FILOSOFIA POLTICA II

FILOSOFIA POLTICA II

J. M. Esquirol

COMPRAR EL DOSSIER A LA COPISTERIA

Classe 11.02.15 (passar de la llibreta verda + full del programa!!!!)No hi ha apunts. Classe 12.02.15TEMA 1. SOBRE LESSNCIA DE LA POLTICA1.1. Poder domini violncia Elaborem diferents discursos per a donar compte de la realitat: fem teories sobre les coses. La teoria, en tant que elaboraci de discurs per, no s pas primera... no est en la base! Hem de situar b la teoria i no noms examinar-ne la potncia. Per tant, prviament hem de saber en quin registre i quin lloc ocupa cada teoria, ja que sin tindrem un problema estructural (cal separar i collocar b la teoria).

All PRIMER respecte el qual la teoria sha de situar s lEXPERINCIA. La paraula experincia s molt vaga, imprecisa; per aix no s un inconvenient (la precisi no s sempre un guany, tamb hi ha riquesa en la vaguetat). s un terme molt difcil de definir, i s de gran riquesa com a significat colloquial (en el mn de la vida -el lebens welt-, de Husserl). Cada teoria ha de veure quina s la fora de lexperincia que li dna suport (ja que tota teoria es construeix a partir de lexperincia.Quan ens preguntem per lessncia duna cosa, ens estem preguntant qu s aquella cosa: qu s aix al capdavall; el cor, el rovell, el seu nucli (qu s la cosa en el fons del fons). El terme, en la histria de la filosofia occidental, ha estat consolidat pel pensament escolstic, el qual feia una distinci de lessncia i de lexistncia de les coses.

*Quin s el nucli de la poltica? En t?Podria ser que no en tingus ja que, com passa amb altres coses, podem buscar el cor de quelcom i veure que no en t. Si busquem lessncia, tenim un requisit: haur de ser all que, tot, hi tingui a veure.

Lmbit de la poltica s amplssim; hem de veure si hi ha quelcom nuclear que fa que totes les coses que sn anomenades poltiques hi tinguin a veure. Classe 13.02.15

PRIMERA RESPOSTA PER LESSNCIA:

Definici dEstat molt usada posteriorment per la seva bona formulaci- de Max Weber (principis del segle XX): lEstat s la instituci que t el monopoli de la violncia fsica legtima.

La definici de poltica ve a coincidir amb la definici dEstat, ja que lEstat s la instituci poltica per excellncia (aleshores podrem afirmar que la definici dEstat s la de poltica).

La paraula clau de la definici s el terme VIOLNCIA: la capacitat de fer que alg faci el que vols que faci. s DOMINI, dominar: saber qu fer i com fer-ho. Tenir-ho sota CONTROL, CONDUIR, GOVERNAR. Tenir FORA.

Weber lacompanya amb la legitimitat: s una violncia que trobarem b, una acci violenta portada a terme per gent de lEstat, el qual s lnic que pot forar-me i tenir violncia sobre mi.

- No lEstat: violncia no legtima.

- Estat: violncia.

La violncia de lEstat no s necessriament actual (ara i aqu); aquesta pot ser violncia potencial. LEstat, per a dominar o governar, ha de poder exercir fora, violncia; aix com has de poder exercir fora sobre una cosa per conduir una bicicleta (ja siguin moviments suaus o forts... per so no fas fora et fas mal). NO POTS DOMINAR SENSE FORA POTENCIAL (la fora no t per que ser actual).La paraula PODER ho reflecteix molt b: s la condici de possibilitat sense la qual no es pot governar; el poder s tenir fora suficient. El terme poder no est suficientment acotat... cal veure-la dins la constellaci semntica.

CAL ENTENDRE PERQU S IMPRESCINDIBLE LA VIOLNCIA. Tots la legitimem en algun moment o altre.

Violaci = acte sobre alg que no vol fer el que tu vols que faci; forar la voluntat. El poder s poder perqu pot forar. Sin no tindria poder.

*Aix resumeix molt bona part del pensament poltic universal.

REPRESENTACI MS SIMPLE DEL PODER: . Una cosa sobre una altra. Hi ha qui pot, i hi ha all sobre el qual aquest pot. El poder sempre s un esquema vertical, esquema de conducci.

La violncia entesa com a mitj principal pel qual el poder s poder. La violncia serveix per quelcom: S INSTRUMENTAL, no en ella mateixa, sin en sentit derivat. No s clar que el poder sigui noms instrumental.

Classe 18.02.15

La idea de poder t una estructura molt DIFANA. s una relaci de quelcom que est a SOBRE amb quelcom que est SOTA. Aquesta relaci pot tenir diferents noms: ja sigui poder, govern, direcci, control, domini... (gaireb sinnims). El contracte social sav amb aquesta estructura a desnivell: hi ha una gran diferncia de potencial; no sest al mateix nivell (idea molt plstica: ).

El Leviathan de Hobbes ens mostra una modalitat de contracte social on es veu aquesta qesti conceptual: s rellevant saber veure on s la diferncia:

Quelcom passa que fa canviar i passar dun estat a un altre:

1. De lestat de naturalesa, lestar naturalment.

2. A lestar socialment. ESTAT. Construcci social (societat, poltica).

Ara sabem que, segons Hobbes, el que fa canviar destat s la diferncia de potencial: en 1 no hi ha poder, en 2, hi ha poder. Per Hobbes, la diferncia rau clarament en el POTENCIAL: hi ha introduda una estructura diferencial, on en un hi ha potencial i en laltre no: sintrodueix . Aix doncs, la diferncia clau entre un estat i un altre s la diferncia de potencial.Cal que siguem conscients per, que no tots els autors contractualistes descriuen el concepte de poder () igual, de la mateixa manera.

CAPTOL XIII del LEVIATHAN

Estem tots, de facto, en una situaci equiparable: en lEstat de Naturalesa hi ha una igualtat de condicions. Perqu, tingut tot en compte, s on TOTHOM POT ACABAR AMB TOTHOM. Hi ha diferncies entre els homes (mentals i corporals), per no hi ha ning prou superior com per no poder-lo matar (de fet, Hobbes assenyala que les diferncies mentals sn menys abismals que les corporals). A ms a ms, tothom es creu millor que els altres que lenvolten.

Argumentaci molt ben pensada:

1. Constataci de la IGUALTAT (mental i fsica): som ms iguals que no pas diferents.2. Que daquesta igualtat sen desprn tamb la igualtat dels nostres DESIGS I ASPIRACIONS. Tots tendim a VOLER EL MATEIX. Per qu? Perqu tots som ms o menys iguals.

3. Hi ha PROBLEMES, car tots volem el mateix: dall que volem no nhi ha prou per tots.(*)

*Aqu hi ha un pressupsit (no sexplica del tot): dna per suposat qu dall que tots volem, no nhi ha per tots. Pressuposa que la condici humana s ms aviat de MIGRADESA que no pas dABUNDNCIA. No nhi ha molt del que tots volem: situaci de migradesa; conflicte. Aqu doncs, hi ha una dada incorporada que podria ser diferent (la migradesa de recursos).- Rousseau, per exemple, canviar aquest punt. La diferncia est en que Rousseau pensa en el sentit de labundncia (fa una descripci / reproducci del parads). Tot el que vols ho tens, no hi ha cap problema. Aqu, encara no cal recrrer a si lhome s bo o no.

- Marx tamb es fixar en aquest punt. Per ell, la situaci ser sempre de migradesa. Per aix no vol dir per ell, que hagi de continuar sent necessriament aix. Marx s astut: grcies a la TCNICA i la tecnificaci del treball, almenys, conceptualment es podria donar peu a una situaci de NO MIGRADESA (hi ha cert utopisme).Per Hobbes, per la gent que hi ha, no nhi ha per a tots: la Terra no dna. (Hi ha casos tamb on la migradesa s conceptual, com la glria o lxit o la fama, que per naturalesa, no sn pas abundants: tothom en vol i noms alguns la poden tenir; aix s necessriament aix).Quan volem el mateix, sorgeixen conflictes de tota mena i desavinences, generant aix una SITUACI DE INSEGURETAT i dinquietud. Ja no sest al Parads. En lestat de naturalesa es respira TENSI EN LAMBIENT.

- Raons fonamentals del conflicte i la desavinena:

1. Competici

2. Inseguretat

3. Glria

- Conclusi: sense un poder com, estem en GUERRA. Estar en guerra s una situaci invivible, una situaci inhspita. s un no viure. En qualssevol situaci et pot passar qualssevol cosa.

Si fem un canvi sobre aquesta experincia de la por i la inseguretat, podem assolir una TRANQUILLITAT EXTRAORDINRIA, que no haur caigut del cel: shaur fonamentat en una experincia; la teoria est forjada sobre lexperincia de la por i la inseguretat. Grcies a la intelligncia bsica (estratgica) i la capacitat de raonar, amb la intelligncia instrumental (que ja en gaudim en lestat de naturalesa) disposem les coses per fer lobjectiu. PUNT RELLEVANT: Tenim capacitat racional, no som pas bsties. Noms estem enfrontats pel fet de voler el mateix. Som intelligents i raonables, tot i que sorgeixi el conflicte. A lestat de naturalesa hi havia RA INSTRUMENTAL: Ens adonem que hem de fer alguna cosa estratgica per sortir daquesta situaci; tots coincidirem en el mateix: signarem el contracte perqu SOM RACIONALS I RAONABLES; sabem que el CONTRACTE S LA PORTA DE SORTIDA.

LESTAT DE NATURALESA S UN RECURS PER PENSAR LA CONDICI HUMANA (poltica, social) PRESENT.

s bo veure un contrast i pensar en una situaci distinta com la que podria ser lestat de naturalesa. Hobbes ho fa per a poder pensar i justificar lEstat; per fer una Teoria de lEstat (explicativa de com son les coses- i justificativa de perqu s bo que siguin aix les coses-), li va dall ms b per a contraposar. Ens fa veure que hem destimar el que tenim: lestat de naturalesa s un estat ingrat per a tothom, on ning sho passa b (guerra generalitzada); s una situaci davant la qual cal fer quelcom. PRIMERA CONCLUSI PROVISIONAL:Davant la intranquillitat, fem un canvi simblic: dipositem quelcom en un sac com, tots ALHORA. Donem la nostra fora (o part della) per a poder canviar la situaci; com a resultat, tenim una acumulaci de fora molt gran: un poder que obliga a tothom, com. Hi ha alg que vetlla per tots, que vigila. Usa la paraula SOBIRANIA com a adjectiu. LEstat sobir, el poble Sobir... (* = sobirania).

*

Sobir s aquell o all que est per DAMUNT de totes les coses. Tot lo altre est a sota. s un adjectiu molt ric i plstic. Fa que tot prengui posici i sordeni a SOBRE o a SOTA.

(*) s font de normalitat, legislativa. s don emanen i brollen totes les lleis.

s la font dinstncia mxima i superior. No hi ha res per damunt: no hi ha cap llei per sobre.

La sobirania, per ella mateixa, est per sobre de totes les coses. s un refor que ens fa veure que lessncia de la poltica, la relaci vertical, t una fora indiscutible i inimaginable.

La sobirania seria els trets de divinitzaci en les monarquies: passen del registre teolgic al poltic. El que est per sobre de totes les coses = OMNIPOTNCIA (Du que tot ho pot / sobirania).

*Ren Girard: Si no podem fer altra cosa que copiar, la mateixa cpia ja ens porta a la lgica de la violncia (s semblant a Hobbes en aquest aspecte). Ens presenta el dinamisme de la violncia en la societat humana: hi ha VIOLNCIA PER MIMETISME, perqu els homes ens copiem. El copiar-se s una manera humana de ser.

