L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASS0C1ACTO CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS

AHY XII. BARCELONA 3O DK JUMY DE 1889. NÚM. I Í 8 .

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

EXCURSIONS(Extracte.)

MONISTPOL DI; NOYA y SANT LLORENS D' ORTONS. (ofkial), 2 Juny

de 1889.Assisiencia deis Srs. Carreras (Francesch), Llopis (Joan) y Puig

(Emilide).Soniren los excursionistas ab lo tren de la línea de Vilafranca,

de las 5 h. 20 m descendini á la estació de Sant Sadurní á las 7 h.6m. En pochs tninuts salvaren la curta distancia que la separa dela vila, passant per lo magnifich y ayrós poní sobre '1 Noya.

Després d' haver reposat una estona á Sant Sadurní, que cadadia creix mes, y en la qual observaren la llohable costum d" escriu-re los reíols deis establimems en nostra llengua, á las 8 y 10 mí-nuts sortiren cap á Monistrül peí cami de Piera, trobant ais pochspassos una creu de terme del any 1773—A un quart de 9 passarenaprop de la masía can Farré del Mas, embrancant lo cam¡ aisdeu minuts ab la carretera nova que va á Sant Pere de Riudevit-lles, que deíxaren ais pochs moments "pera agafar alira voha loesmeniat cami. Atravessaren lo riu Noya que s' uneix á la rierade Riudevitlles, y á tres quarts de 9 arribaren á Monistrol.

Monistrol de Noya, d' ahon[ deriva'1 marquesat de Monistrol,

y de qual lloch se 'n fa esmera en escripiuras del ony T353. rey-nat de Pere IV de Aragó, esiá ciividit en tres caserius, nomenatsde Monistrol, Catassús y la Prua, y es part integrant del districtemunicipal ds Sant Sadurni. Empero en quan á la part eclesiásticate rectoría propia.

En la iglesia, proporcionada al vehinat, hi dominan dos esiüs.La pan posterior, que la forma un tros de ñau molí mes baixa, abvolta rodona, sobressuriint al exterior una espadanya ab 4 0 S cam-panas, sembla molí anterior al altre tros de ñau molt mes alta, quesens dubte s' hi devia afegir, y que acusa l'estil del sigle xvii.—Enaquella hi ha la capella del Santissim, ab un Crist deis darrers d'aquell sigle, segons consta en uns documents que 'ls mostrá'!Reverent Senyor Rector, Los retaules ma¡or, y algún altre, sondel passat sigle. Sobre la volta hi ha pintada una creu.

Acabada la visita, volgué '1 Rvnt. Rector de totas passadasacompanyar ais excursionistas un bon tros del camí. Y en efecte.sonirent tois plegats á las 10 h. 45 m., passaren per lo lerme deSanta Creu de Creixá; á las 11 h. 10 m. deixaren lo camí de Pie-ra pera seguir lo de la Prua que s: encrehua desseguida ab la car-retera en construido. A las n h. 20 minuts passaren per un petitpont sobre un torrent, arribant á un quart de 12 al caseriu de laPrua; y seguint lo camí en direcció al N. a las 11 h. 40 minutsforen al extrem de la pujada, ahont se despedí '1 Rvnt. Recior, áqui desde aquestas planas regracian per los obsequia y atención:-que tingué ab los excursionistas.

Agafaren lo camí de la esquerra, deis tres que hi ha, que, aispochs mometits se divideix en alires dos, y prenent lo de la dretaisempre baixant, ais 5 minuts atravessaren un torrent.—Segueix locamí tocant á un bosch de pins á ma dreta, que gira en direccióal N. passant peí costal d1 un altre pinar y ais breus momenisarribaren á dalt de la suau pujada, desde ahont s' ovira '1 Montser-rat y totas las serraladas que '1 voltan, y una extensa planura ubmunió de pobles, y á sota Sant Llorents d' Ortons, ahont hi arri-baren á un quarc d' una."

En aquells precisos moments caygué un fort ruixut, y rom losexcursionistas se trobavant aprop de la Iglesia, aprontaren la oca-sió pera visitarla acompanyats del Rvnt. Rector.—Aquesta es mo-

- 25g -

derna, y no veneren cap objccte arqueoiogich que 'Is crides laatenció. Empero los manifesia '1 Rector que guardava uns quadrosque segons lo parer de personas entesas teñen algún merit; mesmalgrat lo proposit que s' havían fet, per falta de tcmps no po-gueren veurels.

