara n’ha sortit la continuació, Un mundo sin fin,volum també molt voluminós i de preu elevadíssim 29 euros i pico.Haurem d’esperar que surti la versió de butxaca. Volen que la gent lle-geixi però els preus dels llibres no ajuden a aconseguir-ho.I en aquests moments estic llegint el darrer llibre d’en Noah Gordon,El Celler (en castellà La Bodega). De llibres seus, n’he llegit unsquants: El Metge, Xaman, La Doctora Cole. Ja vos contaré...

POLICIA LOCAL SON SERVERA. “Con motivo del cambio semestralse le informa que a partir de las 09:00 horas del día 1 DE FEBRERO2008 su vehículo deberá hallarse estacionado en lugar correcto,respetando la señalización. Le rogamos su colaboración. “Quan arriba-rà la normalització lingüística a la Regidoria de Policia?”I ja que parl d’aquesta Regidoria, no vull deixar de comentar el nourecorregut per anar en cotxe al CEMENTERI. Ses llumeneres que hohan ideat s’han omplert de glòria. A algun indret del carrer MestreMontserrat s’hi hauria de permetre aparcar a un costat del carrer.El pas pel carrer de Can Janer és innecessari. Es podria pujar pelcarrer de ses Creus i continuar pel carrer Mestre Montserrat. I els indi-cadors estan normalitzats, és meravellós comptar amb un ServeiMunicipal d'Assessorament Lingüístic, però a Son Servera mai no hemdit CEMENTIRI, ni tampoc FOSSAR... De sempre hem dit CEMENTERI.Una simple lletra ho fa canviar tot. Estam a Son Servera de Mallorca ino a Cervera de Catalunya... Quan tres paraules són correctes s’ha detriar la més serverina. Si els tengués a la meva classe els faria copiar100 vegades CEMENTERI... o 200 vegades... o 500.... o 1000... finsque la escriguessin bé.I no vull oblidar-me de les denúncies de davant l’edifici de Correus.Com vos contava, el mes passat per aquells indrets no hi ha qui apar-qui. El camió de Correus té aparcament reservat amb un disc moltespecial (no diu càrrega i descàrrega, ni qui hi pot carregar o desca-rregar...) de les 7 del matí a les 3 del capvespre. Quan al xofer li surtdels nassos crida a la policia perquè sancionin segons quins vehicles.

El xofer em va negar l’altre dia que fos ell qui cridàs els policies, idòqui ho fa? M’agradaria saber a qui hem d’agrair tanta diligència... Ésnecessari trobar una solució...N’hi ha un parell:Primera solució: habilitar una zona de càrrega i descàrrega damunt laplaça de la Tercera Edat. Altre temps es va intentar però un presidentde l’associació diuen que s’hi va negar. Com si la plaça fos seva...Segona solució: continuar com ara però limitant l’horari per carregari descarregar. De les 8 a les 9 del matí i de les 14 a les 15 hores. I n’hihauria prou. I fora d’aquestes hores poder aparcar qui vulgui. Però elcamió amb un quart d’hora n’hauria de tenir prou. El passat estiu avegades hi estava aparcat massa temps. Qui li controla el temps?Quan el xofer rebia visites havíem d’haver cridat els polis?CRIDAR A LA POLICIA ÉS UN ACTE DE MOLT MAL GUST A NOSER QUE HI HAGI UNA EMERGÈNCIA O UN ACCIDENTI descarregar cartes i paquets no és cap emergència!

-Dimarts 29 de gener a les 10.30 hores. Al carrer de Frai Garí hi ha unparell de vehicles amb una recepta de la policia. La furgoneta Renaultblanca d’Urbanisme es veu que té bula, perquè no li han deixat recep-ta. O tots moros o tots cristians... O qui hauria de donar llum... no séquè des fum... dóna fum... fa fum... hi ha molt de fum... això és CanBum...