Fa falta un mecanisme o una dinmica que faci que se surti daquesta violncia. Pel boc expiatori. Cal sacrificar all que s el desencadenant per una calma momentnia: solucions provisionals, dinamisme poltic, provisionalitat... (ex. Els contractes shan danar renovant).Classe 19.02.15Fins ara hem vist doncs, una primera resposta per lessncia de la poltica: el poder. Amb el text dSchmitt trobem una SEGONA RESPOSTA. Des que la va formular, aquesta encara no ha desaparegut. Fou un home peculiar i delicat, tot estant relacionat amb lascens del nazisme (collaboraci). Pot tenir-hi afinitat... per tothom reconeix que la seva teoria sha destudiar i tenir en compte.

*Ancdota de Julien Freud (que va seguir-lo): aquest va quedar molt commogut pel text, i va veure que era necessari aprofundir en la seva tesi. Aix doncs, Freud ha forjat el seu pensament poltic sobre aix. La comprensi de lessncia fa que tot el que facis desprs, tingui a veure amb aquest fonament.

- s lEstat lexemple mxim de la poltica? Carl Schmitt no hi est dacord.

Aix fa que la comprensi de lessncia de la poltica no es doni com sha de donar.

s una manera de teoritzar que fa identificaci prctica entre all estatal i all poltic (com fa Weber). Aix no el satisf.

Carl Schmitt creu que encara no sha determinat lessncia dall poltic!

CAPTOL IISchmitt busca all nic i especfic de la poltica; el cor, lessncia. All poltic ha de tenir criteris propis, distincions prpies i ltimes (de les quals ja no pot anar ms enll): en busquem el nucli ltim irreductible. Cal trobar qu s all que fa que la poltica es separi i distingeixi de les altres coses; qu s all que la fa diferent i perqu. Creu que la poltica t una especialitat total que cal trobar, ja que no s quelcom reductible a una altra cosa (el cor s el que s: irreductible i insuperable). T essncia.

Lmbit de denominaci poltica s extensssim. Per tot t a veure amb una sola cosa:

LA DISTINCI DAMIC I ENEMIC. El cor de la poltica s una relaci entre dos termes! AMIC / ENEMIC. Aix s el que hi batega en el fons de tot.

Aix, ens trobem que la primera resposta sobre lessncia, (1), s totalment diferent a (2):Ara ens trobem davant duna relaci horitzontal, ja no pas vertical.

En la relaci de Schmitt DESAPAREIX EL DOMINI, ja no hi ha domini. s relaci: jo al meu enemic no el domino, ni ell em domina a mi. s una relaci bidireccional.

CAPTOL IIIParlem de lENEMISTAT com una categoria viscuda, no abstracta: no es pot no tenir enemics; no depn de tu. Aquesta enemistat existencial tamb sha dentendre en sentit grupal; es dna prpiament en grups.LA POLTICA S ON PERCEPS LAL DE LENEMIC.

*Entre els partits poltics, malgrat les aparences, no hi ha relaci damic i enemic... partit = part, part dun tot, del tot de lEstat.

Classe 25.02.2015Conseqncies de la tesi de Carl Schmitt:Prviament, hem de ser conscients que, primer de tot, aquesta s una tesi ONTOLGICA, s a dir, que indica quelcom relacionat amb la manera de ser de la condici poltica, que s duna manera i no pot ser diferent. Aix doncs, si la condici poltica s aquesta, una i concreta, t conseqncies:

(1) No hi pot haver un govern poltic mundial (una nica organitzaci mundial) perqu s impossible nticament; hi hauria una situaci poltica en la qual en aquell moment- no hi hauria relaci damic i enemic. I aix, tal i com hem explicat, no s possible. Per tant, lopci queda descartada. Totes les teories poltiques en aquest horitz queden descartades; no tenen cabuda en la tesi de Schmitt perqu lunivers poltic, per ell, s sempre pluriunivers, no s mai un univers. Per ell, una nica organitzaci mundial, significaria el mateix que dir que no hi ha poltica, i si no hi ha poltica no hi ha humanitat. Un horitz com el de Kant, per exemple, quedaria descartat; seria quelcom diferent, una altra cosa, amb una ontologia diferent; per no com la que ell planteja (ja que la condici humana seria una altra cosa).

(2) La poltica de partits noms t sentit en tant que entenem lEstat com un tot composat per parts, per partits. I qualssevol part noms t sentit en tant que part: el sentit de la part s ser part del tot. Aix doncs, preval la uni per damunt de la separaci (les diferncies entre les parts sempre sn menors). LEstat s com una columna vertebral ben articulada perqu les parts siguin sempre parts i no una altra cosa.

El trencament de la unitat poltica s GUERRA CIVIL: s quan les parts deixen de ser parts; quan es pateix una transformaci ontolgica i les parts es converteixen en unitats poltiques. s llavors quan es manifesta la relaci damic i enemic: tel vols carregar. Tota teoria de lEstat (la major part de teories) VOL EVITAR-LA, ja que reconeixen un B EN LA UNITAT POLTICA en el qual tots coincideixen, que s LA BONDAT DE LESTAT.

Podem entendre lESTAT com una UNITAT POLTICA que ha agafat la relaci damic i enemic i lha desplaat cap a fora, per a poder ser ell aquesta unitat. Daquesta forma, dins lEstat hi trobem pau, seguretat i ordre: tots els problemes queden fora.

Conseqncies:

- La poltica intraestatal s poca cosa, quasi res (s poltica minscula).

- La poltica, en majscules, s la que es dona entre les diferents entitats.

REVISAR!!!Ning es pot desdir de la seva condici poltica, car la condici poltica no s pas una opci! La situaci ontolgica hi s. No depn de ning la lgica de lamic enemic (lantisistema fa una opci, per no pot triar ser-hi o no ser-hi...).CAPTOL IV:

La poltica no es redueix a cap altre mbit: s en ella. T una essncia i un nucli.

- Possible objecci a Carl Schmitt: Hi ha interessos que manen a la poltica, que estan darrere els seus conflictes. La poltica doncs, es reduiria a ells. Fan aquesta objecci davant levidncia dels conflictes originats per economia o religi. - Resposta Schmitt: La poltica no abasta un mbit de la realitat.

ESQUEMA de Schmitt:

Schmitt creu que, davant una oposici (religiosa o econmica) en la que hi pot haver una intensificaci o no- de la desavinena, un llindar en el grau doposici, que s misteris. Si aquest ers traspassa, ha sorgit en el mn una cosa que abans no hi era.

s a dir, pot passar que una oposici, per exemple, de naturalesa religiosa, acabi esdevenint una oposici de naturalesa poltica. s a dir, un canvi quantitatiu, en un determinat punt, dna peu a una altra cosa: un canvi qualitatiu. Moltes relacions poltiques han tingut com origen altres oposicions... per ara sn problemes poltics i cal tractar-los com a tal.

LESSNCIA DALL POLTIC S IRREDUCTIBLE: No hi ha ms del que hi ha.

La poltica s el que s. Hi ha el que hi ha (el mal, per exemple, s i ser): la teoria poltica ve a ser una forma de controlar aix, evitant situacions on per exemple, el mal encara aparegui.

s molt diferent per exemple, a la visi kantiana: creu en el progrs i la millora. CAPTOL 8:

Crtica del liberalisme.

El liberalisme ents com a posici poltica que tendeix a anar cap al costat de les teories que confien en la bondat natural. El liberalisme considera que hi ha quelcom valus en tots els homes que els fa dignes de ser considerats humans (intuci bsica del liberalisme poltic clssic): hi ha un reconeixement formal de la igualtat (tothom t la mateixa llibertat). Cont la idea duna certa vlua i bondat de lindividu.Schmitt carrega contra cert desenvolupament del liberalisme: hi veu un cert rerefons apoltic. Hi veu certa manca de consideraci poltica. Segons Schmitt cal pensar polticament, perqu la nostra realitat s poltica.

Segona resposta per lessncia de la poltica: la relaci dAMIC i ENEMIC.

Classe 4.03.15TERCERA RESPOSTA a la pregunta per la poltica. Hannah Arendt, a Sobre la violncia, ja t molt clara una premissa: la violncia no s sin una de les manifestacions del poder.

Lessncia de la poltica s el poder, DOMINI. La VIOLNCIA s linstrument privilegiat i prioritari del poder (la violncia s una de les mostres de lefectivitat del poder).En principi, tots entenem per poder quelcom similar: Poder Domini Violncia.

Ara b, segons Arendt, creu que podrem entendre una cosa distinta a lhabitual. Quelcom radicalment distint; poder significa una altra cosa. Arendt no busca una altra paraula per donar nom a un altre concepte, sin que amb la mateixa paraula poder, indica un altre concepte: hem dentendre una altra cosa diferent. *Caracterstica de la contemporanetat: Estem en el DOMINI DEL NING. No se sap qui mana ni qui respon (escatologia de la impersonalitat: tothom remet a altres persones... sense determinar qui mana).

- Problema: en el domini del ning no es pot demanar responsabilitats.

Hi ha una dificultat inquietant: el determinar qui mana. Ens sentim impotents: amb menys fora: el no saber-ho determinar ens anulla. El domini del ning rebaixa la capacitat de la gent (s encara pitjor que saber qui s exactament lenemic).

Com ms impersonalitat, ms impotncia i ms frustraci.

Lessncia de la llei s la obedincia.Lessencial de lobedincia s la llei. (Tor: gran pes del judaisme)En nosaltres hi ha una tendncia tant al DOMINI COM A LA SUBMISSI.

EL TOTALITARISME: Fenomen especfic del nostre temps (no es troba en cap dels calaixos de tradici clssica).

- No s una tirania, sin una forma de govern.

El totalitarisme fa quelcom que fa que tot sigui possible. s un rgim que aconsegueix una cosa que mai shavia aconseguit: fa possible la impossibilitat (trenca la comprensi habitual de la gent)

Com s possible aix? Un fenomen com el del totalitarisme?

- El fet de que ens formulem aquesta pregunta s perqu alg pensa creiem- que hi ha coses que no pot ser que siguin possibles.

En canvi, EL TOTALITARISME SAP QUE TOT S POSSIBLE (a diferncia de la gent normal, que es pensa que no). Aquest trenca els esquemes de la comprensi normal de les coses.

Qu s el que permet que tot sigui possible? All que troba Arendt en la reflexi del totalitarisme est molt a prop de lessncia de la poltica. PENSAR no s sempre construir; sin que pensar tamb s DISCERNIR, DISTINGIR: La diferenciaci tamb illumina i aclareix. Arendt constata que en el seu entorn sutilitzen termes molt sovint com si fossin sinnims... i algunes paraules no tenen res a veure amb les altres!

La confusi s em els fenmens, en les coses mateixes:

- Les paraules no tenen fronteres ntides (cal admetre la vaguetat). El problema s en els fenmens als quals les paraules remeten. Veure dues coses distintes com a una s tenir una manca de discerniment sobre la realitat.

La distinci terminolgica est al servei de la cosa mateixa. Arendt no forjar noves paraules; sin que utilitzar les de sempre per discernint qu indica cada una delles.

Discernir ja s fer bones aproximacions.

No s una qesti de deixadesa, sin una qesti de fons. El fet que hi hagi confusi s per un motiu de fons: perqu darrere la confusi hi ha convicci. Les paraules semblen indicar totes la mateixa cosa.Si som conscients que en lherncia cultural hi ha el pes de la comprensi del poder com a domini, ho podem suspendre (que s diferent a negar).

