44
COSMOCAIXA ALUMNES: IVAN JIMENEZ EVA BUZON ANGELA CARRARO SERGI RUIZ 1 ESO B 8-ABRIL-2010

Cosmocaixa barcelona 2010[1]

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

COSMOCAIXA

ALUMNES:IVAN JIMENEZEVA BUZONANGELA CARRAROSERGI RUIZ

1 ESO B

8-ABRIL-2010

Page 2: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

EXPOSICIÓ SOBRE L’EVOLUCIÓ

Page 3: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

L’ARBRE DE LA VIDA

Al centre de la rampa,presideix l’entrada un imponent exemplar d’acariquara amazònica, mesura 21 metres d’alzada i 0’80 centímetres de diàmetre. Representa l’evolució de la vida.

Page 4: Cosmocaixa barcelona 2010[1]
Page 5: Cosmocaixa barcelona 2010[1]
Page 6: Cosmocaixa barcelona 2010[1]
Page 7: Cosmocaixa barcelona 2010[1]
Page 8: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

APARICIÓ DE LES ESPÈCIES

Page 9: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

PANELLS EXPLICATIUS A la primera sala hi ha un panell explicant les

set propietats que poden caracteritzar un objecte: mida, color, forma, necessitat, funció, estructura, composició i desenvolupament. Si aquestes set propietats es combinen de dos en dos es poden obtenir 21 combinacions possibles: mida-color, mida-forma, mida-necessitat, etc.La sala dedicada a cada forma geomètrica conté un plafó explicatiu principal i alguns objectes espontanis de la natura, éssers vius, i objectes dissenyats per l'home que contenen la forma en estudi. La funció de cada forma es pot comprovar mitjançant uns experiments senzills.

Page 10: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

ESTROMATÒLITSEls Estromatòlits o catifes de pedra són cèl·lules que s'agrupaven en colònies formant roques sedimentàries. Les cèl·lules fossilitzades més nombroses es van trobar en roques formades a la vora de mars càlids. Fa uns 3500 milions d'anys.

Page 11: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

AUSTRALOPITHECUS

Els Austrolopithecus eren de curta estatura i tenien un cervell més petit que el de l’home actual.

Page 12: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

ATAPUERCA

Homo Heidelbergensis. Intens criat de les cries i en conseqüència una forta conexió dels grups. L'adobat del cuir i el treball de la fusta pressuposen una gran complexitat per a les societats de caçadors i recol·lectors del plistocè mig d'Atapuerca. L'organització d'aquestes societats primitives així com el perllongat període d'aprenentatge de les cries permet postular l'existència d'un llenguatge articulat. Realitzaven la major part de les seves activitats en les planes que envolten la serra d'Atapuerca, l'existència de coves en l'entorn era un avantatge que s'aprofitava de forma convenient.Es relaciona amb la possibilitat de trobar animals caiguts en paranys naturals, torques i avencs, que proporcionen vitamines i grasses. La caça d'herbívors de grandària mitjana com cavalls i cérvols va poder constituir una altra font d'alimentació. Els fòssils humans del TD6 presenten clares evidències de canibalisme.

Page 13: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

EVOLUCIÓ DEL CERVELL

Un canvi fisiològic important degut al bipedisme és el canvi de la forma del cervell. Així doncs podem veure com durant el transcurs de l'evolució humana, el cervell va augmentant el seu volum, fet que comporta un increment del volum del cervell i per tant, una major capacitat d'intel·ligència. A més, cal destacar que desapareix el prognatisme, és a dir la configuració de la sortida de la mandíbula, ja que la boca perd la seva funcionalitat a l'hora de caçar.

Page 14: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

GEOMETRIA DE LES FORMES NATURALS:

L’HEXÀGON A LA NATURA

L’hexàgon et permet tenir el màxim

volum en el mínim de perímetre.

Page 15: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

HEXAGONS

Page 16: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

L’HEXÀGON  L'hexàgon pavimenta quan una població

de cercles, esferes o cilindres tangents s'estrenyen els uns amb els altres per augmentar el nombre d'elements. Hi ha casos en què aquesta tendència permet guanyar independència. Per exemple, a l'ull facetat d'alguns insectes, com més tubets, més píxels, i, per tant, millor qualitat de percepció visual el que porta a poder menjar millor i defensar-se millor

Page 17: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

L’ESFERA L'esfera protegeix perquè ofereix una

mínima superfície per tancar un volum determinat. Quan totes les direccions de l'espai són equivalents (isotropia) la forma més probable és la simetria esfèrica. Hi ha moltes formes que deriven de l'esfera: ous, llavors, fruits, etc. La gran majoria de les fruites que es veuen en el mercat són de forma esfèrica.

Page 18: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

L’ESPIRAL L'espiral empaqueta perquè és una manera de

créixer ocupant poc espai. És freqüent que es doni aquesta forma a la matèria viva perquè la selecció natural afavoreix dues propietats aparentment contradictòries: d'una banda, ser gran per tenir menys enemics i més inèrcia i, d'altra banda, ocupar poc espai per tenir més mobilitat i, per tant, tenir més independència respecte del medi.

Entre els objectes fabricats per l'home en forma d'espiral hi ha unes arracades maoris d'os de balena. En aquest poble l'espiral era símbol de fecunditat.

Page 19: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

ONES I ÒPTICA

Page 20: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

Segons les ones:- Les que es propaguen pel buit són les Ones electromagnètiques. - Les que es propaguen per medis materials s'anomenen Ones mecàniques. Segons la forma de l'ona:- Ona harmònica.- Ona quadrada.- Ona triangular.Altres formes irregulars.