Curta va esser la estada al poblé, puix á las 2 h, 3o m. sor-tirenen companyia del Sr. Mestre de la poblado, y del Sr, Secretar!del Ajuntament pera veure lo mdgnifich y accidenta! parch na-tural, dessota meteix de la iglesia. Allá 's veu campejar lo pi, 1'olm, la alba y 'I plátano, entremitx deis qui 1' aigua d' una fontcorra suaument sobre la verda herba.

A tres quarts de tres atravessaren la riera de can Esleve, seguintdesprtis lo camí de pujada que 's troba á la altra banda, que aispochs minuts se bifurca, y agaíant lo de la esquerra, á las 3 h. 5m. arribaren á un pía de vinya, propíetat del marqués de Wan-march.—A la distancia de un quart abans de arribar á la Tórrelay aprop del camí que hi conduheix, casi tocant á unas oliveras, setroban á dos pams sota térra unas sepulturas, qual data no es pos-sible senyalar, per no trobarshi, llevat d' algún crani y ossos, capcosa d aquellas Que p u g 3 marcar una época determ 1 nada• ̂ ~*í enenla forma d' un trapeci, formant sas paret llosas d' uns dos pams,y sa orientado es de O á E; distancia del poblé 2 kilometres.—Auna hora está siiuat Sant Joan Zamora, ahont se 'Is digué hiexisteix quelcom antich.

De retorn al poblé que es del passat sígle, y en lo que sois hi

lo qui destruhi la amiga, y seguint peí camí de Gélida á cosa d'

un qu x de fita á la ppie-d' Olsinellas, tocant a) meteix camí, s'hi veuhen una muníó de

fóssiis, dominanthi 1'ostrea en diferentas varietats, que per causade la qualitat del terrer no teñen la consistencia que solen teñirlos fossils.—Allá 's despedí '1 Sr. mestre deis excursionistas, á quiy lo meteix al Sr. Secretan", que persas ocupacions tingué quedeixarlos abans, donan las gracias per los obsequis y atencionsab nosires consocís.—

Prosseguiren lo camí, passant per ben aprop de las Ferrerias,que deixaren á la dreta, y á dos quarts de sis arribaren á la estado

de la Gélida, ahont no resta:tren de retorn á Barcelona.

260 -

n gayre, piux á las sis soniren ab lo

COIXBATÓ, BRUCH, LA GUARDIA, CA 'N MASSANA Y MARGANEIX, (ofi-

cial) 29 y 3o Juny 1889.Assistencia deis Srs. Caiarineu, Carreras y Candi, y Palnu.

Prengueren lo tren primer del día 29 que surt de Barcelonapera Manorell.

A Manorell, acomodantse en las diligencias que fan lo serveyd' Fsparragera y Collbató, passaren peí antich camí ral consiruilá darrers del segle passat, lo qualacaba d'esperimeniar algunasrectificacións. Se iroba la primera, al indret del hostal del Pi y fouoberta al tranzit publich en lo present any. S1 entra en la segonaal arribar á las Casas conegudas per las Matas, aludint á la penosabaixada qu' enmenava al poblé d' Abrera, quedan! aqueix á la

indret del carrero barriconegutab lo nom del Rebato y també delcap del Rebato. Disgustáis han quedat los vehínsdel poblé d' Abre-ra d' aytal rectifica ció, per privarlos del mohiment y beneticis hi

en dit dia sa festa major, fou causa de que lo carruatge, recorregués1' antich camí, á ti de deixarlií psssatgers, permeteniloshi contempiar ab tot esplay, puix para á son indret, la precioso creu de termequal descripcióy dibuix están en lo volum I de las Memorias dela ASSOCIACIÓ, corresponent al any 1877.

La tercera de las rectificadóns del camí ral se troba passat loRebato, en lloch d' ahont s' ovira delitos patsat|¡e del pié y mon-tanyas del Llobregat, ab lo poblé d' Oleaa proper; rectiticació que^uanya la gran baíxada y subseguent pujada de la riera de Maga-rola, per medí de magnitich pont de pedra, que porta la data de[886. S' ajuman los trassats vell y nou á uns cínch minuts d1 eixpont, essent üns á Esparraguera lo camí que 's segueix, lo metcixque tañí penrjs fou ais fruncesos en Juny de 1808.

Havcnise de deturar per poch temps al hostal d1 Esparraguera,lo Sr, Catarintu los enmená á visitar un antich y tipien casal ques' aixeca allá prop, en los aforas de la poblado, baixant per un

— 26l —

carrer que cmpren la direcció del Llobregat, y conegut ab lo notnde cá 'n Cor bellas, propieial, segons digueren. de la tamilia Font-cuberta de Dalmases. Donaren per ben empleáis los den minuisque tardaren á arribarhi, al trobarseen presencia d' una casa fono,ab portal y mur enmarletais. En las finesirasy portal se contemplandiferents deíalls escultorichs, tal vegada del sigle xv, fixantse espe-cialment, en un escut d' armas, pulcrament esculpí! en la dovellade damunt la pona d' entrada á la casa, ahoni en dos camps dife-rents separáis horizontalment, se dibuixan un corb damunt, y unsol ab raígs en lo d1 obaix. Dins se conservan alguns objectes on-tichs, quadros, [aulas etc.