*Si ens alliberem de la mirada, que ens pesa molt, veurem coses que abans no viem.

TERCERA REPOSTA PER LESSNCIA DE LA POLTICA segons Arendt:

PODER com a terme per indicar no pas cap mena de domini o control, sin una cosa distinta.

ACCI CONCERTADA.

El poder mai s dun individu; tal cosa seria impossible: una persona no en t ni en pot tenir mai. El poder s quelcom que pertany a un grup. El poder noms apareix i s possible amb dues persones o ms. Acci concertada: de concertus, articulaci. Tenir aplegats certs individus, s tenir-los articulats, en relaci.

s una idea prou enigmtica: all on hi ha ms duna persona, pot aparixer el poder. Si el grup desapareix, el poder tamb. Aix doncs, veiem que EL PODER S UNA QUESTI ESTRICTAMENT LLIGADA A LA PLURALITAT i a la CAPACITAT HUMANA DACTUAR.

Acci s una paraula clau en el pensament dArendt. Aix doncs, tot rau en comprendre qu significa Acci Concertada. En distingir entre all que s acci i all que no ho s (praxis / poiesis). Cal doncs, distingir modalitats distintes dall que fem quan fem alguna cosa.Lartifici hum del mn separa lexistncia humana de tota circumstncia merament animal, per la prpia vida queda al marge daquest mn artificial i, a travs della, lhome semparenta amb els restants ssers vius. Hi ha el desig descapar de la pres que s la terra, de tallar fins lltim lla que situa lhome dels fills de la naturalesa, tot anant cap una vida totalment artificial. Hi ha doncs, daquesta manera, el desig descapar de la condici humana.

Ens trobem davant duna rebelli contra lexistncia humana, on lhome desitja canviar el que s per quelcom fet per ell mateix: tenim la capacitat per fer-ho i sabem que podem destruir tota la vida orgnica de la Terra. Davant daquesta situaci, Arendt veu hbilment que sens planteja una qesti: realment volem fer servir els nostres coneixements cientfics i tcnics en aquest sentit? Tal qesti no pot decidir-se per mitjans cientfics, ja que es tracta dun problema poltic de primer ordre. Les veritats del mn cientfic (com les de la matemtica o la tcnica) ja no es donen a la normal expressi del discurs i del pensament. Nosaltres, criatures lligades a la terra que hem comenat a actuar com si fssim habitants de lunivers, pot ser que siguem incapaos dentendre, de pensar i parlar sobre les coses que, no obstant, podem fer. Hi ha una gran separaci entre el know-how i el pensament. Si aquests es separen definitivament, acabarem sent impotents esclaus de les nostres mquines, serem irreflexives criatures a la merc de qualssevol artefacte tcnicament possible.

Aix doncs, la situaci creada per les cincies, s de gran significaci poltica. Quan es posa en perill all propi del discurs la qesti es fa poltica, es polititza: perqu s precisament el discurs all que fa de lhome un sser nic. Les cincies actuals obliguen a adoptar un llenguatge de smbols matemtics impossibles de traduir a discurs. Ens movem, per tant, en un mn on el discurs ha perdut el seu poder... i hem de ser conscients que qualssevol cosa que lhome faci, spigui o experimenti, noms t sentit en tant que aquest ho pot expressar. Lhome en plural, s poltic. Lautomatitzaci de diferents activitats humanes, ens du indefectiblement a una eliminaci del treball i servitud humanes. Est en perill doncs, un aspecte fonamental de la condici humana. La poltica prctica ha de poder donar respostes a tals preocupacions i perplexitats.

A partir daquestes reflexions i preocupacions, Arendt posa en relleu la necessitat duna reconsideraci de la condici humana des de lavantatjs punt de vista de les nostres pors i experincies ms recents: sn temes sobre els quals ens cal meditar, perqu actualment ho tenim molt confs. Proposa quelcom, en un primer moment, molt senzill: res ms que pensar en all que fem. Aquest s el tema central del llibre: discuteix sobre la labor, el treball i lacci; la reflexi i lanlisi profund sobre aquestes tres articulacions ms elementals de la condici humana. Meditar sobre aquestes activitats que, tradicionalment es troben a labast de tot sser hum.Aquestes capacitats humanes que sorgeixen de la condici de lhome (all que fem) sn permanents; i irremeiablement no les podem perdre, mentre no sigui canviada la condici humana. Arendt ens mostra que cal comprendre la naturalesa de la societat i veure on som ara. Tal i com hem assenyalat, el text est dividit en tres parts: labor, treball i acci; corresponents a aquestes tres activitats fonamentals sota les quals sha donat a lhome vida a la Terra; anem a veure de qu tracten.La traducci dacci s deutora de la idea grega de PRAXIS i de POIESIS. El que passa s que Arendt agafa la distensi clssica i hi afegeix un altre terme (vol distingir ms, perqu tal i com ella mateixa ens diu- distingir ens du a comprendre). Primer de tot doncs, tenim un problema a resoldre amb el genric: s a dir, ens cal aclarir aquests tres termes que ens remeten a lactuar. Aqu per, un cop ms, limportant no s el terme: limportant s lacci o all que fem quan fem alguna cosa. Per tant, hem de posar llum sobre aquestes tres coses que fem, que sn diferents i que alhora tenen a veure amb all que fem quan fem alguna cosa. El terme grec poiesis el tradum com a producci o treball, elaboraci o construcci de quelcom; fer. Daqu vindria el terme potica. Un exemple de poiesis seria la construcci duna taula; El que fem quan fem alguna cosa: construir una taula amb eines materials, aix com quan fem una poesia, que tamb necessitem paraules per construir-la. Poitic doncs, hi t molt a veure: s lart. Pintar un quadre s poiesis, s art: perqu fas quelcom, dones lloc a quelcom que abans no hi era (dentrada hi ha una tela blanca, i al final una pintura: quelcom que surt de la terra perqu ha estat produt). Poiesis doncs, es pot traduir per treball: inclou aquelles activitats humanes en que lhome utilitza els materials naturals per a produir objectes que romanguin.

Ara b, s dins daquest terme poiesis on Arendt hi inclou una nova distinci (la qual Aristtil no fa), en aquella acci que no s treball ni elaboraci, per que correspon a la nostra manera de ser en tant que animal laborans, lanimal que elabora (aqu animal simplement ens indica el subjecte duna de les coses que fem: s tant sols una manera dindicar el subjecte duna activitat). s doncs, per aix, lacci que anomena labor. Un exemple en seria el fet de menjar-se una poma: prpiament no ests construint res, quan la menges; no ests fent una acci poitica, no ests construint ni realitzant res. Aristtil distingeix entre poiesis i praxis, que s el que anomena la vita activa (la qual s la contraposici tradicional a la vita contemplativa); aix ha estat durant molt de temps una referncia molt clara. Arendt el que fa, en relaci a aix, s afegir-hi una distinci, una tercera cosa que abans no hi era: la labor.bviament que tot el que fem s un canvi: tot s moviment. Res fa que les coses continun com estaven; ara b, no tot es fa de la mateixa manera... i s per aix, que cal distingir entre el que est incls dins de tot el que fem quan fem alguna cosa. Hem de ser conscients de la importncia daquesta distinci.

Lexemple de menjar una poma, labor, s el que nosaltres anomenem exactament com a consum. Quan tu construeixes una taula, passa de no haver-hi taula, a haver-ne una. En canvi, en la labor, quan tu tens una poma i te la menges, et quedes sense poma: realment s que la cosa, en lacci, es consumeix, desapareix. El consum s doncs, la desaparici de la cosa en lacci: per aix una societat consumista utilitzant el terme de forma pejorativa- s una societat en la qual res roman, res perdura, tot es consumeix i desapareix rpidament (on tot s fugisser, com fugissera s la poma al ser consumida). En canvi, si tu fas b una taula, aquesta durar. Aix doncs, la diferncia del consum (labor) amb la producci (treball), s que all produt dura, en canvi, all consumit s quasi efmer. La distinci s molt senzilla, s quasi una obvietat, per val la pena veure que no sn ben b el mateix.

Per altra banda, observem que el consum s intrnsecament circular: una poma es menja una vegada, i una altra i una altra... i aix, ininterrompudament: tens gana i menges; per desprs tornars a tenir gana. La labor doncs, s circular, aix com lrbita del consum. s aix que fem quan fem alguna cosa que s circular.El tercer tipus dacci, s la praxis, lexemple privilegiat de la qual s, certament, la conversa: el dileg. El fet de parlar no s producci ni construcci en si mateix; per tampoc s labor ni consum. La singularitat de parlar amb alg ens aporta quelcom ms. La plenitud de lacci, a diferncia de la poiesis (la importncia de la qual rau en lacabament) s el present mateix: la plenitud de la conversa s ja estar tenint la conversa, s aquest moment present.

Finalment, ens queda la teoria, que Arendt ja deixa inicialment de banda com un altre tipus darticulaci. Aquesta ja es deix de banda en les distincions clssiques. Per cal que tinguem en compte que la teoria, tamb s quelcom que fem quan fem alguna cosa. Seguint Arendt, podem entendre-la teoria com el badar. s mirar: certament, quan mirem, no estem consumint ni laborant; no parlem amb ning ni ens relacionem amb els altres; I no construeixes res. I doncs, qu fem quan mirem? Gaireb sembla que no fem res... Per s que fem, car mirar s contemplar. El que de fet anomenem teoria ho associem amb una elaboraci discursiva, que beu i depn de la mirada: s perqu mirem, que podem produir teoria. Aquest badar, aquesta admiraci, s la idea clssica de la vita contemplativa: la comprensi del que ens envolta.

s rellevant que la transformaci de les coses sinici per la seva comprensi: qui comprn ja ha comenat ha canviar. Arendt daquesta manera enllaa lacci amb lessncia de la poltica: la pluralitat. La praxis, s quelcom que t necessariament a veure amb els altres: interacci, relaci (parlar amb laltre), on es percep ms clarament la diferncia qualitativa que separa a lhome de la naturalesa: s el moment en que lhome desenvolupa la capacitat que li s ms prpia, la capacitat de ser lliure. s quan lhome actua que transcendeix completament la natura. La llibertat, per Arendt, no s mera capacitat delecci, sin que s capacitat de transcendir all donat i comenar quelcom nou.

Hannah Arendt:

Axioma del poder com a acci concertada.AUTORITAT s un adjectiu atribuble a persones i a institucions. No precisa ni de la coacci ni de la persuasi. Hi ha autoritat quan hi ha reconeixement: si no hi ha reconeixement no hi ha autoritat. Lautoritat no depn de qui vol tenir-la, sin de laltre. Si laltre no t cap a ell reconeixement, laltre no tindr autoritat de cap manera: EL RECONEIXEMENT NO DEPN DE TU.

*Exemple: un pare no t autoritat si recorre a la violncia per a que el fill faci quelcom. Un pare t autoritat quan el fill reconeix una excellncia en el pare.Autoritat Autoritarisme. Lautoritat s autntica: consisteix en el reconeixement; En canvi, lautoritarisme s degeneraci. Lenemic fonamental de lAUTORITAT, s el SOMRIURE SORNEGUER, en fotetes; et sents impotent. No hi ha res a fer si laltre no et reconeix. Aix doncs, el riure s el contrari del reconeixement. Despreci duna mirada foteta.En el text, Arendt vol diferenciar radicalment entre poder i violncia:

1. Parla del poder com a acci concertada. 2. Definici de violncia (com a diferent a domini).La violncia t un carcter instrumental: Hi ha violncia quan alg t instruments i mitjans per aconseguir quelcom dun altre.