-1 de febrer de 2008. Feia molts d’anys que no participava a la festapromesa de Sant Ignasi. Malgrat m’hagués agradat ésser a fer feina,també m’ha agradat assistir a la presentació de l’escultura den’Eduard Servera i de recollir un parell d’alzines d'una parada de laplaça, amb arbrers i planes aromàtiques dels vivers de la finca deMenut. Xerrant amb el meu exalumne, en Joan Siulo, vàrem decidirdemanar a don Pedro Pou si estava d’acord de tornar a fer sonar sesMAÇOLES que hi ha encara al campanar de l’església, instrument defusta que substituïa les campanes durant uns dies de la SetmanaSanta. Sonaven entre el Dijous Sant el capvespre (després del toc deglòria) fins a l’altre glòria de la Missa de Resurrecció del DissabteSant. Pareix ésser que una interpretació peculiar de les normes conci-liars va fer desaparèixer la major part d’aquests antics instruments queara tornen a sonar a molts d’indrets, impulsats per les mans de lesnoves generacions de campaners. Esperem que la resposta de donPedro sigui positiva i puguem recuperar una altra tradició.-12-02-08. Hi ha gent molt malpensada. Em veuen xerrant amb unregidor del PP de Manacor davant l’Ajuntament de Son Servera i ja espensen que m‘he fet dels populars. Amb n’Andrés Vecina, que veniade xerrar amb el nostre batle d’assumptes professionals i no polítics.M’hi uneix una relació professor alumne molt cordial. Amb ell mai nohe xerrat de temes polítics; xerram de l’escola, de la mili, de futbol ode les pastilles Hibitane.

BREUS:-Ja han acabat d’asfaltar el CAMÍ DE NA MONJA.Una millora molt important.

-Han començat les obres a un tram del carrer Pere Antoni Servera.-Els Independents de Son Servera i altres tretze partits independentsdonensuport a la coalició nacionalista UNITAT PER LES ILLES. És bo no obli-dar-se dels orígens.-Un informe del Consell de Mallorca dóna la raó als veïnats del PortVerd.-Els veïnats demanen la dimissió de l’exbatle Ripoll de tots els seuscàrrecs polítics.-En Ripoll es farà el suec... com sempre...-Les obres de la via de Circumval·lació duen un retard considerable.Començaran enguany? .�

34

Xerrim-Xerram

35

36

A veces siento un poco, como de asco, de tener que vivir en unPaís tan cutre como el nuestro. Un país en el que priman la superficia-lidad más hortera, la falta de ideas, el buenísmo político en lugar deltrabajo y el aprovechamiento de las dádivas de un demente para des-truir el país que les está manteniendo. Con el recochineo de que estasdádivas son financiadas con el dinero de todos los españoles, estén ono de acuerdo.

En lo que llevamos de precampaña, no he oído decir algo que seasemeje a una idea interesante, por parte de ese Rodríguez que seempeña en llamarse por su segundo apellido. En todas sus aparicio-nes se limita a insultar a Rajoy, tratar de minimizar las ofertas delPartido Popular, ofertas que, aunque no precisamente bien expresa-das, merecen, al menos, un estudio algo más profundo que el que lededican el “cejito” y sus comparsas. Si, por ejemplo, el Sr. Rajoy diceque expulsará a aquellos emigrantes que violen la Ley, Zapatero loconvierte en “las típicas amenazas de la derecha matonista”. No se leocurre pensar, ardua tarea para este analfabeto, que eso justamentees lo que hace Italia, sin ir más lejos y que, gracias a esa medida, estánllegando a España todos los rumanos que forman las bandas, junto alos albano kosovares, más temidas de Europa. Naturalmente expulsa-dos por Italia o Francia.

Pero claro, para que un gobernante tan inútil como el que tenemospueda seguir haciéndolo después de una legislatura tan estúpida, nopuede valerse exclusivamente de las ideas propias. Necesita que leapoyen, además de casi todas las televisiones y radios del país, losnacionalistas, los “diferentes” y, como no, los artistas millonarios, anta-ño cantautores y artistas de Franco, con la excepción de Serrat, quetodavía no entiendo qué pinta en esa guerra.