Lo temps corria( y 'Is pressava arribar ais llocbs objecte de la

saren aquell llarch carrer que tonta celebritat obtingué en lo pasdeis francessos lo ¡orn de la victoria del Bruch, seguint la carreterafinsá la Casa del peo, lloch d'enllásde) canií que pona á Col]baló.D'.illi al poblé, poch hi tardaren á arribar.

La poblado s' extén de Uarch á llarcli en un coll de la serradita de las Aubagas

La Fonda de las Covas, ahont posaren, está ab algunas altrascasas, en los aforas del poblé, ahont se comensa á formar jmpor-tant barriada. S1 entra á lu vila per antiquíssim portal, enclós enlas primeras casas de las que 'n forma parí, essent de volta de miijpunt la obertura d1 entrada y volta apuntada la de sortída, deixantunan^plc y vast passadis cobert. entre la una y la altra.

Lo Sr, Rector los rebé molt afablement, mes com sois feyaquatre setmanas estava en lo poblé, no 'Is hi pogué donar gairesnoticias de lu encontrada. Per altre part. cremat, juntament abla iglesia, 1' arxíu parroquial en la ínvasió Napoleónica, pocb loshi resiá á fer en la rectoría; enirantsen á la iglesia, que esiá baíxla advocado de Sant Corneli, y es de moderna construcció y bonasproporcións. Dignas d' esment son duas picas d' aigua beneyta, d'

enllassats ab motius d' ornumentació, hi esculpireu quuire figurashumanas, de mitj eos per amunt, apoyadas de mans en una raraposicíó, Es la altra, antigua pica també románica, quina particu-

larítat está en un escut, consistent en una especie de palma y á soncostat, semicircul rematant en flor de llir. Lo Sr. Carreras y Candine tregüé d' ell un dibutx.

Prenent un guía, passuren á visitar las tant renomnadas covasde Montserrat, situadas en lloch altaros y espedat, á mit¡a mon-tanya, distant tres quarts d 'hora del poblé, á bon pás, haventsed' alravessar lo torrent que separa ía serra de las Aubagas de lamonianya de Montserrat, passant lo camí per junt á la font ano-menada de la Saiut, sigua, que de gota en pola cau de las rocas v'srecull en una cisterna, d' ahont ne surt continuament lo raijolí.Mlí al cosiat hi ha un nitxo ó capella, ahont abans estíguélü imatge de la Vergc de la Salut. Ne fou retirada, pera instalarlaen la capella, en que ara 's venera, á quatre minms de Coll-baló puix havent eslst robada una vedada tetvieren la repetí™ció. Passada la font de la Salut, se comensa á pujar per camí bos-

de ferro, salvan en diferents llochs las dificultáis naturals del ter-rcr, que no son pocas. De tant en tant senyals blancas en lasrocas marcan lo lloch de passatge, y fán distingible de lluny lo quefalta per correr del camí. Los arbres hi brillan per sa ausencia, demanera qu1 atrapan!, los excursionistas, un día xafagós, arribarenrostits á la entrada de la cava, tancada en clau pera no esser asse-quible á tothom. Son las covas propietat del Estat, qui te arren-dada sa especulado á dos habitants del poblé, peí termini dedeu anys. De sa constitució, distribucíó y efectes d' eixas galeríasy salas, que percorren gran Iretxo del Montserrat, res queda perdir que no sía ja deserit y conegut. Las imperfectas escalas de fus-ta y cordas que en passats temps comunicavan uns compartimentsab altres, están substituidas per magnificas y seguras escalas defusta ab sas baranasT reuntnt alguna mes comoditat. Empero no torson al presentauensos: sí, vintanys enrero, podía lo visitant, pujará la histórica cova del Mansueto, ¡udicant del original taller deforjar d'aquell patriota cátala del any vuyt, ara no es pas possible:retiradas las antigás é inseguras escalas no han estat substituidasper alúas ni millor ni piljor acondicionadas; y sí lo turista desitjavcurela d1 abaix estant, necessita fer encendrer fochs de bengalaque la iluminin. També los hi queda lo dubte, inspeccionan! de-

tingudament lo plano délas covas, que no s' ensenyan iotas lasoue ni rían en ell marcadas com asseouibles a la visita* o en cas deque s' ensenyin, ells no las veneren.