Segons WEBER, Lestat t el monopoli de la violncia fsica legtima. Aquest pot exercir la violncia.

En el mn, la violncia i el poder solen anar barrejats (en els fenmens): en la major part de fenmens no hi ha violncia o poders purs. Van junts moltes vegades (la puresa no s daquest mn). Els fenmens de poder en sentit propi, no sn violents.*s en lespai no ocupat pel poder on apareix la violncia. La violncia allada no s absurda: s instrumental. EN CANVI, el poder no.

La violncia no t sentit en ella mateixa. En canvi, el poder t sentit en ell mateix, i pot ser molt fecund. El fenomen del TERROR (pg. 156).

El terror s un fenomen particular i especial de la violncia. Consisteix en la violncia arbitrria, gratuta; que aparentment sexerceix quan representa que ja has aconseguit que la gent faci el que vols que faci... i tanmateix continues exercint la violncia (aix es dna en el totalitarisme).

*Un tir s aquell que elimina tot all que va contra ell. Per s ben diferent a un totalitatri: qui t la poblaci totalment dominada, sense resistncia. I tanmateix, tot i tenir-la dominada, es continua exercint la violncia gratuta, i de forma intencionada.

Aquesta s la diferncia! La finalitat intencionada del terror! Una pretensi no arbitrria.

Resultat del error:

- Una poblaci totalment homogenetzada. Una societat tant homognia com la massa (humana) del pa. Ni persones ni relacions. Massa.

El terror s una forma de govern que, la violncia, ja tenint tot el control, continua.

Pg. 157: PODER I VIOLNCIA SN OPOSATS.

On un domina, falta laltre: es poden destruir. La violncia pot destruir el poder, per s incapa de generar-lo. No savenen. Ajuntament s poder: la violncia s incapa de crear lajuntament.

*Lessncia de la poltica s el poder ents com a acci no violenta. PODER DE LA NO VIOLNCIA. El poder dels sense poder.TEMA 2: POLTICA COM A FILOSOFIA DE LA HISTRIA.

2.1. Lherncia hegeliana: lacci i el final de la histria.

2.2. Posmodernitat: final de la histria i pragmatisme poltic.

ESQUEMA DE LES NOSTRES QUATRE FILOSOFIES DE LA HISTRIA:1. Ontologia terica aplicada a la histria (extensi absoluta a lo real del principi de ra). Hegel. Quin s lsser de la histria? A all que la histria sigui, se li pot aplicar el principi de ra, ja que tot t ra / causa de ser. Determinisme. Nosaltres podem arribar a entendre i comprehendre all que s la histria. Comprensi terica. Tot s comprensible. Si agafes la histria, veurs que tot t la seva ra per aix aquesta s terica. Pots arribar a entendre el rerefons de totes les coses i de tot el que passa: tot segueix una lgica i t una ra. Qui pensa amb profunditat troba la ra de ser de les coses i ho entn tot. La comprensi de la lgica s inherent / intrnseca / essencial de les coses.2. Ontologia prctica aplicada a la histria (transformaci revolucionria de lo real en nom dun fi universal). Fichte.

Aquesta noci es defineix amb el contrast de 1.

Una ontologia PRCTICA s aquella relacionada amb lsser de la prctica, amb el ser de lacci. Transformaci: el que compta s lacci: s lacci all que s racional.

(1) ens diu que tot t una lgica. Per aix no s aix segons (2): el mn (tot) no s que tingui lgica. El que t una lgica s lacci. El que s comprensible no s el mn, sin lacci humana sobre el mn donat. El resultat de lacci sobre el mn s racional.

Lacci dels homes sobre les coses es fa per models, per ideals, i actuem histricament seguint aquests models. (Imatge del Demirg: agafa la matria i lendrea cosmos-: la matria sola no s mn, cal endrear-la!).A partir de la lectura de qu ha fet / que fem / que far la humanitat, fem una LGICA DE LACCI, no una lgica del mn. Comprensi de la lgica de lacci humana: el real no s racional, nosaltres lin fem! Podem transformar el real / donar-li significat fent una revoluci. El mn sha de transformar per fer-lo racional. 3. Combinaci dels dos primers punts de vista en una cincia revolucionria : la histria intelligible i dominable. Marx. Duna banda la histria s racionalment comprensible: la realitat s racional (1) per la racionalitzaci del racional tamb t sentit (2) i s necessria.

Aix t un punt de paradoxal.

Estudi teric de com sn les coses (cincia) i com sarticulen: comprenem que la realitat s inherentment lgica. Les coses porten unes a les altres (teoria sistemes).Per per altra banda cal fer la revoluci: un crit a lacci. s racional.

Imatge: la llevadora que ajuda a parir. Quan una embarassada ha de parir:

- ACCI de parir (la lgica interna la porta a parir)

- I es pot acompanyar duna actuaci sobre quelcom ja racional: la llevadora; la qual tamb pot arribar a ser necessria.

Aquest no s un procs contradictori: 1. el mn anir al seu dest + 2. tot depn de nosaltres = 3.

s una filosofia de la praxis (la qual no t inters en distingir, com fa Arendt).4. Abolici dels dos primers punts de vista en una deconstrucci de la ontologia: la histria com a miracle del Ser, per essncia no explicable, ni dominable. Heidegger, Arendt. No podem fer la histria, per lactuar t sentit. No s ni (1) ni (2): la histria no s comprensible ni racional, no li podem descobrir una lgica perqu no hi s; i nosaltres NO podem fer la histria. Per lactuar t sentit. Fem taules, per no fem histria!

La histria s el nom de lmbit de la poltica, per no s quelcom a elaborar com un objecte. La histria s un miracle del ser, inexplicable, indominable. TEMA 2 (Poltica com a Fa. de la Ha.)Pregunta: ON SOM?Aquesta s una pregunta recent; per respondre-la, actualment, recorrem a la histria.

- Un grec, per respondre a la pregunta On som? No es remetria a la histria; ja que hi ha ciclicitat i repetici de les coses.*Novetat: tendim a vincular la pregunta On som? Amb el decurs de la histria. Aix s conseqncia desquemes teolgics. s una secularitzaci.

- Nosaltres som resultat duna secularitzaci (secular, de segle= el mn i el temps): estem contraposats a leternitat. Les coses del segle sn les coses mundanes, temporals. En canvi en contraposici amb els clssics-, les coses eternes sn aquelles celestials, de dalt.

Els autors contemporanis es refereixen a que les idees posades a letern, han passat al terrenal: hi ha hagut una secularitzaci: dhaver-hi dos registres, hem passat a que nhi hagi noms un. Les coses de dalt tamb han passat a ser segle, temps, mn. Ja no hi ha doble registre, noms un.

Aix doncs, la filosofia de la histria s hereva desquemes teolgics que han passat a ser secularitzats.

Tenim les filosofies de la histria de Hegel, Marx i Compte; les quals fan una secularitzaci que dna peu a una filosofia de la histria (diferent en cada un dells). Sn molt potents; de fet, quan ens preguntem On som?, recorrem a un moment o altre del seu esquema.

La gent fa (determina una acci o una altra) en funci de la comprensi de la situaci. LA COMPRENSI DE LA SITUACI S DETERMINANT PER LACCI. Segle Temps (comprensi de les coses duna manera temporal).

Aix doncs, hi ha hagut un procs progressiu de secularitzaci.

Luc-Frry, al seu llibre Filosofia Poltica, intenta donar les possibilitats i possibles respostes a la pregunta On som?

*La filosofia de la histria que consisteix en ontologia (estudi del que les coses sn) aplicada a la histria: busca saber qu s la histria, quin s el seu sser. All que sigui la histria, se li pot aplicar el principi de ra. Tot t el seu perqu (tot el que passa t el seu perqu, no hi ha pas res atzars Hegel-). Hi ha una ra de ser de totes les coses.HEGEL:A les llions sobre Filosofia de la histria universal, Hegel ens dna la visi racional de la histria universal; s a dir, aplica absolutament el principi universal: la histria, s histria de la ra. Fa una secularitzaci de lesquema teolgic, portar al registre del mn.

Histria significa moviment.

Hi ha una ontologia dualista. Distinci entre la ontologia de:

- La NATURALESA: no es mou (roman sempre idntica a si mateixa).

- La HISTRIA: s moviment. Es caracteritza essencialment pel canvi.

*Motiu teolgic: Tucdides veu la histria com a quelcom que es repeteix, cclic. (Cal ser compassiu amb el que has guanyat avui... car avui ha anat aix per un altre dia anir duna altra manera). El canvi histric s ents circularment, per lhistoriador grec.

La filosofia de la histria s hereva dun esquema teolgic de lABANS i el DESPRS (creaci revelaci redempci). Aquest esquema teolgic, es transporta al segle; a la histria.

Text de Hegel:Hem de buscar en la histria el fi ltim del mn. Una sola fita: un terme a cercar. (Teleologia, fi). Finalitat que cerca la histria: finalitat mxima (la mirada racional deixa de banda latzar). Darrere lesdevenir dels pobles hi ha una ra divina i absoluta: cal veure racionalment lesdevenir de la histria. Cal conixer el pla que t Du en totes les coses: aquesta s la veritable humilitat. A Du sel coneix llegint racionalment la histria. El coneixement de la histria s coneixement de la providncia divina: cal conixer all que tenim el deure de conixer.

A la tradici cristiana Du sha revelat: es dna a conixer. Aquest s el moment oport per a conixer a Du: QUAN TOT HA ARRIBAT ON HAVIA DARRIBAR, quan el procs sacaba, s el moment oport. Ats a que la histria ha arribat a la seva fita definitiva, podem conixer a Du (quan toca i pots).

- La filosofia de la histria de Hegel troba EL DECURS DE LA HISTRIA: la histria ve cap aqu... i ja hi som. Hegel s el primer en veure que la cosa sha acabat: lesperit, en ell, ja ha viscut la completud de la srie.

Du exigeix que sel coneix-hi. La filosofia de la histria s una justificaci de Du.

*La teodicea mostra que la histria s racional, tot i que no a tots ens ho sembli (pel tema del mal en el mn).

La filosofia de la histria s una justificaci de laparena del mal en el mn.

Cal aprendre a llegir a Hegel!! El tema del final de la histria s un motiu, una excusa.

Alexandr Kjev tingu una gran passi pel pensament hegeli.

Punts neurlgics de la lectura de Hegel que fu Kjev. Que sn tres claus bsiques intercavalcades:

1. La interpretaci de lacci com a negativitat

2. La idea dEstat universal homogeni

3. Idea del final de la histria.

s bo que sapiguem reconstruir el pensament de Kjev a partir de larticle de Fukuyama.

Argument que porta a Hegel a la temtica del final de la histria:KJEV parla i fa una INTERPRETACI DUALISTA de la filosofia hegeliana: veu dos registres diferents que no savenen, els quals sn la NATURALESA i la NO - NATURALESA (LA HISTRIA, all hum). LHUM no s natural, ja que lhum transcendeix lanimalitat.

*Hi ha canvis quantitatius que poden donar peu a la separaci qualitativa; hem fet un salt qualitatiu respecte els animals. La histria ha deixat de ser natural. Neix aix altre.Kjev es fixa molt en el tema del DESIG: lhome s bsicament desig... el desig hum s especfic i singular: ben diferent al desig animal.

- El desig s el que fa que no estiguis quiet. El desig s INQUIETUD. Hi ha quelcom que et mou.

- El desig significa una mena de BUIT. El desig procedeix de la necessitat, del tenir ganes de..., del voler quelcom que ara no es t: una mena de buidor porta a la NECESSITAT; les ganes de satisfer aquesta necessitat s el desig.