TIPUS D’ONES (I)

Page 21: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

TIPUS D’ONES (II)Segons el sentit d'oscil·lació: - Ona transversal: El moviment de les

partícules és perpendicular a la direcció de propagació de les ones.

- Ona longitudinal: Les vibracions són paral·leles a la direcció de propagació de l'ona.

Segons les direccions: - Ona lineal: una direcció. - Ona plana: dues dimensions. - Ona tridimensional tres dimensions.

Page 22: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

FREQÜÈNCIA I AMPLITUD D’ONESLa freqüència (f) és quants períodes

existeixen per unitat de temps (per exemple, per segon) es mesura en hertz.L'amplitud d'una ona és la mesura de la magnitud de la màxima oscil·lació en el medi durant un cicle, i es mesura en les unitats depenent del tipus d'ona. La forma de la variació de l'amplitud s'anomena l'envolvent de l'ona.

Page 23: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

REFLEXIÓ I REFRACCIÓRefraccióSi un raig de llum passa d’un medi a un altre, per exemple de l’aire a l’aigua, l’ona canvia de direcció, o bé el seu camí es “doblega”. Aquest fenòmen s’anomena refracció de la llum.

Page 24: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

CÒNCAU

Miralls còncaus.En els miralls còncaus es produeix una concentració del feix lluminós cap a un punt anomenat focus. La distància de la lent a aquest punt s'anomena distància focal, i és de vital importància el seu coneixement exacte per a l'ús en instrumentació

Page 25: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

CONVEXAquests són el tipus de mirall menys usat tant en la vida quotidiana com en la instrumentació. El seu funcionament és l'invers al dels miralls còncaus: mentre aquells concentraven la llum aquests la dispersen. La dispersió dels raigs es produeix com si hi hagués un focus darrera la lent, fent servir una mecànica semblant als còncaus parabòlics. De totes maneres aquesta imatge no es produeix, és una imatge virtual.

Page 26: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

EFECTE ESTROBOSCÒPIC

Efecte consistent en una modificació aparent del moviment real d'un objecte quan és il·luminat mitjançant una llum intermitent de freqüència apropiada. És el fonament de l'estroboscopi i de l'estroboscòpia.

Page 27: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

FLUIDS

Page 28: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

PRINCIPI DE BERNOILLI

El principi de Bernoulli afirma que la pressió interna d'un líquid diminueix a mesura que la seva velocitat augmenta. Aquest principi val per a diversos objectes quotidians, com llaunes de pintura aerosol i les ales d'avió.

Page 29: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

TENINT EN COMPTE EL PRINCIPI DE BERNOILLI

En la zona ample te més pressió interna,i en la zona estreta te menys pressió perquè el principi de Bernoilli diu que la pressió interna d’un líquid disminueix a mida que la seva velocitat augmenta

Page 30: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

PÈNDOLS

Page 31: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

PÈNDOL DE FOUCAULTVa ser la primera demostració física de la rotació de la Terra

Consisteix en una massa sostinguda per un cable, que es manté en moviment. El pla d'oscil·lació gira lentament respecte a una línia traçada en la terra, encara que la tensió del filferro que suporta a la massa i força gravitacional sobre ella, es troben en un pla vertical.

Page 32: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

DURACIÓ DEL DIA No,pel moviment de la terra al voltant del

seu eix

Des del principi, la humanitat es va valer de procediments inexactes per calcular el transcurs del temps.

Fins i tot els calendaris han anat evolucionant i els han afegit i tret dies o mesos(com els grecs)

Page 33: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

ABRACADABRA

Page 34: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

HABITACIÓ D’AMES Una Habitació d‘Ames és una habitació distorsionada que és usada per a crear una il·lusió òptica. Va Ser inventada per el oftalmòleg nord-americà Adelbert Ames, Jr. en 1946, basat en el concepte de Herman Helmhotz.

Page 35: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

JERRY ANDRUS

Page 36: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

ESCHER

És l’artista que ha fet servir falses perspectives en els seus dibuixos

Page 37: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

HABITACIÓ FOSCA

Page 38: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

AMB COSDE MOSCA

Page 39: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

RODA DE NEWTON

Page 40: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

FAMÍLIA DE NOMBRES

Page 41: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

NOMBRE AURIEn la natura ho trobem en:Els pètals de les flors: sempre só de 3, 5, 8, 13... i la proporció entre ells es el número auri (1'61...)Les proporcións del cos en la majoria d'animals:Abelles: el cap respecte el tórax i el tórax respecte l'abdomen.Homes: Del melic al cap respecte del melic als peus. la tibia respecte al fémur... •La relació entre l’altura d’un ésser humà i l’alçada del seu melic.•La relació entre la distància de l’espatlla als dits, i la distància del colze als dits.•La relació entre l’alçada de la cadera i l’alçada del genoll. En l'arquitectura, en la pintura, en l'escultura i fins hi tot en la música...

Page 42: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

NOMBRE DE PLATA

El sistema romà de proporcions estava basat en el Número de Plata i les seves potènciassuccesives o bé les seves aproximacions senceres

Page 43: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

NOMBRE PI El nombre pi és la relació entre

la circumferència de qualsevol cercle amb el seu diàmetre, i es diu que és exactament 3.141592.....el pi s'usa en el sistema de radians per amidar desplaçaments angulars en un cercle, com les revolucions per minut d una turbina o qualsevol cosa que circula. Camps tan diferents com l'astronomia i la construcció l’utilitzen.

Page 44: Cosmocaixa barcelona 2010[1]

FRACTALS

És un objecte semigeomètric l'estructura bàsica, fragmentada o irregular, es repeteix a diferents escales..