Y ahora, para demostrar que de ideas van justitos, se han inventa-do esa patochada de la cejita. A ZP, que esas cosas le encantan, ahorala prodiga en sus mítines, al mismo tiempo que, con el dinero de todos,subvenciona a esos artistas archisubvencionados, mediante cánones,leyes del cine para que se hagan películas que nadie ve y más dineropara que los nacionalistas puedan crear sus comisarios para la vigilan-cia de la pureza del idioma y de este modo, para que no se puedanofrecer las mercancías en idiomas extranjeros ( o sea no en castella-

no, que es de lo que se trata).Mientras tanto, España se convierte en un caos; un tal Dr. Montes,

acusado de “mala praxis” es casi llevado a los altares por los “cejitos”,un nuevo “prestige”, anclado desde Agosto en la Bahía de Algeciras,debido a la dejadez de la Junta de Andalucía, un tal Chavez, (ese quepretende que los andaluces aprendan catalán para cuando tengan queemigrar), el mismo que ha sido incapaz de crear puestos de trabajo enlas tropecientas legislaturas que lleva (claro con el subsidio del PER ycuatro chapuzas, ya hay para el Bar) y el Gobierno de la Nación, queno se ha preocupado en los últimos seis meses de pensar en solucio-nes para solventar el problema del nuevo chapapote. Claro que los del“Nunca Mais”, como ahora gobiernan, tienen que estar calladitos, queasí cobran cada mes. Y a los barcos chatarreros, o petroleros que sehundan, pues eso, que les den. Además, como en Andalucia gobiernael palmero de los Srtos, a la Vicepresidenta no puede parecerle mal loque ocurra.O sea que la contaminación de la Bahía de Algeciras, no esuna “indecencia” como la de los Obispos, que se han atrevido a decirde pasada y en voz baja, que ellos no votarían a alguien que está con-tra ellos. O sea.lógica pura, Asi que en este país de “cejitos”, ya sabe-mos lo que nos espera. �

Opinió

� Los CejitosJose Luis del Reino

Av. Constitución,30 · Tel.: 971 56 81 14 · Son Servera

Tapas variadas - Pa amb oli -DesayunosAbierto a partir de las 6:00h. de la mañana

MARTES CERRADO

Tapas variadas - Pa amb oli -DesayunosAbierto a partir de las 6:00h. de la mañana

MARTES CERRADO

publicitat

37

COMPRES I SERVEIS a CALA MILLOR

NICOLAS TRAVALJAGanador

de la Cesta Sorpresa del 20 de Febrero.

Enhorabuena!

¡Cuide su imagen!

¡Su éxito depende de ello!

CALA MILLOR Y PALMA

Tel. 971 81 32 02

Móvil 609 60 78 19

C/ Juan Servera Camps,34 Cala Millor

Tel. y Fax 971 58 53 28 Móvil 609 380 312

Actulitat

39

� El primer parc fotovoltaic de les Illes subministrarà energia per a 5.000 veïns

“La finca de Son Jordi acull aquesta instal·lació pionera”

La primera instal·lació fotovoltaica de les Illes, ubicada a la fincade Son Jordi, a Son Servera, suposarà un subministrament d'energianeta i renovable per a aproximadament 1.500 habitatges i 5.000 per-sones, amb un estalvi de 2.550 tones de CO2 anuals. Aquest parcsolar pioner, promogut per l'empresa Effictenia, va ser inaugurat elpassat dia 18 de febrer de manera oficial, amb la presència d'un grannombre d'autoritats que van coincidir a destacar l'escàs impacte visualde la instal·lació i que serà un referent per a futures infraestructuresd'aquestes característiques.

La finca de Son Jordi té una extensió de 625 hectàrees, de lesquals 150 estan dedicades a terrenys de cultiu. El parc s'ha ubicat enun terreny de cultiu abandonat, catalogat com a rústic, i es dediquenun total d'1,10 hectàrees a les plaques solars amb 17 instal·lacions de100 KW, que en el seu conjunt suposen una potència connectada axarxa d'1,7 MW. Des de l'empresa promotora Parc Fotovoltaic deMallorca, Fausto Oviedo va agrair el suport rebut per part del Governbalear, com també d'Endesa i altres organismes i entitats que hanprestat la seva col·laboració a aquest projecte.

Oviedo va destacar que s'han tingut en compte els criteris ecolò-gics, tècnics i socioeconòmics per a aquesta instal·lació, i que s'hadonat prioritat a l'entorn paisatgístic i mediambiental de la finca. «La

parcel·la es troba envoltada de boscos naturals, que actuen de barre-ra natural i impedeixen l'impacte visual».Des d'Endesa, el directorgeneral, José Luis Marín, va comentar que «és un privilegi ser aMallorca. Nosaltres creiem en les energies renovables, que són mésproperes al consumidor». Així mateix va recordar que en el 2020 elrepte és que un 20% de l'energia sigui renovable. Marín va apuntar,en referència al parc de Son Jordi, que «és un modèlic i de clara sen-sibilitat ambiental», alhora que va pronosticar que «serà un parc pio-ner de referència».