La satisfacci del desig noms sassoleix quan somple el buit. Tot aix s una seqncia de MOBILITAT: tot porta a moures.

El DESIG ens porta a la CONSCINCIA.

*Lhome, per satisfer el buit, ell mateix crea buit! (hi ha com un doble buit). Lhome NEGA (diu que no) perqu veu que la forma de satisfer el seu desig, s negar. Vol benestar, i amb all que li s donat, no en t prou. Lhome desitja estar b: nega el que t davant (ja que amb el que t al davant no en t prou).

LA NEGACI S LA CARACTERSTICA ESSENCIAL DE LACCI.

En una situaci totalment plaent, no es fa res.

Quan tenim quelcom no plaent, intentem CANVIAR-HO: intentar canviar s NEGAR, s ACTUAR, en definitiva, voler quelcom diferent, una altra cosa. Mobilitat cap aquesta altra.

ACTUAR S NEGAR (Lhome nega la situaci que no li satisf: A. NO- A. B. Sense la negaci sempre estarem al mateix lloc. La negaci s el que ens fa canviar).

CONCLUSI: Hi ha histria perqu hi ha moviment, perqu hi ha acci. Per, en ltim terme, noms hi ha acci perqu hi ha negaci. Per tant, la negaci s lessncia: aquest buit, generat pel desig.

La satisfacci fa que estiguis plaentment lligat a la situaci. Negar s posar un buit entre tu i la cosa: aquest buit s creador: LA NEGACI S LORIGEN DEL MOVIMENT.

*Els animals no neguen, no diuen que no.

*Si hi ha algun desig que no vingui de la necessitat / dun buit, aleshores seria una manera datacar el plantejament hegeli (ja que trobarem una excepci de la base). Hi ha lnies filosfiques que van en aquesta lnia (seria un atac a larrel).

DINMICA DEL DESIG: voler estar b (satisfer necessitats). La singularitat del desig hum: aquest s molt curis i diferent al desig dels animals. No t a veure amb la meva relaci amb les coses, sin que s un desig que t a veure amb els altres, amb laltre hum. Jo vull quelcom de lALTRE. Qu s el que una persona vol duna altra persona? EL RECONEIXEMENT de laltre cap a mi. Que jo no sigui per laltre un no res, sin que jo sigui alg (que laltre em reconegui com a jo).I en el fons, volem una cosa que encara va ms enll: volem que laltre ens vulgui. Desitjo que laltre em desitgi.

Aix doncs, el desig hum s un desig sobre un altre desig. (que laltre ens desitgi s el nostre primer desig. s el reconeixement ms fort).

*Problema: qu passa quan el desig es satisf?

Genealogia del desig. El desig hum s SOCIAL especficament: noms tel poden satisfer els altres. s una condici social: no hi ha satisfacci / reconeixement si no s dels altres. La COMUNITAT s la condici de possibilitat del desig (sense laltre, no puc desitjar que laltre em vulgui).

Donarem la vida perqu laltre ens VULGUI.

*En canvi, els desitjos animals sempre estan subordinats a la conservaci de la vida.

En lhome, el desig de reconeixement supera el de lautoconservaci: s un desig que va ms enll del de lanimal.

Hi ha diferents modalitats de reconeixement (que una persona et desitgi, que la comunitat et desitgi...).

Kjev, llegint a Hegel, diu que el desig de reconeixement pot portar a CONFLICTES, a lluita.La LLUITA PEL RECONEIXEMENT genera dos grups que senfronten per ser els millors: succeir que uns perdran i els altres guanyaran; perqu uns arrisquen ms: desitgen tant que ho arrisquen tot (ho volen de totes maneres); en canvi, els altres tenen por, i prefereixen preservar la vida i no morir.

*Aquesta s la gnesi de la diferenciaci entre amos i esclaus. Hi ha hagut una lluita, on uns han fet un pas enrere; i hi ha hagut tamb una superioritat en el desig dels que tenien ms fora per moures. s lamo qui ha guanyat la lluita.

Situaci posterior a la lluita: subordinaci dels esclaus, els qui reconeixen els amos en la seva superioritat.

- A lestar sotms, laltre ja t el reconeixement. Els esclaus sn com animals, com coses. Problema: lamo vol ser reconegut per un altre hum, no per alg que s menys que ell, que s no-jo, no igual (aquesta s una lgica molt perversa). Els amos, un cop han guanyat, tenen problemes: es troben en una situaci de quietesa estranya: estan insatisfets encara. No han assolit la satisfacci.

- Els esclaus, que han perdut, estan destinats a servir els amos. Assumeixen la seva conscincia de poca cosa, han de TREBALLAR. Aix significa, per, que sn els esclaus qui poden canviar realment les coses: sn ells qui modifiquen la terra / actuen / treballen / neguen. Els esclaus sn els que tenen ara el poder de modificar la terra perqu doni de si (transformaci de la situaci per satisfer).

Aquells que en un primer moment havien actuat fins al lmit, ho deixen; i en canvi, els esclaus no paren de treballar, negar i transformar la situaci. Es MOUEN: Transformant la terra es transformen ells mateixos.

Inesperadament la histria comena a tenir com a protagonistes els que treballen: transformen el mn.

*Diacrnicament (estudiar els fets tenint en compte la seva evoluci al llarg del temps) els esclaus van veient que sn ells els protagonistes de la Histria. Hi ha una progressiva adquisici de la conscincia de classe (Marx). Senten ms realitzats els seus desitjos: es senten protagonistes. Veuen que actuen humanament, que no sn com animals: tenen conscincia de jo! Torna a emergir en ells un desig de reconeixement poltic. TORNEN A PLANTAR CARA: volen ser tinguts en compte com a subjectes poltics.

*Volen una comunitat on tothom conti com a 1. Hi ha una lluita per contar com a u: per SER RECONEGUT POLTICAMENT.

Aquesta s la manera hegeliana dinterpretar la revoluci.

Realitzaci: reconeixement formal on no hi hagi ni amos ni esclaus.

SEGONA CONSEQUNCIA DE LARGUMENT: EL FINAL DE LA HISTRIA: CESSAMENT FINAL DE LACCI.

Nosaltres no hem participat en cap lluita histrica pel reconeixement: ens ho han donat tot fet. No ens hem darriscar per a res, car no necessitem la recerca del reconeixement (que s el que genera el moviment).

El reconeixement brutal de tota la poblaci com a u, com a ciutadans i amb una estructura jurdica que hi dones suport, es dna amb la REVOLUCI FRANCESA. Hi ha un cessament de lacci; ja no sha de fer res ms, formalment.

Abans hi havia histria: actualment estem en la POSTHISTRIA (En sentit fort, podrem dir que ja no actuem polticament).MARX: grcies a la tcnica, la feina es va desplaant per la maquinria. La tcnica s una expressi de la negaci del donat.

*Aix causa que el treball, per mantenir la vida, ja est disminuint.

Ens marca com dos regnes:

- El regne de la NECESSITAT (corresponent a la histria que ens diu Kjev)- El regne de la LLIBERTAT (Categoria hegeliana de la posthistria). Idea residual de treball. Cessament de lacci.

TESIS: (TRES EIXOS)

1. ACCI COM A NEGATIVITAT (acabament de lacci per la satisfacci poltica i material).

2. FINAL DE LA HISTRIA.

3. ESTAT HOMOGENI UNIVERSAL.

*La igualtat formal donar peu a una progressiva desaparici de les classes.

La homogenetat sha aconseguit per la roda del consum, per la plusvlua (comprar seria la realitzaci material del marxisme).

Quina s la forma posthumana de la posthistria? Article de Fukuyama.

All que guia a la filosofia de la histria s la pregunta: ON SOM?. A la post histria aquesta pregunta deriva a: QU SOM? (Ja no neguem).

Kjev especula (juga simblicament): quin s el moment en que sacaba la histria? Cadasc diu la seva:

- Hegel: Napole seria el moment simblic del final de la histria i jo sc lencarregat de dir-ho.

- Kjev: El final de la histria s Stalin, i jo ho he de dir.

- Fukuyama: el final de la histria s la caiguda del mur de Berln i jo en sc lencarregat.

Finalment, Kjev dna la ra a Hegel: dessencial, desprs de la revoluci francesa, no ha passat res! Desprs del final de la histria, la gent no actua. Representa que all que buscvem ja ho tenim. Ja no hi ha filosofia, sin saviesa. Hem assolit la sophia.

Filosofia i histria sn dos moviments. Quan agafen el que busquen, satura el moviment.

- Aturat el moviment, desapareixer la manera de ser, lactitud, la tensi del pensament... i noms continuaria lART, LAMOR I EL JOC (en conjunt, tot all que fa lhome feli, content, satisfet... perqu sin es mouria!!!).

Ara b, tot i aix, Kjev va canviant de parer:

*Una possibilitat del final de la histria, tamb seria lanimalitat.

*O potser letern present.

*O potser com lactuar de la societat japonesa.

Parntesi sobre la POSTHISTRIA:Hi ha quelcom que segueix desprs de la modernitat, per a partir duna separaci: sense continutat continuaci- ens trobem amb la POSTMODERNITAT, amb els referents bsics de Nietzsche i Heidegger (autors que han servit per forjar els discursos postmoderns). A partir dells, elaboren el seu discurs, finiquitant el carcter modern. Aix doncs, el discurs postmodern neix en CONTRAST.

*Qu s, per, la modernitat? La modernitat s un discurs que pretn la unificaci i la globalitat explicativa: tendeix a lexplicaci de tot plegat, tot donant un paper rellevant a la ra.

Elements caracterstics de la modernitat: globalitzaci explicativa (pretn explicar-ho tot en una teoria), un gran pes de la ra, globalitat: explicaci de tot, i sobretot, certa centralitat del subjecte (en alguns casos).En la filosofia de la histria dels autors moderns (Hegel, Marx, Compte) expressen en majscula el que significa ser modern: quan la ra sautodescobreix a s mateixa, en la histria mateixa. VATTIMO:

- Ens diu que el discurs de la Filosofia de la Histria est molt b, per que noms sn relats, contes. Vattimo creu que cal disminuir la universalitat explicativa de la ra. Daquesta manera, passa que sacaba la histria. La intenci postmoderna deixa enrere la histria (diu adu a la pretensi del discurs) per donar peu a les histries (contes, relats). Ara estem a la posthistria postmoderna (que s diferent a la posthistria hegeliana).

- Cal disminuir la pretensi de la ra (que s ben diferent a ser irracional): cal reconixer la debilitat del pensament, pensiero dvole. No s que el pensament sigui deficient o pobre... sin que aquest t una riquesa i una grcia en la seva debilitat.

RICHARD RORTY:

Mira dintervenir en una polmica ja plantejada entre Rawls i els comunitaristes. Rawls, en la seva teoria de la justcia, t una gran pretensi duniversalitat; fa una teoria racional per a tothom, universalitzable (basant-se en referents moderns contractualistes com Locke o Kant). En canvi, els comunitaristes (dels Estats Units, no massa moderns) es basen en Aristtil (prenen ltica com a referent).- Richard Rorty, interv en la polmica en un article. Ens diu que Rawls s menys modern del que sembla: facilita coses que lapropen al comunitarisme ; ens fa veure que Rawls es pot llegir duna altra manera.

La prioritat de la democrcia sobre la filosofia (Rorty)

La filosofia s el desig de descobrir i explicar-ho tot plegat... per que no passi per davant de la democrcia! No podem imposar-ho als altres dient que s la ra! no puc pretendre una universalitat absoluta del que faig. Cadasc compta i pot dir la seva; jo no puc imposar all que dic als altres. *Cal subordinar lesperit de la ra a lintercanvi dopinions.