Emprés lo retorn de las covas, comensant ¡a á enirar la lardey no sobrant lemps pera diñar, se separaren, y mentres que dos s'entornavan al poblé, lo Sr. Carreras, encarregat de fer ia corres-

ahonc ara s' aixeca una novella torre fortificada construida en ladarrera guerra civil, á fí d' investigar s i ' s conservan restos querecordin I1 historien y Uegendari castell de Collbató, un deiscinen, Que s colocan en la ni o n ta ny a de ^lon tserra c en los pri~mers temps.de la Reconquesta Catalana. En efecte sas explo-racións H donaren compleri resultat. Prop del camí que vá áMonistrol y enfroni las covas, se conservan restos d' edificado

de tres cambras construidas ab bona pedra entrantshi per ires ro-donas arcadas, que clarament s' oviran de lluny, soterradas bastantpeí temps; en la part d' abaix están closas per furt mur deixantentremitj un pati no molt gran, alpresentsembratyconresat, aixiscom aquellas las utilisan pera depositarhi feixinas. Al cantóoposat á la vila, ó sía envers lo Llobregat, lo dit mur continuad' un modo marcadissim, y forma angul recte, com denotara sa fí.Es molt robust y ferm, conservantse en bon estat, aixis com lasduas petitas portas de sortida que ni han á abdós costáis del an-gul recte. No paran aquí los resios del antich castell: petits vestigisde puret se troban fins arribar á la primera casa de las del pobléd1 enfront las covas: all í 's conserva encara en peu, part d' unapetita torra rodona y en altre lloch de la meteixa casa, un fermaguant ó contrafort que sería segurament del primer recinte demurallas En lo cantó oposat, ó sía en lo que mira á la carretera d'Igualada y Manresa lo ja mentat portal que 's troba á la entradadel poblé, no era altre que un deis mes importants, sino lo princi-pal, d' accés al Castell. Ho comproban, no sois sa posició á cinchminuts ascassos del cim del puig ahont avuy s' aixeca la novellatorre, y las características voltas que forman abdós portáis y untercer qu' es veu tapat en la paret lateral del cantó d' amunt; sique tambe duas grossas y resisteiits pedras sortidas enfora á cada

costat superior del primer portal, mosirant dos ampies y rodotisforats, que no 's pot dubtar serian per ahora passavan las cadenasde ferro del pont llevadis. Lo fon y potent mur s' exien á dreta yesquerra del dit portal, dirigintse en mes estensió cap al cim. Enla pan baixa, formant ab ell angul recte, se conserva un robustmur de contenció que aguantaría en altre temps las murallas daaquel] tros: se veu avuy día encjstat en la paret exterior d' unacasa. Molí sentí li manques temps de fer en aquell terrer na-

atesiiguar esser aquell turó lo Hoch ahont s' assentá en alire tempslo castell de Collbató. Com á punt estratégich eslava ben escullitpuix se presenta altaros y vígílant, descubrintse molta part deaquellas vallsdel Llobref>at, com també las montanyas de Masque-fa i; Igualada.

Prop del castell, en lo camí de Monistrolj los hi mostraren loI loen anont hi na una petita ion t o estructura semblant á la de laSulut, segons digué lo guia.

(Continuará*.

NOVAS

Han sigut cedits la á ASSOCIACIÓ 'ls objectes y obras seglíents:Per D. Joan Lasas: 2 fotografías de Sa Pedra alta. Per lo Sr. Ubach

dos goigs de Santa Cristina de la Valí d' Aro. Per lo Sr. Olivé: Discursosobre el teatro de Shakspeare, per D. Ernest Rossi, Bilbao 1868. Per Id.Acta de la sesión pública inaugural que la Academia de Medicina de Bar-celona celebró en 3n de Enero de 1879, Barcelona 1879. Per D. JoaquimRubio y Ors; Lo Gayler del Llobregat, poesías catalanas, volúm pri-mer 1 fiJo™/$4'í per lo propi donador, Barcelona rooo. rer Jo Sr.Olivé: Relación que hace el claustro de ¡a Real y Pontificia universidadde Cervera d la S. C. R. Magestad de el Rey nuestro señor D Fernandosexto, que dios guarde, de las reiles exequias, que el dia 8 de Octubre

dor D. Fhelipe quinto que de Dios go^a, Cervera. Per D.8 Francisca Fc-bricias de Támaro; un relien de guix Per lo Sr. IJopis; una fotografía

mprempu La Kenaixcnsa, Xucli, i3, baixo