Des de la Conselleria d'Indústria, la consellera Francesca Vives vamanifestar la seva satisfacció de poder assistir a una inauguració d'a-questes característiques. A més, va anunciar que des del Govern s'es-tà treballant en un decret per evitar tensions entre les institucions ipermetre que els consells i els ajuntaments puguin opinar sobre la ins-tal·lació d'aquests projectes. «Des de la Conselleria tenim molt clarque les energies renovables són una necessitat. Aquestes no noméssón el futur, sinó el present», va concloure Vives.Per la seva banda elbatle de Son Servera, Josep Barrientos, va remarcar que «és un orgullper al nostre municipi disposar d'una instal·lació pionera que generienergies renovables».�

Assumpta Bassa - U.H.

Maria Servera i Catalina Servera, copropietàries de Sant Jordi,amb José Luis Marín, diretor general ENDESA

Emilio Nadal amb un directiu de Deutsche Bank

40

Son Servera - Tel: 971 56 71 06

Badia al dia

Jaume Ballester

Parece que a surtido efecto este mes el trabajo realizado por losequipos de la cantera ya que los resultados han estado acompañandoa los equipos.

3ª DivisiónEl equipo de Miguel Saletas se esta mostrando en esta segundavuelta como un equipo muy consistente y difícil de batir por lo queesta arañando puntos que a la postre pueden servir para el rush finalde temporada intentar salvar la categoría. Desde estas líneas megustaría destacar el magnífico trabajo que estan realizando jugado-res y cuerpo técnico.

2ª RegionalLos de Antonio Rubio han cogido el pulso a la categoría y semana asemana se están consolidando como un equipo capaz de ganar acualquier rival e ir escalando posiciones hasta conseguir una brillanteclasificación a final de temporada.

JuvenilesEl equipo de Matías es otro conjunto en alza ya que están ganandopartidos con soltura aunque sufren algún que otro resbalón que nodebe empañar el buen juego desplegado por el equipo.

Cadetes 1ªLos de Gabino están situados en la parte tranquila de la tabla con elobjetivo de la permanencia casi asegurado, objetivo principal delconjunto a inicio de temporada. Por lo que esperamos que este equi-po siga cosechando esta buena temporada y siga con la dinámica deofrecer verdadera resistencia a los gallitos de la categoría y solventarcon victorias ante el resto de equipos.

Cadetes 3ª RegionalEl equipo de Pipita Rodrigo sigue con su esplendida campaña y estasolamente situado a una victoria del subcampeonato cosa impensa-ble antes de iniciar la temporada pero el buen trabajo de Pipita estadando sus frutos. Que bueno que viniste Pibe!

Infantil 1ª RegionalEl equipo de Varón, a pesar de su gran trabajo, no acaba de dar

un golpe de autoridad que le colocaría en las primeras posiciones delgrupo por lo que el mister les tendra que seguir apretando para queestos jugadores sean capaces de dar lo que tienen dentro que esmucho y sacan muy poco.

Infantil 2ª RegionalHan pasado un difícil mes ya que tenían la opción de colocarse líde-

res si vencían en Santa Margarita y esta derrota les ha afectado porlo que los resultados conseguidos en este período han sido negativosexcepto este último que esperemos que sirva de revulsivo al equipo yvuelva a escalar posiciones.

Alevín 1ªHan pasado de estar prácticamente desauciados ha tener todas lasopciones para cumplir el objetivo que es la permanencia este equipoha sido la verdadera sorpresa del mes ya que a conseguido empatarcon los tres primeros clasificados ademas de visitar el campo delsegundo clasificado, San Francisco, y endosarle cuatro goles comocuatro soles a un equipo que en 18 partidos solo había recibido 11goles.

Alevín 3ªPrácticamente este mes han pagado las conseqüencias de un calen-dario hecho con los pies ya que hace 3 semanas que no juegan por-que les toca descansar. Solo cabe decir que este parón no afecte albuen trabajo del equipo.