Rorty fa una defensa de la FRIVOLITAT (certa banalitat i superficialitat) com a bona virtut poltica i cvica: que els individus tinguin un punt de superficial, no est malament. Apologia de la frivolitat: qualssevol dogmatisme s perill per la democrcia.

*Qu s el que acaba sent predominant en la poltica? EL PRAGMATISME. La poltica postmoderna tendeix a ser molt pragmatista... a mirar de fer funcionar i gestionar les coses: aix passa perqu sha rebaixat la pretensi dels grans ideals. Sha de tractar que les coses vagin b, per no liar-se la vida.

En la filosofia hegeliana, si hi ha / es dna alguna poltica, s pragmtica. Com que ja tenim el ms important, el que cal fer ara s que les coses vagin b. Ja shan acabat les lluites pels ideals, perqu aquests ja shan fet realitat. No es necessita actualment una poltica orientada a grans ideals, sin a ideals reals. Una poltica pragmtica. Quan lideal sha realitzat, assolim la plenitud. No s que es desmereixin els ideals! Sin que aquests ja sn realitat. Factitivitat de lideal: el real, racional.

Cal veure b com Kjev interpreta el pragmatisme.

Actualment, la major part de la gent viu b: hi ha un accs progressiu al benestar. El capitalisme (pragmtic) reparteix -en part- la plusvlua. Qu s la plusvlua? La plusvlua s la pea clau de la filosofia marxista (s la clau de volta). Aquesta es produeix en la producci del treball.Relaci entre TREBALLADOR FBRICA. Intercanvi: un salari a canvi del treball dun treballador.

- En un principi el salari vol ser just: un intercanvi equivalent. Ara b, la fora de treball es va esgotant i buidant! Cal calcular b fins a on pot donar lhome i com pot estar millor per tornar a donar de si: cal un salari que permeti que el treballador, cada setmana estigui igual que lanterior (ha de poder vestir, reposar, descansar, menjar...). Cal una bona reposici del treballador i dels fills.

Cal calcular el que necessita un treballador per a que torni a estar ple.

Tu gastes F. Per el que produeixes s F+1: perqu el treball s quelcom CREATIU.

Tesi de fons: lhome crea del no-res. Lactivitat del treball s una producci de quelcom a partir de res. Lhome produeix ms del que gasta (li paguen un salari adequat a all que gasta, per no a all que produeix!!!). La fbrica no vol aprofitar-se del treballador, sin daquest +1 que sorgeix del no-res... s un capital que no perd ning: s lacumulaci de la creaci (el capital s lacumulaci de tots aquests +1). EL +1 sorgeix del treballador per no se li torna: s alienat; hi ha una apropiaci de la plusvlua. Explotaci.

Kjev ens explica que, el capitalisme al segle XX- agafa la plusvlua i en reparteix una part (per a que puguem seguir consumint ms, encara) i laltra se la queda per anar creixent ms.

Daquesta manera, els pobres deixen de ser pobres: sest realitzant la igualtat: hi ha una postal de la majora, la classe mitjana.

Formes humanes del final de la histria:

- Retorn a lanimalitat

- Snobisme

- Divinitzaci

*La idea de la utopia (que un ideal tibi la realitat histrica) s molt beneficis i profund. Kant fa una defensa de la utopia platnica com a quelcom que vol donar molt de si.

TEMA 3: MEMRIA I SENTIT (o metafsica de la justcia).

3.1. El mal com a problema filosfic.

3.2. Les formes de la memria.

3.3. Teologia poltica.Tenim tres conceptes que serveixen per expressar en una primera instncia conceptual el que significa JUSTCIA:- Igualtat

- Legalitat

- Harmonia

Les tres sn equilibri, ajustament, cassen... quan les coses savenen. Perspectiva filosfica sobre el tema de la memria del mal

Ens hi ajudar el tema de: Don sorgeix la filosofia?

De ladmiraci, la sorpresa, meravella... de la fascinaci per la realitat. Aix ens porta a reflexionar.

Jaspers (s.XX) amb lexpressi situacions lmit o situacions de frontera: el pensament es genera a partir de les situacions lmit, no pas de ladmiraci! Filosofia vol dir pensar!*Alludeix al moment de intensitat de la dificultat. No sn situacions puntuals... sin que es dnen al llarg de la vida: hi sn sempre presents, tot i que en diferent intensitat (situacions de conflicte, de culpa, de mort, de mala conscincia...).

Lvinas: la filosofia sorgeix de la vergonya (a part de ladmiraci): la culpa s una situaci lmit que dna peu a pensar; la teva mala conscincia. La memria del mal s aquesta mena de vergonya, aquesta cosa que no ha anat b: relacionada amb el mal, i quan nosaltres hi tenim a veure.

*La conscincia s la mala conscincia (quan no es t mala conscincia, no es t conscincia). Qui reflexiona comena a tenir problemes: pensar s un problema, sobretot per a tu mateix.

Qu entenem per mal?- Hi ha gent que creu que no s gens fcil aquesta qesti, i altres al revs.

Per el problema no s dir qu s el mal... perqu tothom ho sap. EL problema no s de definici.. el problema s de carcter poltic: el que t a veure amb lhome, amb nosaltres (fenmens del mal que dnen peu a la mala conscincia).

PHILIPP NEMO (assagista francs) ens dona una molt bona definici; toca el rovell de lou del fenomen del mal. El mal s lexcs del mal: el mal s lexcs, la desmesura. El determinant del mal s la desproporci (per exemple, ning diria que hi ha mal en el part!).

Sense intenci no hi ha mal.

TODOROV, a La memria amenaada, tamb tracta el problema del mal. *Hi ha diferents tipus i caracterstiques de mals (com el mal moral, els mals rgims poltics injustos i perversos...).

ERROR: Sha prets fer un estudi poltic al marge de la valoraci (s a dir, no fer judicis de valor), tal i com fa el coneixement cientfic neutre-: no fa judicis de valor, sin que tant sols diu com s el mn.

Es vol fer cincia de tot... cincia poltica!! I aix ens porta al no-res! La poltica no es pot separar dels judicis de valor! (Lo Strauss shi ha batallat molt contra aquesta mena de pretesa cientificitat).Quina seria lexpressi del mal en lmbit del coneixement (epistemolgic)?Seria lerror, lengany. Enganyar a una persona, s fer mal.

Bsicament, HI HA DOS TIPUS DE MAL: (distinci medieval)1. Mal de PENA: s el mal que es pateix (mal respecte el qual es pateix, es sofreix, s sofert).

s el mal que t a veure amb la passivitat (passi, pathos). Som ssers passius perqu podem rebre (que tu rebis quelcom que tafecti). La passi tagafa i et toca: tapassiona, i et porta a lacci. s la capacitat de ser ferit: la vulnerabilitat. Hi ha afectacions que ens poden fer, realment, molt mal (passivitat, capacitat de ser ferit, de sentir: s extraordinari).

2. Mal de CULPA: s el mal que es FA. s el mal moral (i tamb inclou el mal poltic).La distinci anterior t un gran problema: no s una simple distinci, sin que s alhora una classificaci / explicaci. No tot el mal sofert est causat pel mal que es fa!

Preguntes:

Quin sentit t el mal? (si es que en t! I don ve?) Qu es pot fer davant el mal? (es pot eradicar?)

Com s que hi ha tant mal al mn? Per la llibertat... de nosaltres mateixos (de la voluntat, del lliure albir). La voluntat ens deixa escollir: fer una cosa o una altra!

Per a que hi hagi mal fet, s que hi ha dhaver INTENCIONALITAT.

CONCLUSI: el centre de gravetat del problema del mal est posat en nosaltres mateixos.La causa majscula del mal som nosaltres mateixos, amb la llibertat delecci.

*Paul Ricoeur, a Finitud y culpabilidad, reflexiona sobre el mal i estudia la literatura filosfica que parla sobre lorigen del mal (cosmogonia... especulacions sobre un Du dolent / llibertat humana).

Relat del gnesi: un gnesi dins el gnesi: Hi ha lorigen del mn desprs de lorigen del mal. s un relat de gran riquesa.

- En el primer captol, Du va crear el mn en set dies.

- En el segon captol, estan al parads, a ledn: shi est molt b. Adam i Eva sn bons i estan en un bon lloc (no els costa res ser obedients: estan b i tenen de tot). Ara b, aquests desobeeixen perqu PODEN DESOBEIR, en tenen la opci. El mandat div els posa a prova.

*Hi ha un origen del mal que no s primer principi, per s segon.

Tot el pes del mal en el mn, recau en nosaltres, en la llibertat. Donem tota la responsabilitat a lhome mateix.

La llibertat no s una cosa que tenim, sin una cosa que som.

s un fet que en el mn hi ha molt mal. Com leradiquem? Quin origen li atribum? Com el redum?

LORIGEN DEL MAL S UNA ACCI DE DESOBEDINCIA, que sovint respon a lorgull. No som prou humils... som un pl orgullosos. Volem ser ms del que som. El mal va molt lligat a la llibertat i la prpia decisi.

No ens hem doblidar del fenomen del mal: CAL UN PENSAR DIFERENT. No es pot fer com si hi haguessin coses que no han passat: avui el mn est afectat pel mal.

La reflexi sobre el tema de la memria (una de les expressions del pensament) semmarca aqu.

Com sha de pensar desprs dAuswitch? TODOROV t una soluci.

El text de Tzvetan Todorov interv en un debat sobre la importncia de la memria: la memria retalla imatges (i el contrari de la memria no s loblit!)

*La condici de possibilitat de la memria s loblit.

La MEMRIA i lOBLIT sn dues cares del mateix. Recordar significa oblidar.

La memria s una forma de pensar, una expressi del pensament. Cal reivindicar la vlua de la memria, del pensament, car val la pena pensar!

No hem de fer com si certes coses no haguessin existit: car el passat s irreversible! (aspecte trgic). No es pot intentar anihilar el pensament ni manipular la memria... cal mantenir la memria i pensar!

No es pot NO recordar lexperincia del mal radical, extrem.

- No es pot ser ali a la situaci si ests constitut per ella... si la situaci tha ferit.

Negar all que es testimonia, s negar-se a un mateix.

Cadasc s all que viu, all del qual pot donar compte (per dir qui ets, expliques la teva histria).

EL BON S DE LA MEMRIA (la bona manera de pensar).

- A la infantesa hi ha lorigen de tots els problemes (testimoniatge): quelcom succet que afect molt, que est tapat sense que es vegi: hi ha la presncia oculta de la cosa, la qual provoca malestar. Cal destapar locult, car aix et permet tenir ms marge de maniobra. - Descobrint aquest nus que ens lliga al passat, obtindrem cert alliberament: aix et permet mirar endavant amb menys llast. Pensar b (utilitzar b la memria) s fer un exercici similar a aquest (fa com el psicoanlisi): pensar el passat per alliberar el present. Hi ha diferents usos de la memria:

S LITERAL: Aquella que pretn recuperar la literalitat del que va succeir (exactament present). Aquesta s intransitiva: ens fa estar lligats al passat; va al passat per quedar-shi, no per descobrir. No allibera, sin que s un llast no fecund. s un dol continu permanent.

S EXEMPLAR: Ha danar al passat per tal de fer del passat, un exemple del present. Convertir el passat en quelcom alliberador del present. s transitiva: hi ha una orientaci cap a quelcom diferent; lexemple et fa orientar el present. Aquest s ls de la memria que defensa Todorov, la memria transitiva. Ara b, per exemple, dAuswitch no hi pot haver-hi una memria exemplar... ja que seria pensar com NO sha de tornar a pensar (deixaria de ser singular), seria un exemple violent. Hi pot haver una memria literal, car s un fet singular, incomparable... superlatiu. METZ:s un teleg alemany actual. Dialoga i discuteix amb altres persones que tenen letiqueta de filsofs.

En el text, Metz reflexiona sobre les mateixes tesis de Benjamin.

El seu concepte central s el concepte dACCI; tractat per Arendt i Habermas (que estan molt connectats, sn molt propers). Una acci COMUNICATIVA (lacci prpiament dita s comunicativa, a diferncia daltres accions poitiques.

Metz entra en dileg amb Habermas. All on aquest parla dacci comunicativa Metz parla dACCI ANEMNTICA: de lacci relacionada amb el record (amb la memria).

Vivim en un temps sense temps, en lATEMPORALITAT. Cada cop coneixem menys el temps, lexperincia del temps. Nadie tiene tiempo: ning es pren temps. Estem en una poca on hi ha una inflaci del temps: quan ms es parla duna cosa, s quan menys es viu (hi ha inflaci: en parlem molt, en gaudim poc)... sobretot per culpa de la quantificaci del temps.

*Idea del temps com un continu buit que creix infinitament.

Tesi de Metz:

Paradoxalment, aquest temps inflat duu a la resignaci, a lapatia poltica. Hi ha una determinada comprensi del temps: el temps s una de les coordenades de la realitat (i sobre aquestes coordenades de la realitat, com la coordenada temporal, hi situem coses). El temps homogeni no s temps: Lexperincia del temps no dna la coordenada del temps! Lexperincia humana del temps s la dun temps qualitatiu, que mai s un temps homogeni!!!- Una caracterstica contempornia s la incapacitat desperar. Nosaltres no tenim espera... perqu no hi ha res a esperar, no es pot esperar gran cosa.

Hi ha una idea del CONTINU: s el que val; passen coses per tot continua direccional (el fil musical segueix).

Sisena Tesi:Definici de religi: la religi s la INTERRUPCI dins lesquema del continu, s un TALL del continu (ex. Lapocalipsi). Hi ha diferents categories que shi connecten com una constellaci: lamor, la solidaritat, el prendres temps, la memria.

CONTINU: Paraules que enllacen, per que no sidentifiquen: +

EVOLUCI: s un continu ascendent, que puja (com el progrs): *Caracterstiques de levoluci: levoluci, el progrs, s impenetrable; no pretende dicha, sino evolucionar y nada ms. Levoluci s un continu que... cap on va? Simplement va. Entenem que les coses progressen i evolucionen. Levoluci lhem compresa com a cega; no hi ha una fita a on es dirigeix en procs, sin que hem devolucionar. Dirigim les nostres fites a un horitz, per aquest no sacaba mai.

- Si hi hagus una fita, la idea de continu, que s indefinit, ja canviaria.

Qu vol dir evolucionar?Lexperincia actual que tenim del temps, s que el temps sens acaba.

Moltes vegades posem per davant una pretesa teoria del temps quan el que hi ha realment s una experincia del temps. La denominaci el temps s artificiosa i abstracta.

Tenim un PROBLEMA quan labstracci mou / depassa lexperincia.

Tenim dues teories / EXPERINCIES del temps, per no hi ha contradicci entre elles:

LINEAL: comena en un lloc i acaba en un altre.

CIRCULAR: es repeteix.

Tenim ambdues experincies del temps per no les vivim com una contradicci (les contradiccions lgiques sn per la teoria! Entre les experincies no hi ha incompatibilitat: de facto, sn compatibles).

Lexperincia LINEAL del temps, per exemple, s la vida de cadasc: neixes i et mors (comences i acabes). Que s diferent a la teoria dalg que parli de les generacions: introduir la CIRCULARITAT.

*La meva vida s trgicament lineal, t una absoluta irreversibilitat. No podem tornar enrere; la vida s una caiguda horitzontal (aix ho sap tothom: no hi ha retorn a lahir, mai ms).

Edgar Allan Poe, al seu poema El Corb (un corb que ve de molt lluny, dall on no podrem anar mai), ens diu amb una paraula, quina s la condici humana: Mai ms. Experincia de la irreversibilitat. El corb li revela all que sap profundament lhome.

*Salvador Espriu tamb t un poema anomenat El corb.

Aix doncs, lhome, conviu amb dues experincies, sense contradicci:

- Lexperincia del mai ms, del temps lineal. - Lexperincia de la quotidianitat, del cada dia, del dia rere dia: el pas dels dies s circular (en ells hi ha una clara circularitat: certa reiteraci i repetici). El sol surt i es pon cada dia... tenim costums que repetim cada dia... la ciclicitat de les estacions. *Jaques Deleuze: La repetici i la diferncia.

CONSELL: Cal donar prioritat a lexperincia; la teoria del temps va molt lligada a lexperincia.

*Tenim lexperincia de que el temps sacaba. Aix Metz ho anomena experincia apocalptica. UTOPIA: U: negaci / o felicitat (eu). TOPIA: topos, lloc. Ergo: El lloc feli o el no lloc.

s a dir, all que pot arribar a tenir lloc. Tant pot ser apocalptic com no! Cal anar en compte.

DISTOPIA: Lloc no desitjable.

Lapocalipsi significa que el temps sacaba: quan una comunitat ns conscient, resulta que aquesta s activa (viu, fa poltica) ms que no pas en una societat que creu que el temps no sacaba (tendeixen a no fer res). La conscincia de la finitud que el temps sacaba- porta a lacci. Memento mori. La conscincia apocalptica, segons Metz, s laliada de lacci. *Lordre de Sant Benet diu: Cal fer les coses abans de la posta de sol. Temps diari: lineal. Indica que el temps sacaba i que, per tant, cal fer les coses quan encara hi ha temps.

Pregunta decisiva: Quant temps ens queda? Aquesta pregunta noms es pot formular dins lexperincia lineal del temps! No sadiu a la idea del continu!

*Lexperincia nihilista s molt dura: per es veu que el problema no s el no-res, sin la seva homogenetat!!! Tant inquietant s que tot sigui no-res com que tot sigui el mateix: el que realment espanta s labsoluta homogenetat. LVINAS: no hi ha coses, sin que simplement hi ha. Il y a. Alludeix a la homogenetat del continu, realment inquietant. El continu s esferedor: letern retorn, el repetir-se en el no-res sense final ni interrupci... fa por. Final vol dir diferncia, interrupci.

WALTER BENJAMIN:

Hi ha teories que ens distorsionen lexperincia del temps! El temps no s com un continu partit, noms amb lexperincia dinstants!

La gent viu el present com quelcom que es dilata endavant i endarrere, no noms per instants!

*Cal veure de quina manera es pot pensar duna altra manera. Lngel (Angelus Novus) s un exemple duna altra manera de pensar.

All urgent i prioritari NO s elaborar una teoria! Sin FER ALGUNA COSA! Aquest ngel t una INTENCI PRCTICA: vol ajudar i actuar (molt ms efectiu que renunciar). Davant del tema del mal, hi ha prioritat en la praxis (un pensament que no veu la prioritat de la praxis en un moment difcil, s molt inadequat). Cal fer ARA les coses duna altra manera per EVITAR LA PROPAGACI DEL MAL. Cal deixar lelaboraci discursiva de banda... per deixar lloc a la praxis.

No hi ha la possibilitat de donar un sentit al mal (daclarir-lo tericament) per s una REFLEXI ALIADA A LA PRAXIS: LA MEMRIA DEL MAL. Pensament que dna prioritat a lacci i s modest (veu els lmits). s una filosofia modesta que abandona el somni de laclariment, per continua tenint present la URGNCIA DEL PROBLEMA (Lacci sol ser molt ms reflexiva del que sembla).EMANUEL LVINAS: Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridadPrefaci:

s una farsa la moral? Lestat de guerra el fet dentreveure la possibilitat permanent duna guerra- suspn la moral. Despulla a les obligacions eternes de la seva eternitat. Anulla els imperatius incondicionals. La guerra posa a prova la moral: la converteix en irrisria. * El fet de voler guanyar una guerra de totes maneres, amb tot mitj possible (=la poltica), s loposat a lexercici de la ra. La poltica soposa a la moral, com la filosofia a la ingenutat.

El ser se revela como guerra al pensamiento filosfico*Guerra com a patncia veritat- mateixa del real. Nuesa i duresa de la realitat (les paraules i les imatges la dissimulen).

Guerra com a experincia pura de lsser pur: es crema tot decorat de la illusi. NEGRA CLAREDAT.

- Tenim la prova del real (prova de la fora): la violncia interromp la continutat de les persones, fent que aquestes tracionin la seva prpia substncia; obligaci nde llevar a cabo actos que destruirn toda posibilidad de acto.

s impossible allunyar-se de lordre que instaura la guerra: res queda fora daquesta. La guerra no muestra la exterioridad ni lo otro en tanto que otro; destruye la identidad del Mismo. Concepte de TOTALITAT que domina la filosofia occidental.

*Individus com a mers portadors de forces, pel sentit de la totalitat. Sacrifici pel sentit objectiu: s lnic que compta: NOMS LLTIM ACTE TRANSFORMA ELS SSERS EN S MATEIXOS.

La conciencia moral slo puede soportar la burlona mirada del poltico si la certeza de la paz acalla la evidencia de la guerra. La pau dels imperis que han estat en guerra, es funda en la guerra. No es torna la identitat perduda als sers alienats. Para ello es necesario una relaci original y originaria con el ser. Quan la pau simposi i es sobreposi a lontologia de la guerra, la moral soposar a la poltica, (deixant enrere la prudncia o els cnons de bellesa) per a postular-se incondicional i universal.

Davant daix, els filsofs postulen la pau! Dedueixen una PAU FINAL DE LA RA... i fonamenten la pau en la poltica. *Cul es el verdadero alcance de la escatologa? No introduce un sistema teolgico en la totalidad, no consiste en ensear la orientacin de la historia.

La escatologa pone en relacin con el ser, ms all de la totalidad o de la historia, y no con el ser ms all del pasado o del presente. Es la relacin con una excedencia siempre exterior a la totalidad, como si la totalidad objetiva no completara la verdadera medida del ser, como si otro concepto debiera expresar esa trascendencia con relacin a la totalidad, no-englobable en una totalidad y tan original como ella. El ms enll de la totalitat i lexperincia objectiva es reflexa en linterior de la totalitat i de la histria, en el ms intern de lexperincia. *Sotmetre a judici la histria en el seu conjunt, exterior a les mateixes guerres que marquen la seva fi, restitueix en cada moment la seva PLENA SIGNIFICACI: totes les causes estan madures per a ser enteses. No s el judici final el que importa, sin el judici de tots els moments en el temps en que es jutja als ssers vius. APUNTS:*Idea continguda a linici del text: argument de Fukuyama i Kjev: no es pot pensar una cosa millor.

- El progrs ens porta al previsible, no pas al nou.

- Els qui creuen que el NOU s possible, miren de quina manera pensar-lo (en la carta als romans de St. Pau hi ha elements per pensar aquesta manera de fer poltica).

En el prleg Lvinas es planteja la terminologia (inicis de definici), per no fixa exactament les paraules.

Li interessa veure b lestratgia de la guerra. T molta claredat sobre la situaci: la guerra s molt present i pesa molt; el conflicte s greu i important. En els moments de la veritat, la moral es mostra simplement com fum.

La veritat fonda de la poltica s la guerra (la resta no saguanta); s una condici humana.