Benjamín ServerenseLos chicos de Chuki están trabajando de una manera admirable yaque están haciendo muy buen trabajo de formación para la próximatemporada y ante un calendario asequible irán consiguiendo más vis-torias.

Benjamín Atlético Son ServeraLos pupílos de Melé siguen desmelenandose consiguinedo grandesvictorias y a poco que les acompañe la suerte quedarán clasificadoscon los 5 primeros por lo que habrán realizado una esplendida cam-paña.

Benjamín futbol 8Inesperado tropiezo del equipo de Sergio ante el colíder Escolar quesupundió por 0-1 en Ses Eres que en caso de haber vencido hubie-ran sentenciado el campeonato y ahora como mal menor tienen elgolaveraje directo por lo que siguen dependiendo de sí mismos paraproclamarse campeones.

PrebenjamínLos de Pesca siguen la estela junto al Horta y Manacor al Portocristopor lo que un traspiés del líder (difícil pero torres más grandes hancaído) posibilitaria un cambio en la clasificación y el equipo tendríaopciones de conseguir el campeonato cosa que de no conseguirlo noempañaría la buena temporada realizada por estos chavales.�

� BADIA AL DIAA Ses Eres bon futbol esperes

41

Esports

� Alfonso Ho Alcaide, Campeón de Balearesen la categoría de mini-motos GP2

En el Karting de Can Picafort, que afinales del 2007, acogíó la ultima pruebadel Campeonato de Baleares en la catego-ría de Mini-motos GP2 (- 95 Kilos), fueproclamado Campeón de Baleares,Alfonso Ho Alcaide, el segundo fue VicenteGarcía y el tercero Daniel García.

Alfonso Ho Alcaide de Cala Millor SonServera es un destacado deportista enesta modalidad; también tomó parte conbuen resultado en el World FestivalMetrakit que se celebró en el circuitovalenciano de Cheste, formando parte delequipo motociclista “Illes Balears” de laFederación Balear de Motociclismo encategoría PreGP.

A la vez quedó en tercera posición, enla primera prueba del Campeonato deBaleares que se disputó en el circuitohabilitado en el polígono de Muro dondeparticiparon más de 70 pilotos, en la cate-goría de pit-bikes.

Alfonso Ho Alcaide se sigue, preparan-do y entrenando ante esta próxima tempo-rada.�

Redacció CM7

Empresa Turisme 2007 (editora Cala Millor 7.com)

Feim treballs d´imprenta: Cartells, Butlletins, Targes, Revistes, Posters, promocions, Logos,Anuncis, etc. Feim treballs creatius: Redacció, Publi-reportatges, Comunicats,

Textos varis i altres feines creatives per encarregContacte: 660 99 15 28 · 653 26 50 87 revista@calamillor7.com

Societat

42

Concurs Mostradors de Nadal

� Nacimiento deAzahara Ramírez Montero

El regidor de Comerç juntament amb el batle i el representant dePIMECO entregaren el premis als comerços guanyadors, amb la nove-tat que cadascun d’ells havia de destinar el premi en metàl·lic a unaONG que elegissin.

L’Ajuntament va concedir 3 premis de 600 euros en total alscomerços següents: Cap i Cua, primer premi que el va destinar al’Associació Espanyola contra el Càncer; segon premi per a FloristeriaÀgueda i tercer per a Drap i Cotó, que els destinaren a MallorcaMissionera.Els 4 premis especials atorgats per PIMECO, de 360 eurosen total, van ser els següents: primer premi per a EspardenyeriaLlevant, que el va donar a l’Exclusió Social de Can Gazà; segon i quartpremi per a Electrodomèstics Expert i J.M. Schopping, que els desti-naren a la Fundació Nou Vents; i tercer premi per a la botiga Xoric, queel va donar a l’Associació Prosalut Mental Estel de Llevant.�

La niña Azahara Ramírez nació el 5 de febrero y fue una gran satis-facción y alegría para su madre Maria del Pilar, sus abuelos Juan yMaría y su tia-madrina Joaquina.

Deseamos que Azahara crezca con salud, junto a su madre y fami-liares. Enhorabuena. �

Redacció CM7