La veritat de la guerra es mostra en el dinamisme que ho engloba tot i ho mou tot segons la seva lgica.

*Individu: separat dels altres/ no confs amb ells. En el dinamisme de la guerra, es mostra que els individus no ho sn: les persones sn una aparena. Persones que es mouen segons un ordre objectiu, shi assimilen. Si fossin prpiament persones no ho podrien fer. El concepte de totalitat domina tota la filosofia occidental. La totalitat de la guerra mostra lanulitat de les prpies persones. No hi ha una situaci significativa per ella mateixa... sin en la totalitat en la que es troba: la totalitat dissol individus i moments. Identitat perduda.Es busca quelcom per poder PENSAR DIFERENT: Trobem un agafador al mesianisme.

Infinit: all que fa que la totalitat no pugui ser total. La totalitat est esquerdada. Per culpa daquesta escletxa, la totalitat no pot arribar a ser totalitat. Tothom ha de respondre necessriament; cal responsabilitat: lindividu parla per s mateix. La seva veu pot parlar, respondre. Sutilitzava la totalitat com una excusa per a no respondre! Tots som responsables del que passa (per jo ms que ning).La significaci de les coses i les situacions no ve del context, sin delles mateixes. El context, per, fa que la cosa es vegi en la seva claredat. *Al marge del context, les coses signifiquen, i poden ser jutjades.

PAU: possibilitat de respondre per tu mateix.

TEMA 4: LA POLTICA A LERA DE LA TCNICA.4.1. Lessncia de la tcnica.

4.2. Tecnocincia com a ideologia (la praxi i la teoria crtica).

4.3. Conscincia poltica, sacrifici, diferncia.

HEIDEGGER, M. Conferencias y artculos

CAPTULO PRIMERO, LA PREGUNTA POR LA TCNICA.

La tcnica no havia estat mai un problema ni un interrogant filosfic, i ara ho s absolutament: s una part important de lactual debat filosfic, s un tema estrella de lactualitat.

Qesti introductria: podem pensar la tcnica des de dues perspectives (ja que ella mateixa t aquestes dues dimensions).

Des de la dimensi ANTROPOLGICA: Som ssers tcnics.

Des de la dimensi EPOCAL: vivim en lera el temps- de la tcnica. Avui en dia es parla de la civilitzaci tecnolgica.

La tcnica pensada des de la dimensi antropolgica

s pals que lhome ha progressat grcies al progrs de la tcnica, en especial de la tcnica militar: des de la lluita entre els primers primats que comenaren a lluitar amb ossos per a defensar el seu espai, veient que, daquesta manera, tenint quelcom poders entre mans, era molt ms efectiu. Actuar amb instruments per defensar el propi espai, ja s comenar a instrumentalitzar lentorn.

Aix doncs, laparici de lhome (del primer home) ja va lligada a la tcnica: aquesta ns al centre. Des de la instrumentalitzaci del primer os fins a lactualitat naus espacials, tecnologies...-, s una bufada (instrumentalitzaci contnua). El que va ser difcil va ser convertir los en arma: s un fet meravells i irreductible.

Ortega y Gasset, a la Meditacin de la tcnica, tamb tracta la tcnica des de la dimensi antropolgica i tamb en descriu les caracterstiques de la situaci (semblantment a Heidegger): lhome est en una situaci que li s ben estranya. T lexperincia de lestranyesa: lhome experimenta lestranyesa del seu context, canvia la situaci enlloc dadaptar-shi. La no-adaptaci, implica CANVI. La tcnica doncs, s una modificaci de la situaci per tal de satisfer les nostres necessitats.

El gest tcnic s un ajornament de la necessitat per fer-la millor desprs. Per exemple, tant sols el fet de criar animals o conrear un camp, ja s una acci tcnica per la satisfacci de futures necessitats. Ajornes la necessitat: la dirigeixes, amb un comportament ms complex; la imaginaci s quelcom molt bsic: el procs dinterioritzaci, de treballar la nostra imaginaci, ens permet pensar escenaris ben diferents del donat.

La tcnica, s un mn sobre un mn; s un endreament per a una posterior satisfacci de la necessitat. Per exemple, el pags endrea el terreny (nanivella la terra, en fa els marges) per fer un bon camp, i posteriorment obtenir la satisfacci de poder conrear. Se nadona que endreant (i ajornant la satisfacci de la necessitat) es dirigeix a la futura satisfacci amb ms eficincia.

*Ara b; malgrat assegurar la satisfacci, mai es pot estar tranquil del tot: tot el que fem est sotms al desgast i a la decadncia (sempre hi ha males herbes).

Els productes de la tcnica estan tamb sotmesos a la llei del mn, al desgast. Per aix la feina tcnica s una feina constant; cal mantenir les coses, perqu sin decauen.

Qu fa la tcnica? La tcnica endrea, ordena. Posa harmonia, justcia (quelcom just s una cosa que encaixa b). s a dir, LA TCNICA CREA COSMICITAT: la tcnica s mn, s ordre (per aix diem que s mn sobre el mn; que s el mateix que dir que s ordre sobre el mn). Mentre hi ha ordre, la cosmicitat dna fruits (ni que sapiguem que lendreament no durar per sempre). Ortega utilitza la figura del nufrag: hem dintentar arreglar (posar ordre) a la nau tant com puguem i treuren algun fruit. Aquesta s la situaci de partida de lendreament tcnic. Poiesis s acci tcnica, saber tcnic.

Per a la cosmicitat poltica, ja des de lantiguitat sha tingut com a imatge referent el cel: diferents punts lluminosos que van a la una, tots junts fent un moviment regular; no hi ha res ms endreat que el cel. Aquest actua com a paradigma de la cosmicitat que volem crear.

HEIDEGGER.

Latenci al llenguatge mai s secundria per a Heidegger: s quelcom prioritari en el seu discurs. La comprensi de quelcom s la condici de possibilitat de poder-hi tenir una relaci lliure: Si no entens una cosa, nets esclau (de la no comprensi de la situaci). Comprensi i llibertat van junts. La comprensi ens dna loportunitat duna reflexi profunda.

*El savi spinozista s el que comprn la necessitat: per aquest motiu s lliure, per la comprensi de la situaci.

La tcnica s diferent a lessncia de la tcnica. TCNICA ESSNCIA de la tcnica.

Lessncia de larbre no es troba entre els arbres, com un altre arbre.

Lessncia de quelcom, diem que s all que la cosa s.

Per per a Heidegger, la cosa i lessncia de la cosa no coincideixen; car, si coincidissin, no ens farem la pregunta per lessncia. No sn el mateix.

*Si ens preguntem: Qu s un arbre? Quina s lessncia dun arbre? Pressuposa que busques quelcom que no s exactament un arbre.

Rosenzweig (autor anterior a Heidegger): La pregunta per lessncia de la cosa, s una pregunta que denota malaltia, que ja hem perdut el nord... car aix una persona normal no sho pregunta.

Per tant, si la tcnica s diferent a lessncia de la tcnica, quan ens preguntem per aquesta essncia, hem de buscar quelcom que NO s tcnica. Si noms ens movem en les imatges de coses tcniques (de mquines i de constructes humans) no nentendrem lessncia, ja que lessncia no s la tcnica.

En el discurs de la tcnica, hi trobem, com en tot lloc, crtics i defensors:

- Els apologistes del mn tcnic.

- Els neoludites, que fan un discurs contra la tcnica. Veuen les mquines com a substituts de la seva funci: el ludisme s un moviment obrer contra la mecanitzaci de les empreses.

El preoblemes s que, de vegades, ni uns ni altres entenen la cosa (si lentens, ni la critiques ni la defenses). CAL VEURE LA TCNICA COM A QUELCOM NEUTRAL.

La tcnica pels antics:

1. La tcnica s vista com a mitj, una eina / instrument per tal daconseguir un resultat. INSTRUMENTUM.2. La tcnica s QUELCOM QUE LHOME FA. Aquesta s la dimensi antropolgica de la tcnica.

Aquestes dues definicions de tcnica es copertanyen: sn dues caracteritzacions que van juntes. Ning les pot negar: no hi ha lgica ni comprensi de la tcnica al marge de lhome; la tcnica s quelcom que fa lhome.

Per tant, si entenem la tcnica com a instrument de lhome (cosa que tothom veu com a definici correcta), com s que ens preocupa que aquesta sens escapi? Per qu tenim la voluntat de dominar-la, si s producte propi. Aquesta definici doncs, s correcta...est b, per encara no toca amb la veritat; encara no coincideix amb el vertader, amb el que s veritable. No copsa plenament (no s la veritat ms nuclear). s a dir, encara no hem trobat lessncia.

Hem fet: tcnica (?) essncia (?) Definici instrumental / antropolgica (que s correcta, per encara no copsa el que busquem) APROFUNDIM EN LA INSTRUMENTALITZACI, que ens porta cap a la noci de CAUSALITAT.

Hem de buscar el profund, lessncia, a travs del que hem vist que s correcte.

La pregunta per la instrumentalitat ens du a la causalitat. Qu significa causa?

- Les quatre causes aristotliques.

Heidegger ens mostra que donar prioritat a leficincia (causa eficient) no s un bon cam per entendre les coses. Leficincia no hi s de la manera que ens pensem que hi s.

La copa est en deute (est agrada) amb la matria (plata) i la forma, ja que depn delles (luna li dna el material que la constitueix i laltra la idea): sn corresponsables.

s doncs, per responsabilitat de la plata que la copa s aqu (i sense lmbit religis, la copa no existiria tampoc: s per lacte sacrificial que hi ha el calze, sin no hi seria!).

Tenim el calze davant nostre grcies a:

1. La idea (forma)

2. la matria (plata)

3. Lacte sacrificial. *Podem veure que la causa eficient no s la ms important; sin que s com una 4a cosa correspondable. El platero reflexiona sobre 1, 2 i 3 i ens fa aparixer el calze, ens lEMERGEIX. LLIGA (Lgos, posa lordre). No entenem la causa eficient duna forma adequada. Produir el claze, fer-lo, no s la millor manera dentendre la causalitat eficient. Cal veure la causa eficient com all que RAONA / articula / lliga (s el que fa la ra). Lartes lliga, reuneix els modes de causalitat esmentats i, daquesta manera, surt la copa. Al lligar, posa al davant la copa, la fa EMERGIR. La causalitat fa APARIXER les coses (reuneix els modes).

La veritat de la copa s que aquesta copa es mostra. LA TCNICA S LA QUE HA PORTAT A LA MANIFESTACI DE LA COPA. Resposta provisional a la pregunta Quina s lessncia de la tcnica? s la VERITAT. Perqu la veritat va juntament amb la manifestaci de les coses. La veritat s la manifestaci de les coses: adequatio res et intelectus (relaci entre el pensar i el ser).

*La presncia de la copa s absolutament veritat. Ara b, quina mena de veritat s? Hi ha maneres diferents de manifestar-se les coses?PREGUNTA PEL TIPUS DE MANIFESTACI de la tcnica (manifestaci de la tcnica antiga s diferent a la manifestaci de la tcnica moderna).

*La pregunta per la tcnica s deutora de la era de la tcnica moderna.

PARNTESI:

Avui en dia la cincia i la tcnica estan estretament lligades.

*Tradicionalment la tcnica era laplicaci del saber cientfic.

La cincia moderna ja s essencialment tcnica. Ara, tcnica i cincia comparteixen essncia. Tecnocincia. Sn com una sola cosa (revelaci de la nica essncia de la cincia i la tcnica).

*Jaques Ellull: cal entendre la tcnica com un sistema. Descriu el sistema tcnic: veiem que la cincia ns una pea en lengranatge.